Debido a la actual crisis sanitaria, COVID- 19, actividades en espacios abiertos y cerrados como restaurantes, bibliotecas, museos, clubes, centros culturales, templos, bancos, artes escenitas, entre otros se han visto restringidas y afectados. Uno de ellos es el Museo de Historia Natural UNMSM, que exploró soluciones para continuar brindando sus servicios y seguir teniendo contacto con su público. Este comenzó a enfocarse en Facebook, lo cual le permitió desarrollar talleres infantiles en donde exponen una gran cantidad de contenido sobre las divisiones del museo. En ellos, se observó que, para los niños de 8 a 10 años, existe el problema de no terminar de entender la información expuesta y lo poco atractiva que es la presentación. Esto se debe a que el recurso actual utilizado no está dirigido específicamente para esta edad. A ello se suma que la cantidad de información expuesta emplea un tono de comunicación formal utilizando palabras complejas, contrario al que debería emplearse para comunicarse con un niño. La presente investigación busca desarrollar la mejora del recurso educativo actual segmentando al público y utilizando un lenguaje adecuado por medio de la multimedia y lo interactivo para que el mensaje transmitido por el taller pueda ser comprendido. De esta manera, la propuesta gráfica evidenció ser una solución factible al lograr la acogida del público infantil en donde los niños mostraron interés por continuar ampliando sus conocimientos a través de la educación no formal, creando un aprendizaje lúdico, directo y sencillo de comprender. / Due to the actual health crisis with the pandemic Covid -19, activities in open and closed spaces such as restaurants, libraries, museums, clubs, cultural centers, churches, banks, Scenic arts, among others have been affected and restricted. One example is the Museum Of Natural History UNMSM, which explored solutions to be able to provide access to their facilities and keeping in contact with their customers. They explored solutions to keep in contact with people. In the beginning they used Facebook, which allowed them to contact with children to communicate and develop children classes in which we have observed from them their reactions to the diverse attractions of the museum. On children between the ages of 8 thru 10 we observed the problematic that children don’t understand the information given, as the was unattractive in respect to the presentation. This in fact was due in part for the resources being utilized that was addressed not for that age standard. In addition to that the language tone used was not appropriate for the age in question, utilizing a complicated language and confusing for them and as a result not being able to communicate with the children of such age. The following study is guided to reach using an adequate language thru multimedia and interactive messaging that could be transmitted can be simply understood. This proposal is designed to find a viable solution by means of using graphics and proposes to find a solution that evidences the comprehension and results desired, reaching the age segment desired, the younger children. This method would bring a good understanding, attract their attention and entertainment, this way it also will give them ample learning and knowledge. / Trabajo de Suficiencia Profesional

Ante la emergencia de salud y económica generada por la pandemia del COVID-19 y a la que se suma la situación de inestabilidad política y social en el Perú, se ha agudizado la situación de las familias peruanas. Quienes cuentan con limitadas estrategias de soporte emocional, poca capacidad para solucionar conflictos dentro de la familia y altos niveles de estrés y frustración (Rojas, 2021); lo que produce el debilitamiento de la salud mental y vínculos familiares, además de generar situaciones de violencia intrafamiliar (Cárdenas-Lata et al., 2021). Para las madres en estado de vulnerabilidad, con sobrecarga de responsabilidades y precariedad económica, las necesidades inaplazables y que generan la mayor preocupación se relacionan con asegurar la alimentación y educación de sus hijos; sin embargo, la atención a la propia salud mental como las prácticas de autocuidado no se registra como una necesidad. En ese sentido, considerando las restricciones de tiempo y recursos para acceder a programas de atención, es necesario diseñar e implementar intervenciones y actividades de atención para la conciliación de las diversas demandas contextuales (Jaramillo y Ñopo, 2020). El objetivo de la presente tesis es sensibilizar, a través del uso de las TIC, a las madres sobre la importancia de implementar estrategias de autocuidado preventivo para la resolución de problemas en la interacción familiar. Como resultados principales, las madres finalizaron las sesiones manejando las características básicas sobre el autocuidado e identificando las estrategias que pueden incorporar a su rutina a través de las TIC. / The situation of Peruvian families has worsened in the face of the health and economic emergency generated by the COVID-19 pandemic and the political and social instability. The families have limited emotional support strategies, little ability to resolve conflicts within the family and high levels of stress and frustration (Rojas, 2021); which produces the weakening of mental health and family ties, in addition to generating situations of domestic violence (Cárdenas-Lata et al., 2021). For mothers in a state of vulnerability, with an overload of responsibilities and economic precariousness, the urgent needs that generate the greatest concern are related to ensuring the nutrition and education of their children; however, attention to one's own mental health, such as self-care practices, is not recorded as a need. In this context, considering the restrictions of time and resources to access care programs, it is necessary to design and implement care interventions and activities to reconcile the various demands the mothers face (Jaramillo and Ñopo, 2020). The objective of this thesis is to think over, using ICTs, the importance of implementing preventive self-care strategies for solving problems in family interaction. As main results, the mothers completed the sessions managing the basic characteristics of self-care and identifying the strategies that they can incorporate into their routine through ICT.

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances. / The thesis presents a historical description of the various initiatives in leisure-time education which were carried out in the city of Girona during the current century up to the year 1981. The research begins with the first infant and the junior free-time activities which took place in this city, and analyses more than thirty different initiatives throughout the century until the year 1981, when the Generalitat de Catalunya (regional government of Catalonia) took charge of operations in this sector and formulated the first legislation concerning free-time schools and the training of monitors and head teachers. The historical research is presented in three main chapters which analyze the proposals and activities carried out by government (municipal, provincial, regional or national, the Catholic church (mainly at a diocesan level, but also through some parish initiatives) and civil society, combining in this last category those initiatives proposed by private bodies and by the associative movement. The research is especially focused on summer activities (schools, centers, camps, etc.) and studies, among other things, their aims, their methodological proposals, the training of staff, and the children and young people who participated. The intention is to contribute material which is valid for a deeper reflection on leisure-time education and which will help to configure a small part of the history on non-formal education.