Spelling suggestions: "subject:"mandarin chinese."" "subject:"mandarin 8hinese.""
51 |
Language Attitudes and Family Language Practices of Regional Chinese Dialects : A Study of Xiang Dialect in China and SwedenBengtsson, Mikael January 2024 (has links)
China's linguistic diversity is characterized by large diversity, featuring seven major dialect groups that are not mutually intelligible, each containing numerous subdialects. This complexity has led to the establishment of Standard Mandarin Chinese (SMC) as the official lingua franca to prevent communication challenges. The establishment of SMC, led to diglossia—using different dialects based on the context and setting. Furthermore, recent studies indicate a shift away from diglossia towards a dominant use of SMC, particularly among the younger generation, influenced by factors such as urbanization, migration, and language policies. This study explores language attitudes and family language practices focusing on SMC and the Xiang dialect, a lesser-studied dialect spoken in Hunan. The study examined two groups that conform to the diglossia of speaking Xiang and SMC, one permanently residing in Sweden and the other in Hunan. The study aimed to identify differences or similarities in their instrumental and integrative language attitudes and to determine how these attitudes influence language choice in a family setting. A qualitative approach was applied, using semi-structured interviews. The findings indicate that the group in Sweden holds weak instrumental attitudes towards the Xiang dialect, perceiving it as offering no practical benefits within the local Chinese community in Sweden. However, the respondents hold integrative attitudes, associating the dialect with a sense of local identity and pride. In contrast, participants in Hunan show a stronger connection to the Xiang dialect, expressing deeper integrative attitudes. Both groups, however, expressed strong instrumental attitudes towards SMC, valuing it for its educational and career benefits and its wide usage. In terms of family language practices, both groups generally choose SMC while speaking to their children, driven mainly by the practical advantages that SMC provides. / 中国的语言具有多样性的特点,当中包含七大主要方言群,这些方言群之间往往不具有相互理解性,每个方言群下还包含许多子方言。这种复杂性导致了普通话(SMC)作为官方通用语的确立,以防止沟通上的困难。普通话的确立导致了语言的双重使用现象——根据不同的语境和环境使用不同的方言。此外,最近的研究表明,尤其是在年轻一代中,从双语使用的情况改变以普通话为主导,这种变化是受到城市化、迁移和语言政策等因素的影响。 本研究探讨了普通话和一种较少研究的方言——湖南湘方言的语言态度和家庭语言实践。研究检视了两个群体,这两个群体都遵循使用湘方言和普通话的双语模式,其中一个群体常驻瑞典,另一个常驻湖南。本研究旨在识别他们在工具性和整合性语言态度上的差异或相似之处,以及这些态度如何影响在家庭环境中的语言选择。本研究采用了定性方法,使用半结构化访谈来收集资料。 研究发现,瑞典的群体对湘方言持有较弱的工具性态度,认为在瑞典的本地华人社区中,湘方言没有实际的用处。不过,受访者对湘方言持有整合性态度,将该方言与地方身份和自豪感联系起来。相比之下,湖南的参与者对湘方言有更强烈的联系,表现出更深的整合性态度。然而,两个群体都对普通话表达了强烈的工具性态度,重视其在教育和职业上的好处及其广泛的使用性。 在家庭语言实践方面,两个群体一般在与孩子交流时选择使用普通话,主要是由于普通话能给孩子提供的实际优势。
|
52 |
Estudio constrastivo español-mandarín de las estrategias de codificación del acto de habla del rechazoZhao, Jingyue 13 December 2025 (has links)
[ES] China y España, dos países con una gran influencia a nivel mundial, han estrechado sus lazos en diversos ámbitos en los últimos años. Esta creciente interconexión ha planteado nuevas exigencias a la enseñanza del chino mandarín y del español como lenguas extranjeras. En este contexto, el desarrollo de la pragmática ha abierto nuevas posibilidades para la enseñanza de lenguas. El presente estudio, desde una perspectiva pragmática, se centra en el análisis del uso de las estrategias de rechazo en el chino mandarín y el español peninsular.
El rechazo, un acto de habla inherentemente amenazante, puede expresarse mediante diversas estrategias para minimizar sus efectos negativos. Dado que China y España poseen contextos culturales distintos, estas diferencias influyen en la elección de las estrategias de rechazo. Reconocer estas diferencias puede ayudar a los aprendices de lenguas extranjeras a comunicarse de manera más efectiva en entornos laborales y sociales en el extranjero.
Este estudio analiza las similitudes y diferencias en el uso de las estrategias de rechazo en el discurso oral de ambas lenguas. Asimismo, se examina el impacto de variables en la elección de estas estrategias en diferentes contextos, como la distancia social, el poder relativo, el grado de imposición, el afecto, los actos iniciativos (la acción que provoca el rechazo) y el género del interlocutor. Además, se analizan las posibles diferencias culturales en ciertas expresiones de rechazo.
Para llevar a cabo este estudio, se recopilaron expresiones de rechazo a través del análisis de diálogos de series de televisión y encuestas DTC. Estas expresiones se clasificaron utilizando la taxonomía de rechazo propuesta por Beebe et al. (1990). Posteriormente, se realizaron análisis cuantitativos y cualitativos de los datos, empleando técnicas estadísticas como la prueba de chi-cuadrado.
Los resultados obtenidos muestran que, en términos de cantidad de estrategias utilizadas, no existen diferencias significativas entre las series de televisión en chino y español. Sin embargo, las encuestas revelaron un mayor uso de estrategias en el chino. Tanto en las series como en las encuestas, las categorías de estrategias más frecuentes son similares en ambas lenguas, aunque con diferentes frecuencias. En general, el español tiende a utilizar estrategias de rechazo más directas en comparación con el chino. En cuanto a los factores que influyen en la elección de las estrategias de rechazo, la presencia o ausencia de la variable afecto tiene un mayor impacto en el chino que en el español. Por otro lado, en el caso de rechazos a "ofrecimientos", las series de televisión en chino muestran una proporción significativamente menor de rechazos directos en comparación con las series españolas. Además, el estudio ha revelado casos en los que las expresiones de rechazo no generan efectos negativos, sino que, por el contrario, contribuyen a preservar la imagen de los interlocutores. / [CA] La Xina i Espanya, dos països amb una gran influència a nivell mundial, han estret els seus llaços en diversos àmbits en els últims anys. Esta creixent interconnexió ha plantejat noves exigències a l'ensenyament del xinés mandarí i de l'espanyol com a llengües estrangeres. En este context, el desenrotllament de la pragmàtica ha obert noves possibilitats per a l'ensenyament de llengües. El present estudi, des d'una perspectiva pragmàtica, se centra en l'anàlisi de l'ús de les estratègies de rebuig en el xinés mandarí i l'espanyol peninsular.
El rebuig, un acte de parla inherentment amenaçadora, pot expressar-se mitjançant diverses estratègies per a minimitzar els seus efectes negatius. Atés que la Xina i Espanya posseïxen contextos culturals distints, estes diferències influïxen en l'elecció de les estratègies de rebuig. Reconéixer estes diferències pot ajudar els aprenents de llengües estrangeres a comunicar-se de manera més efectiva en entorns laborals i socials a l'estranger.
Este estudi analitza les similituds i diferències en l'ús de les estratègies de rebuig en el discurs oral de totes dues llengües. Així mateix, s'examina l'impacte de variables en l'elecció d'estes estratègies en diferents contextos, com la distància social, el poder relatiu, el grau d'imposició, l'afecte, els actes iniciatius (l'acció que provoca el rebuig) i el gènere de l'interlocutor. A més, s'analitzen les possibles diferències culturals en unes certes expressions de rebuig.
Per a dur a terme este estudi, es van recopilar expressions de rebuig a través de l'anàlisi de diàlegs de sèries de televisió i enquestes DTC. Estes expressions es van classificar utilitzant la taxonomia de rebuig proposada per Beebe et al. (1990). Posteriorment, es van realitzar anàlisis quantitatives i qualitatives de les dades, emprant tècniques estadístiques com la prova de chi-quadrat.
Els resultats obtinguts mostren que, en termes de quantitat d'estratègies utilitzades, no existixen diferències significatives entre les sèries de televisió en xinés i espanyol. No obstant això, les enquestes van revelar un major ús d'estratègies en el xinés. Tant en les sèries com en les enquestes, les categories d'estratègies més freqüents són similars en totes dues llengües, encara que amb diferents freqüències. En general, l'espanyol tendix a utilitzar estratègies de rebuig més directes en comparació amb el xinés. Quant als factors que influïxen en l'elecció de les estratègies de rebuig, la presència o absència de la variable afecte té un major impacte en el xinés que en l'espanyol. D'altra banda, en el cas de rebutjos a "oferiments", les sèries de televisió en xinés mostren una proporció significativament menor de rebutjos directes en comparació amb les sèries espanyoles. A més, l'estudi ha revelat casos en els quals les expressions de rebuig no generen efectes negatius, sinó que, per contra, contribuïxen a preservar la imatge dels interlocutors. / [EN] As two globally influential countries, China and Spain have seen their ties strengthen across various domains in recent years. This increased interconnectedness has placed new demands on the teaching of Mandarin Chinese and Spanish as foreign languages. Within this context, the field of pragmatics has offered fresh perspectives for language pedagogy. This study, rooted in pragmatics, delves into the usage of refusal strategies in Mandarin Chinese and Peninsular Spanish.
Refusal, as an inherently face-threatening speech act, can be expressed through various strategies to mitigate its negative consequences. Given the distinct cultural contexts of China and Spain, these differences inevitably influence the choice of refusal strategies. Recognizing these disparities can aid language learners in communicating more effectively in foreign work and social environments.
This study primarily examines the similarities and differences in the use of refusal strategies in the spoken discourse of both languages. Additionally, it explores the impact of variables such as social distance, power relations, degree of imposition, affect, initiating acts, and interlocutor gender on the choice of these refusal strategies in different contexts. Furthermore, the study investigates potential cultural differences in specific refusal expressions.
To conduct this study, data was collected from television series dialogues and discourse completion tasks. The collected expressions were categorized using the refusal taxonomy proposed by Beebe et al. (1990). Subsequently, both quantitative and qualitative analyses were performed on the data, employing statistical techniques such as the chi-square test.
The findings indicate that, in terms of the quantity of strategies employed, there are no significant differences between Chinese and Spanish television series. However, surveys revealed a higher frequency of strategy use in Chinese. While both series and surveys show similar prevalent strategy categories in both languages, there are variations in their specific frequencies. Overall, Spanish tends to employ more direct refusal strategies compared to Chinese. Regarding the factors influencing the choice of refusal strategies, the presence or absence of affect has a greater impact in Chinese than in Spanish. Moreover, when refusing offers, Chinese television series exhibit a significantly lower proportion of direct refusals compared to Spanish series. Additionally, the study identified instances where expressions of refusal did not produce negative consequences but rather preserved the interlocutors' face. / Zhao, J. (2024). Estudio constrastivo español-mandarín de las estrategias de codificación del acto de habla del rechazo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214022
|
Page generated in 0.0649 seconds