Dynamic optimization methods have become increasingly important over the last years in economics. Within the dynamic optimization techniques employed, optimal control has emerged as the most powerful tool for the theoretical economic analysis. However, there is the need to advance further and take account that many dynamic economic processes are, in addition, dependent on some other parameter different than time. One can think of relaxing the assumption of a representative (homogeneous) agent in macro- and micro-economic applications allowing for heterogeneity among the agents. For instance, the optimal adaptation and diffusion of a new technology over time, may depend on the age of the person that adopted the new technology. Therefore, the economic models must take account of heterogeneity conditions within the dynamic framework.This thesis intends to accomplish two goals. The first goal is to analyze and revise existing environmental policies that focus on defining the optimal management of natural resources over time, by taking account of the heterogeneity of environmental conditions. Thus, the thesis makes a policy orientated contribution in the field of environmental policy by defining the necessary changes to transform an environmental policy based on the assumption of homogeneity into an environmental policy which takes account of heterogeneity. As a result the newly defined environmental policy will be more efficient and likely also politically more acceptable since it is tailored more specifically to the heterogeneous environmental conditions. Additionally to its policy orientated contribution, this thesis aims making a methodological contribution by applying a new optimization technique for solving problems where the control variables depend on two or more arguments --- the so-called two-stage solution approach ---, and by applying a numerical method --- the Escalator Boxcar Train Method --- for solving distributed optimal control problems, i.e., problems where the state variables, in addition to the control variables, depend on two or more arguments.Chapter 2 presents a theoretical framework to determine optimal resource allocation over time for the production of a good by heterogeneous producers, who generate a stock externalit and derives government policies to modify the behavior of competitive producers in order to achieve optimality. Chapter 3 illustrates the method in a more specific context, and integrates the aspects of quality and time, presenting a theoretical model that allows to determine the socially optimal outcome over time and space for the problem of waterlogging in irrigated agricultural production. Chapter 4 of this thesis concentrates on forestry resources and analyses the optimal selective-logging regime of a size-distributed forest.

La gestió de xarxes és un camp molt ampli i inclou molts aspectes diferents. Aquesta tesi doctoral està centrada en la gestió dels recursos en les xarxes de banda ampla que disposin de mecanismes per fer reserves de recursos, com per exemple Asynchronous Transfer Mode (ATM) o Multi-Protocol Label Switching (MPLS). Es poden establir xarxes lògiques utilitzant els Virtual Paths (VP) d'ATM o els Label Switched Paths (LSP) de MPLS, als que anomenem genèricament camins lògics. Els usuaris de la xarxa utilitzen doncs aquests camins lògics, que poden tenir recursos assignats, per establir les seves comunicacions. A més, els camins lògics són molt flexibles i les seves característiques es poden canviar dinàmicament. Aquest treball, se centra, en particular, en la gestió dinàmica d'aquesta xarxa lògica per tal de maximitzar-ne el rendiment i adaptar-la a les connexions ofertes.En aquest escenari, hi ha diversos mecanismes que poden afectar i modificar les característiques dels camins lògics (ample de banda, ruta, etc.). Aquests mecanismes inclouen els de balanceig de la càrrega (reassignació d'ample de banda i reencaminament) i els de restauració de fallades (ús de camins lògics de backup). Aquests dos mecanismes poden modificar la xarxa lògica i gestionar els recursos (ample de banda) dels enllaços físics. Per tant, existeix la necessitat de coordinar aquests mecanismes per evitar possibles interferències. La gestió de recursos convencional que fa ús de la xarxa lògica, recalcula periòdicament (per exemple cada hora o cada dia) tota la xarxa lògica d'una forma centralitzada. Això introdueix el problema que els reajustaments de la xarxa lògica no es realitzen en el moment en què realment hi ha problemes. D'altra banda també introdueix la necessitat de mantenir una visió centralitzada de tota la xarxa. En aquesta tesi, es proposa una arquitectura distribuïda basada en un sistema multi agent. L'objectiu principal d'aquesta arquitectura és realitzar de forma conjunta i coordinada la gestió de recursos a nivell de xarxa lògica, integrant els mecanismes de reajustament d'ample de banda amb els mecanismes de restauració preplanejada, inclosa la gestió de l'ample de banda reservada per a la restauració. Es proposa que aquesta gestió es porti a terme d'una forma contínua, no periòdica, actuant quan es detecta el problema (quan un camí lògic està congestionat, o sigui, quan està rebutjant peticions de connexió dels usuaris perquè està saturat) i d'una forma completament distribuïda, o sigui, sense mantenir una visió global de la xarxa. Així doncs, l'arquitectura proposada realitza petits rearranjaments a la xarxa lògica adaptant-la d'una forma contínua a la demanda dels usuaris. L'arquitectura proposada també té en consideració altres objectius com l'escalabilitat, la modularitat, la robustesa, la flexibilitat i la simplicitat.El sistema multi agent proposat està estructurat en dues capes d'agents: els agents de monitorització (M) i els de rendiment (P). Aquests agents estan situats en els diferents nodes de la xarxa: hi ha un agent P i diversos agents M a cada node; aquests últims subordinats als P. Per tant l'arquitectura proposada es pot veure com una jerarquia d'agents. Cada agent és responsable de monitoritzar i controlar els recursos als que està assignat. S'han realitzat diferents experiments utilitzant un simulador distribuït a nivell de connexió proposat per nosaltres mateixos. Els resultats mostren que l'arquitectura proposada és capaç de realitzar les tasques assignades de detecció de la congestió, reassignació dinàmica d'ample de banda i reencaminament d'una forma coordinada amb els mecanismes de restauració preplanejada i gestió de l'ample de banda reservat per la restauració. L'arquitectura distribuïda ofereix una escalabilitat i robustesa acceptables gràcies a la seva flexibilitat i modularitat. / Network management is a wide field including many different topics. This thesis focuses on resource management of broadband networks that have the mechanisms for performing resource reservation, such as Asynchronous Transfer Mode (ATM) or Multi-Protocol Label Switching (MPLS). Logical networks can be established by using Virtual Paths (VP) in ATM or Label Switched Paths (LSP) in MPLS, which we call generically Logical Paths (LP). The network users then use these LPs, which can have pre-reserved resources, to establish their communications. Moreover, LPs are very flexible and their characteristics can be dynamically changed. This work focuses, in particular, on the dynamic management of these logical paths in order to maximise the network performance by adapting the logical network to the offered connections.In this scenario, there are several mechanisms that can affect and modify certain features of the LPs (bandwidth, route, etc.). They include load balancing mechanisms (bandwidth reallocation and re-routing) and fault restoration (utilisation of backup LPs). These two mechanisms can modify the logical network and manage the resources (bandwidth) of the physical links. Therefore, due to possible interferences, there is a need to co-ordinate these mechanisms. Conventional resource management, using a logical network, performs a centralised recalculation of the whole logical network periodically (e.g. every hour / day). This brings the problem that the logical network readjustments do not happen when a problem occurs. Moreover, there is a need of maintaining a centralised network overview. In this thesis, a distributed architecture, based on a Multi-Agent System (MAS), is proposed. The main objective of this architecture is to perform joint resource management at a logical network level, integrating the bandwidth reallocation and LP re-routing with pre-planned restoration and spare bandwidth management. This is performed continuously, not periodically, when a problem is detected (an LP is congested, i.e. it is rejecting new user connections because it is already saturated with user connections) in a completely distributed way, i.e. without any central network overview. Therefore, the proposed architecture performs small rearrangements in the logical network and thus it is continuously being adapted to the user demands. The proposed architecture also considers other objectives, such as scalability, modularity, robustness, simplicity and flexibility. The proposed MAS is structured in two layers of agents: The network Monitoring (M) agents and the Performance (P) agents. All these agents are situated at different network nodes, where the computing facilities are. There is one P agent and several M agents on every node. The M agents are subordinated to the P agents, therefore the proposed architecture can be seen as a hierarchy of agents. Each agent is responsible for monitoring and controlling the resources they are assigned to. We have performed several experiments, using a connection level distributed simulator of our own design. The results show that our architecture is capable of performing the assigned tasks of detecting congestion, dynamic bandwidth reallocation and re-routing in a co-ordinated way with the pre-planned restoration and the spare capacity management. The distributed architecture offers a suitable scalability and robustness due to its flexibility and modularity.

Tesis por compendio / [ES] El objetivo principal de la presente tesis es dilucidar los aspectos del modelo de habilidades, motivación y oportunidades (modelo AMO) que permitan determinar la relación que existe entre las prácticas de RRHH y la mejora de los resultados a nivel organizacional o individual. El objetivo se vehicula a través de preguntas de investigación específicas. Además, a través de métodos estadísticos evaluamos el alcance y difusión de los sistemas de alta implicación en el contexto laboral español, que posee unas particularidades específicas. Finalmente, investigamos qué modelo de interacción predice mejor la satisfacción laboral a nivel individual, el sumativo o el multiplicativo, lo cual constituye una de las grandes cuestiones no resueltas hasta la fecha. De nuestra investigación se desprende que el modelo AMO proporciona una estructura apropiada para explorar la relación entre la gestión de RRHH y los resultados a distintos niveles. Muchas investigaciones articulan sus análisis en base a las agrupaciones de prácticas planteadas por el modelo, y numerosos estudios confirman los efectos positivos de los sistemas de alta implicación. Sin embargo, no existe un consenso claro que permita generalizar los resultados y establecer una metodología única. De acuerdo con nuestra investigación, existen dos razones. En primer lugar, hay una gran variedad de enfoques metodológicos, que conducen a resultados muy diversos. Por otro lado, el modelo AMO se integra en un sistema de relaciones complejo, donde además de los mecanismos que moderan las relaciones internas de los sistemas de RRHH y los resultados, operan otros factores organizacionales, personales y externos. Puesto que existen múltiples realidades, definir políticas que garanticen un modelo de gestión único que se adapte a cualquier situación es complejo. Sin embargo, las evidencias demostradas en la literatura juegan sin duda un papel relevante a la hora de tomar decisiones. Con respecto a la difusión y grado de uso de los sistemas de RRHH en el contexto español, nuestros resultados indican que existe poca influencia de incentivos económicos basados en el rendimiento, quizás debido a la rigidez de la legislación laboral. Los modelos planteados, relacionados con la aplicación formal de sistemas de alta implicación tampoco predicen en gran medida los resultados individuales, aunque sí apuntan a que la categoría de habilidades, y en menor medida la de oportunidades tienen un efecto mayor sobre la satisfacción laboral. Sin embargo, observamos que muchos empleados tienen percepciones positivas en relación con la capacidad de participación, el trabajo en equipo, el intercambio de información, o la formación en el puesto de trabajo, que podrían no estar vinculadas con el diseño y la implantación formal de sistemas de RRHH. En este sentido, algunos estudios evidencian las diferencias entre España y otros países de referencia en relación con la utilización de prácticas de alta implicación. Esta tesis ofrece diversas contribuciones. En primer lugar, realizamos una síntesis exhaustiva de las características del modelo AMO y sus implicaciones teóricas y prácticas, y señalamos los aspectos que dificultan la generalización de resultados. En segundo lugar, analizamos el grado de uso de los sistemas de alta implicación en el contexto español, señalando las posibles carencias. Nuestras conclusiones pueden fomentar el desarrollo de medidas para incrementar la participación de los empleados, así como para romper las barreras que ralentizan la implantación de los sistemas de alta implicación. Por último, evaluamos la validez de los enfoques sumativo y multiplicativo del modelo para predecir la satisfacción laboral. Contribuimos de este modo al creciente interés por las percepciones de los empleados y los resultados a nivel individual, así como a la conveniencia de explorar enfoques distintos al aditivo para confirmar las supuestas sinergias de los sistemas de alta implicación. / [CA] L'objectiu principal de la present tesi és dilucidar els aspectes del model d'habilitats, motivació i oportunitats (model AMO) que permeten determinar la relació que existeix entre les pràctiques de RRHH i la millora dels resultats a nivell organitzacional o individual. L'objectiu es vehicula a través de preguntes d'investigació específiques. A més, a través de mètodes estadístics avaluem l'abast i difusió dels sistemes d'alta implicació en el context laboral espanyol, que posseeix unes particularitats específiques. Finalment, investiguem quin model d'interacció prediu millor la satisfacció laboral a nivell individual, el sumatiu o el multiplicador, la qual cosa constitueix una de les grans qüestions no resoltes fins hui. De la nostra investigació es desprén que el model AMO proporciona una estructura apropiada per a explorar la relació entre la gestió de RRHH i els resultats a diferents nivells. Moltes investigacions articulen les seues anàlisis sobre la base de les agrupacions de pràctiques plantejades pel model, i nombrosos estudis confirmen els efectes positius dels sistemes d'alta implicació. No obstant això, no existeix un consens clar que permeta generalitzar els resultats i establir una metodologia única. D'acord amb la nostra investigació, existeixen dues raons. En primer lloc, hi ha una gran varietat d'enfocaments metodològics, que condueixen a resultats molt diversos. D'altra banda, el model AMO s'integra en un sistema de relacions complex, on a més dels mecanismes que moderen les relacions internes dels sistemes de RRHH i els resultats, operen altres factors organitzacionals, personals i externs. Com que existeixen múltiples realitats, definir polítiques que garantisquen un model de gestió únic que s'adapte a qualsevol situació és complex. No obstant això, les evidències demostrades en la literatura juguen sens dubte un paper rellevant a l'hora de prendre decisions. Respecte a la difusió i grau d'ús dels sistemes de RRHH en el context espanyol, observem diversos aspectes. Els nostres resultats indiquen que existeix poca influència d'incentius econòmics basats en el rendiment, potser a causa de la rigidesa de la legislació laboral. Els models plantejats, relacionats amb l'aplicació formal de sistemes d'alta implicació tampoc prediuen en gran manera els resultats individuals, encara que sí que apunten al fet que la categoria d'habilitats, i en menor mesura la d'oportunitats tenen un efecte major sobre la satisfacció laboral. No obstant això, observem que molts empleats tenen percepcions positives en relació amb la capacitat de participació, el treball en equip, l'intercanvi d'informació, o la formació en el lloc de treball, que podrien no estar vinculades amb el disseny i la implantació formal de sistemes de RRHH. En aquest sentit, alguns estudis evidencien les diferències entre Espanya i altres països de referència en relació amb la utilització de pràctiques d'alta implicació. Aquesta tesi ofereix diverses contribucions. En primer lloc, realitzem una síntesi exhaustiva de les característiques del model AMO i les seues implicacions teòriques i pràctiques, i assenyalem els aspectes que dificulten la generalització de resultats. En segon lloc, analitzem el grau d'ús dels sistemes d'alta implicació en el context espanyol, assenyalant les possibles mancances. Les nostres conclusions poden fomentar el desenvolupament de mesures per a incrementar la participació dels empleats, així com per a trencar les barreres que alenteixen la implantació dels sistemes d'alta implicació. Finalment, avaluem la validesa dels enfocaments sumatiu i multiplicador del model per a predir la satisfacció laboral. Contribuïm d'aquesta manera al creixent interés per les percepcions dels empleats i els resultats a nivell individual, així com a la conveniència d'explorar enfocaments diferents a l'additiu per a confirmar les suposades sinergies dels sistemes d'alta implicació. / [EN] The main objective of this thesis is to elucidate the aspects of the abilities, motivation, and opportunities model (AMO model) that allow determining the relationship between HR practices and organizational or individual results improvement. The objective is conveyed through specific research questions. In addition, we assess the scope of high-involvement work systems (HIWS) in the Spanish labour context, which has specific particularities. Finally, we compare the predictive capacity of the summative and multiplicative approaches at the individual level, which is one of the unresolved questions to date. Our research shows that the AMO model provides an appropriate structure for exploring the relationship between HR management and outcomes at different levels. Many studies articulate their analyses based on the groupings of practices proposed by the model, and numerous studies confirm the positive effects of HIWS. However, there is no clear consensus to generalize the results and establish a single methodology. According to our research, there are two main reasons. First, there is a wide range of methodological approaches, which lead to very mixed results. On the other hand, the AMO model is integrated into a complex system of relationships, where in addition to the mechanisms that moderate the internal relationships of HR systems and the results, other organizational, personal, and external factors that shape these relationships operate. Since there are multiple realities, defining policies guaranteeing a single management model that adapts to any situation is complex. However, the evidence demonstrated in the HR literature undoubtedly plays an important role when making decisions. We observe several facets regarding the use of HR systems in the Spanish context. Our results indicate little influence of performance-based incentives, perhaps due to the rigidity of labour legislation. Concerning the formal implementation of HIWS, our proposed models do not predict, to a large extent, variations in job satisfaction, although abilities and opportunities categories have greater effects than motivation. Nevertheless, many employees have positive perceptions regarding engagement, teamwork, information sharing, or on-the-job training, which may not be linked to the formal implementation of HR systems. In this sense, some studies show differences between Spain and other reference countries concerning the use of HIWP. This thesis offers several contributions. First, we offer an exhaustive synthesis of the AMO model features and its theoretical and practical implications, and we point out the aspects that hinder the generalization of results. In-depth knowledge of the model acts as a guide for future research. Secondly, we analyse the degree of use of HIWS in the Spanish context, pointing out the possible shortcomings. Our conclusions may promote the development of policies to increase employee autonomy and participation, job satisfaction, and competitiveness, as well as to break down the institutional and cultural barriers that slow the implementation of HIWS. Finally, we assess the validity of the model's summative and multiplicative approaches to predicting job satisfaction. We thus contribute to the growing interest in employee perceptions and outcomes at the individual level and the desirability of exploring approaches other than additive to confirm the supposed synergies of HIWS. / Martínez Tomás, J. (2022). Especificación del modelo de habilidades, motivación y oportunidades (AMO) como multiplicativo o aditivo y comprobación de su validez en su aplicación a las prácticas de alta implicación de recursos humanos enfocadas a la mejora continua [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191463 / Compendio