Thesis (Ph. D.)--University of Texas at Austin, 2007. / Vita. Includes bibliographical references.

Camila O'Gorman, a transgressive aristocratic woman who proudly defied the values of Family, Church, and Society in nineteenth-century Argentina, was executed beside her lover, the priest Ladislau Gutiérrez. Since her execution by dictator Juan Manuel de Rosas, her life and death represent a myth of rebellion and repression in the Argentine imagination, inspiring many works of literature and film. This dissertation studies three major works inspired by her life: the short story "Camila O'Gorman" (1876) by Juana Manuela Gorriti, the film Camila (1984) by María Luisa Bemberg, and the novel Una sombra donde sueña Camila O'Gorman (1973) by Enrique Molina. It proposes that each author shaped the images of the female protagonist by imprinting on the character of Camila the authors' personal reaction to the political climate in which they lived. Roland Barthes's Mythologies marks the main theoretical frame and distinctive theories on nationalism, narrative, film and genre are also applied. Chapter One situates the political climate of Camila's contemporary life. It studies the mythologies created to support and undermine Rosas' power. Moreover, it gives an account of three women who actively participated in politics: Mariquita Sánchez, Encarnación Ezcurra, and Manuela de Rosas. Chapter Two studies Gorriti as a nation builder. Her story "Camila O'Gorman" reinforces the ideals of a liberal progressive nation. By portraying Camila as a negative symbol, Gorriti adheres to the conservative view on women. Chapter Three inserts the life and work of Bemberg into the development of politics in Argentina. The film Camila addresses the parallel violence of the military regime in the 1980's. The character of Camila is portrayed as a defiant daughter, complying with the feminist views of the eighties. Chapter Four addresses Molina's Surrealist ideals, which determined his poetic analysis of Argentine history, foreshadowing the Proceso dictatorship. In his novel, Camila is represented as a Surrealist muse, who seeks liberty, love and poetry. The historical analogies recovered by the authors lead one to conclude that mythologies of Camila O'Gorman reappear in Argentina in times of political change and debate the rank of women in society.

Thesis (M.A.)--University of California, Santa Cruz, 1996. / Typescript. Includes bibliographical references (leaves 175-183).

Ce mémoire examine la trajectoire d'un débat conceptuel ayant marqué le champ des théories du nationalisme. Il s'agit de l'affrontement intellectuel portant sur le problème de l'articulation du racisme et du nationalisme. Dans cette recherche, six contributions majeures de théoriciens du nationalisme seront à l'étude. Il s'agit d'écrits de : Tom Nairn, Anthony Smith, Benedict Anderson, Paul Gilroy, Étienne Balibar et Edward Said. À travers une analyse historique, nous verrons comment chacune de ces interventions modifie ou réaffirme les conventions qui régissent le débat. Cette étude montre l'existence de trois moments, définis par un traitement similaire du problème de la relation du racisme au nationalisme. Ces ressemblances concernent avant tout les préoccupations et les questionnements au fondement des réflexions. Dans un premier temps, à la fin des années 1970 et au début des années 1980, malgré certains différends, la démarche des théoriciens du nationalisme comporte d'importantes similitudes. Ils s'intéressent au racisme et au nationalisme d'une façon globale, puis ils recherchent avant tout l'origine historique de ces phénomènes. Lors d'un second moment, à la fin des années 1980, les contributeurs au débat se penchent sur les représentations sociales constitutives du nationalisme et du racisme, puis ils examinent la formation des frontières symboliques de la nation. En troisième lieu, au cours des années 1990, l'expérience historique de l'impérialisme devient centrale pour la compréhension du lien entre le racisme et le nationalisme, notamment en ce qui concerne leur forme contemporaine. ______________________________________________________________________________

[EN] ABSTRACT This work aims to compile and to study school buildings which were designed and constructed in Valencia and its province, between the year 1920 and 1939. The period begins in 1920 when the Oficina Técnica de Construcción de Escuelas was founded, given that this measure -together with others of the same moment- supposed a very important change in the mechanisms that the State arranged for the construction of school buildings. The temporary period of this study finishes in 1939, moment in which Spanish II Republic falls. The present work raises five thematic core issues (nudos temáticos) able to establish a framework capable to centering the context from where the school production was developed The second part of this work consists on the specific study of all the schools compiled in Valencia, by means of a systematic analysis, which uses defined variables distilled from the above mentioned core issues. This analysis will allow us to explain some circumstances in a relatively trustworthy way, that is to say we will be able to extract founded conclusions. To be able to study the school buildings in Valencia and to understand the school buildings production in our environment, there has been compiled a great quantity of information about the school buildings designed and constructed, gathered in four annexes in this work. / [ES] RESUMEN Este estudio se plantea como objetivo la recopilación y estudio de los grupos escolares proyectados y construidos en Valencia y su provincia, entre los años 1920 y 1939. El ámbito temporal se inicia en 1920 con la creación de la Oficina Técnica de Construcción de Escuelas, puesto que esta medida junto con otras del mismo momento, suponen un cambio muy importante en los mecanismos que el Estado dispone para la construcción de edificios escolares. El periodo temporal de estudio finaliza en 1939, momento en que cae la II República El estudio plantea cinco nudos temáticos que establecen una trama capaz de centrar el contexto sobre el que se desarrolló la producción escolar. La segunda parte de este trabajo consiste en el estudio específico de todas las escuelas recopiladas en Valencia, mediante un análisis sistemático, destilado de los nudos temáticos a través de las variables definidas. El análisis nos permitirá explicar algunas circunstancias de una manera relativamente fiable, es decir extraeremos conclusiones fundadas. Para poder realizar el estudio de las escuelas en Valencia y entender la producción escolar en nuestro entorno, se ha recopilado una gran cantidad de información sobre los edificios escolares proyectados y construidos, recogida en los cuatro anexos de este trabajo. / [CA] RESUM Aquest treball es planteja com a objectiu la recopilació i estudi dels grups escolars projectats i construïts a València i la seua província, entre els anys 1920 i 1939. El període temporal s'inicia en 1920 amb la creació de la Oficina Técnica de Construcción de Escuelas, ja que aquesta mesura juntament amb unes altres del mateix moment, suposen un canvi molt important en els mecanismes que l'Estat disposa per a la construcció d'edificis escolars. El estudi finalitza en 1939, moment en què cau la II República. El treball planteja cinc nusos temàtics que estableixen una trama capaç de centrar el context sobre el qual es va desenvolupar la producció escolar. La segona part d'aquest treball consisteix en l'estudi específic de totes les escoles recopilades a València, mitjançant una anàlisi sistemàtica, destil¿lat dels nusos temàtics a través de les variables definides. L'anàlisi ens permetrà explicar algunes circumstàncies d'una manera relativament fiable, és a dir extraurem conclusions fonamentades. Per a poder realitzar l'estudi de les escoles a València i entendre la producció escolar en el nostre entorn, s'ha recopilat una gran quantitat d'informació sobre els edificis escolars projectats i construïts, recollida en els quatre annexos d'aquest treball. / Gómez Alfonso, CJ. (2016). CONSTRUCCIONES ESCOLARES EN VALENCIA. 1920-1939 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62170

[EN] In the first half of the 20th century, Mexico, India and Egypt, embarked in a process of cultural self-affirmation that will live its mark in their national architecture. These three countries are placed in regions with an architectural heritage for thousands of years that, unfortunately, they have been disrespected during the Western occupation. Far from a change taking place, the blind faith in Western culture made them embrace the international style that hardly could be accepted by the lack of technical adequacy and scarcity of economic resources. Against this background, three figures emerged that are the purpose for this study: Hassan Fathy, Juan O'Gorman y Balkrishna V. Doshi. These architects present parallel lives; located obstinately against the century of the specialization and committed to acting as a guard of the local traditions. These architects will try to achieve answers to the questions of architectural identity suitable to their new nations. An identity which modernity is based on the local tradition and the technology adapted to the level of development of their countries and appropriable for their beneficiaries. The study tries to demonstrate the degree of affinity of their discourses, despite the apparent distance of their homelands. We will focus on the strategies to confront those common problems that they found in the course of their works. These strategies will form a common catalogue of architecturally applicable solutions in developing countries who try to reach the benefits of globalization without giving up their cultural roots. / [ES] En la primera mitad del siglo XX, México, India y Egipto, se embarcaron en un proceso de autoafirmación cultural que tendrá su eco en la arquitectura nacional. Se trata de tres estados asentados en regiones con una herencia arquitectónica de miles de años que, lamentablemente, había sido denostada en una lucha de poder durante la ocupación occidental. Lejos de producirse un cambio, la fe ciega en occidente les hizo abrazar un estilo internacional que a duras penas podía ser aceptado por la falta de adecuación técnica y carestía de recursos económicos. Ante este panorama, surgieron las tres figuras que son objeto de estudio: Hassan Fathy, Juan O'Gorman y Balkrishna V. Doshi. Estos arquitectos presentan vidas paralelas; ubicadas tercamente a contracorriente en el siglo de la especialización y empeñadas en actuar como centinelas de las tradiciones locales. Los tres arquitectos tratarán de lograr respuestas a las cuestiones de identidad arquitectónica dentro de sus naciones embrionarias. Una identidad cuya modernidad se base en la tradición local y la tecnología apropiada al nivel de desarrollo de sus países natales y apropiable por sus beneficiarios. El estudio pretende demostrar el grado de afinidad de sus discursos, pese a la lejanía aparente de sus países de origen. Se incidirá sobre sus estrategias para afrontar aquellos problemas comunes que se encontraron en el ejercicio de su profesión. Estas estrategias configurarán un catálogo común de soluciones arquitectónicas aplicables en países en vías de desarrollo que pretendan alcanzar los beneficios de la globalización sin renunciar a sus orígenes. / [CA] En la primera meitat del segle XX, Mèxic, Índia i Egipte, es van embarcar en un procés d'autoafirmació cultural que tindrà el seu ressò en l'arquitectura nacional. Es tracta de tres estats assentats en regions amb una herència arquitectònica de milers d'anys que, lamentablement, havia estat injuriada en una lluita de poder durant l'ocupació occidental. Lluny de produir-se un canvi, la fe cega en occident els va fer abraçar un estil internacional que amb prou feines podia ser acceptat per la falta d'adequació tècnica i carestia de recursos econòmics. Davant aquest panorama, van sorgir les tres figures que són objecte d'estudi: Hassan Fathy, Juan O'Gorman i Balkrishna V. Doshi. Aquests arquitectes presenten vides paral·leles; situades tossudament a contracorrent al segle de l'especialització i obstinades a actuar com a sentinelles de les tradicions locals. Els tres arquitectes tractaran d'aconseguir respostes a les qüestions d'identitat arquitectònica dins de les seves nacions embrionàries. Una identitat moderna basada en la tradició local i la tecnologia apropiada al nivell de desenvolupament dels seus països natals i apropiable pels seus beneficiaris. L'estudi pretén demostrar el grau d'afinitat dels seus discursos, malgrat la llunyania aparent dels seus països d'origen. S'incidirà sobre les seves estratègies per afrontar aquells problemes comuns que es van trobar en l'exercici de la seva professió. Aquestes estratègies configuraran un catàleg comú de solucions arquitectòniques aplicables en països en vies de desenvolupament que pretenguin aconseguir els beneficis de la globalització sense renunciar als seus orígens. / Artola Dols, S. (2015). VIDAS PARALELAS: HASSAN FATHY, JUAN O'GORMAN Y BALKRISHNA DOSHI. Paralelismos y divergencias a través de sus obras y teorías sobre arquitectura en el contexto postcolonial [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59435