Las conductas delictivas protagonizadas por adolescentes obtienen una relevancia social mayor que las protagonizadas por los adultos como consecuencia de una percepción social de la delincuencia basada en la repercusión social de los medios de comunicación de casos muy graves que provocan gran alarma social. Sin embargo las cifras de los delitos cometidos por menores, tanto en España como en otros países de nuestro entorno, no son tan elevadas como suele considerarse por la opinión pública. En este trabajo mostramos la evolución de la delincuencia juvenil en España y en la Región de Murcia, desde la perspectiva de los procesos de exclusión social y educativa que generan cada vez mayor vulnerabilidad. Sostenemos que existe una trayectoria vital de un pasado, presente y futuro que experimentan los adolescentes en conflicto con la ley y, lejos de visiones catastrofistas repletas de connotaciones negativas, pretendemos aportar una descripción de la situación de los adolescentes sujetos a medidas judiciales en la Región de Murcia desde la consideración de la delincuencia juvenil como un fenómeno social que afecta especialmente a adolescentes que viven trayectorias de vulnerabilidades diversas desde lo social y desde lo educativo. Creemos que es necesario aproximarse al estudio de la delincuencia juvenil desde visiones ecológicas que tengan en cuenta los aspectos familiares, personales y del contexto de iguales pero, sobre todo, los educativos. Utilizando la metodología de las historias de vida queremos dar voz a los adolescentes a los que solo se les conoce por lo que hacen puntualmente en el lugar de la conducta delictiva. Sostenemos que existe una trayectoria vital de un pasado, un presente y un futuro en el que todos estamos implicados. / Criminal behavior carried out by teenagers get more than starring adults as a result of social perceptions of crime based on the social impact of the media of severe cases causing great alarm social relevance. However the numbers of crimes committed by juveniles, both in Spain and in other countries around us are not as high as is often seen by the public. In this paper we show the evolution of juvenile delinquency in Spain and the Region of Murcia, from the perspective of the process of social and educational exclusion that generate increasing vulnerability. We argue that there is a life history of a past, present and future experienced by adolescents in conflict with the law and far from catastrophic visions full of negative connotations, we aim to provide a description of the situation of adolescents subject to legal action in the Region Murcia from the consideration of juvenile crime as a social phenomenon that particularly affects teenagers living paths several vulnerabilities from the social and from the school. We believe it is necessary to approach the study of juvenile delinquency from ecological views that take into account the family, personal and context of equal but especially educational aspects. Using the methodology of the life stories we want to give a voice to teens to recognize that they are only doing so on time at the place of the criminal conduct. We argue that there is a life story of a past, a present and a future in which we are involved. / Les conductes delictives protagonitzades per adolescents obtenen una rellevància social major que les protagonitzades per adults com a conseqüència d’una percepció social de la delinqüència basada en la repercussió social dels mitjans de comunicació de casos molt greus que provoquen gran alarma social. Malgrat tot, les xifres dels delictes comesos per menors, tant a Espanya com a altres països del nostre entorn, no són tan elevades com se sol considerar per l’opinió pública. En aquest treball mostrem una evolució de la delinqüència juvenil a Espanya i a la Regió de Múrcia, des de la perspectiva dels processos d’exclusió social i educativa que generen cada vegada major vulnerabilitat. Mantenim que existeix una trajectòria vital d’un passat, present i futur que experimenten els adolescents en conflicte amb la llei i, lluny de visions catastrofistes repletes de connotacions negatives, pretenem aportar una descripció de la situació dels adolescents que viuen trajectòries de vulnerabilitats diverses, des d'allò que és social i des d'allò que és educatiu. Pensem que és necessari aproximar-se a l’estudi de la delinqüència juvenil des de visions ecològiques que tinguin en compte els aspectes familiars, personals i del context d’iguals però, sobretot, els educatius. Utilitzant la metodologia de les històries de vida volem donar veu als adolescents als quals sols se’ls reconeix pel que fan puntualment en el lloc de la conducta delictiva. Mantenim que existeix una trajectòria vital d’un passat, un present i un futur en el qual tots hi estem implicats.

Aquest treball ha estat motivat per l'interès a aprofundir el coneixement de les relacions entre els metges i l'hospital on treballen, com a aspecte central de la gestió dels hospitals. Al llarg dels darrers anys, diferents actors del sistema sanitari espanyol i català han manifestat, de manera reiterada, que els metges hospitalaris se senten desil·lusionats i descontents com a professionals i poc compromesos amb l'hospital on exerceixen. Els metges viuen una exigència creixent com a professionals i com a membres de l'hospital, que també està sotmès a una pressió per millorar-ne la seva eficiència. La doble demanda de lleialtat que viuen els metges ―aquesta exigència de compromís amb la professió i amb l'organització― i la manera com són capaços de compatibilitzar aquests dos compromisos són els aspectes sobre els quals he centrat el meu treball. Per portar a terme aquest estudi, he analitzat el grau de compromís dels metges amb l'hospital i amb els seus focus més rellevants: el servei i el cap de servei. He analitzat també el grau de compromís amb la professió i les diferents formes de compatibilitzar els dos compromisos. Per a això, he utilitzat el qüestionari de Meyer, Allen i Smith (1993) de compromís organitzatiu i professional, adaptat i validat per al context català, i l'he enviat a 1.650 metges de nou hospitals de la xarxa d'utilització pública de Catalunya i n'he obtingut un 40,3% de respostes. D'altra banda, he tingut entrevistes semiestructurades i converses informals sobre la matèria amb diversos facultatius, la qual cosa el que juntament amb els meus coneixements i experiència professional en el sector, m'ha permès aprofundir en els resultats obtinguts de l'anàlisi quantitativa. Com a conclusions més importants del meu treball, destaco que, des d'una perspectiva global, els metges se senten compromesos amb l'hospital, i aquest compromís, que fonamentalment és de caràcter afectiu i degut a la percepció dels sacrificis que han fet al llarg de la seva trajectòria, s'incrementa amb el temps, al llarg de la seva carrera professional. Es confirma la importància del servei i del cap de servei com a focus del compromís dels metges, en què destaca que el vincle amb el servei és intens, i per contra, el lligam amb el cap de servei és més feble i decau amb la trajectòria professional del metge. De la mateixa manera, també es confirma la intensitat del compromís dels metges amb la seva professió. Finalment, s'obtenen quatre clústers, que corresponen a quatre patrons de resposta diferents dels metges amb relació a la demanda de doble compromís, i només un dels clústers expressa una incompatibilitat clara entre els dos compromisos. / Este trabajo ha estado motivado por el interés en profundizar en el conocimiento de las relaciones entre los médicos y el hospital en el que trabajan, como aspecto central de la gestión de los hospitales. En el curso de los últimos años, diferentes actores del sistema sanitario español y catalán han manifestado de manera reiterada que los médicos hospitalarios se sienten desilusionados y descontentos como profesionales y poco comprometidos con el hospital en el que ejercen. Los médicos viven una exigencia creciente como profesionales y como miembro del hospital, sometido también a una presión para mejorar su eficiencia. La doble demanda de lealtad que viven los médicos, esta exigencia de compromiso con la profesión y con la organización, y la manera en que son capaces de compatibilizar estos dos compromisos, es el aspecto sobre el que he centrado mi trabajo. Para llevar a término este estudio he analizado el grado de compromiso de los médicos con el hospital y con los focos más relevantes, el servicio i el jefe de servicio. He analizado también el grado de compromiso con la profesión y las diferentes formes de compatibilidad de los dos compromisos. Para ello he utilizado el cuestionario de Meyer, Allen i Smith (1993) de compromiso organizativo y profesional, adaptado y validado en el contexto catalán, y lo he enviado a 1.650 médicos de 9 hospitales de la red de utilización pública de Catalunya, obteniendo un 40,3% de respuestas. Por otro lado, he mantenido entrevistes semiestructuradas y conversaciones informales sobre la temática con diversos facultativos, lo que junto con mi conocimiento y experiencia profesional en el sector me ha permitido profundizar en los resultados obtenidos en el análisis cuantitativo. Como a conclusiones más importantes de mi trabajo destaco que desde una perspectiva global, los médicos se sienten comprometidos con el hospital y este compromiso, que fundamentalmente es de carácter afectivo y debido a la percepción de los sacrificios que han efectuado a lo largo de su trayectoria, se incrementa con el tiempo, en el curso de su carrera profesional. Se confirma la importancia del servicio y del jefe de servicio como foco del compromiso de los médicos, destacando la intensidad del vínculo con el servicio y por el contrario, que el vínculo con el jefe de servicio es más débil y decae a través de la trayectoria profesional del médico. De la misma manera, también se confirma la intensidad del compromiso de los médicos con su profesión. Finalmente, se obtienen cuatro clústeres, que corresponden a cuatro patrones de respuesta diferentes de los médicos en relación a la demanda de doble compromiso y sólo uno de los clústeres expresa una clara incompatibilidad entre los dos compromisos. / This work has been motivated by an interest in exploring the relationships between doctors and the hospital in which they work, as a central aspect of hospital management. In the last few years, different actors from the Spanish and Catalan health care system have reiterated that hospital doctors feel disappointed and dissatisfied as professionals and little committed to the hospital where they work. Doctors are coming under increasing demands as professionals and as members of hospitals, which are also under pressure to improve efficiency. The double demand of loyalty that doctors are experiencing - demands of commitment to the profession and to the organisation - and the way in which they are able to make both commitments compatible are the aspects on which I have focused my work. In order to carry out this study, I have analysed the degree of doctors' commitment to their hospital and its most relevant focal point: the service and the service manager. I have also analysed the degree of commitment to the profession and the different forms of making both commitments compatible. To do so, I have used the Meyer, Allen and Smith (1993) organisational and professional commitment questionnaire, adapted and validated for the Catalan context; I sent it to 1,650 doctors at nine hospitals in the public health network throughout Catalonia, and have obtained 40.3% responses. On the other hand, I have conducted semi-structured interviews and held informal conversations on the matter with several doctors, which, along with my knowledge and professional experience in the sector, has allowed me to further examine the quantitative analysis results obtained. As the most important conclusions of my work from a global perspective, I emphasise that doctors are committed to their hospitals and that this commitment which is fundamentally affective in nature - and the perception of the sacrifices that doctors make throughout their career - increases throughout their professional career. The importance of the service and the service manager as a focus of doctors' commitment is confirmed, which emphasises that the bond with the service is intense, whereas, on the contrary, the bond with the service manager is weaker and decreases throughout a doctor's professional careers. In the same way, the intensity of doctors' commitment to their profession is also confirmed. Finally, four clusters are obtained corresponding to four patterns of different answer from doctors in relation to this double commitment, and only one of the clusters expresses a clear incompatibility between both commitments.

Se trata de una investigación de carácter descriptivo exploratoria, mediante la cual, se ha realizado una revisión de las valoraciones y percepciones que tienen los Informadores Técnicos Sanitarios (visitador médico) de los cursos de formación, de inicio, en sus respectivas empresas, al mismo tiempo que propuestas para la mejora de los mismos. Para ello, se ha realizado una revisión bibliográfica, que nos ha servido de marco teórico y de base para el estudio empírico, de la educación de las personas adultas, educación de los profesionales, estilos de aprendizaje, la teoría general de la administración en las empresas y por último los paradigmas en Ciencias de la Educación, enumerando e incidiendo en las características que presentan estos profesionales y su entorno.El trabajo de campo se ha realizado, apostando tanto por un análisis cualitativo como cuantitativo, se desarrolló a través de cuestionarios a médicos (clientes de estos profesionales) y a los propios Informadores Técnicos Sanitarios. Posteriormente al análisis de los datos de los cuestionarios, realizamos un grupo de discusión para aclaración, profundización y conceptualización de las variables y puntos no clarificados en las respuestas textuales de los cuestionarios planteados.Esta investigación, la podemos enmarcar en otra mucho más amplia cuyos objetivos serían:-Realización de un programa de formación-Puesta en práctica-Evaluación del mismo.Partiendo siempre de los datos obtenidos en este informe de investigación. / It is a question of an exploratory research of descriptive character, by means of whom, there has been realized a review of the valuations and perceptions that there have the Technical Sanitary Informers of the courses of training, of beginning, in your respective companies, at the same time as offers for the improvement of the same ones. For it, there has been realized a bibliographical review, which has used us as theoretical frame and as base for the empirical study, of the eduación of the adult persons, education of the professionals, styles of learning, the general theory of the administration in the companies and finally the paradigms in Sciences of the Education, enumerating and affecting in the characteristics that present these professionals and your environment.The fieldwork has been realized, betting so much for a qualitative like quantitative analysis, she developed across questionnaires, to doctors (clients of these professionals) and to the proper Technical Sanitary Informers. Later to the analysis of the information of the questionnaires, we realize a group of discussion for explanation, deepening and conceptualization of the variables and points not clarified in the textual answers of the raised questionnaires.This research, we can frame it in much more wide other one which lenses would be:- accomplishment of a program of training - putting in practice - evaluation of the same one.Departing always from the information obtained in this research report.

Treball sobre l´evolució de la comunicació en el context de l´actual posmodernitat, la qual serveix com a base principal d´aquesta investigació. S´exposen aquells aspectes que han fet possible la transformació de la modernitat a la postmodernitat i tot el que ha significat per al consum quotidià de la informació en un món globalitzat. D´altra part, s´estudia la cultura mediàtica i les seves implicacions sobre l´home actual. S´analitza el poder de la informació que apareix en el mitjans de comunicació. Es tracta de dades amb les que el ciutadà mig articula els seus pensaments, produint-se un procés d´aprenentatge en l´ús de la informació. De tal manera, allò que no s´adapta a l´estil mediàtic tendeix a no aparèixer davant de la societat, ficant-se fora de la realitat mediàtica que és aquella que reflecteixen els mitjans d´informació i que pot o no coincidir amb fets reals o semblar-se als mateixos. La unió dels fenòmens exposats, posmodenitat i realitat mediàtica, comporten un efecte concret dins del terreny de la comunicació. Es tracta de la cultura light, la qual no es podia entendre sense el processos descrits. Aquest concepte implica el desenvolupament de quatre factors clau que conté la comunicació efectiva del nostre temps i que defineix a la pròpia cultura light. Un d´aquests aspectes és la lleugeresa dels missatges i l´ús indiscriminat de la mateixa per part d’un home saturat d’informació. S´ha de veure a un ciutadà sobrecomunicat i que fa ús de la lleugeresa per poder digerir quelcom del que rep. La lleugeresa es presenta com un factor omnipresent en els processos comunicatius de la societat actual. Conseqüentment amb el que s´exposa, s´ofereix una investigació empírica, que és un aval de la investigació fonamental, per mostrar la presència de la lleugeresa. S´ha seleccionat a universitaris i egressats, de Barcelona, amb l´objectiu de trobar un segment de població que no presenti cap carència notable per manca d´instrucció que pugui afavorir l´ús de la lleugeresa en la informació que consumeixen i processen. S´experimenta sobre les seves capacitats comunicatives en relació a tres temes de gran notorietat. Es demostra que fer ús de la lleugeresa en la comunicació actual és un fet quotidià, de manera que la majoria de ciutadans, fins i tot amb un grau elevat de formació, no són capaços de parlar més d´un minut de manera espontània sobre un tema òbviament conegut del qual s´entén que posseeixen un acceptable coneixement.

Esta tesis aborda la discriminación laboral del trabajador de edad madura desde una perspectiva de género. Para averiguar las causas que producen la exclusión laboral de los trabajadores mayores de los cuarenta años de edad se ha examinado la falta de fundamento de los estereotipos negativos utilizados en contra del trabajador. Las primeras normas que hacen frente al fenómeno discriminatorio por razón de edad se originan en Estados Unidos donde se publica la primera Ley contra la Discriminación por razón de Edad en 1967. La Age Discrimination in Employment Act de 1967 recoge una serie de preceptos destinados a prohibir la discriminación por razón de edad contra los trabajadores mayores de cuarenta años, que pueda provenir de los empresarios, agencias de colocación o sindicatos. La mencionada ley antidiscriminatoria de 1967 encuentra continuidad con la Age Discrimination Act de 1975 que prohíbe la discriminación por razón de edad en todos los programas o actividades que reciban asistencia federal, pensada aplicarse a personas de todas las edades. Se entiende la discriminación contra el trabajador de edad mayor o madura como una de las más graves negaciones del derecho del Trabajo pues lo niega de raíz, constituyendo además la más grave ofensa contra la dignidad del ser humano, en la línea seguida por LEVINE respecto a l perjuicio infligido al trabajador mayor y en el valor y finalidad del Derecho del Trabajo que RIVERO Y SAVATIER defienden como medio de protección del más débil. Se ha evidenciado que la discriminación contra el trabajador de más edad tiene un fundamento económico, al ser los trabajadores mayores los que más costes laborales suponen. Se ha examinado el significado del principio de igualdad en el Derecho del Trabajo, observando la integración de este principio de igualdad y de no discriminación tanto en el terreno laboral como extralaboral. El concepto de discriminación laboral se ha ido perfilando en los Tratados, Cartas y Directivas comunitarias antidiscriminatorias. La teoría de los derechos fundamentales avanza hacia la consideración de los derechos laborales reconocidos en normas internacionales como derechos humanos laborales, consecuentemente el Derecho a la No discriminación ha de considerarse como un derecho humano laboral. El gender mainstreaming, estrategia destinada a impedir la discriminación entre mujeres y hombres tiene como principal finalidad conseguir que los principios de Igualdad y de Prohibición de la Discriminación sean medios para llegar a la equiparación real y efectiva en derechos, la igualdad material de derechos entre mujeres y hombres que encuentra continuidad de análisis doctrinal en las teorías de la multidiscriminación. En el ámbito comunitario se integra el principio de transversalidad mediante la Decisión del Consejo 95/595/CEE, de 22 de diciembre de 1995, con el Programa de Acción Comunitaria a medio plazo para la igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres (1996-2000). En España, la integración en el ordenamiento jurídico español se produce mediante la Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo que determina la obligatoriedad de la transversalidad de género en el empleo público, pero se reduce a invocación en favor de la empleabilidad de las mujeres en el marco de empleo privado. La acción positiva debe encontrar y utilizar los medios idóneos para que las discriminaciones injustificadas dejen de producirse en todos los ámbitos y significativamente en el regulado por el Derecho del Trabajo donde el derecho a la igualdad de trato debe considerarse un derecho humano laboral. / This thesis tackles the labor discrimination of the older worker from a genre perspective. To find out the causes that produce the labor exclusion of the biggest workpeople of forty years of age there has been examined the absence of foundation of the negative stereotypes used against the older worker. The first norms that they face the discriminatory phenomenon because of age originate in the United States where the first Law is published against the Discrimination because of Age in 1967. Age Discrimination in Employment Act of 1967 gathers a series of prescripts destined to prohibit the discrimination because of age against the workpeople older than forty years, which could come from the businessmen, agencies of laying or trade unions. The mentioned antidiscriminatory law of 1967 finds continuity with Age Discrimination Act of 1975 that prohibits the discrimination because of age in all the programs or activities that receive federal, thought-out assistance to apply themselves for persons of all the ages. The discrimination is understood against the worker of major or mature age like one of the most serious denials of the labor law since he denies it of root, constituting also the most serious affront against the dignity of the human being, in the line continued by LEVINE with regard to l damage inflicted on the biggest worker and in the value and purpose of the Labor law that RIVERO i SAVATIER defend like protection way of the weakest. It has been demonstrated that the discrimination against the worker of more age has an economic foundation, to the being the biggest workpeople that more labor costs suppose. Here has been examined the meaning of the beginning of equality in the Labor law, observing the integration of this beginning of equality and of not discrimination both in the labor and extralabor area. The concept of labor discrimination has been outlined in the Treaties, Chartes and antidiscriminatory community Instructions. The theory of the fundamental rights advances towards the consideration of the labor law recognized as international norms as labor human rights consistently the Right to not discrimination has to be considered to be a labor human right. The gender mainstreaming, strategy destined to prevent the discrimination between women and men takes as a main purpose to achieve that the beginning of Equality and of Prohibition of the Discrimination is average to come to the real and effective comparison in rights, the material rights equality between women and men that it finds continuity of doctrinal analysis in the theories of the multiple discrimination. In the community area the principle of gender mainstreaming integrates by means of the Decision of the Advice 95/595/CEE of December 22, 1995, with the Program of medium-term Community action for the equal opportunity between men and women (1996-2000). In Spain, the integration in the Spanish juridical arranging takes place by means of the Constitutional law 3/2007, of March 22 that determines the obligatory nature of the gender mainstreaming in the public employment, but it comes down to invocation in favor of the employability of the women in the frame of private employment. The positive action must find and use the suitable means so that the unjustified discriminations stop taking place in all the ambiences and significantly in the regulated one by the Labor law where the right to the dealing equality must be considered to be a labor human right. / Aquesta tesi abasta la discriminació laboral del treballador d'edat madura des d'una perspectiva de gènere. Per esbrinar les causes que produeixen l'exclusió laboral dels treballadors majors dels quaranta anys d'edat s'ha examinat la falta de fonament dels estereotips negatius utilitzats per aquesta raó en contra del treballador. Les primeres normes que fan front al fenomen discriminatori per raó d’edat contra la classe treballadora s'originen a Estats Units on es publica la primera Llei contra la Discriminació per raó d'Edat en 1967. La Age Discrimination in Employment Act de 1967 recull una sèrie de preceptes destinats a prohibir la discriminació per raó d'edat contra els treballadors majors de quaranta anys, que pugui provenir dels empresaris, agències de col·locació o sindicats. L'esmentada llei antidiscriminatoria de 1967 troba continuïtat amb la Age Discrimination Act de 1975 que prohibeix la discriminació per raó d'edat en tots els programes o activitats que rebin assistència federal, pensada aplicar-se a persones de totes les edats. S'entén la discriminació contra el treballador d'edat major o madura com una de les més greus negacions del dret del Treball doncs ho nega d'arrel, constituint a més la més greu ofensa contra la dignitat de l'ésser humà, en la línia seguida per LEVINE respecte al perjudici infligit al treballador major i en el valor i finalitat del Dret del Treball que RIVERO i SAVATIER defensen com a mitjà de protecció del més feble. S'ha evidenciat que la discriminació contra el treballador de més edat té un fonament econòmic, en ser els treballadors majors els que més costos laborals suposen. S'ha examinat el significat del principi d'igualtat en el Dret del Treball, observant la integració d'aquest principi d'igualtat i de no discriminació tant en el terreny laboral com extralaboral. El concepte de discriminació laboral s'ha anat perfilant en els Tractats, Cartes i Directives comunitàries antidiscriminatorias. La teoria dels drets fonamentals avança cap a la consideració dels drets laborals reconeguts en normes internacionals com drets humans laborals, conseqüentment el Dret a la No discriminació ha de considerar-se com un dret humà laboral. El gender mainstreaming estratègia destinada a impedir la discriminació entre dones i homes té com a principal finalitat aconseguir que els principis d'Igualtat i de Prohibició de la Discriminació siguin mitjans per arribar a l'equiparació real i efectiva en drets, la igualtat material de drets entre dones i homes que troba continuïtat d’anàlisi doctrinal en les teories de la multidiscriminació. En l'àmbit comunitari s'integra el principi de transversalitat mitjançant la Decisió del Consell 95/595/CEE, de 22 de desembre de 1995, amb el Programa d'Acció Comunitària a mitjà termini per a la igualtat d'oportunitats entre homes i dones (1996-2000). A Espanya, la integració en l'ordenament jurídic espanyol es produeix mitjançant la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març que determina l'obligatorietat de la transversalitat de gènere en l'ocupació pública, però es redueix a invocació en favor de l’empleabilitat de les dones en el marc d'ocupació privada. L'acció positiva ha de trobar i utilitzar els mitjans idonis perquè les discriminacions injustificades deixin de produir-se en tots els àmbits i significativament en el regulat pel Dret del Treball on el dret a la igualtat de tracte ha de considerar-se un dret humà laboral.

La tesis nos introduce en el estudio del aeropuerto, dentro del ámbito del derecho aeronáutico en el que tiene su origen a través de un estudio objetivo, en tanto que infraestructura, con la clara motivación de ahondar en el análisis de la naturaleza jurídica del aeropuerto partiendo desde su origen, en el que se entendió que fueron consecuencia , desde una perspectiva jurídico política, de la actividad administrativa soberana de los Estados, por la que impusieron en sus respectivos territorios la reglamentación sobre seguridad y en general, toda la relativa a los diferentes aspectos de control de la actividad aérea. Heterónoma circunstancia que nos lleva a concluir en la efectiva autonomía del derecho aeronáutico, reconociendo sus caracteres de internacionalidad y politicidad. La existencia de aeródromos y aeropuertos se explica no solo por necesidades de orden práctico y técnico, sino también por razones de orden político, tributario, de seguridad, etc., dado que a los Estados siempre les interesó poseer el control de entrada y salida en las diferentes partes de su territorio de las aeronaves, pasajeros y mercancías, principalmente en el marco internacional. Se pretende aportar a la comunidad jurídica los elementos de análisis sobre la evolución de los aeropuertos desde una perspectiva cronológica que entre otros aspectos nos permita armonizar el concepto de aeródromo, instalación o establecimiento aeroportuario (entre otras denominaciones utilizadas), con el más amplio, actual y desarrollado que hoy denominamos infraestructura aeroportuaria (con todo lo que comporta). No puede obviarse la significativa importancia económica de los aeropuertos y sus impactos en las zonas en que se ubican o sirven. Empero, objetivar el aeropuerto desde una perspectiva técnico-operativa se nos antoja más complejo si partimos de conceptos tales como mercado aeroportuario, competencia, privatización o modelos de gestión, todos ellos claramente orientados a su vertiente económica. En definitiva, el trabajo enfoca la búsqueda de la esencia jurídica que permite conceptuar y definir a los aeropuertos, en algunos Estados, como un servicio público; en otros, verlos integrados dentro de un mercado aeroportuario pero no integrados como elementos propios del mercado de transporte; entender los aeropuertos, tal como determinó el TJE en su día, como una verdadera empresa, o incidir en lo ya resuelto jurisdiccionalmente en la U.E. negativamente, tras ardua polémica, de que los aeropuertos realicen una actividad comprendida en el sector de la prestación de servicios. Al hilo de lo expuesto, tratamos la creciente legislación respecto de los impactos medioambientales que se han ido produciendo en estos últimos años y que inciden en el importante instrumento de planificación que es el Plan Director de la infraestructura, regulándose el procedimiento, que respetuoso con la normativa y las competencias concurrentes, permiten su realización. Finalmente, en cuanto a los modos de gestión aeroportuaria, incidimos y planteamos la cuestión de no confundir un cambio de régimen jurídico del gestor (alejándolo de la órbita del Estado), con un cambio en el modo de gestión que en España sigue siendo centralizada y en forma de red, incidiendo como concluyen algunos autores en un abuso de la posición de dominio en el mercado de transporte. / The thesis introduces us in the study of the airport, inside the area of the aviation law in the one that has its origin across an objective study, while infrastructure, with the clear motivation of going deeply into the analysis of the juridical nature of the airport dividing from its origin, in which there was understood that they were a consequence, from a perspective juridically politics, of the administrative sovereign activity of the States, for which they imposed in their respective territories the regulation on safety and in general, quite the relative one to the different aspects of control of the air activity. Heteronim circumstance that it leads us to concluding in the effective autonomy of the aviation law, recognizing its characters of internationality and politicity. The existence of aerodromes and airports explains not only for needs of practical and technical order, but also for reasons of political, tributary order, of safety, etc., provided that to the States always they were interested in possessing the control of entry and exit in the different parts of its territory of the aircraft, passengers and goods, principally in the international frame. One tries to contribute to the juridical community the elements of analysis on the evolution of the airports from a chronological perspective that between other aspects allows us to harmonize the concept of airport, installation or airport establishment (between other used names), with the most wide, current and developed that today we name an airport infrastructure (with everything what it endures). There can not be obviated the significant economic importance of the airports and their impacts in the zones in which they are located or serve. However, to target the airport from a technical - operative perspective takes us a fancy more complex if we depart from such concepts as airport market, competition, privatization or models of management, all of them clearly orientated to their economic slope Definitively, the work focuses the search of the juridical essence that it allows to think and to define to the airports, in some States, as a public service; in others, to see them integrated inside a market airport but not integrated as own elements of the market of transport; to understand the airports, as the European Court of Justice determined, as a real company, or already decisive jurisdictionally affected in the European Union. negatively, after arduous polemic, of which the airports realize an activity understood in the sector of the provision of services. To the thread of the exposed thing, we treat the increasing legislation respect of the environmental impacts that have been taking place in the latter years and that affect in the important instrument of planning that is the Plan The Director of the infrastructure, the procedure being regulated, that respectful with the regulation and the competing competitions, they allow its accomplishment. Finally, as for the manners of airport management, we affect and raise the question of not confusing a change of juridical regime of the manager (removing it from the orbit of the State), with a change in the way of management that in Spain continues being centralized and in the shape of network, affecting since some authors conclude in an abuse of the position of domain on the market of transport.

Aquesta investigació sobre la radiodifusió a Sant Feliu de Llobregat reconstrueix la història de Radio Juventud de Sant Feliu que va emetre entre el 1948 i el 1967, i la de l’actual emissora municipal, Ràdio Sant Feliu, des que va sorgir, el 1981, i fins ara. Per tant, es pot considerar que estem parlant d’una ciutat amb tradició radiofònica. Amb el recorregut d’aquestes dues ràdios també es pretén completar la història contemporània de Sant Feliu mitjançant el paper social que la radiodifusió ha tingut a la ciutat i al seu entorn. Això permet, a més, aprofundir en les causes que expliquen el per què el seu desenvolupament i impuls només s’ha pogut donar per la iniciativa institucional, tant en la dictadura com posteriorment en la democràcia. Les dues van néixer per una necessitat social del moment: en el franquisme va ser la ràdio de l’entreteniment i la participació com a principal reclam; en democràcia ha estat un servei públic, que entén la participació com una forma de donar la veu a la gent facilitant el seu accés, però també perquè la informació i l’actualitat local són un dels eixos de la seva programació. No obstant això, el dèficit de mitjans de comunicació autòctons en l’àmbit local i comarcal, així com la proximitat geogràfica a una de les grans ciutats europees, Barcelona i, per tant, sota la seva influència i hegemonia, són dos factors a considerar per entendre la història de la radiodifusió local i la singularitat d’aquest cas. D’una banda, perquè la ràdio com a mitjà de comunicació, amb les dues emissores que hem dit, ha estat un instrument per reforçar la identitat de Sant Feliu, així com per a projectar la ciutat, però, per l’altra, també se li atorga el caràcter d’entitat o servei públic que s’integra en el teixit associatiu, i desenvolupa la funció de dinamitzador social, econòmic i cultural. Un paper que també s’ha d’entendre en un altre àmbit: com la capital del Baix Llobregat, una comarca que és molt important per població i economia, tot i que diferent a altres perquè té diversos municipis de gran pes i no un que sigui central. Aquesta tesi parteix de la hipòtesi que la dinàmica del municipi i les característiques del mitjà fan que el principal valor de la radiodifusió a Sant Feliu hagi estat i continuï sent, en l’actual context digital, la comunicació de proximitat. El desenvolupament d’una i l’altra emissora s’ha basat en la seva capacitat d’adaptació al context legal i econòmic de cada moment. Sens dubta, aquests dos han estat determinants per la seva continuïtat, així com per avaluar l’eficàcia de la funció per a la qual van ser creades. Però també cal plantejar aquesta eficàcia en termes d’interacció amb la societat amb la què comparteix imaginari. Aquesta adaptació i el seu resultat ens permeten entendre que la ràdio de Sant Feliu sigui el mitjà que més repercussió ha tingut a la ciutat, contribuint, en gran mesura, a la seva projecció. La seva història és també la de l’adaptació de la ràdio als diferents canvis tecnològiques. Per això, es complementa el relat històric amb el desafiament que suposa per a l’emissora i la ràdio de proximitat la revolució d’internet. Donem així continuïtat a la història, malgrat que lògicament aquí estem mancats de perspectiva. Ràdio Sant Feliu pot ser un exemple de còm la ràdio de proximitat, ja sigui per sí sola o com a multiplataforma, és un laboratori que permet assegurar el mitjà i a la vegada, ens assenyala alguns inconvenients del salt digital. / Esta investigación sobre la radiodifusión en Sant Feliu de Llobregat reconstruye la historia de Radio Juventud de Sant Feliu que emitió entre 1948 y 1967, y la de la actual emisora municipal, Ràdio Sant Feliu, desde que surgió, en 1981, y hasta ahora. Por lo tanto, se puede considerar que estamos hablando de una ciudad con tradición radiofónica. Con el recorrido de estas dos radios también se pretende completar la historia contemporánea de Sant Feliu a través del papel social que la radiodifusión ha tenido en la ciudad y su entorno. Esto permite, además, profundizar en las causas que explican el por qué su desarrollo e impulso sólo se ha podido dar por la iniciativa institucional, tanto en la dictadura como posteriormente en la democracia. Las dos nacieron por una necesidad social del momento: en el franquismo fue la radio del entretenimiento y la participación como principal reclamo; en democracia ha sido un servicio público, que entiende la participación como una forma de dar la voz a la gente facilitando su acceso, pero también porque la información y la actualidad local son uno de los ejes de su programación. No obstante, el déficit de medios de comunicación autóctonos en el ámbito local y comarcal, así como la proximidad geográfica a una de las grandes urbes europeas, Barcelona y, por lo tanto, bajo su influencia y hegemonía, son dos factores a considerar para entender la historia de la radiodifusión local y la singularidad de este caso. Por un lado, porque la radio como medio de comunicación, con las dos emisoras citadas, ha sido un instrumento para reforzar la identidad de Sant Feliu, así como para proyectar la ciudad, pero, por otro lado, también se le otorga el carácter de entidad o servicio público que se integra en el tejido asociativo, y desarrolla la función de dinamizador social, económico y cultural. Un papel que también hay que entender en otro ámbito: como la capital del Baix Llobregat, una comarca que es muy importante por población y economía, aunque distinta de otras porque tiene varios municipios de gran peso y no uno central. Esta tesis parte de la hipótesis de que la dinámica del municipio y las características del medio hacen que el principal valor de la radiodifusión en Sant Feliu haya sido y siga siendo, en el actual contexto digital, la comunicación de proximidad. El desarrollo de una y otra emisora ha dependido de su capacidad de adaptación al contexto legal y económico de cada momento. Sin duda, ambos han sido determinantes para su continuidad, así como para evaluar la eficacia de la función para la que fueron creadas. Pero también hay que plantearse esa eficacia en términos de interacción con la sociedad con la que comparte imaginario. Esa adaptación y su resultado nos permiten entender que la radio de Sant Feliu es el medio que más repercusión ha tenido en la ciudad, contribuyendo, en gran medida, a su proyección. Su historia es también la de la adaptación de la radio a los diferentes cambios tecnológicos. Por ello, se complementa el relato histórico con el desafío que supone para la emisora y la radio de proximidad la revolución de internet. Damos así continuidad a la historia, aunque lógicamente aquí carecemos de perspectiva. Ràdio Sant Feliu puede ser un ejemplo de cómo la radio de proximidad, ya sea por sí sola o como multiplataforma, es un laboratorio que permite afianzar el medio y a su vez, apunta algunos inconvenientes del salto digital. / This research on broadcasting in Sant Feliu de Llobregat reconstructs the history of Radio Juventud de Sant Feliu that issued between 1948 and 1967, and the current local radio station, Radio Sant Feliu, since it emerged in 1981 and until now. Therefore, we can consider that we are talking about a city with an extensive radio tradition. In the course of these two radio stations it is also planned to complete the contemporary history of Sant Feliu through the social role that broadcasting has had on the city and its surroundings. This also gives an insight into the causes that explain why its development and promotion has only been able through the institutional public initiative, both during dictatorship and democracy after. Both radios were born because of a social need at that time: during Franco’s dictatorship it was a radio for entertainment and participation as the main claim; during democracy it has been a public service that understands participation as a way to give voice to people and provide easier access; but also because local news and information are one of the pillars of its programming. However, the deficit of local communication media at local and regional level, as well as the geographical proximity to a major European city as Barcelona and, therefore, under its influence and hegemony, are two factors to be considered to understand the history of local broadcasting and the uniqueness of this case. On one side, because the radio as a media, with the two mentioned stations, has been instrumental in strengthening the identity of Sant Feliu and to show the city outward; but on the other hand, it is also identified as an entity or public service integrated into the associative network that develops an active social, economic and cultural mobilizing role. A role which also must be understood in the context of being the capital of the Baix Llobregat, a very important region in terms of population and economy, although distinct from others as it’s made up of several relevant cities and not just one central. This thesis starts from the assumption that the dynamics of the municipality and the media characteristics lead to the fact that the main value of broadcasting in Sant Feliu has been and continues to be, in the current digital environment, a proximity communication. The development of both radio stations has been based on its ability to adapt to the legal and economic context of the moment. Certainly, both have been crucial to its continuity and to evaluate the effectiveness of the function for which they were created. But efficacy must also arise in terms of interaction with society with which it shares a wide range of experiences. This adaptation and its results allow us to understand that Radio Sant Feliu is the media outlet that has had more impact in the city, contributing largely to its projection outward. Its history is also about the radio adaptation to the different technological changes. Therefore, the historical narrative is complemented by the challenge that internet means to the radio station and to the proximity concept. We give continuity to the story, but obviously here we lack perspective. Radio Sant Feliu can be an example of how proximity radio, either alone or as a multiplatform, is a laboratory that can strengthen the media and at the same time suggests some drawbacks to jump into the digital era.

En aquesta tesi doctoral s’analitza la presència i el protagonisme de l’objecte/producte dels espots publicitaris espanyols durant la dècada 1970-1980. L’objectiu de la present investigació està centrat en determinar o no el protagonisme de l’objecte/producte en la publicitat televisiva durant el període estudiat i, saber al mateix temps, quina és la vinculació que aquest estableix amb la presència del model humà. Per aquesta raó, s’ha realitzat una anàlisi de contingut de caràcter quantitatiu i, en conseqüència, s’han establert unes variables a estudiar amb la finalitat d’ il·lustrar la hipòtesi principal d’aquest estudi. Les unitats a observar han estat el fons d’espots dipositats a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, els quals pertanyen al període 1970-1980. Els resultats d’aquesta investigació ens mostren i confirmen la hipòtesi principal sobre el protagonisme de l’objecte/producte i quina és la vinculació que aquest estableix amb la presència del model humà. / En esta tesis doctoral se analiza la presencia y el protagonismo del objecto/producto en los espots publicitarios españoles durant la dècada 1970-1980. El objetivo de la presente investigación está centrado en determinar o no el protagonismo del objecto/producto en la publicidad televisiva durante el periodo estudiado y, saber al mismo tiempo, cuál es la vinculación que éste establece con la presencia del modelo humano. Por esta razón, se ha realitzado un analisis de contenido de carácter cuantitativo y, en consecuencia, se han establecido unas variables a estudiar con la finalitat de ilustrar la hipótesis principal de este estudio. Las unidades a observar han sido un conjunto de espots depositados en la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, los cuales pertenecen al periodo 1970-1980. Los resultados de esta investigación nos muestran y confirman la hipótesis principal sobre el protagonismo del objecto/producto y cual es la vinculación que éste establece con la presencia del modelo humano. / This thesis analyses the presence and leading role of object/product in televison commercials during 70’s decade in Spain. The objective of this research was to draw the leading role of object/product during this decade and to know his linking with the human model. For this reason, a quantitative content analysis tecnique was made and we employed variables that have been ilustrative about the general question about this study. We studied commercials included in the Filmoteca de la Generalitat de Catalunya during the period 1970-1980 as units of analysis. The results of this investigation show and confirm us the leading role of object/product in this studied period

Aunque el fenómeno del envejecimiento no es nuevo y, que desde los años 80 ya se hayan adoptado instrumentos concretos para compensar sus efectos no deseados, ha sido con la reciente crisis económica que ha aumentado la preocupación sobre la sostenibilidad de los sistemas públicos de pensiones, debido al aumento de las pensiones de jubilación junto a la caída de las tasa de ocupación, que han llevado a plantear reformas en la regulación de la pensión de jubilación, endureciendo los requisitos, reduciendo el importe inicial, controlando la revalorización o incrementando la edad de jubilación. La hipótesis de este estudio es que aplicar como principal medida de Seguridad Social el incremento de la edad ordinaria de jubilación en relación a la esperanza de vida y la promoción de la prolongación de la vida laboral, sin aplicar otras medidas que supongan la reducción de la pensión media, mantendría constante el coste de las pensiones en relación al aumento de esperanza de vida, asegurando la necesaria sostenibilidad financiera y garantizando el bienestar de los pensionistas; aunque deberán adoptarse algunas medidas para hacerlo posible. / Encara que el fenomen de l'envelliment no és nou i, que des dels anys 80 ja s'hagin adoptat instruments concrets per compensar els seus efectes no desitjats, ha estat amb la recent crisi econòmica que ha augmentat la preocupació sobre la sostenibilitat dels sistemes públics de pensions, a causa de l'augment de les pensions de jubilació y de la caiguda de les taxa d'ocupació, que han portat a plantejar reformes en la regulació de la pensió de jubilació, endurint els requisits, reduint l'import inicial, controlant la revaloració o incrementant l'edat de jubilació. La hipòtesi d'aquest estudi és que aplicar com a principal mesura de seguretat social l'increment de l'edat ordinària de jubilació en relació a l'esperança de vida i la promoció de la prolongació de la vida laboral, sense aplicar altres mesures que suposin la reducció de la pensió mitjana, mantindria constant el cost de les pensions en relació a l'augment d'esperança de vida, assegurant la necessària sostenibilitat financera i garantint el benestar dels pensionistes; encara que s'han d'adoptar algunes mesures per fer-ho possible. / Although the aging phenomenon is not new and, that have been adopted specific instruments to offset their unwanted effects from the 80s, has been with the recent economic crisis that it has increased the preoccupation about the sustainability of public pension systems, due to the retirement pensions increase and falling employment rate, which they have led to propose reforms in the regulation the retirement pensions, to hardening requirements, to reducing the initial amount, controlling the revaluation or to increasing the retirement age. The hypothesis of this study is to apply as the main measure of Social Security the increased of the ordinary retirement age in relation to life expectancy and promoting the extension of working life, without applying other measures involving the reduction of the average pension, would maintain constantly the cost of pensions in relation to the increase in life expectancy, while ensuring the necessary financial sustainability and ensuring welfare pensioners; although some measures to make this possible should be adopted.

En aquest treball d’investigació s’analitza la situació de les empreses i dels principals sectors econòmics de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani, l'Euram: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, també el Rosselló i el Principat d'Andorra. S'estudien els aspectes estructurals i conjunturals que afecten la seva activitat empresarial centrant-se en l'anàlisi de l'àmbit econòmic financer previ a la crisi (1996-2004) de les seves empreses a diferents nivells. Es mostra també l'Euram com a gran regió econòmica d'Europa i se'n fa una justificació, a nivell econòmic, d'aquesta realitat. Les conclusions apunten cap a un canvi de xip per tal d'entrar en la dinàmica de la innovació permanent a nivell empresarial, entre d'altres mesures com la internacionalització i la dimensió. Es reflexiona sobre la innovació com una aposta per revisar el model de negoci i modificar la cartera de productes oferts per recuperar-se del període de crisi. / This research work analyzes the situation of companies and the main economic sectors of the Mediterranean Arc Euroregion, the Euram: Catalunya, Pais Valencià, Illes Balears and also Rosselló and Principat d'Andorra. We study the structural and cyclical aspects that affect their business activity focusing on the finantial analysis before the financial crisis (1996-2004) of their companies at different levels. It also shows how the Euram is a large economic region of Europe and we make an economic justification of this reality. The findings point to a shift to chip into the dynamics of continuous innovation in business, among other measures such as internationalization and dimension. We reflect on innovation as a commitment to review the business model and modify the portfolio of products offered to recover from the crisis period.