Aquesta tesi doctoral planteja diversos objectius relacionats amb les sepultures de la dinastia XXVI a Egipte. El darrer objectiu és elaborar un inventari tan complet com sigui possible de les tombes que existeixen, incloent-hi la definició de les característiques arquitectòniques de les estructures funeràries. Tot i que moltes de les tombes han estat objecte d'estudi, n'inclourem una breu descripció. El context geogràfic es limitarà a la zona del Baix Egipte (dividit en Sais, Heliòpolis, Memfis i Delta), Alt Egipte (Abidos, Tebes i altres) i Oasis (Siwa, Farafra i Bahariya). Lligat a aquest primer objectiu ens proposem també de fer una actualització de les dades referents a les principals tombes saïtes trobades en els cementiris d'Egipte, en vista de les darreres troballes realitzades en necròpolis ja excavades o noves.La necròpolis saïta d'Oxirrinc serà objecte d'un estudi detallat, incloent-hi un resum de les excavacions realitzades fins a l'arribada de la nostra Missió. L'antiga ciutat de Per-Medjed va tenir una important necròpolis en època saïta que no apareixia reflectida en la majoria de llibres especialistes en tombes de la dinastia XXVI. Una de les raons més evidents era la manca d'informació sobre les excavacions realitzades pel Servei d'Antiguitats abans de l'arribada de la nostra Missió i la poca difusió a escala internacional que es va fer de les campanyes realitzades a partir del 1992. La importància d'Oxirrinc en època grecoromana i, en especial, la gran quantitat de papirs descoberts per Grenfell i Hunt van provocar que els estudis realitzats s'enfoquessin cap a altres èpoques, deixant de banda les restes faraòniques. Les excavacions dutes a terme per la Missió Arqueològica Espanyola van evidenciar que aquest indret tenia més interès científic del que se li atribuïa a la bibliografia egiptològica. L'anàlisi de les característiques arquitectòniques de les tombes saïtes permetrà situar-les dins la classificació tipològica que hem plantejat. El darrer objectiu serà aconseguir una síntesi dels diferents estils saïtes d'enterrament, realitzant una recerca de les principals necròpolis d'aquesta dinastia. L'anàlisi dels trets arquitectònics més remarcables de les tombes saïtes ens ha permès fer una classificació tipològica, emprada en la realització d'un catàleg de les tombes que existeixen fins ara. Tot i les peculiaritats d'algunes tombes, hem classificat en cinc grans grups: pit tombs (tombes de pou), shaft tombs (gran tombes de pou), tombes-capella, tombes de pou amb piràmide i palaus funeraris o grabpalast.Aquesta classificació tipològica també correspon a una classificació geogràfica, Els fets que permeten establir aquestes diferenciacions són, entre d'altres, la presència d'una gran superestructura, l'accés a la part subterrània, les dimensions del monument. Després d'analitzar les tombes tipològicament, hem arribat a unes conclusions referents a la necròpolis saïta d'Oxirrinc que ens permet observar una diferenciació tipològica i unes característiques tècniques. Finalment, i pel que fa als diversos aspectes de les estructures funeràries d'època saïta, s'han pogut extreure unes conclusions que es refereixen a quatre aspectes diferents: la topografia de les tombes (pel que fa a la ubicació de l'estructura funerària), característiques tècniques (referents a materials i tècniques de construcció), promotor (qui encarrega la tomba) i tipologia (comparació de les tombes amb altres estructures). / The typology of Saite's tombs is different through Egypt. From the royal tombs at Sais to the huge tombs of officials at Thebes, we can found tomb-chapels, rock-cut tombs, simple hypogeums or more elaborated tombs with superstructure and substructure. In the last years several saite tombs' repertories have been done and the tombs that have been listed are few but typologically representative. Based on their location three areas can be articulated with graves from the saite period: Low Egypt, Upper Egypt and Oases. One of the main subjects of this these is to elaborate a list as complete as possible of the twenty-six dynasty tombs in Egypt, with a brief description of them. This list will help us to catch up the information about the funerary structures. Also, we'll produce a description of the different typologies, based on the superstructure and the substructure. Finally, Oxyrynkhos will have a very detailed study of the saite necropolis. This city, built over the locations of the pharaonic Pemdje, is known by the geographical lists since the pharaonic age, but it's a few years ago when archaeological remains from these ages are known. The importance of Oxyrynkhos comes mainly from its geographical location, which may have been the reason of its development during the XXVI dynasty and the presence of huge tombs of officials. The Upper Necropolis is located north-west of the old city at the edge of the desert and contains at least tombs dated from the Saite, roman and Coptic period as well as Coptic chapels. After the typological study of the tombs, we could infer some characteristics about the topography, construction, owner of the tomb and typology.

La construcción identitaria como proceso relacional y situacional, necesita de un tiempo y un lugar particular para ser aprehendida. Es, por lo tanto, un mecanismo adaptativo humano que permite establecer relaciones con su entorno y con otros individuos. Este mecanismo adquiere la función de mediador entre lo individual y lo cultural, cuyo principal efecto es la categorización de individuos, grupos y espacios, siendo, al mismo tiempo, construido por los sujetos en sus relaciones. Por lo tanto, estamos frente a lo que Bourdieu (1997) designó como una estructura estructurada estructurizante, característica que la convierte en una necesidad para la negociación de lo social, de la que no deja de ser producto, pero a la que no corresponde ningún contenido esencial. La identidad es, por lo tanto, un vacío conceptual listo para ser llenado con las articulaciones de diferentes elementos culturales.Desde esta perspectiva, los estudios de formas juveniles de adscripción social han sido recurrentes, estableciendo aportaciones teóricas y metodológicas para una antropología de la juventud. En éstas se entiende la juventud como un grupo social cuyos límites no son biológicos sino construidos en la práctica social. Dicha práctica atribuye a los individuos en esa edad social unas características impuestas desde los modelos dominantes y parentales que ajustarán a sus necesidades a partir de modelos culturales elegidos. Desde esta perspectiva se aborda la cotidianeidad de cuatro jóvenes cairotas convertidos en modelo etnográfico de la investigación mediante los datos obtenidos durante el trabajo de campo, en una recolección orientada y en dialéctica con aproximaciones al contexto desde las ciencias sociales y por los propios informantes.Fruto de esta dialéctica es una interpretación cultural de ciertas categorías significativas para la construcción identitaria como son el espacio urbano, la construcción de la persona como individuo social a la que se le atribuyen valores y acciones dependientes de la edad social, el ciclo vital ideal de los sujetos producidos en este contexto, el estatus de liminalidad de los representantes de la juventud cairota o la estructura social en que se insertan. Estas categorías entendidas como esquemas, modelos culturales y marcos referentes necesarios para la negociación identitaria permitirán contextualizar las cuatro escenas etnográficas finales que no intentan agotar las posibilidades adscriptivas del mundo juvenil cairota, sino únicamente ejemplarizarlas desde el particularismo propio de la etnografía.Los objetivos perseguidos son básicamente tres. En primer lugar, observar la pertinencia de la metodología actual derivada de los estudios empíricos sobre juventud en contextos occidentales en otros mundos, para probar su validez universal, y, en caso negativo, afinar estas herramientas conceptuales. En segundo lugar, ilustrar el proceso de construcción identitario a través de su observación empírica mediante un modelo etnográfico. En este sentido, hay que destacar, antes que nada, la dificultad de recoger modelos etnográficos femeninos durante la investigación. Por lo tanto, obtendremos ciertas visiones juveniles masculinas de ciertos mundos juveniles femeninos, recogiendo el discurso dominante patriarcal sobre los géneros. Por ultimo, el tercer objetivo general es una comprensión de los posibles significados de ser joven en El Cairo, como ejemplo de una sociedad árabe, en sus propios parámetros, intentando obviar las visiones estereotipadas de las culturas islámicas y árabes, basadas en el predominio de lo religioso y sus supuestas carencias. Obviamente las propias dimensiones de dicha conjunto, hacen imposible un agotamiento de los posibles mundos juveniles del contexto cairota. De esta manera, el énfasis de la investigación estará en las relaciones marcadas por elementos dominantes, pero no determinadas exclusivamente por éstos. Se entenderá así la religión islámica como el marco dominante de las relaciones intergeneracionales, tal y como en Occidente ocurre con los valores derivados de la tradición judeocristiana, que no llegan a ser totalmente determinantes. De esta manera, la lógica islámica presenta multitud de especificidades propias de cada región cultural: no es lo mismo ser musulmán en Malasia que en Egipto, por ejemplo.La pregunta es, ¿qué significa ser joven en el mundo árabe? La respuesta pasa por entender los horizontes culturales como posibilidades reales de identificación de un individuo en un momento determinado, ya sean para justificar una acción o como marco general de referencia en su cotidianeidad. De estas formas específicas en un contexto complejo y concreto versa esta investigación. Este modelo etnográfico permite tanto la ejemplificación de la construcción identitaria como la pertinencia de los resultados de una antropología de la juventud construida a partir de modelos etnográficos básicamente occidentales como objetivos de la investigación. / The construction of identity as a relational and situational process supposes a given time and place in order to be apprehended. From this perspective, many studies deal with juvenile forms of social attachment, establishing theoretical and methodological contributions to anthropology of youth. Here youth is understood as a social group, whose boundaries are not biological but constructed in the social practice, giving the individuals, at this particular moment of their social age, some characteristics of the dominant parental models but adapted to the individual own needs trough some chosen cultural models.From this perspective, we present in this study the everyday life of four cairotes turned into ethnographic model by means of the data obtained during the fieldwork and post-selected in an orientated compilation with a social science dialectical approach of the context. The result of this dialectic is a cultural interpretation of significant categories for the construction of identity such as the urban space, the construction of the social person as an individual (with his values and actions depending on his social age), the ideal life cycle of the individuals produced within this context, the status of liminality of Cairo youth representatives or the social structure to which they pertain. These categories which might be seen as schemes, cultural models and frameworks mandatory for the negotiation of identity, will allow contextualizing the four ethnographic scenes presented without intention to exhaust the possible adscription paths of the Cairo youth but only to illustrate these possibilities from an ethnographic approach. In this way, the ethnographic model we propose allows both exampling of identity construction and to give pertinent results while using anthropology of youth essentially built from occidental models.

La elección de este tema de tesis doctoral, las relaciones comerciales entre Hispania y Egipto en época altoimperial, tiene su origen en los trabajos de dos autores. En primer lugar la publicación de los sellos béticos en el Mediterráneo oriental que realizó LYDING WILL en el II Congreso del Aceite y por otro lado la afirmación de ROSTOVTZEFF de que Italia era el mercado de Egipto en época republicana. Y dos preguntas ¿En qué circunstancias llegaban estos productos? ¿Llegaban de forma regular? A finales de época tardorrepublicana se producen una serie de hechos políticos y sociales que producen un cambio en la organización económica y cuyas modificaciones se mantienen hasta época imperial.He estudiado estos contactos comerciales desde tres niveles muy diferentes pero complementarios y que constituyen una visión global.1. Nivel estatal. A través de los funcionarios que desempeñaron parte de su carrera en Egipto en puestos con una función económica y que en algunas ocasiones aparecen vinculados con comerciantes. 2. Nivel intermedio. Los comerciantes que mantenían contactos con el Mediterráneo oriental y en concreto con Egipto y a través de los cuales podemos identificar como se desarrollaban estos contactos, bien de forma indirecta a través de un puerto como Puteoli o bien de forma directa.3. Nivel arqueológico. La evidencia arqueológica es escasa pero reveladora respecto a los productos que llegaban hasta Egipto y hasta que lugares lo hacían. En un primer momento, en el siglo III a. C., cuando Roma y Egipto entran en contacto la zona con la que este ultimo parece tener mas contacto, el sur de la Península itálica, ya que ambas estaban en contacto anteriormente. Esto se refleja en la presencia de cerámica de Gnathia en Egipto y quizás, en el hecho de que los primeros itálicos documentados en Egipto proceden de la zona de Tarento. Una segunda fase tendría Delos como centro redistribuidor, en la que los comerciantes aparecen instalados en Delos y en Alejandría. Estamos a principios del siglo II a. C. La tercera fase tendría como característica principal la sustitución de Delos por Puteoli. Los sellos brindisinos que llegan a Egipto no los hallamos en Delos. Las fuentes literarias de este momento, nos hablan de una serie de personajes como Vestorius, Rabirio Postumo... caracterizados no por su procedencia social, si no por que todos tienen intereses en Egipto y actúan desde Puteoli. Un grupo de personajes que utilizan su posición política para llevar a cabo diversas actividades económicasEsta fase enlaza directamente con la época augustea y altoimperial ya que en un primer momento lo que caracteriza las actividades comerciales entre Egipto y las provincias occidentales e que están desempeñadas por comerciantes que actúan privadamente, sin poder demostrar la participación del Estado pese a que en algunos casos estos comerciantes desempeñan cargos en la administración publica, como P. Annius Plocamus. De hecho y pese a esta división en diferentes etapas, el verdadero cambio económico se produce en el siglo I a. C. y no con la creación del Imperio. A lo largo del siglo I a. C. se afianzan de comerciantes que actúan de forma independiente. La existencia de estos dos grupos se mantiene durante toda la época imperial y se hace más compleja a medida que la burocracia romana se hace más compleja. ROSTOVTZEFF ya dijo, hablando de la agricultura en Egipto que la división entre Reino tolemaico y Egipto romano era una división artificial y creo haber demostrado que también lo es en el campo del comercio, el verdadero cambio ya se había producido con anterioridad a la transformación política. / The aim of my PhD research project, "Trade relations between Hispania and eastern provinces", was to study a period of Roman History, first century BC to second century AD, in which trade relations in the Mediterranean change from private to a complex mixture of public and private interests. The other aim of the research was to study the economic relation between East and West Mediterranean inside the Roman World. To study both, I chose the presence of western products in Egypt. There is an important economic change in the Mediterranean area along the late republic period. It is during the first century B. C. that a group of independent traders with political connections get stronger. Along with the creation of this group, a series of events like the destruction of Delos an a change in the agricultural economy of Italy increase the importance of this change. The creation of the Roman Empire with a August is mainly a political creation but from the economic point of view the basis were already created.The trade dynamic created during the first century B. C. stems from the activities of two closely related groups two groups. One is the great trade families that can be found in harbours of the Eastern Mediterranean, such as Delos. The other group is the wealthy Romans who become involved with trade life once Italic Peninsula is conquered. At the end of Republic and the beginning of Imperial Era, the great trade families and the Roman elite were drawn together by the profits and demanded of empire, the needs of the traders for political support and protection and the desire of the politicians for money, being difficult to draw a line between public and private his marks, a new era in trade relations.

Eduard Toda va publicar Son Notém en Tebas al 1887. En aquest treball Eduard Toda donava tota mena de detalls sobre el descobriment d'una tomba trobada intacta al poblat de Deir-el-Medina, la TT1 (Theban Tomb nº 1), la tomba del "Servidor en el Lloc de la Veritat, Sennedjem". La tomba havia estat descoberta el 1886 i molts han estat els estudiosos que han parlat de la tomba i Deir-el-Medina, però, en canvi, poc s'ha parlat dels objectes que en ella es van trobar.Sennedjem era "Servidor en el Lloc de la Veritat a l'Oest de Tebes", títol que portaven alguns treballadors o artesans que construïen i decoraven les tombes dels faraons de la XVIII fins la XX dinastia, a la Vall dels Reis. Sennedjem era un artesà que visqué a Deir-el-Medina entre els regnats de Setos I i Ramesses II. Va ser enterrat en aquesta tomba juntament amb altres membres de la seva família, almenys la seva esposa, Iineferti, el seu fill Khonsu i la seva esposa Tamaket, i d'altresEls objectius d'aquest treball han estat:1. Realitzar un catàleg exhaustiu de totes les peces que hi havia a l'interior de la tomba de Sennedjem. Aquest catàleg està format per una fitxa específica per cada peça, que inclou nom de la peça, localització actual, material, mides, descripció, bibliografia i fotografia. El fet de donar noms propis ens ajudarà a establir relacions entre ells.2. Establir una relació entre les peces estudiades i els personatges als quals pertanyen: relacions de parentiu, situació social, etc. Com comprovarem en el treball, la tomba de Sennedjem es va ocupar durant vàries generacions. Sennedjem va ser el primer propietari, però també es van fer enterrar els seus fills i les seves esposes. Aquesta relació s'establirà després d'un anàlisi dels textos i, per tant, dels noms que apareixen escrits a la tomba. L'anàlisi també ens portarà a concloure que Sennedjem era un simple paleta.3. Fer un anàlisi comparatiu entre els textos del Llibre dels Morts de la cambra amb altres papirs coneguts. Els textos corresponents al Llibre dels Morts que trobem a la decoració de la cambra funerària de la tomba de Sennedjem s'han comparat amb coneguts papirs i manuscrits. L'objectiu d'aquesta comparació ha estat doble: per una banda hem aclarit algunes paraules o expressions que a la tomba de Sennedjem no quedaven clares o bé per la mala qualitat de les pintures (o millor dit, les fotografies a les que hem tingut accés) o algunes errades que hem trobat en els apunts de Bruyère. En la majoria dels casos ens hem servit dels apunts propis presos in situ. Un problema pel seu estudi és que tot el corredor, tant parets com sostre, s'havia protegit mitjançant unes xarxes que impossibilitaven la visió i encara menys les fotografies d'aquesta part. De manera que sobretot en el corredor ens hem de remetre als textos copiats de Bruyère. L'altre objectiu per la comparació dels textos era la d'aportar més dades referents a noves variants o variants poc conegudes que poguessin aparèixer en els textos de la tomba i que ajudessin a una major comprensió dels diferents capítols, cosa que pot ajudar a precisar, per exemple, quins papirs o versions del Llibre dels Morts van ser més properes a Sennedjem, i, per tant, ajustar la cronologia de la tomba. A més a més, com veurem, també ens servirem del treball de M. Puvill per comparar els textos de la cambra de Nefertari amb els de Sennedjem. En aquest últim cas, comprovarem les grans similituds entre ambdós, fet que ens ajudarà a precisar la cronologia d'aquesta tomba i situar-la en època de Ramsesses II. / The tomb of Sennedjem, situated in the workmen village of Deir-el-Medina, was first excavated by a Catalan diplomat named Eduard Toda. Dr. Padró has been investigating about him for the past years and he proposed to update and extend Eduard Toda's work about the objects found in the tomb that are now scattered in many museums around the world. This was a challenging project because it implied to visit as many museums as possible. Our work would allow collecting in a catalogue the various objects and investigating and classifying their typology. Toda made an inventory of the objects found in the tomb. That has been our departure point. However, as it will be clear as a conclusion of this work, some of the objects have now been lost and some others were not mentioned by Toda.Therefore, the objectives of this work have been:1. To made a comprehensive catalogue of all the pieces that where found inside the tomb of Sennedjem.2. To find a relation between the investigated pieces and their owners: familiar relationships, social position, etc. The tomb of Sennedjem was used for several generations. A complete study of the texts of the tomb is made in order to compare the names and titles found there with the texts and inscriptions of the objects. The investigations leaded us to know that Sennedjem was a trowel.3. To compare the text of the Book of the Dead found in the tomb with known papyrus. The usual practice in the literature is to compare the Book of the Dead versions between papyrus or manuscripts. We decided to proceed in other way: compare known manuscripts with the chapters of the Book of the Dead found on the walls of the tomb of Sennedjem. This is used to find which version of the Book of the Dead is the closest to Sennedjem's tomb texts and therefore, more precisely date the tomb. We will also use the results of Mrs. Puvill work to compare the texts of Sennedjem's tomb with Nefertari's tomb. As will be shown later, both versions of the Book of the Dead are very similar.

Text in Afrikaans with summaries in Afrikaans and English / Where do we find the first evidence of a belief in life after death, and a divide or separation in the afterlife? We find answers in the primal and traditional religions in Africa and America, Hinduism, Buddhism, Egypt, Babylonia, Persia, Hellenism, the Bible and the apocrypha. There had been a preparation for the work and words of Jesus. He is unique. After His death and resurrection as historical figure, He never died again. He is our guarantee for life after death. His Gospel includes eternal heaven as well as eternal hell. He is proclaimed as Saviour. The New Testament uses metaphors to convey the reality of heaven and hell. Not only do we find kerugma about the afterlife, but also information. The message has also transformation as a goal. / Hier word ondersoek waar die eerste getuienis gevind kan word dat die mens in die lewe na die dood begin glo het. Daarna word ondersoek waar ons die eerste getuienis vind dat mense begin glo het in 'n skeiding na die dood. Hier word antwoorde gevind by die primate religiee, die tradisionele godsdienste van Afrika en Amerika, die vroee-Hindoelsme van Indie; die Boeddhisme; Egipte; Babilonie (Irak); die Zoroastrisme van Persie (Iran); die Hellenisme van die Grieks-Romeinse wereld; die Ou Testament; die apokaliptiek in die apokriewe - die Intertestamentere literatuur en die Nuwe Testament. Daar was 'n voorbereiding vir die koms van Jesus Christus. As gevolg van sy kruisdood en opstanding staan Jesus uit as historiese figuur in die wereldgeskiedenis. Hy is uniek. Na sy opstanding het Hy nooit weer gesterf nie. Jesus Christus is die waarborg dat mense ook sal lewe na die dood. In sy prediking het Hy by sekere elemente van die bestaande gedagtes oor die lewe na die dood aangesluit. Hy het verkondig dat daar 'n hemel en 'n hel sal wees as ewige seen of ewige straf. Die Evangelie hied die realiteite van die hemel en die hel in beeldspraak aan, om daardeur die dringende boodskap tuis te bring. Christus word verkondig as die Verlosser van sondeskuld en die ewige straf, tot die ewige ]ewe. Die gegewens in die Nuwe Testament oor die hemel en die hel het dus nie net steeds kerugmatiese waarde nie, maar dit bevat ook inligting (informasie) en het ook transformasie ten doel. / Systematic Theology and Theological Ethics / D.Th. (Systematic Teology)

Text in Afrikaans with summaries in Afrikaans and English / Where do we find the first evidence of a belief in life after death, and a divide or separation in the afterlife? We find answers in the primal and traditional religions in Africa and America, Hinduism, Buddhism, Egypt, Babylonia, Persia, Hellenism, the Bible and the apocrypha. There had been a preparation for the work and words of Jesus. He is unique. After His death and resurrection as historical figure, He never died again. He is our guarantee for life after death. His Gospel includes eternal heaven as well as eternal hell. He is proclaimed as Saviour. The New Testament uses metaphors to convey the reality of heaven and hell. Not only do we find kerugma about the afterlife, but also information. The message has also transformation as a goal. / Hier word ondersoek waar die eerste getuienis gevind kan word dat die mens in die lewe na die dood begin glo het. Daarna word ondersoek waar ons die eerste getuienis vind dat mense begin glo het in 'n skeiding na die dood. Hier word antwoorde gevind by die primate religiee, die tradisionele godsdienste van Afrika en Amerika, die vroee-Hindoelsme van Indie; die Boeddhisme; Egipte; Babilonie (Irak); die Zoroastrisme van Persie (Iran); die Hellenisme van die Grieks-Romeinse wereld; die Ou Testament; die apokaliptiek in die apokriewe - die Intertestamentere literatuur en die Nuwe Testament. Daar was 'n voorbereiding vir die koms van Jesus Christus. As gevolg van sy kruisdood en opstanding staan Jesus uit as historiese figuur in die wereldgeskiedenis. Hy is uniek. Na sy opstanding het Hy nooit weer gesterf nie. Jesus Christus is die waarborg dat mense ook sal lewe na die dood. In sy prediking het Hy by sekere elemente van die bestaande gedagtes oor die lewe na die dood aangesluit. Hy het verkondig dat daar 'n hemel en 'n hel sal wees as ewige seen of ewige straf. Die Evangelie hied die realiteite van die hemel en die hel in beeldspraak aan, om daardeur die dringende boodskap tuis te bring. Christus word verkondig as die Verlosser van sondeskuld en die ewige straf, tot die ewige ]ewe. Die gegewens in die Nuwe Testament oor die hemel en die hel het dus nie net steeds kerugmatiese waarde nie, maar dit bevat ook inligting (informasie) en het ook transformasie ten doel. / Systematic Theology and Theological Ethics / D.Th. (Systematic Teology)