• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 624
  • 21
  • 21
  • 21
  • 21
  • 21
  • 13
  • 12
  • 12
  • 4
  • 4
  • 3
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 659
  • 236
  • 221
  • 194
  • 140
  • 137
  • 134
  • 113
  • 111
  • 110
  • 107
  • 99
  • 97
  • 96
  • 84
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
371

Variações entoacionais na língua portuguesa falada por mulheres guatós / Intonational variations in the Portuguese spoken by Guató women

Costa, Natalina Sierra Assêncio 08 February 2011 (has links)
Esta pesquisa descreve a entoação da língua portuguesa falada por mulheres guatós, fazendo comparação com mulheres não-índias. Foram analisadas as falas de quinze sujeitos. Descreve também a imanência da prosódia da língua guató, adquirida na infância, das guatós, mesmo depois de muito convívio com a população de Corumbá. Os dados foram obtidos por meio de pesquisa de campo e pesquisa bibliográfica. A análise e tabulação dos dados realizaram-se por meio do aplicativo ExProsodia. A análise centrou-se especificamente nas finalizações de frases em contexto diverso daquele dos falantes da língua portuguesa. Os resultados obtidos apontaram para a diferenciação na finalização das frases da categoria das meninas corumbaenses em relação às senhoras corumbaenses e às senhoras guatós, que não fizeram finalização descendente de frases assertivas. A diferenciação entre as senhoras guatós e as senhoras corumbaenses manifestou-se no tom médio das frases assertivas. / This research aims at describing the intonation of the Portuguese spoken by Guató women and comparing their intonational patterns to the ones produced by non Guató women. We analyzed the speech of fifteen subjects and observed that the Guató prosody, which is the language acquired in their childhood, remains although our subjects have been living with people from Corumbá for a long time. The data were collected through field research and a literature review. Analysis and tabulation of data were conducted using the software ExProsodia. The analysis focused specifically the end of sentences in different contexts from those in the speech of non Guató women. The results pointed out to differences at the end of sentences produced by young Corumbá women in relation to the production of old Guató and Corumbá women, who did not produce the falling contour of assertive sentences. The difference between the production of Guató and Corumbá women was found in the middle tone of assertive sentences.
372

Aportación al estudio experimental del timbre vocálico en catalán: bases para una normofonética catalana de conjunto

Cerdà Massó, Ramon, 1941- 01 July 1967 (has links)
Entablar contacto con un aspecto humano, con la razón interpuesta siquiera como afán, es una tarea que se convierte muy pronto en apasionante, mientras aquel aspecto crece su tamaño a mucha mayor velocidad que nuestro impulso: el plan inicial de trabajo, materializado en un programa de cinco hojas, abarcaba todos los niveles fonéticos que una bibliografía me sugirió sobre mi lengua materna. Quise decirlo todo; desde el dato minúsculo de un rasgo redundante hasta la frase enterna como emisión fónica en sus posibles perspectivas, pasando por la sílaba, fonética y estadísticamente estudiada. Vivir este problema –ese contacto entablado– hizo evolucionar en seguida las intención por etapas. Ahora, a poco más de un año de distancia, la parte descriptiva se ha concentrado definitivamente sobre el timbre vocálico, en un programa impsoible de esbozar en menos de seis hojas. A veces, aunque parezca mentira, detrás de un pequeño factor minuciosamente aprisionado se esconde una grandiosidad tan digna de ser contemplada como al fenómeno total del lenguaje en el primer atisbo de la consciencia. La parte general, por su lado, continúa preludiando como al princpio la labor de conjunto que, más pronto que tarde, será consumada. El presente estudio ha sido dividido en dos Partes: General (A) y Descriptiva (B). La primera de ellas consta de cinco Capítulos, que contienen sucesivamente el Objetivo y fines de esta tesis (I), el detalle de los Materiales utilizados (II), los Medios de Investigación aplicados (III), un apartado sobre Generalidades y Metodología (IV) y un último capítulo (V), con las formas de aplicación lingüística (V). Por su parte, la Parte Descriptiva incluye dos Capítulos: uno sobre el timbre vocálico (I) y otro recogiendo las conclusiones generales (II). Una bibliografía y dos índices (el primero de figuras y el segundo de materias) completan el articulado de la tesis.
373

Traduccions de Wagner al català, Les. "La Walkiria".

Buj Casanova, Anna M. 27 June 2007 (has links)
L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és analitzar i valorar les traduccions adaptades a la música de l'obra de Richard Wagner "Die Walküre" al català. La tesi s'ha estructurat partint de les característiques sonores, tant del text original com de les traduccions. Per portar a terme aquest treball a estat necessari realitzar determinats estudis previs. Així doncs, l'estudi de contrast entre el sistema fonològic alemany i el català ens ha permès veure les similituds i les divergències entre la llengua original i la llengua meta. En relació amb les traduccions, hem comprovat que per mantenir el ritme- fidelitat obligatòria tractant-se d'una obra sotmesa a la partitura- la llengua catalana ofereix múltiples recursos lingüístics que permeten la necessària reducció sil·làbica. De totes maneres, en algunes ocasions els traductors han alterat lleugerament el text musical. Per altra part, aquests traductors han aprofitat un gran nombre d'ocasions per reproduir de manera exacta o semblant les sonoritats del text original, arribant fins i tot a crear al·literacions. El fet de que volguessin i aconseguissin reproduir la substància sonora, no va ser un obstacle per descuidar el significat del text. Així doncs, el nostre estudi posa de manifest la qualitat d'unes traduccions que ofereixen una quasi total fidelitat a la sonoritat, al ritme i a la semàntica de l'obra original. / The aim of this PhD thesis is to analyze and to value the translations adapted to the music of Richard Wagner's work "Die Walküre" into Catalan. It has been structured starting from the sound characteristics, from both the original text and also from the translations. To carry out this work certain previous studies were to be necessarily performed. Thus, the contrast study of between the German's and Catalan's phonological systems allowed to see the similarities and differences between the original language and the taget language. As regards the translations, it was verified that in order to support the rhythm- obliged fidelity considering there is music score- the Catalan language offers multiple linguistic resources allowing the necessary syllabic reduction. Occasionally, translators slightly altered music score. These translators, on the other hand, made use of countless occasions to reproduce the sonority of the original text in an exact or similar manner, going so far as to form alliterations. The fact that they were willing and managed to reproduce the sonorous substance, nevertheless, was not an obstacle to neglect the meaning of the text. Thus, this study emphasizes the quality of some translations that offer an almost entire fidelity to the sonority, rhythm and semantics of the original work.
374

Diferències fonològiques entre diversos estils de parla al català central septentrional

Campmany Jané, Elisenda 04 April 2008 (has links)
La tesi Diferències fonològiques entre diversos estils de parla al català central septentrional se centra en l'estudi de la variació estilística que manifesten els segments vocàlics en dos àmbits concrets de la fonologia catalana: els contactes vocàlics entre mots i els clítics pronominals. Tot i que, d'entrada, pot semblar que aquests dos temes són molt diferents entre si, al llarg de la tesi es demostra que presenten fortes coincidències: estan subjectes a una notable variació lingüística, que s'accentua quan es produeix un canvi d'estil de parla, i aquesta variació implica sempre la presència / absència de segments vocàlics. Així, ambdós temes esdevenen complementaris i permeten esbrinar quin és el comportament que tenen les vocals en diferents contextos i en diferents estils de parla. La varietat dialectal objecte d'estudi és el denominat català central septentrional, parlat a les comarques de la província de Girona.La tesi persegueix quatre objectius bàsics. El primer consisteix a elaborar una descripció exhaustiva de les resolucions dels contactes vocàlics entre mots, per una banda, i de les realitzacions dels clítics pronominals, per l'altra. La intenció és descriure els diversos fenòmens que s'hi detecten, posant un èmfasi especial a mostrar la variació estilística que presenten. Les dades de què s'ha partit per dur a terme aquesta descripció procedeixen majoritàriament del Corpus Oral Dialectal (COD) de la Universitat de Barcelona, una extensa compilació de materials feta recentment amb criteris distints dels que segueix la dialectologia més tradicional: al COD els informants seleccionats no són persones grans que habiten nuclis rurals, sinó que són individus de mitjana edat que viuen en capitals de comarca. Es tracta de mostrar, doncs, la parla que se sent actualment als nuclis grans de població. Les dades del COD s'han completat amb enquestes addicionals enregistrades a les comarques més septentrionals del català central.El segon objectiu consisteix a comprovar quina és la influència que exerceix la forta expansió de les formes pròpies de la varietat estàndard i/o del barceloní en el comportament variable que presenten certs fenòmens fonològics descrits. Per poder determinar la influència exacta d'aquest factor, es comparen les dades del COD amb les d'un altre corpus més allunyat en el temps: els etnotextos de l'Atles lingüístic del domini català (ALDC), compilats entre els anys 60 i 70.El tercer objectiu consisteix a determinar quins són els factors lingüístics que condicionen els casos de variació descrits, i a proporcionar-ne una anàlisi formal. No es tracta de limitar-se a la mera descripció dels fenòmens, sinó que també es vol oferir explicacions de tipus formal. El marc teòric escollit és la teoria de l'optimitat (Optimality Theory), atès que actualment es considera un dels models amb més potencial explicatiu per donar compte de la variació lingüística. Es proporciona una anàlisi que integra tots els factors (prosòdics, fonològics, sintàctics, semàntics.) que poden influir en la realització final dels contactes vocàlics entre mots, d'una banda, i dels clítics pronominals, de l'altra. Dins de la teoria de l'optimitat, es recorre a algun dels models més recents que s'han desenvolupat per al tractament específic de la variació lingüística (Floating Constraints Model, Rank-Ordering Model of Eval...). L'anàlisi mostra que aquests models esdevenen útils per explicar les diferències fonològiques ocasionades pels canvis d'estil de parla.Finalment, el quart objectiu consisteix a comparar les anàlisis formals dels contactes vocàlics i de les realitzacions dels clítics pronominals per detectar-hi similituds i diferències. En aquesta comparació final es valora la utilitat dels mecanismes formals de tractament de la variació que s'han incorporat a l'anàlisi, i s'exposen les conclusions principals que es poden extreure de tot el procés d'investigació. / The main goal of the present research is to study stylistic variation in two related fields of Catalan phonology: vowel contact resolutions and pronominal clitics. In both of them vowels show interesting patterns of variation when speakers change their speech style. In order to study these variable patterns it has been used data belonging to North-eastern Catalan, which is spoken in the Girona area.This dissertation provides both a description and a formal analysis of the different resolutions of vowel sequences across word boundaries, on the one hand, and the different realizations of pronominal clitics, on the other. The description is based on a huge amount of data recently compiled in the Corpus Oral Dialectal (COD) of the University of Barcelona. Data from this source have been completed by new questionnaires recorded during the research project. Additionally, it has been used data from the Atles lingüístic del domini català (ALDC), compiled in the 60s and 70s. Through the comparison between COD and ALDC it has been found that there are some cases of stylistic variation that are conditioned by the influence of the Standard variety. However, most variable patterns seem to be conditioned by other linguistic factors (e. g. prosodic, phonological, syntactic, lexical factors), which are accurately analyzed within Optimality Theory (OT), a framework that has proved to be more adequate than others in dealing with linguistic variation, especially in phonology.The formal analysis I propose also takes into account different submodels recently developed within OT to provide even more accurate analyses of linguistic and stylistic variation. The Rank-Ordering Model of Eval and, especially, the Floating Constraints Model become very useful mechanisms to analyze some of the phonological differences caused by changes of speech style.The final conclusions highlight the strong similarities found in the two previous formal analyses: the one concerning vowel contact resolutions and the other one concerning pronominal clitics. In both cases markedness constraints are low-ranked when the speech style is formal, while they are high-ranked in informal speech styles. Evidence is provided to show that this is a common cross-linguistic pattern.
375

Aspectes morfofonològics en la morfologia verbal del català nord-occcidental

Querol Cortiella, Laia 08 July 2009 (has links)
L'objectiu bàsic de la tesi "Aspectes morfofonològics en la morfologia verbal del català nord-occcidental" és aprofundir en la descripció i l'anàlisi de dos aspectes de la morfologia verbal del català que presenten imbricacions morfològiques i fonològiques: a) la distribució i el valor gramatical dels segments velar i palatal que tenen determinades formes verbals i b) l'accentuació de les formes verbals. Treballs anteriors han afrontat l'estudi de parts d'aquests fenòmens, però cap d'ells els ha examinat de manera conjunta, malgrat el reconeixement general de la dependència del sistema accentual verbal de l'estructura morfològica de les formes verbals. Es tracta, per tant, d'estudiar cada un d'aquests dos aspectes de manera independent i de veure, a continuació, com els resultats obtinguts en una part poden ajudar a entendre millor l'altra. A més, es pretén contribuir a valorar l'adequació de diverses propostes formals pel que fa a l'anàlisi de l'estructura morfològica del verb, i de l'accent, en català. Finalment, l'anàlisi proposada es presenta com un marc vàlid per donar compte de la naturalesa i distribució dels segments velar i palatal en totes les varietats o sistemes estudiats alhora; per tant, afavoreix tant l'anàlisi intradialectal com interdialectal i s'intenta justificar tant les generalitats que caracteritzen la distribució d'aquests segments en el dialecte nord-occidental, que és el que s'estudia, com les especificitats que presenten les varietats internes d'aquest dialecte.Les dades escollides formen part del Corpus Oral Dialectal del català contemporani de la Universitat de Barcelona (el COD) i es presenten comparades amb les de dues altres llengües romàniques, l'italià i l'occità, per veure l'abast de l'anàlisi en un marc interlingüístic, i amb dades del català de principis del segle XX provinents del corpus d'Alcover i Moll. Aquesta darrera comparació permet observar l'evolució en la distribució d'aquests dos elements. En relació amb el marc teòric seguit i pel que fa al component morfològic, en termes generals, se segueix l'enfocament morfèmic clàssic, però també es tenen en compte alguns aspectes de la morfologia paradigmàtica per poder explicar l'organització de les formes verbals en patrons paradigmàtics que afecten la distribució de determinats morfs com els que s'estudien en aquesta tesi en termes de relacions implicatives. En aquest context, els estudis que es desenvolupen en el marc teòric de la morfologia natural tenen un paper cabdal. Pel que fa al component fonològic, en general, la distribució de l'accent es justifica com un sistema màximament predictible i no com un element prosòdic que forma part de les representacions lèxiques dels morfemes. El model teòric escollit per dur a terme aquesta tasca és el de la Teoria de l'Optimitat.Una de les novetats d'aquesta tesi és el fet que no només s'analitzen com a plenament regulars els verbs que presenten els segments velar i palatal sinó que també s'analitza com a regular la distribució d'aquests segments. L'estudi presentat també afavoreix una anàlisi segons la qual aquests dos segments són elements de la mateixa naturalesa morfològica, exponents de subclasses verbals, que són pertinents en l'estructura de les formes verbals com a morfs independents de l'arrel i de la flexió. L'anàlisi proposada en relació amb la distribució de l'accent verbal també permet donar compte d'aquells casos que s'havien analitzat anteriorment com a irregulars i aporta noves dades que confirmen l'anàlisi proposada per als segments velar i palatal. / This thesis contributes to the description and analysis of two aspects of the Catalan verbal morphology that show morphological and phonological overlapping: a) the distribution and the grammatical value of the velar and palatal segments that certain verbal forms display between the root and the inflectional suffixes and b) the stress pattern of verbal forms. Previous works have studied parts of these phenomena, but none has addressed both aspects together in depth, despite the fact that many authors mention that the position of stress in Catalan verbs depends to a degree on the morphological structure of the verbal forms. The study is based on data from the north-western dialect of Catalan from the Corpus Oral Dialectal del Català Contemporani (late twentieth century) of the University of Barcelona. These data are compared with those from Alcover and Moll's corpus (early twentieth century) and with data from Italian and Occitan. The analysis presented is a valid framework to account for the nature and the distribution of the velar and palatal segments in each variety and their relation with the position of stress (the intradialectal approach), as well as enables the comparison among all varieties (the interdialectal approach).The morphological aspects of the analysis fit the classical morphemic Item and Arrangement view and hence the segments studied are presented as independent morphs, with the function of being exponents of verbal subclasses. Yet, the analysis takes elements of the paradigmatic view (Word and Paradigm) to explain the distribution of the velar and palatal segments though the whole inflectional paradigm, which is studied in terms of sub-paradigms or morphological patterns that are common to all varieties under study. The variation detected between verbs and between informants with respect to the distribution of these elements is derived from a hierarchy of implicational relations that the sub-paradigms display. The analysis of the phonological component and therefore the distribution of stress in verbs fall within the framework of Optimality Theory. The analysis put forth treats as wholly predictable the position of stress in verbs on the basis of the morphological structure proposed in the first part of the thesis, limiting the irregularity to few cases.
376

Língua wauja (arawak): uma descrição fonológica e morfossintática

Postigo, Adriana Viana [UNESP] 08 April 2014 (has links) (PDF)
Made available in DSpace on 2015-04-09T12:28:04Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2014-04-08Bitstream added on 2015-04-09T12:48:27Z : No. of bitstreams: 1 000805819.pdf: 2526028 bytes, checksum: 6379d920323d341337e29a853f7f5806 (MD5) / Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP) / Esta tese tem por objetivo analisar a língua wauja em seus aspectos fonológicos e morfossintáticos. A língua wauja pertence à família linguística arawak e é falada por aproximadamente 410 pessoas que vivem na aldeia Piyulaga, localizada no Parque Indígena do Xingu, no Estado de Mato Grosso. No presente trabalho, há informações sobre o povo wauja, sua situação linguística, algumas considerações sobre a escola na aldeia e, também, uma explicitação do modelo teórico-metodológico utilizado para a coleta de dados em campo. A revisão bibliográfica aborda as primeiras notícias publicadas sobre os wauja, as listas de palavras, os estudos prévios e a filiação genética da família arawak. Na análise fonológica, foram descritos os segmentos consonantais, vocálicos, aproximantes, padrões silábicos, acento, nasalidade, processos morfofonológicos e, ainda, algumas considerações sobre as convenções ortográficas utilizadas na escola da aldeia. Em relação à morfologia, a tese descreve as seguintes categorias gramaticais: nomes, verbos, adjetivos, advérbios, pronomes, formas interrogativas e quantificadores. Na análise sintática, a tese apresenta os tipos de predicados, as sentenças declarativas, interrogativas, imperativas e as orações complexas, que por sua vez, dividem-se em coordenadas (conjuntivas, adversativas e disjuntivas) e subordinadas (orações complemento, relativas, adverbiais, temporais e causais). Esta tese, portanto, busca contribuir para a documentação, descrição e análise das línguas indígenas brasileiras, em especial, as línguas da família arawak / The aim of this thesis is to analyse the phonological and morphosyntathic aspects of Wauja language. Wauja is part of the Arawak linguistic family and is spoken by approximately 410 people living in Piyulaga village, located in the Xingu Indigenous Park, state of Mato Grosso. This work presents information about Wauja people, their linguistic situation, some considerations on the school of the village, and a presentation of the theoreticalmethodological framework applied to the collecting of field data. The bibliographical review contains the first notes published about Wauja, word lists, early studies of the language, and the genetic affiliation of the Arawak family. In the phonological analysis it is described consonantal, vocalic and approximant segments, syllabic patterns, stress, nasality, morphophonological processes, and some considerations on the orthographical conventions used in the school of the village. Concerning the morphology, this thesis describes the following grammatical categories: nouns, verbs, adjectives, adverbs, pronouns, interrogative forms and quantifiers. In the syntactical analysis, this dissertation presents the kinds of predicates, declarative, interrogative, and imperative sentences. It also presents complex sentences, which can be coordinate (conjunctive, adversative and disjunctive) and subordinated (complement, relative, adverbial, temporal and causal). This thesis therefore aims to contribute to the documentation, description and analysis of Brazilian indigenous languages, specially the languages of Arawak family / FAPESP: 2010/03000-3
377

Análise do /s/ pós-vocálico no português brasileiro: coda ou onset com núcleo foneticamente vazio?

Pedrosa, Juliene Lopes Ribeiro 09 March 2009 (has links)
Made available in DSpace on 2015-05-14T12:43:20Z (GMT). No. of bitstreams: 1 arquivototal.pdf: 1233471 bytes, checksum: 18383a1198cd8f692689f5bbdff60511 (MD5) Previous issue date: 2009-03-09 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior - CAPES / There has been a lot of discussion about the post-vocalic /s/ and its variable behavior in Brazilian Portugueses, as in Brescancini Brescancini (2002); Callou, Leite, Moraes (2002); Hora (2003); Ribeiro (2006); among others. All of them agree that /s/ occupies the coda position, alternating alveolar (ca[s]ca, me[z]mo, feli[s]), palatal (po[]te, de[]de, mai[]) and glotal (de[h]de, me[h]mo, mai[h]) realizations, and also deletion (me[]mo, mai[]), when the syllabic pattern turns into the less marked one (CV). Although this conception is widespread within the phonological theory, we believe that the particular status the coronal fricative possesses in relation to liquids and nasals (those licensed to occupy the coda position in Brazilian Portuguese) is a fact that deserves to be observed more carefully and one that can lead to another way of analysis. According to Harris & Gussmann (1998) and Ewen & Hulst (2001), some syllables can be formed by onset with a phonetically non-filled nucleus. Accordingly, these syllables satisfy the less marked pattern (CV) in underlying representation, but they do not show, in some cases, the phonetic representation in the surface. The fricatives would be prone to sustain the syllable weigh, since they have more frequency in duration in their production, and as such they do not need, in theory, the phonetic realization of their nuclei. These arguments make us, therefore, propose another classification of the post-vocalic /s/, considering it onset of a phonetically empty nucleus, that, in some dialects, is realized in final position ([fajzi], [majzi]). Therefore, our aim is to analyze the post-vocalic /s/ in Brazilian Portuguese, with the variationist results from Brescancini (2002); Callou, Leite, Moraes (2002); Hora (2003) and Ribeiro (2006), in order to highlight its variable pattern and to propose a ranking for Brazilian Portuguese, using, for such, the Optimality Theory (OT) in Coetzee‟s perspective. In this proposal, the evaluator (EVAL) realizes a harmonic ranking for the set of candidates, in a way that the losers are also ranked, that is, both the constraints and the candidates are ranked. In this way, it is possible to work with non-categorical phenomena, as such related to variation, and to produce a proficuous link between the Sociolinguistic Research and Optimality Theory. / Muito já se discutiu sobre o /s/ pós-vocálico e seu comportamento variável no português brasileiro, a exemplo dos trabalhos de Brescancini (2002); Callou, Leite, Moraes (2002); Hora (2003); Ribeiro (2006); dentre outros. Em todos eles, é consenso que o /s/ pós-vocálico ocupa a posição de coda, alternando-se entre as realizações alveolar (ca[s]ca, me[z]mo, feli[s]), palatal (po[]te, de[]de, mai[]) e glotal (de[h]de, me[h]mo, mai[h]), podendo, ainda, sofrer apagamento (me[]mo, mai[]), encaixando-se, dessa forma, no padrão silábico menos marcado (CV). Embora essa concepção seja bastante difundida na teoria fonológica, acreditamos que o perfil diferenciado que a fricativa coronal pós-vocálica possui em relação às líquidas e às nasais, consoantes licenciadas a ocupar a posição de coda no português brasileiro (PB), seja um fato que merece ser observado com mais cuidado e que pode levar a outro caminho de análise. Segundo Harris e Gussmann (1998) e Ewen e Hulst (2001), algumas sílabas podem ser formadas por onset com núcleo foneticamente não preenchido. De acordo com o proposto, essas sílabas satisfazem o padrão menos marcado (CV) na subjacência, mas não apresentam, em alguns casos, a representação fonética na superfície. As fricativas, por possuírem uma maior freqüência de duração em sua produção, seriam uma das consoantes mais propícias para sustentarem o peso da sílaba, não necessitando, em tese, da realização fonética de seu núcleo. Esses argumentos nos fazem, portanto, propor outra classificação do /s/ pós-vocálico, considerando-o onset de núcleo foneticamente vazio que, em alguns dialetos, chega a se realizar na posição final ([fajzi], [majzi]). Diante desse fato, é nosso objetivo analisar o /s/ pós-vocálico no PB, através dos resultados variacionistas de Brescancini (2002); Callou, Leite, Moraes (2002); Hora (2003) e Ribeiro (2006), a fim de salientar o seu padrão variável e propor uma hierarquização para o PB, utilizando, para tanto, a Teoria da Otimalidade (TO) na perspectiva de Coetzee (2004). Nessa proposta, o avaliador (EVAL) realiza um ordenamento harmônico para o conjunto completo dos candidatos, de forma que os perdedores também são ordenados entre si, ou seja, tanto as restrições são hierarquizadas como os candidatos analisados como variantes são ordenados. Dessa forma é possível trabalhar com fenômenos não-categóricos, a exemplo dos relacionados à variação, e efetivar um casamento profícuo entre a Pesquisa Sociolingüística e a Teoria da Otimalidade.
378

A africada alveolar na fala de duas comunidades fronteiriças no extremo sul do Brasil : uma análise variacionista

Silva Junior, Helton Bartholomeu da January 2009 (has links)
Esta pesquisa analisa o comportamento variável das oclusivas dentais /t/ e /d/ seguidas de [i] na fala de informantes das comunidades linguísticas de Santa Vitória do Palmar e Chuí, de acordo com os parâmetros da Teoria da Variação Linguística de Labov (1972). A amostra é proveniente do corpus pertencente ao projeto “Coleta de corpus nos municípios de Santa Vitória do Palmar e Chuí”, da Universidade Federal do Rio Grande – FURG. Os dados coletados foram submetidos a tratamento estatístico com o uso do programa de análise multivariada Goldvarb, nas versões 2001 e 2005. Este estudo tornou possível a conclusão de que a ocorrência da Africada Alveolar, variante bastante produtiva nos referidos municípios e frequente na fala das mulheres mais velhas e de baixa escolaridade, é uma regra variável, sujeita a condicionamentos linguísticos e extralinguísticos. / This research analyzes the variable behavior of dental stops /t/ e /d/ followed by [i] in the speech of informants of the language communities of Santa Vitória do Palmar and Chuí, according to the parameters of the Theory of Linguistic Variation (Labov, 1972). The sample is from the corpus belonging to the project “Coleta de corpus nos municípios de Santa Vitória do Palmar e Chuí”, from Universidade Federal do Rio Grande – FURG. The data collected were analyzed statistically with the use of the multivariate analysis program Goldvarb, versions 2001 and 2005. This study made possible the conclusion that the occurrence of alveolar affricate, very productive variant in these cities and often in the speech of older women with low education, is a variable rule, subject to linguistic and social conditioning.
379

Uma análise dos vocoides altos em português brasileiro : relações entre silabificação e atribuição do acento

Simioni, Taíse January 2011 (has links)
Neste trabalho, buscamos observar como os vocoides altos se comportam, no que diz respeito à silabificação e à atribuição do acento, em português brasileiro (PB). O termo “vocoide” é aqui empregado para designar um segmento subjacente que pode se realizar como vogal ou como glide. Nosso objetivo, então, é o de verificar em que contextos a realização se dará com uma ou com outro. Para a análise que tem como pressuposto teórico a Teoria de Otimidade (Prince e Smolensky (1993), McCarthy e Prince (1993b)), tomamos como ponto de partida as hipóteses de que o glide pós-vocálico localiza-se na coda silábica, enquanto o glide pré-vocálico forma núcleo complexo com a vogal seguinte. O principal argumento para a primeira hipótese é o fato de que o glide não coocorre com um (outro) segmento em coda. Fundamentando a segunda hipótese, há o fato de que o glide pré-vocálico possui um papel a desempenhar na atribuição do acento, uma vez que não existem palavras em PB nas quais o acento “pula” uma sílaba constituída por ditongo crescente na penúltima posição (*ídioma). Em uma análise não derivacional, não é possível interpretar tal ausência como consequência do fato de que, em uma etapa anterior de silabificação, o vocoide alto ocupa a posição de núcleo, o que significa que o acento não pode incidir em uma sílaba à sua esquerda, pois estaria sendo violada a restrição da “janela de três sílabas”. Propomos, então, um ranqueamento que dá conta das diferentes estruturas silábicas de vogal mais glide pós-vocálico e de glide pré-vocálico mais vogal. No que diz respeito à atribuição do acento, foi possível observar que, de maneira geral, o vocoide alto só receberá acento se for acentuado no input. Se o acento não estiver presente no input ou se outro segmento receber acento no input, haverá uma preferência pela realização do vocoide alto como glide, uma vez que tal realização permite a satisfação simultânea das restrições relativas à silabificação e à atribuição do acento. / In this work, we aim to analyze the way high vocoids behave in relation to syllabification and stress assignment in Brazilian Portuguese (BP). The term “vocoid” is used here to express a subjacent segment that can surface as vowel or glide. Our objective is to verify in which contexts will surface one or the other. Based on Optimality Theory (Prince and Smolensky (1993), McCarthy and Prince (1993b)), we take as starting point the hypothesis that the postvocalic glide is placed in the syllabic coda whereas the prevocalic glide forms a complex nucleus with the following vowel. In relation to the first hypothesis, the main argument refers to the fact that the glide does not co-occur with another coda segment. Concerning the second hypothesis, our argument refers to the fact that the prevocalic glide has to play a role in the stress assignment, since there are not words in BP in which the stress “jumps” a syllable constituted by rising diphthong in the penultimate position (*ídioma). In a non-derivational analysis, it is not possible to interpret this absence as a consequence of an anterior stage of syllabification, where the high vocoid was placed in the nucleus position, and stress placement on a syllable on its left would mean a “three syllable window” violation. Therefore, we propose a ranking that deals with the different syllabic structures of vowel plus postvocalic glide and prevocalic glide plus vowel. In relation to stress assignment, in a general way, we observed that the high vocoid will be stressed only if it is stressed in the input. If the stress is not present in the input or if other segment is stressed in the input, there will be a preference for the realization of a high vocoid as glide, since this realization allows a simultaneous satisfaction of the constraints relating to syllabification and to stress assignment.
380

A variação da preposição para na fala de Curitiba e de Florianópolis pelos dados do VARSUL

Ferreira, Melissa Osterlund January 2018 (has links)
Esta pesquisa trata de descrever e analisar a variação da preposição para na fala de Curitiba (PR) e de Florianópolis (SC) a partir de 32 entrevistas que integram o Banco de Dados do Projeto Variação Linguística no Sul do Brasil (VARSUL). A análise e quantificação dos dados basearam-se na Teoria da Variação e Mudança Linguística de Weinreich, Labov e Herzog. Verificou-se que há influência de variáveis linguísticas e sociais na ocorrência desta variação na fala destes indivíduos, comparando-se estes resultados com outras investigações que abordaram o mesmo fenômeno. Observou-se que pra é a variante favorita na cidade catarinense e na paranaense, pa apresenta poucas realizações nas duas localidades, e a forma padrão para mostrou-se insignificante em termos de ocorrência, de modo geral. Por isso, pra se tornou a variável dependente do trabalho, sendo examinada conforme grupos de fatores linguísticos e sociais. Os resultados indicaram favorecimento da forma reduzida pra e baixo uso da forma padrão para, como ocorreu na maioria das pesquisas realizadas em outras cidades brasileiras, o que pode caracterizar uma situação de mudança em curso no português brasileiro. Os informantes mais velhos com escolaridade mais alta e da cidade de Curitiba (PR) manifestaram preferência pela variante pra. A hipótese de que a preposição reduzida realizaria processo de juntura (sândi) com a palavra seguinte não se confirmou, pois a maior parte dos dados nesse contexto constitui-se de palavras iniciadas por vogais coronais tônicas, características que impedem a realização de sândi, conforme Bisol (2002). / Esta investigación trata de describir y analizar la variación de la preposición para en el habla de Curitiba (PR) y de Florianópolis (SC) a partir de 32 entrevistas que integran el Banco de Datos del Proyecto Variação Linguística no Sul do Brasil (VARSUL). El análisis y la cuantificación de los datos se basaron en la Teoría de Variación y Cambio Lingüístico de Weinreich, Labov y Herzog. Se verificó que hay influencia de variables lingüísticas y sociales en la ocurrencia de esta variación en el habla de estos individuos, al compararse estos resultados con otras investigaciones que abordaron el mismo fenómeno. Se observó que pra es la variante favorita en la ciudad catarinense y en la paranaense, pa presenta pocas realizaciones en las dos localidades, y la forma patrón para se mostró insignificante en términos de ocurrencia, de modo general. Por esa razón, pra se convirtió en la variable dependiente del trabajo, siendo examinada conforme grupos de factores lingüísticos y sociales. Los resultados indicaron favorecimiento de la forma reducida pra y poco uso de la forma patrón para, como ocurrió en la mayoría de las pesquisas realizadas en otras ciudades brasileñas, lo que puede caracterizar una situación de cambio lingüístico en curso en el portugués brasileño. Los informantes mayores con nivel más alto de escolaridad y de la ciudad de Curitiba (PR) manifestaron preferencia por la variante pra. La hipótesis de que la preposición reducida realizaría proceso de juntura (sândi) con la palabra siguiente no se confirmó, pues la mayor parte de los datos en ese contexto se constituye de palabras iniciadas por vocales coronales tónicas, características que impiden la realización de sândi, según Bisol (2002).

Page generated in 0.0509 seconds