L'essència filosòfica i pràctica sobre l'educació motriu que es reflecteix i materialitza en aquesta tesi és fruit de la reflexió sobre els coneixements que des de 1985 hem après del mestre Francisco Seirul•lo Vargas. El problema d'estudi és el disseny de proves motrius per valorar prioritàriament les capacitats perceptives en individus de 6 a 12 anys. A partir d'un procés experimental d'avaluació, es van dissenyar un test motriu de percepció de l'esquema corporal, un test motriu de percepció espacial i un test motriu de percepció temporal que van ser administrats a nens/es esportistes de 6, 9 i 12 anys, i a nens/es esportistes d'elit de gimnàstica rítmica i artística de 10-12 anys, per comprovar el seu fonament científic. L'anàlisi estadística dels resultats demostra uns nivells satisfactoris de validesa, fiabilitat (objectivitat intra-jutge), objectivitat (objectivitat inter-jutge) i sensibilitat, en els tests motrius de percepció de l'esquema corporal, percepció espacial i percepció temporal. Es conclou que els tests motrius perceptius proposats posseeixen un fonament científic apropiat, així com unes característiques òptimes de factibilitat i viabilitat; que permeten la variació en cada test dels components motrius, espacials i temporals segons el desenvolupament motriu de cada individu i les seves motivacions i interessos; i que són aplicables de forma efectiva en els àmbits de la recerca de les capacitats motrius i, especialment, en els processos d'auto-avaluació motriu en l'educació física i la iniciació esportiva. / La esencia filosófica y práctica sobre la educación motriz que se refleja y materializa en esta tesis es fruto de la reflexión sobre los conocimientos que desde 1985 hemos aprendido del maestro Francisco Seirul•lo Vargas. El problema de estudio es el diseño de pruebas motrices para valorar prioritariamente las capacidades perceptivas en individuos de 6 a 12 años. A partir de un proceso experimental de evaluación, se diseñaron un test motriz de percepción del esquema corporal, un test motriz de percepción espacial y un test motriz de percepción temporal que fueron administrados a niñas/os deportistas de 6, 9 y 12 años, y a niñas/os deportistas de élite de gimnasia rítmica y artística de 10-12 años, para comprobar su fundamento científico. El análisis estadístico de los resultados demuestra unos niveles satisfactorios de validez, fiabilidad (objetividad intra-juez), objetividad (objetividad inter-juez) y sensibilidad, en los tests motrices de percepción del esquema corporal, de percepción espacial y de percepción temporal. Se concluye que los tests motrices perceptivos propuestos poseen un fundamento científico apropiado, así como unas características óptimas de factibilidad y viabilidad; que permiten la variación en cada test de los componentes motrices, espaciales y temporales según el desarrollo motriz de cada individuo y sus motivaciones e intereses; y que son aplicables de forma efectiva en los ámbitos de la investigación de las capacidades motrices y, especialmente, en los procesos de auto-evaluación motriz en la educación física y la iniciación deportiva. / The philosophical and practical essence on movement education which is reflected and embodied in this thesis is the result of the reflection about the knowledge that we have learned from the professor Francisco Seirul•lo Vargas since 1985. The aim of the study is the design of movement tests to assess primarily perceptual abilities in individuals aged 6 to 12. From an experimental evaluation process, a movement test of perception of body schema, a movement test of spatial perception and a movement test of temporal perception were designed and administered to girls and boys athletes aged 6, 9 and 12, and girls and boys elite athletes of rhythmic and artistic gymnastics aged 10 to 12, to verify its scientific basis. Statistical analysis of the results demonstrates satisfactory levels of validity, reliability (intra-judge objectivity), objectivity (inter-judge objectivity) and sensitivity in the movement tests of perception of body schema, spatial perception and temporal perception. It is concluded that perceptual movement tests have given a proper scientific foundation and optimal characteristics of feasibility and viability; allowing motor, spatial and temporal variations in each of the movement tests, based on the motor development of each individual and their motivations and interests; and to be applied effectively in the fields of research of motor skills, and especially in the processes of movement self-evaluation in physical education and sports initiation.

Pendent.

La tesi doctoral estudia el procés d'inserció laboral d'esportistes olímpics a Catalunya. Durant la seva carrera esportiva els i les joves esportistes dediquen gran part de la seva vida a l'esport però arriba un moment que d'aquest ja no en podran o no en voldran viure i s'hauran de dedicar a una altre professió. La tesi a partir de tres preguntes inicials planteja: Quines són les estratègies que els joves esportistes desenvolupen durant la seva carrera esportiva? Quins factors influeixen les estratègies desenvolupades? i Quins són els perfils d'inserció laboral de les i dels esportistes olímpics. El capítol de l'estat de la qüestió fa una revisió exhaustiva de les característiques del mercat de treball actual, del procés d'inserció laboral en general y de la retirada y inserció laboral d'esportistes.A partir de la teoria figurativa i de la teoria de l'elecció racional es construeix el marc teòric i es proposen un conjunt de dimensions, variables i indicadors que donen lloc al model d'anàlisi que serveix per realitzar la recollia de dades i per donar coherència a l'anàlisi i interpretació posterior. Els mètodes utilitzats han estat l'entrevista en profunditat i l'enquesta telefònica. S'han realitzat un total de 24 entrevistes amb el posterior anàlisi de continguts mitjançant el programa Atlas-ti i 94 enquestes analitzades estadísticament amb el programa SPSS.Els resultats de l'estudi descriuen les principals estratègies desenvolupades (formar-se, estalviar, retirar-se voluntàriament, introduir-se al mercat de treball prèviament a la retirada esportiva, saber aprofitar el capital acumulat) També es detallen els factors personals i de context que influeixen aquestes estratègies (família, entrenadors, federacions, clubs, companys etc.) I, per últim, es plantegen quatre perfils d'inserció laboral a partir de l'anàlisi de conglomerats jeràrquics. Aquests perfils han estat denominats: Estrategues amb vides paral·leles, Estrategues per compte propi, Esportistes per sempre i No estrategues és feina. Cada un d'aquests perfils representa actituds diferents durant la joventut en quant a la manera d'abordar el procés d'inserció laboral: accions variades, influències de diversos agents socialitzadors, consciències de futur gairebé oposades, etc. A la discussió es plantegen reflexions sobre la influència del capital econòmic i cultural familiar en les estratègies desenvolupades, la possibilitat d'aplicar la teoria dels stakeholders per realitzar un anàlisi més profund de la influència dels agents socialitzadors, entre altres aspectes. Finalment la tesi planteja unes conclusions que resumeixen els principals resultats, reflexiona sobre els límits de la investigació i plateja línies futures de treball. / This PhD. analyzes the process of labor market entrance of Olympic athletes in Catalonia. During their sports career, athletes spend much of their time practicing their sport. However, their sports career has an end, and they have to look for another profession. The questions addressed in this research are: 1. Which strategies are developed by Olympic athletes in Catalonia during their careers in order to get into the labor market? 2. Which factors influence these strategies? 3. Are there typologies (clusters) of labor market entrance processes? The theoretical approach is based on Figurational Sociology and Rational Choice Theory, and the main concepts used are strategy and transition. 94 telephonic interviews and 26 in-depth interviews were carried out. The results show different strategies developed by athletes in order to get into the labor market (to study, to save money, voluntary retirement, entrance into the labor market before ending the sports career and to invest sports capital). They also explain the personal (age, attitude.) and contextual factors that influence their strategies, such as family, coaches, federations, clubs, friends, etc. Finally data suggest that there are four different types (clusters) of labor market entrance regarding the strategies conducted by athletes and the personal and contextual factors that influence them.

Aquesta investigació aprofundeix en la comunicació no verbal suscitada en activitats de l'àmbit de l'expressió corporal, l'objecte d'estudi se centra en l'anàlisi de les vivènvies de l'alumnat procedents d'aquestes activitats. El tipus de comunicació no verbal que interessa en el desenvolupament de l'estudi és el que fa referència a la interacció tàctil i visual que es desencadena en el desenvolupament de les activitats expressives. Per dur a terme aquesta investigació es considerà oportú aplicar una metodologia fenomenològica , i més concretament, s'han utilitzat com a mètodes el Diari de pràctiques i l'Anàlisi de contingut. D'aquesta manera, s'ha pogut enregistrar, classificar i analitzar les conseqüències de comportament que fan referència als dos tipus d'interacció registrades per aquest estudi. S'ha constatat com l'individu no roman indiferent quan experimenta algún d'aquests dos tipus d'interacció social, ja sigui l'acció de mirar o la de tocar. D'aquestes modificacions en la conducta es deriven unes conseqüències pedagògiques que s'han de tenir en compte, per tal d'incorporar recursos didàctics que millorin la intervenció educativa. En aquest sentit, i com un dels resultats obtinguts amb l'aplicació dels susdits mètodes d'investigació, aquest estudi proposa un programa d'intervenció didàctica per organitzar les tasques d'expressió corporal amb la finalitat de millorar la intervenció docent, i així, afavorir la praxis de l'alumnat en les sessions d'expressió corporal. / Esta investigación ahonda en la comunicación no verbal suscitada en actividades del ámbito de la expresión corporal, centrándose su objeto de estudio en el análisis de las vivencias del alumnado procedentes de dichas actividades. El tipo de comunicación no verbal que es de interés para el desarrollo de este estudio es el que hace referencia a la interacción táctil y la interacción visual que es desencadenado en el desarrollo de las actividades expresivas. Para llevar a cabo esta investigación se consideró oportuno aplicar una metodología fenomenológica, y más concretamente, se utilizaron cómo métodos el Diario de prácticas y el Análisis de contenido. De esta manera, se ha podido registrar, clasificar y analizar las consecuencias de comportamiento que atañen los dos tipos de interacción registradas para este estudio. Se ha constatado cómo el individuo no permanece indiferente cuando experimenta alguno de estos dos tipos de interacción social, ya sea la acción de mirar o de tocar. Estas modificaciones de conducta poseen unas consecuencias pedagógicas que deben ser tenidas en cuenta, para así, incorporar recursos didácticos que mejoren la intervención educativa. En este sentido, y como uno de los resultados obtenidos de la aplicación de los dichos métodos de investigación, este estudio propone un programa de intervención didáctica que organice las tareas de expresión corporal con el fin de mejorar la intervención docente, para así, favorecer la praxis del alumnado en las sesiones de expresión corporal.

La segregació per raons de gènere existeix tant horitzontalment com vertical a les estructures de govern de les organitzacions esportives. Són molt poques les dones que formen part de les juntes directives d’aquestes entitats (segregació horitzontal) i quan hi accedeixen tendeixen a ocupar els llocs de menys responsabilitat (segregació vertical). Els termes “sostre de vidre” i “laberint de lideratge” han estat emprats per al·ludir el conjunt de barreres que impedeixen a les dones assolir llocs de responsabilitat. S’identifiquen diferents factors que incideixen negativament o positiva i provenen de diferents nivells: personal, entorn proper i organització. Tenint en compte aquesta situació de partida, recollida a l’estat de la qüestió, i del marc teòric definit (a partir de l’adopció de les perspectives teòriques del feminisme) aquesta recerca es planteja dues preguntes orientades a fer una diagnosi qualitativa de la situació: quins són els factors que incideixen en l’accés i en l’exercici del càrrec? i quin són els trets que caracteritzen el seu estil de lideratge?. Per respondre aquests interrogants s’emprà una tècnica qualitativa: l’entrevista en profunditat. Es realitzaren 23 entrevistes a dones presidentes de clubs esportius seleccionades mitjançant un mostreig no aleatori de casos típics. L’anàlisi de contingut es va fer amb el programa informàtic Atlas-ti en la seva versió 5.0. Els resultats ens permeten concloure que en la mesura que el club s’apropa més a una organització comercial els factors identificats estan més en consonància amb els que la literatura ha tendit a descriure com a barreres o recursos. En canvi, quan el club més s’apropa a les seves característiques constitutives, una part del discurs emprat per descriure aquest “sostre de vidre” continua essent vàlid, però, una part perd consistència teòrica i empírica ateses les particularitats del context en el que s’emmarca aquest càrrec directiu (càrrec altruista que s’exerceix en una entitat privada sense finalitat de lucre). Les particularitats dels context també determinen el seu estil de lideratge. Les dones que presideixen els clubs mostren majoritàriament trets propis dels estils de lideratge estereotípicament femenins (importància a l’equip, cuiden molt les relacions i mostren bones habilitats comunicatives) i trets propis del lideratge social (coherència, vocació de servei i vincle fort amb l’entitat). En algunes s’han identificat també trets més instrumentals associats estereotípicament als homes (són enèrgiques, amb empenta, dinàmiques i valentes). Els valors femenins i masculins es fusionen creant un estil de direcció d’acord amb les exigències d’aquestes organitzacions i el seu context. Aquesta major individualització dels comportaments fa que la perspectiva d’anàlisi del lideratge social es plantegi com la més adequada per a futurs estudis sobre l’estil de lideratge de les persones que exerceixen el càrrec de la presidència dels clubs, en tant que entitats sense finalitat de lucre. / La segregación por razones de género existe tanto horizontal como verticalmente en las estructuras de gobierno de las organizaciones deportivas. Hay muy pocas mujeres en las juntas directivas de estas entidades (segregación horizontal) y, cuando acceden, tienden a ocupar los puestos de menor responsabilidad (segregación vertical). Los términos “techo de cristal” y “laberinto de liderazgo” han sido utilizados para hacer alusión al conjunto de barreras que impiden a las mujeres acceder a los puestos de responsabilidad. Se identifican distintos factores que inciden positiva o negativamente y que provienen de diferentes niveles: de la persona, del entorno próximo y de la organización. Teniendo en cuenta esta situación de partida, recogida en el estado de la cuestión, y del marco teórico definido (a partir de la adopción de las perspectivas teóricas del feminismo) esta investigación se plantea dos preguntas orientadas a hacer un diagnóstico cualitativo de la situación: ¿qué factores inciden en el acceso y en el ejercicio del cargo? y ¿qué rasgos caracterizan su estilo de liderazgo?. Para responder a estas preguntas se utilizó una técnica cualitativa: la entrevista en profundidad. Se realizaron 23 entrevistas a mujeres presidentas de clubes deportivos seleccionadas mediante un muestreo no aleatorio de casos típicos. El análisis de contenido se hizo mediante el programa Atlas-ti en su versión 5.0. Los resultados permiten concluir que en la medida que el club se acerca más a una organización comercial, los factores identificados están más en consonancia con los que la literatura tiende a describir como obstáculos o recursos. En cambio, cuando el club está más próximo a sus características constitutivas, una parte del discurso utilizado para describir este “techo de cristal” continúa siendo válido pero otra parte pierde consistencia teórica y empírica dadas las particularidades del contexto en el que se enmarca este cargo directivo (cargo altruista que se ejerce en una entidad privada sin finalidad de lucro). Las particularidades del contexto también determinan su estilo de liderazgo. Las mujeres que presiden los clubes muestran mayoritariamente rasgos propios de los estilos de liderazgo estereotípicamente femeninos (importancia del equipo, cuidan mucho las relaciones y muestran buenas habilidades comunicativas) y rasgos propios del liderazgo social (coherencia, vocación de servicio y vínculo fuerte con la entidad). En algunas se han identificado también rasgos más instrumentales asociados estereotípicamente a los hombres (son enérgicas, dinámicas y valientes). Los valores femeninos y masculinos se fusionan creando un estilo de liderazgo acorde a las exigencias de estas organizaciones y su contexto. Esta mayor individualización de los comportamientos hace que la perspectiva de análisis de liderazgo social se plantee como la más adecuada para futuros estudios sobre el estilo de liderazgo de las personas que ejercen el cargo de la presidencia de los clubes, en tanto que entidades sin ánimo de lucro. / Segregation due to sex exists both horizontally and vertically in the management structures of sports clubs. There are very few women on the boards of directors of these organisations (horizontal segregation) and, when they do access them, they hold lower-level positions (vertical segregation). The terms ‘glass ceiling’ and ‘leadership maze’ have been used to refer to the barriers that prevent women from accessing high-level positions. Different factors are identified as having either a positive or a negative effect. These operate at different levels, namely, the person, the close environment and the organisation. Taking into account both this starting point, which is covered in the state of affairs’ section, and the theoretical framework (adopting feminist theoretical perspectives), this piece of research poses two questions aimed at making a qualitative diagnosis of the situation. These are: What factors affect women’s access to, and performance in, their posts? What traits characterise their leadership style? In order to answer these questions a qualitative technique was used: the in-depth interview. 23 interviews were carried out with women who chaired sports clubs by using non-random typical-case sampling. The data thus obtained was analysed using the programme Atlas–ti v. 5.0. The results lead to the conclusion that, the closer a club is to becoming a business organisation, the more consistent the factors identified are with those described by the literature. However, when a club is closer to its core features, one part of the discourse used to describe the ‘glass ceiling’ still holds, but another part loses its theoretical and empirical consistency. This is due to the particular characteristics of the context within which this management position occurs (a non-salaried position held in a private non-profit organisation). The peculiarities of the context also determine the management style. Women who chaired the clubs largely showed leadership styles that were stereotypically female (importance of the team, caring about relationships and showing good communication skills) and social leadership traits (coherence, service mindset and strong ties to the organisation). In some, more instrumental traits were also found that are stereotypically associated with men (energetic, dynamic and brave). Both male and female values were fused to create a leadership style aligned with the demands and contexts of these organisations. This greater individualisation of behaviour means that the analysis of social leadership is seen as the most suitable for future studies on the leadership style of people who chair clubs as non-profit organisations.

Aquest treball de tesi doctoral analitza la cinematografia del realitzador nord-americà Jim Jarmusch des de la perspectiva de les teories postmodernes. A través de diferents paràmetres que examinen la presència d'elements tant estètics com ideològics propis de la postmodernitat en la seva filmografia, aquest treball planteja la postmodernitat més com un marc de producció i recepció que com un corrent cultural lliurement assumit. La relació del creador amb les obres alienes i la dels seus personatges davant d'un entorn desproveït de discurs integrador són els eixos de l'estudi que ofereixo de les pel·lícules de Jim Jarmusch. / Este trabajo de tesis doctoral analiza la cinematografía del realizador estadounidense Jim Jarmusch desde la perspectiva de las teorías posmodernas. A través de diferentes parámetros que examinan la presencia de elementos tanto estéticos como ideológicos propios de la posmodernidad en su filmografía, este trabajo plantea la posmodernidad más como un marco de producción y recepción que como una corriente cultural libremente asumida. La relación del creador con las obras ajenas y la de sus personajes frente a un entorno desprovisto de discurso integrador son los ejes del estudio que ofrezco de las películas de Jim Jarmusch. / This doctoral thesis analyzes the oeuvre of US film director Jim Jarmusch from the perspective of postmodern theories. By applying a series of parameters that explore the presence of typical postmodern aesthetic and ideological elements in his films, postmodernity is not viewed as a cultural current one is free to engage in, but rather as an environment one is unwillingly immersed in. The main foci of my analysis are the relationship between Jim Jarmusch's work and the work of other film directors and the lack of connection between his characters as well as a dissociative, fragmented environment which fails to integrate the various elements of Jarmusch's movies.

L'essència filosòfica i pràctica sobre l'educació motriu que es reflecteix i materialitza en aquesta tesi és fruit de la reflexió sobre els coneixements que des de 1985 hem après del mestre Francisco Seirul•lo Vargas. El problema d'estudi és el disseny de proves motrius per valorar prioritàriament les capacitats coordinatives en individus de 6 a 12 anys. A partir d'un procés experimental d'avaluació, es van dissenyar un test motriu de coordinació dinàmica general i un test motriu de coordinació dinàmica especial que van ser administrats a nens/es esportistes de 6, 9 i 12 anys, i a nens/es esportistes d'elit de gimnàstica rítmica i artística de 10-12 anys, per comprovar el seu fonament científic. L'anàlisi estadística dels resultats demostra uns nivells satisfactoris de validesa, fiabilitat (objectivitat intra-jutge), objectivitat (objectivitat inter-jutge) i sensibilitat, en els tests motrius de coordinació dinàmica general i de coordinació dinàmica especial. Es conclou que els tests motrius coordinativos proposats posseeixen un fonament científic apropiat, així com unes característiques òptimes de factibilidad i viabilitat; que permeten la variació en cada test dels components motrius, espacials i temporals segons el desenvolupament motriu de cada individu i les seves motivacions i interessos; i que són aplicables de forma efectiva en els àmbits de la recerca de les capacitats motrius i, especialment, en els processos d'auto-avaluació motriu en l'educació física i la iniciació esportiva. / La esencia filosófica y práctica sobre la educación motriz que se refleja y materializa en esta tesis es fruto de la reflexión sobre los conocimientos que desde 1985 hemos aprendido del maestro Francisco Seirul•lo Vargas. El problema de estudio es el diseño de pruebas motrices para valorar prioritariamente las capacidades coordinativas en individuos de 6 a 12 años. A partir de un proceso experimental de evaluación, se diseñaron un test motriz de coordinación dinámica general y un test motriz de coordinación dinámica especial que fueron administrados a niñas/os deportistas de 6, 9 y 12 años, y a niñas/os deportistas de élite de gimnasia rítmica y artística de 10-12 años, para comprobar su fundamento científico. El análisis estadístico de los resultados demuestra unos niveles satisfactorios de validez, fiabilidad (objetividad intra-juez), objetividad (objetividad inter-juez) y sensibilidad, en los tests motrices de coordinación dinámica general y de coordinación dinámica especial. Se concluye que los tests motrices coordinativos propuestos poseen un fundamento científico apropiado, así como unas características óptimas de factibilidad y viabilidad; que permiten la variación en cada test de los componentes motrices, espaciales y temporales según el desarrollo motriz de cada individuo y sus motivaciones e intereses; y que son aplicables de forma efectiva en los ámbitos de la investigación de las capacidades motrices y, especialmente, en los procesos de auto-evaluación motriz en la educación física y la iniciación deportiva. / The philosophical and practical essence on movement education which is reflected and embodied in this thesis is the result of the reflection about the knowledge that we have learned from the professor Francisco Seirul•lo Vargas since 1985. The aim of the study is the design of movement tests to assess primarily coordinative abilities in individuals aged 6 to 12. From an experimental evaluation process, a movement test of general dynamic coordination and a movement test of special dynamic coordination were designed and administered to girls and boys athletes aged 6, 9 and 12, and girls and boys elite athletes of rhythmic and artistic gymnastics aged 10 to 12, to verify its scientific basis. Statistical analysis of the results demonstrates satisfactory levels of validity, reliability (intra-judge objectivity), objectivity (inter-judge objectivity) and sensitivity in the movement tests of general dynamic coordination and special dynamic coordination. It is concluded that coordinative movement tests have given a proper scientific foundation and optimal characteristics of feasibility and viability; allowing motor, spatial and temporal variations in each of the movement tests, based on the motor development of each individual and their motivations and interests; and to be applied effectively in the fields of research of motor skills, and especially in the processes of movement self-evaluation in physical education and sports initiation

En l’esport s’estan incorporant els plantejaments de la formació en base a competències adreçada als tècnics esportius. Les competències professionals estan definint en els diferents àmbits el perfil dels entrenadors encarregats de la formació, entrenament i gestió de l’esport i, en el cas d’aquesta recerca, en el tennis. La Tesi Doctoral té la voluntat de detectar i analitzar quines són les competències professionals de l’entrenador de tennis en general, en funció del nivell d’entrenament en el que treballa (amb jugadors principiants i intermedis, avançats i d’alt rendiment) i en funció del rol que desenvolupa (ajudant d’entrenador, entrenador, entrenador avançat/sènior i màster/expert). Per portar a terme la recerca hem consultat l’opinió a experts responsables de la formació d’entrenadors de federacions de tennis d’arreu del món, de federacions territorials espanyoles i dels oficials de desenvolupament de la Federació Internacional de Tennis, a través d’un qüestionari autoadministrat en línia. Els resultats obtinguts mostren perfils competencials específics, però, amb competències comunes com són les vinculades amb la formació i l’actualització de coneixements, amb la comunicació i amb la planificació de l’entrenament. / En el deporte, se están incorporando los planteamientos de la formación en base a competencias dirigida a los técnicos deportivos. Las competencias profesionales están definiendo en los dferents ámbitos el perfil de los entrenadores encargados de la formación, entrenamiento y gestión del deporte y, en el caso de esta investigación, en el tenis. La Tesis Doctoral tiene la voluntad de detectar y analizar cuáles son las competencias profesionales del entrenador de tenis en general, en función del nivel nivel de entrenamiento en el que trabaja (con jugadores principiantes e intermedios, avanzados y de alto rendimiento) y en función del rol que desempeña (ayudante de entrenador, entrenador, entrenador avanzado / sénior y máster / experto). Para llevar a cabo la investigación hemos consultado la opinión a expertos responsables de la formación de entrenadores de federaciones de tenis de todo el mundo, de federaciones territoriales españolas y de los oficiales de desarrollo de la Federación Internacional de Tenis, a través de un cuestionario autoadministrado en línea. Los resultados obtenidos muestran perfiles competenciales específicos, pero con competencias comunes como son las vinculadas con la formación y la actualización de conocimientos, con la comunicación y con la planificación del entrenamiento. / In sport, new competence based education approaches are being incorporated for the education of sport coaches. Professional competence defines the profile of those coaches in charge of sport education, training and management at different levels and, tennis in particular, in the case of this research. This Doctoral Thesis aims at detecting and analysing the professional competences of the tennis coach in general, in relation to the training level he works with (beginner and intermediate, advanced or top performance players) and depending on his own role (coach assistant, coach, advanced/ senior and master/ expert coach). In order to do this research, we consulted those experts who are responsible for the coaches education in the tennis federations of all the world, the Spanish territorial federations and the Development Officers of the International Tennis Federation, by means of an online self-administered questionnaire. Its findings show specific competence profiles, with common ground competences, that is, those associated to education and knowledge update, communication and coaching planning.

El present estudi te per objecte determinar la importància de les situacions de contacte entre atacant i defensor en relació a les accions motrius d’atac que executa el portador de la pilota a l’handbol masculí de màxim nivell competitiu. Prioritàriament s’analitzen els factors que modifiquen l’acció del portador de la pilota al rebre un contacte, segons la zona del camp en la que es produeix i el tipus de desequilibri causat, i en conseqüència aquells aspectes que incideixen en el seu rendiment. La investigació es centra en l’anàlisi de la totalitat d’encontres d’handbol que els equips participants en la XXXII edició de la Copa del Rei que es va celebrar a Altea en 2007. Partint del desenvolupament d’un marc teòric que descriu les característiques del contacte corporal des de els diferents prismes que permet l’handbol, i amb la utilització de la metodologia observacional com a metodologia específica pel desenvolupament de la investigació, s’ha construït un instrument d’observació i registre ad hoc específic (SOFBOL-contact) per portar endavant la investigació. L’anàlisi de les dades ha aconseguit caracteritzar i quantificar les accions de contacte que reb l’atacant amb pilota de l’adversari durant el partit en relació a diferents variables del joc, que mitjançant la discussió s’han relacionat amb la temporalitat definida per les fases de joc, els diferents espais definits i la contracomunicació o interacció atacant-defensor. Les conclusions d’aquest treball intenten aportar un coneixement més profund de les conductes motrius derivades del contacte i de la seva repercussió en la dinàmica de joc, amb algunes propostes teòriques i pràctiques, per millorar els processos d’entrenament i la seva aplicació en condicions reals de competició. / El presente estudio tiene por objeto determinar la importancia de las situaciones de contacto entre atacante y defensor en relación a las acciones motrices de ataque que ejecuta el portador del balón en el balonmano masculino de máximo nivel competitivo. Prioritariamente se analizan los factores que modifican la acción del portador de balón al recibir un contacto, según la zona del campo en la que se produce y el tipo de desequilibrio causado, y en consecuencia aquellos aspectos que inciden en su rendimiento. La investigación se centra en el análisis de la totalidad de encuentros de balonmano que los equipos participantes en la XXXII edición de la Copa del Rey que se celebró en Altea en 2007. Partiendo del desarrollo de un marco teórico que describe las características del contacto corporal desde los diferentes prismas que permite el balonmano, y con la utilización de la metodología observacional como metodología específica para el desarrollo de la investigación, se ha construido un instrumento de observación y registro ad hoc específico (SOFBOL-contact) para llevar a cabo la investigación. El análisis de los datos ha conseguido caracterizar y cuantificar las acciones de contacto que recibe el atacante con balón del adversario durante el partido en relación a diferentes variables del juego, que a través de la discusión se han relacionado con la temporalidad definida por las fases de juego, los diferentes espacios definidos y la contracomunicación o interacción atacante-defensor. Las conclusiones de este trabajo intentan aportar un conocimiento más profundo de las conductas motrices derivadas del contacto y de su repercusión en la dinámica de juego, con algunas propuestas teóricas y prácticas, para mejorar los procesos de entrenamiento y su aplicación en condiciones reales de competición. / The aim of this study is to determine the importance of contact situations between attacker and defender in relation to the motor actions of the ball carrier at elite level handball. The factors that modify the action of the ball carrier who receives a contact were analyzed depending on the area of the field in which it occurs and the type of imbalance caused, as well as thus aspects that affect performance. The research has been focused on the analysis of the whole competition in the XXXII edition of the Cup held in Altea in 2007. Based on the development of a theoretical framework that describes the characteristics of physical contact from different prisms allowing handball, and the use of observational methodology as a specific methodology for the development of research, we have built a tool observing and recording specific ad hoc (sofbol-contact) to carry out research. The data analysis has characterized and quantified the actions of contact that ball carrier receives from the opponent during the match in relationship with game variables that through discussion have been linked with the phases of the game, the different spaces or the interaction attacking-defender. The findings of this study try to provide a deeper understanding of motor behavior resulting from contact and its effect on the dynamics of the game, with some theoretical and practical proposals to improve the process of training and application in conditions of real competition.

Aquesta tesi doctoral té com a finalitat estudiar la identitat dels patinadors urbans de la ciutat de Barcelona. Per a això, s’han determinat les característiques sociodemogràfiques i socioesportives, així com la prevalença de la passió en els patinadors urbans de Barcelona. Igualment, s’han identificat les experiències que caracteritzen la pràctica del patinatge urbà, la relació dels components de la passió amb les experiències dels patinadors urbans i, finalment, s’han analitzat les experiències del patinador urbà en funció de les característiques sociodemogràfiques, socioesportives i de la passió. Es va construir un qüestionari en línia que recollia dades sociodemogràfiques i socioesportives en relació al patinatge urbà, la versió espanyola de l’Escala de la Passió i l'Escala d'Experiències del Patinatge Urbà. El mostreig es va dur a terme a través de la xarxa social Facebook, mitjançant un enviament sistemàtic de missatges sol·licitant la participació dels membres de grups en línia especialitzats en patinatge urbà a Barcelona. Els usuaris van ser convidats a participar a través d'un missatge al mur de cada grup o pàgina, que podia ser compartit. Els resultats mostren que el patinador urbà tipus de Barcelona és un home d'entre 30 i 39 anys que no viu en parella, té estudis superiors i treballa per compte d'altri. A nivell de pràctica, es tracta d'un patinador de nivell intermedi amb experiència d'entre 1 i 5 anys, que dedica entre 1 i 4 hores a la setmana a patinar, principalment en rutes urbanes. Podem dir que els patinadors urbans són esportistes apassionats, amb una elevada passió harmoniosa i menor obsessiva, que experimenten conseqüències positives i de socialització en major mesura que les conseqüències negatives. El patinatge es revela com una eina important d'inclusió, integració i reproducció social que facilita les relacions socials entre els seus practicants apassionats. Aquesta activitat no està exempta de riscos, però els patinadors en tenen bona consciència i la majoria pren mesures de protecció. En el cas de les modalitats que puntuen més alt en passió obsessiva són també aquelles que requereixen d'un grau elevat de nivell tècnic i constància. / Esta tesis doctoral tiene como finalidad estudiar la identidad de los patinadores urbanos de Barcelona. Para tal efecto, se han determinado las características sociodemográficas y sociodeportivas, así como la prevalencia de la pasión en los patinadores urbanos de Barcelona. Igualmente, se han identificado las experiencias que caracterizan la práctica del patinaje urbano, la relación de los componentes de la pasión con las experiencias de los patinadores urbanos y, finalmente, se han analizado las experiencias del patinador urbano en función de las características sociodemográficas, sociodeportivas y de la pasión. Se construyó un cuestionario en línea que recogía datos sociodemográficos y sociodeportivos en relación al patinaje urbano, la versión española de la Escala de la Pasión y la Escala de Experiencias del Patinaje Urbano. El muestreo se llevó a cabo a través de la red social Facebook, mediante un envío sistemático de mensajes solicitando la participación de los miembros de grupos en línea especializados en patinaje urbano de Barcelona. Los usuarios fueron invitados a participar a través de un mensaje en el muro de cada grupo o página, que podía ser compartido. Los resultados muestran que el patinador urbano tipo de Barcelona es un hombre de entre 30 y 39 años que no vive en pareja, tiene estudios superiores y trabaja por cuenta ajena. A nivel de práctica, se trata de un patinador de nivel intermedio con experiencia de entre 1 y 5 años, que dedica entre 1 y 4 horas a la semana a patinar, principalmente en rutas urbanas. Los patinadores urbanos son deportistas apasionados, con una elevada pasión armoniosa y menor obsesiva, que experimentan consecuencias positivas y de socialización en mayor medida que las consecuencias negativas. El patinaje se revela como una herramienta importante de inclusión, integración y reproducción social que facilita las relaciones sociales entre sus practicantes apasionados. Esta actividad no está exenta de riesgos, pero los patinadores tienen buena conciencia de ello y la mayoría toma medidas de protección. En el caso de las modalidades que puntúan más alto en pasión obsesiva son también aquellas que requieren de un grado elevado de nivel técnico y constancia. / This thesis aims to study the identity of urban skaters in Barcelona. To that end, we determined socioesportive & sociodemographic characteristics, as well as the prevalence of passion in urban skaters from Barcelona. We also identified the experiences that characterize urban skating and also analyzed the relationship of the components of passion with the experiences of urban skaters. Finally, we analyzed the experiences of urban skater according to sociodemographic and socioesportive characteristics as well as passion outcomes. We built an online questionnaire that collected sociodemographic and socioesportive data in relation to urban skating. The questionnaire included both the Spanish version of the Passion Scale and the Scale of Urban Skating Experiences. Sampling was carried out through the social network Facebook by a systematic sending of messages, asking members of the urban skating groups in Barcelona to answer them. Users were invited to participate through a message on the wall of each page or group, which could be also shared. The results show that the average urban skater in Barcelona is a man between 30 and 39 not living with a partner, have higher education and work for others. In terms of practice, it is an intermediate skater with experience between 1 and 5 years in skating, which devotes between 1 and 4 hours a week to skate, especially in urban routes. Urban skaters are sport enthusiasts, with high harmonious and less obsessive passion, experiencing positive consequences and getting better socialization in a greater extent than the negative effects. Skating is revealed as an important tool for inclusion, integration and social reproduction that facilitates social relations among its passionate practitioners. This activity is not free of risks, but the skaters showed good conscience of them, and most of them take protective measures. The modalities that score higher on obsessive passion are also those that require a high degree of technical level and perseverance.