• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 11
  • 6
  • 5
  • 4
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 31
  • 31
  • 10
  • 9
  • 8
  • 7
  • 6
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
11

El tratamiento contable de los intangibles: estudio exploratorio en el sector de tecnologías de la información / The accounting treatment of intangibles: an exploratory study in Information Technology

Pontet Ubal, Norma, López Ávila, César Omar, Volpi Suárez, Lourdes Yvonne 10 April 2018 (has links)
In the new economy, intangible assets have become the main creators of value to many firms. However, the valuation of these assets in the accounting framework raises several issues with respect to identification, measurement and control. In this paper the valuation, measurement and recognition of intangible assets and their impact on the financial statements are presented, analyzing the asymmetry in the allocation of resources in the equity market, the growth of investments in intangible assets and the market value of the digital economy. In a group of uruguayan companies arriving at a set of initial findings for the cases. We understand the need to review and amend the rules for the treatment of intangibles, seeking to integrate more sophisticated in IT. We also understand that the rules should provide more detailed guidance on disclosure for intangible and costs-benefits for companies (from the perspective of the capital market and investors). / En la nueva economía, los activos intangibles se han convertido en los principales creadores de valor para un gran número de empresas. Sin embargo, la valoración de estos activos en el marco contable plantea varios problemas con respecto a su identificación, medición y control. En el presente trabajo, se exponen los criterios de valuación de activos intangibles y sus consecuencias en los estados financieros, para lo cual se ha analizado la asimetría en la asignación de recursos en el mercado de capitales, el crecimiento de las inversiones en intangibles y el valor de mercado de las empresas en la economía digital. Se explora en un grupo de empresas uruguayas las cuestiones discutidas, a partir de lo cual se arriba a un conjunto de conclusiones iniciales para los casos de estudio. Entendemos que es necesario revisar y modificar las normas para el tratamiento de intangibles, de modo que se integre aspectos más sofisticados en cuanto a TI. Asimismo, entendemos que las normas deben proporcionar una orientación más detallada sobre revelación de información para intangibles y de su relación costo-beneficio para las empresas (desde la perspectiva del mercado de capitales y de los inversores).
12

PROYECTOS DE I+D E INNOVACIÓN EN UNIVERSIDADES: DETERMINACIÓN DE SU CARACTER EMPRESARIAL

Casanova Navarro, Mariano 25 January 2016 (has links)
[EN] In university life, research and teaching are closely connected. In fact, it is widely accepted that those activities are inseparable, at least in contrast to other teaching establishments with a purely practical orientation. Universities need research for the purposes of teaching since both activities enable them to develop and convey knowledge. The close connection between research and teaching is, actually, reflected in the higher education framework law, the "Ley Orgánica de Universidades", LOU, which states that research in universities contributes to the acquisition of scientific knowledge and the development of teaching and study. In this context, however, the activities in question, the Research, Development & Innovation Projects, R&D&I_Projects, in spite of they are carried out by state universities, are developed applying the same rules as a private company. Therefore, when carrying out research which is commissioned and remunerated pursuant to a contract, or even granted or funded, state universities, consequently, are providing services within the same economic activity: the research as a differentiated sector of activity. Furthermore, although the undertaking of such projects may be regarded as a great assistance to university education, it is not essential to attain its objective, that is, in particular, the teaching of students to enable them to pursue a professional activity. Indeed, many universities achieve this aim without carrying out R&D&I_Projects and there are other ways to ensure a link between university education and professional life. Accordingly, the undertaking by state universities of R&D&I_Projects must be regarded as a differentiated economic activity, in so far as they are not acting neither as a public authority nor as a teaching establishment, but carrying out activities for consideration; even if they carry out such projects by means of grants or funds, or, on the other hand, as above mentioned, by effecting economic transactions. / [ES] En la vida universitaria, la investigación y la enseñanza están estrechamente vinculadas. De hecho está mayoritariamente aceptado que se trata de actividades inseparables, al menos a diferencia de otras entidades educativas con una orientación meramente práctica. Las universidades necesitan la investigación para la enseñanza, puesto que ambas actividades les permiten desarrollar y transmitir el conocimiento. La estrecha conexión entre investigación y enseñanza en las universidades se refleja, de hecho, en la norma legal aplicable a la educación superior universitaria, la Ley Orgánica de Universidades, LOU, que dispone que la investigación universitaria contribuye a la adquisición de conocimientos científicos y al desarrollo de la enseñanza y el estudio. En este contexto, sin embargo, las actividades objeto de este trabajo, los Proyectos de I+D e innovación, Proyectos de I+D+i, a pesar de llevarse a cabo en el seno de universidades públicas, son desarrollados en aplicación de las mismas normas que le son aplicables a una empresa privada. En consecuencia, en el desarrollo de un proyecto encargado y retribuido con arreglo a un contrato, o incluso a través de ayudas públicas o subvenciones, las universidades públicas pasan a prestar servicios en el marco de una misma actividad económica: la investigación, como sector diferenciado de actividad. Además, si bien la realización de tales proyectos puede considerarse útil para la enseñanza universitaria, no es imprescindible para lograr el objetivo contemplado por ésta, a saber, en concreto, la formación de estudiantes para permitirles ejercer una actividad profesional. En efecto, es necesario reconocer que muchos centros de enseñanza universitaria logran dicho objetivo sin llevar a cabo Proyectos de I+D+i a título oneroso y que existen otras maneras de garantizar la existencia de una relación entre la enseñanza universitaria y la vida profesional. Por consiguiente, de acuerdo con todo lo anterior, debe concluirse que la realización de Proyectos de I+D+i en universidades públicas supone el desarrollo de una actividad empresarial diferenciada, en la medida en que, en el desarrollo de los mismos, no se actúa en calidad de autoridad pública, como tampoco en el ámbito de la enseñanza, sino que se realizan actividades a cambio de una contraprestación; y, todo ello, con independencia de que dichos proyectos se lleven a cabo a través de ayudas públicas o subvenciones, o, por otra parte, tal y como se ha mencionado, a título oneroso. / [CAT] En la vida universitària, la investigació i l'ensenyament están estretament lligades. De fet, està majoritàriament acceptat que es tracta d'activitats inseparables, al menys a diferència d'altres entitats educatives amb una orientació merament pràctica. Les universitats necessiten la investigació per tal d'utilitzarla per l'ensenyament, ja que ambdues activitats possibiliten dessenvolupar i transmitir el coneiximent. L'estreta connexió entre investigació i ensenyament a les universitats es reflecteix, de fet, a la norma legal aplicable a l'educació superior universitària, la "Ley Orgánica de Universidades", LOU, que disposa que la investigació universitària contribueix a l'adquisició de coneixements científics i al desenvolupament de l'ensenyament i l'estudi. En aquest context, tanmateix, les activitats objecte d'aquest treball, els Projectes de I+D i innovació, Projectes de I+D+i, fins i tot portant-se a terme a les pròpies universitats públiques, són desenvolupades en aplicació de les mateixes normes que li són aplicables a una empresa privada. En conseqüència, en el desenvolupament d'un projecte encarregat i retribuït d'acord amb un contracte, o també mitjançant ajudes o subvencions, les universitats públiques passen a donar serveis en el bastiment d'una mateixa activitat económica: la investigació, como a sector diferenciat d'activitat. A més a més, encara que la realització d'aquests projectes pot considerar-se útil per a l'ensenyament universitari, no és imprescindible per aconseguir l'objectiu contemplat per aquesta, a saber, en concret, la formació d'estudiants per permetre'ls exercir una activitat professional. En efecte, cal reconèixer que molts centres d'ensenyament universitari aconsegueixen el mencionat objectiu sense portar a terme Projectes de I+D+i a títol onerós i que existeixen d'altres maneres de garantir l'existència d'una relació entre l'ensenyament universitari i la vida professional. Per tant, en correspondència amb tot l'anterior, ha de concloure's que la realització de Projectes de I+D+i a universitats públiques suposa el desenvolupament d'una activitat empresarial diferenciada, en la mesura en la qual, en el seu desenvolupament, no s'actua en qualitat d'autoritat pública, ni tampoc a l'àmbit de l'ensenyament, sinó que es realitzen activitats a canvi d'una contraprestació; i, tot plegat, independentment de que els mencionats projectes es portin a terme a través d'ajudes públiques o subvencions, o, d'altra banda, tal com s'ha esmentat, a títol onerós. / Casanova Navarro, M. (2016). PROYECTOS DE I+D E INNOVACIÓN EN UNIVERSIDADES: DETERMINACIÓN DE SU CARACTER EMPRESARIAL [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/60155 / TESIS
13

IMPACTO DE LAS AYUDAS PÚBLICAS A I+D EN EL DESEMPEÑO INNOVADOR DE LAS PYMES DE ARTES GRÁFICAS EN ESPAÑA

Rodríguez Barrera, Rosa María 01 August 2011 (has links)
La presente investigación doctoral se ha planteado con el objetivo de contrastar si la intervención pública consigue alcanzar los objetivos inicialmente previstos con la concesión de subvenciones públicas para promover el desarrollo de actividades innovadoras, esto es, promover el avance tecnológico, fomentar el crecimiento económico y provocar cambios de comportamiento en las empresas, que favorezcan la difusión del conocimiento. El objetivo principal ha sido contrastar empíricamente si, para las empresas del sector de las Artes Gráficas en España, la intervención pública llevada a cabo por el Gobierno Central, así como por parte de las diferentes comunidades autónomas o, incluso, de la Unión Europea, está vinculada al desempeño innovador de forma positiva e indirecta, a través de diversas variables identificadas con características estructurales y organizativas de las empresas, e indicadoras de su dinámica innovadora. Para ello se ha contrastado, para datos de 2006, el rol mediador que las características de las empresas desempeñan en la relación que puede existir entre la obtención de subvenciones y el desempeño innovador de las empresas de Artes Gráficas del territorio nacional. Palabras clave: actividades de I+D, innovación, financiación pública a la innovación, pyme, Artes Gráficas, mediación. / Rodríguez Barrera, RM. (2011). IMPACTO DE LAS AYUDAS PÚBLICAS A I+D EN EL DESEMPEÑO INNOVADOR DE LAS PYMES DE ARTES GRÁFICAS EN ESPAÑA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/11402 / Palancia
14

Essensen av interpretation : En studie av Robert Schumanns pianotrio nr 1 i d-moll

Svanström, Eleonora January 2022 (has links)
I denna studie har jag fördjupat mig i Robert Schumanns pianotrio i d-moll, opus 63 - specifikt första satsen (Mit Energie und Leidenschaft), som här får fungera som analysmaterial. Studien syftade till att utveckla och underbygga en tolkning av verket, för att kunna framföra det på min examenskonsert i maj 2022. Genom att studera skrifter om Schumanns liv och leverne samt Schumanns partitur till trion, ökade jag min förståelse av verket och omständigheterna kring dess födelse, vilket underlättade instuderingsprocessen. Jag upplever att denna studie har länkat samman Schumanns tankar med mina egna tankar kring verket och att jag på så vis lyckats skapa en mer fulländad tolkning.
15

Características do clima de Uberlândia-MG: análise da temperatura, precipitação e umidade relativa / Climate characteristics of Uberlândia-MG: analisys of temperature, rainfall and relative humidity

Petrucci, Eduardo 08 February 2018 (has links)
CAPES - Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / O objetivo deste trabalho é analisar o comportamento das variáveis temperatura, umidade relativa do ar e precipitação da cidade de Uberlândia/MG. Foram utilizados dados diários das referidas variáveis, registrados pela Estação Meteorológica Convencional de Uberlândia, n° 83.257. No tratamento inicial, foi realizada organização e tabulação dos dados, tendo-se feito a validação e preenchimento de falhas. Posteriormente foi realizada estatística descritiva dos dados: valores mensais, anuais e quinquenais da temperatura média (máximo, média e mínimo), temperatura máxima (máxima absoluta e média), temperatura mínima (mínimo absoluto e média), umidade relativa do ar média (máximo, média e mínima), umidade relativa máxima (máxima e média) e umidade relativa mínima (mínimo e média) e as precipitações máximas diárias e totais anuais. Análise de frequência utilizando o método da Curva de Permanência permitiu identificar variações inter-quinquenais. Na distribuição de probabilidades de chuvas e construção do I-D-F e da Equação de Chuvas Intensas para a cidade os dados foram ajustados com a função densidade de probabilidade de Gumbel. Os resultados apontam que há tendências positivas (aumento) nos valores de Temperatura Máxima absoluta, com média do período de 35,9°C e amplitude de 3,1°C, e valores médios das décadas de 1980, 34,4°C, 1990, 35,5°C, 2000, 36,1°C e 2010 com 37,5°C; Temperatura Mínima, com média do período 7,3°C e amplitude de 3,6°C, e valores médios das décadas de 1980, 5,4°C, 1990, 6,7°C, 2000, 7,9°C e 2010 com 9°C; Temperatura Média, com média do período de 22,6°C e amplitude de 1,4°C, e valores médios das décadas de 1980, 22°C, 1990, 22,6°C, 2000, 22,8°C e 2010 com 23,4°C. Tendência negativa (redução) nos valores de Umidade Relativa Mínima, com média do período de 34% e amplitude de 10,8%, e valores médios das décadas de 1980 com 39,6%, 1990 com 34,4%, 2000 com 32,4% e 2010 com 28,8; Umidade Relativa Máxima sensível redução de 1,1%; e Umidade relativa Média, com média do período de 68% e amplitude de 5%, valores médios das décadas de 1980 com 70%, 1990 com 69%, 2000 com 68% e 2010 com 65%. Para a precipitação, nos últimos anos tem se registrado chuvas abaixo da média do período histórico que é de 1487 mm, e médias das décadas de 1980 de 1593 mm, 1990 com 1490 mm, 2000 com 1560 mm e 2010 com 1269 mm. A partir da década de 2010 foram intensificadas as sequências de dias sem chuva na estação chuvosa e sequências de dias sem chuva cada vez maiores. A partir do cálculo de equação de chuvas intensas e curvas I-D-F, foram encontrados os valores da constante de regressão “a” =330,4083, coeficiente de regressão “b” 0,1452 e média dos coeficientes de regressão para todos os retornos “c” c= -0,6164, resultando na Equação de Chuvas Intensas: I= (330,4083 x T0,1452)/t0,6164. Pelo gráfico I-D-F, são esperadas chuvas mais intensas nas primeiras horas de duração para períodos de retornos mais longos, por exemplo, para retorno de 100 anos, são esperadas chuvas com intensidade de 109 mm/h nos primeiros 15 minutos de duração do evento. / The objective of this work is to analyze the behavior of the varying temperatures, relative humidity and precipitation of the city of Uberlândia / MG. Daily data of these variables were used, recorded by the Uberlândia Conventional Weather Station, No. 83.257. In the initial steps, the data were organized and tabulated, with validation and filling in of the faults realized. Subsequently, a descriptive statistical analysis was performed: monthly, annual and quinquennial values of the mean temperature (maximum, average and minimum), maximum temperature (absolute maximum and average), minimum temperature (absolute minimum and average), relative humidity (maximum and average) and minimum relative humidity (minimum and average), and the maximum in 24 hours and total annual precipitation. Frequency analysis using the Permanence Curve method allowed the identification of inter-quinquennial variations. In the distribution of rainfall probabilities and construction of the I-D-F curves and the Intense Rainfall Equation for the city, the data were adjusted with Gumbel’s probability density function. The results indicate that there are positive trends (increase) in absolute maximum temperature values, with a mean of 35.9 ° C and a amplitude of 3.1 ° C, and mean values of the 1980s, 34.4 ° C, 1990, 35.5 ° C, 2000, 36.1 ° C and 2010 with 37.5 ° C; Minimum temperature, with a mean temperature of this period of 7.3 ° C and amplitude of 3.6°, and mean values of the 1980s , 5.4 ° C, 1990, 6.7 ° C, 2000, 7.9 ° C, and 2010 with 9°C; Mean temperature, with a mean in this period of 22,6°C and a amplitude of 1,4°C, and mean values of the 1980s, 22°C, 1990, 22,6°C, 2000, 22,8°C and 2010 with 23,4°C. Negative trend (reduction) in the values of Minimum Relative Humidity, with an average of 34% and amplitude of 10.8%, and average values of the 1980s with 39.6%, 1990 with 34.4%, 2000 with 32,4% and 2010 with 28.8%; Maximum Relative Humidity with a sensitive reduction of 1.1%; and Average Relative Humidity, with mean of 68% and amplitude of 5%, average values of the 1980s with 70%, 1990 with 69%, 2000 with 68% and 2010 with 65%. Concerning precipitation, in the last years rainfall has been registered below the average of the historical period that is of 1487 mm, and mean values of the decades of 1980 of 1593 mm, 1990 with 1490 mm, 2000 with 1560 mm and 2010 with 1269 mm. From the decade of 2010 the sequences of days without rainfall in the rainy season and sequences of days without rainfall were intensified. From the calculation of the intense rainfall equation and IDF curves, the values of the regression constant "a" = 330.4083, regression coefficient "b" 0.1452 and mean of the regression coefficients for all returns "c" "C = -0.6164, resulting in the Intense Rainfall Equation: I = (330.4083 x T0.1452) / t0.6164. Through the I-D-F graph, more intense rains are expected in the first few hours of duration for periods of longer returns, for example, for 100-year returns, rainfall of 109 mm / h is expected in the first 15 minutes of the event. / Dissertação (Mestrado)
16

Exploring the Dynamics of Regional R&D Networks: a Closer Look at Valencia's Inter-Organizational Partnerships

Yankova, Dima Nedelcheva 19 February 2024 (has links)
[ES] La literatura sobre redes de conocimiento se ha centrado históricamente en dos líneas de investigación. La primera analiza los orígenes de las conexiones entre nodos, explorando cómo los actores eligen a sus socios. La segunda se centra en las implicaciones de la estructura de red resultante para el intercambio de conocimiento y el rendimiento individual o colectivo. Muchos estudios han reconocido el papel fundamental que juega la proximidad social como impulsora de la creación de conexiones y como requisito para la transferencia de conocimiento tanto tácito como complejo. Sin embargo, el entendimiento académico de la proximidad social como concepto y las implicaciones de establecer vínculos fuertes sigue siendo relativamente limitado. El objetivo principal de esta tesis es abordar dos preguntas de investigación. En primer lugar, pretendemos investigar el impacto de diversas formas de proximidad social en la formación de vínculos dentro de las redes de conocimiento. En este contexto, distinguimos entre las experiencias compartidas en solicitudes de proyectos exitosas y no exitosas, ya que ambas interacciones constituyen fuentes de conexión social entre los participantes. En segundo lugar, analizamos las diferencias entre las conexiones fuertes respecto a su papel y función. Investigamos si, y bajo qué condiciones, las organizaciones aprovechan las colaboraciones repetidas para explotar varias veces el mismo tema (lo que denominamos especialización) o para explorar nuevas áreas temáticas (diversificación). Estos aspectos contribuyen a dos corrientes importantes de la literatura: la dinámica de las redes de conocimiento, al destacar el origen y las implicaciones de los vínculos fuertes; y la gestión estratégica, al analizar las respuestas estratégicas de las organizaciones frente al rechazo de financiamiento. La tesis se enfoca en la red regional valenciana de I+D financiada con fondos públicos. Para llevar a cabo el análisis empírico, creamos una base de datos que contiene información sobre todas las asociaciones de I+D formadas entre 2016 y 2022. Estas asociaciones solicitaron subvenciones públicas a dos entidades regionales, que administran conjuntamente el 75% de los 1.6 millones de euros asignados para la implementación de la estrategia regional de especialización inteligente. En general, esta investigación introduce un aspecto inexplorado de la proximidad social, que desafía las hipótesis existentes sobre el tipo de interacción previa necesaria para establecer un nivel adecuado de confianza y familiaridad que motive futuras colaboraciones entre los actores. Además, este estudio demuestra de manera empírica que los vínculos de red que son estructuralmente equivalentes pueden desempeñar roles fundamentalmente diferentes, dando lugar a la especialización o diversificación temática. Estos resultados indican que el peligro de una excesiva concentración en un tipo de actividad tras varias colaboraciones no es simplemente un resultado del entorno estructural o de la presencia de vínculos fuertes, sino que es el resultado de las decisiones estratégicas tomadas por las organizaciones sobre cómo aprovechar mejor sus vínculos fuertes. Las conclusiones de esta tesis tienen implicaciones significativas para el diseño de políticas y pueden orientar a los responsables políticos a dirigir intervenciones más efectivas sobre redes de conocimiento. / [CA] La literatura sobre xarxes de coneixement s'ha centrat històricament en dues línies d'investigació. La primera analitza els orígens de les conexions entre nodes, explorant com els actors trien els seus socis. La segona es centra en les implicacions de l'estructura de xarxa resultant per a l'intercanvi de coneixements i el rendiment individual o col·lectiu. Molts estudis han reconegut el paper fonamental que juga la proximitat social com a impulsora de la creació de connexions i requisit per a la transferència de coneixement tant tàcit com complex. No obstant això, coneixement acadèmic de la proximitat social com a concepte i les implicacions d'establir vincles forts continuen sent relativament limitats. L'objectiu principal d'aquesta tesi és abordar dues preguntes d'investigació. En primer lloc, pretenem investigar l'impacte de diverses formes de proximitat social en la formació de vincles dins les xarxes de coneixement. En aquest context, diferenciem entre les experiències compartides en sol·licituds de projectes exitosos i no exitosos, ja que ambdues interaccions constitueixen fonts de connexió social entre els participants. En segon lloc, analitzem les diferències entre els vincles forts segons el seu paper i funció. Investiguem si, i sota quines condicions, les organitzacions aprofiten les col·laboracions repetides per explotar diverses vegades el mateix tema (el que anomenem especialització) o per explorar noves àrees temàtiques (diversificació). Aquests aspectes contribueixen a dues corrents importants en la literatura: la dinàmica de les xarxes de coneixement, en destacar l'origen i les implicacions dels llaços forts; i la gestió estratègica, en analitzar les respostes estratègiques de les organitzacions davant el rebuig de finançament. La tesi es centra en la xarxa regional valenciana de I+D finançada amb fons públics. Per dur a terme l'anàlisi empíric, s¿ha creat una base de dades que conté informació sobre totes les associacions de I+D formades entre 2016 i 2022. Aquestes associacions van sol·licitar subvencions públiques de dues entitats regionals, que administren conjuntament el 75% dels 1,6 milions d'euros assignats per a la implementació de l'estratègia regional d'especialització intel·ligent. En general, aquest document introdueix un aspecte inexplorat de la proximitat social, que qüestiona les hipòtesis existents sobre el tipus d'interacció prèvia necessària per establir un nivell adequat de confiança i familiaritat que motivi futures col·laboracions entre els actors. A més, aquest estudi demostra de manera empírica que els vincles de la xarxa que són estructuralment equivalents poden assumir rols fonamentalment diferents, conduint a l'especialització o diversificació temàtica. Aquests resultats indiquen que el perill d'una excessiva concentració en un tipus d'activitat després de diverses col·laboracions no és simplement un resultat de l'entorn estructural o la presència de vincles forts. En canvi, és el resultat de les decisions estratègiques preses per les organitzacions sobre com aprofitar els seus vincles forts. Les conclusions d'aquesta tesi tenen implicacions significatives per al disseny de polítiques i poden orientar els responsables polítics a l'hora de dirigir intervencions més efectives sobre xarxes de coneixement. / [EN] The literature on knowledge networks has long grappled with two types of questions. The first concerns the antecedents of tie formation; that is, how actors select their partners. The second concentrates rather on the implications of the resulting network structure for knowledge exchange and individual or collective performance. Many studies have acknowledged the critical role of social proximity as a driver of link formation and an important prerequisite for the transfer of both tacit and complex knowledge. Yet, scholarly understanding of social proximity as a concept remains somewhat constrained and the implications of building strong ties are subject to ongoing debates. Hence, the primary objective of this doctoral work is to address two sets of research questions. First, we aim to investigate how various forms of social proximity influence the formation of ties within knowledge networks. In this context, we differentiate between prior joint experiences in successful and unsuccessful project applications, as both forms of engagement constitute a source of relational embeddedness between actors. Second, we examine how the emerging strong bonds between organizations differ in their role and function. We test whether and under what conditions organizations leverage repeated collaborations to exploit the same topic multiple times (what we call specialization) or to explore new ones (diversification). These questions contribute to two separate streams of literature: the one on knowledge network dynamics by highlighting the origin and consequences of strong coupling; and the one on strategic management by tracing organizations' strategic response to funding rejection. The thesis zooms in on Valencia's regional publicly-funded R&D network. To conduct the empirical analysis, we build a unique dataset which contains information on all R&D partnerships, formed between 2016 and 2022, which requested public subsidy from one of the top two regional sources of innovation-related funding. The two entities together manage 75% of the 1.6 billion Euros designated for the implementation of the regional smart specialization strategy. Overall, this document introduces a new, vastly unexplored facet of social proximity, thus challenging existing assumptions on what type of former interaction is necessary to generate sufficient levels of trust and familiarity so as to motivate further engagement between actors. Moreover, it demonstrates empirically that structurally equivalent network ties can assume fundamentally distinct roles, leading either to thematic specialization or diversification. These findings suggest that the danger of over-embeddedness in one type of activity after several collaborations may not necessarily be a product of the structural setting alone and the presence of strong ties. It is rather a product of organizations' strategic choices about how they harness their strong bonds. The conclusions of this thesis hold far-reaching implications for policy design, and can guide policymakers in steering more effective network interventions. / Yankova, DN. (2024). Exploring the Dynamics of Regional R&D Networks: a Closer Look at Valencia's Inter-Organizational Partnerships [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202886
17

Desarrollo e implementación de un modelo de gestión de la I+D+i para las empresas constructoras basado en la norma UNE 166002

Correa Becerra, Christian Luis 02 April 2009 (has links)
En los últimos años, el gobierno español ha impulsado diferentes iniciativas para aumentar la inversión en investigación, desarrollo e innovación (I+D+i) del tejido empresarial. Entre todas ellas destaca la nueva serie de normas UNE 166000 que busca sistematizar el proceso de gestión de la I+D+i dentro de la empresa. En concreto para el sector de la construcción, el Gobierno de España ha elaborado nuevas cláusulas administrativas para la contratación de obras y servicios. En ellas, se valora la implementación de innovaciones desarrolladas dentro de proyectos de I+D+i de la empresa, y que se encuentren debidamente justificadas según las normas UNE 166000. Esta variación en las condiciones del mercado de la construcción, introducido por su principal cliente, es un desafío enorme para un sector tradicionalmente poco innovador y para el cual no se tienen modelos claros del proceso de innovación. Así pues, se realizó una investigación para: en primer lugar, ayudar a la comprensión del problema de la innovación en el sector; en segundo lugar, resaltar aspectos claves de la gestión de la innovación en las empresas constructoras; y, finalmente, plantear recomendaciones para la implantación de sistemas de I+D+i en estas empresas. La estrategia utilizada para esta investigación es el estudio del caso, dado que cuando se inició la investigación el número de empresas certificadas por la norma UNE 166002 era insuficiente para llevar a cabo una estrategia de investigación cuantitativa. Los resultados demuestran que la gestión de la I+D+i en las empresas constructoras españolas es un proceso que comienza con la detección de oportunidades para innovar desde los requerimientos y problemas de las partes interesadas (empleados, empresa, clientes, proveedores, entorno, etc.). La organización genera ideas innovadoras para aprovechar estas oportunidades. La dirección selecciona las mejores ideas para transformarlas en proyectos de I+D+i. La dirección organiza y provee los recursos neces / Correa Becerra, CL. (2009). Desarrollo e implementación de un modelo de gestión de la I+D+i para las empresas constructoras basado en la norma UNE 166002 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/4344 / Palancia
18

Los incentivos fiscales a la I+D+i

Gil García, Elizabeth 14 October 2016 (has links)
No description available.
19

A Study on the Estimation of the Parameter and Goodness of Fit Test for the Self-similar Process

Chiang, Pei-Jung 05 July 2006 (has links)
Recently there have been reports that certain physiological data seem to have the properties of long-range correlation and self-similarity. These two properties can be characterized by a long-range dependent parameter d, as well as a self-similar parameter H. In Peng et al (1995), the alteration of long-range correlations with life-threatening pathologies are studied by analyzing the heart rate data of different groups of subjects. The self-similarity properties of two well-known processes, namely the Fractional Brownian Motion (FBM) and the Fractional ARIMA (FARIMA), are of interest to see if it is suitable to be used to model the heart rate data in order to examine the health conditions of some patients. The Embedded Branching Process (EBP) method for estimating parameter $H$ and a goodness of fit test for examining the self-similarity of a process based on the EBP method are proposed in Jones and Shen (2004). In this work, the performance of the goodness of fit test are examined using simulated data from the FBM and FARIMA processes. A modification of the distribution of the test statistics under null hypothesis is proposed and has been modified to be more appropriate. Some simulation comparisons of different estimation methods of the parameter $H$ for some FARIMA processes are also presented and applied to heart rate data obtained from Kaohsiung Veterans General Hospital.
20

Prolegomena k problematice osamělosti / Prolegomena to Problematics of Solitude

Pola, Petr January 2015 (has links)
PETR POLA : PROLEGOMENA TO PROBLEMATICS OF SOLITUDE Dissertation abstract The aim of the dissertation entitled Prolegomena to Problematics of Solitude is to introduce solitude as an existential characteristic, explore ways of its surpassing and articulate its relationship to experience of art. The issue of solitude represents for us a possible way to understand modern existence. First we examine the problem of solitude as an problem of isolated existence and formulate the question of its origin. The resolution of existential loneliness and solitude of being come to grasp the possibility of a relationship between isolation and solitude of being as sovereignty of being. Existential solitude means to effacer the relation of one who exists to oneself, which is a precondition for its existence. Finally we formulate a relationship between existential solitude and essential solitude, which is the paradigm for the experience of art especially for M. Blanchot. Deepening the problematics of existential solitude also enables to formulate the basis for discussions on the concept of subjectivity, which recently been revived.

Page generated in 0.036 seconds