Avui dia creix cada vegada més l'interès social en la recuperació, valorització i promoció del patrimoni i la tradició alimentària com a estratègia per generar un recurs econòmic des del territori (Ascher, 2005:119). L'alimentació a través de la cuina i la gastronomia s'ha convertit en un recurs explorat i explotat per part de diverses institucions (Tresserras, Medina, Matamala 2007:218). Els actius del propi territori es converteixen en l'eina per generar un valor econòmic que faci a la comunitat sostenible. Part del model de desenvolupament territorial vigent es fonamenta en la capacitat d'atracció turística dels llocs on el procés de patrimonialització de l'alimentació és un exemple de com un recurs esdevé un producte de comerç i una eina de desenvolupament del territori. ¿De quina manera es construeix el patrimoni? Quins són els agents que participen i quins resultats s'aconsegueixen? Quins beneficis reals aporten l'ús turístic del patrimoni? Quines són les infraestructures que es generen? Quina percepció té la societat del paisatge o de l'entorn resultant? Aquestes són preguntes que han alimentat l'interès d'aquesta investigació. S'ha emmarcat l'objecte d'estudi a la Denominació d'Origen de vins Alella, tant a través d'algunes parts com del tot que conformen el seu àmbit geogràfic. El discurs del procés de patrimonialització i les estratègies que es duen a terme per part dels agents implicats en particular i de la ciutadania en general que formen part de l'àmbit geogràfic de producció de la DO és el focus en què s'ha posat atenció per descriure i analitzar un cas particular de procés de mercantilització de la tradició i el patrimoni. La investigació pretén mostrar i analitzar un cas particular de procés de patrimonialització d'un producte alimentari amb la dificultat que comporta ser un procés de construcció viu, subjecte a variacions, mutacions i canvis. Tradició, patrimoni, herència, transmissió, realitat, invenció, espectacle, representació, còpia, autèntic i diferenciació són conceptes clau que s'han tingut en compte en aquesta investigació. / Nowadays increasingly growing social interest in recovery, enhancement and promotion of heritage and tradition food as a strategy to generate an economic resource from the territory (Ascher, 2005:119). Feeding through the cooking and gastronomy has become a resource explored and exploited by various institutions (Tresserras, Medina, Matamala 2007:218). The assets of the territory itself become the tool to generate an economic value that makes a sustainable community. Part of the current territorial development model is based on the capacity of tourist attraction places where patrimonial process of feeding is an example of how a resource becomes a trading product and territorial development tool. How is built heritage? What are the actors involved and what results are achieved? What real benefits bring heritage tourism use? What are the infrastructures that are generated? What is your perception of society resulting landscape or environment? These are questions that have fueled the interest of this research. It has been framed in order to study in the Denomination of Origin wines Allela, both through some parts and the whole that make geographical area. The speech patrimonialization process and strategies carried out by particular stakeholders and the general public as part of the geographical scope of the DO production is the focus in which attention has been paid to describe and analyze a particular case of commodification of tradition and heritage. The research aims to display and analyze a particular case patrimonialization processing of a food product with the difficulty involved in being an active construction process, subject to variations, mutations and changes. Tradition, heritage, inheritance, transmission, reality, invention, show, representation, copy, authentic and differentiation are key concepts that have been considered in this research.

Esta tesis analiza ciertas tipologías de producción artística desarrolladas a lo largo de un marco temporal concreto, desde 2003 con la evolución de la web a su versión 2.0 hasta 2008 como fecha de inicio de la actual crisis financiera y económica mundial. Valoraremos las particularidades de las prácticas artísticas desarrolladas en Internet desde la finalización del periodo net.art, las cuales precedieron a estrategias artísticas que acabaron por modelar el paradigma 2.0, orientado a la gestión de las redes sociales. Tales prácticas, que denominaremos genéricamente web.art 2.0, vinieron a determinar una nueva relación con la Red basada en que los usuarios pasaron a operar como pro-consumidores de información en términos de explotación de lo interactivo, lo multimedial y lo hipertextual, y en base a la potenciación de la creación de contenidos, la negativa de una organización vertical de la Red y una visión global de la realidad local / his thesis examines certain types of artistic production developed over a specific time frame, from 2003 with the evolution of the web to version 2.0 to 2008 as the starting date of the current financial and economic crisis. We will value the particularities of artistic practices developed on the Internet since the end of net.art period, which preceded artistic strategies that have shaped the 2.0 paradigm focused on the management of social networks. Such practices, which we call generically web.art 2.0, came to establish a new relationship with the network based on the users started to operate as pro-consumer of information in terms of exploitation of interactive, multimedia and hypertext, and based on the empowerment of content creation, the refusal of a vertical organization of the network and an overview of the local reality

La presente tesis representa una aportación original dentro del ámbito de las éticas aplicadas, adentrándose en el terreno de la gestión ética del deporte en la universidad. Para ello traza una propuesta de comprensión del deporte en la universidad y de su gestión desde una perspectiva hermenéutica, utilizando la ética empresarial dialógica como marco de interpretación. Su principal objetivo ha consistido en desarrollar una ética aplicada a la gestión de los servicios de deporte universitarios, a partir de una aproximación metodológica hermenéutico-crítica.