The theoretical, technical, and multidisciplinary specificity of the Architectural Restoration education often entails the knowledge fragmentation and makes the student lose the necessary global and complex view of the matter. In this educational research project we seek to improve the architect's ability to analyze, reflect and especially to synthesize during the intervention's process in patrimonial buildings. The main education method applied is based on the systemic method to restore patrimonial buildings. This method uses as a comprehension tool the systemic approach from Mario Bunge, as an axiological basis the Aloïs Riegl value theory adapted to 21th century and finally the praxis from Antoni González and the Objective Restoration. The original hypothesis is that the use of a method in which the student manages the specialized information using project based learning, cooperative leaming with role plays and debates, allows the work team to reach a wider consensus on the use of this information in the project and therefore it helps to involve it in the development of the design proposal. The final method designed after all the process has been called Cooperative an Crithic Project Based Leamint (CCPBL) The whole project consists of three case studies to be carried out in the UPC University (Barcelona, España). In all of them, four student's teams have analyzed, evaluated and planned in an existing patrimonial building under a real restoration process from we had all the previous studies made. The selected buildings were World Heritage Momuments like the Tempio Duomo di Pozzuoli (Napoli, Italia} or the Pabellón de Sant Manuel en el Hospital de Sant Pau (Barcelona, España). Along the whole analysis process several specialized roles has been assigned to the students: architect, historian, art restorer and archeologist. They had to form multidisciplinary teams with one specialized student from each area. They all had their specific information and competences, and in several classrooms's meetings they had cooperative learning sessions using the jigsaw technique involiving role plays. In this kind of sessions they use to have a primary meeting between specialists to deep into the specific knowledge and then they returned to the basis multidisciplinary group to transfer this knowledge. In an addition to this cooperative work they have been using during the whole process a wiki site linked to each specialty. The evidences collected about the active learning utility to incorporate the specific knowledge into the design proposal are very positive, especially for workshop's classroom attendance and the degree of satisfaction achieved about the utility of the process. But further than this global opinion, in a correlation analysis some of the questionnaires variables show an important correlation in this following key issues: the specialist's discussion improves the consensus achievement in the main project choices, and the taken choices are much more consistent with the previous analysis. These variables are considered crucial to link the beginning objectives to the final didactic method. / La especificidad teórica, técnica y pluridisciplinar de la enseñanza de la restauración arquitectónica comporta que, muy a menudo, se fragmente en distintos ámbitos de conocimiento y que el alumno pierda la imprescindible visión global y compleja del proceso de restauración. Este proyecto de investigación docente tiene como objetivo mejorar las capacidades de análisis y reflexión, y especialmente de síntesis y visión global, en la actuación de los arquitectos en edificios patrimoniales. El método general de enseñanza aplicado se basa en el método sistémico para realizar Proyectos de Restauración. Este método tiene como herramienta general de comprensión y actuación el enfoque sistémico de Mario Bunge (Bunge, 2002), como fundamento axiológico la teoría de valores de Aloïs Riegl (Riegl, 1902) adaptada al siglo XXI y la praxis proyectual del “Restauro Critico” y la “Restauración objetiva” de Antoni González (González Moreno-Navarro, 1999). La hipótesis de partida es que la utilización de un método en el que el alumno gestiona la información especializada mediante metodologías activas, permite que el equipo llegue a un mayor consenso acerca de la utilización de esta información en el proyecto y por lo tanto la involucre en el desarrollo conceptual de la propuesta. El modelo didáctico diseñado para conseguir los objetivos propuestos, se ha basado en metodologías pedagógicas activas. Su estructura principal es la del Aprendizaje Basado en Proyectos, a la que se le han añadido técnicas didácticas de trabajo cooperativo como el puzle mediante role play (Aronson et al., 1978) y la controversia argumentada (Betancourt Zambran, 2010), adaptadas al contexto de la restauración arquitectónica. El modelo didáctico final se ha denominado Aprendizaje Basado en Proyectos Cooperativo y Crítico (ABPCC). Este trabajo de investigación expone el proceso de desarrollo de este modelo, a partir de su aplicación en el contexto del máster de Tecnología en la arquitectura de la ETSAB y en el curso de posgrado en Restauración Arquitectónica: del análisis constructivo-estructural a las tecnologías de intervención de la UPC School of Professional and Executive Development en un proceso que ha tenido una duración de tres cursos académicos y ha implicado doce grupos de estudio. En equipos de cuatro, los alumnos han analizado, valorado e intervenido en un edificio existente en proceso de restauración del cual se disponía de toda la información real necesaria. Los edificios seleccionados para ello han sido Monumentos de la Humanidad como El Tempio Duomo di Pozzuoli (Napoli, Italia) y el Pabellón de San Manuel del Hospital de Sant Pau (Barcelona, España). Durante el proceso de análisis y hasta el desarrollo final del proyecto se les adjudicó un rol de, arquitecto, historiador, especialista en construcción histórica y restaurador, reforzando la capacidad de los discentes para llegar a un consenso acerca de la intervención mediante las técnicas didácticas expuestas. Además de las sesiones presenciales en las que los distintos grupos de especialistas profundizaban en su conocimiento específico con la participación de expertos reales, durante todo el desarrollo de los distintos ejercicios, el modelo ha permitido la posibilidad de mantener este proceso de debate acerca del conocimiento especializado a través del entorno virtual de las asignaturas. Las evidencias recogidas acerca de la utilidad del modelo didáctico para conseguir los objetivos planteados son muy positivas, especialmente por el alto grado de asistencia a los talleres (98% de media) y la valoración general obtenida acerca de la utilidad del proceso (8.7 sobre 10 de media). Pero más allá de esta valoración general, en el análisis correlativo de algunas variables de los cuestionarios se ha obtenido una gran correlación en los siguientes aspectos: la discusión entre expertos mejora el consenso en las decisiones de proyecto (8.3 sobre 10 de media) y las decisiones tomadas en el proyecto son más coherentes con el análisis previo (8.6 sobre 10 de media).

Aquesta tesi es fa a la Universidad de Los Andes (ULA)-Veneçuela sobre la Competència TIC dels docents per a l'ensenyament mitjançant entorns virtuals. A través d'una recerca qualitativa multienfocament, amb mètodes de naturalesa mixta on preval el disseny descriptiu, es realitza una avaluació del pla de formació del professorat de la Universitat, implementat en els darrers anys por la Coordinació d'Estudis Interactius a Distància (CEIDIS) i s'apliquen instruments per a establir el perfil de competències TIC del professorat recolzats en estàndards internacionals en competència TIC per a docents, entre ells, els del Ministeri d'Educació Xilè i la UNESCO, així com indicadors d'altres projectes de recerca. La recerca delimita i precisa aquelles competències en les quals el docent de la ULA ha de capacitar-se per a l'aplicació de les TIC en l'ensenyament-aprenentatge. Actualment a la institució sols s'ofereixen alguns cursos a través de CEIDIS i el Programa d'Actualització Docent (PAD) on s'han tractat alguns d'aquests elements. Entre els resultats destaca que el professorat de la ULA es troba en un nivell baix a intermedi en totes les dimensions de la competència TIC, tot i que la majoria de participants en l'estudi percep positivament els principals avantatges de les TIC en l'ensenyament-aprenentatge, representant una fortalesa per a continuar avançant en la seva formació. S'estableix el perfil de competències TIC del docent de la ULA i en base a aquest -així com a les necessitats, debilitats, fortaleses i millores plantejades pels professors que han rebut formació en el darrers anys pel CEIDIS- es proposa un disseny de pla de formació que contempla cinc dimensions de la competència TIC del docent. / La presente tesis se realizó en la Universidad de Los Andes (ULA) - Venezuela, sobre la Competencia TIC de los docentes para la enseñanza mediante entornos virtuales. A través de una investigación cualitativa multienfoque, con métodos de carácter mixto donde prevalece el diseño descriptivo, se realizó una evaluación del plan de formación del profesorado de la Universidad, implementado en los últimos años por la Coordinación de Estudios Interactivos a Distancia (CEIDIS) y se aplicaron instrumentos para establecer el perfil de competencias TIC del profesorado apoyados en estándares internacionales en competencia TIC para docentes, entre ellos, los del Ministerio de Educación Chileno y la UNESCO, así como indicadores de otros proyectos de investigación. Esta investigación delimita y precisa aquellas competencias en las cuales el docente de la ULA debe capacitarse para la aplicación de las TIC en la enseñanza-aprendizaje. Actualmente en la institución solo se ofrecen algunos cursos a través de CEIDIS y el Programa de Actualización Docente (PAD) donde se han tratado algunos de estos elementos. Entre los hallazgos se destaca, que el profesorado de la ULA se encuentra en un nivel bajo a intermedio en todas las dimensiones de la competencia TIC, sin embargo, la mayoría que participó en el estudio, percibe positivamente las principales ventajas de las TIC en la enseñanza-aprendizaje, representando una fortaleza para continuar avanzando en su formación. El perfil de competencias TIC del docente de la ULA es establecido y con base a este, así como, a las necesidades, debilidades, fortalezas y mejoras planteadas por los profesores que han recibido formación en los últimos años por el CEIDIS, se propone un diseño de plan de formación que contempla cinco dimensiones de la Competencia TIC del docente. / This thesis was conducted at the University of Los Andes (ULA) - Venezuela on ICT competency of teachers for teaching using virtual environments. Through qualitative research multifocus mixed methods where the prevailing descriptive character design, an evaluation plan for teacher education at the University, implemented in recent years by the Coordination of Interactive Distance Learning (CEIDIS) was performed and instruments were applied to establish the profile of ICT teacher competencies supported in international standards in ICT Competency for teachers, including the Chilean Ministry of Education and UNESCO, as well as indicators of other research projects. This research defines competences and those required in which the teaching of the ULA should be trained for the application of ICT in teaching and learning. Currently in the institution some courses are offered only through CEIDIS and Teacher Upgrading Program (PAD), which have tried some of these elements. Among the findings highlighted that teachers ULA is at a low to intermediate in all dimensions of ICT competency, however, most who participated in the study, positively perceived major benefits of ICT in teaching and learning, representing a strength to continue advancing in their training. The profile of ICT teachers ULA competence is established and based on this, as well as the needs, weaknesses, strengths and improvements raised by teachers who have received training in recent years by the CEIDIS, a design is proposed training plan that includes five dimensions of teacher ICT competence.

Aquesta investigació té com a objectiu principal, oferir un instrument diagnòstic de valoració de competències transversals, que permeti conèixer el grau de percepció dels estudiants universitaris en relació amb les seves competències transversals. Per a l'administració d'aquest instrument es proposa el desenvolupament d'una aplicació per a telèfons mòbils intel·ligents amb sistema operatiu Android. La validesa d'aquest instrument diagnòstic, s'ha dut a terme a partir de l'aplicació dels criteris d'avaluació de constructes formatius, en concordança amb les tècniques PLS dels models d'equacions estructurals, corresponents al camp de l'estadística multivariant. Per tant, la metodologia d'investigació es basa en un procés d'exploració, que ha combinat diverses tècniques de recollida d'informació tant de caràcter qualitatiu com quantitatiu. En aquest sentit, s'espera llavors que la seva aplicació futura pugui contribuir amb el desenvolupament dels dissenys curriculars dels plans d'estudi de les diferents titulacions, convertir-se en informació rellevant per al desenvolupament de noves propostes docents i servir com a orientació dels mateixos estudiants respecte a la titulació escollida. / Esta investigación tiene como objetivo principal, ofrecer un instrumento diagnóstico de valoración de competencias transversales, que permita conocer el grado de percepción de los estudiantes universitarios en relación con sus competencias transversales. Para la administración de este instrumento se propone el desarrollo de una aplicación para teléfonos móviles inteligentes con sistema operativo Android. La validez de este instrumento diagnóstico, se ha llevado a cabo a partir de la aplicación de los criterios de evaluación de constructos formativos, en concordancia con las técnicas PLS de los modelos de ecuaciones estructurales, correspondientes al campo de la estadística multivariante. Por tanto, la metodología de investigación se basa en un proceso de exploración, que ha combinado varias técnicas de recogida de información tanto de carácter cualitativo como cuantitativo. En este sentido, se espera entonces que su aplicación futura pueda contribuir con el desarrollo de los diseños curriculares de los planes de estudio de las diferentes titulaciones, convertirse en información relevante para el desarrollo de nuevas propuestas docentes y servir como orientación de los propios estudiantes respecto a la titulación elegida. / This research has as main objective to provide a diagnostic tool for assessing general skills which allows to know the degree of perception of university students in relation to their transferable skills. For the administration of this instrument to develop an app for smart phones with Android operating system is proposed. The validity of this diagnostic tool has been carried out from the application of formative evaluation criteria constructs, in accordance with the PLS techniques structural models corresponding to the field of multivariate statistical equations. Therefore, the research methodology is based on a process of exploration, which has combined several techniques for gathering information both qualitative and quantitative. In this sense, is then expected that future application can contribute to the development of curricular designs curricula of different degrees, into information necessary for the development of new proposals serve as guidance teachers and the students themselves regarding the degree chosen.

Competitiveness and excellence heavily rely on the capacity of regions to innovate and transfer knowledge from academic institutions to society. In a scenario where these values acquire a growing importance, universities are called to expand their traditional objectives (teaching and research) by introducing in their objective function the so-called third stream mission. The efficient implementation of these goals is expected to increase the economic and social welfare of territories. This means that universities have turned into crucial engines for regional development. Consequently, universities have to reshape their structures and strategies to incorporate these new demands claimed by public administrations, practitioners, academics and other stakeholders in the society. As a result, it is important to question whether universities allocate their internal resources and capabilities effectively to cope with all the functions they are assumed to develop. In this context, the study of the ways through which universities align their resources in relation to the achievement of their multiple objectives has become a critical research issue, questioning if both environmental factors and internal resources and capabilities can explain performance differences in higher education institutions. Differences in size, geographical location and institutional frameworks depict a complex but challenging framework. The analysis of the contribution of higher education institutions to regional development has gained increased attention. Even though the number of studies dealing with this field of research is extensive, from their analysis it is possible to identify a theoretical and empirical gap in the modelling of universities¿ performance that takes into account its multidimensional nature. Therefore, this thesis aims to fill this gap by examining "what" universities do, "why" they do what they do, and "how" they do it. In particular, the contribution of this dissertation is three folded. First, we propose and define an objective function for public universities. Second, we identify the factors that best contribute to the achievement of teaching, research and knowledge transfer outcomes. Third, we assess university's performance and we scrutinise the different strategic behaviours followed by Spanish public universities. To this end, we carry out an exhaustive literature review, and we present a theoretical framework to model the objective function of universities. From this theoretical development our hypotheses emerge. We therefore propose a three-step empirical analysis to test our hypotheses, focusing the analysis on the Spanish public higher education system. In the first stage analysis, we run different regression models to explain the determinants of university's missions. Second stage employs Data Envelopment Analysis to assess the efficiency of Spanish public universities. Finally, in the third stage we propose a cluster analysis to get a better grasp about the strategic approaches followed by Spanish public universities to address their objective function. Our results suggest that universities can be classified in five different categories. Empirical findings shed some light on how these institutions align their internal resources and capabilities with their strategic orientation. The identified categories follow: efficient universities that are very good at publishing (Cluster 1); universities with a clear lack of resources and institutional support (Cluster 2); universities with a knowledge-transfer orientation (Cluster 3); specialised universities (Cluster 4); and universities with a more academic orientation (Cluster 5). These findings verify our intuition that universities tend to concentrate on certain specific competences, suggesting that universities implement their strategies in different ways according to their specific features and the characteristics of the region where they are located. / La competitivitat i l’excel•lència depenen en gran mesura de la capacitat de les regions per a innovar i transferir coneixement des de les institucions acadèmiques a la societat. En un escenari on aquests valors adquireixen una importància creixent, les universitats estan cridades a ampliar els seus objectius tradicionals (docència i recerca) mitjançant la introducció de la “tercera missió”. S’espera que la implementació eficient d’aquests objectius contribueixi al benestar econòmic i social dels territoris. Això significa que les universitats esdevenen importants motors pel desenvolupament regional. Conseqüentment, les universitats han de redefinir les seves estructures i estratègies per incorporar les noves demandes exigides des de l’administració pública, el sector públic, els acadèmics, i altres promotors. En aquest context, esdevé doncs clau preguntar-se per si les universitats assignen les seves capacitats i recursos interns amb eficàcia per tal de fer front a aquestes demandes, és a dir, conèixer com les universitats alineen els seus recursos en relació amb l'assoliment dels múltiples objectius que han de desenvolupar. Diferències en el tamany, ubicació geogràfica i contexts institucionals representen un marc complex però desafiant, que permet qüestionar en quina mesura els factors de l’entorn i els recursos i capacitats internes poden explicar diferències en el seu rendiment. L'estudi de les universitats com a motors pel desenvolupament regional ha adquirit un interès creixent. Això no obstant, d’entre l’extens nombre d'estudis s’identifica un buit teòric i empíric en la modelització de les seves funcions considerant el seu caràcter multidimensional. Així, aquesta tesi té com a objectiu omplir aquest buit, analitzant "què" fan les universitats, "per què" ho fan, i "com" ho fan. En particular, la contribució de la tesi és triple. En primer lloc, proposar i definir una funció objectiu per a les universitats públiques. En segon lloc, identificar aquells factors que contribueixen a millorar els resultats de docència, recerca i transferència de coneixement. I en tercer lloc, avaluar l’activitat acadèmica mitjançant l’estudi dels diferents comportaments estratègics que segueixen les universitats. Partint d’aquests objectius, primerament es dur a terme una revisió exhaustiva de la literatura, que permet definir el marc conceptual per a modelitzar la funció objectiu de les universitats, a partir d’on sorgeixen les hipòtesis. Posteriorment, es contrasten les hipòtesis mitjançant un anàlisi empíric en tres etapes, centrant l’anàlisi en el sistema universitari públic espanyol. En la primera etapa, s’utilitzen diferents models de regressió per explicar els determinants de les diferents missions de les universitats. En una segona etapa s’avalua l’eficiència tècnica de les universitats de la mostra utilitzant la metodologia de l’Anàlisi Envolvent de Dades. Per últim, la tercera etapa proposa un anàlisi de conglomerats amb la finalitat d’obtenir una major comprensió sobre els enfocaments estratègics que segueixen les universitats a l’hora d’afrontar la seva funció objectiu. Els resultats obtinguts suggereixen que les universitats es poden classificar en cinc categories, aportant informació d’interès sobre com aquestes institucions alineen les seves capacitats i recursos interns amb l’orientació estratègica. Les categories identificades responen a: universitats eficients i propenses a la recerca (Grup 1); universitats amb una manca de recursos i suport institucional (Grup 2); universitats orientades a la transferència de coneixements (Grup 3); universitats especialitzades (Grup 4); i universitats amb orientació a la docència (Grup 5). Aquests resultats confirmen la intuïció de que les universitats tendeixen a concentrar-se en certes competències específiques, suggerint que la implementació de l’estratègia respon tant a les característiques específiques de cada universitat com a les de la regió on estan ubicades.La competitivitat i l’excel•lència depenen en gran mesura de la capacitat de les regions per a innovar i transferir coneixement des de les institucions acadèmiques a la societat. En un escenari on aquests valors adquireixen una importància creixent, les universitats estan cridades a ampliar els seus objectius tradicionals (docència i recerca) mitjançant la introducció de la “tercera missió”. S’espera que la implementació eficient d’aquests objectius contribueixi al benestar econòmic i social dels territoris. Això significa que les universitats esdevenen importants motors pel desenvolupament regional. Conseqüentment, les universitats han de redefinir les seves estructures i estratègies per incorporar les noves demandes exigides des de l’administració pública, el sector públic, els acadèmics, i altres promotors. En aquest context, esdevé doncs clau preguntar-se per si les universitats assignen les seves capacitats i recursos interns amb eficàcia per tal de fer front a aquestes demandes, és a dir, conèixer com les universitats alineen els seus recursos en relació amb l'assoliment dels múltiples objectius que han de desenvolupar. Diferències en el tamany, ubicació geogràfica i contexts institucionals representen un marc complex però desafiant, que permet qüestionar en quina mesura els factors de l’entorn i els recursos i capacitats internes poden explicar diferències en el seu rendiment. L'estudi de les universitats com a motors pel desenvolupament regional ha adquirit un interès creixent. Això no obstant, d’entre l’extens nombre d'estudis s’identifica un buit teòric i empíric en la modelització de les seves funcions considerant el seu caràcter multidimensional. Així, aquesta tesi té com a objectiu omplir aquest buit, analitzant "què" fan les universitats, "per què" ho fan, i "com" ho fan. En particular, la contribució de la tesi és triple. En primer lloc, proposar i definir una funció objectiu per a les universitats públiques. En segon lloc, identificar aquells factors que contribueixen a millorar els resultats de docència, recerca i transferència de coneixement. I en tercer lloc, avaluar l’activitat acadèmica mitjançant l’estudi dels diferents comportaments estratègics que segueixen les universitats. Partint d’aquests objectius, primerament es dur a terme una revisió exhaustiva de la literatura, que permet definir el marc conceptual per a modelitzar la funció objectiu de les universitats, a partir d’on sorgeixen les hipòtesis. Posteriorment, es contrasten les hipòtesis mitjançant un anàlisi empíric en tres etapes, centrant l’anàlisi en el sistema universitari públic espanyol. En la primera etapa, s’utilitzen diferents models de regressió per explicar els determinants de les diferents missions de les universitats. En una segona etapa s’avalua l’eficiència tècnica de les universitats de la mostra utilitzant la metodologia de l’Anàlisi Envolvent de Dades. Per últim, la tercera etapa proposa un anàlisi de conglomerats amb la finalitat d’obtenir una major comprensió sobre els enfocaments estratègics que segueixen les universitats a l’hora d’afrontar la seva funció objectiu. Els resultats obtinguts suggereixen que les universitats es poden classificar en cinc categories, aportant informació d’interès sobre com aquestes institucions alineen les seves capacitats i recursos interns amb l’orientació estratègica. Les categories identificades responen a: universitats eficients i propenses a la recerca (Grup 1); universitats amb una manca de recursos i suport institucional (Grup 2); universitats orientades a la transferència de coneixements (Grup 3); universitats especialitzades (Grup 4); i universitats amb orientació a la docència (Grup 5). Aquests resultats confirmen la intuïció de que les universitats tendeixen a concentrar-se en certes competències específiques, suggerint que la implementació de l’estratègia respon tant a les característiques específiques de cada universitat com a les de la regió on estan ubicades.

En les últimes dècades, s'ha produït una revolució en el camp de la investigació en biologia, concretament en genètica i biotecnologia. Aquest desenvolupament científic ha deixat una fissura entre els estudis de la comunitat científica i el coneixement dels ciutadans. Per tal d'involucrar a la societat en els processos de presa de decisions sobre la legislació científica, es necessiten ciutadans informats, que siguin capaços de prendre decisions raonades basades en conclusions científiques tenint en compte les consideracions ètiques i morals. Els professors juguen un rol crític i central en el sistema educatiu i són el col•lectiu amb influència en la propera generació. L'objectiu d'aquesta tesi és explorar el coneixement i les actituds en biotecnologia dels estudiants de magisteri d'un país Nòrdic (Suècia) i un país del Sud (Espanya) d'Europa. A partir dels resultats obtinguts, s'ha desenvolupat una nova activitat educativa per alfabetitzar biotecnològicament als futurs professors. Primerament s'ha creat un nou qüestionari per analitzar quins són els coneixements i les actituds dels estudiants de magisteri. Les dades s'han analitzat de manera quantitativa. Els resultats mostren que els estudiants de magisteri d'Espanya i Suècia estan interessats en temes de biotecnologia encara que els seus coneixements en genètica bàsica estan per sota dels esperats. A partir d'aquests primers resultats, s'ha desenvolupat una nova activitat basada en Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), l’objectiu de la qual és d'incrementar el coneixement dels futurs professors sobre temes de genètica bàsica. Un qüestionari previ i un de final han estat creats per tal de validar l'eficiència de la nova eina educativa. Un cop obtingudes les dades, han estat analitzades tant qualitativa com quantitativament. Finalment, després de participar en l’activitat s'ha demostrat una millora significativa del coneixement dels estudiant i una forta implicació en l’activitat. / En las ultimas décadas, se ha producido una revolución en el campo de la investigación en biología y más concretamente de la genética y la biotecnología. Este desarrollo científico ha dejado una grieta entre los estudios de la comunidad científica y los conocimientos de los ciudadanos. Para involucrar a la sociedad en los procesos de toma de decisiones sobre la legislación científica, se necesitan ciudadanos informados y capaces de tomar decisiones razonadas basadas en conclusiones científicas y a la vez con consideraciones éticas y morales. Los profesores juegan un rol crítico y central en el sistema educativo ya que son el colectivo con influencia en la próxima generación. El objetivo de esta tesis es explorar el conocimiento y las actitudes en biotecnología de los estudiantes de magisterio de un país Nórdico (Suecia) y un país del Sur (España) de Europa. En base a estos resultados, se ha desarrollado una nueva actividad educativa para alfabetizar biotecnológicamente a los futuros profesores. Primeramente se ha creado un nuevo cuestionario para poder analizar cuáles son los conocimientos y las actitudes de los estudiantes de magisterio. Los datos se han analizado de forma cuantitativa. Los resultados muestran que los estudiantes de magisterio en España y Suecia están interesados en temas de biotecnología aunque sus conocimientos en genética básica están por debajo de los esperados. A partir de estos primeros resultados, se ha desarrollado una nueva actividad educativa basada en Aprendizaje Basado en Problemas (ABP), el objetivo de la cual es incrementar el conocimiento de los futuros profesores sobre temas de genética básica. Un cuestionario previo y uno de final han sido creados para validar la eficacia de la nueva herramienta educativa. A continuación, los datos han sido analizados tanto cualitativa como cuantitativamente. Finalmente, después de realizar la actividad se ha demostrado una mejora significativa del conocimiento y una fuerte implicación de los estudiantes en la realización de la actividad. / Over the past decades, there has been a revolution in the field of biology research and, more concretely, in biotechnology and genetic fields. This scientific development has led to a huge gap between what scientific comunity studies and what citizens know. In order to involve society in the decision-making process about scientific policies, we need well-informed citizens who are able to make thoughtful decisions based on scientific conclusions combined with ethical and moral considerations. The forefront to educate new generations is teacher. Teachers play a critical and central role in the education system and they are therefore an influential collective because they become teachers of the next generation. The purpose of this thesis is to explore knowledge and attitudes towards biotechnology of pre-service teachers from a Northern (Sweden) and Southern (Spain) countries. After that it is developed a new educational activity in order to make future teachers literate of biotechnology. First, it was created a new questionnaire in order to analyse the knowledge, and attitudes of pre-service teachers. Data is analysed in a quantitative method. The results show that pre-service teachers from Spain and Sweden are interested in biotechnology topics and this research has also shown that their knowledge about basics genetics is lower than expected. Due to these first results, a new Problem-Based Learning (PBL) educational material has been developed. The aim of this educational material is to increase pre-service teacher’s knowledge about genetics topics. A pre and post-test was created in order to validate the efficacy of this new educational tool, then data is analysed in a quantitative and qualitative approach. Finally, a significanlty increase of student’s knowledge is proved with taking part of the learning activity. Moreover, most of the students involved in the activity expressed that they were feeling engaged to this educational dynamic.

Los LDP (programas de desarrollo de liderazgo) de los centros de Executive Education de las escuelas de negocio se pueden definir como el proceso académico de desarrollo de capacidades de liderazgo de los participantes de una misma empresa o consorcio de empresas, con el fin de implantar y acelerar la estrategia de la corporación o de las corporaciones donde trabajan. La metodología de la tesis ha consistido en realizar un benchmark de los centros de Executive Education en el mundo, analizar los modelos del estado de la cuestión así como la literatura de las tres fases de los programas LDP. Mediante worshops, análisis de LDP previos y entrevistas con directivos, doctores y profesores se formularon las hipótesis propuestas de la Tesis y un modelo integrador de LDPs que fue finalmente validado y ampliado con el estudio cualitativo de tres casos tanto a nivel individual como comparativo. La contribución de la tesis ha sido un modelo integrador de programas de desarrollo de Liderazgo (LDP) en Executive Education, que pueda servir de apoyo a los centros de Executive Education de las Universidades así como a las Universidades Corporativas o las "Academies" de las empresas para diseñar, impartir y evaluar sus programas customizados LDP. / We can define the Leadership Development Programs (LDPs) offered by business school´s Executive Education units as academic processes to develop the Leadership skills of program participants (whether from a single company or consortium of companies) and to implement and accelerate the corporate strategy of the firms in which they work. The methodology applied in this thesis have consisted on doing a benchmark of Executive Education centers in the world, analyzing the state-of-the-art models as well as the literature based on the three phases of LDP programs and carrying out research based on workshops, LDP´s courses and interviews with executives, PhDs and faculty, to formulate the thesis hypotheses and the LDP model that have been validated and expanded with the analysis of three case studies on two levels: individual and comparative. Thesis contribution have been an integrative LDP (Leadership Development Program) Model for Executive Education that could help the Universities Executive education Centers as well the Corporate Universities or Academies of the companies to design, deliver and evaluate their LDPs.

La integritat intel·lectual del coaching es fonamenta en el rigor de la seva investigació. El coaching executiu ha experimentat un gran impuls com a procés de desenvolupament professional en les empreses i les organitzacions sense finalitat de lucre, malgrat que encara no hi ha prou evidència empírica del seu impacte i dels seus factors clau, i malgrat que existeix un gran desacord pel que fa a les seves qualificacions professionals. Aquesta tesi doctoral examina la pràctica del coaching executiu des de tres dimensions diferents i complementàries, a partir del paradigma teòric del coaching cube (què, com, qui). La importància d’aquesta recerca radica en la integració de la literatura existent sobre coaching executiu i la seva exploració i anàlisi exhaustiva des de tres angles crítics, a partir d’un enfocament metodològic mixt quantitatiu i qualitatiu, amb la finalitat última de comprendre a fons el procés de coaching i el seu impacte potencial a partir dels seus elements centrals. Com a primer pas necessari, el primer estudi proporciona un marc conceptual de la percepció del valor del coaching des del punt de vista dels coachees (més enllà de l’agenda de coaching, el què), per tal d’abordar un dels principals problemes del mesurament de l’impacte del coaching: la percepció de valor del seu receptor directe. Sobre això es presenten els factors moderadors del valor percebut de coaching a partir d’una anàlisi de contingut crítica. El segon estudi conté una anàlisi minuciosa de l’impacte del coaching des de l’enfocament de l’aprenentatge al llarg de la vida (teoria de canvi intencional, el com), per tal de comprendre millor el procés cognitiu-emocional dels seus destinataris i també aquells factors moderadors dels resultats obtinguts. El tercer estudi avança un pas més en les característiques dels coaches executius (competències de coaching, el qui) i proposa una perspectiva basada en l’evidència empírica per a la inclusió de la competència transcultural, un cop identificats alguns biaixos culturals incorporats en un model de competències de coaching àmpliament utilitzat a escala internacional (ICF). Aquesta recerca fa una aportació científica innovadora, en centrar-se explícitament en aquells elements específics que fonamenten la interacció socioemocional (i per tant, cultural) entre el coach i el coachee, i que alhora constitueixen un aspecte essencial de tots els escenaris i metodologies de coaching, la qualitat de la connexió assolida entre els seus protagonistes. La qualitat d’aquesta recerca s’analitza críticament i se’n recomanen possibles línies futures de recerca, alhora que es revisen amb rigor les implicacions teoricopràctiques dels tres estudis presentats. / La integridad intelectual del coaching estriba en el rigor de su investigación. El coaching ejecutivo ha cobrado un impulso significativo como proceso de desarrollo profesional en las organizaciones corporativas y sin fines de lucro, a pesar de la –todavía– insuficiente evidencia empírica sobre su impacto y los factores clave en éste, y el amplio desacuerdo en sus cualificaciones profesionales. La presente tesis doctoral examina la práctica de coaching ejecutivo desde tres dimensiones diversas y complementarias, a partir del paradigma teórico del ‘coaching cube’ (qué, cómo, quién). La importancia de esta investigación radica en la integración abordada de la literatura existente sobre coaching ejecutivo y su exploración y análisis exhaustivos desde tres ángulos críticos, a través de un enfoque metodológico cuantitativo-cualitativo mixto, con el fin último de obtener una comprensión rigurosa del proceso de coaching y su impacto potencial a partir de sus elementos centrales. Como antesala ineludible, el primer estudio proporciona un marco conceptual de la percepción del valor de coaching desde el punto de vista de los ejecutivos –coachees– (más allá de la agenda de coaching; el qué) con el objeto de abordar uno de los principales problemas de medición del impacto de coaching: la percepción de valor de su receptor directo. A este respecto, se presenta un modelo de factores moderadores del valor percibido de coaching a partir de un análisis de contenido crítico. El segundo estudio comparte un análisis minucioso sobre el impacto del coaching bajo un enfoque de aprendizaje a lo largo de la vida (Teoría de Cambio Intencional) (el cómo), con el propósito de comprender su impacto en términos de procesamiento cognitivo-emocional en sus destinatarios, así como aquellos factores moderadores de los resultados obtenidos. El tercer estudio avanza un paso más en las características de los coaches ejecutivos (competencias de coaching, el quién), sugiriendo una perspectiva basada en evidencia empírica para la inclusión de la competencia transcultural, una vez identificadas ciertas tendencias culturales imbuidas en un modelo de competencias de coaching ampliamente utilizado a nivel internacional (ICF). La presente investigación brinda una aportación científica novedosa, al centrarse explícitamente en aquellos elementos específicos que fundan la interacción socio-emocional (y por tanto, cultural-) entre coach-coachee, y que a su vez constituyen un aspecto esencial de todos los escenarios y metodologías de coaching: la calidad de la conexión alcanzada entre sus protagonistas. La calidad de la presente investigación es examinada críticamente, son recomendadas líneas futuras potenciales de investigación, así como revisadas rigurosamente las implicaciones teórico-prácticas de los tres estudios expuestos. / The intellectual integrity of coaching depends on rigorous research. Executive coaching has gained significant momentum as a resource for workforce development in corporate and non-profit organizations despite still scarce empirical evidence on its impact and its key factors, and wide disagreement about necessary or desired professional qualifications. This doctoral thesis examines the practice of executive coaching from three core differentiate yet complementary dimensions of the coaching cube (what, how, who). The significance of the overall research lies in its integration of the extant literature on executive coaching and the comprehensive exploration of coaching from those three key angles using a mixed-methods approach, in order to gain a better grasp of the coaching process and its potential impact from its core elements. As a necessary first step, the first study provides a conceptual framework of coaching value perception from the executives’ standpoint (beyond coaching agendas; the what) with the objective of tapping into one of the main problems of measuring coaching impact: the perception of value from its direct recipient. In this regard, moderators on the perceived value of coaching are presented. The second study shares a rigorous analysis on the impact of coaching under a lifelong learning umbrella (Intentional Change Theory) (the how), aiming to better understand the emotional-cognitive processing behind on its executive recipients as well as key moderators on the coaching outcomes grasped. The third study goes a step further on coaches characteristics (coaching competencies; the who) and suggests evidence-based insights for the clarity and inclusion of intercultural competence, once identified certain cultural biases embedded in an existing worldwide used coaching competency model (ICF’s). The overall investigation aims to make a novel contribution by explicitly focusing on the particular elements that build the emotional-social (and thus, cultural-) interaction between coach-coachee, which constitutes an essential aspect of all coaching types and methodologies and that we refer to as the quality of the connection evolved. The quality of the present research is critically discussed, future research lines recommended as well as the theoretical and practical implications of the present studies reviewed.

La present tesi investiga el paper catalitzador de la intel·ligència emocional (IE) comportamental, sobre la relació entre la intel·ligència general, o g, i l'acompliment en la aprenentatge. La tesi comprèn tres articles empírics, encapçalats per una introducció global - on es presenta el marc teòric general - i un últim capítol dedicat a la discussió general dels resultats, limitacions, implicacions pràctiques i recomanacions per a la investigació futura. Tots els estudis es basen en la població de graduats de gestió en una escola de negocis líder a Europa. El primer article verifica la validesa i la fiabilitat de la mesura de múltiples avaluadors de comportament de la IE, l'Inventari de Competències Emocionals i Socials (ESCI), i qüestiona si hi ha certs tipus d'avaluadors (per exemple, en els contextos personals i professionals ), que són més aptes per avaluar determinades competències. Mentre verifica la hipòtesi que hi ha un ordre sistemàtic en les avaluacions, també mostra com algunes competències com la consciència de l'organització o l'autocontrol emocional són millor assessorats pels avaluadors amb una relació simètrica amb la persona (per exemple, amics, col·legues de treball). El segon article mou l'enfocament per a la relació entre la conducta de l'IE i una mesura d'intel·ligència general, el Graduate Management Admission Test (GMAT), per preguntar si aquests constructes són prou divergents per assegurar la validesa discriminant de l'IE comportamental. La contribució més important d'aquesta tesi es presenta en el tercer article. Desenvolupem i vam provar un model d'interacció tasca-dependent per inspeccionar el paper moderador de la IE sobre la relació entre la intel·ligència general i l'acompliment en la aprenentatge quan dos tipus diferents de tasques, relacionades amb dos dominis cognitius antagònics – social i no social (o material) –, son realitzats. Amb base en una mostra de 864 candidats internacionals de MBA, els resultats revelen que, a part d'un efecte positiu de les competències emocionals i socials en l'exercici de professionals executius a l'aula, aquestes competències moderen la relació entre g i l’acompliment en la aprenentatge. Mentre trobem evidències que en tasques no socials, l'IE comportamental té un efecte més fort en l'acompliment en la aprenentatge dels alumnes que estan caracteritzats per un baix nivell de g, les nostres dades dan poc suport a la hipòtesi principal per la qual, en les tasques socials, la IE té un efecte catalitzador o promotor de la relació entre les capacitats cognitives i l'acompliment en l'aprenentatge. Per facilitar la discussió d'aquests resultats hem realitzat entrevistes ex-post en grups d'enfocament amb tres equips de candidats d'MBA. En aquestes entrevistes hem descobert un problema més profund relacionat amb la naturalesa individualista dels sofisticats sistemes de treball, amb els quals els candidats MBA realitzen les seves tasques d'equip. De fet, per forma a gestionar múltiples treballs, els MBA intenten minimitzar el temps d'interacció i discussió en els seus equips, i no arriben a experimentar una efectiva col·laboració entre tots, amb diàleg i intercanvi d'idees, ajudant-se uns als altres, junts en un propòsit comú d'aprenentatge. El capítol final ofereix un debat general sobre els resultats dels tres articles empírics, reconeixent les seves limitacions i debatent idees de fructíferes oportunitats per a futures investigacions. En concret, presentem implicacions pràctiques dels nostres resultats, i suggerim dissenys específics d'investigació i certs contextos en què el model d'interacció tasca-dependent podrà reunir més evidències i estimular la futura creació d'investigació innovadora. / La presente tesis investiga el papel catalizador de la inteligencia emocional (IE) comportamental, sobre la relación entre la inteligencia general, o g, y el desempeño en la aprendizaje. La tesis comprende tres artículos empíricos, encabezados por una introducción global – donde se presenta el marco teórico general- y un último capítulo dedicado a la discusión general de los resultados, limitaciones, implicaciones prácticas y recomendaciones para la investigación futura. Todos los estudios se basan en la población de graduados de gestión en una escuela de negocios líder en Europa. El primer artículo verifica la validez y la fiabilidad de la medida de múltiples evaluadores de comportamiento de la IE, el Inventario de Competencias Emocionales y Sociales (ESCI), y cuestiona si hay algunos tipos de evaluadores (ej., en los contextos personales y profesionales), que son más aptos que otros para evaluar ciertas competencias. Mientras se verifica la hipótesis de que hay un orden sistemático en las evaluaciones, también se muestra cómo algunas competencias tales como la conciencia de la organización o el autocontrol emocional son mejor asesoradas por los evaluadores con una relación simétrica con la persona (ej., amigos, colegas de trabajo). El segundo artículo mueve el enfoque sobre la relación entre la IE comportamental y una medida de inteligencia general, el Graduate Management Admission Test (GMAT), para cuestionar si estos constructos son lo suficientemente divergentes como para asegurar la validez discriminante de la IE comportamental. La contribución más importante de esta tesis se presenta en el tercero artículo. Desarrollamos y probamos un modelo de interacción tarea-dependiente para inspeccionar el papel moderador de la IE sobre la relación entre la inteligencia general y el desempeño en la aprendizaje cuando dos tipos distintos de tareas, relacionados con dos dominios cognitivos antagónicos – social y no social (o material) –, son realizados. Con base en una muestra de 864 candidatos internacionales de MBA, los resultados revelan que, aparte de un efecto positivo de las competencias emocionales y sociales en el desempeño de profesionales ejecutivos en el aula, estas competencias moderan la relación entre g y el desempeño en la aprendizaje. Mientras encontramos evidencias de que en tareas no sociales, el IE comportamental tiene un efecto más fuerte en el desempeño en la aprendizaje cuando los alumnos están caracterizados por un bajo nivel de g, nuestros datos dan poco suporte a la hipótesis principal por la cual, en las tareas sociales, la IE tiene un efecto catalizador o promotor de la relación entre las capacidades cognitivas y el desempeño en el aprendizaje. Para facilitar la discusión de los resultados hemos realizado entrevistas ex-post en grupos de enfoque con tres equipos de candidatos de MBA. En estas entrevistas hemos descubierto un problema más profundo relacionado con la naturaleza individualista de los sofisticados sistemas de trabajo, con los cuales los candidatos MBA realizan sus tareas de equipo. De hecho, por forma a gestionar múltiplos trabajos, los MBA intentan minimizar el tiempo de interacción y discusión en sus equipos, y no llegan a experimentar una efectiva colaboración entre todos, con dialogo y intercambio de ideas, ayudándose unos a los otros, juntos en un propósito común de aprendizaje. El capítulo final ofrece un debate general sobre los resultados de los tres artículos empíricos, reconociendo sus limitaciones y debatiendo ideas de fructíferas oportunidades para futuras investigaciones. En concreto, presentamos implicaciones prácticas de nuestros resultados, y sugerimos diseños específicos de investigación y ciertos contextos en el que el modelo de interacción tarea-dependiente podrá reunir más evidencias y estimular la futura creación de investigación novedosa. / The present thesis investigates the catalyzing role of behavioral emotional intelligence (EI) over the relationship between general intelligence, or g, and learning performance. It comprises three empirical articles embedded within an overarching introduction - including an overall theoretical framework - and a final chapter dedicated to the general discussion of findings, limitations, practical implications and avenues for future research. All studies are based on the population of management graduates at a leading European business school. The first article verifies the validity and reliability of a multi-rater measure of behavioral EI, the Emotional and Social Competencies Inventory (ESCI), and inquires whether certain types of raters (e.g., in the personal and professional contexts), are relatively more apt than others, to assess specific competencies. While it confirms the hypothesis that there is a systematic order in ratings, whereby personal raters observe a higher degree of leniency bias than professional ones, it also shows how some competencies such as organizational awareness or emotional self control are best assessed by raters with a symmetric relationship with the person (e.g., friends, work peers). The second article shifts the focus onto the relationship between behavioral EI and a measure of general intelligence, the Graduate Management Admission Test (GMAT), to inquire whether these different but related constructs are divergent enough to assure the discriminant validity of behavioral EI. The most important contribution of this thesis is presented in the third article. We develop and test a task-dependent interaction model to inspect the moderating role of EI over the relationship between general intelligence and learning performance when two distinct types of tasks, engaging two antagonistic cognitive domains – social and non-social (or material) tasks –, are undertaken. Based on a sample of 864 international MBA candidates, the results reveal that, aside a positive main effect of emotional and social competencies on the classroom performance of professional executives, these competencies moderate the relationship between g and learning performance. Whereas we find evidence that in non-social tasks, behavioral EI has a stronger effect on learning performance among candidates characterized with a low g, our data shows little support to the principal hypothesis, whereby in social tasks EI catalyzes or improves the relationship between cognitive abilities and learning performance. To aid the discussion of these findings we conduct ex-post focus groups with 3 teams of MBA candidates, and uncover a deeper problem tied with the individualistic nature of the sophisticated work systems students implement to get through their team assignments. Indeed, in order to cope with multiple requests they strive to minimize the actual interaction and group discussion with their teams, bypassing the opportunity to engage in real teamwork – that is to collaborate and help one another in their shared learning purpose. The concluding chapter stirs an overarching discussion on the results from the three empirical articles, acknowledging their limitations and offering insights of fruitful opportunities for future research. Specifically, we draw practical implications from our findings, and suggest specific research designs and context settings wherein the task-dependent interaction model we develop may gather further evidence and stimulate novel research.

Durant els últims 50 anys, la disciplina infermera ha sofert nombrosos canvis curriculars, legislatius i normatius que ha derivat en un major nivell competencial dels professionals, però malgrat aquests canvis, el col·lectiu segueix lamentant una falta de reconeixement i invisibilitat en tots els àmbits de la salut, i reclamant espais de diàleg on poder participar en la presa de decisions. L’objectiu d’aquesta tesi és conèixer l'impacte que el procés de socialització infermera té sobre la construcció social de la professió, i descriure les percepcions i imatges de la professió infermera per part dels principals actors socials que intervenen en la seva configuració. Per a la nostra investigació, hem optat per escollir la metodologia qualitativa per ser l’opció que millor ens permet comprendre i interpretar la realitat del col·lectiu d’infermeria. Hem fet una estratègia de triangulació metodològica: observació participant, entrevistes semiestructurades i anàlisi documental. En el nostre estudi, hem pogut veure que el procés de socialització infermera influeix en la consolidació i reproducció d’actituds de submissió i subordinació durant la pràctica assistencial. D’altra banda, hem analitzat el context sanitari actual conformat per un conjunt complex d’accions que s’engendren en una xarxa de lluites creuades de dominació, entre metges i infermeres, amb l’objectiu d’aconseguir estatus i poder dins el camp social de la sanitat. En aquest camp, el col·lectiu d’infermeria està immers en una realitat en la qual el col·lectiu mèdic està dotat d’un alt capital simbòlic, mentre que les infermeres es mantenen en un paper secundari i invisible dins el sistema. / Durante los últimos 50 años, la disciplina enfermera ha sufrido numerosos cambios a nivel curricular, legislativo y normativo que ha derivado en un mayor nivel competencial de los profesionales, pero a pesar de estos cambios, el colectivo sigue lamentándose de una falta de reconocimiento e invisibilidad en todos los ámbitos de la salud, y reclamando espacios de diálogo donde poder participar en la toma de decisiones. El objetivo de esta tesis es conocer el impacto que el proceso de socialización enfermera tiene sobre la construcción social de la profesión, y describir las percepciones e imágenes de la profesión enfermera por parte de los principales actores sociales que intervienen en su configuración. Para nuestra investigación, hemos optado por escoger la metodología cualitativa por ser la opción que mejor nos permite comprender e interpretar la realidad del colectivo enfermero. Hemos realizado una estrategia de triangulación metodológica: Observación participante, entrevistas semiestructuradas y análisis documental. En nuestro estudio, hemos podido ver que el proceso de socialización enfermera influye en la consolidación y reproducción de actitudes de sumisión y subordinación durante la práctica asistencial. Por otro lado, hemos analizado el contexto sanitario actual conformado por un conjunto complejo de acciones que se engendran en una red de luchas cruzadas de dominación, entre médicos y enfermeras, con el objetivo de conseguir estatus y poder dentro del campo social de la sanidad. En dicho campo, el colectivo enfermero está inmerso en una realidad en la que el colectivo médico está dotado de un alto capital simbólico, mientras que las enfermeras se mantienen en un papel secundario e invisible dentro del sistema. / Over the past 50 years, the nursing discipline has undergone numerous changes about curricular, legislative and regulatory level that has resulted in a greater level of professional competence. Despite these changes, the nursing collective still regreating a lack of recognition and invisibility in all areas of health, and calling for dialogue where they can participate and decision making. This thesis aim is knowing the impact that nurse socialization process has on the social construction of the profession, and describe the perceptions and images of nursing profession by the main social actors in its configuration. For our research, we have chosen the qualitative methodology to be the option that best allows us to understand and interpret reality of nursing collective. We have conducted a methodological triangulation strategy: Participant observation, semi-structured interviews and documentary analysis. In our study, we saw that the process of socialization influences nurse consolidation and reproduction of submission and subordination attitudes during nursing practice. In other hand, we have analyze current health context, formed by complex sets of actions that generate a cross-network dominance struggles, between doctors and nurses, with the aim that achieve power and status inside health field. In this field, nursing collective is immersed in a reality in that medical collective is gifted about a high symbolic capital, while nurses remaining in background and invisible inside health system.

En aquest treball, es descriu l'estat de l'ensenyament de l'assignatura d'Ètica i Deontologia periodístiques, s'explica la percepció dels periodistes sobre diverses qüestions ètiques i es comparen les respostes de professors i informadors sobre alguns aspectes concrets el 2012 a Espanya. Com en aquest moment la universitat espanyola es trobava en plena transició a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), s'analitza també una mostra de programes impartits en llicenciatura i grau per un mateix professor, a fi de determinar si s'estava produint o no una millora en la qualitat de l'ensenyament. Tot això s'acompanya, a més, d’una perspectiva històrica que permet conèixer millor l'evolució de l'ensenyament de la matèria i dels dilemes morals, l'ètica, la deontologia i l’autoregulació dels professionals. Aquesta informació s'ha obtingut a partir de dues enquestes en línia, una a docents i una altra a periodistes, així com d'una anàlisi de contingut i bibliogràfica, respectivament. En la part acadèmica, el lector podrà conèixer qui impartia aquesta matèria en la carrera de Periodisme a les facultats de Comunicació espanyoles, què ensenyaven i com ho feien durant el curs 2011-2012. I esbrinarà, per exemple, que els professors es plantegen fites educatives molt pràctiques i ambicioses, però que després no són coherents amb els sistemes d'avaluació emprats, més propis de classes magistrals i teòriques. També podrà comprovar que la implantació del sistema de Bolonya encara no es trobava plenament assentada, amb més canvis superficials que significatius. En el bloc dedicat a la professió, s'aprecia amb claredat que els periodistes es troben tan preocupats per la falta de llibertat i autonomia dins de la seva pròpia empresa que són incapaços de pensar en les repercussions del seu treball de cara a la ciutadania i la consegüent pèrdua d'identitat i sentit del seu treball. El capítol històric ajuda a comprendre com les dictadures, sobretot la franquista, van impedir un desenvolupament adequat de la llibertat i, per tant, de la responsabilitat. Això s'aprecia tant en la docència, on es va confondre i se segueix confonent la moral amb l'ètica, l'ètica amb la deontologia i la deontologia amb l'autoregulació; però també en la professió, on els periodistes es mostren incapaços de buscar solucions conjuntes per por de perdre la seva fràgil llibertat. La tesi constitueix una invitació al coneixement mutu, de tal manera que acadèmics i professionals puguin comprendre's i alçar ponts de col·laboració que beneficiïn ambdues parts i, indirectament, tota la societat. / En este trabajo se describe el estado de la enseñanza de la asignatura de Ética y Deontología periodísticas, se explica la percepción de los periodistas sobre diversas cuestiones éticas y se comparan las respuestas de profesores e informadores sobre algunos aspectos concretos en 2012 en España. Como en ese momento la universidad española se hallaba en plena transición al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), se analiza también una muestra de programas impartidos en licenciatura y grado por un mismo profesor, a fin de determinar si se estaba produciendo o no una mejora en la calidad de la enseñanza. Todo ello se acompaña, además, con una perspectiva histórica que permite conocer mejor la evolución de la enseñanza de la materia y de los dilemas morales, la ética, deontología y autorregulación de los profesionales. Dicha información se ha obtenido a partir de dos encuestas en línea, una a docentes y otra a periodistas, así como de un análisis de contenido y bibliográfico, respectivamente. En la parte académica, el lector podrá conocer quiénes impartían dicha materia en la carrera de Periodismo en las facultades de Comunicación españolas, qué enseñaban y cómo lo hacían durante el curso 2011-2012. Y averiguará, por ejemplo, que los profesores se plantean metas educativas muy prácticas y ambiciosas, pero que después no son coherentes con los sistemas de evaluación empleados, más propios de clases magistrales y teóricas. También podrá comprobar que la implantación del sistema de Bolonia todavía no se hallaba plenamente asentada, con más cambios superficiales que significativos. En el bloque dedicado a la profesión, se aprecia con claridad que los periodistas se hallan tan preocupados por la falta de libertad y autonomía dentro de su propia empresa que son incapaces de pensar en las repercusiones de su trabajo de cara a la ciudadanía y la consiguiente pérdida de identidad y sentido de su trabajo. El capítulo histórico ayuda a comprender cómo las dictaduras, sobre todo la franquista, impidieron un desarrollo adecuado de la libertad y, por tanto, de la responsabilidad. Esto se aprecia tanto en la docencia, donde se confundió y se sigue confundiendo la moral con la ética, la ética con la deontología y la deontología con la autorregulación; pero también en la profesión, donde los periodistas se muestran incapaces de buscar soluciones conjuntas por miedo a perder su frágil libertad. La tesis constituye una invitación al conocimiento mutuo, de tal manera que académicos y profesionales puedan comprenderse y tender puentes de colaboración que beneficien a ambas partes e, indirectamente, a toda la sociedad. / This paper describes the status of the teaching of the subject of Journalistic Ethics and Deontology, the perception of journalists on various ethical issues and the responses of teachers and reporters about some specific aspects are compared in 2012 in Spain. As at that time Spanish university was in full transition to the European Higher Education Area (EHEA), is also analysed a sample of programs taught in “licenciatura” and “grado” by the same teacher, to determine if it was occurring or not improvement in the quality of teaching. Besides, all of this is accompanied by a historical perspective to gain understanding into the development of ethics teaching and moral, ethical, deontological and professional self-regulation. Such information has been obtained from two online surveys, one from teachers and other from journalists, as well as a content analysis and literature respectively. On the academic side, readers will know who taught one particular subject in the career of Journalism at Communication schools in Spain, what taught and how they did during 2011-2012. And you'll find out, for example, that teachers arise very practical and ambitious educational goals, but are not consistent with employee evaluation systems, more typical of conference and lectures. You can also verify that the implementation of the Bologna system was not yet fully established, with more superficial than significant changes. In the section dedicated to the profession, we see clearly that journalists are so concerned about the lack of freedom and autonomy within their own company that are unable to think about the impact of their work on citizenship and the consequent loss of identity and sense of their work. The historical chapter helps to understand how dictatorships, particularly Franco’s, prevented adequate development of freedom and therefore responsibility. This is reflected both in teaching, where became confused and continues to confuse morality with ethics, ethics and deontology and deontology and self-regulation; but also in the profession, where journalists are incapable of finding joint solutions for fear of losing his fragile freedom. The thesis is an invitation to mutual knowledge, so that academics and professionals can understand and build bridges of cooperation to benefit both and indirectly the whole society.