• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 9928
  • 2095
  • 1330
  • 230
  • 103
  • 97
  • 97
  • 84
  • 75
  • 54
  • 54
  • 52
  • 50
  • 45
  • 14
  • Tagged with
  • 13799
  • 5413
  • 4082
  • 3120
  • 2873
  • 2742
  • 2667
  • 2445
  • 2427
  • 2366
  • 2316
  • 2092
  • 2086
  • 2008
  • 1849
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
201

A biomedicina e a crise da atenção a saude : um ensaio sobre a desmedicalização

Tesser, Charles Dalcanale 26 July 2018 (has links)
Orientadores: Gastão Wagner de Souza Campos, Madel T. Luz / Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Ciencias Medicas / Made available in DSpace on 2018-07-26T05:13:17Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Tesser_CharlesDalcanale_M.pdf: 942532 bytes, checksum: ac3ce8a9a248752e1126a76d930d4d83 (MD5) Previous issue date: 1999 / Resumo: A crise da atenção à saúde nos serviços públicos e a medicalização social hoje crescentes radicam-se em fatores complexos de múltiplas dimensões, sendo alguns deles inerentes à própria biomedicina. Este trabalho busca analisar, sob o enfoque da interação cotidiana entre médico e doente, a influência intrínseca dessa medicina, enquanto saber e prática, na geração e alimentação da citada crise e da medicalização social, ressaltando aspectos importantes de serem elucidados e enfrentados. Nesse sentido, o estudo parte de um grupo de propostas institucionais de reorganização dos serviços conhecida como ¿em defesa da vida¿ e das contribuições de Ivan Illich (1975) para diagnóstico e enfrentamento da medicalização social. Analisa o saber biomédico através de um paralelo entre o paradigma dominante da biomedicina e aspectos relevantes da crise da atenção à saúde institucional. Analisa a prática biomédica discutindo a contribuição da atenção à saúde para a construção da cultura (e da medicalização social) e os interesses dos médicos no cotidiano dos serviços que conformam em muito as práticas em saúde institucionais. Conclui pela relevante participação da biomedicina na produção da atual crise na atenção à saúde. Propõe e discute, ao final, três estratégias de enfrentamento para as questões levantadas: a) ¿descolar¿ a atenção à saúde institucional do monopólio biomédico (científico); b) reformar a própria biomedicina pelo seu exercício prático nos serviços públicos e c) reorganizar os serviços para torná-los compatíveis com e incentivadores de transformações visando a melhoria da atenção à saúde / Abstract: The crisis in public health care and the presently growing social medicalization are rooted in complex factors with multiple dimensions, some of them inherent in biomedicine itself. This work seeks to analyze, with a focus on the daily interaction betweeen doctor and sick person, the intrinsic influence of this type of medicine on knowledge and practice and in generating and maintaining the cited crisis and social medicalization, emphasizing important apsects to be elucidated and confronted. In this sense, the study is based on a group of institutional proposals for the reorganization of services known as "in defense of life" and the contributions of Ivan Illich (1975) to the diagnosis and confrontation of social medicalization. It analyzes biomedical knowledge through a parallel between the dominant paradigm of biomedicine and relevant aspects of the institutional health care crisis. It also analyzes biomedical practice, discussing the contribution of health care to the construction of culture (and to social medicalization) and the interests of doctors in the daily provision of services that make up the majority of institutional health practices. It concludes with the relevant participation of biomedicine in the production of the present crisis in health care. It proposes and discusses three strategies for confronting the questions it has raised: a) "delink" institutional health care from the biomedical monopoly (scientific); b) reform biomedicine itself so that it becomes a practical exercise in public services and c) reorganize services to make them more compatible with the incentives to transformation with the aim of improving health care / Mestrado / Saude Coletiva / Mestre em Saude Coletiva
202

Da medicina biomedica a complementar : um estudo dos modelos da pratica medica

Barros, Nelson Filice de, 1968- 22 March 2002 (has links)
Orientador: Everardo Duarte Nunes / Tese (doutorado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Ciencias Medicas / Made available in DSpace on 2018-08-01T19:33:51Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Barros_NelsonFilicede_D.pdf: 24085715 bytes, checksum: 0ebffddd8b13d11a4dfb6614493122da (MD5) Previous issue date: 2002 / Resumo: As questões examinadas nesta pesquisa pertencem ao campo da saúde e dizem respeito, acima de tudo, ao condicionamento social e filosófico da prática médica no ocidente. Foram usados como referência os conceitos sociológicos de campo e habitus, de Bourdieu, e os conceitos epistemológicos de Bachelard, Canguilhem, Foucault, Feyerabend, Kuhn e Santos para compreender os modelos da medicina biomédica, da medicina alternativa e da medicina complementar. Utilizou-se, também, o modelo que identifica o profissional biomédico como puro, o profissional da medicina alternativa como convertido, e o profissional da medicina complementar como híbrido. Elegeu-se a metodologia qualitativa para os trabalhos de campo e análise do material. Foram entrevistados sete médicos, em, pelo menos, cinco encontros cada um; a duração média foi de uma hora por encontro. A distribuição dos profissionais é de um puro, um convertido e cinco híbridos, escolhidos de acordo com a metodologia adotada. Seguiuse um roteiro de entrevistas padronizado e as respostas foram gravadas em fitas k - 7. Depois de transcrito, o material foi submetido às etapas de leitura, classificação, categorização e análise. O modelo biomédico foi construído a partir de material sobre a história da medicina no ocidente, da epistemologia francesa de Bachelard, Canguilhem e Foucault e da narrativa de um especialista da prática biomédica. O modelo da medicina alternativa foi elaborado com bibliografia sobre a contracultura, as contribuições epistemológicas de Feyerabend e a narrativa de um profissional convertido à prática alternativa. O modelo complementar foi estruturado tomando como base a sociologia e epistemologia de Boaventura de Souza Santos e das cinco narrativas dos profissionais com práticas híbridas, entre a biomedicina e a homeopatia, a acupuntura, a fitoterapia, a nutrição, a música, a dança, o teatro e outras práticas. Foi possível traçar a temporalidade e a biopolítica de cada um dos modelos de prática médica investigado. O resgate de passagens da História da Medicina possibilitou identificar os fundamentos da biomedicina e a suas relações com o Estado, a economia e a ciência. A imersão no movimento da contracultura, da segunda metade do século XX, tomou possível identificar a medicina alternativa como parte de um projeto de ruptura social e revolução científica. Por um lado, foi possível identificar naqueles anos a perda na confiança epistemológica da ciência e, por outro lado, a procura de alternativas na medicina e nas experiências sociológicas, antropológicas, educacionais etc. Por fim, a identificação da transição paradigmática, que marca a pós-modernidade, permitiu compor o modelo da medicina complementar e da prática híbrida como fundamento para a construção da ciência normal interdisciplinar / Doutorado / Doutor em Saude Coletiva
203

Prevalencia de depresión y factores asociados en internos de Medicina de la UNMSM-2016

Lacuta Arquiñigo, José Daniel January 2017 (has links)
Determina la prevalencia de depresión y factores asociados en internos de Medicina. UNMSM-2016. Realiza un estudio descriptivo, observacional de corte transversal, y se evaluaron a 106 internos de Medicina de la UNMSM en el mes de diciembre del 2016. Aplica el test de Zung y test de Hamilton para la depresión y se recolectó datos sobre edad, sexo, estado civil, realización de actividades recreativas y carga de trabajo. Realiza el análisis factorial y para medir la consistencia interna emplea la prueba de alfa de Crombach. Después realiza el análisis de correlación en cada test de depresión. El análisis Clúster se realiza para determinar que test es el que mejor mide la depresión y determinar su prevalencia. Para el análisis bivariado se utiliza la prueba de Chi cuadrado para determinar los factores asociados a depresión, previa prueba de Kolmogorov Smirov. Encuentra que el Test de Hamilton para la depresión resulto ser el que mejor predice la depresión en internos de Medicina según el análisis Clúster. La tasa de depresión es de 14,2% según el Test de Hamilton. No se evidencio asociación significativa entre depresión y las variables estudiadas. Concluye que la prevalencia de depresión en internos de Medicina fue similar a la de la población general. El sexo, edad, estado civil, realización de actividades recreativas y carga de trabajo en horas no se asocia a una mayor proporción de casos de trastorno de depresión. / Tesis
204

El paradigma biomédico y la formación de pre-grado de los estudiantes de medicina de las universidades chilenas

Muena Ciero, Carol Nathalie January 2007 (has links)
No description available.
205

Patología ocular y el síndrome de apnea-hipoapnea del sueño

Muniesa Royo, Ma. Jesús 18 September 2014 (has links)
El síndrome del párpado laxo (SPL) y el glaucoma son las patologías oculares más frecuentemente asociadas al síndrome de apnea-hipopnea del sueño (SAHS), que se han evaluado en cuatro estudios. En el primer estudio, la prevalencia de SPL entre pacientes con SAHS fue del 16% y la prevalencia de SAHS entre pacientes con SPL fue del 85%, de los cuales, el 65% tenían SAHS severo. Los pacientes con SAHS presentaron mayor hiperlaxitud palpebral. En el segundo estudio, la prevalencia de glaucoma entre los pacientes con SAHS pero sin SPL fue del 5.3%, mientras que entre los pacientes con SAHS y con SPL, alcanzó el 23%. En el tercer estudio, los pacientes con SPL presentaron una histéresis corneal significativamante más baja. En el cuarto estudio, los pacientes con SPL presentaron unos cambios significativos en el epitelio conjuntival caracterizados por aumento de la metaplasia escamosa y disminución de las células caliciformes. / Floppy eyelid syndrome (FES) and glaucoma are the most common ocular disorder associated with obstructive sleep apnea (OSA) and it has been done four studies. The results of the first study showed a prevalence of FES in OSA patients of 16% and a prevalence of OSA in FES patients of 85%, in those 65% had severe OSA. Patients with OSA had a significantly higher incidence of eyelid hyperlaxity. The second study showed that the prevalence of glaucoma in OSA patients without FES was 5.3%, and the prevalence of glaucoma in patients with OSA and with FES raised 23%. The results of the third study showed that patients with FES had statistically lower corneal hysteresis values. In the last study, patients with FES were more likely to exhibit abnormal conjunctival cytology characterized by an increase in squamous metaplasia and a decrease in the number of goblet cells. / La síndrome de la parpella laxa (SPL) i el glaucoma són les patologies oculars més freqüentment associades a la síndrome de l’apnea-hipopnea del son (SAHS), que s’han evaluat en quatre estudis. En el primer estudi, la prevalença de SPL entre pacients amb SAHS fou del 16% i la prevalença de SAHS entre pacients amb SAHS i amb SPL fou del 85%, dels quals, el 65% tenien SAHS sever. Els pacients amb SAHS van presentar major hiperlaxitud palpebral. En el segon estudi, la prevalença de glaucoma entre pacients amb SAHS però sense SPL fou del 5.3%, mentre que entre pacients amb SAHS i SPL, va arribar al 23%. En el tercer estudi, el pacients amb SPL van presentar una histèresis corneal significativament més baixa. En el quart estudi, els pacients amb SPL presentaren canvis significatius en l’epiteli conjuntival caracteritzats per augment de la metaplasia escamosa i disminució de les cèl.lules caliciformes.
206

Utilidad de la biopsia percutánea asistida por vacío guiada por estereotaxia vertical o ecografía en la patología mamaria

Fernández García, Pilar 18 December 2015 (has links)
Se trata de un estudio observacional, retrospectivo, de tipo analítico de todas las biopsias realizadas en la Unidad de Patología Mamaria del Servicio de Radiología Diagnóstica y Terapéutica del Hospital Universitario General de Castellón entre Enero de 2011 y Diciembre de 2014. Durante estos 4 años se llevaron a cabo 997 biopsias mamarias para diagnosticar 804 lesiones de 761 pacientes. Mediante este estudio se pretende evaluar la utilidad de la biopsia por aspiración al vacío (BAV) en el diagnóstico de las lesiones mamarias sospechosas de malignidad y compararla con la BAG y el arpón que son las otras dos técnicas de biopsia mamaria que se utilizan en nuestro Servicio. Realizaremos también un estudio económico de estos tres tipos de biopsia mamaria para averiguar cual es la opción más costo efectiva. Las tres técnicas de biopsia mamaria evaluadas se realizan guiadas por ecografía o por estereotáxia vertical. Tras realizar el estudio se ve que no hay diferencias estadísticamente significativas en cuanto al porcentaje de diagnósticos correctos conseguidos con la BAG (91.75 %), la BAV (94.03 %) y la biopsia por arpón (100%) con una p = 0.3485. La BAG es la opción dominante en el estudio de coste efectividad comparado con la BAV y la biopsia por arpón para el diagnóstico de las lesiones mamarias sospechosas de malignidad en su conjunto. No obstante, el bajo porcentaje de diagnósticos correctos de la BAG (50 %) en la biopsia de microcalcificaciones desaconsejan su uso para biopsiarlas y colocan a la BAV como técnica indicada para la biopsia de microcalcificaciones tanto por su elevado porcentaje de diagnósticos correctos (96.77 %) como por ser la opción más costo efectiva frente a la biopsia con arpón, que sería la otras técnica indicada para biopsia de microcalcificaciones.
207

Lesiones cervicales, oculares y faciales en usuarios de gafas por despliegue del airbag a baja velocidad.

Rodríguez Burgos, Carmen 01 April 2016 (has links)
Los accidentes de tráfico son un problema actual causante de millones de muertes al año y lesiones permanentes. Esto tiene enormes repercusiones en la sociedad, con carga económica y social, por lo que se invierte considerablemente en seguridad durante los desplazamientos con vehículos. Un gran avance fue la incorporación del airbag del conductor en los años 90, que ha supuesto una gran reducción de lesiones cérvico-faciales en las colisiones frontales. No obstante, la función del airbag también es un elemento de controversia, tras numerosas publicaciones que lo asocian a lesiones faciales y oculares, y se debe tener en cuenta su mecánica y las consecuencias de su impacto en el rostro junto con los efectos de elementos químicos asociados a su funcionamiento. Al efecto del airbag durante su despliegue se suma el uso de gafas por parte de un gran número de conductores, que supone un elemento de interposición y redistribución de las fuerzas ejercidas. Así mismo, hay que tener en cuenta la creciente incidencia de conductores que se han sometido a algún tipo de cirugía ocular. Las lesiones faciales en general son poco tenidas en cuenta en accidentología, puesto que pierden importancia aparente ante el riesgo de muerte de otras lesiones corporales. No obstante, pueden suponer un alto grado de discapacidad.
208

Cancer and quality of life. Breast cancer overdiagnosis and design of an intervention to improve the quality of life of oncological patients in palliative care

Martínez Alonso, Montserrat 24 April 2015 (has links)
Early detection of breast cancer (BC) with mammography may cause overdiagnosis and overtreatment. In the other extreme, for advanced cancer patients in palliative care quality of life is the most important outcome. Our aims are: to model invasive BC incidence trends in Catalonia and quantify the extent of BC overdiagnosis; to perform a systematic review of all the clinical outcomes reported in cancer after the supplementation with vitamin D (VD); to assess serum VD deficiency and its relationship with quality of life, fatigue, and physical and functional performance; and to design a randomized controlled trial (VIDAFACT) to assess VD effectiveness in increasing quality of life. Our estimates support the existence of overdiagnosis in Catalonia attributable to mammography usage. The results from both the cross-sectional study and the systematic review, support the need for VIDAFACT to provide data about VD supplementation effectiveness on improving overall quality of life. / La detecció precoç del càncer de mama (CM) mitjançant mamografia pot causar sobrediagnòstic i sobretractament. En l’altre extrem, pels malalts amb càncer avançat en cures pal·liatives la qualitat de vida és l'aspecte més important. Els objectius són: modelitzar les tendències de la incidència dels CM invasius a Catalunya i quantificar el grau de sobrediagnòstic de CM; realitzar una revisió sistemàtica de tots els resultats clínics reportats en càncer després de la suplementació amb vitamina D (VD); avaluar la deficiència de VD i la relació amb qualitat de vida, fatiga, i rendiment físic i funcional; i dissenyar un assaig clínic aleatori controlat (VIDAFACT) per avaluar l'eficàcia de VD en l'augment de la qualitat de vida. Les nostres estimacions recolzen l'existència de sobrediagnòstic a Catalunya atribuïble a l'ús de la mamografia. Els resultats tant de l'estudi transversal com de la revisió sistemàtica, admet la necessitat de VIDAFACT per proporcionar dades sobre l'eficàcia en la suplementació de VD en millorar la qualitat de vida en general.
209

Ús de fàrmacs antidepressius i antipsicòtics per part de la població immigrant i autòctona de la regió sanitària de Lleida. Anàlisi de les desigualtats en l’exposició i en l’adherència al tractament

Cruz Esteve, María Inés 23 April 2012 (has links)
L'estrès i el dol associats a la migració, així com la manca d'equitat en l'accés als serveis sanitaris influeixen negativament en la salut mental. Aquesta tesi té com objectiu determinar si l'exposició i l'adherència a antidepressius i antipsicòtics és diferent entre autòctons i immigrants d'una regió espanyola. S'han realitzat quatre estudis entre 2007 i 2009 a partir de les dispensacions de fàrmacs a la població de la regió. Tots els grups immigrants reben menys antidepressius i antipsicòtics que la població autòctona d'igual edat i sexe, amb diferències entre grups. El risc relatiu d'abandonament dels antidepressius és un 28% major en els immigrants; el 36,8% abandona el primer mes i només el 29,5% manté una bona adherència, davant el 38,8% dels autòctons. L'adherència als antipsicòtics és bona en el 19,1% dels immigrants i el 40,4% dels autòctons. Les diferències trobades indiquen la necessitat d'aprofundir en les causes per establir les polítiques d'actuació necessàries. / El estrés y el duelo asociados a la migración y la falta de equidad en el acceso a los servicios sanitarios influyen negativamente en la salud mental. El objetivo de esta tesis es determinar si la exposición a antidepresivos y antipsicóticos es diferente entre inmigrantes y autóctonos de una región española. Se realizaron cuatro estudios entre 2007 y 2009 a partir de las dispensaciones de fármacos. Todos los grupos inmigrantes recibieron menos antidepresivos y antipsicóticos que la población autóctona de igual edad y sexo, con diferencias entre grupos. El riesgo relativo de abandono de los antidepresivos fue un 28% mayor en los inmigrantes; el 36,8% abandonó durante el primer mes y solo el 29,5% mantuvo una buena adherencia, frente al 38,8% de autóctonos. La adherencia a antipsicóticos fue del 19,1% y 40,4% para inmigrantes y autóctonos respectivamente. Las diferencias encontradas indican la necesidad de profundizar en las causas para establecer las políticas de actuación adecuadas. / Immigration is a stressful process and a risk factor for mental illness. Inequality in health care access can worsen this situation. The aim of this study is to determine if there are differences between immigrants and non-immigrants in the use of and compliance with antidepressant and antipsychotic treatment in a Spanish region. It includes four studies on pharmaceutical dispensing done between 2007 and 2009. All immigrant groups have lower antidepressant and antipsychotic consumption than the native population of the same age and sex, with differences between groups. The relative risk of abandoning treatment is 28% higher in immigrants; 36,8% filled only one prescription and 29,5% presented good compliance compared with 38,8% of natives. Antipsychotic adherence was appropriate for 19,1% of immigrants and 40,4% of native. More research is needed to understand the causes of these differences and to ensure adequate access and use of mental health services.
210

Perfil proteómico (micromatrices proteínicas) del líquido pleural en pacientes con derrame pleural maligno y tuberculoso

Taberner Bonastre, Mª Teresa 19 November 2015 (has links)
Fundamento: La citología del líquido pleural (LP) es poco sensible y tiene dificultades para diferenciar entre mesotelioma maligno (MPM) y adenocarcinoma (ADC) pulmonar o linfoma de tuberculosis (TBC). Objetivo: Descubrir “perfiles proteómicos” en el LP que diferencien dichas entidades. Material y métodos: Utilizamos una micromatriz con 120 biomarcadores proteínicos relacionados con tumores sobre muestras de LP de 70 pacientes (29 MPM, 29 ADC y 12 linfomas con ADA pleural elevada). La abundancia relativa de los biomarcadores comparada con 35 sujetos con DP secundario a TBC nos permitió establecer una huella molecular para las diferentes etiologías. Validamos los resultados mediante técnicas de ELISA en una cohorte independiente de 102 pacientes. Resultados: La combinación de 4 proteínas (proteína C reactiva (PCR), MMP-9, condroitín sulfato y catepsina B) distinguió entre derrames pleurales malignos y benignos (TBC) con una sensibilidad del 94,9% y especificidad 84,7%. En la validación, alcanzaron una sensibilidad del 95% y especificidad del 100%. Entre MPM y ADC, la combinación de 4 proteínas (CA15.3, CA19.9, kalikreína 12 y MMP-3) obtuvo una sensibilidad del 82,8% y una especificidad del 89,7%. En la validación un score que incluyó el CA19.9, kalikreína 12 y CA15.3 alcanzó una sensibilidad del 65% y especificidad del 100%. La catepsina B, en la cohorte inicial, discriminó entre DP secundario a linfomas y TBC con sensibilidad del 100% y especificidad del 83,3%. En el grupo de validación, esta proteína obtuvo una baja especificidad (62%) a pesar de su alta sensibilidad (95%). Conclusiones: Un perfil proteómico diferencia DPM de benigno y MPM de ADC mediante técnicas de ELISA. La catepsina B no discrimina la TBC del linfoma de manera eficaz. / Background: Pleural fluid cytology has a limited sensitivity and the differentiation between adenocarcinoma (ADC) or mesothelioma (MPM) and tuberculosis (TBC) or lymphoma could be complicated. Objectives: Detect protein profiles in pleural fluids to differentiate: 1) benign from malignant pleural effusion 2) mesothelioma from lung ADC; 3) lymphoma with high pleural fluid ADA levels from TBC. Methodology: We performed a high-density, single-capture array of protein biomarkers related to cancer on stored pleural fluid supernatants from 70 patients (29 MPM, 29 lung ADC and 12 lymphoma with high pleural ADA activity). The relative abundance of the 120 biomarkers between these samples and those from 35 patients with pleural tuberculosis (paired controls) enabled to pattern the molecular signature of the different etiologic groups. The data obtained were subsequently validated in an independent cohort. Results: 1) Between benign and malignant pleural effusion, a combination of 4 proteins (C-reactive protein, MMP-9, CS and Cathepsin B) had a sensitivity of 94.9% and a specificity of 84.7%. The results were validated by ELISA obtaining a score with the combination of the 4 proteins that reached 95% of sensitivity and 100% of specificity. 2) Between MPM and ADC, a combination of 4 proteins (CA15.3, CA19.9, kallikrein 12 and MMP-3) demonstrated a sensitivity of 82.8% and a specificity of 89.7%. In the validation cohort, we obtained a score that combined CA19.9, kallikrein and CA15.3 and had a sensitivity of 65% and a specificity of 100%. 3) Cathepsin B, in the derivation cohort was able to discriminate between pleural effusion secondary to lymphoma with high ADA levels from TBC, with a sensitivity of 100% and a specificity of 83.3%. In the validation cohort, cathepsin B obtained a sensitivity of 62% and a specificity of 95%. Conclusions: A combination of 4 proteins or 3 proteins are useful to identify malignant pleural effusion vs benign and mesothelioma vs ADC, respective. Cathepsin B is not effective marker between TBC and lymphoma. / Fonament: La citologia del líquid pleural (LP) és poc sensible i té dificultats per diferenciar entre mesotelioma maligne (MPM) i adenocarcinoma (ADC) pulmonar o limfoma de tuberculosi (TBC). Objectiu: Descobrir "perfils proteòmics" al LP capaços de diferenciar aquestes entitats. Material i mètodes: Utilitzarem una micromatriu amb 120 biomarcadors proteics relacionats amb tumors sobre mostres de LP de 70 pacients (29 MPM, 29 ADC pulmonar i 12 limfomes amb ADA pleural elevada). L'abundància relativa dels biomarcadors comparada amb 35 subjectes amb DP secundari a TBC ens va permetre establir una empremta molecular per a les diferents etiologies. Els resultats van ser validats mitjançant tècniques d'ELISA en una cohort independent de 102 pacients. Resultats: La combinació de 4 proteïnes (proteïna C reactiva, metaloproteinasa-9, condroïtina sulfat i catepsina B) va distingir entre vessaments pleurals malignes (ADC o MPM) i benignes (TBC) amb una sensibilitat del 94,9% i el especificitat 84,7%. En la validació, van aconseguir una sensibilitat del 95% i especificitat del 100% per identificar DP malignes. Entre MPM d'ADC, la combinació de 4 proteïnes (CA15.3, CA19.9, kalikreína 12 i MMP-3) va obtenir una sensibilitat del 82,8% i una especificitat del 89,7%. En la validació un score amb la CA19.9, kalikreína 12 i CA15.3 va aconseguir una sensibilitat del 65% i especificitat del 100%. La catepsina B, en la cohort inicial, va discriminar entre DP secundari a limfomes i TBC amb una sensibilitat del 100% i especificitat del 83,3%. En el grup de validació, obté baixa especificitat (62%) malgrat la seva alta sensibilitat (95%). Conclusions: Un perfil proteòmic diferencia DPM de benigne i MPM de ADC mitjançant tècniques de ELISA. La catepsina B no discrimina la TBC del limfoma de manera eficaç.

Page generated in 0.388 seconds