[ES] El objetivo de este estudio ha sido investigar la actividad cultural de las comisiones falleras de la localidad de Valencia, su tipología y forma de gestión, así como analizar su potencial como agentes culturales. Se ha empleado una combinación de investigación cuantitativa (cuestionarios de respuesta cerrada) y cualitativa (entrevistas personales en profundidad y grupo de discusión). Esta metodología ha permitido obtener, por un lado, datos objetivos traducibles a gráficas y porcentajes que radiografían por primera vez todos los aspectos de este fenómeno y, por otra parte, información no recogida antes sobre las motivaciones, el proceso de trabajo o las dificultades con que se han encontrado los que la han llevado a cabo. / [CA] L'objectiu d'aquest estudi ha estat investigar l'activitat cultural de les comissions falleres de la localitat de València, la seua tipologia i forma de gestió, així com analitzar el seu potencial com a agents culturals. S'ha emprat una combinació d'investigació quantitativa (qüestionaris de resposta tancada) i qualitativa (entrevistes personals en profunditat i grup de discussió). Aquesta metodologia ha permès obtenir, per una banda, dades objectives traduïbles a gràfiques i percentatges que radiografien per primera vegada tots els aspectes d'aquest fenomen i, per altra banda, informació no recollida abans sobre les motivacions, el procés de treball o les dificultats amb què s'han trobat els qui l'han dut a terme. / [EN] The objective of this study has been to investigate the cultural activities of València's falles committees, its typology and management and also to analyse its potential as cultural agents. A combination of quantitative research (survey with closed answer questions) and qualitative research (personal in depth interviews and group discussion) has been used. This methodology has allowed us to obtain, on the one hand, objective information that can be translated into statistics and graphics that, for the first time, analyse all the aspects of this phenomenon and, on the other hand, unprecedented information about the motivations, work process and difficulties of those who have carried it out. / Fluixà Pelufo, A. (2019). Les falles com a agents culturals. Anàlisi de l'activitat cultural de les falles de València [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/125472

El reconeixement de les falles actives i l'obtenció dels paràmetres que descriuen el seu cicle sísmic és un dels punts que poden ajudar a millorar els estudis de perillositat sísmica en zones amb una baixa activitat sísmica. Les falles localitzades en aquestes regions es caracteritzen per tenir taxes de lliscament baixes (< 0.01 mm/any) i cicles sísmics llargs (entre 10^3 i 10^5 anys), fet que dificulta la distinció entre falles actives i falles inactives. Amb la finalitat de localitzar les falles actives en una zona de deformació lenta, el marge nord-occidental del solc de València, s'han seguit diferents aproximacions. En primer lloc, s'ha realitzat un estudi sismotectònic per veure quines són les estructures neotectòniques de la zona, tenint en consideració tant informació geològica com geofísica, i s'ha vist que aquestes es corresponen amb les falles normals originades durant l'extensió neògena. A continuació, s'ha mirat si hi ha coincidència espacial entre els terratrèmols, tant instrumentals com històrics, i aquestes falles. D'aquesta forma s'han pogut distingir les falles que podrien ser responsables de part de l'activitat sísmica actual i/o les falles que han estat responsables d'algun dels grans terratrèmols històrics. S'ha realitzat un estudi de paleosismologia que ha permès reconèixer el caràcter sismogènic de la falla del Camp (Tarragona) i caracteritzar el seu cicle sísmic. També s'ha realitzat un estudi geomorfològic dels fronts de muntanya per identificar aquells associats a falles que encara serien actives. Finalment, l'anàlisi de perfils de sísmica de reflexió realitzats a les zones marines del solc ha permès observar que algunes falles extensives neògenes estaven desplaçant reflectors corresponents als nivells sedimentaris plio-quaternaris, fet que fa suposar que aquestes falles encara serien actives. A partir de les diferents aproximacions s'han classificat les falles extensives del solc de València en 5 grups: a) falles sismogèniques; b) falles amb registre d'activitat actual i acumulada; c) falles amb registre d'activitat acumulada; d) falles amb registre d'activitat actual; i e) falles sense registre d'activitat. A partir de la longitud de les falles considerades actives i de les taxes de lliscament s'han obtingut els paràmetres sísmics que descriuen el cicle sísmic de les falles, la magnitud màxima del terratrèmol característic y el seu període de retorn. De totes formes, a causa de les limitacions de les aproximacions utilitzades aquesta informació només s'ha pogut obtenir per les falles sismogèniques, per les falles amb registre d'activitat actual i acumulada i per les falles amb registre d'activitat acumulada. El tercer paràmetre que caracteritza el cicle sísmic de les falles, el temps transcorregut des de l'últim gran terratrèmol, només es pot obtenir a partir d'estudis de paleosismologia i a la zona només s'ha pogut obtenir per la falla del Camp. Amb aquesta informació s'han inclòs les falles com a fonts sismogèniques en un estudi de perillositat sísmica que ha permès veure quines són les variacions que es produeixen i poder determinar quin dels tres paràmetres que descriuen el cicle sísmic de les falles és el que té més influència en el resultat final. S'ha observat que la inclusió de les falles produïa augments significatius de la perillositat (acceleració pic) en zones on sense tenir en compte les falles aquesta era baixa i que el paràmetre que més fa variar els resultats finals de perillositat és el període de recurrència. / The recognition of active faults and the determination of the characteristic earthquake parameters for each fault is a difficult key point in the seismic hazard analysis of zones with low seismic activity. The faults located in these regions are characterized by low slip-rates (seismic cycles between 103 and 105) thing that defaults the distinction between active and inactive faults. Different approaches are proposed to help in this distinction. The first one consists on the coincidence in space of historical and instrumental earthquakes with the main neotectonic faults. Using this approach it is possible to recognize faults that produced destructive earthquakes in the past and the faults that are responsible for the moderate present seismic activity and might generate destructive earthquakes in the future. The next approach is based on the idea that under the same climatic and geological conditions the active faults should have similar geomorphological expression. Therefore, the geomorphological and morphometrical comparison between faults that produced destructive earthquakes and long faults having an appropriate orientation with respect to the current stress field to be activated will allow us to detect faults that are probably active and could potentially produce destructive earthquakes. The last approach is based on the recognition of deformed plio-quaternary sedimentary layers through the analysis of seismic reflection profiles made in the offshore zones. Using these approaches, the faults located in eastern Iberia have been classified as: 1) seismogenic faults, those which have generated destructive earthquakes in the past; 2) faults with present and accumulated activity registry, , those that show geomorphological features revealing long term activity and also showing moderate to low current activity; 3) faults with accumulated activity registry, those that show geomorphological features revealing long term activity;, 4) faults with present activity registry, those that are the responsible of part of the present moderate earthquake activity; and 5) non active faults. Using the length of the seismogenic and high potential faults enabled me to estimate their maximum earthquake and, from the dated geomorphological features, brackets for long-term slip-rates have been obtained. Other seismic parameters (recurrence period for example) have been estimated from the slip-rates according to empirical relationships among different seismic parameters. Finally, hazard maps of eastern Iberia concerning long return periods have been proposed.

Tesis por compendio / [EN] Relevance of electronics towards safety of common devices has only been growing, as an ever growing stake of the functionality is assigned to them. But of course, this comes along the constant need for higher performances to fulfill such functionality requirements, while keeping power and budget low. In this scenario, industry is struggling to provide a technology which meets all the performance, power and price specifications, at the cost of an increased vulnerability to several types of known faults or the appearance of new ones. To provide a solution for the new and growing faults in the systems, designers have been using traditional techniques from safety-critical applications, which offer in general suboptimal results. In fact, modern embedded architectures offer the possibility of optimizing the dependability properties by enabling the interaction of hardware, firmware and software levels in the process. However, that point is not yet successfully achieved. Advances in every level towards that direction are much needed if flexible, robust, resilient and cost effective fault tolerance is desired. The work presented here focuses on the hardware level, with the background consideration of a potential integration into a holistic approach. The efforts in this thesis have focused several issues: (i) to introduce additional fault models as required for adequate representativity of physical effects blooming in modern manufacturing technologies, (ii) to provide tools and methods to efficiently inject both the proposed models and classical ones, (iii) to analyze the optimum method for assessing the robustness of the systems by using extensive fault injection and later correlation with higher level layers in an effort to cut development time and cost, (iv) to provide new detection methodologies to cope with challenges modeled by proposed fault models, (v) to propose mitigation strategies focused towards tackling such new threat scenarios and (vi) to devise an automated methodology for the deployment of many fault tolerance mechanisms in a systematic robust way. The outcomes of the thesis constitute a suite of tools and methods to help the designer of critical systems in his task to develop robust, validated, and on-time designs tailored to his application. / [ES] La relevancia que la electrónica adquiere en la seguridad de los productos ha crecido inexorablemente, puesto que cada vez ésta copa una mayor influencia en la funcionalidad de los mismos. Pero, por supuesto, este hecho viene acompañado de una necesidad constante de mayores prestaciones para cumplir con los requerimientos funcionales, al tiempo que se mantienen los costes y el consumo en unos niveles reducidos. En este escenario, la industria está realizando esfuerzos para proveer una tecnología que cumpla con todas las especificaciones de potencia, consumo y precio, a costa de un incremento en la vulnerabilidad a múltiples tipos de fallos conocidos o la introducción de nuevos. Para ofrecer una solución a los fallos nuevos y crecientes en los sistemas, los diseñadores han recurrido a técnicas tradicionalmente asociadas a sistemas críticos para la seguridad, que ofrecen en general resultados sub-óptimos. De hecho, las arquitecturas empotradas modernas ofrecen la posibilidad de optimizar las propiedades de confiabilidad al habilitar la interacción de los niveles de hardware, firmware y software en el proceso. No obstante, ese punto no está resulto todavía. Se necesitan avances en todos los niveles en la mencionada dirección para poder alcanzar los objetivos de una tolerancia a fallos flexible, robusta, resiliente y a bajo coste. El trabajo presentado aquí se centra en el nivel de hardware, con la consideración de fondo de una potencial integración en una estrategia holística. Los esfuerzos de esta tesis se han centrado en los siguientes aspectos: (i) la introducción de modelos de fallo adicionales requeridos para la representación adecuada de efectos físicos surgentes en las tecnologías de manufactura actuales, (ii) la provisión de herramientas y métodos para la inyección eficiente de los modelos propuestos y de los clásicos, (iii) el análisis del método óptimo para estudiar la robustez de sistemas mediante el uso de inyección de fallos extensiva, y la posterior correlación con capas de más alto nivel en un esfuerzo por recortar el tiempo y coste de desarrollo, (iv) la provisión de nuevos métodos de detección para cubrir los retos planteados por los modelos de fallo propuestos, (v) la propuesta de estrategias de mitigación enfocadas hacia el tratamiento de dichos escenarios de amenaza y (vi) la introducción de una metodología automatizada de despliegue de diversos mecanismos de tolerancia a fallos de forma robusta y sistemática. Los resultados de la presente tesis constituyen un conjunto de herramientas y métodos para ayudar al diseñador de sistemas críticos en su tarea de desarrollo de diseños robustos, validados y en tiempo adaptados a su aplicación. / [CA] La rellevància que l'electrònica adquireix en la seguretat dels productes ha crescut inexorablement, puix cada volta més aquesta abasta una major influència en la funcionalitat dels mateixos. Però, per descomptat, aquest fet ve acompanyat d'un constant necessitat de majors prestacions per acomplir els requeriments funcionals, mentre es mantenen els costos i consums en uns nivells reduïts. Donat aquest escenari, la indústria està fent esforços per proveir una tecnologia que complisca amb totes les especificacions de potència, consum i preu, tot a costa d'un increment en la vulnerabilitat a diversos tipus de fallades conegudes, i a la introducció de nous tipus. Per oferir una solució a les noves i creixents fallades als sistemes, els dissenyadors han recorregut a tècniques tradicionalment associades a sistemes crítics per a la seguretat, que en general oferixen resultats sub-òptims. De fet, les arquitectures empotrades modernes oferixen la possibilitat d'optimitzar les propietats de confiabilitat en habilitar la interacció dels nivells de hardware, firmware i software en el procés. Tot i això eixe punt no està resolt encara. Es necessiten avanços a tots els nivells en l'esmentada direcció per poder assolir els objectius d'una tolerància a fallades flexible, robusta, resilient i a baix cost. El treball ací presentat se centra en el nivell de hardware, amb la consideració de fons d'una potencial integració en una estratègia holística. Els esforços d'esta tesi s'han centrat en els següents aspectes: (i) la introducció de models de fallada addicionals requerits per a la representació adequada d'efectes físics que apareixen en les tecnologies de fabricació actuals, (ii) la provisió de ferramentes i mètodes per a la injecció eficient del models proposats i dels clàssics, (iii) l'anàlisi del mètode òptim per estudiar la robustesa de sistemes mitjançant l'ús d'injecció de fallades extensiva, i la posterior correlació amb capes de més alt nivell en un esforç per retallar el temps i cost de desenvolupament, (iv) la provisió de nous mètodes de detecció per cobrir els reptes plantejats pels models de fallades proposats, (v) la proposta d'estratègies de mitigació enfocades cap al tractament dels esmentats escenaris d'amenaça i (vi) la introducció d'una metodologia automatitzada de desplegament de diversos mecanismes de tolerància a fallades de forma robusta i sistemàtica. Els resultats de la present tesi constitueixen un conjunt de ferramentes i mètodes per ajudar el dissenyador de sistemes crítics en la seua tasca de desenvolupament de dissenys robustos, validats i a temps adaptats a la seua aplicació. / Espinosa García, J. (2016). New Fault Detection, Mitigation and Injection Strategies for Current and Forthcoming Challenges of HW Embedded Designs [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/73146 / Compendio

Des que en 1934 s'indultara a la ciutat de València el primer ninot, han sigut moltes les obres que s'han salvat del foc en tot el territori on s'han plantat falles. No obstant, la seua conservació ha mancat normalment de propostes beneficioses molt més enllà del seu mer emmagatzemament en un local o museu. A més, enfront del continu deteriorament material, les intervencions directes escomeses sobre les figures tampoc han sabut solucionar per regla general el problema del seu incessant crebant. El fet de plantejar-se la conservació i restauració dels ninots indultats suposa el coneixement complet de la totalitat de tècniques i materials que han enriquit i assortit l'ofici d'artista-artesà faller i que al seu torn s'han amerat en gran manera de la tradició artística valenciana en tots els seus camps. Antoni Colomina recull els orígens i intencions del ninot de falla, la seua evolució estètica i material i el procés de creació en els tallers fallers. Entendre la correspondència de tots els elements que el conformen és l'única manera d'interpretar el comportament de tots els seus materials constitutius a través del pas del temps. I no sols això; resulta també transcendental el coneixement del mode d'execució dels artistes, les seues tècniques de producció, fórmules, procediments i qualsevol tipus de recurs pràctic que fan servir. Tot aquest coneixement es presenta com a base fonamental per a conéixer el tipus d'obra enfront de la que ens trobem i conformarà una important font documental que, junt amb les pautes elementals de conservació preventiva i els criteris bàsics de restauració, condicionarà qualsevol actuació que es puga dur a terme. / Colomina Subiela, A. (2006). La preservació dels vestigis de l'art efímer de les falles. Matèria, tècnica. Estudi constitutiu i anàlisi estructural [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1921

El test de circuits és una fase del procés de producció que cada vegada pren més importància quan es desenvolupa un nou producte. Les tècniques de test i diagnosi per a circuits digitals han estat desenvolupades i automatitzades amb èxit, mentre que aquest no és encara el cas dels circuits analògics. D'entre tots els mètodes proposats per diagnosticar circuits analògics els més utilitzats són els diccionaris de falles. En aquesta tesi se'n descriuen alguns, tot analitzant-ne els seus avantatges i inconvenients.Durant aquests últims anys, les tècniques d'Intel·ligència Artificial han esdevingut un dels camps de recerca més importants per a la diagnosi de falles. Aquesta tesi desenvolupa dues d'aquestes tècniques per tal de cobrir algunes de les mancances que presenten els diccionaris de falles. La primera proposta es basa en construir un sistema fuzzy com a eina per identificar. Els resultats obtinguts son força bons, ja que s'aconsegueix localitzar la falla en un elevat tant percent dels casos. Per altra banda, el percentatge d'encerts no és prou bo quan a més a més s'intenta esbrinar la desviació.Com que els diccionaris de falles es poden veure com una aproximació simplificada al Raonament Basat en Casos (CBR), la segona proposta fa una extensió dels diccionaris de falles cap a un sistema CBR. El propòsit no és donar una solució general del problema sinó contribuir amb una nova metodologia. Aquesta consisteix en millorar la diagnosis dels diccionaris de falles mitjançant l'addició i l'adaptació dels nous casos per tal d'esdevenir un sistema de Raonament Basat en Casos. Es descriu l'estructura de la base de casos així com les tasques d'extracció, de reutilització, de revisió i de retenció, fent èmfasi al procés d'aprenentatge.En el transcurs del text s'utilitzen diversos circuits per mostrar exemples dels mètodes de test descrits, però en particular el filtre biquadràtic és l'utilitzat per provar les metodologies plantejades, ja que és un dels benchmarks proposats en el context dels circuits analògics. Les falles considerades son paramètriques, permanents, independents i simples, encara que la metodologia pot ser fàcilment extrapolable per a la diagnosi de falles múltiples i catastròfiques. El mètode es centra en el test dels components passius, encara que també es podria extendre per a falles en els actius. / Testing circuits is a stage of the production process that is becoming more and more important when a new product is developed. Test and diagnosis techniques for digital circuits have been successfully developed and automated. But, this is not yet the case for analog circuits. Even though there are plenty of methods proposed for diagnosing analog electronic circuits, the most popular are the fault dictionary techniques. In this thesis some of these methods, showing their advantages and drawbacks, are analyzed.During these last decades automating fault diagnosis using Artificial Intelligence techniques has become an important research field. This thesis develops two of these techniques in order to fill in some gaps in fault dictionaries techniques. The first proposal is to build a fuzzy system as an identification tool. The results obtained are quite good, since the faulty component is located in a high percentage of the given cases. On the other hand, the percentage of successes when determining the component's exact deviation is far from being good.As fault dictionaries can be seen as a simplified approach to Case-Based Reasoning, the second proposal extends the fault dictionary towards a Case Based Reasoning system. The purpose isnot to give a general solution, but to contribute with a new methodology. This second proposal improves a fault dictionary diagnosis by means of adding and adapting new cases to develop aCase Based Reasoning system. The case base memory, retrieval, reuse, revise and retain tasks are described. Special attention to the learning process is taken.Several circuits are used to show examples of the test methods described throughout the text. But, in particular, the biquadratic filter is used to test the proposed methodology because it isdefined as one of the benchmarks in the analog electronic diagnosis domain. The faults considered are parametric, permanent, independent and simple, although the methodology can be extrapolated to catastrophic and multiple fault diagnosis. The method is only focused and tested on passive faulty components, but it can be extended to cover active devices as well.

The performance of a model-based diagnosis system could be affected by several uncertainty sources, such as,model errors,uncertainty in measurements, and disturbances. This uncertainty can be handled by mean of interval models.The aim of this thesis is to propose a methodology for fault detection, isolation and identification based on interval models. The methodology includes some algorithms to obtain in an automatic way the symbolic expression of the residual generators enhancing the structural isolability of the faults, in order to design the fault detection tests. These algorithms are based on the structural model of the system. The stages of fault detection, isolation, and identification are stated as constraint satisfaction problems in continuous domains and solved by means of interval based consistency techniques. The qualitative fault isolation is enhanced by a reasoning in which the signs of the symptoms are derived from analytical redundancy relations or bond graph models of the system. An initial and empirical analysis regarding the differences between interval-based and statistical-based techniques is presented in this thesis. The performance and efficiency of the contributions are illustrated through several application examples, covering different levels of complexity. / ENLas prestaciones de un sistema de diagnosis basado en modelos se pueden ver afectadas por fuentes de incertidumbre como los errores en el modelo,la incertidumbre en las medidas y las perturbaciones.Esta incertidumbre se puede tratar mediante modelos intervalares.Esta tesis propone una metodología de detección, aislamiento e identificación de fallos basada en modelos intervalares. La metodología incluye algoritmos para obtener de manera automática la expresión simbólica de los generadores de residuos mejorando la aislabilidad estructural de los fallos. Estos algoritmos se basan en el modelo estructural del sistema.Las etapas de detección, aislamiento, e identificación de fallos se representan como problemas de satisfacción de restricciones en dominios continuos y se resuelven por medio de técnicas de consistencia basadas en intervalos.Una mejora en el aislamiento cualitativo de los fallos se obtiene por razonamiento con los signos de los síntomas, que se obtienen de relaciones de redundancia analítica o de modelos bond graph del sistema.Esta tesis también presenta un análisis empírico inicial de las diferencias entre las técnicas basadas en intervalos y las basadas en técnicas estadísticas.Las prestaciones y la eficiencia de las contribuciones de la tesis se ilustran a través de unos cuantos ejemplos de aplicación, que cubren diferentes niveles de complejidad.