Aquesta investigació pretén realitzar un estudi específic sobre una zona de caràcter rural però amb unes característiques pròpies vinculades a l'extracció del lignit des de meitats del segle XIX. El desenvolupament d'aquesta activitat en un territori fronterer entre l'Aragó i Catalunya (conca de Mequinensa) ha constituït el nucli central de la recerca, a partir del qual s'ha intentat analitzar la incidència d'aquest espai en una indústria dependent dels combustibles sòlids com seria la catalana. L'extens recorregut històric, social i econòmic elaborat ens ha permès conèixer les transformacions originades en una regió agrària amb uns comportaments alterats per la introducció de la mineria del lignit. La gran transcendència que va assolir la conca Ebre/Segre en determinades conjuntures com la Primera i Segona Guerra Mundial manifesta la necessitat de donar respostes al fort impacte que va tenir la consolidació de la mineria en un territori certament aïllat, però amb un caràcter diferenciador i històricament vinculat a la navegació fluvial. / Esta investigación pretende realizar un estudio específico sobre una zona de carácter rural pero con unas características propias vinculadas a la extracción de lignito des de mediados del siglo XIX. El desarrollo de esta actividad en un territorio fronterizo entre Aragón y Cataluña (cuenca de Mequinenza) ha constituido el núcleo central de esta investigación, a partir del cual se ha intentado analizar la incidencia de este espacio en una industria dependiente de los combustibles sólidos, como sería la catalana. El extenso recorrido histórico, social i económico elaborado nos ha permitido conocer las transformaciones originadas en una región agraria con unos comportamientos alterados por la introducción de la minería del lignito. La gran trascendencia que alcanzó la cuenca Ebro/Segre en determinadas coyunturas como la Primera y Segunda Guerra Mundial manifiesta la necesidad de dar respuestas al fuerte impacto que tuvo la consolidación de la minería en un territorio ciertamente aislado, pero con un carácter diferenciador y históricamente vinculado a la navegación fluvial. / This investigation tries to realize a specific styudy on a zone of rural character but with own characteristics linked to the extraction of lignite from middle of the 19th century. The development of this activity in a frontier territory between Aragon and Catalonia (Mequinenza´s basin) has constituted the central core of this research, from which one has tried to analyze the influence of this space in a industry dependent on the solid fuels as the Catalan one. The extensive historical, social and economic tour elaborated has allowed us to know the transformations originated in an agrarian region with some behaviors altered by the introduction of the mining industry of lignite. The great transcendency that reached the basin Ebro/Segre in certain conjunctures as the First and Second World War demonstrates the need to give answers to the strong impact that had the consolidation of the mining industry in a certainly isolated territory, but with a specific character and historically linked to the fluvial navigation.

Aquesta investigació es centra en reconstruir la història del Canal d’Aragó i Catalunya, inicialment denominat Canal de Tamarit de Llitera, des dels seus primers projectes fins la seva construcció i posada en funcionament a partir de fonts molt diverses (memòries i projectes tècnics, disposicions legislatives, fulletons propagandístics, informes jurídics, articles periodístics, etc.). Els resultats indiquen que en els seus inicis sols buscava garantir les collites de la comarca de la Llitera, després fracassaren diverses iniciatives privades que esperaven obtenir grans beneficis abastint de cereals al mercat barceloní i, en darrer lloc, jugà un paper clau en la creixent implicació de l’Estat espanyol en el procés de modernització agrària mitjançant la política de foment als regs. L’arribada de l’aigua no fou la panacea que va resoldre la “qüestió agrària” que molts esperaven. No obstant, permeté un sensible increment de la producció agrícola i potencià una creixent articulació econòmica i espacial de la zona regable. / Esta investigación se centra en reconstruir la historia del Canal de Aragón y Cataluña, inicialmente llamado Canal de Tamarite de Litera, desde sus primeros proyectos hasta su construcción y puesta en funcionamiento a partir de fuentes muy diversas (memorias y proyectos técnicos, disposiciones legislativas, folletos propagandísticos, informes jurídicos, artículos periodísticos, etc.). Los resultados indican que en sus inicios solo buscaba garantizar las cosechas de la comarca de la Litera, después fracasaron diversas iniciativas privadas que esperaban obtener grandes beneficios abasteciendo de cereales el mercado barcelonés y, por último, jugó un papel clave en la creciente implicación del Estado español en el proceso de modernización agraria a través de la política de fomento a la irrigación. La llegada del agua no fue la panacea para resolver la “cuestión agraria” que muchos esperaban. Sin embargo, permitió un sensible incremento de la producción agrícola y potenció una progresiva articulación económica y espacial de la zona regable. / This research focuses on reconstructing the history of the Canal of Aragon and Catalonia, initially called Tamarite de Litera Canal, in the years between the first projects, the construction and the start up. A wide range of documentary sources has been used: technical memories and projects, legislative orders, advertising leaflets, legal pleas, newspaper articles, etc. The evidence points out that initially its mere use was only to ensure the crops of the Litera area. Later, some private enterprises which wanted to obtain big benefits by means of providing Barcelona market with cereals failed, and finally it had a key role in the growing involvement of the Spanish Government in the agricultural modernization process through foster the irrigation policy. The results demonstrate that the water arrival was not the expected panacea to solve the "agrarian question". Nevertheless, the Canal allowed a noticeable increase of the agricultural production and it enhanced progressive economic and spatial articulation of the irrigated area.

La tesi és un estudi sobre la història del municipi de les Borges Blanques entre 1923 i 1945, cobrint les etapes de la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República espanyola, la Guerra Civil i el franquisme. El treball parteix de la hipòtesi que el sistema polític a nivell local marcà fortament el desenvolupament econòmic, social i cultural de la població borgenca. En aquest sentit la investigació posa especial èmfasi en el perfil biogràfic de les persones que s’implicaren, a diversos nivells, en el camp de la política de manera que, al final d’aquesta, també s’han pogut observar les continuïtats entre ambdues dictadures. L’estudi s’assenyala la Segona República com la gran ruptura política del segle XX borgenc i com fou el punt culminant de diverses trajectòries personals que es truncaren amb la Guerra Civil i el règim de Franco que, al seu torn, van donar continuïtat a d’altres figures vinculades al conservadorisme local. / La tesis es un estudio sobre la historia del municipio de les Borges Blanques entre 1923 y 1945, cubriendo las etapas de la dictadura de Primo de Rivera, la Segunda República española, la Guerra Civil y el franquismo. El trabajo parte de la hipótesis que el sistema político a nivel local marcó fuertemente el desarrollo económico, social y cultural de la población borgense. En este sentido la investigación pone especial énfasis en el perfil biográfico de las personas que se implicaron, en diversos niveles, en el campo de la política, de modo que, al final, también se han podido observar las continuidades entre las dos dictaduras. El estudio señala la Segunda República como la gran ruptura política del siglo XX borgense i como fue el punto culminante de diversas trayectorias personales que se truncaron con la Guerra Civil y el régimen de Franco que, a su turno, dieron continuidad a otras figuras vinculadas al conservadurismo local. / The thesis is a study on the history of the town of Les Borges Blanques between 1923 and 1945, covering the stages of the dictatorship of Primo de Rivera, the Second Spanish Republic, the Civil War and the Franco regime. The work is based on the assumption that the local political system strongly marked the economic, social and cultural population. In this regard the research puts special emphasis on the biographies of people that were involved at various political levels so that in the end there have also been observed continuities between the two dictatorships. The study notices the Second Republic as the great political rupture of the twentieth century in les Borges as it was the culmination of several personal trajectories that the Civil War and the Franco regime truncate which, in turn, gave continuity to other figures linked to local conservatism.

El objetivo de esta tesis doctoral es desentrañar el estilo de vida de la elite del café que emergió en el puerto de Manta, Ecuador, durante el siglo XX. Con la riqueza obtenida gracias a las exportaciones, hombres y mujeres de unas pocas familias, propietarias de las casas exportadoras, ejercieron el poder económico, contribuyeron a la creación de instituciones sociales y produjeron nuevas prácticas culturales. La tesis contiene dos partes en las que se ensayan los géneros científico y literario. La primera está dedicada a la historia social del café y de las antiguas casas exportadoras; la segunda a las familias de la elite del café. Así se logra evidenciar que, mientras los hombres acumulaban riqueza y forjaban su prestigio en el espacio público, sus esposas, hijas y nueras inauguraban un estilo de vida que diluye las fronteras entre lo privado y lo público, bajo un sistema de género como predominio patriarcal. / The aim of this PhD thesis is to analyze the lifestyle of the coffee elite that emerged in the port of Manta, Ecuador, during the 20th century. With the benefits generated from the coffee exports, men and women, members of a small group of families who owned the export companies, exercised economic power, contributed to the creation of social institutions, and produced new cultural practices. The thesis contains two sections each written in a different style, one associated with the social sciences and the other with literary works. The first part focuses on the social history of coffee and the former export companies; the second, with the families of the coffee elite. This thesis demonstrates that while men were accumulating wealth and prestige in the public space, their wives, daughters and daughters-in-law inaugurated a lifestyle that blurred the limits between public and private within a predominantly patriarchal gender system. / Aquesta tesi de doctorat té com a objectiu prioritari analitzar l'estil de vida de l'elit del cafè que va sorgir al port de Manta, Equador, a les primeres dècades del segle XX. Gràcies als beneficis de les exportacions de cafè, homes i dones d'unes poques famílies propietàries de les cases exportadores, van exercir el poder econòmic, van contribuir a la creació d'institucions socials i van promoure noves pràctiques culturals. La tesi conté dues parts diferenciades on s'assagen els gèneres científic i literari. La primera està dedicada a la història social del cafè i de les antigues cases exportadores; la segona a les famílies de l'elit del cafè. Així s'aconsegueix evidenciar que, mentre els homes acumulaven riquesa i forjaven el seu prestigi en l'espai públic, les seves dones, filles i nores inauguraven un estil de vida que va diluir les fronteres entre allò privat i allò públic, sota un sistema de gènere de predomini patriarcal.

La TESI DOCTORAL La Lleida dels Progressistes (1840-1843) s'ha centrat, primordialment, en el coneixement de la transició de l'antic règim absolutista a l'Estat liberal a Lleida, especialment en les transformacions operades a mitjan segle XIX per aquell procés històric en els aspectes econòmic, social i polític.La primera part del treball pretén copsar l'evolució socioeconòmica de la ciutat de Lleida en la primera meitat del segle XIX, posant èmfasi en les dècades centrals de la centúria passada doncs foren els anys en què s'operà el canvi del sistema absolutista d'antic règim al nou Estat de tipus liberal. En la segona part es vol mostrar que hi hagué una proposta política, identificable en la pràctica amb el partit progressista a partir del 1840 i fins el 1843, que se superposà, contraposà o, simplement, fou diferent al projecte engegat a partir del canvi de sistemes polítics impulsat l'any 1833.

És una recerca biogràfica sobre el polític i periodista Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988). Degut a la intensitat i duració de la seva activitat política i cultural, la tesi estudia només els anys joves, des del seu naixement a Figueres el 1906 fins al seu exili de 1939, però l’autor ja està treballant en la segona part de la biografia. Jaume Miravitlles va intervenir des de molt jove en política, per a la qual tenia grans qualitats com a orador, analista i escriptor. Encara a l’adolescència, va participar en la creació d’un dels primers nuclis catalans de simpatitzants de la revolució russa, el Grup Socialista de Figueres. Després es va moure en els ambients del nacionalisme català insurreccional (complot de Garraf, fets de Prats de Molló), el que li va comportar el ser detingut, sotmès a consell de guerra i haver-se d’exiliar a París, on va viure de 1925 a 1930. Allà va començar la seva carrera d’articulista, tant sobre política, especialment internacional, com sobre cultura. Amb la República va tornar a Catalunya, on va ser un dels dirigents del comunista Bloc Obrer i Camperol (BOC). En va ser un dels principals propagandistes i candidats electorals. El 1934, a partir del fracàs del BOC i de la seva anàlisi sobre l’ascens del nazisme, va deixar un partit de classe com el BOC per a entrar a la interclassista Esquerra Republicana de Catalunya, on també desenvolupà una activitat frenètica de mítings i publicacions. De 1934 a 1936, com a professor de l’Escola de Treball de Barcelona, va presidir l’Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya. El 1936 va ser un dels organitzadors de la frustrada Olimpíada Popular. Iniciada la guerra civil espanyola, com a home de confiança de Lluís Companys i Josep Tarradellas, va intervenir, primer, en el Comitè de Milícies Antifeixistes i després dirigí el que probablement va ser el millor instrument de comunicació de la zona republicana, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra, més que el revolucionari que havia estat fins el moment, trobem l’home de govern. És el seu moment més brillant, quan coordinà amb eficàcia un equip d’escriptors, fotògrafs, tècnics de cinema, dibuixants, dissenyadors, etc... El Comissariat utilitzà de forma innovadora tots els mitjans a l’abast, dels més tradicionals (cartells, llibres, revistes,...) als més moderns (fotografia, cinema, ràdio) per difondre internacionalment els punts de vista del Govern català i de la República. En aquesta tesi s’estudien, doncs, els anys de formació, de joventut i la primera maduresa de Jaume Miravitlles. Està estructurada en un capítol introductori, sis capítols que tracten la seva vida i obra seguint un ordre cronològico-geogràfic (Figueres, Barcelona, París, Barcelona) i en un setè de conclusions. Les fonts utilitzades són molt diverses, però les principals són els molts articles i llibres publicats pel biografiat, així com textos inèdits seus, la seva correspondència i les moltes referències que sobre la seva persona es troben disperses en molts llibres de memòries, dietaris o en la correspondència dels seus coetanis. També s’ha entrevistat els seus fills i altres persones que el van conèixer. L’estudi descriu la seva evolució personal i la seva activitat i pensament polític, que girà sempre entorn de dues idees: catalanisme i justícia social (vista inicialment des del marxisme i després des del liberalisme). També es confronten els seus nombrosos escrits autobiogràfics amb la realitat de la seva vida, demostrant un cop més que no es pot confondre memòria amb història. I alhora s’entra també en el context, l’època, el món que l’envoltava. No només com un teló de fons de la seva activitat, sinó que s’intenta que l’anàlisi de les seves propostes i activitats, a més de descriure la seva trajectòria, aporti reflexions que també siguin útils per entendre qüestions com el catalanisme insurreccional dels anys vint, l’exili parisenc (molt important per donar-li una visió àmplia de les qüestions), l’ascens dels feixismes a Europa o la Catalunya autònoma i republicana dels anys trenta, especialment en els convulsos anys de la guerra civil. / This is a biographical research about the politician and journalist Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988). Due to the intensity and duration of his political and cultural activity, this thesis studies only the young years, from his birth in Figueres in 1906 until his exile in 1939, but the author is already working in the second part of the biography. Jaume Miravitlles got involved in politics from a very young age. He had great qualities as an orator, an analyst and a writer. When he was still an adolescent, he participated in the creation of one of the first Catalan groups of sympathizers of the Russian revolution, the Socialist Group of Figueres. Afterwards he found his way into the insurrectionary Catalan nationalism (plot of Garraf, facts of Prats de Molló). As a result of these activities he was arrested, subjected to court-martial and had to exile himself in Paris, where he lived from 1925 to 1930. There his career as a columnist started. He wrote about politics, specially about the international branch, and also about culture. With the Republic he came back to Catalonia, where he was one of the leaders of the communist Working and Peasant Block (Bloc Obrer i Camperol). In this party he was one of the main propagandists and electoral candidates. In 1934, because of the failure of the Bloc Obrer i Camperol and of his analysis about the rise of the Nazism, he left a party of class like the Bloc Obrer i Camperol to join the Republican Left of Catalonia (Esquerra Republicana de Catalunya), an interclassist party, where he also developed a frantic activity of meetings and publications. From 1934 to 1936, as a teacher of the School of Work of Barcelona, the became the president of the Association of Civil Servants of the Generalitat of Catalonia. In 1936 he was one of the organizers of the frustrated Popular Olympiad. During the Spanish Civil War he was a very close man of Lluís Companys and Josep Tarradellas. He got involved, first, in the Committee of Antifascist Militias and afterwards he directed the Commissariat of Advertising (Comissariat de Propaganda) of the Generalitat of Catalonia, which was probably the best means of communication in the republican zone. During the war, more than the revolutionary that he had been until the moment, we find the man of government. This is his most brilliant moment, as he coordinated with efficiency a team of writers, photographers, cinema technicians, graphic designers, etc. The Commissariat used, in an innovative way, all the means within reach, from the most traditional ones (posters, magazines, books...), to the most modern ones (photography, cinema, radio) to spread internationally the points of view of the Catalan Governement and of the Republic. In this thesis we study in depth, then, trainings years, of youth and the first maturity of Jaume Miravitlles. It is structured into an introductory chapter, six chapters that deal with his life and work following a chronological and geographic order (Figueres, Barcelona, Paris, Barcelona) and a seventh one devoted to the conclusions. The main sources used are the many articles and books published by Miravitlles, as well as other unpublished works of his, his correspondence and the many references about him that are disperse in many books of memories, diaries or in the correspondence of his contemporaries. His sons and other people who knew him have also been interviewed. The study describes his personal evolution, his activity and political thought, which always turned on two ideas: catalanism and social justice (seen initially from marxism and afterwards from liberalism). His numerous autobiographical writings are also confronted with the reality of his life, demonstrating once again that memory can not be confused with history. And at the same time this thesis shows also the context, the period, the world that surrounded him. Not only like a backdrop of his activity, but also like a way to think about the insurrectionary catalanism of the twenties, the Parisian exile (very important to give him an extense vision of the questions), the rise of the fascism in Europe or the autonomous and republican Catalonia of the thirties, especially in the convulsed years of the civil war.

L’any 1960, quan es començaren a evidenciar els primers símptomes del boom turístic, s’inicià un procés de modernització social on el visitant estranger hi jugà un paper essencial. Amb la seva arribada, nous estils musicals com el pop, el rock o el soul serviren per connectar ambdues societats –la turística i la local– i produir un canvi de mentalitat entre la població mallorquina, amb els joves com a grans protagonistes. Aquest canvi no només afectà als seus gusts musicals, sinó també altres aspectes (estètica, llenguatge, gestió del temps lliure, etc) al mateix temps que, al seu voltant, s’estructurava una indústria local dedicada a l’oci nocturn que, entre els anys seixanta i setanta, convertiria a Mallorca en un dels nuclis musicals més importants de tot l’Estat espanyol.

A través de la prensa ibicenca de los años republicanos advertimos una sociedad en pleno proceso de transformación, aunque continuase siendo una comunidad conservadora muy influenciada por la Iglesia, en la cual pervivía un caciquismo clientelista consentido y de base política. En ella encontramos, junto a las débiles organizaciones políticas de izquierdas o el camaleónico Partido Liberal-Disidente/ Partido Republicano de Centro, formaciones dinásticas derechistas como el Partido Liberal Regionalista Ibicenco, cuyo líder se convirtió interesadamente al regionalismo tras haber roto con la dirección provincial y nacional del Partido Liberal. Tal adscripción regionalista, no asumida enteramente por los votantes, fue una de las causas que comportaron el descalabro electoral de sus candidatos en todas las convocatorias de 1931 y, con ello, la disolución de la formación y el nacimiento del Partido Social Agrario-CEDA y, posteriormente, del Partit Regionalista d’Eivissa.

La Sociología de las Profesiones ha convenido en establecer la Revolución Industrial y el Estado Liberal como motores y catalizadores de las profesiones actuales. El presente estudio de caso analiza los cambios que se produjeron en la profesión médica en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XIX. Esta profesión se construyó con el concurso de diversos agentes profesionalizadores, entre ellos y de gran importancia, los curanderos e intrusos profesionales. A su vez, se produjo una profesionalización desde dentro de la profesión en la cual la deontología médica y el control de las condiciones de trabajo fueron focos de especial atención, así como la creación de la figura del médico ideal. La investigación ha puesto de manifiesto la importancia de las asociaciones médicas en el proceso aludido, especialmente cuando la colegiación fue obligatoria. La profesión médica mallorquina durante el periodo estudiado experimentó un cambio de profesión de estatus a profesión ocupacional posicionándose con éxito de manera hegemónica en el “mercado de la salud”. / La Sociologia de les Professions ha establert la Revolució Industrial i l’adveniment de l’Estat Lliberal com a motors i catalitzadors de les professions actuals. Aquest estudi de cas analitza els canvis que es produïren a la professió mèdica mallorquina durant la segona meitat del segle XIX. Aquesta professió es va construir amb el concurs de diversos agents professionalitzadors, entre ells i de gran importància, els curanderos i intrusos professionals. Alhora, es va produir una professionalització des de dins de la professió en la qual la deontologia mèdica i el control de les condicions de treball van ser focus d'especial atenció, així com la creació de la figura del metge ideal. La investigació ha posat de manifest la importància de les associacions mèdiques en el procés al•ludit, especialment quan la col•legiació va ser obligatòria. La professió mèdica mallorquina durant el període estudiat va experimentar un canvi de professió d'estatus a professió ocupacional posicionant-se amb èxit de manera hegemònica en el “mercat de la salut”. / The Sociology of the Professions has eventually agreed upon establishing the onset of the industrial revolution and the liberal state as driving forces of currently existing professions. This case study focuses on the changes that affected the medical profession in Mallorca during the second half of the 19th century. This profession was modeled under the influence of multiple professionalizing agents, among which quack doctors and “professional intruders”, were notably significant. Nonetheless professionalization came from within the very profession in which attention focused particularly on medical deontology and the control of working conditions, as well as the creation of the ideal doctor. Research has shown the significance of medical associations in the process, especially when such professional associations became mandatory. The medical profession in Mallorca during the studied period shifted from a profession of status to an occupational profession and henceforth became established in the “medical market” in a predominant way.

Este trabajo analiza las líneas generales que marcaron el proceso de incorporación de la Amazonía ecuatoriana al Estado nacional durante el siglo XIX, dicho de otra forma, el proceso de nacionalización de dicha región conocida como el Oriente. En él se abordan, principalmente, las políticas orientalistas adoptadas por el Estado ecuatoriano, las cuales se pueden clasificar en cuatro grandes temas: administración, promoción de las misiones católicas, colonización y construcción de vías de comunicación. Junto con las políticas estatales, se analizan también una serie de cuestiones concomitantes que las condicionaron, como: la existencia e influencia de una serie de poderes locales enquistados en el Oriente; las expectativas regionales para la expansión hacia esta zona presentes en las provincias serranas; la resistencia indígena, que presentó diversas intensidades y manifestaciones; el desarrollo de las misiones católicas sobre el espacio en cuestión; y la creciente importancia de los conflictos limítrofes a lo largo del siglo XIX.Los resultados de la investigación realizada muestran que el proceso de incorporación del Oriente ecuatoriano al Estado nacional durante el siglo XIX tuvo un carácter persistente y creciente, aunque desigual en cuanto al alcance de la incorporación efectiva de este territorio, ya lo valoremos a nivel de lo socio-económico y político-administrativo, o bien a nivel ideológico-simbólico. Recapitulando de acuerdo a los principales centros de interés presentes en la tesis vemos que los gobiernos ecuatorianos de esta etapa sí contemplaron entre sus objetivos la incorporación del Oriente al Estado nacional y que utilizaron a las misiones católicas como elemento estratégico fundamental para lograrla. Esta tendencia ya estuvo presente en las primeras décadas republicanas (1830-1860), caracterizadas por la disgregación económica y la inestabilidad política, y se reforzó claramente durante el gobierno de García Moreno (1860-1875), coincidiendo con el primer proyecto definido de consolidación del Estado nacional en el Ecuador. Tras el paréntesis que supuso el gobierno de Veintimilla (1876-1883), los gobiernos del Progresismo (1884-1895) retomaron las políticas destinadas a la incorporación del Oriente al Estado nacional, que en esta etapa finisecular adquirieron una especial significación debido al impacto de la economía cauchera, los procesos de nacionalización de territorios por parte de los Estados andino-amazónicos que ésta trajo consigo y la agudización de los conflictos limítrofes. No obstante, el análisis realizado también ha puesto en evidencia las profundas contradicciones entre el interés por la selva presente en los discursos oficiales y la precariedad de la acción institucional efectiva sobre este territorio. Además, diversos grupos de poder regional de la Sierra impulsaron iniciativas para la colonización y la construcción de vías de comunicación con el Oriente, marco en el cual afloraron una serie de rivalidades inter e intrarregionales. También hay que recordar que durante el siglo XIX el Oriente se fue perfilando como un elemento aglutinador nacional y como un referente ideológico común compartido por diferentes sectores sociales y que en estos años se elaboró un imaginario relativo al Oriente que preconizó que esta región se convertiría en la solución de todos los problemas que enfrentaba el país. Este imaginario estuvo moldeado por el discurso de los grupos dirigentes y por el desarrollo de los conflictos de límites internacionales. / Title: The Incipient Province. Incorporation of the Ecuadorian Oriente to the national State (1830-1895)This work analyses the general features of the incorporation process of the Ecuadorian Amazonia to the national State during the 19th century, that is, the process of nationalisation of a region, the so-called Oriente. It mainly focuses on the orientalist policies implemented by the Ecuadorian State, which can be classified under four big categories: administration, promotion of catholic missions, colonisation and building of communication routes. Along with state policies, a series of related questions that conditioned them are examined, such as: the existence and influence of several local authorities festered within the Oriente; the regional expectations on the expansion to this area present in the provinces of the Sierra; the indigenous resistance, under diverse intensities as well as manifestations; the development of catholic missions in the area; and the increasing importance of border conflicts during the 19th century. The research undertaken shows the persisted and increasing character of the process, despite its inequality in terms of the scope of this territory's effective incorporation, both from a socio-economical and politico-administrative perspective and from an ideological-symbolical one. To summarise, concerning the main issues of the thesis, we observe that Ecuadorian governments of this period did have among their goals the incorporation of the Oriente to the national State and that they used catholic missions as a key strategic element to achieve it. The analysis illustrates the deep contradictions between the presence of the forest in official discourses and the precariousness of the effective institutional action on the territory. Furthermore, it considers the interest of several groups of regional power in the Sierra that promoted initiatives aiming at the colonisation and the construction of communication routes with the Oriente, resulting into the rise of several inter and intra rivalries. Equally, during the 19th century, the Oriente gradually became an element of national unity as well as a common ideological reference shared by different social sectors. Finally, these years also witnessed the making of an imagery of the Oriente that advocated the conversion of this region into the solution for all problems the country was facing. Such imagery was shaped by the discourse of ruling groups and the development of conflicts in international borders.