No description available.

No description available.

La finalitat del projecte de tesi d'Eduard Baile López és la confecció d'un dicionari específic dels substantius i dels adjetius qualificatius del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, una tasca que parteix de les concordances lematitzades del corpus lèxic tirantià, objecte del projecte de DEA d'aquest doctorand. Les entrades, a més de les definicions semàntiques dels lemes, descrits gramaticalment i regularitzats ortogràficament per a facilitar la consulta, i de les seues accepcions acompanyades sempre d'exemples literals il·lustratius, inclouran informació del comportament sintagmàtic pertinent (locucions i, a manera d'apèndix , parèmies) i de les variants ortogràfiques o flexives amb el nombre d'ocurrències respectiu.

Aproximació a la història de la literatura infantil i juvenil valenciana des de l'any 1975 a l'actualitat. Autors, tendències i obres més representatives.

No description available.

El valencià de la Safor ha estat una varietat lingüística poc estudiada fins ara. Aquesta tesi parteix d’una recopilació de la informació que s’ha publicada fins hui. Analitza, a continuació, per primera vegada, quina és la informació disponible a tota la comarca sobre el procés de repoblació siscentista i quins són els contingents més importants que han pogut determinar el valencià comarcal. A continuació s’hi fa una anàlisi detallada organitzada en els apartats clàssics de les monografies dialectals: fonètica, morfosintaxi i lèxic, acompanyada de mapes lingüístics que cartografien alguns dels resultats. El valencià comarcal es presenta, en les conclusions, com a una varietat més dins el valencià meridional, influïda per diversos parlars veïns (el subdialecte central, el valencià de la Marina Alta i algunes característiques de les comarques que hi fiten per l’interior). Gandia i alguns llogarrets del seu terme (el Grau i Benipeixcar) tenen la peculiaritat d’ensordir les sibilants sonores. En alguns pobles són evidents els mallorquinismes.

Aquest estudi s’ocupa de l’anàlisi de l’obra de Vicent Andrés Estellés (1924-1993) des de la perspectiva de la teoria crítica de l’espai aplicada a la literatura. Des d’una lectura espacial del significat literari, els objectius a què respon aquesta recerca són: en primer lloc, l’establiment d’un marc teòric referit als estudis de l’espacialitat. En concret, a les principals aportacions que, des del camp de la crítica cultural, la sociologia, l’antropologia i la geografia, analitzen l’espai i les seues representacions. I, en segon lloc, l’aplicació d’aquests enfocaments als estudis literaris, especialment, a la lírica de Vicent Andrés Estellés. L’anàlisi examina la representació literària dels espais com un mecanisme poètic que sobrepassa les funcions de tòpic literari que tradicionalment s’ha atribuït a l’espai en la literatura. Per aquest motiu, hem proposat una lectura concèntrica de la xarxa d’espais poètics que donen forma a l’obra de Vicent Andrés Estellés. Aquesta està estructurada en tres grans eixos: la construcció territorial, els usos literaris de la ciutat i la poètica de la casa. Cadascun d’aquests blocs té per objectiu una anàlisi conjunta dels temes que s’hi desenvolupen ―la memòria col·lectiva, l’amor i la sexualitat i la mort i el dol, respectivament― i dels espais literaris que els donen forma. / Tesi doctoral desenvolupada gràcies a les ajudes per a la contractació de personal investigador en formació de caràcter predoctoral de la Generalitat Valenciana ACIF/2016, expedient ACIF/2016/063.

En aquesta tesi doctoral s’analitza la història de la literatura popular valenciana entre 1873 i 1975 a partir dels autors, de les institucions i de les tendències principals que en van marcar l’estudi i la recol·lecció. L’anàlisi parteix d’una fonamentació teòrica basada en l’epistemologia etnopoètica i en les perioditzacions proposades per a contextos equivalents en altres territoris, especialment del domini lingüístic compartit. Establert aquest marc teòric, es descriuen, s’analitzen i es valoren els elements principals a partir d’una periodització elaborada en relació amb els contextos culturals, històrics i de la pròpia producció folklòrica. En aquest sentit, s’han distingit tres grans períodes: entre 1873 (data del primer document folklòric identificat) i 1912 (data del primer recull en què apareix pròpiament una consciència de disciplina) la literatura popular valenciana apareix encara molt determinada pels corrents literaris romàntics i renaixentistes; entre 1912 i 1939 (amb el final de la Guerra Civil espanyola) es desenvolupen una sèrie de projectes institucionals de gran abast i s’avança en la teorització; i entre 1939 i 1975 (durant la dictadura franquista), tot i la paralització d’iniciatives anteriors, sorgeixen diverses veus que aconseguiran dignificar la matèria i dotar-la d’un volum sòlid de publicacions i, sobretot, d’una gran qualitat, que aplanarà el camí per a les generacions següents.

La tesi doctoral titulada “La revista Canigó (1954-1983), un referent cultural i literari dels Països Catalans” és una aproximació a la realitat social, política, cultural i literària de la Catalunya del règim franquista i del període de la transició. L’anàlisi descriptiva, diacrònica i comparativa de les dues etapes de la revista (mensual i setmanal) correspon a la segona part d’aquesta tesi, centrada en totes les fases de transformació de Canigó, després de contextualitzar prèviament la revista. La reivindicació lingüística va ser un dels temes de la nova etapa com a setmanari, així com també l’ensenyament del català i el tractament de la literatura a les seues pàgines. Aquest estudi és una invitació a endinsar-se en els diversos temes que ha tractat Canigó durant l’etapa mensual (1954-1971), amb Xavier Dalfó com a director, i l’etapa setmanal (1972-1983), amb Isabel-Clara Simó com a directora de la publicació fins el seu tancament.

En aquest treball s’ha tractat d’explicar la importància de fer un diccionari de la natura de l’obra literària d’Enric Valor (DOLEV-Natura). Volem continuar la tasca iniciada pel mateix autor, rescatar i desenterrar de l’oblit els vocables més genuïns per als valencians, els de la natura, i aportar-los al català general. Tot açò s’ha fet amb l’ajuda de les eines del Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis (CIMTAC) de l’ISIC-IVITRA, cosa que ens ha permés confeccionar el corpus de l’obra literària d’Enric Valor (COLEV). El model que hem pres és el del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) de l’Institut d’Estudis Catalans: es tracta, com el nostre DOLEV-Natura, d’un diccionari descriptiu basat en un corpus i en versió digital. El caràcter digital permetrà, quan es completarà el diccionari integral de l’obra d’Enric Valor, un accés àgil i general al tresor lèxic i fraseològic que l’escriptor de Castalla va llegar a la cultura catalana. Aquest estudi ens ha permés trobar novetats lèxiques i fraseològiques, no recopilades pels diccionaris de referència (DIEC2, DDLC, DNV i DCVB). Amb tot això i amb la resta de vocables i locucions podem afirmar que l’obra literària d’Enric Valor és una autèntica eina en la recuperació del lèxic i la fraseologia del valencià meridional i del valencià general. La seua estratègia, com a escriptor conscient de participar en la normalització de l’idioma, implicava també la incorporació a la seua prosa de formes d’altres dialectes que ja s’havien incorporat al model de l’estàndard comú i s’havien naturalitzat arreu. Recordem que era un gran coneixedor del català general i de l’obra de Fabra, la qual cosa reafirma allò que diuen la majoria dels estudiosos del mestre castallut: era un fabrista convençut i un desenvolupador de la doctrina del “policentrisme convergent”.