Zwei bekannte, literarische Werke Hermann Hesses, Siddhartha und Der Steppenwolf, spielen zu verschiedenen Zeiten und in grundlegend unterschiedlichen Kulturen. Diese Analyse stellt Gemeinsamkeiten und Unterschiede der Romane ins Licht und betrachtet dabei deren gattungsspezifische Zuordnung, die Personenkonstruktion der Hauptfiguren sowie deren Entwicklungsstadien im Leben. Die Gattung Bildungsroman stellt sich dabei zunächst in den Vordergrund. Im 19. Jahrhundert wurde der Bildungsroman als eine Großform des deutschen Romans herausgestellt und besitzt im Kern ein eindeutiges Kriterium: das Bildungsmotiv der Aufklärung. Dieses Motiv ist die Antriebskraft beider Hauptfiguren, Siddhartha und Steppenwolf, und lässt individuelle Gemeinsamkeiten ersichtlich werden. Beide Romanfiguren gehen auf eine innere Suche, auf eine psychologische Entwicklungsreise, die sich über Zeit, Raum und kulturelle Begebenheiten hinwegsetzt und deren Botschaft lediglich in ein anderes Licht rückt.

"The Concept of 'the Human' in the Work of Hermann Hesse and Paul Tillich" is an interdisciplinary study in theology and literature. Three chapters each on Hesse and Tillich discuss the life work, and critical significance of both men. The seventh chapter compares their similarities and their contrasting views. In his work Hermann Hesse singles out the artist as the best example of true personhood and believes that individuals become fully human by being aesthetes, possessing ironic humor, learning to love unconditionally, expressing themselves while at play, transcending themselves through magical thinking, i.e., bringing into harmony the polarities of life, and finally, by assuming ethical responsibility for life to the point of sacrificial service. In the work of Paul Tillich existential man experiences estrangement, but essential man possesses a vision of wholeness and therefore of potentiality. However, maturity is to be found in becoming reconciled. Jesus as the Christ is the New Being who reunites man with God, Sanctification describes what it means to be fully human, and participation in a theonomous culture requires that one help make human life more human for others. The final chapter compares the life and work of Hesse and Tillich and concludes; both men have a tripartite view of human nature, they recognize the ambiguities of life as well as the demonic element in man, perfection is beyond an individual's grasp hut fulfillment is not, and both men are humanists who oppose dehumanization. They differ in that Tillich is more interested in ontology than in psychology, Hesse stresses self-realisation, whereas Tillich: stresses becoming whole by way of reunion with Being-itself. Hesse appreciates the aesthetic and ethical stages of life but lacks Tillich's emphasis on the depth dimension. Hesse's answer to the human situation is autonomous rather than theonomous as advocated by Tillich. The implications of both Hesse's and Tillich's thought include the following: becoming fully; human is a lifelong process; man is most human when he reflects his best self or the image of God; being human must address itself to the perennial problems of man (sin, suffering, and death); anthropology rather than dogmatic theology is the arena in which the theological enterprise should take placer and finally. the contemporary church needs to be aware of the necessity for both personal religious experience and social action.

This practice-led research was initiated in response to a series of violent encounters that occurred between my fragile installations and viewers. The central focus of this study was to recuperate my installation practice in the wake of such events. This led to the development of a ‘responsive practice’ methodology, which reframed the installation process through an ethical lens developed from Emmanuel Levinas’ ethical phenomenology. The central propositions of this research are the reconceptualisation of ‘violent encounters’ in terms of difference whereby I accept viewers responses, even those which are violent, destructive or damaging, and secondly that the process operates as a generative excess for practice through which recuperative strategies can be found and implemented. By re-examining this process as it unfolded in the three phases of the practical component, I developed strategies whereby violated, destroyed or damaged works could be recuperated through the processes of reconfiguration, reparation and regeneration. Therefore my installations embody and articulate vulnerability but also demonstrate resilience and renewal.

Zugl.: Berlin, Univ. der Künste, Diss., 2007

No description available.

[ES] El interés de conjugar dos lenguajes -la palabra y la imagen- en un libro xilográfico nos ha conducido a emprender la presente tesis doctoral, en la que abordamos diversos caminos de interpretación y relectura de la novela Der Steppenwolf (El lobo estepario) de Hermann Hesse a partir de un libro de artista. Una narración xilográfica en la que nos hemos servido del método de plancha perdida, y que recibe el título de El libro no leído. Nuestra investigación doctoral se dirige, en primer lugar, a establecer una panorámica de más de dos milenios de historia del libro, desde sus orígenes hasta la aparición del fenómeno del libro de artista, del que participa nuestro El libro no leído. Del mismo modo, hemos abordado una contextualización histórica, social y literaria del género Bildugsroman (la novela de formación) dentro de la tradición literaria alemana, así como del particular universo creador de Hermann Hesse, autor de El lobo estepario (1927), y máximo epígono del género de la novela de formación por su abismal reflexión en torno a la crisis del yo como respuesta a los calamitosos tiempos que tocó vivir al escritor. Si bien la novela de Hermann Hesse puede ser interpretada desde otras disciplinas artísticas, hemos elegido el libro xilográfico porque, en primer lugar, al constituirse la propia novela de Hesse en una suerte de cuaderno de anotaciones, nuestro procedimiento técnico se configura de modo explícito como una evolución del códex. Esta circunstancia no solo comprende el devenir histórico del libro como objeto, sino que, asimismo, explicita su evolución, que enlaza con la cultura, la lectura, el aprendizaje y la formación (Bildung), así como con el devenir lógico de una lengua y de una literatura: la alemana. En segundo lugar, la relación que cabe establecer entre El lobo estepario y El libro no leído estriba en el hecho de que la madera, la materia-matriz sobre la que se realizan las xilografías, se identifica, asimismo, como -convertida en papel- en el recurso ancestral del objeto libro, tan intrínsecamente relacionado con la historia de la cultura y de la ciencia. La madera, transformada en papel y, por ende, en libro, ha acompañado la evolución de la humanidad a lo largo de los siglos. La madera es un espacio y un tiempo detenido en una imagen, y es vínculo con la palabra y con la tradición oral, con las palabras que han hecho posible decir y decirnos. En síntesis, nuestro El libro no leído, a cuya intelección artística y estética se encamina la presente tesis doctoral, en tanto evolución del códex, pretende conjurar la historia, la palabra y la imagen, constituyéndose en nuestra más ambiciosa, personal y abisal creación hasta la fecha. / [CA] L'interés de conjugar dos llenguatges -la paraula i la imatge- en un llibre xilogràfic ens ha conduït a emprendre la present tesi doctoral, en la qual abordem diversos camins d'interpretació i relectura de la novel·la Der Steppenwolf (El llop estepari) d'Hermann Hesse, a partir d'un llibre d'artista. Una narració xilogràfica en la qual ens hem servit del mètode de planxa perduda, i que rep el títol de El llibre no llegit. La nostra investigació doctoral es dirigeix, en primer lloc, a establir una panoràmica de més de dos mil·lennis d'història del llibre, des dels seus orígens fins a l'aparició del fenomen del llibre d'artista, del qual participa nostre El llibre no llegit. De la mateixa manera, hem abordat una contextualització històrica, social i literària del gènere Bildugsroman (la novel·la de formació) dins de la tradició literària alemanya, així com del particular univers creador d'Hermann Hesse, autor de El llop estepari (1927), i màxim epígon del gènere de la novel·la de formació per la seua abismal reflexió entorn de la crisi del jo com a resposta als calamitosos temps que li va tocar viure a l'escriptor. Si bé la novel·la d'Hermann Hesse pot ser interpretada des d'altres disciplines artístiques, hem triat el llibre xilogràfic perquè, en primer lloc, en constituir-se la pròpia novel·la de Hesse en una sort de quadern d'anotacions, el nostre procediment tècnic es configura de manera explícita com una evolució del códex. Aquesta circumstància no sols comprén l'esdevenir històric del llibre com a objecte, sinó que, així mateix, explicita la seua evolució, que enllaça amb la cultura, la lectura, l'aprenentatge i la formació (Bildung), així com amb l'esdevenir lògic d'una llengua i d'una literatura: l'alemanya. En segon lloc, la relació que cal establir entre El llop estepari i El llibre no llegit consisteix en el fet de que la fusta, la matèria-matriu sobre la qual es realitzen les xilografies, s'identifica, així mateix, com -convertida en paper- el recurs ancestral de l'objecte lliure, tan intrínsecament relacionat amb la història de la cultura i de la ciència. La fusta, transformada en paper i, per tant, en llibre, ha acompanyat l'evolució de la humanitat al llarg dels segles. La fusta és un espai i un temps detingut en una imatge, i és vincle amb la paraula i amb la tradició oral, amb les paraules que han fet possible dir i dir-nos. En síntesi, nostre El llibre no llegit, a la intel·lecció artística i estètica a la qual s'encamina la present tesi doctoral, en tant evolució del códex, pretén conjurar la història, la paraula i la imatge, constituint-se en nostra més ambiciosa, personal i abissal creació fins hui. / [EN] The interest in combining two languages - the word and the image - in a woodblock book has led us to undertake this doctoral thesis, in which we address various ways of interpretating and re-reading the novel Der Steppenwolf (The Steppenwolf) by Hermann Hesse, starting with an artist's book. It is a woodblock narrative in which we have applied the «lost iron method», and which we called The Unread Book. Our doctoral research, in the first place, aims at establishing an overview of more than two millennia of book history, from its origins to the appearance of the phenomenon of the artist's book, which our Unread Book is an example of. In the same way, we have addressed a historical, social and literary contextualization of the genre Bildungsroman (Novel of Formation) within the German literary tradition, as well as the particular creative universe of Hermann Hesse, author of The Steppenwolf (1927) and maximum epigone of the Novel of Formation genre, for his abysmal reflection on the crisis of the self as a response to the calamitous times that the writer had to live in. Although Hermann Hesse's novel can be interpreted starting from different artistic disciplines, we have chosen the woodblock book; firstly because, being Hesse's novel itself a kind of notebook, our technical procedure is explicitly configured as an evolution of the codex. This circumstance not only includes the historical evolution of the book as an object, but also explains its evolution, which is linked to culture, to reading, to learning and to training (Bildung), as well as with the logical evolution of a language and a literature: the German ones. Secondly, the relationship which can be established between The Steppenwolf and The Unread Book lies in the fact that wood, the matrix material on which woodcuts are made, is also identified as - converted into paper - the ancestral resource of the book object, so intrinsically related to the history of culture and science. Wood, transformed into paper, and then into a book, has accompanied the evolution of humanity over the centuries. Wood is a space and a time stopped in an image, and it is a link with the word and with oral tradition, with the words that we have been able to say and to say to each other. In short, our The Unread Book, to whose artistic and aesthetic understanding is directed this doctoral thesis, is an evolution of the codex and it aims at combining history, word and image, constituting our most ambitious, personal and abysmal creation to date. / Bastidas Castillo, RV. (2023). El libro no leído. Proceso de interpretación y relectura del Bildungsroman El lobo estepario de Hermann Hesse a partir de un libro xilográfico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/200174

<p>I uppsatsen analyseras de två karaktärerna Harry Haller och Hermine, från Hermann Hesses Der Steppenwolf, med hjälp av Judith Butlers queerteori. Karaktärernas förhållande till varandra, köns- och genusroller samt heteronormativiteten undersöks och sätts i samband med bokens maskerad- och teatermotiv. Förutom att maskerad- och teatermotivet undersöks i relation till karaktärerna, analyseras det också i sig självt med utgångspunkt i Judith Butlers teorier om det konstruerade könet och dragshowens subversiva funktion.</p>

No description available.

I uppsatsen analyseras de två karaktärerna Harry Haller och Hermine, från Hermann Hesses Der Steppenwolf, med hjälp av Judith Butlers queerteori. Karaktärernas förhållande till varandra, köns- och genusroller samt heteronormativiteten undersöks och sätts i samband med bokens maskerad- och teatermotiv. Förutom att maskerad- och teatermotivet undersöks i relation till karaktärerna, analyseras det också i sig självt med utgångspunkt i Judith Butlers teorier om det konstruerade könet och dragshowens subversiva funktion.

Thesis (doctoral)--Justus Liebig-Universität Giessen, 2008.