No description available.

[ES] Esta investigación de Tesis tiene como objetivo principal analizar un determinado corpus de producciones de la ciencia ficción cinematográfica reciente. Estas películas parecen compartir unas claves visuales que, lejos de mantener los parámetros tradicionales del género, abordan otras referencias estéticas relacionadas con lo familiar, lo orgánico y lo nostálgico. La investigación comienza con el planteamiento de los objetivos, el marco teórico y las metodologías de trabajo y avanza con la delimitación del corpus y la justificación del mismo. A continuación se profundiza en el género de la ciencia ficción y en el lenguaje visual como herramienta fundamental para abordar la cultura visual reciente. Gracias a esta exploración, se propone una línea temporal de la evolución estética de la ciencia ficción cinematográfica mediante la que definir las corrientes mayoritarias del género, detectando a su vez los giros y propuestas alternativas más relevantes. Al realizar este ejercicio se localizan una serie de producciones de los años sesenta que, por su discurso en torno a la nostalgia y la subjetividad parecen inspirar al corpus actual. A partir de esa información se aborda el análisis del corpus, desde sus elementos conceptuales y narrativos -relacionados con la estética de la dirty scifi- a su expresión formal, precisada en tres claves definidas: lo natural -en un género que tradicionalmente rechaza lo orgánico-, lo espiritual -en tramas definidas por la razón- y lo físico y lo íntimo -que vuelve la mirada del afuera y del futuro al aquí y al ahora-. Por último, al profundizar en estas claves, se exploran determinados elementos que actúan como figuras simbólicas de cada relato. Elementos referidos en este análisis como artefactos que representan visualmente la propuesta conceptual -o novum- de cada película y que, como construcciones diegéticas, permiten ciertas reflexiones sobre el modo en el que la sociedad que las ha diseñado se relaciona con los conceptos de memoria, nostalgia y futuro. Finalmente, las conclusiones dan cuenta de aquello que -previamente planteado en los objetivos iniciales- ha quedado resuelto, de qué preguntas se han podido responder y de qué otras han surgido a partir del análisis realizado. Como resultado, la investigación propone un recorrido que abarca las generalidades de la ciencia ficción cinematográfica y su cualidad simbólica para detectar un impulso estético que, si bien se intuye en la contracultura de los años sesenta, asume hoy una presencia compartida. Esta perspectiva trata de ofrecer al lector un desarrollo explicativo equivalente al desarrollo investigador, de forma que le resulte posible descubrir esta tendencia y reflexionar acerca de cómo sus motivos visuales podrían evidenciar el carácter de su contexto creador. / [CA] Aquesta investigació de Tesi té com a objectiu principal analitzar un determinat corpus de produccions de la ciència-ficció cinematogràfica recent. Aquestes pel·lícules semblen compartir unes claus visuals que, lluny de mantindre els paràmetres tradicionals del gènere, aborden altres referències estètiques relacionades amb allò familiar, orgànic i nostàlgic. La investigació comença amb el plantejament dels objectius, el marc teòric i les metodologies de treball i avança amb la delimitació del corpus i la justificació d'aquest. A continuació s'aprofundeix en el gènere de la ciència-ficció i en el llenguatge visual com a eina fonamental per a abordar la cultura visual recent. Gràcies a aquesta exploració, es proposa una línia temporal de l'evolució estètica de la ciència-ficció cinematogràfica mitjançant la qual definir els corrents majoritaris del gènere, detectant al seu torn els girs i propostes alternatives més rellevants. En realitzar aquest exercici es localitzen una sèrie de produccions dels anys seixanta que, pel seu discurs entorn de la nostàlgia i la subjectivitat semblen inspirar al corpus actual. A partir d'aqueixa informació s'aborda l'anàlisi del corpus, des dels seus elements conceptuals i narratius -relacionats amb l'estètica de la dirty scifi- a la seua expressió formal, precisada en tres claus definides: allò natural -en un gènere que tradicionalment rebutja l'orgànic-, allò espiritual -en trames definides per la raó- i allò físic i íntim -que gira la mirada del fora i del futur a l'ací i a l'ara-. Finalment, en aprofundir en aquestes claus, s'exploren determinats elements que actuen com a figures simbòliques de cada relat. Elements referits en aquesta anàlisi com a artefactes que representen visualment la proposta conceptual -o novum- de cada pel·lícula i que, com a construccions diegétiques, permeten unes certes reflexions sobre la manera en què la societat que les ha dissenyades es relaciona amb els conceptes de memòria, nostàlgia i futur. Finalment, les conclusions donen compte d'allò que -prèviament plantejat en els objectius inicials- ha quedat resolt, de quines preguntes s'han pogut respondre i de quines altres han sorgit a partir de l'anàlisi realitzada. Com a resultat, la investigació proposa un recorregut que abasta les generalitats de la ciència-ficció cinematogràfica i la seua qualitat simbòlica per a detectar un impuls estètic que, si bé s'intueix en la contracultura dels anys seixanta, assumeix hui una presència compartida. Aquesta perspectiva tracta d'oferir al lector un desenvolupament explicatiu equivalent al desenvolupament investigador, de manera que li resulte possible descobrir aquesta tendència i reflexionar sobre com els seus motius visuals podrien evidenciar el caràcter del seu context creador. / [EN] To delimit and analyze a certain corpus of productions of recent cinematographic science fiction is the main objective of this Thesis research. These films seem to share some visual keys that, far from maintaining the traditional parameters of the genre, approach other aesthetic related to familiar, organic and nostalgic references. Research begins with the statement of the objectives, the theoretical framework and the working methodologies and it progresses with the delimitation of the corpus and its justification. It then delves into the genre of science fiction and visual language as a fundamental tool for approaching recent visual culture. Thanks to this exploration, a timeline of the aesthetic evolution of cinematic science fiction is proposed to define the main currents of the genre, detecting in turn the most relevant turns and alternative proposals. In carrying out this exercise, a series of productions from the sixties are located which, due to their discourse on nostalgia and subjectivity, seem to inspire the current corpus. Based on this information, the analysis of the corpus is approached, from its conceptual and narrative elements -related to the aesthetics of dirty sci-fi- to its formal expression, specified in three defined keys: natural -in a genre that traditionally rejects the organic-, spiritual -in plots defined by reason- and physical and intimate -that turns the gaze from the outside and the future to here and now-. Finally, by delving deeper into these keys, we explore certain elements that act as symbolic figures in each story. Elements referred to in this analysis as artifacts that visually represent the conceptual proposal -or novum- of each film and that, as diegetic constructions, allow certain reflections on the way in which the society that has designed them relates to the concepts of memory, nostalgia and future. Finally, the conclusions give an account of what -previously raised in the initial objectives- has been resolved, which questions have been answered and which others have arisen from the analysis carried out. As a result, the research proposes a journey that covers the generalities of cinematic science fiction and its symbolic quality in order to detect an aesthetic impulse that, although intuited in the counterculture of the sixties, assumes today a shared presence. This perspective tries to offer the reader an explanatory development equivalent to the research development, so that it is possible to him or her discover this tendency and reflect on how its visual motifs could evidence the character of its creative context. / Cuenca García, C. (2022). Claves estéticas de la ciencia ficción cinematográfica (2014-2019): la representación de lo otro a través del diseño de producción audiovisual [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190242

Durch die Entwicklungen der Digitalisierung scheint 2013 die Obsoleszenz des analogen Filmmediums besiegelt. Während ein Großteil der Filmindustrie über die Flexibilität digitaler Filmaufnahmen erleichtert ist, betrauern KünsterInnen wie Tacita Dean den drohenden Verlust des analogen Mediums. Dem Anliegen, analogen Film in seinen intrinsischen Qualitäten zu erkennen, zu würdigen und zu erhalten, widmet die Künstlerin Arbeiten wie Kodak (2006) oder FILM (2011). Auch in Deans Film JG (2013) setzt sich die Künstlerin mit dem drohenden Ende des Mediums auseinander. Aufgrund seiner Rätselhaftigkeit und gesteigerten Polysemie nimmt der Film allerdings eine Sonderstellung in Deans Werk ein. Die vorliegende Arbeit sucht die Rätsel zu entziffern und zeigt auf, wie in JG dem Untergang des ‚Universums Film‘ über die Figur eines allegorischen Dramas Gestalt verliehen wird und wie über Fragmente des analogen Films ein Erinnerungsbild an die technischen und chemischen Bedingungen sowie strukturellen Eigenheiten des Mediums geschaffen wird, das allein für diejenigen in JG erkennbar wird, die mit dem Wissen um diese Bedingungen vertraut sind. In einem zweiten Schritt widmet sich die Untersuchung den Werken des britischen Science-Fiction-Schriftstellers J.G. Ballard und des US-amerikanischen Land-Art-Künstlers Robert Smithson, auf die sich Dean in JG bezieht. Über ‚close-reading‘-Analysen von Ballards The Voices of Time (1960) und Prisoner of the Coral Deep (1964) sowie Roberts Smithsons Spiral Jetty (1970) lässt sich zeigen, dass die Künstlerin Strategien zur Anwendung bringt, mit denen sie JG in unmittelbare Nähe zum Science-Fiction-Genre und zu Smithsons Land Art rückt, worüber es ihr gelingt, neben der zeitlichen auch die räumliche Dimension des Films, seine skulpturale Dimension, auf eindrückliche Weise auszustellen. / By 2013, the obsolescence of analog film seemed to be sealed as a result of progress in digitalization. While much of the film industry rejoiced in the greater flexibility provided by digital film, artists such as Tacita Dean mourned the impending loss of their analog medium. Tacita Dean had already dedicated works such as Kodak (2006) and FILM (2011) to the recognition, appreciation, and preservation of film in its intrinsic qualities. In her film JG (2013) the artist continues to deal with the impending end of the medium. JG’s enigmatic nature and heightened polysemy lends it a unique position in Dean’s œuvre. The Dissertation seeks to decipher the enigma JG and tries to show how the artist in JG confronts the impending loss of her medium. It is argued that she does this in two ways: through the figure of an allegorical drama reflecting the end of the 'universe of film’; and, secondly, through a collection of analog film fragments that, to those with the requisite knowledge, become recognizable as a commemorative picture of the technical and chemical conditions and structural characteristics of the medium. In a second step, the study is dedicated to works of British science fiction writer J.G. Ballard and American Land Art artist Robert Smithson on which Dean draws in JG. Through close-reading analyses of Ballard’s The Voices of Time (1960) and Prisoner of the Coral Deep (1964) as well as Robert Smithson’s Spiral Jetty (1970), it becomes clear that Dean employs strategies that bring JG into close proximity with the genre of Science Fiction and with Smithson’s Land Art. By these means she achieves an impressive demonstration not merely of film’s temporal but of its spatial, sculptural dimension.