Esta tesis doctoral es un estudio sociolingüístico sobre las tendencias de uso de las perífrasis verbales "haber de + infinitivo" y "tener que + infinitivo" del español de Barcelona y su Área Metropolitana. A través de esta investigación se demuestra que la frecuencia de uso de la perífrasis verbal "haber de + infinitivo" es mayor en el área geográfica delimitada que en el resto del territorio lingüístico peninsular, debido a fenómenos de variación y de interferencia lingüísticas propiciados por la situación de bilingüismo entre la lengua española y la lengua catalana. Estos resultados contrastan con los obtenidos en la tesis de licenciatura -estudio previo al de esta tesis doctoral-, en la que se constataba que el uso de la perífrasis "haber de + infinitivo" se documenta según la modalidad discursiva -en la variedad lingüística funcional culta, objetiva y planificada-, mientras que en el español de Barcelona y su Área Metropolitana la perífrasis "haber de + infinitivo" se documenta según las variables sociolingüísticas de los hablantes: edad, lengua habitual, lengua familiar y tipo de conocimiento de la lengua catalana.

La present tesi pretén aportar noves dades que contribueixin al coneixement de les relacions entre la varietat estàndard i les varietats geogràfiques. A partir de la caracterització d'una comunitat de transició intradialectal, la Conca de Temp, s'analitza l'estat i la direcció del procés de canvi lingüístic que opera en el català nord-occidental, i la incidència que hi exerceixen diversos factors lingüístics i extralingüístics.

Els objectius bàsics d’aquest treball monogràfic sobre l’eriçó de mar és donar a conèixer els termes genèrics i aquells que fan referència a una o unes espècies en concret d’aquest animal marí, la seva distribució geogràfica, la seva vitalitat i la motivació semàntica o l’etimologia de tots aquests significants. Així mateix, faig esment de possibles castellanismes i d’algunes peculiaritats fonètiques que afecten diversos significants de l’eriçó de mar. No obstant això, per a l’assoliment d’aquests objectius, he hagut d’obrir les finestres a altres disciplines. Així, tot just vaig iniciar aquesta tasca investigadora, vaig adonar-me de l’estreta relació que hi ha entre la ictionímia i la ictiologia i que, en conseqüència, era necessari adquirir unes certes nocions d’aquesta parcel.la de la biologia si volia conèixer més a fons aquests animals marins, que pertanyen a la família dels equinoïdeus: aspecte extern, grandària, coloració, hàbitat, etc. D’aquesta manera em va ser possible, entre altres coses, de diferenciar les distintes espècies que viuen a les nostres costes. El contacte directe amb la gent de mar i, en altres ocasions, la lectura d’alguns llibres i articles m’han fet conèixer alguns aspectes que tenen una relació més o menys directa amb aquest animal marí, com ara els diferents instruments que els pescadors fan o feien servir per a capturar-lo i aquells amb què la garota és utilitzada com a esquer, i també la distinció que els pescadors en fan entre la femella i el mascle, la femella que, segons ells, és bona per a menjar i el mascle que no ho és, perquè no té res. Aquesta diferenciació va molt lligada, com és obvi, al seu consum. Tota aquesta informació també ha quedat recollida en aquest treball, ja que pot ser força interessant tant pel seu valor dialectal com antropològic. Pel que fa a la recollida de dades, he utilitzat diversos procediments. Els més productius han estat una enquesta, amb l’ajut de fotografies i un qüestionari, la consulta de diversos atles lingüístics (LMP, ALM, ALDC...), diccionaris (DCVB, DECat...) i altres obres d’un àmbit més local. En definitiva, les dades aconseguides provenen d’un total de 119 poblacions, quantitat que, des del meu punt de vista, es pot considerar una xarxa prou important, si es té en compte que totes estan situades al litoral o a zones relativament pròximes. D’aquestes 119 localitats: 7 pertanyen a la Catalunya del Nord, 42 al Principat, 38 al País Valencià, 31 a les Illes Balears i la de l’Alguer. Quant als resultats, des d’una vessant geolingüística, el nombre total de significants que he aplegat per a designar d’una manera genèrica l’‘eriçó de mar’ és 31 i els lexemes o formes bàsiques són 13: garota, garoina, eriçó, eriç, castanya de mar, capellà, paparinell, olleta, así (asín), casserola, cassoleta, bogamarí i bogo. Dels significants que he recollit en aquest treball, també n’hi ha, al voltant d’una cinquantena, que no estaven documentats fins ara. En la segona part d’aquest treball, tracto de les motivacions (metàfores, metonímies, etc.) i de l’etimologia dels diversos significants de l’eriçó de mar. Així, esmento totes les hipòtesis que fins ara s’han formulat i, en alguns casos, la meva proposta. També faig al.lusió a la història de cadascun d’aquests mots i als primers testimoniatges documentals. Pel que fa a l’estudi històric i etimològic d’algunes paraules que probablement són molt antigues en català, com ara garota i bogamarí, cal dir que he tingut força dificultats a fonamentar-ne l’origen, especialment perquè no apareixen en documents medievals, cosa fins a cert punt lògica si tenim present la nocomercialització fins fa ben poc d’aquest animal marí. / The main aims of this monographic about the sea urchin is to describe both the general names and those more specific of one or some species that this sea animal has been given, as well as its geographic distribution, its vitality and the semantic or etymological justification behind those names. Possible Spanish-influenced names are also mentioned, together with some phonetic characteristics that influence the different significants of sea urchin. To reach these aims, it has been necessary to open up to different disciplines. As the process of research began, it was clear to me that I needed to learn more about the biology of these animals to be able to, for instance, see the difference between the different species that inhabit our seas. I also needed to establish direct contact with sea people and read about the type of instruments that were or are still used to capture the sea urchin, how male and female are distinguished, and so on. Regarding data collection, several instruments have been used: a survey (with the help of a collection of photographs and a questionnaire), the use of linguistic atlas, dictionaries and other written sources of a more local nature. The data has been collected in 119 different towns, which is quite an important sample as they are all located on the seaside or nearby and cover all the Catalan-speaking area. As for results, and from a geolinguistic perspective, the total amount of significants that have been collected to refer to the sea urchin in a general way are 31 and the basic lexemes are 13: garota, garoina, eriçó, eriç, castanya de mar, capellà, paparinell, olleta, así (asín), casserola, cassoleta, bogamarí and bogo. It is important to note that approximately 50 of the significants had not been documented before. The second part of this monographic is devoted to the etimology behind the significants of sea urchin and their motivation (metaphor, metonymy, etc.). There is also a historical and etimological study, which in some cases has proven quite difficult as some of the significants are very old Catalan words, such as garota and bogamarí.

Esta tesis aborda el análisis de un mecanismo de cohesión léxica que ha sido obviado en la mayor parte de las clasificaciones al uso: las etiquetas discursivas. Se trata de sintagmas nominales que recuperan o avanzan el contenido de un segmento discursivo de naturaleza predicativa y, al mismo tiempo, lo sintetizan y categorizan como entidad discursiva (este acontecimiento, el problema, tal propuesta, etc.). En la primera parte se establecen los fundamentos teóricos necesarios para caracterizar las etiquetas discursivas como fenómeno anafórico y deslindarlas del resto de los mecanismos de cohesión. Se discuten las aportaciones a la caracterización de las relaciones anafóricas realizadas desde diversas disciplinas, con especial atención a los enfoques cognitivos y a la dimensión interpretativa de las expresiones anafóricas. En cuanto a las relaciones de cohesión, se describen, fundamentalmente, las de cohesión léxica, en dos niveles: el formal (la estructura del sintagma nominal anafórico); y el semántico-pragmático (las relaciones que se establecen entre los dos elementos léxicos cohesionados). La segunda parte se dedica íntegramente a la definición y caracterización funcional de las etiquetas discursivas. A partir de un estado de la cuestión de los trabajos que abordan el estudio de este mecanismo, se identifican los rasgos que definen esta relación cohesiva: el tipo de entidades que designa, las peculiaridades que presenta el antecedente o los tipos de nombres que pueden desempeñar esta función. En esta tesis las etiquetas discursivas se describen, por una parte, como mecanismos a medio camino entre la anáfora directa y la indirecta; y, por otra, como mecanismos de cohesión encapsuladora que operan una categorización de su antecedente en función del propósito que el emisor persigue con su texto. Por último, se aborda la caracterización funcional de las etiquetas discursivas en un tipo de discurso concreto, el editorial de prensa, atendiendo a los tipos de patrones discursivos en los que aparecen y a las funciones discursivas que desempeñan. El análisis de los rasgos particulares que caracterizan a las etiquetas discursivas realizado en esta tesis permite profundizar en la naturaleza de los límites graduales que existen entre diversas relaciones de cohesión, tanto léxicas como gramaticales, así como entre las anáforas correferenciales y las no correferenciales. / This thesis analyzes a device of lexical cohesion that has been neglected in most classifications: discourse labels. These discourse labels are noun phrases that retrieve or advance the contents of a predicative unit and, at the same time, synthesize and categorize these contents as a discourse entity (e.g. this event, the problem, such proposal, etc.). The first part establishes the theoretical ground needed to characterize the anaphoric value of discourse labels and to determine their role as a mechanism of cohesion. I discuss the contributions from various disciplines to the characterization of anaphoric relations, with special emphasis on cognitive approaches and on the interpretation of anaphoric expressions. Cohesion relations –especially, lexical cohesion– are described both in the formal level (the structure of anaphoric noun phrases) and in the semantic-pragmatic level (the ties and relations between the two cohesive lexical items). The second part of the thesis deals with the linguistic definition and functional characterization of discourse labels. This part draws on a critical review of research into this mechanism in order to define the cohesive tie established by discourse labels: which type of entities do discourse labels refer to, what kind of particular traits characterize its antecedent or which type of nouns can perform this cohesive function. This thesis describes discourse labels as (i) mechanisms in the continuum between direct and indirect anaphora; and as (ii) cohesion devices encapsulating the contents of a discourse predicative unit and categorizing it according to the communicative purpose of the writer. Finally, discourse labels are examined from a functional perspective in a particular discourse genre, the newspaper editorial. The analysis considers the grammatical and discourse patterns in which discourse labels tend to appear as well as the informative, metadiscoursive and pragmatic functions they perform. The analysis of the particular features that define discourse labels carried out in this thesis extends discussion on the fuzzy boundaries between lexical and grammatical relations of cohesion, and also between coreferential and non-coreferential anaphora