Developing appropriate treatments for easel paintings can be complex, as many works are composed of various materials that respond in different ways. When selecting a filling material for these artworks, several properties are investigated including: the need for the infill to react to environmental conditions in a similar manner as the original material; the need for the infill to have good handling properties, adhesion to the original support, and cohesion within the filling material; the ability for the infill to withstand the stress of the surrounding material and; be as flexible as the original material to not cause further damage. Also, changes in colour or mechanical properties should not occur as part of the ageing process. Studies are needed on acrylic-based materials used as infills in conservation treatments. This research examines some of the chemical, physical, and optical changes of eleven filling materials before and after ageing, with the aim to evaluate the overall appropriateness of these materials as infills for easel paintings. The materials examined were three rabbit skin glue (RSG) gessoes, and seven commercially prepared acrylic materials, all easily acquired in North America. Chemical analysis was carried out with Fourier transform infrared (FTIR) spectroscopy and X-ray fluorescence (XRF), pyrolysis gas chromatography-mass spectroscopy (Py-GC/MS), and differential scanning calorimetry (DSC). Overall the compositions of the various materials examined were found to be in agreement with the available literature and previous research. This study also examined characteristics of these materials not described in previous works and, additionally, presented the compositions and behaviour of several commonly used materials with little literature description. After application of an ageing regimen, most naturally aged and artificially aged samples displayed small changes in gloss, colour, thickness, and diffusive behaviour; however, to evaluate these materials fully mechanical testing and environmental studies should be carried out. / Thesis (Master, Art Conservation) -- Queen's University, 2013-09-30 23:24:52.475

My thesis exhibition, ‘A PART OF THE WHOLE,’ explores self-portraiture by assembling paintings of close-up images of my skin from underappreciated body parts. I paint the textures of my hands and feet as evidence of artistic labor striving for the continuation of artistic creativity. The thesis exhibition includes conventional paintings assembled paintings, installations, and items from the studio. The easels serve two purposes: presenting the paintings and functioning as metaphorical backbone supporting skin paintings. Lastly, a cast of my own face serves as a death mask that functions as an authentic seal of artistic authorship for my thesis exhibition.

Magistro baigiamajame darbe „Molbertinės tapybos darbai Lietuvos visuomeninių pastatų architektūroje“ nagrinėjami XX-XXI a. pr. Lietuvos visuomenių pastatų interjerai, kurių svarbi meninės raiškos priemonė yra molbertinės tapybos paveikslai. Išsamiai analizuojamos paveikslų naudojimo visuomeniniuose interjeruose prasmės, tapybos integravimo architektūroje istorinės raidos ir dabarties tendencijos. Išryškinami tapybos ir interjero architektūros sąveikos kompoziciniai principai ir dermės dėsningumai. Daroma išvada, kad tiek estetiniu, tiek semantiniu požiūriu tapybos kūriniai gali būti svarbūs architektūrinės erdvės formantai ir, nepaisant daiktinės aplinkos formavimo tendencijų XX a. pabaigoje - XXI a. pr. pokyčių, molbertinės tapybos naudojimas architektūroje išlieka tvarus. Darbo apimtis - 94 psl. 97 iliustracios, 1 lentelė, 94 bibliografiniai šaltiniai. / In master's thesis final paper work “Easel painting in the architecture of Lithuanian public buildings” interiors of public buildings at the period of XX and the beginning of XXI century in Lithuania are considered. Easel paintings have a very important mean of art expression in these interiors. Meanings of use of paintings in interiors of public buildings, historical developments and tendencies of paintings integration in nowadays architecture are analyzed at length. Fundamentals and consistent pattern of harmony of interaction between painting and architecture of interior are highlighted. The conclusion is done that painting works could be important formants of architectural space in esthetical and semantic points of view. Moreover, the usage of easel painting remains stable despite the tendency changes in formation of materialistic surrounding at the end of XX century and at the beginning of XXI century. Size of the paper work - 94 pages, 97 figures, 1 table, 94 bibliographical sources.

[pt] Esta tese tem como objeto o cavalete de vidro, um mobiliário desenhado pela arquiteta Lina Bo Bardi para compor a museografia da segunda sede do Masp, inaugurada em 1968. A pesquisa se desenvolve a partir da cronologia do próprio objeto, o qual foi usado para exibir as pinturas do acervo permanente até 1996, substituído em seguida por paredes de gesso, e retomado em 2015. Realiza-se uma gênese da museografia do cavalete pautada na cultura visual – constituída no seu entorno – também a partir de seu croqui e suas materialidades, especialmente o concreto e o vidro. Essa análise histórica do cavalete de vidro apresenta dois movimentos: observa o objeto de fora para dentro e de dentro para fora. A proposta de trazer o cavalete de vidro ao status de imagem, deslocando-o de uma leitura plástica no campo da arquitetura, viabiliza a compreensão em torno de sua recepção e da construção da estética da simultaneidade e da sobreposição. Percorre-se os caminhos do cavalete após 1996, sua remontagem em exposições nacionais e internacionais, e os debates e polêmicas sobre sua retirada da pinacoteca, tendo como base a quadragésima reunião do IPHAN de 2003 e artigos publicados em jornais. Por fim, analisa-se a presença do cavalete como elemento estético apropriado em obras e instalações artísticas mobilizada pelo Masp, entendendo essa mobilização como reforço da arquiteta Lina Bo Bardi como figura central da identidade desse museu. Para fundamentar as reflexões da tese são utilizados textos e imagens de Lina Bo Bardi, de Pietro Maria Bardi, catálogos e obras do acervo do Masp e reportagens sobre a recepção dos cavaletes, além dos textos da crítica sobre o mobiliário e as atas das reuniões do IPHAN. Nesta tese, por fim, identifica-se a representação contemporânea do Masp e como o cavalete cumpre um papel importante ao servir de suporte para a afirmação da atualidade da museografia de Lina, associando o cavalete à crítica decolonial e à crítica da historiografia da arte de raízes europeias. Argumenta-se que o Masp se baseia na condição de transparência de sua arquitetura e museografia, para se apresentar em outras frentes como um museu democrático e coletivo. / [en] The main object of study from this research is the glass easel, a furniture designed by the architect Lina Bo Bardi, to integrate the museography of the second headquarters of MASP, inaugurated in 1968. This work goes through the timeline of the object itself, which was used to exhibit paintings from the permanent collection up to 1996, being replaced by plaster walls, and restored in 2015. The genesis of the easel s museography is marked by visual culture – based on its surroundings – and also by sketches and its materiality. This historical analysis of glass easels presents two movements: it analyses the object from the outside in and from the inside out. The purpose is to give the glass easel the status of image, displacing it from a plastic reading in the field of architecture, and making it possible to understand its reception and the construction of the aesthetics of simultaneity and overlapping. This work will cover the paths after 1996, so will be its appearance in national and international exhibitions, controversial debates about its removal from the art gallery, based on the 40th meeting of IPHAN in 2003 and articles published in newspapers. Finally, the easel is analyzed as an aesthetic element in artistic pieces and installations mobilized by MASP, understanding this mobilization as a reinforcement of the figure of the architect Lina Bo Bardi as a main portrait of the musem s identity. In order to support the reflections of the dissertation, this research will present texts and images taken by Lina Bo Bardi and Pietro Maria Bardi, works from MASP s collection and news reports on the reception of easels, in addition to critical texts about the furniture and the minutes of the MASP IPHAN meetings. In this dissertation, without further ado, one can identify a contemporary representation of MASP and the important role of the easel by serving as a support for the assumption of how modern Lina s museography is, associating the object in question with decolonial criticism and critics about the historiography of art from European roots. One can argue that MASP relies on the transparent condition of its architecture and museography to present itself in other fronts as a democratic and collective museum.

[ES] Aunque el empapelado es una técnica ampliamente utilizada en restauración con diversos propósitos, todavía no se dispone de mucha información técnica sobre la misma. A primera vista, acarrea consecuencias complejas, incluyendo cambios en lascapas pictoricas, pudiendo tener también potenciales repercusiones en la propia conservación de la obra. En la mayoría de casos, sería más adecuado recurrir a otras técnicas alternativas y menos intrusivas. Por este motivo, a lo largo de esta tesis doctoral se ha desarrollado un protocolo de investigación orientado al diseño de soportes temporales rehumectables (remoistenable temporary supports: RTS) para la protección de pinturas sobre lienzos, un método alternativo que permite un mayor control de la penetración de adhesivo en el sustrato, y por tanto una remoción de residuos más sencilla y eficaz. Durante este estudio se prestó especial atención a las necesidades de los restauradores, no solo en términos de disponibilidad y eficiencia económica, sino también en lo concerniente a la salud de los operadores y el cuidado del medio ambiente. En la primera sección de esta tesis se ha realizado una revisión histórica, comenzando por las primeras fuentes indirectas del Siglo XVIII hasta la actualidad. A continuación, se analizan los mecanismos adhesivos y de penetración del empapelado, focalizándose en aspectos relacionados con la conservación, relacionados con los materiales empleados y metodologías de aplicación. En la segunda sección se describe el estudio de la metodología innovadora de los RTS, ensayada de acuerdo a un meticuloso proyecto de investigación adaptando tecnologías analíticas avanzadas a las necesidades específicas del estudio realizado. Durante la primera etapa experimental, se realizaron análisis químicos, físicos y mecánicos de las diferentes clases de materiales (adhesivos y soportes temporales) y su compatibilidad para la preparación de tejidos rehumectables. La segunda etapa de la investigación se centró en la evaluación de la aplicación de soportes temporales rehumectables en maquetas simuladoras de pinturas en lienzo, con el fin de ensayar aquellos factores considerados más relevantes. Se realizaron observaciones con Microscopía Óptica empleando luz visible y UV, Microscopía electrónica de barrido de emisión de campo (FESEM) para evaluar la permanencia de residuos y el estudio de posibles modificaciones que podrían darse en la superficie de la pintura. Se empleó micro-espectroscopía Raman asociada a un microscopio de alta resolución para determinar la penetración del adhesivo en las grietas de las maquetas. Finalmente, se realizaron pruebas de desprendimiento (peeling test) en diferentes condiciones ambientales para estudiar la fuerza adhesiva de los RTS seleccionados. / [CA] Tot i que la protecció del color és una tècnica àmpliament utilitzada en restauració amb diversos propòsits, encara no s'hi disposa de molta informació tècnica. A primera vista, implica conseqüències complexes, incloent-hi canvis en les capes pictòriques, que poden tenir també potencials repercussions en la mateixa conservació de l'obra. En la majoria de casos, seria més adequat recórrer a altres tècniques alternatives i menys intrusives. Per aquest motiu, al llarg d'aquesta tesi doctoral s'ha desenvolupat un protocol d'investigació orientat al disseny de suports temporals rehumectables (Remoistenable Temporary Supports: RTS) per a la protecció de pintures sobre llenç, un mètode alternatiu que permet un major control de la penetració d'adhesiu en el substrat i, per tant, una eliminació de residus més senzilla i eficaç. Durant aquest estudi es va prestar especial atenció a les necessitats dels restauradors, no solament en termes de disponibilitat i eficiència econòmica, sinó també pel que fa a la salut dels operadors i la cura del medi ambient. En la primera secció d'aquesta tesi s'ha realitzat una revisió històrica, començant per les primeres fonts indirectes del segle XVIII fins a l'actualitat. A continuació, s'analitzen els mecanismes adhesius i de penetració de l'empaperat, i es focalitza en aspectes relacionats amb la conservació futura dels materials emprats i metodologies d'aplicació. En la segona secció es descriu l'estudi de la metodologia innovadora dels RTS, assajada d'acord amb un meticulós projecte d'investigació que adapta tecnologies analítiques avançades a les necessitats específiques de l'estudi realitzat. Durant la primera etapa experimental, es realitzaren anàlisis químiques, físiques i mecàniques de les diferents classes de materials (adhesius i suports temporals) i la seua compatibilitat per a la preparació de teixits rehumectables. La segona etapa de la investigació es va centrar en l'avaluació de l'aplicació de suports temporals rehumectables en maquetes simuladores de pintures en llenç, amb la finalitat d'assajar aquells factors considerats més rellevants. Es realitzaren observacions amb microscòpia òptica emprant llum visible i UV, Microscòpia electrònica d'escaneig d'emissió de camp (FESEM) per a avaluar la permanència de residus i l'estudi de possibles modificacions que podrien donarse en la superfície de la pintura. S'empraren microespectroscòpia Raman associada a un microscopi d'alta resolució per a determinar la penetració de l'adhesiu en les clivelles de les provetes. Finalment, es realitzaren proves de despreniment (peeling test) en diferents condicions ambientals per a estudiar la força adhesiva dels RTS seleccionats. / [EN] Although facing is widely used for multiple purposes, there is still little information about it. At first glance, facing seems to be an almost neutral and simple intervention. Its application, however, entails complex consequences including changes to a painting's strata, and it can have potential repercussions on the conservation of the paint itself. In most cases, it would be better to recur to alternative and less intrusive methods, but sometimes the use of facing is strictly necessary. For this reason, during this PhD a research protocol addressed the design of remoistenable temporary supports (RTS) for the facing of canvas paintings, an alternative method that enables a higher control of the adhesive penetration into the substrate, and thus the easier removal of residues. Great attention was given in this assessment to the needs of restorers, in terms of not only availability and the cost-effectiveness of materials, but also for the concerns of the safety of the operator as well as the environment. In the first section of this dissertation, a historical review is made starting from the first indirect sources of the 18th century up to the present day. Then facing's adhesive and penetrative mechanisms are analysed, focusing on conservative issues related to the used materials and application methodologies. The second section describes the assessment of the innovative RTS methodology, tested according to a meticulous research project adapting advanced analytical technologies to the specific needs. During the first experimental stage, chemical, physical and mechanical analyses of the different classes of materials (adhesives and temporary supports) and their compatibility for the preparation of remoistenable tissues were carried out. The second step of the investigation focused on the evaluation of the application of remoistenable temporary supports on mock-ups reproducing a canvas painting, in order to test those considered the most relevant factors. Observations with optical microscope in visible and ultraviolet (UV) light and analyses with fieldemission scanning electron microscopy (FESEM) were carried out to evaluate the permanence of residues and the assessment of the possible modifications that may have occurred on the painted surface. Micro-Raman spectroscopy associated with a high-resolution microscope was used to determine the penetration of the adhesive into the cracks of the mock-ups. Finally, peeling tests at different environmental conditions were carried out to assess the adhesion strength of the selected RTS. / An acknowledgment to the financial support from the Spanish “I+D+I” project CTQ2017-85317-C2-1-P, which is supported by the Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, Fondo Europeo de Desarrollo Regional (ERDF) funds and Agencia Estatal de Investigación(AEI). / Alba, P. (2021). Remoistenable temporary supports for facing of canvas paintings [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/164901

[ES] La reintegración cromática es una materia que, más allá de los principios clásicos de respeto, reconocimiento y reversibilidad, o del tratamiento de las lagunas y la controversia que ello genera, apenas se presenta de forma extensa y detallada. La falta de monografías específicas que engloben, además, temas tan importantes como la percepción del color o las fuentes de iluminación, requiere en primera instancia, de una recopilación y recensión de material bibliográfico. Mediante este proceso, se muestra una especialización del léxico para denominar el proceso de reintegración cromática, quedando incluidos en esta nueva terminología los criterios y normas que dicha intervención lleva implícitos. La revisión crítica de las teorías de la restauración que abundaron a partir de mediados del siglo XX así como de las más recientes, identifica el estado actual de la cuestión del retoque en la pintura de caballete, en la cual se halla una clara influencia de principios teóricos más propios de otras áreas de la restauración como la pintura mural, la arqueología o la escultura. Resulta igualmente importante el análisis de la evolución de criterios en materia de reintegración, pues permite la identificación de las carencias y problemáticas que presentan si se extrapolan a la praxis actual. El extenso estudio del tratamiento de las lagunas y los sistemas de reintegración cromática requiere de una revisión que permita la ordenación, de forma coherente y con ejemplos gráficos, de los sistemas de retoque pictórico existentes, definiéndolos y clasificándolos correctamente, con el propósito de servir como referencia. Esta sección demuestra la diversidad del uso de sistemas según factores geográficos, así como la falta de una unificación terminológica de reintegración a nivel nacional e internacional que evite errores de traducción y confusiones, los cuales pueden derivar en malas prácticas por parte de los restauradores. Existen también otros parámetros, como la textura de los estucos, las fuentes de iluminación y la indumentaria de trabajo, que pasan inadvertidos pero de los cuales se demuestra, por medios experimentales, la importancia que juegan en el desarrollo de los procesos de reintegración cromática y en la calidad de su resultado final. De esta forma, se enfatiza que el retoque pictórico en pintura de caballete debe ser abordado más allá de los conceptos tradicionales y del tratamiento de las lagunas. Asimismo, se revisan también las técnicas utilizadas en la reintegración cromática de pintura de caballete, demostrando la permanencia de materiales tradicionalmente usados como las acuarelas para la restitución acuosa, y los colores aglutinados al barniz para los retoques no acuosos. En relación a esta última técnica, aunque es común el uso de pinturas comerciales, en la última década ha crecido en popularidad la elaboración propia de colores al barniz por los restauradores con motivo de las ventajas que presentan. Este suceso ha requerido un análisis detallado de su viabilidad mediante ensayos de laboratorio, descubriendo si estas pinturas artesanales cumplen unos mínimos estándares de calidad para poder ser utilizadas de forma segura en obras reales. En definitiva, la revisión crítica y el estudio de la reintegración cromática más allá de los medios tradicionalmente expuestos, remarcan la importancia de tratar esta fase de intervención como una disciplina propia e independiente. / [CA] La reintegració cromàtica és una matèria que, més enllà dels principis clàssics de respecte, reconeixement i reversibilitat, o del tractament de les llacunes i la controvèrsia que això genera, a penes es presenta de forma extensa i detallada. La manca de monografies específiques que engloben, a més, temes tan importants com la percepció del color o les fonts d'il·luminació, requereix en primera instància, d'una recopilació i recensió de material bibliogràfic. Mitjançant aquest procés, es mostra una especialització del lèxic per a denominar el procés de reintegració cromàtica, quedant inclosos en la seua terminologia els criteris i normes que aquesta intervenció porta implícits. La revisió crítica de les teories de la restauració que van ser abundants a partir de mitjans del segle XX així com les més recents, identifica l'estat actual de la qüestió del retoc en la pintura de cavallet, en la qual s'hi troba una clara influència de principis teòrics més propis de altres àrees de la restauració com la pintura mural, l'arqueologia o l'escultura. Resulta igualment important l'anàlisi de l'evolució de criteris en matèria de reintegració, doncs permet la identificació de les carències i problemàtiques que presenten si s'extrapolen a la praxis actual. L'extens estudi del tractament de les llacunes i els sistemes de reintegració cromàtica requereix d'una revisió que permeta l'ordenació, de forma coherent i amb exemples gràfics, dels sistemes de retoc pictòric existents, definint-los i classificant-los correctament, amb el propòsit de servir com a referència. Esta secció demostra la diversitat de l'ús de sistemes segons factors geogràfics, així com la falta d'una unificació terminològica de reintegració a nivell nacional i internacional que evite errors de traducció i confusions, els quals poden derivar en males pràctiques per part dels restauradors. Existeixen també altres paràmetres, com la textura dels estucs, les fonts d'il·luminació i la indumentària de treball, que passen inadvertits però dels quals es demostra, per mitjans experimentals, la importància que juguen en el desenvolupament dels processos de reintegració cromàtica i la qualitat del seu resultat final. D'aquesta forma, s'emfatitza que el retoc pictòric en pintura de cavallet déu ser abordat més enllà dels conceptes tradicionals i del tractament de les llacunes. Així mateix, es revisen també les tècniques utilitzades en la reintegració cromàtica de pintura de cavallet, demostrant la permanència de materials tradicionalment utilitzats com les aquarel·les per a la restitució aquosa, i els colors aglutinats al vernís per als retocs no aquosos. En relació a esta última tècnica, encara que és comú l'ús de pintures comercials, en l'última dècada ha crescut en popularitat l'elaboració pròpia de colors al vernís pels propis restauradors amb motiu dels avantatges que presenten. Aquest succés ha requerit un anàlisi detallat de la seua viabilitat mitjançant assajos de laboratori, descobrint si aquestes pintures artesanals compleixen uns mínims estàndards de qualitat per a poder ser utilitzades de forma segura en obres reals. En definitiva, la revisió crítica i l'estudi de la reintegració cromàtica més enllà dels mitjans tradicionalment exposats, remarquen la importància de tractar aquesta fase d'intervenció com una disciplina pròpia i independent. / [EN] Chromatic reintegration is a subject that, beyond the classical principles of respect, recognition, and reversibility, or the treatment of the losses and the controversy it generates, is hardly presented comprehensively and in detail. The absence of specific monographs covering such important subjects as perception of colour or light sources necessitates, first and foremost, a compilation and review of bibliographical material. Through this process, a specialisation of the lexicon is shown to name the process of chromatic reintegration, including the criterion and rules implicit to this intervention. According to the review of restoration theories from the mid-20th century onwards as well as more recent ones, it is identified the current state of the question of retouching in easel painting, in which there is a clear influence of theoretical principles more typical of other areas of restoration such as mural painting, archaeology or sculpture. Analysis of the evolution of reintegration criteria is also important since it allows for the identification of shortcomings and problems if they are applied to current practice. The extensive study of losses treatment and chromatic reintegration demands that the existing systems of pictorial retouching to be organised in a coherent manner including graphic examples that clearly define and classify them, with the aim of serving as a reference. This section demonstrates the diversity of the use of systems according to geographical factors, as well as the need of unification of reintegration terminology at national and international level to avoid translation errors and confusion, which can lead to bad practices by restorers. Experimentation has shown that there are also other parameters, such as the texture of the fillers, the light sources and the working clothes, which go unnoticed but which are important to the development of the chromatic reintegration processes and the quality of the final result. In this way, it is emphasised that pictorial retouching in easel painting must be approached beyond traditional concepts and the treatment of losses. The techniques used in the chromatic reintegration of easel painting are also reviewed, demonstrating the permanence of traditionally used materials such as watercolours for aqueous restitution, and varnish-bonded colours for non-aqueous retouching. However, according to the latter technique, although commercial paints are commonly used by restorers, the use of self-produced varnish colours has grown in popularity over the past decade due to the advantages they offer. To determine if these handmade paints are safe for use on real paintings, a detailed analysis of their viability has been conducted through laboratory tests. Definitely, the critical review and study of chromatic reintegration beyond the traditional means highlight the importance of treating this phase of intervention as an independent discipline. / Doménech García, B. (2022). La reintegración cromática en pintura de caballete. Revisión crítica de los principios teóricos, evolución, técnicas y materiales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186055