L’objecte d’estudi d’aquesta investigació és el nou cinema documental que sorgeix a partir de la digitalització i, en particular, els factors que han influenciat en el desenvolupament i expansió del gènere a les últimes dècades. De la mateixa manera, el treball estudia les formes en les quals l’autor intervé dins l’obra i, més concretament, en les noves subjectivitats que sorgeixen a partir d’aquesta fenomenologia. La digitalització ha obert el camí a noves aproximacions i reflexions entre la imatge i el real. Les fronteres entre ficció, documental i experimental es dilueixen cada vegada més, i es barregen creant noves formes híbrides. La televisió, la institució museística i altres plataformes de difusió, com les derivades de la interactivitat o la hipertextualitat, beuen de la influencia del documental, arribant inclús a la creació i establiment de nous subgèneres. Finalment, aquest estudi aporta una classificació i analitza una mostra de les diferents formes d’intervenció de l’autor en el documental, que van des de la pròpia aparició física fins a les formes més assagístiques en les que el “jo” es manifesta dins l’obra. / El objeto de estudio de esta investigación es el nuevo cine documental que surge a partir de la digitalización y, en particular, los factores que han influido en el desarrollo y expansión del género en las últimas décadas. Del mismo modo, el trabajo estudia las formas en las que el autor interviene en la obra y, más concretamente, en las nuevas subjetividades que surgen a partir de esta fenomenología. La digitalización ha abierto camino a nuevas aproximaciones y reflexiones entre la imagen y lo real. Las fronteras entre ficción, documental y experimental se diluyen cada vez más y se entremezclan creando nuevas formas híbridas. La televisión, la institución museística y otras plataformas de difusión, como las derivadas de la interactividad o la hipertextualidad, beben de la influencia del documental, llegando incluso a la creación y establecimiento de nuevos subgéneros. Finalmente, este estudio aporta una clasificación y analiza una muestra de las diferentes formas de intervención del autor en el documental, que van desde la mera aparición física hasta las formas más ensayísticas en las que el “yo” se manifiesta en la obra. / The purpose of this research is the new documentary cinema that emerges from digitalization and, particularly, the factors that have influenced the development and expansion of the genre in recent decades. Moreover, the paper examines the ways in which the author intervenes in the film and, more specifically, the new subjectivities that emerge from this phenomenology. Digitalization has opened up new approaches and insights between image and reality. The boundaries between fiction, documentary and the experimental are becoming increasingly diluted and mixed creating new hybrid forms. Television, the museum institution and other distribution and exhibition platforms, such as those arising from interactivity or hypertext, are fed by the influence of the documentary, even creating and establishing new subgenres. Finally, this research project provides a classification and analysis of a sample of the different forms of intervention of the author in documentary, from the mere physical appearance to those essayistic forms in which the "I" is manifested within the film.

El presente estudio se centra en aquellos métodos de trabajo que desde la década de los sesenta ciertos artistas desarrollaron mediante un procedimiento singular que se inscribe en la lógica de archivo. Dicha lógica se examina en relación con la fotografía y su uso. Las prácticas fotográficas desarrolladas en Alemania y concretamente las de la llamada “Escuela de Düsseldorf” se asocian con procesos y métodos que apuntan a una visión analítica y sistemática de la fotografía. El proceso de acumulación, los principios de organización y clasificación de materiales de acuerdo con criterios que pueden ser rigurosos o más flexibles, así como la presentación de dichos materiales en formaciones reticuladas nos permiten hablar de usos metodológicos que sustentan sus proyectos tipológicos y de la idea de archivo como un marco conceptual. Es la posición analítica del procedimiento artístico a la hora de emplear sistemas tipológicos y comparativos para la organización y comprensión del conocimiento de las cosas la que esta investigación pretende estudiar. El objetivo central es examinar e identificar las condiciones que prefiguran el uso y la función de la fotografía como medio de archivo. Partiendo de las cuestiones que conciernen a la fidelidad, a la versatilidad y a la objetividad de la fotografía y de los interrogantes que se plantean a través de dichas cuestiones, intentaremos ver la condición histórica y actual del documento fotográfico en relación con los sistemas de saber. / The present investigation is centred at those methods of study that since the decade of the 1960s certain artists developed through a singular procedure that is inscribed in the logic of the archive. This logic examined in relation with the photography and its use. The photographic practices developed in Germany and specifically those from the “School of Düsseldorf” are associated with processes and methods that point to an analytical and systematic vision of the photography. The process of accumulation, the principles of organization and classification of materials in accordance with criteria that can be rigorous or much flexible, just as the presentation of these materials in grid formations permit us to talk of methodological uses that sustain their typological projects and the idea of the archive as a conceptual frame. This investigation pretends to study the analytical position of the artistic procedure, the employ of typological and comparative systems in the organization and comprehension of the knowledge of things. Furthermore it intends to examine and identify the conditions that prefigure the use and the function of photography as a medium of archive. Taking as a starting point the questions related to the fidelity, versatility and objectivity of photography and the interrogations raised through these questions, we will try to see the historical and actual condition of the photographic document in relation with the systems of knowledge.

La mia tesi approfondisce le dinamiche della cinefilia su Facebook: quali relazioni s'instaurano tra lo spettatore cinefilo, e dunque il suo particolare sguardo, e la moltitudine di frammenti di cinema dispersi nella rete; come si sono modificati i rapporti, gli atteggiamenti, i processi di negoziazione, le abitudini e soprattutto i discorsi dei cinefili al cospetto di tracce di cinema sui social network e in particolare su Facebook. Inoltreprovo a dimostrare che la cinefilia è un'esperienza costitutivamente autobiografica, cui il web permette il perpetuare potenzialmente infinito della (auto)narrazione di sé. / My thesis aims at analyzing the relations that occur between the cinephile member of the audience and the multitude of cinema fragments that populate the web. In addition, I'll investigate the way in which relationships, behaviors, processes of negotiation, and habits of cinephiles have been modified by the encounter with on-line cinema traces: the definition of the various typologies of classic/traditional cinephile behaviors; the mapping of the contemporary on-line behaviors of cinephilia: status updates, video uploads, creation of fan-pages and of bottom-up groups, etc; creation of fan-groups and of groups with the purpose of advertising Festivals and studios; diffusion of reviews and usage of one’s own “wall” to publicize personal reviews, etc. The massive development of the systems of on-line social networking highlight the emergence of new and ambiguous figures of cinephiles. Whilst these contemporary figures maintain some characteristics deriving from the evolution of classic cinephilia, on the other hand they show completely original typologies of experience, socialization and taste. The web, and in particular the programs of video sharing and the social networks, feed and trigger the characteristics of classic cinephilia, amplifying its consequences: the unity of the film-text has been definitively compromised, for cinephilia can now overcome the boundaries of the dark élite-oriented cinema halls. A one and a half hours long movie can now be watched in pieces, it can be arbitrarily reconstructed, its scenes can be shared on YouTube according to one’s taste and preferences, it can be preliminarily evaluated by having watched nothing but a fragment of it being shared by a friend on Facebook, whereas the varieties of video shared by a friend on Facebook can help one understanding that friend. In the study of contemporary culture, cinephilia helps understanding some of the internet-related phenomena, such as video sharing websites and social networks.

La relevancia del género bélico a la hora de definir el imaginario social sobre el conflicto representado es considerable, ya que la ficción bélica tiene una cualidad única que no comparte con ningún otro género: ninguna fórmula narrativa mantiene una relación tan estrecha con la realidad representada o con las percepciones de esa realidad. Por ello, ningún otro género posee el potencial de ser tan político e ideológico a la hora de representar la conciencia colectiva, los valores y las actitudes que se relacionan con un conflicto. La naturaleza huidiza y compleja de la guerra requiere de un trabajo de selección y simplificación a la hora de ser narrada en la ficción. Así, cada ciclo del género bélico tiene la necesidad dramática de destacar unos aspectos del conflicto por encima de otros, escoger ciertos temas y motivos. De esta manera, el género contribuye al mismo tiempo a anclar una imagen del conflicto, tanto desde un punto de vista iconológico como de sentido. Es por ello que la evolución del género es constatable con cada contienda que trata en la ficción. Así sucede también con la Guerra de Irak (2003-2011): el género bélico contribuye a modelar la visión del conflicto, la actitud que debemos tener hacia el mismo y los sentimientos que nos debe provocar. El papel de la narrativa resulta fundamental en el proceso de creación de las narraciones de las guerras y esto es, precisamente, lo que interesa a esta investigación. La atención se dirige a los cambios y evoluciones narrativas a los que se ha debido someter el género bélico estadounidense para recrear la última de las guerras estadounidenses llevadas a la gran pantalla, la Guerra de Irak. La naturaleza militar, política, mediática y económica de esta guerra la convierten en un conflicto excepcional y único, diferenciado de los que le preceden. Resulta pues de obligado estudio la representación que el género bélico norteamericano ha realizado de uno de los más conflictivos sucesos de este todavía joven siglo XXI. Esta investigación pretende responder a cómo ha enriquecido el Ciclo de la guerra de Irak la historia y el imaginario del género bélico estadounidense, teniendo en cuenta las implicaciones que conlleva la representación de una guerra en la ficción. / The relevance of the war film, specifically the American one, with regards to the definition of the social imaginary of the conflict is substantial in that war fiction has a unique quality that it does not share with any other genre. This genre has no narrative formula and maintains a close relationship with the reality represented and the perceptions of that reality. Therefore, no other genre has the potential to be as political and ideological in representing the collective consciousness of the values and attitudes that relate to the conflict. The elusive and complex nature of war requires a task of selection and simplification when told in fiction. Thus, each war genre cycle has the dramatic need to highlight some aspects of the conflict over others, choosing certain themes and motifs. Thus, the genre contributes to anchor an image of the conflict, both from the perspective of meaning and from the view of iconography. This is why the evolution of the genre is evident with every war represented in fiction. Therefore with the Iraq War (2003-2011), the war genre helps to shape the vision of the conflict, the attitude that we have toward it and the feelings that we must face. The role of narrative is essential in the process of creating war narratives and this is precisely the main interest to this research. The attention is focused on the narrative changes and developments that the genre has experienced as shown on the big screen with this last American war, The Iraq War. The military, economic and social aspects of this conflict are exceptional and unique, distinct from the other earlier conflicts. The characteristics of this war scenario require a deep study of the American war genre representation of the most controversial event of this still young century. This research aims to answer how the Iraqi war cycle has enriched the history and imagery of the American war genre while considering the implications of the representation of war in fiction.

Most actors of the Italian silent cinema in the early 1910s have a theatrical training. Some of them are already asserted or famous actors (like Cesare Dondini, Ermete Novelli, Ermete Zacconi, Giovanni Grasso) who are invited “to pose” for the cinema following their reputation, according to a strategy of an aesthetic and cultural legitimacy launched in 1909 by film d'art of the Pathé Consortium. I think it is the proverbial readiness and strength of the stage Italian actors that create a decisive contribution to the rapid development of the national cinema industry, despite its serious structural deficiencies, from the protoindustrialized phase (1909) to the golden age of divismo (starting in 1913), until the first signs of decadence (1919), and the so-called “fall” of the UCI production and distribution system. This is the main topic of the thesis: an investigation on the Italian stage actors engaged in the film industry (“from stage to screen” as the Italian title says, but in a “post-Vardac” approach) through many different sources: periodicals, memories, personal and business letters, and also contracts, found in several archive funds. A specific chapter is dedicated to the artistic career of Febo Mari (1881-1939), real name Alfredo Rodriguez, witch is a time-sample symptomatic of deep ties established between the growing film publishing and the Italian theatrical production system in the 1910s. The Mari debut in cinema and his ascent toward screen “divo” status coincides with the parable that leads from emergence to decadence of divismo in Italy.

No description available.

No description available.

La ricerca è incentrata sul rapporto tra cinema e scienza e sul ruolo della cinematografia come strumento di ricerca scientifica: si articola in due parti storicamente distinte, ma al tempo stesso strettamente correlate da una riflessione critica sul ruolo delle immagini in movimento rispetto al tema comune a entrambe della visualizzazione e rappresentazione del non osservabile nella realtà fisica. / The research is focused on the relationship between cinema and science and the role of cinematography as an instrument of scientific research. It consists of two parts historically distinct but at the same time related by a critical reflection on the common issue of the visualization and representation of non-observable physical reality.

La tesi riguarda il processo evolutivo dell’industria cinematografica italiana dal momento della sua prima espansione (biennio1906-1908) fino allo scoppio della I guerra mondiale. In particolare il lavoro si è concentrato sulle vicende societarie e produttive di una delle maggiori case di produzioni attive in Italia nel periodo preso in esame: la Milano Films. Le ricerche relative alla società milanese hanno portato al rinvenimento di una cospicua quantità di documenti finora inediti, attraverso i quali è stato possibile ricostruire nel dettaglio la vicenda societaria e produttiva della casa di produzione. Lo studio ha inoltre analizzato le peculiarità specifiche che, tra il 1908 e il 1914, contraddistinguono la cinematografia italiana dal punto di vista degli assetti societari e finanziari, dell’organizzazione produttiva, delle strategie distributive e commerciali, attraverso un costante confronto con il complessivo quadro industriale italiano coevo e, in particolare, con quei settori produttivi considerati più all’avanguardia nei primi anni del Novecento. / This work looks at the development of the Italian cinema industry from its first period of growth (1906-1908) up until the outbreak of World War One. More specifically, this work examines the corporate and cinematic evolution of Milano Films, one of the largest production houses in Italy in those years. Research into this Milanese company brought to light a whole host of as yet unpublished documents that made it possible to produce a detailed reconstruction of the corporate and cinematic events involving this company. Maintaining the focal period as 1908 to 1914, this work also looks at the specific nature of the Italian cinema industry in those years, exploring its corporate and financial structure, productive organisation, distribution and marketing strategies. This required constantly comparing this industry to Italian industry in general at that time and, in particular, to those productive sectors that were seen to be at the cutting-edge in the early 20th century.

La tesi analitza una sèrie de treballs fotogràfics, presentats generalment en forma de llibre i que han seguit una línia documental dins l’enregistrament topogràfic del territori. Es pren com a punt de partida l’any 1975 en què es va inaugurar l’exposició New Topographics i es segueix el camí endegat per l’estil documental de Walker Evans, que s’ha anat desenvolupant en diferents pràctiques fotogràfiques fins l’actualitat. La fotografia ha jugat un paper molt important en la manera com es percep el paisatge que ens envolta, gràcies al seu caràcter d’acompanyant d’altres disciplines científiques i antropològiques. Els artistes, a partir de l’art conceptual, prenen la fotografia com a eina expressiva i teoritzen sobre les seves obres, adoptant posicions crítiques sobre temes socials i mediambientals. Els seus documents fotogràfics representen un compendi de formes d’ús del territori i mostren quines activitats relacionades amb el progrés, el lleure, el consum, l’especulació, la política, l’economia, es duen a terme en ell, més enllà de les necessitats primàries de subsistència. Des de la pràctica artística, professionals de diferents disciplines (geografia, història, arquitectura, fotografia, etc.) treballen en comú, relacionant diferents mirades als problemes sorgits en un territori, tractant-lo a partir d’aproximacions sensibles i donant veu a les persones que l’habiten. Sovint creen un discurs crític sobre l’ús del territori, construint una mena d’arqueologia de l’acció de l’ésser humà en la superfície de la Terra. Els autors que s’analitzen en aquest estudi han contribuït a difondre una imatge més real de l’entorn que ens envolta, gràcies a la seva convicció de què cal difondre la realitat caòtica del món. Mitjançant el seu enfocament i la decisió d’enquadrar uns elements del paisatge i no uns altres, creen una visió més aproximada del nostre entorn, allunyada d’aquell concepte de paisatge primigeni dels romàntics. Ja no es tracta de la terra promesa, ni del paradís, ni de l'Arcàdia, sinó que és el lloc on vivim i el nostre paisatge quotidià. Entenent que el llibre és una eina fonamental per a la difusió de les fotografies, i funciona sovint com una obra autònoma i independent de l’obra exposada, l’estudi es realitzarà a partir del fotollibre. De vegades la fotografia, en forma d’imatge única, té unes carències narratives que la seva seriació i seqüència poden suplir. Aquí rau la importància de veure aquestes imatges una al costat de l’altra i sovint acompanyades d’un text -que les contextualitza i explica el què ha succeït en aquell indret perquè sigui objecte d’atenció del fotògraf- com succeeix en l’espai expressiu del fotollibre. A més d’analitzar els treballs d’autors contemporanis, s’ha evidenciat els seus punts de connexió amb la pràctica fotogràfica dels pioners de la fotografia documental del territori, per constatar que durant la història del mitjà s’ha tornat reiteradament a avaluar les virtuts dels predecessors i s’ha recuperat tendències anteriors per fer-ne una nova interpretació. La metodologia desenvolupada al llarg del treball està basada en l’estudi de diferents documents (llibres, statements, pàgines web), generalment en anglès i en les entrevistes mantingudes amb els autors. És una tesi plantejada des de la pràctica de la fotografia, que respon a les qüestions derivades del propi treball de camp i insisteix en la importància del procés en la concreció d’un projecte fotogràfic. Per això els treballs de la doctoranda dialoguen amb d’altres projectes fotogràfics incorporats dins d’alguns dels capítols.