• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 5
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 7
  • 7
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Sistemática del género Ornithogalum L. (Hyacinthaceae) en el Mediterráneo occidental: implicaciones taxonómicas, filogenéticas y biogeográficas

Martínez-Azorín, Mario 03 June 2008 (has links)
No description available.
2

Determinación de la influencia de los factores ambientales en las proliferaciones algales fitoplanctónicas en la zona costera de Gandia

Gadea Pérez, María Isabel 05 May 2016 (has links)
[EN] Eutrophication is a form of water pollution that occurs when an excess of nutrients run into water ecosystems. This nutrient enrichment often induces changes in biota and its habitat. Specifically, in coastal ecosystems, the response of the phytoplankton community to nutrient inputs widely depends on the characteristic of the receiving waters, which encourages the growth of algae and eventually can lead to algal blooms, with negative environmental consequences for fisheries and recreational uses.The main objective of this thesis was to analyze and quantify the temporal and spatial variability in the phytoplankton community of the coastal area of Gandia, in the south of the Gulf of Valencia (Western Mediterranean Sea), as a response to physicochemical water variables during different environmental conditions and understand which species could proliferate in this area. The coastal area of Gandia constitute an excellent study area to implement this study as it presents most of the point and non-point nutrients inputs that usually affect coastal areas, such as wastewater discharges through submarine outfall, river discharges and groundwater discharges from a detritic aquifer. Furthermore, surface channels that drain the Safor wetland, which is used mainly for agricultural crops, outflow into the confined harbor.For this purpose, the taxonomic composition of the phytoplankton communities was determined in 32 sampling campaigns from July 2009 to July 2011. As novelty, this is the first time that the phytoplankton community of the coastal area of Gandia has been identified to species level and with such a high sampling frequency. The results indicate that nutrient inputs mainly from the river Serpis and channels that drain the wetland determine the composition and abundance of the phytoplankton community, and that several key environmental factors such as water temperature, radiation, hydrodynamism, and the molar ratios of nutrients influence seasonal phytoplankton assemblages. The phytoplankton community comprised two main groups: diatoms and dinoflagellates and a total of 126 taxa were identified. The diatom population primarily flourished in autumn and winter whereas in spring, dinoflagellate bloom occurred with high radiation and temperature. On the other hand, diatoms abundance was high even in summer; the key factor supporting this high diatom abundance seems to be the continuous availability of silica because of groundwater discharges, exchanges with the sediment interface in shallow areas and surface agriculture runoff, together with optimal light and temperature conditions. The discharges from the sewage treatment plant through the submarine outfall and the river Vaca did not appear to have a significant impact on the phytoplankton community because of a large water exchange with the oligotrophic Mediterranean waters. In the Venecia beach the highest levels of nutrient concentration and phytoplankton density were attributed to the greatest water residence time. The Gandia Harbor provide the proper conditions of confinement for the dinoflagellate blooms' development. Potentially harmful and blooming species were detected in these areas with some like Pseudo-nitzschia spp., Phaeocystis cf. cordata, and Alexandrium cf. minutum reaching high densities. This study has demonstrated that nutrient concentrations of the coastal area of Gandia are sufficient to allow high primary production and, under the proper conditions of confinement and water column stability, to promote the formation of microalgal blooms. Furthermore, the data obtained suggests that organic nutrients may exert an important role in the development of some microalgae like Pseudo-nitzschia. Future research, should to consider the role of the organic pool in the most confinement sections of this coastal area. / [ES] La eutrofización es una forma de contaminación marina que se da cuando un exceso de nutrientes llega a los ecosistemas acuáticos.El enriquecimiento puede inducir a cambios en la biota y su hábitat.En los ecosistemas costeros, la respuesta de la comunidad fitoplantónica a las entradas de nutrientes depende de las características de las aguas receptoras, se altera su composición como su densidad e incluso se puede llegar a procesos de proliferación de microalgas, con consecuencias ambientales negativas para la pesca y los usos recreativos.El objetivo principal de la tesis fue analizar y cuantificar la variabilidad temporal y espacial de la comunidad de fitoplancton del área costera de Gandia, en el sur del Golfo de Valencia (Mediterráneo occidental), como respuesta a las variaciones fisicoquímicas del agua bajo diferentes condiciones ambientales, y estudiar que especies pueden ser susceptibles de proliferar en la zona.Esta área constituye una excelente zona para desarrollar este estudio porque en ella se dan la mayoría de las entradas de nutrientes, tanto puntuales como difusas, que afectan las áreas costeras como son: las descargas de aguas residuales, aportes fluviales y descargas de aguas subterráneas de acuíferos costeros.Además, los canales superficiales que drenan el humedal de La Safor, cuyo uso fundamental es la agricultura, vierten en las aguas confinadas del Puerto de Gandía.Para conseguir este objetivo se determinó la composición taxonómica de la comunidad de fitoplancton mediante la realización de 32 muestreos desde julio de 2009 hasta julio de 2011.Es la primera vez que el fitoplancton de esta área costera ha sido estudiado a nivel de especie y con una frecuencia de muestreo tan elevada.Los resultados muestran que la entrada de nutrientes, principalmente a través del río Serpis y los canales que drenan el humedal, determinan la composición y abundancia de la comunidad de fitoplancton.Diversos factores ambientales como temperatura del agua, radiación, hidrodinamismo, y los ratios de nutrientes influyen en las asociaciones de fitoplancton y su proliferación.La comunidad estuvo formada principalmente por dos grupos, diatomeas y dinoflagelados, se identificaron 126 taxones.La población de diatomeas fue mayor en otoño e invierno, en primavera, crecieron los dinoflagelados influenciados por la alta radiación y temperatura.La abundancia de diatomeas fue elevada incluso en verano, el factor que soporta esta gran abundancia parece ser la disponibilidad continua de sílice por los aportes de aguas subterráneas, los intercambios en la interfase agua-sedimento en zonas poco profundas y las escorrentías superficiales, junto con óptimas condiciones de luz y temperatura.Los vertidos de la planta de tratamiento de aguas residuales a través del emisario submarino y el río Vaca no tuvieron un impacto significativo en la comunidad de fitoplancton por la dilución con las aguas oligotróficas del Mediterráneo.En la playa Venecia se dieron las concentraciones más altas de nutrientes y fitoplancton por el mayor tiempo de residencia del agua.El Puerto tiene las condiciones adecuadas de confinamiento para la proliferación de dinoflagelados.En la playa Venecia y en el Puerto se detectaron especies potencialmente dañinas y formadoras de blooms, algunas como Pseudo-nitzschia spp., Phaeocystis cf. cordata, y Alexandrium cf. minutum llegaron a alcanzar altas densidades.Esta tesis demuestra que las concentraciones de nutrientes de la zona costera de Gandia pueden permitir una alta producción primaria e incluso en las condiciones adecuadas de confinamiento para promover la proliferación de microalgas, algunas de ellas potencialmente dañinas.Los datos sugieren que los nutrientes orgánicos pueden ejercer un papel importante en el desarrollo de algunas microalgas como las del género Pseudo-nitzschia.Es conveniente, tener en cuenta en futuras investigaciones el papel del reservorio de materia orgánica / [CAT] L'enriquiment en nutrients afecta globalment a tots els ecosistemes aquàtics i, especialment als estuaris i àrees costaneres.Esta fertilització indueix a canvis en la biota i el seu hàbitat. Aquests canvis variaran en funció de les característiques de les aigües receptores.La primera resposta a este enriquiment en nutrients s'observa en la comunitat fitoplantònica, veient-se alterada la seua composició i la seua densitat donant-se, fins i tot, processos de proliferació de microalgues amb conseqüències ambientals negatives, per a la pesca i per als usos recreatius.L'objectiu principal d'esta tesi va ser analitzar i quantificar la variabilitat temporal i espacial de la comunitat de fitoplàncton de l'àrea costanera de Gandia, al sud del Golf de València (Mediterrani occidental), com a resposta a les variacions fisicoquímiques de l'aigua, baix diferents condicions ambientals i, estudiar quines espècies podien ser susceptibles de proliferar.Aquesta àrea presenta la majoria de les entrades de nutrients, que afecten les àrees costaneres, descàrregues d'aigües residuals, aportacions fluvials i descàrregues d'aigües subterrànies procedents d'aqüífers.A més, els canals superficials que drenen l'aiguamoll de la Safor aboquen a les aigües confinades del Port.Per a aconseguir aquest objectiu, es va determinar la composició taxonòmica de la comunitat de fitoplàncton en 32 campanyes, des de juliol de 2009 fins a juliol de 2011.Es el primer treball realitzat en esta zona en què el fitoplàncton ha sigut estudiat fins al nivell d'espècie i amb una freqüència de mostratge tan elevada.Els resultats mostren que l'entrada de nutrients, principalment a través del riu Serpis i els canals que drenen l'aiguamoll, determinen la composició i abundància del fitoplàncton.Diversos factors ambientals com la temperatura de l'aigua, radiació, hidrodinamisme, així com les ràtios de nutrients influeixen en les diferents associacions de fitoplàncton i la seua dinàmica de proliferació.La comunitat va estar formada principalment per dos grups: diatomees i dinoflagel.lats, i es van identificar 126 tàxons.La concentració de dinoflagel.lats va augmentar en primavera com a conseqüència dels increments en la radiació i la temperatura de l'aigua.Les majors abundàncies de diatomees es van donar durant la tardor i l'hivern, i es van mantindre elevades a l'estiu.Probablement el factor que suporta esta abundància durant l'estació estival va ser la disponibilitat continuada de sílice per les aportacions d'aigües subterrànies, els intercanvis en la interfase aigua-sediment en zones poc profundes i els escolaments superficials, junt amb òptimes condicions de llum i temperatura.Els abocaments de la planta de tractament d'aigües residuals a través de l'emissari submarí i el riu Vaca no van tindre en general un impacte significatiu en el fitoplàncton degut a una major dilució amb les aigües del Mediterrani.A la platja Venècia es donaren les concentracions més altes de nutrients i fitoplàncton conseqüència del major temps de residència de l'aigua.El Port va proporcionar les condicions adequades de confinament per al desenvolupament de floracions de dinoflagel¿lats.A la platja Venècia i al Port es detectaren espècies potencialment danyonses i formadores de blooms, algunes com Pseudo-nitzschia spp., Phaeocystis cf. cordata, i Alexandrium cf. minutum van aconseguir concentracions per a les que hi ha precedents en quant a efectes tòxics o roïns sobre l'ecosistema o s'han iniciat mesures de mitigació o gestió en altres zones costaneres.Aquest estudi ha demostrat que les concentracions de nutrients en aquesta zona són suficients per a permetre una alta producció primària i, en condicions de confinament per a promoure la proliferació de microalgues tòxiques y/o potencialment danyoses.Els resultats indiquen la necessitat tindre en compte en futures investigacions el paper del reservori de matèria orgànic / Gadea Pérez, MI. (2016). Determinación de la influencia de los factores ambientales en las proliferaciones algales fitoplanctónicas en la zona costera de Gandia [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63677 / TESIS
3

Biology, ecology fisheries and effects of protection on the spiny lobster Palinurus elephas (Fabricius, 1787) in the Western Mediterranean / Biología, ecología, pesquerías y efectos de la protección sobre la langosta espinosa Palinurus elephas (Fabricius, 1787) en el Mediterráneo occidental

Goñi Beltrán de Garizurieta, Raquel 07 July 2005 (has links)
No description available.
4

El karst litoral en el Levante de Mallorca: una aproximación al conocimiento de su morfogénesis y cronología

Ginés Gracia, Joaquín 12 December 2000 (has links)
Se aborda el estudio del karst litoral en la mitad oriental de Mallorca, acometiéndolo desde una perspectiva pluridisciplinar que se ocupa tanto de diferentes aspectos de su modelado epigeo como, sobre todo, de las peculiaridades del rico endokarst existente en el área estudiada. Con respecto a la morfogénesis exokárstica del área, son tratados a lo largo de la presente memoria los siguientes aspectos: el lapiaz litoral, la presencia de calas y sus barrancos asociados y, finalmente, la influencia del paleokarst fini-Mioceno en la morfología de la línea de costa.Los fenómenos subterráneos de Mallorca son estudiados desde un punto de vista genético, describiendo al mismo tiempo las características diferenciales del endokarst en las dos regiones naturales implicadas: las Serres de Llevant y el Migjorn. La atención ha sido focalizada en las numerosas cavidades de la última región kárstica mencionada, la cual destaca por la riqueza y las peculiaridades morfogénicas de sus cavidades hipogeas naturales.Las investigaciones se han centrado en el análisis de las interferencias entre el modelado endokárstico y la dinámica litoral, aportándose datos novedosos sobre un abanico muy variado de materias. Los temas que son abordados abarcan desde aspectos geoquímicos y espeleogenéticos en acuíferos carbonatados litorales, hasta abundantes ejemplos de cuevas mixtas de génesis kárstico-marina. Se presta una particular atención a los rellenos alóctonos de las cavernas costeras, que incluyen tanto materiales detríticos (calcarenitas marinas y/o eólicas) como restos paleontológicos de vertebrados endémicos. Los rellenos autóctonos presentes en las cavidades (espeleotemas, en general) ofrecen especial interés, debido a las grandes posibilidades geocronológicas derivadas de su datación radiométrica. Las interferencias analizadas entre karst y litoral -las cuales han estado controladas en todo momento por la posición del nivel marino- permiten una reconstrucción detallada de la evolución del endokarst a lo largo del Plio-Cuaternario.El mayor interés de los trabajos realizados radica en las valiosas informaciones crono-estratigráficas obtenidas en relación con las oscilaciones pleistocénicas del nivel marino. En concreto, el estudio de los espeleotemas freáticos ha mostrado que éstos constituyen un excelente registro de la historia del nivel del Mediterráneo, durante el Pleistoceno Medio y Superior y el Holoceno. Conviene resaltar los novedosos datos aportados por aquellos espeleotemas freáticos que han sido recolectados por debajo de la presente cota ±0 metros; estas cristalizaciones nos documentan, con gran detalle, las pulsaciones regresivas experimentadas por el nivel marino, las cuales eran bastante desconocidas hasta el momento. Este tipo de depósitos secundarios propios de las cuevas kársticas litorales han sido estudiados mediante diversas técnicas (dataciones radiométricas Th/U, mediciones de ESR, microscopía óptica y electrónica, análisis de isótopos estables...) con vistas a la obtención de datos cronológicos, paleoclimáticos, mineralógicos y cristalográficos precisos.De particular relevancia son las curvas eustáticas propuestas para los últimos 300 ka, en el Mediterráneo occidental, las cuales presentan un detalle fuera de lo común en el rango de edad comprendido entre 150 y 60 ka BP. Centrando nuestra atención en el último evento interglacial (estadio isotópico 5) es posible distinguir cuatro picos transgresivos, situados entre 130 y 80 ka BP, separados por tres pulsaciones frías que produjeron descensos bruscos del nivel del Mediterráneo, de más de 20 metros de amplitud. Las tasas deducidas de ascenso y/o descenso del nivel marino son del orden de 4 metros/ka, poniendo de manifiesto las importantes crisis climáticas acontecidas durante el Pleistoceno Superior. / This thesis deals with the study of littoral karst in the eastern half of Mallorca island, by means of a cross-disciplinary approach that takes into account both the different aspects of its surface modelling (littoral karren, coves and associated gullies, paleokarst features) and the singularities of the rich endokarst existing in this area. The subterranean phenomena in the island are studied from a genetical point of view, describing at the same time the differential characteristics of endokarst in the two natural regions involved: Serres de Llevant and, particularly, the Migjorn area. Our investigations have been specially addressed to analyze the interferences between endokarstic modelling and littoral dynamics. The topics that are discussed cover from geochemical and speleogenetical aspects in coastal carbonate aquifers, to abundant examples of mixed cavities which are karstic-marine in origin. Particular attention is paid to the alochtonous infillings existing in coastal caves, that include both detritic materials (marine and/or eolian calcarenites) and paleontological remains of endemic vertebrates.Specifically, the study of phreatic speleothems has shown that these deposits are an excellent record of Mediterranean sea-level history, during Middle and Upper Pleistocene and Holocene. Abundant data supplied by phreatic speleothems collected below the present-day ±0 metres must be thrown into relief; these crystallizations document us -with a great detail- the regressive pulsations experienced by the sea-level. This deposits has been studied by means of several techniques (radiometric Th/U datings, ESR measurements, optical and electronic microscopy, X-ray diffraction, stable isotope analysis.) in order to obtain precise chronological, paleoclimatological, mineralogical and crystallographical data.Eustatic curves proposed for the last 300 ka in the western Mediterranean are significant. Centering our attention in the last interglacial event (isotopical stage 5) four transgressive peaks are distinguished, situated between 130 and 80 ka BP, separated by three cold pulsations that produced abrupt Mediterranean sea lowerings, about 20 metres in amplitude. The deduced mean rates of sea-level rise and/or lowering are in the order of 4 metres/ka.
5

Caracterización fisico-química de los aerosoles atmosféricos en el Mediterráneo Occidental

Pey Betrán, Jorge 31 January 2008 (has links)
La contaminación atmosférica por material particulado (PM) tiene efectos adversos sobre la salud, el clima y los ecosistemas. La concentración en masa y número, el tamaño y la composición química son aspectos clave, pese a que la legislación actual solamente se centra en la medida de la masa.La cuenca mediterránea ha sido escenario de numerosos estudios que, sin embargo, no han cubierto algunos aspectos, que conforman los objetivos de esta memoria: Interpretar la variabilidad de niveles de PM; Cuantificar y caracterizar los aportes urbanos; Identificar las principales fuentes de PM; Interpretar la variabilidad de número (N) y distribución- granulométrica de aerosoles sub-micrométricos. Se seleccionaron tres emplazamientos con distinto grado de influencia antrópica en la cuenca mediterránea occidental: estación de fondo regional (FR) y de fondo urbano (FU) en Cataluña, y estación suburbana (FSU) en Baleares.Se midieron los niveles de PM y se tomaron varias muestras semanales de PM10 y PM2.5, que fueron analizadas químicamente. Se realizó el análisis de contribución de fuentes. En el FU se determinó la concentración de N en diferentes fracciones granulométricas.Los niveles medios de PM incrementan desde el FR hasta el FU, con niveles intermedios en el FSU. Se observa una tendencia decreciente en los niveles de PM registrados en el FR, atribuida a causas meteorológicas y antrópicas (reducción de emisiones industriales a escala regional). Se constata la tendencia opuesta en el FU, relacionada con el aumento y dieselización del parque de vehículos.La variabilidad de niveles de PM en el FR y FSU es similar, lo cual confirma la importancia de la meteorología en su control. Los niveles mínimos se registran en otoño-invierno coincidiendo con la mayor renovación de las masas de aire y mayores precipitaciones; mientras que los máximos ocurren en verano dada la menor renovación de las masas de aire, la mayor frecuencia de episodios africanos, la escasa pluviometría y mayor resuspensión. Los bajos niveles invernales pueden incrementar bruscamente durante episodios de estancamiento anticiclónico. Los niveles de PM en el FU dependen de las emisiones locales, que se dispersan en mayor o menor medida en base a la meteorología. La materia mineral, los aerosoles carbonosos, los compuestos inorgánicos secundarios, y numerosos elementos traza presentan niveles muy elevados en el FU con respecto al FR, siendo intermedios en el FSU. Los resultados obtenidos evidencian el impacto del tráfico rodado en el FU, en especial el impacto del road dust. Cr, Co, Zr, Hf y U son los trazadores de las emisiones portuarias que afectan al FSU.Se han identificado tres fuentes comunes de PM (crustal, marina y regional 1), y se han obtenido algunas fuentes específicas. La fuente crustal es dominante en el FU debido a la contribución del road dust. La fuente regional 1 es dominante en el FR, representando la contaminación a escala regional. La contribución del tráfico rodado es superior al 40% en el FU. Se han identificado algunos perfiles industriales y de combustión de fuel-oil en el FU, de emisiones portuarias en el FSU, y una fuente regional 2 en el FR, que corresponde al transporte de contaminantes durante escenarios anticiclónicos. Se ha desarrollado y validado una metodología sencilla para cuantificar los aportes de polvo africano, y que está siendo aplicada en las redes de calidad del aire.La concentración media de N (13-800 nm) en el FU es similar a otras zonas de fondo urbano europeas. La variabilidad de N depende del tráfico rodado, y también de los factores meteorológicos. La combinación entre especiación química y N confirma el impacto del tráfico rodado y la relevancia de algunos procesos atmosféricos (nucleación fotoquímica y coagulación-condensación). Se ha averiguado la granulometría de algunos componentes químicos. N y PM no varían simultáneamente, y por tanto la simultaneidad de ambas medidas garantiza la caracterización detallada de los aerosoles atmosféricos.
6

Ecología de Caulerpales: Fauna y Biomarcadores

Box Centeno, Antonio 22 July 2008 (has links)
En la presente tesis doctoral se estudian los cambios en la comunidades bentónicas que se producen tras la sustitución de una pradera de Posidonia oceanica por algas invasoras del género Caulerpa (Caulerpa racemosa y Caulerpa taxifolia) y la caulerpal establecida Caulerpa prolifera. Las comunidades bentónicas cambian con la presencia de caulerpales. Las principales diferencias entre los cuatro hábitats estudiados son debidas a las diferentes abundancias de las especies coincidentes tanto para moluscos, decápodos como poliquetos. La comunidad de invertebrados presenta patrones estacionales diferentes entre esos cuatro hábitats y con Posidonia oceanica (referidos a abundancia y diversidad de especies).Las algas del género Caulerpa se caracterizan por poseer el metabolito secundario de defensa caulerpenina. La toxicidad de las caulerpales se traduce en un incremento de las defensas antioxidantes del los organismos que allí viven (Coris julis y Bittium reticulatum), los cuales aumentan eficientemente sus defensas antioxidantes sin sufrir peroxidación lipídica. Además, Caulerpa aumenta sus defensas antioxidantes y la caulerpenina en situaciones de herbivoría y epifitismo como mecanismo defensivo. / En la present tesis doctoral són estudiats els canvis en les comunitats bentòniques produïts per la substitució de praderies de Posidonia oceanica per algues invasores del gènere Caulerpa (Caulerpa racemosa y Caulerpa taxifolia) i la caulerpal establida Caulerpa prolifera. Les comunitats bentòniques canvien amb la presència de les caulerpals. Les principals diferències entre els quatre hàbitats són degudes a les diferents abundàncies que presenten les espècies coincidents tant per mol·lusc, decàpodes com poliquets. A més, la comunitat d'invertebrats té patrons estacionals diferents entre els quatre hàbitats (referits a abundància i diversitat de espècies).Les algues del gènere Caulerpa es caracteritzen per contenir caulerpenina com metabòlit secundari de defensa. La toxicitat de les caulerpals es veu reflectida en un increment de les defenses antioxidants dels organismes que hi viuen en hàbitats de Caulerpa (Coris julis i Bittium reticulatum), els quals augmenten eficientment les seves defenses antioxidants i no sofreixen peroxidació lipídica. A més, Caulerpa spp. augmenta les seves defenses antioxidants i caulerpenina en situacions de herviboria i epifitisme com a mecanisme defensiu. / In the present thesis, changes in the benthic communities caused by the substitution of Posidonia oceanica seagrass meadows by the invasive algae Caulerpa (Caulerpa racemosa and Caulerpa taxifolia) and the established Caulerpa prolifera are analyzed. Benthic communities change with the presence of Caulerpa spp. Main differences among studied habitats are due to differences in the abundances of invertebrate species common for the four habitats for Decapoda, Mollusca and Polychaeta. Seasonal patterns of invertebrate community are also different among the studied algae and seagrass (for abundances and species diversity indexes).Caulerpa macroalgae are characterised by the presence of caulerpenyne as defensive secondary metabolite. The toxicity of Caulerpa is expressed as an increased antioxidant response of the organisms living in Caulerpa mats (Coris julis and Bittium reticulatum), which efficiently increases its antioxidant defences avoiding lipid peroxidation. Caulerpa spp. also increases their antioxidant defences and caulerpenyne concentration in herbivorism and epifitism situations.
7

Variabilitat climàtica ràpida a la conca occidental del Mediterrani: registre sedimentològic / Rapid climate variability in the Western Mediterranean Basin: the sedimentological record

Frigola Ferrer, Jaime I. 05 December 2012 (has links)
Aquesta Tesi Doctoral està centrada en la reconstrucció de les condicions climàtiques del passat a la conca occidental del Mediterrani, i més concretament en l’estudi de l’efecte de la variabilitat climàtica d’escala orbital i mil•lenària sobre les condicions oceanogràfiques de la conca. El treball es basa en l’anàlisi i interpretació de dades de indicadors sedimentològics, com ara la mida de gra i la composició elemental dels sediments, d’on s’ha obtingut informació sobre els canvis en les aportacions terrígenes induïts per la variabilitat climàtica i oceanogràfica de la conca, reflectida en canvis del nivell del mar o de la circulació termohalina. Hom ha pogut investigar els canvis del nivell del mar associats als cicles glacials mitjançant l’estudi de les variacions en la mida de gra de les partícules sedimentàries i en la composició elemental d’un testimoni del marge progradant del Golf de Lleó. Les variacions eustàtiques del nivell del mar han determinat l’apilament d’unitats sedimentaries regressives en el talús superior amb una ciclicitat de 100 ka. Els canvis en el nivell del mar han modulat la sedimentació en el marge, la qual va oscil•lar entre aportacions principalment fluvials durant els períodes glacials coincidint amb nivells del mar baixos, i aportacions degudes a la reactivació de processos erosius a la plataforma continental com les Cascades d’Aigües Denses de Plataforma durant les èpoques amb nivell del mar alt corresponents als períodes interglacials. L’estudi de l’Estadi Isotòpic Marí 3, entre 65 i 20 ka, caracteritzat per condicions climàtiques fluctuants de escala mil•lenària, ens hauria d’ajudar a entendre com el clima es comporta sota condicions canviants ràpides i per lo tant pot ser clau per entendre millor el ràpid canvi climàtic induït per l’ésser humà. Les variacions de la mida de gra durant aquest període en el marge del Golf de Lleó han revelat per primera vegada l’existència d’oscil•lacions del nivell del mar d’escala mil•lenària associades a la variabilitat climàtica dels cicles de Dansgaard-Oeschger observats a l’Atlàntic Nord. Nivells del mar relativament alts s’associen a les fases càlides dels cicles de Dansgaard-Oeschger. Aquests resultats mostren una ràpida resposta dels casquets polars a la variabilitat climàtica ràpida del darrer període glacial. Resta per identificar, però, amb precisió el inici d’aquestes pujades del nivell del mar i la seva amplitud. La circulació termohalina del Mediterrani occidental també s’ha vist afectada per les oscil•lacions climàtiques dels cicles de Dansgaard-Oeschger durant l’Estadi Isotòpic Marí 3. Els resultats confirmen que la circulació profunda del Mediterrani occidental funcionà de manera asincrònica respecte a la Circulació de Retorn de l’Atlàntic Nord durant els cicles de Dansgaard-Oeschger. Aquest fet posa de manifest la rapidesa en la transmissió de la variabilitat climàtica entre latituds altes i intermèdies, probablement induïda per un mecanisme de teleconnexió atmosfèrica similar a l’actual Oscil•lació de l’Atlàntic Nord. Tot i així, la circulació profunda del Mediterrani occidental també fou modulada per canvis en la hidrologia de la conca. A l’Holocè hom ha identificat igualment una sèrie d’esdeveniments de curta durada de intensificació de la circulació termohalina, els quals mostren una ciclicitat d’uns 1000 anys. Hom ha pogut correlacionar aquest esdeveniments amb altres observats a l’Atlàntic Nord i en altres regions del planeta, fet que confirma que les reorganitzacions ràpides del sistema climàtic són també comuns en els períodes interglacials. / This PhD Thesis focuses on the reconstruction of past climatic conditions in the Western Mediterranean Basin, and more precisely on the study of the impact of climate variability at orbital and millennial time scales over oceanographic conditions. The work relies on the study of sedimentological proxies like grain-size and elemental geochemical composition of the sediments for unravelling the changes in terrigenous supplies led by oscillations in climate and oceanographic conditions, namely sea level fluctuations and changes in the termohaline circulation of the Western Mediterranean Sea. Sea level changes associated with glacial cycles have been investigated by analysing the oscillations in grain-size and geochemical composition of the sediment records from the progradational Gulf of Lion margin. Eustatic sea level oscillations have determined stacking of regressive progradational units in the upper slope following a 100 kyr cyclicity. Sea level fluctuations have modulated sediment accumulation over this margin, with a succession of periods dominated by high fluvial supplies, and periods characterized by the reactivation of erosive processes in the continental shelf such as Dense Shelf Water Cascading during glacial lowstands and interglacial highstands, respectively. The study of climate variability during Marine Isotope Stage 3, between 65 and 20 ka, characterized by rapid climate fluctuations of millennial time scales, may help us to understand how the climate behaves when undergoing rapid changes and therefore might also further increase our understanding of rapid, anthropogenic climate change. The high-resolution study of grain-size oscillations during Marine Isotopic Stage 3 in the Gulf of Lion margin has shown by the first time the occurrence of millennial scale sea level fluctuations associated with climate variability during the Dansgaard-Oeschger cycles identified in the North Atlantic region. Relative high sea level has been observed to occur during warm interstadials of the Dansgaard-Oeschger cycles. These results point to a rapid response of the ice sheets to climate variability during the last glacial period. However, the precise timing and the amplitude of these millennial-scale sea level rises are still to be determined. The termohaline circulation of the Western Mediterranean Sea has been affected by Dansgaard-Oeschger climate oscillations during Marine Isotopic Stage 3 too, as determined by the study carried out in the IMAGES core MD99-2343 offshore Minorca island. Our results show that during Dansgaard-Oeschger cycles the circulation of deep-water masses in the Western Mediterranean was not synchronized with the Atlantic Meridional Overturning Circulation. This confirms the rapid transmission of climate variability between high and mid-latitudes, likely induced by an atmospheric mechanism similar to the present-day North Atlantic Oscillation. Hydrological oscillations within the basin further modulated the termohaline circulation in the Western Mediterranean Sea. During the Holocene a series of short-lived events of enhanced deep-water circulation have been identified to occur with a cyclicity close to 1000 yr, which have been correlated to relatively cold periods recently recognized from the North Atlantic region and in other regions of the world. These results confirm that rapid reorganizations of the climate system usually ascribed to glacial stages are also a common feature during interglacial periods.

Page generated in 0.5027 seconds