Actualment la tecnologia digital ha esdevingut una dimensió de la realitat gairebé indestriable de la realitat física. La xarxa és l’àmbit on té lloc el conjunt de l’activitat humana en les societats anomenades desenvolupades com el nostre entorn. Tot i tothom –persones, continguts, objectes, eines, dispositius, espais i accions– es troba interconnectat en un entorn sociotecnològic complex on el coneixement i el conjunt d’àmbits d’activitat humana han estat transformats en tan sols dues dècades. Per a desenvolupar la seva activitat amb normalitat en aquest marc, les persones utilitzen la xarxa i la tecnologia digital de forma habitual en la seva vida diària, en tots els àmbits que la composen. Aquest fet genera necessàriament uns determinats hàbits, coneixements i domini de la tecnologia a nivell informal que pot ser utilitzat per a ser aplicat en diverses situacions d’aprenentatge. Mitjançant la realització d’entrevistes obertes i l’aplicació d’una enquesta, en aquesta tesi s’analitza l’ús de la tecnologia digital que té lloc a la vida diària, relacionant-lo amb la seva aplicació en un context d’aprenentatge formal, des del punt de vista de les persones. Més concretament, s’aprofundeix en el coneixement del seu univers digital –que inclou diverses dimensions i àmbits d’activitat com el professional, el personal, el social, el de gestió del coneixement, el d’aprenentatge, etc.–, en els usos que fan de la tecnologia, en la percepció que tenen sobre la seva capacitació i, especialment, en la utilitat que atribueixen a aquests diferents usos per a la seva activitat formativa a la universitat. D’acord amb aquesta finalitat, el present estudi està contextualitzat per un marc conceptual focalitzat en la naturalesa de l’aprenentatge a la xarxa en tant que fenomen, tractant aspectes considerats rellevants com el coneixement connectiu, els entorns personals d’aprenentatge (PLE) o la perspectiva ecològica, juntament amb una anàlisi sobre les tendències educatives del segle XXI lligades a l’aplicació de la tecnologia digital per aprendre, així com també amb el concepte de competència digital. D’altra banda, en la mateixa línia que altres estudis similars realitzats ens els darrers anys, la present investigació se situa dins una perspectiva complexa sobre la qüestió de l’aplicació de la tecnologia digital utilitzada en la vida diària sobre l’activitat d’aprenentatge, atribuint les seves característiques a múltiples factors. En aquest sentit, es mostra crítica respecte els posicionaments que defensen el factor generacional –segons el qual s’atribueixen a les generacions nascudes amb la tecnologia digital un comportament i una capacitació diferents respecte a les generacions anteriors–, proposant noves interpretacions i línies de treball futures. / Currently digital technology has become a dimension of reality almost inseparable from the physical reality. Network is the area where the whole of human activity takes place in the called developed societies as our environment. Everything and everybody –contents, objects, tools, devices, spaces and actions– is interconnected in a complex socio-technological environment where knowledge and the set of areas of human activity have been transformed in just two decades. In this context, to sustain their activity as usual, people use Internet and digital technology regularly in their daily life, in all areas within it. This necessarily generates certain habits, knowledge and mastery of technology at an informal level that can be used for application in several learning situations. By means of open interviews and one survey, in this thesis the use of digital technology that takes place in everyday life, relating to its application in a formal learning context is analyzed from the point of view of the people involved. More specifically, it goes in depth in their digital universe –which includes several dimensions and areas of activity such as professional, personal, social, management of knowledge, learning, etc.– in their technology uses, in their perception about their skills, and especially in the utility attributed by them to these different uses for developing training activity at the university. According to this purpose, the present study is contextualized by a conceptual framework focusing on the nature of learning in the network as a phenomenon, dealing with aspects considered relevant as connective knowledge, personal learning environments (PLE) or the ecological perspective, together with an analysis of the 21st Century educational trends related to the application of digital technology to learn, as well as with the concept of digital competence. Moreover, in line with other similar studies conducted in recent years, this research is into a complex perspective on the question of the application of digital technology used in daily life for learning activity, attributing their characteristics to multiple factors. In this sense, it shows critical of the positions that defend the generational factor –according to which, the generations born with digital technology present different skills and behavior regarding the previous ones–, proposing new interpretations and lines of future work.

La Universidad de Barcelona se encuentra realizando profundas transformaciones relacionadas con la reestructuración en la organización educativa de sus enseñanzas, a través del Proceso de Bolonia, adecuando la formación universitaria a los requerimientos de la Unión Europea, especialmente en el fomento a la empleabilidad y la construcción de ciudadanía. Estos cambios sitúan en el centro del proceso al estudiante como sujeto de aprendizaje, incorporando competencias deseables y resultados de aprendizaje, a través de estrategias autónomas, reflexivas, cuya significación requiere que las prácticas educativas modelen la realidad social como fomento al desarrollo integral. Atribuciones que, inicialmente, la sociedad realiza a la universidad como agente de socialización y formador de profesionales. La presente tesis doctoral estudia las formas de implementación y desarrollo del aprendizaje por competencias transversales, aprehendiendo el fenómeno desde las experiencias, así como las trayectorias de los estudiantes, respecto a la adquisición de las competencias transversales y su transferibilidad futura. Para realizar lo anterior, se estudian las representaciones significativas de aprendizaje que construyen lo estudiantes, identificando campos de significación social en un espacio social simbólico relacional. Lo anterior, articula diversas categorías de análisis, las cuales articuladas a través de dispositivos especiales, nos invitan a considerar el aprendizaje por competencias transversales como una combinación de atributos relacionales de un alto valor simbólico y pedagógico. Las tipificaciones identificadas desde la evidencia empírica, nos hablan de la relación heurística entre las dimensiones normativas, educativas, propias del ámbito pedagógico; y las dimensiones cambio social y acción social, propias del ámbito social; como un dominio que constituye el marco de referencia del aprendizaje por competencias transversales. Esta doble intencionalidad sitúa la investigación en una constante dialéctica entre la racionalidad pedagógica y de la teoría social, con la realidad empírica; toda vez que el problema de investigación, se encuentra incorporado desde la visión de los lineamientos estratégicos de convergencia europea que se incorporan a través del Proceso de Bolonia, así como la construcción del Espacio Europeo de Educación Superior. Ámbitos que en su análisis han requerido en términos científicos conocer el tipo de representaciones significativas de aprendizaje que los estudiantes construyen en su trayectoria educativa. Los objetivos generales de esta investigación, dicen relación con: investigar los requerimientos de la sociedad, con relación a las competencias transversales; analizar el aprendizaje por competencias transversales en la práctica educativa; relacionar las representaciones significativas que construyen los estudiantes con la adquisición de las competencias transversales; y finalmente, integrar en campos de significación social las representaciones construidas y su vínculo de transferibilidad en empleabilidad, así como en ciudadanía. El ámbito de la racionalidad teórica está elaborado por los cambios adscritos a la sociedad del conocimiento y la información, sus vínculos con lo educativo, así como en la constitución del individuo en la modernidad tardía. De igual modo, el rol en el modelo de desarrollo de la misión de la universidad, con relación a sus quehacer en la formación de saberes culturales y profesionales. Se hace énfasis en la construcción de ciudadanía como apelativo ético de integridad intelectual, y en el énfasis a la formación de profesionales acordes a los cambios en los procesos de los procesos organizacionales del trabajo. La apuesta de interpretación del conocimiento científico, otorga a la construcción de sentido, a los sistemas de tipificaciones, así como a la constitución de hábitos relacionales, un espacio central en el análisis desde la sociología de la educación. Aspectos, que denotan la orientación cualitativa de base fenomenológica y hermenéutica, que acompaña las bases de acercamientos a la realidad, toda vez que se ha requerido provocar la ruptura epistemológica con el saber cotidiano. La metodología cualitativa y sus instrumentos de apoyo, han sido la base de acercamiento al fenómeno de estudio, el aprendizaje por competencias, el cual ha requerido una especificación que lo aleje de su polisemia actual. / The University of Barcelona is making profound transformations related to the restructuring of the educational organization of their teachings, through the Bologna Process. This, in order to adapt university education to the guidelines of European convergence, based on the changes, dynamics and requirements of society in the twenty-first century; especially in regard to the construction of citizenship and promoting of employability. This doctoral thesis reveals from a heuristic and critical positioning, key trends, good practices and contradictions in the implementation of the model by generic skills, from the perspective of meaningful representations that underdegree student builds in their trajectory. As core attributes in this research are identified the link between society and the university as well as the epistemological break with the pedagogical tradition. The conceptual intentionality linked to the object of study as well as the mode of approach and interpretative analysis of empirical reality, constitute relevant outcomes in relation to rectification of the theory, to the dis / uses of relational disposition in the social fields, as well as the main complexities in the implementation of the approach of learning by generic skills. Understand that understands, is to assume and to demonstrate the false appearances of verisimilitude.

Tesi realitzada al Departament de Didàctica i Organització Educativa / En la condición de educadora y formadora de profesores, y partiendo del presupuesto que educar/formar es una transformación mediante sí mismo, los/as otros/as y el mundo, y son los saberes de la experiencia los que nos guían durante nuestras prácticas pedagógicas, defiendo en esta investigación, el uso de la narrativa autobiográfica como instrumento de construcción y reconstrucción de la identidad docente de cada uno y cada una de las personas envueltas en ese estudio, inclusive yo como investigadora. Tal presupuesto ha sido elaborado cuando yo viví la experiencia de narrarme y así, encontré el camino entre lo que yo soy y lo que yo me gustaría ser, identificando mis saberes y no saberes pedagógicos, como fui construyendo esos saberes al largo de mi trayectoria de vida, y percibiendo si aquello que hacía era coherente con aquello que yo pensaba. Y esa búsqueda por hacerme una formadora mejor ocurrió cuando constaté que mis alumnas (ellas son la mayoría, mujeres), de la Graduación de Letras Vernáculas, no estaban aplicando la propuesta metodológica de la enseñanza de lengua materna estudiada en la universidad; y lo que era más problemático, no estaban teniendo la oportunidad de mirarse, de pensar si lo que ellas hacían era exactamente lo que deberían hacer. Delante de tal contexto, algunas cuestiones pasaron a inquietarme: ¿Cómo formar profesores/as de manera que ellos/as se tornen sujetos de su formación? ¿Cómo ofrecerles durante su formación inicial, oportunidades de ellos/as repensar sus prácticas pedagógicas, al relacionar lo que ellos/as vivieron con sus formas de ser docentes? Y en la tentativa de encontrar algunas pistas para tales cuestiones, y utilizando la metodología biográfica-narrativa, acompañé durante tres semestres (2010.1, 2010.2, 2011.1), la aplicación de una propuesta de formación inicial de profesores de lengua materna a través de narrativas autobiográficas, desarrollada por una compañera profesora del Componente Práctica. En ese sentido, busqué presentar mi autobiografía así como la heterobiografia de la profesora formadora para revelar el sentido que guía cada una de nosotras como profesoras formadoras de profesores/as de lengua materna así como la relación que establecemos con la propuesta de formación a partir de la escritura autobiográfica; discutir la implantación de la propuesta, los desafíos y obstáculos enfrentados, así como los principios que guiaron la profesora formadora; analizar la manera como la profesora formadora ha orientado la escritura de textos autobiográficos (autobiografías, memoriales y portfolios) y como algunas/os estudiantes elaboraron esas escrituras para averiguar si estos textos han atendido a esta propuesta de formación; elaborar las heterobiografías de algunas estudiantes para relacionar sus narrativas con sus prácticas pedagógicas y así, verificar el potencial formador de tales textos; reflejar sobre los límites y las posibilidades de una propuesta de formación a través de narrativas auto-biográficas y la influencia de esa propuesta en mi actuación docente. Y de esa manera, pude constatar el potencial formador y transformador de tales textos al posibilitar que cada uno identifique sus saberes y no saberes pedagógicos, como fueron construidos esos saberes al largo de su trayectoria de vida, que relación cada uno establece con tales saberes; o sea, tales textos se constituyen un camino viable para cada uno encontrar su sentido y sin-sentido de ser profesor, y así, pueda repensar su que-hacer, actuando de manera más consciente, percibiendo sus límites y posibilidades. / As an educator and as a teacher former, and assuming that the act of educating or forming teachers means a changing by himself and others and by the world, and assuming that the knowledge of experience guide us along our teaching practices, I defend in this investigation the use of the autobiographical narrative as an instrument of identity construction and reconstruction for the instructor or for each one who was involved in this process, including myself as a researcher. Such presupposition was prepared when I experienced the narrative of myself and, this way, I found the way between what I am and what I would like to be, identifying my knowledge and not the teaching ones; I understood how I had been acquired this knowledge along my life, and at the same time, I noticed if things that I had been doing were in conformity with to things that I had thought about. And. And this attempt of becoming a better teacher occurred when I saw that my students who were attending to Vernacular Letters course were not using the teaching methodological proposal of their native language that was taught at College, and one thing was much more problematic, they had no chance to aim-up or to analyze if what they were doing was exactly what they had to do. In front of such context, some question raised in my mind: How to form teachers in a way they feel as they are subject of their own formation? How to offer them, during their initial formation, opportunities for them rethink about their teaching practices when relating what they have lived with their way of being teachers? In, in the attempt of finding some clues to answer such questions, and using the biography-narrative methodology, I followed up during three semesters (2010-1, 2010-2, 2011-1) the application of a initial teaching formation proposal for native language through autobiographical narratives which was developed by a teacher of the Training Component. In this sense I sought to discuss the implementation of the proposal, the challenges and faced obstacles as well as the principles that guided the Practice teacher; analyze the autobiographical writings (autobiographies, memorials and portfolios) of some students in order to verify if the texts were in accordance with the formation proposal; relating some autobiographical narrative of some students with the teaching practices in order to check the former potential of such texts. Think about the limits and possibilities of the applicability of this proposal based on the autobiographical writings. And, in this way, it was possible to find the formation and transformation potential of such texts when allowing that each one identify their own teaching knowledge and non-knowledge; the way the knowledge was built along the student’s life; what kind of relation each one establish with this knowledge; that is, the texts constitute a viable way for each person find their sense or non-sense to be a teacher, and then, become able to re-think their what-to-do, acting in a more consistent way, perceiving their limits and possibilities.

Esta tesis doctoral está basada en la identificación de las desigualdades de género en salud laboral descritas en la literatura científica, así como en el análisis de las desigualdades de género en la población ocupada en España y Europa, y como estas desigualdades se ven influenciadas por la clase social ocupacional, el sector de actividad de la empresa y el estado del bienestar. En primer lugar, se identificaron las desigualdades de género en la exposición a los riesgos laborales derivados de las condiciones de empleo y trabajo, así como de los problemas de salud derivados del trabajo a partir de una revisión sistemática de la literatura científica en distintas bases de datos. En segundo lugar, se analizaron 25 indicadores de desigualdades de género relacionados con las condiciones de empleo, trabajo, conciliación de la vida laboral y la familiar y con los problemas de salud derivados del trabajo. Para ello, se analizó la sexta edición de la Encuesta Nacional de Condiciones de Trabajo de 2007. Igualmente, se exploró como estos 25 indicadores variaban en función de la clase social ocupacional y el sector de actividad de la empresa. Finalmente, se analizó como la clase social ocupacional y el estado del bienestar podrían influir en las desigualdades de género en la exposición a los riesgos psicosociales derivados del trabajo. Para ello, se analizó la cuarta edición de la Encuesta Europea de Condiciones de Trabajo de 2005. / This thesis is based on the identification of gender inequalities in occupational health described in scientific literature, as well as in the analysis of gender inequalities in employed population in Spain and Europe, and how these gender inequalities are influenced by the occupational social class, sector of activity of the company and welfare state regime. Firstly, we identified gender inequalities in exposure to occupational hazards arising from the employment and working conditions, as well as work-related health problems from a systematic review on the scientific literature in different databases. Secondly, we analyzed 25 indicators of gender inequalities related to employment and working conditions, balancing job and family life and work-related health problems. To achieve this objective, we analyzed the sixth edition of the National Survey on Working Conditions from 2007. In addition, we explored how these 25 indicators of gender inequalities varied according to occupational social class and sector of activity of the company. Finally, we analyzed how the welfare state regime and the occupational social class could influence gender inequalities in the exposure to work-related psychosocial hazards. To achieve this objective, we analyzed the fourth edition of the European Survey on Working Conditions from 2005.

Tesi per compendi de publicacions. La consulta íntegra de la tesi, inclosos els articles no comunicats públicament per drets d'autor, es pot realitzar prèvia petició a l'Arxiu de la UPC / This thesis, entitled "Contributions to sequencing problems in JiT productive environments using heuristic, exact and hybrid procedures" consists of three publications that address the resolution of job sequencing problems in Just-in-Time productive systems. Firstly, an exact Branch-and-Bound based procedure is presented for solving the simple assembly line balancing problem (SALBP). Secondly, a different Branch-and-Bound based procedure is applied to the assembly line worker assignment and balancing problem (ALWABP). Lastly, a heuristic procedure and an exact algorithm are devised for solving the one machine scheduling problem with earliness and tardiness penalties. All of the presented procedures obtain good results in their respective computational experiments and provide new methodologies that can be applied to similar problems / Esta tesis doctoral titulada "Aportaciones a problemas de secuencias en entornos productivos JiT mediante procedimientos heurísticos, exactos e híbridos" está formada por tres publicaciones que presentan diversos métodos de resolución para varios problemas de secuenciación de actividades en sistemas productivos Just-in-Time. En primer lugar, se presenta un procedimiento exacto basado en Branch-and-Bound para la resolución del problema de equilibrado de líneas de montaje simples (SALBP). En segundo lugar, se aplica otro procedimiento exacto basado en Branch-and-Bound para la resolución del problema de equilibrado y asignación de trabajadores de líneas de montaje (ALWABP). Por último, se presenta un procedimiento heurístico y un algoritmo exacto para la secuenciación de actividades en una máquina, que penaliza tanto adelantos como retrasos. Todos los procedimientos presentados tienen buenos resultados en sus respectivas experiencias computacionales y aportan nuevas metodologías que pueden aplicarse a problemas similares

El desenvolupament més important en el mercat de treball en tots els països industrialitzats ha estat l’increment de dones casades a la força laboral. La literatura econòmica associa l'increment de la participació a la força laboral de les dones amb el canvi en l'estructura salarial. En aquesta Tesi, estudio els tres elements clau en el canvi de posició de les dones en el mercat laboral: la diferència salarial de gènere (gender wage gap, gwg), l’elasticitat de l’oferta de treball femení, i la interacció entre l’oferta laboral femenina i la decisió de tenir fills. A més, exploro com és el rendiment de les dones en el mercat laboral, així com el rol que juguen les institucions del mercat laboral i les seves polítiques en l’oferta laboral femenina. En el primer capíto, exploro l’evolució en el gwg en un grup de països europeus. Utilitzo un nou enfocament que es basa en mesures directes sobre requeriments de capacitats per a treballar en determinades feines. Divideixo les capacitats entre brawns i brains. Durant els anys 90 i els anys 2000, el gwg ha caigut a una majoria de països europeus i als Estats Units. Una part d’aquesta caiguda es pot explicar pels canvis d’ocupació d’homes i de dones i pels diferents requeriments de capacitat que aquestes ocupacions tenen. Malgrat tot, a diferència de l’experiència americana, als països europeus els canvis en els retorns als brains i als brawns han implicat un increment en el gwg. Endemés, una part substancial dels canvis en el gwg no pot ser explicada pels canvis en les diferències de capacitat entre homes i dones, ni tampoc per canvis en les característiques d’homes i dones o en l’estructura salarial. L’anàlisi mostra que hi ha una part inexplicada del gwg que està altament correlacionada amb les institucions del mercat laboral, tot suggerint una forta relació entre els canvis en les institucions que governen el mercat laboral amb canvis en l’evolució del gwg. En el segon capítol, estudio l’elasticitat de l’oferta laboral de les dones i els homes casats. En particular, estimo l’elasticitat de l’oferta laboral de dones i homes casats en el marge extensiu, tenint en compte que existeix heterogeneïtat en l’educacio de les parelles i modelo explícitament com interactuen entre si els membres de la llar quan prenen decisions sobre l'oferta laboral. Els resultats mostren que hi ha una variació considerable entre les parelles en la manera com prenen decisions sobre l'oferta laboral. A més, l’elasticitat en l’oferta laboral difereix en gran mesura entre les llars, depenent del nivell educatiu dels seus membres. Una de les troballes centrals és que, si ignorem l’heterogeneïtat entre els diferents tipus de llars i les diferències entre les parelles en la manera com prenen les seves decisions d’oferta laboral, trobem una elasticitat d’oferta salarial massa baixa per a les dones casades. En el tercer capítol, escrit conjuntament amb Nezih Guner i Virginia Sánchez-Marcos, investiguem com els contractes temporals afecten la fertilitat de les dones a Espanya. Estimem models de duració de temps discret en el naixement del primer i subsegüents fills, i comparem les probabilitats de tenir un fill per part de dones amb contracte temporal i amb contracte permanent. Els resultats d’aquest capítol suggereixen que l’estabilitat laboral és un determinant important de la probabilitat de tenir fills. Trobem que la probabilitat que una dona sense fills, però amb un contracte permanent, tingui un fill l’any següent és més alta que la probabilitat que una dona sense fills amb un contracte temporal en tingui. L’efecte es torna molt més important per a transicions successives (del primer al segon, i del segon al tercer). / The most important development in labor markets, in all industrialized countries was the increase in the entry of women, in particular married women, into the labor force. The economic literature associates the increasing labor force participation of women with the changes in the wage structure, either in terms of the gender wage gap or the elasticity of the female labor supply to changes in their own wages or their husband's wages and with the changing fertility behavior of women. In this thesis, I study the three key aspects of the changing position of women in the labor markets: the gender wage gap, female labor supply elasticities and the interaction between labor supply of women and fertility behavior, and explore how women fare in the labor markets and how labor market institutions and policy affect their behavior. In the first chapter of this thesis, I explore the recent gender wage gap trends in a sample of European countries with a new approach that uses the direct measures of skill requirements of jobs held by men and women. During the 1990s and 2000s, the gender wage gap declined in the majority of European countries and in the U.S. A part of this decline is explained by changes in male-female differences in brain and brawn skill intensities that occur due to the shifts in occupational allocations. However, in contrast to the U.S. experience, in European countries the changes in returns to brain and brawn skills had a widening effect on the gender wage gaps. Furthermore, a substantial part of the changes in the gender wage gaps cannot be explained by the changes in the gender gaps in labor market characteristics, skills or changes in the wage structure. The analysis show that the unexplained part of the gender wage gap is strongly correlated with labor market institutions suggesting a strong link between the changes in the labor market institutions and changes in gender wage gap trends. In the second chapter, I study labor supply elasticities of married women and men and estimate labor supply elasticities of married women and men along the extensive margin allowing for the heterogeneity among couples (in educational attainments of husbands and wives) and explicitly modeling how household members interact and make their labor supply decisions. The results of Chapter 2 show that there is considerable variation among couples in the way they make their labor supply decisions. Moreover, labor supply elasticities differ greatly among households by the relative education levels of spouses. One of the central finding is that ignoring the heterogeneity between household types and differences between couples in the way they make their labor supply decisions yield a lower labor supply wage elasticity for married women. The third chapter, coauthored with Nezih Guner and Virginia Sánchez-Marcos, we investigate how temporary contracts affect the fertility behavior of women in Spain. To this end, we estimate discrete-time duration models of the first and subsequent births and compare the probability of having a child of women working under permanent and temporary contracts. The results of Chapter 3 suggest that job stability is an important determinant of the birth hazards. We find that childless women working under permanent contracts in a given year are more likely to give a birth in the following year than childless women working under temporary contracts in that particular year. Moreover, the effect becomes stronger for the transitions from the first to second and even more pronounced from second to third birth.

Aquesta tesi estudia les interaccions entre les dinàmiques del mercat laboral i l’estructura de les famílies, i com aquestes interaccions afecten les polítiques públiques. Als EUA, s’observen patrons molt diferents pel que fa a participació laboral, ocupació i desocupació entre les persones casades i solteres. Fins i tot un cop es controla per la distinta composició dels dos grups, encara apareixen comportaments molt diferents entre casats i solters en termes del mercat de treball. L’explicació proposada en aquesta tesi és simple: la gent es comporta de manera diferent quan forma part d’una família comparat amb quan està sola. A partir d’aquesta premissa, la tesi explora dues qüestions fonamentals. La primera és analitzar quina part de les diferencies que observem a les dades és deguda a l’efecte de la família. La segona tracta d’entendre com canvien les implicacions d’una política bàsica del mercat laboral, com és l’assegurança d’atur, quan introduïm la família en l’anàlisi. En el primer capítol, escrit amb en Sekyu Choi, documentem una diferència remarcable i estable entre la taxa d’atur de la gent casada i la soltera, als EUA. A través d’una descomposició estàndard de les transicions laborals, trobem quins són els canals que expliquen millor les diferències tant en termes de gènere com a d’estructura familiar. Després, construïm un model simple del mercat laboral, on els agents presenten diferències en termes de xocs d’ingressos, béns, gènere i estat civil. A través del model, demostrem que la família genera dos efectes de signe oposat sobre la taxa d’atur. Per una banda, actua completant els mercats i, per tant, reduint els incentius per treballar, el que genera una menor ocupació i, ceteris paribus, major taxa d’atur. Per altra banda, augmenta la inclinació dels agents a sortir de l’atur a través de no participar en el mercat laboral, cosa que redueix la taxa d’atur. En el segon capítol, escrit amb en Nezih Guner i na Yuliya Kulikova, estudiem les transicions conjuntes de les parelles en el mercat laboral. La literatura empírica existent s’ha centrat en analitzar els moviments entre ocupació i atur, ignorant la participació. Una altre característiques de la literatura existent és que analitza individus, en canvi, nosaltres focalitzem en nostre anàlisi en parelles. Els homes i les dones casades son diferents pel que fa a les seves dinàmiques en el mercat laboral. Les transicions entre atur i inactivitat tenen un paper més important per a les dones que per als homes. Per tant, tenir en compte el marge de participació és clau per entendre les dinàmiques laborals de les parelles. Els nostres resultats mostren que el component de coordinació per explicar els moviments de les parelles a través dels estats laborals és fonamental. En el tercer capítol, estudio un programa d’assegurança d’atur, semblant al que està en marxa als EUA, en un entorn on la principal font d’heterogeneïtat entre els agents és el tipus de llar on viuen: alguns viuen sols mentre els altres viuen amb la seva parella formant una família. La principal conclusió, es que l’assegurança d’atur beneficia als solters però no als casats. Aquest resultat no depèn de les diferents característiques entre solters i casats. Fins i tot si els solters formessin una família amb els seus clons, no es beneficiarien de l’assegurança. En canvi, si els casats visquessin sols, si que la valorarien. Per tant, la principal raó per la qual els casats no es beneficien de l’assegurança és que la família, amb els seus dos treballadors, és un mecanisme suficient de suport. / This thesis studies the interactions between labor market dynamics and family structure, and how these interactions affect public policy. In the US economy, we observe very different patterns regarding labor force participation, employment, and unemployment between single and married individuals. Even after controlling for the different composition of the two groups, we still observe that married and single individuals exhibit very different outcomes in the labor market. The explanation proposed in this thesis is simple: individuals take different decisions when they belong to a family than when they are alone. Departing from this premise, this thesis assess two fundamental issues. First, the question of which part of the labor market dynamics we observe in the data can be accounted for by the family. Secondly, whether the implications of one of the most important labor market policies, the unemployment insurance, are significantly changed when we introduce the family in the analysis. In the first chapter, co-authored with Sekyu Choi, we document a sizable and stable gap between the unemployment rates of married and single workers in the U.S. economy. Using a standard flowdecomposition exercise, we account for the driving forces behind this difference both over time and across gender/household type. We put forward a simple model of the labor market, with heterogeneous agents with respect to income shocks, assets, gender and marital status. We show that the family generates two counterbalancing effects on the unemployment rate. On the one hand, because it is a completing-markets device, it reduces the incentives to work which reduces employment and, ceteris paribus, increases the unemployment rate. On the other hand, it also increases the propensity of agents to transit from unemployment to non-participation which reduces the unemployment rate. In the second chapter, co-authored with Nezih Guner and Yuliya Kulikova, we study joint labor market transitions of married couples. The existing empirical literature mainly focuses on movements between employment and unemployment, and has ignored, the movements of individuals in and out of the labor force. Another key feature of the existing literature is its focus on individual transitions among labor market states. We study joint labor market transitions of husbands and wives among three labor market states. Married men and women differ in their labor market dynamics. Transitions in and out of labor force play a more important role for unemployment dynamics of females than they do for those of males. Hence modeling out of labor force as a distinct state is critical to understand joint labor market dynamics of married couples. The results also show that joint labor market transitions of husbands and wives imply an important degree of coordination between labor market activities of household members. In the third chapter, I study an unemployment insurance program, resembling the one in place in the US, in a framework where the main source of heterogeneity among agents is the type of household they live in, that is, some agents live alone while others live with their spouses as a family. The central finding is that the unemployment insurance program improves the welfare of single households but not of married households. This result does not depend on the different characteristics between married people and singles. For single individuals living with their clones as a family, the unemployment insurance program is not welfare-improving, while for married individuals living apart as singles, unemployment insurance does improve welfare. Hence, the main reason why married households do not benefit from the unemployment insurance program is that the family, with its two earners, is able to provide enough insurance.

Tesi realitzada al Dept. Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació / El projecte de Tesi Doctoral que es presenta en aquest document aborda la temàtica del treball expressiu i artístic com a eina de promoció de la resiliència en l’àmbit de l’acció socioeducativa. La finalitat de la recerca és comprendre què aporta la metodologia artística en l’acció socioeducativa i avaluar-ne els seus beneficis a través de la creació i aplicació d’un recurs educatiu que sigui útil per infants i joves en risc d’exclusió social així com per les i els educadors que treballen en Centres Oberts atenen a aquest col•lectiu. En aquest projecte, l’art, i les metodologies artístiques, actua com a mediador per impulsar la creativitat com a vehicle de promoció de la resiliència. Abans del disseny del mateix, es considera important fer una aproximació diagnòstica que permeti detectar les necessitats i els beneficis d’aquesta metodologia d’acció, alhora que es confirma el valor de l’art i l’expressió com a eina de transformació social i de promoció de la resiliència. A partir de les necessitats expressades s’elaborarà el recurs socioeducatiu que farà ús de les metodologies artístiques i expressives. Des del nostre punt de vista, a través de l’expressió artística s’ofereix un mitjà d’expressió no verbal el qual permet oferir als infants i joves l’oportunitat de dir allò emocional, més íntim o més dolorós de manera simbòlica i indirecte, multiplicant-se les oportunitats de comunicació i de promoció de la resiliència només pel fet de donar veu. / This research presents an investigation whose purpose is to improve the wellbeing of children aged between 8 and 11 years old who live in a vulnerable social condition. Because of that, they regularly attend to Centres Oberts that are social services in primary care. The research is carried out in Barcelona, Catalonia, and consists of three phases: a diagnosis, a design of an educative proposal based on the preview phase results and a pilot experience of the design. The participants target the research are children who live in a social vulnerable condition due to the poverty and sociofamiliar marginalization, characterized by external factors of risk such as neighborhood social isolation, a poor social environment and family, analphabetism, a poor educational level of the progenitors, the proper absenteeism at school or have experienced neglect at home. The research’s aim is to encourage a resilient character in these children through educational work using artistic methodologies such as an educative tool and to unlock personal expression. The methodologies used are musical expression, artwork, drama and the spoken word. In a vulnerable environment, an artistic tool enables an immediate emotional connection, allowing to speak about difficult and painful matters in a more constructive and swift way. At the same time, it enhances the wellbeing of the childrens focus on working through the personal potentialities and capacities and not by deficits. Pain and adversity expression, together with creativity are two resilience pillars (Suárez, 2001; Cyrulnik, 2001; Barudy & Dantagnan, 2011). In this sense, encouraging resilience means promoting this way to personal expression through the medium of art, because it allows for the interpretation of past experiences, presents challenges and future hopes in a creative and imaginative approach. So, it enables the communication of people who can’t do it. In conclusion, this research is about emotional expression in vulnerable children through the medium of artistic expression. It allows to communicate easily with the personal area of the people and to promote resilience with an educative purpose. In this sense, it is important to emphasize that the educative process is more important than the aesthetic final result. Summing up, the experience confirms that an artistic methodologies approach to education working from a resilience perspective to encourage personal development.

The doctoral thesis analyzes the labor and social protection problems associated with older workers from 45 years old. It examines the employment statute of older workers, specifically: the existing active and passive employment policies in Spain and Catalonia that target older workers, the retirement regulation in Spain and the scope of legal protection against age discrimination in International, European and Spanish legislation, comparing it with the anti-discrimination law of the United States as it was the pioneer country in enacting an act prohibiting age discrimination in employment / La present tesi doctoral té per objecte l’anàlisi de la problemàtica laboral i de la seguretat social que afecta als treballadors de més edat. Es pren l’edat de 45 anys com a edat referencial per aproximar-se a l’estatut ocupacional dels treballadors d’edat. En concret, s’examinen les polítiques d’ocupació actives i passives existents a Espanya i Catalunya dirigides a aquest col·lectiu delimitat per l’edat avançada, la regulació de la jubilació a Espanya en clau de política d’ocupació i l’abast de la normativa internacional, comunitària i espanyola relativa a la prohibició de discriminació per raó d’edat en el treball i l’ocupació, així com se n’elabora un estudi comparatiu amb la legislació antidiscriminatòria per raó d’edat dels Estats Units, tenint en compte que és el país pioner en aprovar una norma en contra de la discriminació motivada per l’edat

Social, economic and global changes make it difficult to predict what the future might hold. Creativity is one possible response to these changes. Indeed, creative skills enable students to face the complex nature of life. As a result, creativity has become significant in education, and is regarded as an important objective to be addressed in the curriculum. Nevertheless, creativity is not always promoted in schools. Rather, there are those who claim that many educational systems hinder creativity. Indeed, institutional pressures often prevent teachers from engaging in creative teaching practices. Furthermore, there is a lack of guidelines for helping teachers to adopt pedagogical strategies that foster creativity. Hence, the need has emerged for teachers to have models and tools for including creativity in their daily practices. In this context, the present study seeks to provide new models for promoting teachers’ and learners’ creativity. The thesis investigates the potential of Game-Based Learning (GBL) for promoting creative teaching practices. Indeed, digital games, when applied to educational contexts, can promote creative pedagogies: they have proved to enhance students’ intrinsic motivation towards learning; they are interactive systems which promote learning by doing processes; they also provide meaningful learning experiences by simulating highly interactive scenarios where students face real-world problems; finally, they provide risk-free environments which enable learners to explore and experiment. Literature identifies some barriers to the implementation of digital games in formal educational settings, such as the difficulty to reach a balance between fun and learning, as well as to align games with curriculum requirements. To tackle these obstacles, my research proposes an approach in which teachers create their own learning games, specially designed to reach their specific teaching outcomes. My study answers the following question: how can teachers’ creativity be enhanced by an approach where they design and apply their own learning games? It attempts to contribute to a greater comprehension of the phenomenon of creativity as applied in educational contexts, through a game design approach. It also aims to contribute to bridging the current literature gap regarding the possibilities of educational game design by teachers. Finally, it intends to provide educational practitioners with concrete examples of creative practices, based on innovative approaches in which teachers design their own educational resources. In the context of a multiple case study, nine Spanish primary and secondary school teachers designed their own learning games, especially tailored to their educational contexts, and applied them with their students. Within four cases, my research investigated teachers’ creativity according to three different dimensions: (a) process (the different stages of educational game design); (b) product (the learning games created); and (c) teaching (the practices at stake during the application of the games). My study proposes and validates the CEGAD model (Creative Educational GAme Design), which represents the different stages of educational game design by teachers, as well as the influences of the personal and environmental components, from the perspective of creativity. Furthermore, results show that many characteristics of creative pedagogies are supported by the game design approach. Finally, the research highlights the opportunities, facilitators and challenges to the approach, proposing new research directions in the field. / Los cambios sociales y económicos hacen que sea difícil predecir lo que el futuro puede deparar. La creatividad se considera una posible respuesta a estas transformaciones. Las capacidades creativas permiten a los estudiantes enfrentarse a la compleja naturaleza de la vida. La creatividad se ha convertido, así, en un concepto importante en la educación. Sin embargo, la creatividad no siempre se promueve en la escuela. Las presiones institucionales impiden que los profesores empleen prácticas de enseñanza creativa. Por lo tanto, surge la necesidad, para el profesorado, de tener modelos y herramientas para la integración de la creatividad en el aula. En este contexto, la presente investigación tiene como objetivo proporcionar nuevos modelos para el desarrollo de la creatividad del profesorado, y por ende, la del alumnado. La tesis investiga el potencial de las metodologías de aprendizaje basado en juegos para la promoción de prácticas de enseñanza creativa. En efecto, pueden promover pedagogías creativas, aumentando la motivación de los estudiantes hacia el aprendizaje y promoviendo procesos de aprendizaje activo. La literatura científica identifica algunas barreras para la implementación de videojuegos en contextos educativos formales, tal como la dificultad para llegar a un equilibrio entre la diversión y el aprendizaje, así como adecuar los juegos a los requisitos curriculares. Para superar estos obstáculos, esta investigación propone un enfoque en el que los profesores crean sus propios videojuegos educativos, especialmente diseñados para sus contextos de enseñanza. En un estudio de casos múltiples, nueve profesores y profesoras de educación primaria y secundaria diseñaron y realizaron sus propios videojuegos educativos y los aplicaron con sus alumnos. La tesis investiga la creatividad de los docentes en función de tres dimensiones distintas: (a) proceso (las diferentes etapas de diseño de videojuegos educativos), (b) producto (los videojuegos educativos creados), y (c) enseñanza (las prácticas de enseñanza durante la aplicación de los videojuegos en el aula). La tesis propone y valida el modelo CEGAD (Creative Eduducational GAme Design - diseño creativo de juegos educativos), que representa las diferentes etapas del diseño de videojuegos educativos por el profesorado. Además, los resultados ponen de manifiesto que el enfoque de diseño de videojuegos educativos potencia pedagogías creativas. Finalmente, la tesis destaca las oportunidades, facilitadores y retos propios de este enfoque.