[ES] La presencia de residuos de antibióticos en la leche y los productos derivados representa un riesgo para los consumidores. Límites Máximos de Residuos (LMRs) no se han fijado para los productos lácteos y la transferencia de antibióticos de la leche a la cuajada y al lactosuero durante el proceso de elaboración del queso apenas ha sido estudiada. El objetivo de esta tesis fue evaluar la transferencia de antibióticos de la leche al queso y lactosuero, así como la validación de las características de varios métodos de cribado para la detección de antibióticos en muestras de suero de leche. En el primer estudio, el objetivo fue validar un método UHPLC-HRMS multi-residuo utilizando el analizador Orbitrap ExactiveTM, para el cribado cuantitativo de antibióticos en muestras de leche, queso fresco y lactosuero de acuerdo con los criterios especificados en la Decisión 657/2002/CE de la Comisión. El estudio de distribución mediante el método UHPLC-HRMS indicó que la mayor parte de antibióticos se transfirieron principalmente de la leche a la fracción lactosuero (hasta el 85,9%) durante la elaboración de queso. Por tanto, los porcentajes de retención de antibióticos en la cuajada fueron inferiores al 50%, excepto en el caso del ceftiofur (59,7%) y la dicloxacilina (52,8%), y muy variables entre los distintos antimicrobianos. En la mayor parte de los casos, la distribución de medicamentos no se vio afectada por la concentración de antibióticos presente en la leche, y estuvo escasamente relacionada con la lipofilicidad de los antibióticos. En el segundo estudio, se evaluaron las características de diferentes métodos de detección de antibióticos en muestras de lactosuero de acuerdo con la Decisión 657/2002/CE de la Comisión. En primer lugar, la especificidad (porcentaje de falsos positivos) y la capacidad de detección (CCß) del método de detección de inhibidores Eclipse Farm provisto del dispositivo e-Reader y de los métodos de unión a receptores 3Aminosensor, Quinosensor, Twinsensor y Tylosensor se evaluaron en muestras de lactosuero de leche de cabras, obteniendo en general, resultados similares a los obtenidos cuando se aplican para el análisis de la leche. También se evaluaron tres bioensayos en placa microtiter y respuesta dicotómica, que contenían Bacillus subtilis, Geobacillus thermocatenulatus y Geobacillus thermoleovorans, respectivamente, para ser aplicados simultáneamente con los métodos comerciales basados en la utilización de Geobacillus. stearothermophilus var. calidolactis. Elevados valores de especificidad (98-100%) se obtuvieron cuando las muestras de lactosuero fueron tratadas térmicamente (85ºC, 10 min). Bacillus subtilis, con menores valores de CCß para quinolonas y macrólidos, fue la opción más interesante para mejorar el perfil de detección del Eclipse 100. En cuanto al sistema multiplaca Screening Test for Antibiotic Residues (STAR) que utiliza cinco microorganismos diferentes (Geobacillus stearothermophilus para betalactámicos y sulfonamidas, Bacillus subtilis para aminoglucósidos, Kocuria varians para macrólidos, Escherichia coli para quinolonas y Bacillus cereus para tetraciclinas) aplicado al lactosuero, presentó una elevada especificidad (>=98%) en la mayor parte de casos. Los valores de CCß obtenidos con el protocolo STAR en muestras de lactosuero superan el LMR establecido en la leche, aunque podría representar una adecuada herramienta en la etapa de post-cribado y reducir el número de muestras destinadas al análisis cuantitativo por LC-MS/MS. La producción de queso a partir de leche con antibióticos genera residuos en el lactosuero. Por tanto, adecuados métodos de cribado para la detección de residuos de antibióticos en este importante subproducto de la elaboración del queso permitirían el establecimiento de una apropiada estrategia de control para prevenir la presencia de antibióticos en el lactosuero y, así, evitar los posibles efectos / [CA] La presència de residus d'antibiòtics en la llet i els productes derivats representa un risc per a la salut del consumidor. Límits Màxims de Residus (LMRs) no s'han fixat per als productes lactis i la transferència d'antibiòtics de la llet al formatge i al sèrum durant el procés d'elaboració del formatge quasi no s'ha estudiat. L'objectiu d'aquesta tesi va ser avaluar la transferència d'antibiòtics de la llet a les fraccions formatge i sèrum, així com la validació de la resposta de diversos mètodes per a la detecció d'antibiòtics en mostres de sèrum de llet. En el primer estudi, l'objectiu va ser validar un mètode UHPLC-HRMS multi-residu utilitzant l'analitzador Orbitrap ExactiveTM, per al garbellat quantitatiu d'antibiòtics en mostres de llet, formatge fresc i sèrum, d'acord amb els criteris especificats en la Decisió 657/2002/CE de la Comissió. L'estudi de partició utilitzant UHPLC-HRMS mètode va indicar que la major part d'antibiòtics es van transferir principalment de la llet a la fracció sèrum de llet (fins al 85,9%) durant l'elaboració de formatge. Per tant, els percentatges de retenció d'antibiòtics en la quallada van ser inferiors al 50%, excepte en el cas del ceftiofur (59,7%) i la dicloxacilina (52,8%), i molt variables entre els diferents fàrmacs. En la majoria dels casos, la distribució de medicaments no es va veure afectada per la concentració d'antibiòtics present en la llet per a la producció de formatge, i va estar escassament relacionada amb la lipofilicitat dels antibiòtics. En el segon estudi, es van avaluar les característiques de diferents mètodes de detecció d'antibiòtics en mostres de sèrum d'acord amb la Decisió 657/2002/CE de la Comissió. L'especificitat (percentatge de falsos positius) i la capacitat de detecció (CCß) d'una prova d'inhibició microbiana (Eclipse Farm acoblat al dispositiu e-Reader) i d'assajos d'unió a receptors (3Aminosensor, Quinosensor, Twinsensor i Tylosensor) es van avaluar en mostres de sèrum de llet de cabra, obtenint en general, resultats similars als obtinguts quan s'apliquen per a l'anàlisi de la llet. Es van avaluar tres bioassatjos en placa microtiter i resposta dicotòmica, que contenien Bacillus subtilis, Geobacillus thermocatenulatus i Geobacillus thermoleovorans, respectivament, per a ser aplicats simultàniament amb els mètodes comercials basats en la utilització de Geobacillus stearothermophilus var. calidolactis. Elevats valors d'especificitat (98-100%) es van obtindre quan les mostres de sèrum van ser tractades tèrmicament (85°C, 10 min). Bacillus subtilis, amb menors valors de CCß per a quinolones i macròlids, va ser l'opció més interessant per a millorar el perfil de detecció del mètode Eclipse 100. Respecte al sistema multiplaca Screening Test for Antibiotic Residues (STAR) que utilitza cinc microorganismes diferents (Geobacillus stearothermophilus per a betalactàmics i sulfonamides, Bacillus subtilis per a aminoglucòsids, Kocuria varians per a macròlids, Escherichia coli per a quinolones i Bacillus cereus per a tetraciclines), va presentar una elevada especificitat (>=98%) en la major part de casos. Els valors de CCß obtinguts amb el protocol STAR en mostres de sèrum superen el LMR establit en llet. No obstant això, aquest mètode podria convertir-se en una eina adequada en el post-garbellament per a la identificació preliminar dels residus d'antibiòtics presents en el sèrum de llet i reduir el nombre de mostres destinades a l'anàlisi quantitativa per LC-MS/MS, que és un mètode més complex i car. La producció de formatge a partir de llet amb antibiòtics genera residus en el sèrum. L'adequada prestació dels mètodes de garbellat per a la detecció de residus d'antibiòtics en aquest subproducte d'elaboració del formatge permetria l'establiment d'una estratègia de control per a evitar el risc derivat de la presència d'aquestes substàncies en el sèrum, amb efectes negatius sobre la / [EN] The presence of antibiotic residues in milk and dairy products poses a risk for consumer health, mainly the development of antimicrobial resistance. Maximum Residue Limits (MRLs) for veterinary drugs have not been established for dairy products. Furthermore, the transfer of antibiotics from milk to cheese and whey fractions during cheese-making has been scarcely studied and, therefore, the impact of the use of whey containing antibiotics for the manufacture of foodstuffs for human and animal consumption is unknown. The aim of this thesis was to evaluate the transfer of antibiotics from milk to cheese and whey fractions, as well as the validation of the performance of several methods to screen antibiotics in whey samples. In the first study, a multiresidue UHPLC-HRMS method using the Orbitrap ExactiveTM analyser for the quantitative screening of antibiotics in milk, fresh cheese, and whey samples was validated according to Commission Decision 2002/657/EC, using samples from three different dairy matrices (milk, fresh cheese and whey) from cows, sheep and goats. The partitioning study by UHPLC-HRMS method indicated that most antibiotics were mainly transferred from milk to whey fraction (up to 85.9%) during cheese-making. Thus, retention rates in the rennet curd fraction were lower than 50%, except for ceftiofur (59.7%) and dicloxacillin (52.8%), and very variable between drugs. In most cases, drug distribution was unaffected by the antibiotic concentration present in milk for cheese production and was poorly related to the drug lipophilicity. In the second study, the performance of different methods for screening antibiotics in whey samples was evaluated in accordance with Commission Decision 2002/657/EC, by conducting three experiments focused on commercially available screening tests, microtiter plate bioassays, and a semi-quantitative multi-plate system, respectively. Specificity (false-positive rate) and Detection Capability (CCß) of a microbial inhibitor test (Eclipse Farm coupled to e-Reader device) and receptor-binding assays (3Aminosensor, Quinosensor, Twinsensor, and Tylosensor) were evaluated in whey samples from goats, having in general, similar results than those obtained when they are applied for milk analysis. Three microtiter plate bioassays with dichotomous response containing Bacillus subtilis, Geobacillus thermocatenulatus and Geobacillus thermoleovorans, respectively, were evaluated simultaneously with commercially available tests using Geobacillus stearothermophilus var calidolactis. High specificity values (>=98%) were obtained when whey samples were heat treated (85ºC, 10 min) prior to analysis. Bacillus subtilis, having lower CCß values for quinolones and macrolides, was the most interesting option to improve the detection profile of the Eclipse 100. Regarding the multiplate system Screening Test for Antibiotic Residues (STAR) using Geobacillus stearothermophilus for ß-lactams and sulfonamides, Bacillus subtilis for aminoglycosides, Kocuria varians for macrolides, Escherichia coli for quinolones and Bacillus cereus for tetracyclines, high specificity values (>=98%) were obtained in most cases. The CCß values obtained using the STAR protocol in whey samples exceed the MRL established in milk for most of the substances considered. However, this method could become an adequate tool in post-screening and reduce the number of samples destined for the quantitative analysis by LC-MS/MS, which is a more complex and expensive method. The production of cheese using milk containing antibiotics generates drug residues in whey. Thus, the suitable performance of screening methods for the detection of veterinary drug residues in this cheese-making by-product will allow the establishment of an adequate control strategy to prevent the presence of antibiotic residues in whey and to avoid the hazards associated to human and animal health and environment. / This research forms part of the Project AGL-2013-45147-R financed by the Ministerio de Ciencia e Innovación / Giraldo Gómez, J. (2020). Transfer of antibiotics from goat's milk to cheese and whey [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/155899 / TESIS

[EN] During the last 25 years, eel populations have declined considerably, this species is considered outside safe biological limits. The life cycle of the eel is quite complex including transoceanic migration whose conditions are still so unknown that even the natural spawning process has never been observed. Eels cease feeding during migration and that is why their energy reserves such as lipids play a crucial role and thus their in deep study is essential to obtain gametes (eggs and sperm) quality as the first step for their reproduction in captivity. In the last years, many efforts have been directed at the study of the influence of fatty acids on the reproductive performance in females, but not in male eels. The present manuscript describes the results obtained in two experiments. The first experiment (which led to the three first articles included in the memory) focused on the effect of fatty acids along maturation, their relationship with steroid hormones and their effect on sperm quality parameters. The second experiment involved the comparison of different diets designed, considering the previously acquired insights into the most influential fatty acids on male eel reproduction, and the assessment of their influence on the reproductive performance of males. The first experiment was used to assess the changes in the fat content, as well as fatty acids, in different tissues of male eels hormonally induced to sexual maturation under different thermal regimes (two variables and one constant). Males finished spermatogenesis earlier with a constant temperature of 20 ºC, suggesting that eel spermatogenesis is tightly regulated by temperature. The fat content did not change significantly in the muscle, but was increased in the liver and decreased in testes during testicular development. With regard to fatty acids, during sperm maturation, the liver was highlighted as the main site of synthesis. Finally, EPA, ARA and DHA remained constant in testes, while the level of the rest of fatty acids decreased significantly. Using samples from the same experiment, the correlation between the main steroid hormones and fatty acids at different stages of testicular development were investigated. Similarly as occurs in mammals, EPA and DHA were highlighted as possible modulators of androgen synthesis. The set of the results obtained suggests new perspectives concerning the functions and interactions between fatty acids and steroids in fish spermatogenesis. Also, with samples from the first experiment, a study was carried out seeking to establish the possible correlations between different fatty acids and several sperm quality parameters. Correlations between several highly unsaturated fatty acids with parameters such as volume, the percentage of motile sperm and sperm velocity were found. Finally, with the acquired knowledge so far, a second experiment was carried out designing feeds with different fatty acid percentages in order to evaluate the influence of the diets on sperm quality. The results showed that high levels of DHA and EPA in the diets induce higher volumes and high sperm motility. This study allowed obtaining results applicable to the design of optimum broodstock diets for this species. / [ES] Durante los últimos 25 años las poblaciones de anguila han disminuido considerablemente, de modo que la especie se considera fuera de los límites biológicos de seguridad. El ciclo vital de la anguila es bastante complejo incluyendo una migración transoceánica cuyas condiciones son todavía tan desconocidas que incluso el proceso natural de desove no se ha observado nunca. Las anguilas dejan de alimentarse durante la migración y es por ello que sus reservas energéticas en forma de lípidos tienen un papel crucial y su estudio en profundidad es importante para obtener gametos (huevos y esperma) de calidad como primer paso para su reproducción en cautividad. En los últimos años se han dirigido muchos esfuerzos al estudio de la influencia de los ácidos grasos en el rendimiento reproductivo de las hembras, pero no en el de los machos de anguila. El presente documento describe los resultados obtenidos en dos experimentos. El primer experimento (que dio lugar a los tres primeros artículos incluidos en la memoria) se centró en el efecto de los ácidos grasos durante la maduración, su relación con las hormonas esteroideas y su efecto sobre los parámetros de calidad espermática. El segundo experimento consistió en la comparación de diferentes dietas, diseñadas considerando los conocimientos adquiridos previamente sobre los ácidos grasos más influyentes en la reproducción de machos de anguila, y en la evaluación de su influencia en el rendimiento reproductivo de los machos. El primer experimento sirvió para evaluar los cambios en el contenido graso, así como en los ácidos grasos, en diferentes tejidos de machos de anguila hormonalmente inducidos a la maduración sexual bajo diferentes regímenes térmicos (dos variables y uno constante). Los machos concluyeron la espermatogénesis más temprano a una temperatura contante de 20 ºC, sugiriendo que la espermatogénesis de anguila está estrechamente regulada por la temperatura. El contenido en grasa no varió significativamente en el músculo, se incrementó en el hígado y bajó en el testículo a lo largo del desarrollo testicular. Con respecto a los ácidos grasos, durante la maduración del esperma, el hígado destacó como el principal sitio de síntesis. Finalmente, EPA, ARA y DHA permanecieron constantes en el testículo, mientras que el nivel del resto de ácidos grasos bajó significativamente. Usando muestras del mismo experimento, se investigaron las correlaciones entre las principales hormonas esteroideas y los ácidos grasos en los diferentes estadios del desarrollo testicular. De forma similar a lo que ocurre en mamíferos, EPA y DHA destacaron como posibles moduladores de la síntesis de andrógenos. El conjunto de los resultados obtenidos sugiere nuevas perspectivas sobre las funciones y las interacciones entre los ácidos grasos y los esteroides en la espermatogénesis de peces. También con muestras del primer experimento, se llevó a cabo un estudio que buscó las posibles correlaciones de los diferentes ácidos grasos con varios parámetros de calidad espermática. Se encontraron correlaciones entre varios ácidos grasos altamente insaturados con parámetros como el volumen, el porcentaje de espermatozoides móviles y la velocidad del esperma. Finalmente, con los conocimientos adquiridos hasta el momento, se realizó un segundo experimento para el que se diseñaron piensos con diferentes porcentajes de ácidos grasos con el fin de evaluar la influencia de las dietas sobre la calidad del esperma. Los resultados mostraron que niveles altos de DHA y EPA en las dietas inducen mayores volúmenes y una alta motilidad del esperma. Este estudio permitió obtener resultados aplicables al diseño de dietas óptimas para reproductores de esta especie. / [CAT] Durant els últims 25 anys les poblacions d'anguila han disminuït considerablement, de manera que l'espècie es considera fora dels límits biològics de seguretat. El cicle vital de l'anguila és bastant complex incloint una migració transoceànica les condicions de la qual són encara tan desconegudes que fins i tot el procés natural de fresa mai ha estat observat. Les anguiles deixen d'alimentar-se durant la migració i és per això que les seves reserves energètiques en forma de lípids tenen un paper crucial i el seu estudi en profunditat és important per a obtenir gamets (ous i esperma) de qualitat com a primer pas per a la reproducció en captivitat. En els últims anys s'han dirigit molts esforços a l'estudi de la influència dels àcids grassos en el rendiment reproductiu de les femelles, però no en el dels mascles d'anguila. El present document descriu els resultats obtinguts en dos experiments. El primer (que dona lloc als tres primers articles inclosos en la memòria) es va centrar en l'efecte dels àcids grassos durant la maduració, la seva relació amb les hormones esteroides i el seu efecte sobre els paràmetres de qualitat espermàtica. El segon experiment va consistir en la comparació de diferents dietes, dissenyades considerant els coneixements adquirits prèviament sobre els àcids grasos més influents en la reproducció dels mascles d'anguila, i en l'avaluació de la seva influència en el rendiment reproductiu dels mascles. El primer experiment va servir per avaluar els canvis en el contingut de gras, així com en els àcids grassos, en els diferents teixits de mascles d'anguila hormonalment induïts a la maduració sexual baix diferents règims tèrmics (dos variables i un constant). Els mascles van concloure la espermatogènesis més prompte a una temperatura de 20 ºC, suggerint que l'espermatogènesis d'anguila està estretament regulada per la temperatura. El contingut en greix, no va variar significativament en el múscul, es va incrementar en el fetge i va baixar en els testicles al llarg del desenvolupament testicular. Pel que fa als àcids grassos, durant la maduració de l'esperma, el fetge va destacar com al principal lloc de síntesi. Finalment, EPA, ARA y DHA van romandre constants en el testicle, mentre que el nivell de la resta d'àcids grassos va baixar significativament. Emprant mostres del mateix experiment, es van investigar les correlacions entre les principals hormones esteroides i els àcids grassos en els diferents estadis de desenvolupament testicular. De manera semblant al que ocorre en mamífers, EPA i DHA van destacar com a possibles moduladors de la síntesi d'andrògens. El conjunt dels resultats obtinguts suggerixen noves prespectives sobre les funcions i les interaccions entre els àcids grassos i els esteroides en l'espermatogènesi dels peixos. També amb mostres del primer experiment, es va dur a terme un estudi que va buscar les possibles correlacions dels diferents àcids grassos amb diversos paràmetres de qualitat espermàtica. Es van trobar correlacions entre diversos àcids grassos altament insaturats amb paràmetres com el volum, el percentatge d'espermatozoides mòbils i la velocitat de l'esperma. Finalment, amb els coneixements adquirits fins al moment, es va realitzar un experiment per al qual es van dissenyar pinsos mb diferents percentatges d'àcids grassos per tal d'avaluar la influència de les dietes sobre la qualitat de l'esperma. Els resultats van mostrar que nivells alts de DHA i EPA en les dietes indueixen a majors volums i una alta motilitat de l'esperma. Aquest estudi va permetre obtenir resultats aplicables al disseny de dietes òptimes per a reproductors d'aquesta espècie. / Baeza Ariño, R. (2015). Roles of lipids and fatty acids through the spermatogenesis of European eel (Anguilla anguilla) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/49988 / TESIS

[EN] For many years energy needs of ruminants have tried to be known to formulate rations adjusted, but it has been found that there are a variety of factors that affect them. Therefore, lots of studies are needed for evaluating the effect of these factors. Consequently, the main objective of this Thesis was to design and validate a respirometry system based on indirect calorimetry, which would allow assessing energy needs of small ruminants accurately. It was intended from the beginning it was a mobile system and of relatively low cost. Furthermore, a methane gas analyzer was incorporated to this system, which allowed the measurement of emissions of this greenhouse gas and quantification of energy losses in the form of methane. Initially the system had connected a mask, which was placed on the animal's face. A sample of exhaled gas was stored in a gas collection bag which was connected to the analyzer, and it measured the concentration of O2, CO2 and CH4 from the air. The proper functioning of the system was checked by a pilot experiment with dry Murciano-Granadina breed goats fed at maintenance level. Later this system was improved. Some of the most important changes were the replacement of the mask by a head hood in which the animal introduced the whole head, and the development of software that recorded and kept automatically concentrations of O2, CO2 and CH4 in exhaled air. This improvement allowed gas measurements during longer periods of time and recording more data. These changes were also validated through a pilot test with dry Manchega breed sheep. Subsequently, three experiments were performed. One of them with dry Guirra ewes and the other two with Murciano-Granadina goats during mid lactation. Diets were mixed rations that differed in the inclusion of cereal or fibrous by-products. In these experiments the effect of diet was studied on digestibility, energy balance and carbon-nitrogen, oxidation of nutrients, rumen parameters and methane production; in the case of lactating goats, also on milk performance. The determination of the calibration factor for O2 (1.005 ± 0.0101) confirmed the proper functioning of equipment. Moreover, small differences between the heat production obtained by indirect calorimetry and the carbon-nitrogen balance (2% in sheep and 1% in goats) demonstrated that this system allows determining the heat production of the animals reliably and accurately. In the experiments of this Thesis have been estimated maintenance energy needs of two Spanish native sheep breeds, such as the sheep from the Guirra and Manchega breeds; net maintenance requirements were 270 kJ/kg BW0.75, on average. In the case of Murciano-Granadina breed goats, in the middle of lactation, the average utilization efficiency of metabolizable energy for lactation was 0.61. / [ES] Desde hace años se ha tratado de conocer las necesidades energéticas de los rumiantes con el fin de formular raciones ajustadas, pero se ha comprobado que hay una gran variedad de factores que les afectan; por ello son necesarios estudios que evalúen el efecto de estos factores. Como consecuencia, el principal objetivo de esta tesis fue diseñar y validar un equipo de respirometría, basado en calorimetría indirecta, que permitiese evaluar las necesidades en energía de pequeños rumiantes de forma precisa. Se pretendió desde el inicio que fuese un sistema móvil y de relativo bajo coste. Además, a este sistema también se le incorporó un analizador de gas metano, que permitía la medición de las emisiones de este gas de efecto invernadero y la cuantificación de las pérdidas energéticas en forma de metano. Inicialmente el equipo tenía conectada una máscara que se colocaba en la cara del animal. Una muestra del gas espirado era almacenada en una bolsa de recogida de gases que era conectada al analizador, el cual medía la concentración de O2, CO2 y CH4 del aire. Se comprobó el correcto funcionamiento del sistema mediante una prueba piloto con cabras de raza Murciano-Granadina secas, alimentadas a nivel de mantenimiento. Posteriormente este sistema fue mejorado. Algunos de los cambios más importantes fueron la sustitución de la máscara por una urna en la que el animal introducía la cabeza entera, y el desarrollo de un software que registraba y guardaba de forma automática las concentraciones de O2, CO2 y CH4 del aire espirado. Esta mejora permitía medidas de gases durante periodos de tiempo más largos y el registro de muchos más datos. Estas modificaciones también fueron validadas mediante una prueba piloto con ovejas de raza Manchega secas. Posteriormente se realizaron tres experimentos. Uno de ellos con ovejas de raza Guirra secas y los otros dos con cabras Murciano-Granadinas en mitad de lactación. Las dietas fueron raciones mixtas que diferían en la inclusión de cereal o subproductos fibrosos. En estos experimentos se estudió el efecto de la dieta sobre la digestibilidad, balances de energía y carbono-nitrógeno, oxidación de los nutrientes, parámetros del rumen y producción de metano; en el caso de las cabras en lactación, también sobre los rendimientos productivos. La determinación del factor de calibrado para el O2 (1,005 ± 0,0101) confirmó el buen funcionamiento del equipo. Por otro lado, las pequeñas diferencias entre la producción de calor obtenida mediante calorimetría indirecta y el balance de carbono-nitrógeno (2% en ovejas y 1% en cabras) demostraron que este sistema permite determinar la producción de calor de los animales de forma fiable y precisa. En los trabajos de esta Tesis se han estimado las necesidades energéticas de mantenimiento en dos razas de ovejas autóctonas españolas, como son las razas Guirra y Manchega; las necesidades netas de mantenimiento fueron 270 kJ/kg PV0,75, de media. En el caso del ganado caprino de raza Murciano-Granadina, en mitad de lactación, la eficacia media de utilización de la energía metabolizable para la lactación fue de 0,61. / [CAT] Des de fa anys s'ha tractat de conèixer les necessitats energètiques dels remugants a fi de formular racions ajustades, però s'ha comprovat que hi ha una gran varietat de factors que els afecten; per això són necessaris estudis que avaluen l'efecte d'estos factors. Com a conseqüència, el principal objectiu d'aquesta Tesi va ser dissenyar i validar un equip de respirometría, basat en calorimetria indirecta, que permetera avaluar les necessitats en energia de menuts remugants de forma precisa. Es va pretendre des de l'inici que fóra un sistema mòbil i de relatiu baix cost. A més, a este sistema també se li va incorporar un analitzador de gas metà, que permetia el mesurament de les emissions d'este gas d'efecte hivernacle i la quantificació de les pèrdues energètiques en forma de metà. Inicialment l'equip tenia connectada una màscara que es col·locava en la cara de l'animal. Una mostra del gas expirat era emmagatzemada en una bossa d'arreplega de gasos que era connectada a l'analitzador, el qual mesurava la concentració d'O2, CO2 i CH4 de l'aire. Es va comprovar el funcionament correcte del sistema per mitjà d'una prova pilot amb cabres de raça Murciano-Granadina seques, alimentades a nivell de manteniment. Posteriorment este sistema va ser millorat. Alguns dels canvis més importants van ser la substitució de la màscara per una urna en què l'animal introduïa el cap sencera, i el desenrotllament d'un programari que registrava i guardava de forma automàtica les concentracions d'O2, CO2 i CH4 de l'aire expirat. Esta millora permetia mesures de gasos durant períodes de temps més llargs i el registre de moltes més dades. Estes modificacions també van ser validades per mitjà d'una prova pilot amb ovelles de raça Manxega seques. Després es van realitzar tres experiments. Un d'ells amb ovelles de raça Guirra seques i els altres dos amb cabres Murciano-Granadinas en mitat de lactació. Les dietes van ser racions mixtes que diferien en la inclusió de cereal o subproductes fibrosos. En estos experiments es va estudiar l'efecte de la dieta sobre la digestibilitat, balanços d'energia i carboni-nitrogen, oxidació dels nutrients, paràmetres del rumen i producció de metà; en el cas de les cabres en lactació, també sobre els rendiments productius. La determinació del factor de calibrat per a l'O2 (1,005 ± 0,0101) va confirmar el bon funcionament de l'equip. D'altra banda, les xicotetes diferències entre la producció de calor obtinguda per mitjà de calorimetria indirecta i el balanç de carboni-nitrogen (2% en ovelles i 1% en cabres) van demostrar que este sistema permet determinar la producció de calor dels animals de forma fiable i precisa. En els treballs d'esta Tesi s'han estimat les necessitats energètiques de manteniment en dos races d'ovelles autòctones espanyoles, com són les races Guirra i Manxega; les necessitats netes de manteniment van ser 270 kJ/kg PV0,75, de mitja. En el cas del bestiar caprí de raça Murciano-Granadina, en mitat de lactació, l'eficàcia mitjana d'utilització de l'energia metabolitzable per a la lactació va ser de 0,61. / López Luján, MDC. (2015). Development of a mobile open-circuit system based on indirect calorimetry for energetic metabolism studies in small ruminants [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/50430 / TESIS

[EN] The main objective of this study has been to determine the presence or absence of anisakid nematodes in aquaculture fish from the Spanish coast. For the study, it has been used different detection techniques: direct visualization, acid digestion and UV visualization. It has been studied a total of 4,080 samples from fish farms on the Spanish coast in a study divided into two phases. In addition, it has been also performed an study to determine the presence of anisakid nematodes in fish from fisheries of Valencia Region. In this work 217 samples were studied by the technique of direct visualization. The obtained results by the diagnostic techniques used indicate no anisakid larvae in aquaculture fish bred in Spain, independently of the production system, geographic location and season. From aquaculture samples, it has been analyzed the following species: gilthead seabream (1.741), european sea bass (907), european eel (601), rainbow trout (441), meagre (246) and turbot (144). Similar results has been obtained from other authors previously (Kapota, 2012; Peñalver et al., 2010). The processing methods for raw materials utilized to the manufature of extruded aquaculture feed, mainly those used to the production of fish meal and oils, prevent the transfer of viable anisakid through the extruded feed. However, in fish from fisheries, comparable to synanthropic species of fish farms, the prevalence was 5.53 %. The hypothesis that the breeding and food techniques used in Spain minimizes the possibility of the presence of anisakid nematodes on this fishes is confirmed, so the risk of human transmission of these parasites through fish aquaculture consumption is negligible. The conditions that would be necessary for the presence of anisakid nematodes in fish occur in fish farms on the Spanish coast: presence of definitive hosts of anisakid nematodes; presence of anisakid nematode paratenic hosts; presence of intermediate hosts, because the life cycle of the parasite is closed; breeding of susceptible species in aquaculture facilities of the Spanish coast. However, it has not been found anisakid larvae, so it can be concluded that the absence of anisakid larvae nematodes is not due to species kept are not affected, or the absence of nematodes in waters where they are raised, as there are definitive, intermediate and paratenic hosts, but growing and feed conditions feed used in Spanish fish farms. Although the presence of anisakid larvae can not completely be discarded, in the fish farming conditions that currently are used in Spain, the probability of finding anisakid larvae in these fish is negligible. Therefore, consumption of fish from spanish aquaculture does not represent a significant risk to consumer of infection by anisakid larvae and reduces the risk of sensitization to the parasite. / [ES] El principal objetivo de este trabajo ha sido la determinación de la presencia o ausencia de nematodos anisákidos en pescado proveniente de la acuicultura del litoral español. Para el estudio se han utilizado diferentes técnicas de detección: visualización directa, digestión ácida y visualización con UV. Se han estudiado un total de 4.080 muestras de pescados procedentes de granjas del litoral español en un estudio dividido en dos fases. Además, se ha realizado un estudio para la determinación de la presencia de nematodos anisákidos en pescado procedente de la pesca extractiva de la Comunitat Valenciana. En este trabajo se han estudiado 217 individuos mediante la técnica de la visualización directa. Los resultados obtenidos, mediante las técnicas diagnósticas utilizadas, indican la ausencia de larvas de anisákidos en los pescados de acuicultura criados en España, independientemente del sistema de producción, de la localización geográfica y la estación del año. De las muestras provenientes de la acuicultura se han analizado las siguientes especies: dorada (1.741), lubina (907), anguila (601), trucha arco iris (441), corvina (246) y rodaballo (144). Similares resultados han sido obtenido por otros autores con anterioridad (Kapota, 2012; Peñalver et al., 2010). Los métodos de procesado de las materias primas utilizadas en la fabricación de los piensos extrusionados para acuicultura, principalmente las utilizadas para la producción de harinas y aceites de pescado, impiden la transferencia de anisákidos viables a través de los piensos extrusionados. Sin embargo, en el pescado proveniente de la pesca extractiva, asimilable a las especies sinantrópicas de las granjas acuícolas, la prevalencia ha sido del 5,53 %. Se confirma la hipótesis que la forma de cría y alimentación de los pescados criados en España minimiza la posibilidad de la presencia de nematodos anisákidos en los mismos, por lo que el riesgo de una transmisión al ser humano de estos parásitos por el consumo de pescado de acuicultura es insignificante. En las granjas de acuicultura del litoral español se dan las condiciones que serían necesarias para la presencia de nematodos anisákidos en el pescado: presencia de hospedadores definitivos de nematodos anisákidos; presencia de hospedadores paraténicos de nematodos anisákidos; presencia de hospedadores intermediarios, dado que se cierra el ciclo biológico del parásito; cría de especies sensibles en las instalaciones de acuicultura del litoral español. Sin embargo, no se han encontrado larvas de anisákidos, por lo que se puede concluir que la ausencia de larvas de nematodos anisákidos no es debida a que las especies de cultivo criadas no sean sensibles, ni a la ausencia de nematodos en las aguas donde se crían, ya que existen hospedadores definitivos, intermediarios y paraténicos, sino a las condiciones de cultivo y de alimentación utilizadas en las granjas marinas del litoral español. Aunque no se puede descartar totalmente su presencia, en las condiciones de cría de pescado actualmente utilizadas en España, la probabilidad de encontrar larvas de anisákidos en estos pescados es prácticamente nula. Por tanto, el consumo de pescado procedente de acuicultura española no representa un riesgo significativo de infección del consumidor por larvas de anisákidos y disminuye el riesgo de sensibilización al parásito. / [CAT] El principal objectiu d'aquest treball ha sigut la determinació de la presència o absència de nematodes anisàkids en peix provinent de l'aqüicultura del litoral espanyol. Per a l'estudi s'han utilitzat diferents tècniques de detecció: visualització directa, digestió àcida i visualització amb UV. S'han estudiat un total de 4.080 mostres de peix provinent de granges del litoral espanyol en un estudi dividit en dues fases. A més, s'ha realitzat un estudi per la determinació de la presència de nematodes anisàkids en peix provinent de la pesca extractiva de la Comunitat Valenciana. A aquest treball s'han estudiat 217 individus mitjançant la tècnica de la visualització directa. Els resultats obtinguts, mitjançant les tècniques diagnòstiques utilitzades, indiquen l'absència de larves d'anisàkids als peixos d'aqüicultura criats a Espanya, independentment del sistema de producció, la localització geogràfica i l'estació de l'any. De les mostres provinents de l'aqüicultura s'han analitzat les següents espècies: orada (1.741), llobarro (907), anguila (601), truita arc de Sant Martí (441), corball (246) i rèmol empetxinat (144). Semblants resultats han sigut obtinguts per altres autors amb anterioritat (Kapota, 2012; Peñalver et al., 2010). Els mètodes de processat de les matèries primes utilitzades a la fabricació dels pinsos extrusionats per a l'aqüicultura, principalment les utilitzades per la fabricació de farines i olis de peix, impedeixen la transferència d'anisàkids viables mitjançant els pinsos extrusionats. No obstant això, al peix provinent de la pesca extractiva, assimilable a les espècies sinantròpiques de les granges aqüícoles, la prevalència ha sigut del 5,53 %. Es confirma la hipòtesi que la forma de cria i alimentació dels peixos criats a Espanya minimitza la possibilitat de la presència de nematodes anisàkids en els mateixos, de manera que el risc d'una transmissió a l'ésser humà d'aquests paràsits pel consum de peix d'aqüicultura es insignificant. A les granges d'aqüicultura del litoral espanyol es donen les condicions que serien necessàries per la presència de nematodes anisàkids al peix: presència de hospedadors definitius de nematodes anisàkids; presència de hospedadors paratènics de nematodes anisàkids; presència d'hospedadors intermediaris, ja que es tanca el cicle del paràsit; cria d'espècies sensibles a les instal·lacions del litoral espanyol. Malgrat això, no s'han trobat larves d'anisàkids, pel que es pot concloure que l'absència de larves de nematodes anisàkids no es deguda a que les espècies de cultiu criades no són sensibles, ni a l'absència de nematodes a les aigües on es crien, ja que hi han hospedadors definitius, intermediaris i paratènics, sinó a les condicions de cultiu i d'alimentació utilitzades a les granges marines del litoral espanyol. Tot i que no es pot descartar totalment la seua presència, en les condicions de cria de peix actualment utilitzades a Espanya, la probabilitat de trobar larves d'anisàkids a aquestos peixos es pràcticament nul·la. Per tant, el consum de peix provinent de l'aqüicultura espanyola no representa un risc significatiu d'infecció del consumidor per larves d'anisàkids i disminueix el risc de sensibilització al paràsit. / López Ramon, J. (2015). Estudio de la presencia de nematodos anisákidos en distintas especies acuícolas producidas en el litoral español [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59406 / TESIS

[EN] Intensive (broiler) poultry farming is a strategic sector for the economy and development of many countries and regions, including Spain and the Valencian Community region. Intensive production consists of keeping the animals in specific buildings (broiler buildings) under a controlled indoor microclimate. Two main options are found regarding the ventilation systems: production in broiler buildings with natural ventilation and production in broiler buildings with mechanical ventilation (commonly with negative depression by exhaust fans). Inadequate design is the main cause of thermal stress and the mortality of broilers. In this sense, one solution to decrease the broilers' heat stress and mortality consists of assisting in their biological thermoregulation by increasing the air velocity over them. In this PhD dissertation, the ventilation (ranges of the air velocity and its distribution, mainly at the level and plane where the broilers are located) in the main mechanical ventilation systems installed in the broiler buildings is characterised and analysed. Despite the magnitude of the current difficulties (broilers' thermal stress and mortality) and society's sensitivity regarding aspects of animal welfare, to date, the different mechanical ventilation systems in the different types of broiler building have not been characterised and analysed with scientific scrupulousness. In this PhD dissertation, the three most relevant types have been studied: cross, tunnel and single-sided. The methodological approach has been very similar in all the cases of study: some measurements by means a multi-sensor system (with our own original design and building) has been used for isotemporal recordings, the corresponding Computational Fluid Dynamics (CFD) simulations have been carried out and finally these simulations have been validated. These validations were carried out by means of two statistical techniques: by means of linear regression techniques and by means of a study of the significance (in an analysis of the variance) for the method used (sensors or CFD) in each different proposed validation model. Having validated these CFD results, CFD techniques can safely be used to characterise and analyse the ventilation in all the indoor space of the broiler buildings (sensors only allow it to be characterised in their physical locations). The first case studied involves a broiler building which has a cross mechanical ventilation system (commonplace in Mediterranean climates) installed. The conclusions from this study show that this ventilation system is adequate for broiler rearing during nearly the whole year in mild climatic locations (e.g. Mediterranean climate). However, on certain days or in periods of heat (summer), it would not be adequate because it cannot reach high enough air velocity values to reduce the heat stress on the broilers. The second case studied is a broiler building with tunnel mechanical ventilation installed. The conclusions from this study show that it is less suitable than the first one analysed (cross mechanical ventilation) for broiler rearing over nearly the whole year in mild climatic locations. However, on certain days or in periods of heat (summer), it is very suitable because it can reach higher air velocity values to reduce the heat stress on the broilers. The third case studied is a broiler building with single-sided mechanical ventilation installed. The conclusions from this study show that this ventilation system is suitable for broiler rearing almost throughout the year in mild climatic locations. However, on certain days or in periods of heat (summer), it would be not adequate because it cannot reach high enough air velocity values to reduce the heat stress. / [ES] La avicultura intensiva del pollo de carne (broiler) es un sector estratégico en la economía y desarrollo de muchos países y regiones, entre ellos España y la Comunidad Valenciana. La producción intensiva del broiler se da confinando al animal en edificios específicos (granjas de pollos) bajo un microclima interno controlado. Tiene dos variantes fundamentales en función de su sistema de ventilación: producción en granjas con ventilación natural y producción en granjas con ventilación mecánica (generalmente por depresión negativa mediante ventiladores de extracción). Un inadecuado diseño de la ventilación es la causa principal del estrés térmico y de la mortalidad de los pollos. En este sentido, una solución para disminuir el estrés térmico por calor y la mortalidad de los pollos es ayudar en su termorregulación biológica mediante un aumento de la velocidad del aire sobre ellos. En esta tesis doctoral, se ha caracterizado y analizado la ventilación (rangos de velocidad del aire y su distribución, especialmente al nivel de presencia del pollo) en los principales sistemas de ventilación mecánicos instalados en las granjas de pollos. Pese a la envergadura de la actual problemática (estrés térmico y mortalidad de los pollos) y la sensibilidad de la sociedad hacia los aspectos del bienestar animal, hasta la fecha no se han caracterizado y analizado con rigurosidad científica los diferentes sistemas de ventilación mecánicos en las diferentes tipologías de granjas de pollos. En esta tesis doctoral se han estudiado los tres más relevantes: cruzado, túnel y de pared única. El enfoque metodológico en todos los casos de estudio ha sido muy similar: se han realizado unas mediciones mediante un sistema multisensor de registro isotemporal (de diseño y fabricación propios), se han realizado las correspondientes simulaciones Computational Fluid Dynamics (CFD) y finalmente se han validado estas simulaciones. Estas validaciones se han llevado a cabo mediante dos técnicas estadísticas: mediante técnicas de regresión lineal y mediante el estudio de la significatividad (en un análisis de la varianza) de la metodología utilizada (sensores o CFD) en sendos modelos de validación propuestos. Una vez validadas estas simulaciones CFD, se tiene la seguridad de poder utilizarlas para caracterizar y analizar la ventilación en todo el espacio interior de las granjas (los sensores sólo permiten caracterizarla en las localizaciones físicas de los mismos). El primer caso de estudio es el de una granja que tiene instalado un sistema de ventilación mecánico cruzado (habitual en el clima Mediterráneo). Las conclusiones de este estudio demuestran que este sistema de ventilación es adecuado para la crianza del pollo para casi todo el año en localizaciones climáticas templadas (por ejemplo, el clima Mediterráneo). Sin embargo, en días o periodos de calor (verano), no será adecuado porque no se pueden alcanzar valores de velocidad del aire grandes que permiten disminuir el estrés por calor de los pollos. El segundo caso de estudio es el de una granja que instala el sistema de ventilación mecánico túnel. Las conclusiones de este estudio demuestran que es menos apropiado que el anterior (sistema de ventilación mecánico cruzado) para la crianza del pollo durante todo el año en localizaciones climáticas templadas. Sin embargo, en días o periodos de calor (verano), será muy adecuado porque se pueden alcanzar valores de velocidad del aire grandes que permiten disminuir el estrés por calor de los pollos. El tercer caso de estudio es el de una granja que instala el sistema de ventilación mecánico de pared única. Las conclusiones de este estudio demuestran que este sistema de ventilación es adecuado para la crianza del pollo para casi todo el año en localizaciones climáticas templadas. Sin embargo, en días o periodos de calor (verano), no será adecuado porque no se pueden alcanzar valores de ve / [CAT] L'avicultura intensiva del pollastre de carn (broiler) és un sector estratègic en l'economia i desenvolupament de molts països i regions, entre ells Espanya i la Comunitat Valenciana. La producció intensiva del broiler es dóna confinant a l'animal en edificis específics (granges de pollastres) sota un microclima intern controlat. Té dues variants fonamentals en funció del seu sistema de ventilació: producció en granges amb ventilació natural i producció en granges amb ventilació mecànica (generalment per depressió negativa mitjançant ventiladors d'extracció). Un inadequat disseny de la ventilació és la causa principal de l'estrés tèrmic i de la mortalitat dels pollastres. En aquest sentit, una solució per disminuir l'estrés tèrmic per calor i la mortalitat dels pollastres és ajudar en la seua termoregulació biològica mitjançant un augment de la velocitat damunt d'ells. En aquesta tesi doctoral, s'ha caracteritzat i analitzat la ventilació (rangs de velocitat de l'aire i la seua distribució, especialment al nivell de presència del pollastre) en els principals sistemes de ventilació mecànics instal·lats a les granges de pollastres. Malgrat l'envergadura de l'actual problemàtica (estrés tèrmic i mortalitat dels pollastres) i la sensibilitat de la societat envers els aspectes del benestar animal, fins aquesta data no s'han caracteritzat i analitzat amb rigor científic els diferents sistemes de ventilació mecànics a les diferents tipologies de granges de pollastres. En aquesta tesi doctoral han sigut estudiats els tres més rellevants: creuat, túnel i de paret única. L'enfocament metodològic en tots els casos d'estudi ha sigut molt similar: han sigut realitzats uns mesuraments mitjançat us sistema multisensor de registre isotemporal (de disseny i fabricació propis), han sigut realitzades les corresponents simulacions Computational Fluid Dynamics (CFD) i finalment han sigut validades aquestes simulacions. Aquestes validacions s'han dut a terme mitjançant dues tècniques estadístiques: mitjançant tècniques de regressió lineal i mitjançant l'estudi de la significativitat (en una anàlisi de la variància) de la metodologia utilitzada (sensors o CFD) en sengles models de validació proposats. Una vegada validades aquestes simulacions CFD, es té la seguretat de poder utilitzar-les per a caracteritzar i analitzar la ventilació en tot l'espai interior de les granges (els sensors només permeten caracteritzar-la en les localitzacions físiques dels mateixos). El primer cas d'estudi és el d'una granja que té instal·lat un sistema de ventilació mecànic creuat (habitual en el clima Mediterrani). Les conclusions d'aquest estudi demostren que aquest sistema és adequat per a la criança del pollastre durant quasi tot l'any en localitzacions climàtiques moderades (per exemple, el clima Mediterrani). Tanmateix, en dies o períodes de calor (estiu), no serà adequat perquè no es poden obtenir valors de velocitat de l'aire grans que permeten disminuir l'estrés per calor dels pollastres. El segon cas d'estudi és el d'una granja que instal·la el sistema de ventilació mecànic túnel. Les conclusions d'aquest estudi demostren que és menys adequat que l'anterior (sistema de ventilació mecànic creuat) per a la criança del pollastre durant tot l'any en localitzacions climàtiques moderades. Tanmateix, en dies o períodes de calor (estiu), serà molt adequat perquè es poden obtenir valors de velocitat de l'aire grans que permeten disminuir l'estrés per calor dels pollastres. El tercer cas d'estudi és el d'una granja que instal·la el sistema de ventilació mecànic de paret única. Les conclusions d'aquest estudi demostren que aquest sistema és adequat per a la criança del pollastre durant quasi tot l'any en localitzacions climàtiques moderades. Tanmateix, en dies o períodes de calor (estiu), no serà adequat perquè no es poden obtenir valors de velocitat de l'aire grans que perme / Bustamante García, E. (2015). OPTIMIZACIÓN DE DISEÑO DE GRANJAS AVÍCOLAS DE POLLOS [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59450 / TESIS

[EN] The main objective of this dissertation was to use different models to analyze reproductive traits (litter size) in four different lines of meat rabbits (A, V, H and LP). Traits studied were litter size (number) at birth (NB), number of rabbits born alive (NA), litter size at weaning (NW) and number of rabbits slaughtered (NS). Results of models that ignore the covariance of dominant deviations due to the presence of inbred relationships are presented: M1: EF, YS; a, p, e; M2: EF, YS, F; a,p, e; M3: EF, YS; a,p,d_R, e M4: EF, YS, F; ,p,d_R, e; M5: EF; a,p,ys, e; M6: EF, F; a,p,ys, e M7: EF; a,p,ys, d_R, e; M8: EF, F; a,p,ys, d_R, e Physiological state (PS); year-season (YS, fixed; ys, random); inbreeding (F); breeding values (a), permanent effect (p), "random" dominance deviations (d_R) and residual (e). In models 1and 2 the variance estimates were very similar, as in models 3 and 4. In the latter models the estimate of the random dominance variance was higher in the H and LP lines for NB, NA and NW. Inclusion of inbreeding in Model 6 resulted in an increase of the estimated additive variance and a decrease in the permanent variance. Including year-season as random effect alleviates colinearity with individual inbreeding. Models 7 and 8 included, in addition to ys as random, the dominant deviations in random structure, d_R. When inbreeding depression was included in the model, the additive variance increased and the random dominance variance decreased. When inbreeding depression was estimated in models 6 and 8 with random year-season gave logical results were obtained, due to the breakdown of colinearity between inbreeding coefficients and year-season. Phenotypic, environmental and genetic trends were studied in two lines: H, in which ¿_DR^2 was estimated with high value, and A, in which the estimate had a small value. When both year-season (as random) and dominant deviations d_R were included, the genetic and phenotypic trends are similar, which suggest an unbiased estimate of the genetic trend. In line A, fitting year-season as random resulted in an estimated genetic trend of 0.10, more according to phenotypic trend and also to result from a control population. A genetic analysis of NW in lines A, V and H for three increasingly complex models is presented: models with no dominance (model 6), with "random" dominance deviations in covariance structure considering non-inbred relationships (d_R, model 8), and dominance deviations in covariance structure including also inbred relationships (d_I), the latter being the so called "complete" model. Using this complete model, estimates of random and inbred dominance variance were 0.09 and 2.15 in line A, 0.13 and 1.99 in line V and 0.13 and 1.99 3 in line H. The Covariance between additive and dominant effects was -0.65, -0.69 and -0.06 for lines A, V and H, respectively. The results with the full model are in reasonable agreement with those of the approximate models. Estimates of population genetic variance, that is, the genetic variance of a certain set of individuals from each line, are presented. These individuals were generations 40 to 43, 37 to 39 and 11 to 14 in lines A, V and H. In line A, the decrease in the additive genetic variance in all models was observed. In population V heritabilities, additive, dominant and total variances decreased. In line H, total genetic variance increased from the base to the last generations, due to a buildup of inbred relationships across individuals. / [ES] El objetivo principal de esta tesis fue evaluar la aplicación de distintos modelos para analizar los caracteres reproductivos (tamaño de camada) en cuatro líneas de conejos para carne (A, V, H y LP). Los caracteres estudiados fueron el tamaño de camada al nacimiento (NT), el número de nacidos vivos (NV), el número de gazapos destetados (ND) y el número de gazapos sacrificados (NS). Se muestran los resultados de los modelos que no consideran la dominancia en estructura de consanguinidad completa. M1: EF y AE; a, p y e; M2: EF, AE y F; a,p y e; M3: EF y AE; a,p,d_R y e M4: EF, AE y F; a,p,d_R y e; M5: EF; a,p,ae y e; M6: EF y F; a,p,ae y e M7: EF; a,p,ae, d_R y e; M8: EF y F; a,p,ae, d_R y e Estado fisiológico (EF), año estación (AE, fijo; ae, aleatorio), consanguinidad (F), valor de cría (a), efecto permanente (p); efecto de dominancia "aleatorio" (d_R) y error (e). Al comparar los modelos 1 y 2 no se observaron diferencias en las estimaciones de las varianzas. En los modelos 3 y 4, la inclusión de F tampoco modificó las estimas de las varianzas. En los modelos 5 y 6 se observaron cambios en las estimaciones de la varianza aditiva y permanent al incluir la consanguinidad. La inclusión del año-estación como efecto aleatorio, atenúa la asociación con F, al considerar la información a priori. Cuando el año-estación fue aleatorio (ae) y se incluyó(d_R) (modelos 7 y 8), el ajuste de depresión consanguínea provocó una tendencia a aumentar la varianza aditiva, y disminuir la dominante aleatoria. Cuando las depresiones consanguíneas fueron estimadas en los modelos 6 y 8 donde el año-estación es aleatorio, se observó un relajamiento en la asociación entre los coeficientes de consanguinidad y el año-estación, permitiendo una mejor interpretación de los resultados. En relación a las tendencias genéticas, ambientales y fenotípicas se tomaron como referencia dos líneas: una en la cual lavarianza dominante aleatoria se mostró importante (línea H) y otra en la que no (línea A). Cuando ambos, año-estación aleatorio y d_R están presentes en el modelo, la tendencia genética se aproxima más a la fenotípica, lo que es un indicio de la falta de sesgo en la estimación de la primera. En el caso de la línea A la incorporación del año-estación como aleatorio estimó una tendencia más acorde a los resultados fenotípicos y a la estimada previamente empleando una población control. Se presenta el análisis genético del carácter ND, en las líneas A, V y H, con modelos sin dominancia, dominancia en estructura aleatoria y dominancia completa (modelos 6, 8 y completo). Respecto al modelo completo, las estimas delas varianzas dominantes aleatoria y en consanguinidad fueron de 0.09 y 2.15 en la línea A, 0.13 y 1.99 en la V y de 0.3 y 4.99 en la H. La covarianza entre los efectos aditivos y dominantes en la población completamente consanguínea fue de -0.65, -0.69 y -0.06 para las líneas A, V y H, respectivamente. Los resultados con el modelo completo mantuvieron una concordancia razonable con los de los modelos aproximados. Se desarrolló la estimación de la varianza genética poblacional. Las poblaciones las definen animales de las últimas generaciones de las líneas A, V y H. En tal sentido las poblaciones A, V y H se conformaron con las generaciones 40 a 43, 37 a 39 y 11 a 14, respectivamente. En la línea A se disminuyó la varianza genética aditiva en todos los modelos. En la línea V se redujo la estima de la heredabilidad y de las varianzas aditiva, dominante y total. En la línea H se observó un aumento de la varianza total impulsada por la la varianza dominante consanguínea. Los resultados obtenidos aconsejan considerar el efecto año estación como aleatorio e incluir la dominancia en estructura aleatoria. / [CAT] L'objectiu principal d'esta tesi va ser avaluar l'aplicació de distints models per a analitzar els caràcters reproductius (tamany de ventrada) en quatre línies de conills de carn (A, V,H i LP). Els caràcters estudiats van ser tamany de ventrada al naixement (NT), número de nascuts vius (NV), número de deslletats (ND) i el número de sacrificats (NS). Es mostren els resultats dels models que no consideren la dominància en consanguinitat: M1: EF i AE; a, p i e;M2: EF, AE i F; a,p y e;M3: EF i AE; a,p,d_R i e M4: EF, AE i F; a,p,d_R i e;M5: EF; a,p,ae i e;M6: EF i F; a,p,ae i e M7: EF; a,p,ae, d_R i e;M8: EF i F; a,p,ae, d_R i e L'estat fisiològic de la femella (EF); l'any estació (AE, fixo; ae, aleatori); l'consanguinitat (F); el valor de cria (a); l'efecte permanent (p), l'efecte de dominància (d_R) en estructura aleatòria i l'error (e). Al comparar els models 1 i 2 no es van observar diferències en les estimacions de les variàncies. En els models 3 i 4, i igual que els models 1 i 2, la inclusió de F no va modificar substancialment les estimes de les variàncies. L'estima dela variància dominant aleátoria va resultar de major magnitud en les línies H i LP per a NT, NV i ND. En els models 5 i 6 es van observar canvis en les estimacions de les variàncies del valor de cria y permanent a l'incloure la consanguinitat (model 6). La inclusió de l'any-estació com a efecte aleatori, atenua l'associació amb F, al considerar de manera implícita una distribució normal per al seu efecte com a informació a priori. Quan l'any-estació va ser aleatori (ae) i es va incloure d_R (models 7 i 8), l'ajust de depressió consanguínia va provocar una tendència a augmentar la variànsia del valor de cria, i disminuir la de la dominancia aleatòria. Quan les depressions consanguínies van ser estimades en els models 6 i 8 on l'any-estació és aleatori, es va observar un relaxament en l'associació entre els coeficients de consanguinitat i l'any-estació, permetent una millor interpretació dels resultats. En relació a les tendències genètiques, ambientals i fenotípiques es van prendre com a referència dos línies: una en la qual la variànsia dominante aleàtoria es va mostrar important (línia H) i una altra en què no (línia A). Quan ambdós, any-estació aleatori i d_R estan presents en el model, la tendència genètica s'aproxima més a la fenotípica, la qual cosa és un indici de la falta de sesgo en l'estimació de la primera. En el cas de la línia A la incorporació de l'any-estació com aleatori va estimar una tendència de 0.10 gazapos per generació, resultant més coincident als resultats fenotípics i la resposta estimada prèviament emprant una població control. Es presenta l'anàlisi genètic del caràcter ND, en les línies A, V i H, amb models sense dominància, dominància aleatòria i dominància completa (models 6, 8 i complet). Respecte al model complet les estimes de les variàncies aleàtoria i consanguinea van ser de 0.09 i 2.15 en la línia A, 0.13 i 1.99 en la V i de 0.3 i 4.93 en la H. La covariància entre els efectes aditius i dominants en la població completament consanguínia va ser de -0.65, -0.69 i -0.06 per a les línies A, V i H, respectivament. Els resultats amb el model complet van mantindre una concordança raonable amb els corresponents als models aproximats. Es va desenrotllar l'estimació de la variància genètica poblacional per a un cert subconjunt d'animals. Estos subconjunts els definixen animals de les últimes generacions de les línies A, V i H. En este sentit les poblacions A, V i H es van conformar amb les generacions 40 a 43, 37 a 39 i 11 a 14, respectivament. En la línia A es va observar una disminució de la variància genètica aditiva en tots els models. En la línia V es va observar una reducció de l'estima de l'heretabilitat i de les variàncies aditiva, dominant i total. En la línia H es va observar un augment de la variància total impulsad / Fernández, EN. (2016). Estimación de efectos genéticos aditivos y no aditivos en líneas maternales de conejos [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62534 / TESIS

[EN] The massive intake of dietary antigens is one of the factors involved in the problems around the weaning of livestock species. This has been studied mainly in piglets and calves, which immune response to dietary antigens and their consequences varies depending on the origin of dietary protein, the use of protein raw materials of high antigenicity being in practice limited in the feeding of young animals. However, in rabbits, where digestive problems after weaning are particularly important, information in this regard is very scarce. The overall objective of this study was to determine if, like in other livestock species, immune reactions against the diet also occur in rabbits, by determining IgG immunoglobulin specific to dietary antigens in blood serum, and to compare the antigenicity of different feeds and protein raw materials. Three experiments were performed. In Experiment I, the method of obtaining dietary antigens by pepsin hydrolysis was developed and the presence of IgG antibodies against dietary antigens in rabbit blood serum was checked by Dot Immunoblotting. In Experiment II, an indirect ELISA to determine IgG against dietary antigens in blood serum was developed. In Experiment III, antigenicity of different protein raw materials was studied by measuring IgG against dietary antigens in blood serum by the indirect ELISA developed, as well as their effects on histomorphology and immunohistochemistry of the intestinal mucosa. With the developed methodology: 1) the presence of IgG antibodies against dietary antigens in blood serum of adult and strictly suckling rabbits has been detected, 2) differing IgG antibody response against dietary antigens in blood serum of growing rabbits has been found depending on the protein raw material included in the feed they had consumed, being significantly higher with sunflower meal, wheat gluten, pea and soybean meal than with alfalfa hay and, especially, with fishmeal and 3) no consistent relationship of the IgG antibody response against dietary antigens in blood serum with histomorphological (villus height, crypt depth and ratio between them) or immunohistochemical (T cell counts in the villi and proliferating cells counts in the crypts) traits of the jejunal mucosa nor growth rate could be established. / [ES] La llegada masiva de antígenos dietarios es uno de los factores que intervienen en la problemática que se desarrolla en el destete de los animales productivos. Este hecho ha sido estudiado sobre todo en lechones y terneros, donde se ha visto que la respuesta inmunitaria frente a los antígenos dietarios y sus consecuencias varían según el origen de la proteína de la dieta, recomendándose en la práctica limitar el uso de materias primas proteicas de alta antigenicidad en la alimentación de los animales jóvenes. Sin embargo, en conejos, donde la problemática digestiva tras el destete es particularmente importante, apenas se dispone de información a este respecto. El objetivo general del presente trabajo fue determinar si en conejos, al igual que ocurre en otras especies productivas, se producen reacciones inmunitarias frente a la dieta consumida, mediante la determinación en suero sanguíneo de inmunoglobulinas IgG específicas frente a antígenos dietarios, y comparar la antigenicidad de diferentes piensos y materias primas proteicas. Para ello se realizaron 3 experimentos. En el Experimento I se desarrolló el método de obtención de antígenos dietarios mediante hidrólisis pépsica y se comprobó mediante Dot Immunoblotting la presencia de anticuerpos IgG frente a antígenos dietarios en suero sanguíneo de conejos. En el Experimento II se desarrolló un ELISA indirecto para la determinación de IgG frente a antígenos dietarios en el suero sanguíneo. En el Experimento III se estudió la antigenicidad de diferentes materias primas proteicas determinando los anticuerpos IgG frente a los antígenos dietarios en suero sanguíneo mediante el ELISA indirecto desarrollado, así como los efectos de las mismas sobre la histomorfología e inmunohistoquímicos de la mucosa intestinal. Con la metodología desarrollada: 1) se ha detectado la presencia de anticuerpos IgG frente a antígenos dietarios en el suero sanguíneo de conejas adultas y de gazapos estrictamente lactantes, 2) se ha comprobado que la respuesta de anticuerpos IgG frente a antígenos dietarios en el suero sanguíneo de los gazapos de cebo depende de la materia prima proteica incluida en el pienso que han consumido durante dicho periodo, siendo sensiblemente mayor con harina de girasol, gluten de trigo, guisante y harina de soja que con heno de alfalfa y, sobre todo, que con harina de pescado y 3) no se ha podido establecer una relación consistente de la respuesta de anticuerpos IgG frente a antígenos dietarios en suero sanguíneo ni con los parámetros histomorfológicos (altura de vellosidades, profundidad de criptas y ratio entre ellas) o inmunohistoquímicos (recuentos de linfocitos T en las vellosidades y de células en división en las criptas) de la mucosa yeyunal ni con el crecimiento durante el cebo. / [CAT] L'arribada massiva d'antígens dietaris és un dels factors que intervenen en la problemàtica que es desenvolupa en el deslletament dels animals productius. Aquest fet ha estat estudiat sobretot en garrins i vedells, on s'ha vist que la resposta immunitària enfront dels antígens dietaris i les seves conseqüències varien segons l'origen de la proteïna de la dieta, recomanant-se a la pràctica limitar l'ús de matèries primeres proteiques d'alta antigenicitat en l'alimentació dels animals joves. No obstant això, en conills, on la problemàtica digestiva després del deslletament és particularment important, es disposa de poca informació referent al tema. L'objectiu general del present treball va ser determinar si en conills, igual que ocorre en altres espècies productives, es produeixen reaccions immunitàries enfront de la dieta consumida, mitjançant la determinació en sèrum sanguini d'immunoglobulines IgG específiques enfront d'antígens dietaris, i comparar l'antigenicitat de diferents pinsos i matèries primeres proteiques. Per a això es van realitzar 3 experiments. En l'Experiment I es va desenvolupar el mètode d'obtenció d'antígens dietaris mitjançant hidròlisi pèpsica i es va comprovar mitjançant Dot Immunoblotting la presència d'anticossos IgG enfront d'antígens dietaris en sèrum sanguini de conills. En l'Experiment II es va desenvolupar un ELISA indirecte per a la determinació d'IgG enfront d'antígens dietaris en sèrum sanguini. En l'Experiment III es va estudiar l'antigenicitat de diferents matèries primeres proteiques determinant els anticossos IgG enfront dels antígens dietaris en sèrum sanguini mitjançant l'ELISA indirecte desenvolupat, així com els efectes de les mateixes sobre la histomorfologia i l'immunohistoquímica de la mucosa intestinal. Amb la metodologia desenvolupada: 1) s'ha detectat la presència d'anticossos IgG enfront d'antígens dietaris en el sèrum sanguini de conilles adultes i de llorigons estrictament lactants, 2) s'ha comprovat que la resposta d'anticossos IgG enfront d'antígens dietaris en el sèrum sanguini de conills d'engreixament depèn de la matèria primera proteica inclosa en el pinso que han consumit durant aquest període, sent sensiblement major amb farina de gira-sol, gluten de blat, pèsol i farina de soja que amb fenc d'alfals i, sobretot, que amb farina de peix i 3) no s'ha pogut establir una relació consistent de la resposta d'anticossos IgG enfront d'antígens dietaris en sèrum sanguini ni amb els paràmetres histomorfològics (alçada de vellositats, profunditat de criptes i ràtio entre elles) o immunohistoquímics (recomptes de limfòcits T en les vellositats i de cèl¿lules en divisió en les criptes) de la mucosa jejunal ni amb el creixement durant l'engreixament. / Cano Muñoz, JL. (2016). Antigenicidad de piensos y materias primas proteicas en conejos [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62864 / TESIS

[EN] In order to know more about the milk production of the Guirra sheep, the composition and characteristics of its milk and cheese, there have been developed in the experimental farm of the UPV, a series of studies with 72 Guirra and 44 Manchega for three lactations, which are grouped in three papers. In the first paper a comparative study was conducted about the production and characteristics of the Guirra and Manchega milk. Production and milk composition in the rearing period and the milking period was researched, as well as the milk yield fragmentation, the fatty acid profile and the particle size. In the second paper the characteristics of hard cheeses made from Guirra and Manchego milk were addressed. At the beginning cheeses were made with pasteurized Guirra's and Manchega's milk, and the rheological characteristics of milk were studied, as well as the composition of serum, coagulation time, the cheese output, the physicochemical characteristics of cheeses, the color development during the ripening process (90 days), the sensory characteristics of the cheese by a panel of tasters and sensory consumer acceptance. Second, cheese was produced from raw milk of Manchega and Guirra sheep following the procedure of increasing the temperature of the curd (32 oC to 37 oC) during draining. Additionally in this work the manufacture of another type of cheese was carried out from raw Guirra's milk, but without increasing the temperature of the curd. During the ripening process were researched the physico-chemical properties of the cheeses, their color, texture, sensory characteristics by a panel of tasters and the consumer opinions on the cheeses and their acceptance characteristics. In the third paper, a comparison was made between two types of cheese from Guirra's milk, one with lamb rennet and the other with a vegetable coagulant (Cynara cardunculus). During the ripening process the physicochemical characteristics of the cheeses were researched, their proteolysis, lipolysis, color, texture, sensory characteristics by a panel of tasters and the review and acceptance by consumers. It was found: Milked milk production in 120 days was lower in the Guirra (100 l) than in Manchega (132 l) breed and its composition was similar. Guirra's milk has a lower proportion of fatty acids of short and medium chain acids and a higher proportion of long chain. A size smaller than the casein micelles and fat globules was also observed. The rheological properties and cheese yield were similar in both breeds. Cheese from pasteurized Guirra's milk was harder, yellowish and presented worse consumer acceptance the Manchega cheese. Cheese with raw Guirra's milk had lower fat, higher protein content and was a little harder than Manchega cheese. The instrumental analysis showed no differences in color, and consumer acceptance was similar. The cheese made from Guirra's milk maintaining the temperature of the curd to 32 oC is less hard yellow cheese made from curd heating at 37 ° C, but the overall impression was not affected. Therefore, to produce a mature Guirra cheese is not necessary to increase the temperature of the curd above 32 oC. In vegetable coagulant cheeses it was observed that did not affect cheese yield, but increased dry matter and fat content of cheese up to 120 days to maturity, and had a higher proteolysis. Fatty acids responsible for the aroma were higher in animal rennet cheeses, which was identified by consumers as more than vegetable rennet ones. Vegetable coagulant cheeses are darker and yellowisher, and have a similar texture, similar overall sensory analysis and acceptance by consumers. The degree of maturation of cheese influenced numerous sensory descriptors. Cheeses of 180 days compared to 120 days, had higher overall intensity of aroma, greater strength and grain size and increased global acceptance. / [ES] Con el fin de conocer la producción de leche de la oveja Guirra, su composición y las características de su leche y quesos, se han desarrollado en la granja experimental de la UPV, una serie de estudios con 72 ovejas de raza Guirra y 44 de Manchega durante tres lactaciones. En un primer trabajo se realizó un estudio comparativo de la producción y las características de la leche en ovejas de raza Guirra y de raza Manchega, tanto en el periodo de cría como en el periodo de ordeño, el fraccionamiento de la leche ordeñada, el perfil de ácidos grasos y el tamaño de partícula. En un segundo trabajo se abordó el estudio de las características de los quesos de pasta dura elaborados con leche de oveja Guirra y de Manchega. En primer lugar se elaboraron quesos con leche pasterizada de oveja Guirra y de oveja Manchega, y se estudiaron las características reológicas, la composición del suero, el tiempo de coagulación, el rendimiento quesero, las características físico-químicas de los quesos, la evolución del color durante la maduración, las características sensoriales de los quesos por un panel de catadores y la aceptación sensorial de los consumidores. En segundo lugar, se elaboraron quesos con leche cruda de oveja Guirra y Manchega, aumentando la temperatura de la cuajada (de 32 oC a 37 oC) durante el desuerado. Además, en este trabajo también se llevó a cabo la fabricación de otro tipo de queso con leche cruda de oveja Guirra, sin aumentar la temperatura. Se estudiaron durante la maduración las características físico-químicas de los quesos, el color, la textura, las características sensoriales por un panel de catadores y la aceptación de los quesos por los consumidores. En un tercer trabajo se realizó una comparación entre dos tipos de queso con leche de oveja Guirra, cuajo de cordero vs. coagulante vegetal. Se estudiaron las características físico-químicas, la proteólisis, la lipolisis, el color, la textura, las características sensoriales por un panel de catadores y la opinión y aceptación por los consumidores. Se pudo comprobar: La producción de leche ordeñada en 120 días fue menor en la raza Guirra (100 l) que en la Manchega (132 l) y su composición es similar. La leche de oveja Guirra presenta menor proporción en ácidos grasos de cadena corta y media y mayor proporción de ácidos de cadena larga. También se observó un menor tamaño de las micelas de caseína y glóbulos de grasa. Las características reológicas y el rendimiento quesero fueron similares en ambas razas. El queso con leche pasterizada de oveja Guirra, fue más duro y amarillento y presentó peor aceptación por los consumidores que el de oveja Manchega. El queso con leche cruda de oveja Guirra presentó menor contenido en grasa, más proteína y fue un poco más duro que el queso de oveja Manchega. El análisis instrumental no mostró diferencias de color y la aceptación por los consumidores fue similar. El queso elaborado con leche de oveja Guirra manteniendo la temperatura de la cuajada a 32 oC es menos duro y amarillo que el queso elaborado con calentamiento de la cuajada a 37 oC, pero la impresión global no fue afectada. Por lo tanto, para producir un queso madurado con leche de oveja Guirra, no es necesario aumentar la temperatura de la cuajada por encima de 32 oC. En quesos elaborados con coagulante vegetal se observó que el cuajo no afectó al rendimiento quesero, pero aumentó el extracto seco y el contenido en grasa hasta 120 días de maduración. Presentaron una mayor proteolisis. Los ácidos grasos responsables del aroma fueron más altos en el cuajo animal, que también fue identificado por los consumidores. Estos quesos son más oscuros y amarillos, presentan una textura, análisis sensorial y aceptación global por los consumidores similar. El grado de maduración de los quesos influyó en numerosos descriptores sensoriales. Los quesos de 180 días presentaron mayor intensidad global de aro / [CAT] Per tal de conéixer la producció de llet de l'ovella Guirra, la seua composició i característiques i els seus formatges, s'han desenvolupat en la granja experimental de la UPV, estudis amb 72 ovelles de raça Guirra i 44 de raça Manxega durant tres lactacions. En el primer treball es va realitzar un estudi comparatiu de la producció i les característiques de la llet entre ovelles d'ambues races, tan enl'amamantament com en la munyida, el fraccionament de la llet munyida, el perfil d'àcids geixos i el tamany de partícula. En el segon treball es va abordar l'estudi de les característiques dels formatges de pasta dura elaborats amb llet d'ambues races. En primer lloc es van elaborar formatges amb llet pasteuritzada, i es van estudiar les característiques reològiques, la composició del sèrum, el temps de coagulació, el rendiment formatger, les característiques físico-químiques dels formatges, l'evolució del color durant la maduració, les característiques sensorials per un panell de tastadors i l'acceptació sensorial dels consumidors. En segon lloc, es van elaborar formatges amb llet crua d'ambdues races, seguint el procediment d'augmentar la temperatura de la quallada a 37 oC durant la separació del sèrum. Es va fabricar un altre tipus de formatge amb llet crua d'ovella Guirra, però sense augmentar la temperatura. Es van estudiar les característiques físico-químiques dels formatges, el color, la textura, les característiques sensorials per un panell de tastadors i les opinions i acceptaciódels consumidors sobre els formatges. En el tercer treball es va realitzar una comparació entre dos tipus de formatge amb llet d'ovella Guirra, un amb quall de corder i un altre amb coagulant vegetal (Cynara cardunculus). Es van estudiar durant la maduració les característiques físico-químiques dels formatges, la proteòlisi, la lipolisi, el color, la textura, les característiques sensorials per un panell de tastadors i l'opinió i acceptació dels formatges pels consumidors. Es va comprovar: La producció de llet munyida en 120 dies va ser menor en la raça Guirra (100 l) que en la Manxega (132 l) i la seua compossició és similar. La llet d'ovella Guirra presenta menor proporció en àcids greixos de cadena curta i mitja i major de cadena llarga. També es va observar un menor tamany de les micel·les de caseïna i glòbuls de greix. Les característiques reològiques i el rendiment formatger van ser similars. El formatge elaborat amb llet pasteuritzada d'ovella Guirra, va ser més dur i groguenc i va presentar pitjor acceptació pels consumidors que el de raça Manxega. El formatge amb llet crua d'ovella Guirra va presentar menor contingut en greix, major contingut en proteïna i va ser un poc més dur que el formatge d'ovella Manxega. L'anàlisis instrumental no va mostrar diferències de color i l'acceptació pels consumidors va ser similar. El formatge elaborat amb llet d'ovella Guirra mantenint la temperatura de la quallada a 32 oC és menys dur i groguenc que el formatge elaborat amb calfament de la quallada a 37 oC, però la impressió global no fou afectada. Per tant, per produïr un formatge madurat amb llet d'ovella Guirra, no és necessari augmentar la temperatura de la quallada per damunt de 32 oC. En formatges elaborats amb coagulant vegetal, el coagulant no va afectar al rendiment formatger, però va augmentar l'extracte sec i el contingut en greix del formatge fins 120 dies de maduració, i van presentar una major proteolisi. Els àcids greixos responsables de l'aroma van ser més alts que en quall animal, que fou identificat pels consumidors com més aromàtics que el vegetal. Els formatges amb coagulant vegetal són més obscurs i grocs, presenten una textura, anàlisis sensorial i acceptació global pels consumidors similar. El grau de maduració va influir en nombrosos descriptors sensorials. Els formatges de 180 dies, presenten una major intensitat global d'aroma, major grau de ferme / Escolar Saval, E. (2016). Producción, composición y características de la leche y del queso en la oveja Guirra [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63451 / TESIS

El objetivo de esta tesis ha sido estudiar la respuesta directa a la selección por tasa de ovulación en conejo y las respuestas correlacionadas en tamaño de camada y tasas de supervivencia. Los animales pertenecían a una línea de conejos seleccionada por tasa de ovulación durante 10 generaciones. La selección se realizó en base al valor fenotípico de la hembra, que se midió el día 12 de la segunda gestación mediante laparoscopia. Se creó una línea control a partir de la recuperación de aproximadamente 470 embriones de 50 hembras donantes de la generación base. Los embriones fueron vitrificados y almacenados en nitrógeno líquido hasta su transferencia al final del experimento de selección (generación 10 de la línea seleccionada). Se midieron los siguientes caracteres: tamaño de camada (LS), estimada como el número total de gazapos al parto en un máximo de 5 partos; tasa de ovulación (OR), estimada como el número de cuerpos lúteos en los dos ovarios; tasa de ovulación derecha y tasa de ovulación izquierda (ROR y LOR); el número de embriones implantados totales (IE), en el lado derecho (RIE) y en el lado izquierdo (LIE); la diferencia ovulatoria (OD), definida como la diferencia entre ROR y LOR, expresada en valor absoluto; la diferencia de implantación (ID), definida como la diferencia entre RIE y LIE, expresada en valor absoluto; la supervivencia embrionaria (ES), calculada como IE/OR; la supervivencia fetal (FS), calculada como LS/IE; la supervivencia prenatal (PS), calculada como LS/OR. Se utilizó metodología bayesiana para analizar los datos. Las estimas de las heredabilidades de OR, LS, ES, FS y PS fueron 0.16, 0.09, 0.09, 0.24 y 0.14, respectivamente. Las estimas de las correlaciones fenotípicas de OR con LS, ES, FS y PS fueron 0.09, -0.07, -0.26 and -0.28, respectivamente. Las estimas de las correlaciones genéticas de OR con LS y ES tuvieron una baja precisión, y no se pudo concretar su signo. Las estimas de las correlaciones genéticas de OR con FS y PS fueron negativas (probabilidad de ser negativa de 1.00 y 0.98, respectivamente). Las correlaciones fenotípicas y genéticas entre LS y las tasas de supervivencias fueron positivas (probabilidad de ser positivas de 1.00). / Laborda Vidal, P. (2011). Selection for ovulation rate in rabbits [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/14121 / Palancia

The thesis sets out the design of new feeding strategies in the current context of rabbit production, marked by the high prevalence of Epizootic Rabbit Enteropathy and the need of the systematical use of antibiotics as the only way to maintain the digestive health of growing rabbits, and, consequently, the economical viability of the farms. In this context, the study is focused in the use of weaning diets in combined feeding of rabbit does and litters. In the first experiment, eight weaning diet were tested; they were formulated in a factorial design 2Œ2Œ2 with the following factors: i) partial replacement of starch with acid detergent fibre, ii) partial replacement of starch with neutral detergent soluble fibre and iii) reduction in the crude protein content. The three strategies impaired milk yield and body condition of rabbit does and decreased litter weight at weaning; however, they decreased the post-weaning mortality of young rabbits, and those effects seem to be additive. In the second experiment, the effect of those strategies on caecal environment of growing rabbits was tested. The dietary changes modified the production of volatile fatty acids (which increased) and/or ammonial nitrogen (which decreased), creating a more favorable environment to maintain the stability of caecal microbial ecosystem and, consequently, the digestive health, which would explain the reduction of mortality observed in the previous experiment. In the third experiment, a factorial design 2Œ2 was carried out to compare two feeding systems (conventional or the one based in the use of a weaning diet in combined feeding formulating the most favorable feed to digestive health of young rabbits, according to the results obtained in the two previous studies) and two weaning ages (28 or 42 days) in the long term (5 cycles). The results showed once again the conflict of interests between rabbit does production and young rabbits health. In this context, the work has been focused in the use of weaning diets in combined feeding of rabbit does and litters. / Martínez Vallespín, B. (2011). Use of weaning diets in combined feeding of females and growing rabbits [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/14122 / Palancia