[EN] The massive intake of dietary antigens is one of the factors involved in the problems around the weaning of livestock species. This has been studied mainly in piglets and calves, which immune response to dietary antigens and their consequences varies depending on the origin of dietary protein, the use of protein raw materials of high antigenicity being in practice limited in the feeding of young animals. However, in rabbits, where digestive problems after weaning are particularly important, information in this regard is very scarce. The overall objective of this study was to determine if, like in other livestock species, immune reactions against the diet also occur in rabbits, by determining IgG immunoglobulin specific to dietary antigens in blood serum, and to compare the antigenicity of different feeds and protein raw materials. Three experiments were performed. In Experiment I, the method of obtaining dietary antigens by pepsin hydrolysis was developed and the presence of IgG antibodies against dietary antigens in rabbit blood serum was checked by Dot Immunoblotting. In Experiment II, an indirect ELISA to determine IgG against dietary antigens in blood serum was developed. In Experiment III, antigenicity of different protein raw materials was studied by measuring IgG against dietary antigens in blood serum by the indirect ELISA developed, as well as their effects on histomorphology and immunohistochemistry of the intestinal mucosa. With the developed methodology: 1) the presence of IgG antibodies against dietary antigens in blood serum of adult and strictly suckling rabbits has been detected, 2) differing IgG antibody response against dietary antigens in blood serum of growing rabbits has been found depending on the protein raw material included in the feed they had consumed, being significantly higher with sunflower meal, wheat gluten, pea and soybean meal than with alfalfa hay and, especially, with fishmeal and 3) no consistent relationship of the IgG antibody response against dietary antigens in blood serum with histomorphological (villus height, crypt depth and ratio between them) or immunohistochemical (T cell counts in the villi and proliferating cells counts in the crypts) traits of the jejunal mucosa nor growth rate could be established. / [ES] La llegada masiva de antígenos dietarios es uno de los factores que intervienen en la problemática que se desarrolla en el destete de los animales productivos. Este hecho ha sido estudiado sobre todo en lechones y terneros, donde se ha visto que la respuesta inmunitaria frente a los antígenos dietarios y sus consecuencias varían según el origen de la proteína de la dieta, recomendándose en la práctica limitar el uso de materias primas proteicas de alta antigenicidad en la alimentación de los animales jóvenes. Sin embargo, en conejos, donde la problemática digestiva tras el destete es particularmente importante, apenas se dispone de información a este respecto. El objetivo general del presente trabajo fue determinar si en conejos, al igual que ocurre en otras especies productivas, se producen reacciones inmunitarias frente a la dieta consumida, mediante la determinación en suero sanguíneo de inmunoglobulinas IgG específicas frente a antígenos dietarios, y comparar la antigenicidad de diferentes piensos y materias primas proteicas. Para ello se realizaron 3 experimentos. En el Experimento I se desarrolló el método de obtención de antígenos dietarios mediante hidrólisis pépsica y se comprobó mediante Dot Immunoblotting la presencia de anticuerpos IgG frente a antígenos dietarios en suero sanguíneo de conejos. En el Experimento II se desarrolló un ELISA indirecto para la determinación de IgG frente a antígenos dietarios en el suero sanguíneo. En el Experimento III se estudió la antigenicidad de diferentes materias primas proteicas determinando los anticuerpos IgG frente a los antígenos dietarios en suero sanguíneo mediante el ELISA indirecto desarrollado, así como los efectos de las mismas sobre la histomorfología e inmunohistoquímicos de la mucosa intestinal. Con la metodología desarrollada: 1) se ha detectado la presencia de anticuerpos IgG frente a antígenos dietarios en el suero sanguíneo de conejas adultas y de gazapos estrictamente lactantes, 2) se ha comprobado que la respuesta de anticuerpos IgG frente a antígenos dietarios en el suero sanguíneo de los gazapos de cebo depende de la materia prima proteica incluida en el pienso que han consumido durante dicho periodo, siendo sensiblemente mayor con harina de girasol, gluten de trigo, guisante y harina de soja que con heno de alfalfa y, sobre todo, que con harina de pescado y 3) no se ha podido establecer una relación consistente de la respuesta de anticuerpos IgG frente a antígenos dietarios en suero sanguíneo ni con los parámetros histomorfológicos (altura de vellosidades, profundidad de criptas y ratio entre ellas) o inmunohistoquímicos (recuentos de linfocitos T en las vellosidades y de células en división en las criptas) de la mucosa yeyunal ni con el crecimiento durante el cebo. / [CA] L'arribada massiva d'antígens dietaris és un dels factors que intervenen en la problemàtica que es desenvolupa en el deslletament dels animals productius. Aquest fet ha estat estudiat sobretot en garrins i vedells, on s'ha vist que la resposta immunitària enfront dels antígens dietaris i les seves conseqüències varien segons l'origen de la proteïna de la dieta, recomanant-se a la pràctica limitar l'ús de matèries primeres proteiques d'alta antigenicitat en l'alimentació dels animals joves. No obstant això, en conills, on la problemàtica digestiva després del deslletament és particularment important, es disposa de poca informació referent al tema. L'objectiu general del present treball va ser determinar si en conills, igual que ocorre en altres espècies productives, es produeixen reaccions immunitàries enfront de la dieta consumida, mitjançant la determinació en sèrum sanguini d'immunoglobulines IgG específiques enfront d'antígens dietaris, i comparar l'antigenicitat de diferents pinsos i matèries primeres proteiques. Per a això es van realitzar 3 experiments. En l'Experiment I es va desenvolupar el mètode d'obtenció d'antígens dietaris mitjançant hidròlisi pèpsica i es va comprovar mitjançant Dot Immunoblotting la presència d'anticossos IgG enfront d'antígens dietaris en sèrum sanguini de conills. En l'Experiment II es va desenvolupar un ELISA indirecte per a la determinació d'IgG enfront d'antígens dietaris en sèrum sanguini. En l'Experiment III es va estudiar l'antigenicitat de diferents matèries primeres proteiques determinant els anticossos IgG enfront dels antígens dietaris en sèrum sanguini mitjançant l'ELISA indirecte desenvolupat, així com els efectes de les mateixes sobre la histomorfologia i l'immunohistoquímica de la mucosa intestinal. Amb la metodologia desenvolupada: 1) s'ha detectat la presència d'anticossos IgG enfront d'antígens dietaris en el sèrum sanguini de conilles adultes i de llorigons estrictament lactants, 2) s'ha comprovat que la resposta d'anticossos IgG enfront d'antígens dietaris en el sèrum sanguini de conills d'engreixament depèn de la matèria primera proteica inclosa en el pinso que han consumit durant aquest període, sent sensiblement major amb farina de gira-sol, gluten de blat, pèsol i farina de soja que amb fenc d'alfals i, sobretot, que amb farina de peix i 3) no s'ha pogut establir una relació consistent de la resposta d'anticossos IgG enfront d'antígens dietaris en sèrum sanguini ni amb els paràmetres histomorfològics (alçada de vellositats, profunditat de criptes i ràtio entre elles) o immunohistoquímics (recomptes de limfòcits T en les vellositats i de cèl¿lules en divisió en les criptes) de la mucosa jejunal ni amb el creixement durant l'engreixament. / Cano Muñoz, JL. (2016). Antigenicidad de piensos y materias primas proteicas en conejos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62864

[EN] In order to know more about the milk production of the Guirra sheep, the composition and characteristics of its milk and cheese, there have been developed in the experimental farm of the UPV, a series of studies with 72 Guirra and 44 Manchega for three lactations, which are grouped in three papers. In the first paper a comparative study was conducted about the production and characteristics of the Guirra and Manchega milk. Production and milk composition in the rearing period and the milking period was researched, as well as the milk yield fragmentation, the fatty acid profile and the particle size. In the second paper the characteristics of hard cheeses made from Guirra and Manchego milk were addressed. At the beginning cheeses were made with pasteurized Guirra's and Manchega's milk, and the rheological characteristics of milk were studied, as well as the composition of serum, coagulation time, the cheese output, the physicochemical characteristics of cheeses, the color development during the ripening process (90 days), the sensory characteristics of the cheese by a panel of tasters and sensory consumer acceptance. Second, cheese was produced from raw milk of Manchega and Guirra sheep following the procedure of increasing the temperature of the curd (32 oC to 37 oC) during draining. Additionally in this work the manufacture of another type of cheese was carried out from raw Guirra's milk, but without increasing the temperature of the curd. During the ripening process were researched the physico-chemical properties of the cheeses, their color, texture, sensory characteristics by a panel of tasters and the consumer opinions on the cheeses and their acceptance characteristics. In the third paper, a comparison was made between two types of cheese from Guirra's milk, one with lamb rennet and the other with a vegetable coagulant (Cynara cardunculus). During the ripening process the physicochemical characteristics of the cheeses were researched, their proteolysis, lipolysis, color, texture, sensory characteristics by a panel of tasters and the review and acceptance by consumers. It was found: Milked milk production in 120 days was lower in the Guirra (100 l) than in Manchega (132 l) breed and its composition was similar. Guirra's milk has a lower proportion of fatty acids of short and medium chain acids and a higher proportion of long chain. A size smaller than the casein micelles and fat globules was also observed. The rheological properties and cheese yield were similar in both breeds. Cheese from pasteurized Guirra's milk was harder, yellowish and presented worse consumer acceptance the Manchega cheese. Cheese with raw Guirra's milk had lower fat, higher protein content and was a little harder than Manchega cheese. The instrumental analysis showed no differences in color, and consumer acceptance was similar. The cheese made from Guirra's milk maintaining the temperature of the curd to 32 oC is less hard yellow cheese made from curd heating at 37 ° C, but the overall impression was not affected. Therefore, to produce a mature Guirra cheese is not necessary to increase the temperature of the curd above 32 oC. In vegetable coagulant cheeses it was observed that did not affect cheese yield, but increased dry matter and fat content of cheese up to 120 days to maturity, and had a higher proteolysis. Fatty acids responsible for the aroma were higher in animal rennet cheeses, which was identified by consumers as more than vegetable rennet ones. Vegetable coagulant cheeses are darker and yellowisher, and have a similar texture, similar overall sensory analysis and acceptance by consumers. The degree of maturation of cheese influenced numerous sensory descriptors. Cheeses of 180 days compared to 120 days, had higher overall intensity of aroma, greater strength and grain size and increased global acceptance. / [ES] Con el fin de conocer la producción de leche de la oveja Guirra, su composición y las características de su leche y quesos, se han desarrollado en la granja experimental de la UPV, una serie de estudios con 72 ovejas de raza Guirra y 44 de Manchega durante tres lactaciones. En un primer trabajo se realizó un estudio comparativo de la producción y las características de la leche en ovejas de raza Guirra y de raza Manchega, tanto en el periodo de cría como en el periodo de ordeño, el fraccionamiento de la leche ordeñada, el perfil de ácidos grasos y el tamaño de partícula. En un segundo trabajo se abordó el estudio de las características de los quesos de pasta dura elaborados con leche de oveja Guirra y de Manchega. En primer lugar se elaboraron quesos con leche pasterizada de oveja Guirra y de oveja Manchega, y se estudiaron las características reológicas, la composición del suero, el tiempo de coagulación, el rendimiento quesero, las características físico-químicas de los quesos, la evolución del color durante la maduración, las características sensoriales de los quesos por un panel de catadores y la aceptación sensorial de los consumidores. En segundo lugar, se elaboraron quesos con leche cruda de oveja Guirra y Manchega, aumentando la temperatura de la cuajada (de 32 oC a 37 oC) durante el desuerado. Además, en este trabajo también se llevó a cabo la fabricación de otro tipo de queso con leche cruda de oveja Guirra, sin aumentar la temperatura. Se estudiaron durante la maduración las características físico-químicas de los quesos, el color, la textura, las características sensoriales por un panel de catadores y la aceptación de los quesos por los consumidores. En un tercer trabajo se realizó una comparación entre dos tipos de queso con leche de oveja Guirra, cuajo de cordero vs. coagulante vegetal. Se estudiaron las características físico-químicas, la proteólisis, la lipolisis, el color, la textura, las características sensoriales por un panel de catadores y la opinión y aceptación por los consumidores. Se pudo comprobar: La producción de leche ordeñada en 120 días fue menor en la raza Guirra (100 l) que en la Manchega (132 l) y su composición es similar. La leche de oveja Guirra presenta menor proporción en ácidos grasos de cadena corta y media y mayor proporción de ácidos de cadena larga. También se observó un menor tamaño de las micelas de caseína y glóbulos de grasa. Las características reológicas y el rendimiento quesero fueron similares en ambas razas. El queso con leche pasterizada de oveja Guirra, fue más duro y amarillento y presentó peor aceptación por los consumidores que el de oveja Manchega. El queso con leche cruda de oveja Guirra presentó menor contenido en grasa, más proteína y fue un poco más duro que el queso de oveja Manchega. El análisis instrumental no mostró diferencias de color y la aceptación por los consumidores fue similar. El queso elaborado con leche de oveja Guirra manteniendo la temperatura de la cuajada a 32 oC es menos duro y amarillo que el queso elaborado con calentamiento de la cuajada a 37 oC, pero la impresión global no fue afectada. Por lo tanto, para producir un queso madurado con leche de oveja Guirra, no es necesario aumentar la temperatura de la cuajada por encima de 32 oC. En quesos elaborados con coagulante vegetal se observó que el cuajo no afectó al rendimiento quesero, pero aumentó el extracto seco y el contenido en grasa hasta 120 días de maduración. Presentaron una mayor proteolisis. Los ácidos grasos responsables del aroma fueron más altos en el cuajo animal, que también fue identificado por los consumidores. Estos quesos son más oscuros y amarillos, presentan una textura, análisis sensorial y aceptación global por los consumidores similar. El grado de maduración de los quesos influyó en numerosos descriptores sensoriales. Los quesos de 180 días presentaron mayor intensidad global de aro / [CA] Per tal de conéixer la producció de llet de l'ovella Guirra, la seua composició i característiques i els seus formatges, s'han desenvolupat en la granja experimental de la UPV, estudis amb 72 ovelles de raça Guirra i 44 de raça Manxega durant tres lactacions. En el primer treball es va realitzar un estudi comparatiu de la producció i les característiques de la llet entre ovelles d'ambues races, tan enl'amamantament com en la munyida, el fraccionament de la llet munyida, el perfil d'àcids geixos i el tamany de partícula. En el segon treball es va abordar l'estudi de les característiques dels formatges de pasta dura elaborats amb llet d'ambues races. En primer lloc es van elaborar formatges amb llet pasteuritzada, i es van estudiar les característiques reològiques, la composició del sèrum, el temps de coagulació, el rendiment formatger, les característiques físico-químiques dels formatges, l'evolució del color durant la maduració, les característiques sensorials per un panell de tastadors i l'acceptació sensorial dels consumidors. En segon lloc, es van elaborar formatges amb llet crua d'ambdues races, seguint el procediment d'augmentar la temperatura de la quallada a 37 oC durant la separació del sèrum. Es va fabricar un altre tipus de formatge amb llet crua d'ovella Guirra, però sense augmentar la temperatura. Es van estudiar les característiques físico-químiques dels formatges, el color, la textura, les característiques sensorials per un panell de tastadors i les opinions i acceptaciódels consumidors sobre els formatges. En el tercer treball es va realitzar una comparació entre dos tipus de formatge amb llet d'ovella Guirra, un amb quall de corder i un altre amb coagulant vegetal (Cynara cardunculus). Es van estudiar durant la maduració les característiques físico-químiques dels formatges, la proteòlisi, la lipolisi, el color, la textura, les característiques sensorials per un panell de tastadors i l'opinió i acceptació dels formatges pels consumidors. Es va comprovar: La producció de llet munyida en 120 dies va ser menor en la raça Guirra (100 l) que en la Manxega (132 l) i la seua compossició és similar. La llet d'ovella Guirra presenta menor proporció en àcids greixos de cadena curta i mitja i major de cadena llarga. També es va observar un menor tamany de les micel·les de caseïna i glòbuls de greix. Les característiques reològiques i el rendiment formatger van ser similars. El formatge elaborat amb llet pasteuritzada d'ovella Guirra, va ser més dur i groguenc i va presentar pitjor acceptació pels consumidors que el de raça Manxega. El formatge amb llet crua d'ovella Guirra va presentar menor contingut en greix, major contingut en proteïna i va ser un poc més dur que el formatge d'ovella Manxega. L'anàlisis instrumental no va mostrar diferències de color i l'acceptació pels consumidors va ser similar. El formatge elaborat amb llet d'ovella Guirra mantenint la temperatura de la quallada a 32 oC és menys dur i groguenc que el formatge elaborat amb calfament de la quallada a 37 oC, però la impressió global no fou afectada. Per tant, per produïr un formatge madurat amb llet d'ovella Guirra, no és necessari augmentar la temperatura de la quallada per damunt de 32 oC. En formatges elaborats amb coagulant vegetal, el coagulant no va afectar al rendiment formatger, però va augmentar l'extracte sec i el contingut en greix del formatge fins 120 dies de maduració, i van presentar una major proteolisi. Els àcids greixos responsables de l'aroma van ser més alts que en quall animal, que fou identificat pels consumidors com més aromàtics que el vegetal. Els formatges amb coagulant vegetal són més obscurs i grocs, presenten una textura, anàlisis sensorial i acceptació global pels consumidors similar. El grau de maduració va influir en nombrosos descriptors sensorials. Els formatges de 180 dies, presenten una major intensitat global d'aroma, major grau de ferme / Escolar Saval, E. (2016). Producción, composición y características de la leche y del queso en la oveja Guirra [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63451

Tesis por compendio / [EN] The European eel (Anguilla anguilla, L., 1758) population is in dramatic decline, so much so that this species has been listed as "Critically Endangered" on the Red List of Threatened Species, by the International Union for Conservation of Nature (IUCN). The European eel has a complex life cycle, with sexual maturation blocked in the absence of the reproductive oceanic migration, and an inability to mature in captivity without the administration of hormonal treatments. Even though experimental maturation induces gamete production of both sexes, the fertilization results in infertile eggs, unviable embryos and larvae, which die within a few days of hatching. Therefore, understanding the eel reproductive physiology during maturation is very important if we want to recover the wild eel population. Furthermore, due to its phylogenetic position, representative of a basal group of teleosts, the Elopomorphs, the Anguilla species may provide insights into ancestral regulatory physiology processes of reproduction in teleosts, the largest group of vertebrates. In this thesis, characterization, phylogeny and synteny analyses have given us new insight into the evolutionary history of the reproductive process in vertebrates. The European eel possesses five membrane (mPRs) and two nuclear (nPR or pgrs) progestin receptors. Eel mPRs clustered in two major monophyletic groups. Phylogeny analysis of vertebrate nPRs and PLCz1 (sperm specific protein) places both eel PLCz1 and nPR sequences at the base of the teleost clade, which is consistent with the basal position of elopomorphs in the phylogeny of teleosts. To further resolve the origin of the duplicated eel nPRs, synteny analyses of the nPR neighboring genes in several vertebrate genomes were performed. Phylogeny and synteny analyses allowed us to propose the hypothesis that eel duplicated nPRs originated from the 3R. In order to gain a better understanding of the role of the genes implicated in eel reproduction, analyses of their regulation during experimental maturation were carried out. The change in salinity induced parallel increases in E2 plasma and nuclear estrogen receptor expression levels, revealing a stimulatory effect of salinity on the E2 signalling pathway along the BPG axis, leading to a control of spermatogonial stem cell renewal. Brain and pituitary estrogen receptors may then mediate the stimulation of androgens and steroidogenic enzymes linked to androgen synthesis. Androgen synthesis is not dependent on temperature, but further maturation requires higher temperatures to induce a change in the steroidogenic pathway towards estrogen and progestin synthesis. This is consistent with our studies on estrogen and progestin receptors. In the testis, progestin seems to regulate meiosis through membrane and nuclear progestin receptors, and final sperm maturation seems to be controlled by both estrogen and progestin through the estrogen and progestin membrane receptors. Finally, eel sperm-specific PLCz1 seems to have an important function in spermatozoa by inducing egg activation and temperature may play a role in its regulation, especially during the process of spermiogenesis. This thesis attempts to evaluate the physiological function of the genes involved in eel reproduction during spermatogenesis, and demonstrates that salinity and temperature play crucial roles in the sexual maturation of the male European eel. / [ES] La anguila europea (Anguilla anguilla, L., 1758) está sufriendo un declive dramático y ha sido incluida en la categoría de especies "En peligro crítico" en la Lista Roja de Especies Amenazadas, por la International Union for Conservation of Nature (IUCN). La anguila europea tiene un ciclo de vida complejo, con un bloqueo de la maduración sexual hasta que se produce la migración reproductiva, y no madura en cautividad sin la aplicación de tratamientos hormonales. La inducción de la maduración sexual conlleva la producción de gametos de ambos sexos, pero los resultados de la fertilización son huevos no fértiles, embriones no viables, o larvas que mueren pocos días después de la eclosión. Por tanto, la comprensión de la fisiología reproductiva de la anguila durante la maduración es imprescindible para recuperar sus poblaciones naturales. Además, dada su posición filogenética, como representantes de un grupo basal de los teleósteos, los elopomorfos, las especies del género Anguilla podrían proporcionar nuevas perspectivas sobre los procesos ancestrales de regulación de la fisiología de la reproducción de los teleósteos, el mayor grupo de vertebrados. En esta tesis, los resultados de caracterización, análisis de filogenia y sintenia ofrecen nuevas perspectivas de la historia evolutiva del proceso reproductivo de los vertebrados. La anguila europea posee cinco receptores de progestágenos de membrana (mPRs) y dos nucleares (nPR o pgrs). Los mPRs de la anguila se engloban en dos grandes grupos monofiléticos. Las filogenias de los nPRs y de la PLCz1 (una proteína específica del esperma) sitúan a las secuencias de la anguila de PLCz1 y de nPRs en la base del grupo de los teleósteos, lo que coincide con la posición basal de los elopomorfos en la filogenia de los teleósteos. Para resolver el origen de la duplicidad de los nPRs de anguila, se realizaron análisis de sintenia de los genes próximos a los nPRs. Los análisis de filogenia y sintenia nos permitieron formular la hipótesis de que los nPRs duplicados de la anguila se originaron en la 3° duplicación del genoma que se produjo en teleósteos. Para entender mejor el papel de los genes implicados en la reproducción de la anguila, se hicieron análisis de su regulación durante la maduración experimental. El cambio de salinidad indujo aumentos paralelos del nivel plasmático de E2 y de la expresión de los receptores nucleares de estrógenos, que refleja un efecto estimulador de la salinidad sobre la ruta de señalización del E2 dentro del eje cerebro-hipófisis-gónada, que conlleva el control de la renovación de las espermatogonias indiferenciadas. Los receptores de estrógeno en el eje cerebro-hipófisis-gónada podrían mediar la estimulación de la síntesis de andrógenos y de los enzimas esteroidogénicos unidos a ella. Esa síntesis de andrógenos no depende de la temperatura, pero la continuación del proceso de maduración requiere de temperaturas más altas para inducir un cambio en las rutas esteroidogénicas hacia la síntesis de estrógenos y progestágenos. Esto coincide con nuestros estudios sobre receptores de estrógenos y de progestágenos. En el testículo, los progestágenos parecen regular la meiosis mediante la participación de dos mPRs y un nPR, y la maduración final del esperma parece estar controlada tanto por estrógenos como por progestágenos mediante los receptores de estrógenos y de progestágenos de membrana. Finalmente, la PLCz1 de anguila podría tener una importante función en la activación del huevo inducida por el espermatozoide, y la temperatura podría jugar un papel en su regulación, especialmente durante el proceso de espermiogénesis. Esta tesis intentó evaluar la función fisiológica de los genes implicados en la reproducción de la anguila durante la espermatogénesis, y demuestra que la salinidad y la temperatura juegan papeles cruciales en la maduración sexual de los machos de anguila / [CA] La població d'anguila europea (Anguilla anguilla, L., 1758) està sofrint un declivi dramàtic, i aquesta espècie ha estat inclosa en la categoria d'espècies "En perill crític" en la Llista Roja d'Espècies Amenaçades per la International Union for Conservation of Nature (IUCN). L'anguila europea té un cicle de vida complex, amb un bloqueig de la maduració sexual que es manté fins que es produeix la migració reproductiva, i no madura en captivitat sense l'aplicació de tractaments hormonals. Però, fins i tot quan la inducció de la maduració sexual comporta la producció de gàmetes d'ambdós sexes, els resultats de la fertilització son ous no fèrtils, embrions no viables o larves que moren pocs dies després de l'eclosió. Per això, la comprensió de la fisiologia reproductiva de l'anguila durant la maduració és imprescindible per aconseguir la recuperació de les poblacions naturals d'anguila. A més, donada la seua posició filogenètica com a representant d'un grup basal de teleostis, els elopomorfos, les espècies del gènere Anguilla podrien proporcionar noves perspectives al voltant dels processos ancestrals de regulació de la fisiologia de la reproducció dels teleostis, el grup més nombrós dels vertebrats. En aquesta tesi, els resultats de caracterització i l'anàlisi de la filogènia i la sintènia ofereixen noves perspectives de la història evolutiva del procés reproductiu dels vertebrats. L'anguila europea posseeix cinc receptors de progestàgens de membrana (mPRs) i dos nuclears (nPR o pgrs). Els mPRs de l'anguila s'engloben en dos grans grups monofilètics. L'anàlisi filogenètic dels nPRs i de la PLCz1 (una proteïna específica de l'esperma) de l'anguila respecte a les de la resta de vertebrats situa a les seqüències d'aquestes proteïnes en la base dels grups dels teleostis, la qual cosa coincideix amb la posició basals dels elopomorfos en la filogènia dels teleostis. Per tal de resoldre l'origen de la duplicitat dels nPRs de l'anguila, es realitzaren anàlisis de sintènia dels gens pròxims als dels nPRs en els genomes de diversos vertebrats. Aquests anàlisis ens permeteren formular la hipòtesi de que els nPRS duplicats de l'anguila es van originar en la tercera duplicació del genoma que es va produir en teleostis. Per arribar a entendre millor el paper dels gens implicats en la reproducció de l'anguila, s'analitzà la seua regulació durant la maduració experimental. Els canvis en la salinitat induïren augments en paral·lel del nivell plasmàtic d'E2 i de l'expressió dels receptors nuclears d'estrògens, reflectint un efecte estimulador de la salinitat sobre la ruta de senyalització d'E2 en l'eix cervell-hipòfisi-gònada, que comportaria el control de la renovació dels espermatogonis indiferenciats. Els receptors d'estrògens en l'eix cervell-hipòfisi-gònada podrien, d'aquesta forma, intervindre en l'estimulació de la síntesi d'andrògens i dels enzims esteroidogènics units a la síntesi d'andrògens. Aquesta síntesi d'andrògens no depén de la temperatura, però la continuació del procés de maduració requereix de temperatures més altes per induir un canvi en les rutes esteroidogènics cap a la síntesi d'estrògens i progestàgens. En els testicles, els progestàgens pareixen regular la meiosi mitjançant la participació dels receptors de progestàgens de membrana i nuclears, i la maduració final de l'esperma sembla estar controlada tant pels estrògens com per progestàgens de membrana. Finalment, la PLCz1 específica de l'esperma de l'anguila podria tindre una funció de rellevància en l'activació dels ous induïda pels espermatozoides, i la temperatura podria tindre el seu paper en la regulació d'aquesta, especialment durant el procés de l'espermiogènesi. Aquesta tesi ha avaluat la funció fisiològica dels gens implicats en al reproducció de l'anguila durant l'espermatogènesi, i ha demostrat que la salinitat i la temperatura tenen papers clau / Morini, MAM. (2016). Molecular approaches related to the European eel (Anguilla anguilla) reproductive process [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/68513 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales / Compendio

The present Doctoral Thesis makes the first study on the growth of epibionts in the nets of marine farms of the Western Mediterranean. Also, this Doctoral Thesis is a novel contribution in the field of marine biofouling by collecting information not only taxonomically but also the ecology of the actors and factors involved. The objective of this study is to know the most common epibionts in Mediterranean marine aquaculture nets and their relationship with depth, season, situation on the farm and the response of the epibionts to the presence of a commercial antifouling paint with Based on cuprous oxide, performing for this purpose an exhaustive statistical analysis. To this end, 192 polyethylene sheets of 400 cm2 were placed on a Spanish southeast sea farm, specifically in the municipality of Villajoyosa (Alicante), at two different depths, with different orientations and antifouling paint and without it. The plates were collected in four periods of the year: in early spring, early summer, early autumn and the last, after 1 year submerged. Macroscopic species were studied at the taxonomic level and the data were treated with the Stathgraphics Centurion XVI.II and Promov software 15,02 to perform the relevant statistical studies. Nothing has been written before this work on the impact of these paintings on the colonies of the epibionts studied in this thesis, although it has been verified with this thesis that antifouling painting is an effective technique for the fight against marine epibiontes, And that works in addition to any depth and with any orientation. Also, it has been corroborated that the plates were covered more of organisms ,according to the time of exposure in the sea, It had or not antifouling painting,The chronological order of invasion of the plates by the epibionts has also been verified. In addition, the sheets that were located in the discharge area of the fish facility and under the current, were plates populated with a greater number of epibionts, regardless of the depth, orientation or presence of the antifouling paint. / La presente Tesis Doctoral realiza el primer estudio acerca de los crecimientos de epibiontes en las redes de granjas marinas del Mediterráneo Occidental. Asimismo, esta Tesis Doctoral supone una aportación novedosa en el campo del biofouling marino al recoger información no sólo de manera taxonómica sino también de ecología de los actores y factores participantes. Es objeto de este estudio el conocer los epibiontes más comunes en las redes de acuicultura marina mediterránea y su relación con la profundidad, la estación del año, la situación en la granja y la respuesta de los epibiontes ante la presencia de una pintura antifouling comercial con base en óxido cuproso, realizando para ello un exhaustivo análisis estadístico. Con dicho objetivo, se dispusieron 192 placas de polietileno de 400 cm2 en una granja marina del sudeste español, en concreto en el municipio de Villajoyosa (Alicante), a dos diferentes profundidades, con diferentes orientaciones y con pintura antifouling y sin ella. Las placas se recogieron en cuatro periodos del año: a principios de primavera, a principios de verano, a principios de otoño y las últimas, después de 1 año sumergidas. Se estudiaron a nivel taxonómico las especies macroscópicas y se trataron los datos con el software Stathgraphics Centurion XVI.II y ProMV 15.02 para realizar los estudios estadísticos pertinentes. No se ha escrito nada antes de este trabajo sobre el impacto de éstas pinturas en las colonizaciones de los epibiontes estudiados, si bien se ha comprobado con esta Tesis que la pintura antifouling es un técnica efectiva para la lucha contra los epibiontes marinos, y que funciona además a cualquier profundidad y con cualquier orientación. Asimismo, se ha corroborado que las placas se cubrían más con organismos conforme transcurría el tiempo de exposición en el mar, tuvieran o no pintura antifouling y sin que ninguna especie llegara a colonizar y desplazar a las especies previas. Se ha podido constatar también el orden cronológico de invasión de las placas por los epibiontes. Además, las placas que se localizaban en la zona de descarga del vertido de la instalación piscícola y estaban a sotacorriente fueron placas pobladas con mayor número de epibiontes, independientemente de la profundidad, orientación o presencia o no de la pintura antifouling. / La present tesi doctoral realitza el primer estudi sobre els creixements de epibionts a les xarxes de granges marines de la Mediterrània Occidental. Així mateix, aquesta tesi doctoral suposa una aportació innovadora en el camp del biofouling marí en recollir informació no només de manera taxonòmica sinó també d'ecologia dels actors i factors participants. És objecte d'aquest estudi el conèixer els epibionts més comuns en les xarxes d'aqüicultura marina mediterrània i la seva relació amb la profunditat, l'estació de l'any, la situació a la granja i la resposta dels epibionts davant la presència d'una pintura antifouling comercial amb base en òxid cuprós, realitzant per a això una exhaustiva anàlisi estadística. Amb aquest objectiu, es van disposar 192 plaques de polietilè de 400 cm2 en una granja marina del sud-est espanyol, en concret al municipi de la Vila Joiosa (Alacant), a dues diferents profunditats, amb diferents orientacions, i amb I sense pintura antifouling . Les plaques es van recollir en quatre períodes de l'any: a principis de primavera, a principis d'estiu, a principis de tardor i les últimes, després d'1 any submergides. Es van estudiar a nivell taxonòmic les espècies macroscòpiques i es van tractar les dades amb els programes Stathgraphics Centurion XVI.II i ProMV 15.02 per realitzar els estudis estadístics pertinents. No s'ha escrit res abans d'aquest treball sobre l'impacte d'aquestes pintures en les colonitzacions dels epibionts estudiats , si bé s'ha comprovat en aquesta Tesi que la pintura antifouling és un tècnica efectiva per la lluita contra els epibionts marins, i que funciona a més a qualsevol profunditat i amb qualsevol orientació. Així mateix, s'ha corroborat que les plaques es cobrien amb més organismes a mesura que transcorria el temps d'exposició al mar, tinguessin o no pintura antifouling, i sense que cap espècie arribés a colonitzar i desplaçar a les espècies prèvies. S'ha pogut constatar també l'ordre cronològic d'invasió de les plaques pels epibionts. A més, les plaques que es localitzaven a la zona de descàrrega de l'abocament de la instal·lació piscícola i estaven a sotacorrent van ser plaques poblades amb major nombre d¿epibionts, independentment de la profunditat, orientació o presència o no de la pintura antifouling. / Meseguer Hernández, E. (2017). ESTUDIO DEL BIOFOULING ASOCIADO A CULTIVOS MARINOS "OFFSHORE" EN EL MEDITERRÁNEO ESPAÑOL [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/85679

Tesis por compendio / The demand for chicken meat consumption increases worldwide. Particularly, intensive breeding increases the need for a controlled environment, in order to maintain thermal comfort and productive efficiency. For this reason, the present thesis is an exploratory analysis of the environmental factors involved in animals comfort and in the use of Computational Fluid Dynamics (CFD) in farms. The Star CCM+ commercial code has been used for this purpose. This computational software has been used to represent the effect of the change of the constructive elements in tunnel type farms buldings, based on the parameters of comfort in climatic conditions considered as summer and winter. The proposed numerical modeling has been validated with experimental data for speed and temperature in a tunnel type ship with constant heat source. With the detailed information of the environmental factors involved in the productive and physiological behavior of the animal, values of comfort range were established for speed, temperature and temperature and speed indexes. To identify the microclimatic imbalances inside the farm, the computational fluid mechanics code analyzes the different characteristics of the building that can influence the solutions at the animal level, making an analysis on how the different authors have used these type of computational tools to validate their credibility. Knowing the diversity of farms analyzed with CFD, in the second chapter the model tunnel building is modeled, with different structural elements and heat flow of the animals in the soil. In this case, the velocity, temperature and temperature and velocity distribution are analyzed, showing the effect of the different locations of the fans and the distribution of windows at the animal level. With this previous analysis and characterization of the tunnel-type ship, a section of a private tunnel spacecraft, in the Laboratorio de Simulación Ambiental (ICTA), with two constant velocity flows, three heat sources and different window heights, Observing between the measured and the simulated an important degree of homogeneity of the speed and temperature results, based on the average quadratic errors when measured and modeled velocities and temperatures are compared. The virtual simulations with CFD are verified as close to reality, furthermore, theyallow to define ventilation strategies for different seasons of the year. / La demanda del consumo de carne de pollo incrementa a nivel mundial. Particularmente, en la crianza intensiva se incrementa la necesidad de tener un ambiente controlado para mantener el confort térmico y la eficiencia productiva. Por ello en la presente tesis se realiza un análisis exploratorio de los factores ambientales que intervienen en el confort de las aves y el uso de la Dinámica de Fluidos Computacional (CFD por sus siglas en inglés) en granjas. Se ha utilizado para ello el código comercial Star CCM+. Este análisis computacional se ha utilizado para representar el efecto del cambio de los elementos constructivos en naves tipo túnel sobre los parámetros de confort en condiciones climáticas consideradas como de verano e invierno. Se ha validado la modelación numérica propuesta con datos experimentales para la velocidad y temperatura en una nave tipo túnel con fuente de calor constante. Con la información detallada de los factores ambientales que intervienen en el comportamiento productivo y fisiológico del animal, se establecieron valores de rango de confort para la velocidad, temperatura e índices de temperatura y velocidad. Para identificar los desequilibrios microclimáticos dentro de la granja, el código de la mecánica de fluidos computacional analiza las diferentes características del edificio que pueden influir a nivel del animal, realizando un análisis sobre cómo los diferentes autores han utilizado este tipo de herramientas computacionales para validar su credibilidad. Conociendo la diversidad de granjas analizadas con CFD, en el segundo capítulo se modeliza la nave túnel con diferentes elementos estructurales y flujo de calor de los animales en el suelo. Se analiza en este caso la distribución de velocidad, temperatura e índice de temperatura y velocidad, observándose el efecto que tiene a nivel del animal la diferente ubicación de los ventiladores y distribución de ventanas. Con este análisis previo y caracterización de la nave tipo túnel se valida en escala real una sección de una nave túnel particular, sita en el Laboratorio de Simulación Ambiental del ICTA, con dos flujos de velocidad constante, tres fuente de calor y distintas alturas de ventana, observándose entre lo medido y simulado un importante grado homogeneidad de los resultados de velocidad y temperatura, basándose en los errores cuadráticos medios cuando se comparan velocidades y temperaturas medidas y modeladas. Se comprueba así que las simulaciones virtuales con CFD se aproximan a la realidad y que permiten definir estrategias de ventilación para diferentes estaciones del año. / El consum de carn de pollastre s'incrementa a nivell mundial. Particularment, en la criança intensiva s'incrementa la necessitat de tenir un ambient controlat per mantenir el confort tèrmic i l'eficiència productiva. Per això en la present tesi es realitza una anàlisi exploratòria dels factors ambientals que intervenen en el confort de les aus i l'ús de la Dinàmica de Fluids Computacional (CFD per les seves sigles en anglès) en granges. S'ha utilitzat per a això el codi comercial Star CCM+. Aquesta anàlisi computacional s'ha utilitzat per representar l'efecte del canvi dels elements constructius en naus tipus túnel sobre els paràmetres de confort en condicions climàtiques considerades com d'estiu i hivern. S'ha validat la modelació numèrica proposta amb dades experimentals per a la velocitat i temperatura en una nau tipus túnel amb font de calor constant. Amb la informació detallada dels factors ambientals que intervenen en el comportament productiu i fisiològic de l'animal, es van establir valors de rang de confort per a la velocitat, temperatura i índexs de temperatura i velocitat. Per identificar els desequilibris microclimàtics dins de la granja, el codi de la mecànica de fluids computacional analitza les diferents característiques de l'edifici que poden influir a nivell de l'animal, realitzant una anàlisi sobre com els diferents autors han utilitzat aquest tipus d'eines computacionals per validar la seva credibilitat. Coneixent la diversitat de granges analitzades amb CFD, en el segon capítol es modelitza la nau túnel amb diferents elements estructurals i flux de calor dels animals a terra. S'analitza en aquest cas la distribució de velocitat, temperatura i índex de temperatura i velocitat, observant l'efecte que té a nivell de l'animal la diferent ubicació dels ventiladors i distribució de finestres. Amb aquesta anàlisi previ i caracterització de la nau tipus túnel es valida en escala real una secció d'una nau túnel particular, situada al Laboratori de Simulació Ambiental de l'ICTA, amb dos fluxos de velocitat constant, 3 font de calor i diferents altures de finestra, observant entre el mesurat i la simulacio un important grau d¿homogeneïtat dels resultats de velocitat i temperatura, basant-se en els errors quadràtics mitjans quan es comparen velocitats i temperatures mesures i modelades. Es comprova així que les simulacions virtuals amb CFD s'aproximen a la realitat i que permeten definir estratègies de ventilació per a diferents estacions de l'any. / Guerra Galdo, EH. (2017). Evaluación de alternativas en las instalaciones avícolas de pollos de carne para la mejora de las condiciones de confort de los animales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86144 / Compendio

Tesis por compendio / In general, fish spermatozoa are immotile in the testis. Movement is activated due to the osmotic shock (hypo- or hyperosmotic, depending on fish origin: freshwater or sea water species) experienced when they are released into the external medium. However, there is no consensus regarding the mechanisms that occur after activation. The aim of this project was to study the importance of the environmental ions and proteins on the activation of European eel sperm, and to apply this knowledge to the improvement of sperm quality preservation. Our results demonstrated that there was a notable reduction in sperm motility when either Na+ or K+ was removed from the seminal plasma, but not when they were removed from the activation media. Therefore, our results demonstrated that the presence of Na+ or K+ in the seminal plasma is necessary for the preservationof sperm motility in European eel. However, the presence of Na+ or K+ in the activation media is not essential for the initiation of sperm activation. In contrast, the presence of the ion Ca2+ in the seminal plasma (or the activation media) was not essential for sperm motility activation in this fish species. Moreover, several authors have hypothesised that the hyperosmotic aquatic environment causes an efflux of water through the spermatozoa membrane, and this efflux causes an increase in the intracellular ion concentration (due to the decrease in cellular volume). However, this hypothesis has never been proven. In this study, sperm size (sperm head area) was studied pre- and post-activation in sea water, and in different conditions. For the first time in a marine fish, a significant decrease in sperm head area post activation in sea water was demonstrated. Also the results of this thesis show a notable reduction in sperm head area when either Na+ or K+ was removed from the seminal plasma, as well as a marked reduction in motilityed. Thus, our results demonstrate that the presence of K+ and Na+ in the seminal plasma is important for the preservation of sperm motility in the European eel, at least in part by maintaining the right sperm cell volume in the quiescent stage. In the this study, a method for the quantitative analysis of the intracellular [Na+ ] ([Na+ ]i) and pH (pHi) levels of eel sperm was created, and used to study the variations in [Na+ ]i (for first time in a marine fish) and pHi during motility activation. The pHi in the quiescent stage was 1.3 units lower than the pH of the seminal plasma, indicating that a H+ gradient exists in the quiescent stage, with higher [H+ ]i levels than those found in the seminal plasma; an important difference for sperm motility. In contrast, the results show that Na+ levels are the same both outside and inside the spermatozoa in the quiescent stage. Our results demonstrate that for sperm motility activation to be successful, the pHi should be lower than the seminal plasma pH and lower or equal to the activation media pH. The absolute [Na+ ]i concentration of marine fish spermatozoa was 1.5 times higher after motility activation than in the quiescent stage, and this increase in intracellular Na+ after activation could be caused both by a cell volume decrease and by the influx of external Na+ . Regarding the ion Ca2+, our results strongly suggest that an increase in intracellular [Ca2+ ] SUMMARY 2 ([Ca2+]i) is not a pre-requisite for the initiation of sperm motility in European eel sperm. Nevertheless several sperm velocity parameters (VCL, VSL, VAP) decreased in the absence of Ca2+ , thus supporting the theory that Ca2+ has a modulatory effect on sperm motility. In addition, it appears that th / En general, los espermatozoides de los peces se encuentran inactivos en los testículos. La activación de los espermatozoides se produce mediante choque osmótico (hipo o hiperosmótico, según se trate de especies de peces de agua dulce o marinos), cuando son liberados en el medio externo. Sin embargo, no existe un consenso sobre el mecanismo fisiológico que ocurre tras la activación espermática. El objetivo de este trabajo es estudiar la importancia de iones y proteínas presentes en el medio, en la activación del esperma de la anguila europea, y aplicar éste conocimiento a la mejora de la preservación de esperma. Así pues, este trabajo se centra en estudiar la importancia que tienen los iones Ca2+, K+, Na+, H+ tanto en el plasma seminal como en el medio activador, y su función en la activación de la motilidad espermática. Así pues, nuestros resultados demostraron que la presencia de Na+ o K + en el plasma seminal (diluyente) fue necesaria para preservar la motilidad espermática en la anguila europea. Sin embargo, la presencia de Na+ o K + en el medio activador no es esencial para la activación espermática. En contra, la presencia del ion Ca2+ tanto en el plasma seminal como en el medio activador no es esencial para la activación espermática en la anguila europea. Además, algunos autores han sugerido que el medio acuático hiperosmótico causa una salida de agua a través de la membrana del espermatozoide, y ésta salida causa un incremento en la concentración de iones intracelulares (provocada por un descenso del volumen celular). Sin embrago, dicha hipótesis no ha sido demostrada. En este trabajo, se ha estudiado los cambios que se producen en el tamaño del espermatozoide (área de la cabeza) durante la pre- y post- activación tanto en agua de mar, como en diferentes condiciones. Por primera vez en una especie de agua marina, se ha demostrado un descenso significativo en el área de la cabeza tras la activación con agua de mar. Además, los resultados de esta tesis también mostraron una importante reducción en el área de la cabeza del espermatozoide cuando Na+ o K+ fueron eliminados del plasma seminal, al igual que una importante reducción de la motilidad espermática. Por lo tanto, nuestros resultados demostraron que la presencia de Na+ y K + en el plasma seminal es importante para la preservación de la motilidad espermática en la anguila europea, en parte debido al mantenimiento de un volumen celular adecuado en estado quiescente. En el presente trabajo, se ha desarrollado un método cuantitativo de análisis de [Na+ ] ([Na+ ]i) y pH (pHi) intracelulares para el esperma de la anguila europea, y mediante el uso de esta metodología se han estudiado las variaciones de [Na+ ]i (por primera vez en un pez marino) y pHi durante la activación espermática en la anguila europea. El pHi en estado quiescente fue 1.3 unidades menor que el pH del plasma seminal, demostrando la existencia de un gradiente de H+ en estado quiescente mayor que la [H+ ]i en el plasma seminal, siendo dicha diferencia importante para la motilidad espermática. En cambio, se observó un equilibrio de Na+ dentro y fuera del espermatozoide en estado quiescente. Nuestros resultados mostraron que para una correcta activación de la motilidad, el pHi debería de ser menor que el pH del plasma seminal y menor o igual que el pH del medio RESUMEN 4 activador. Después de la activación espermática, la concentración de [Na+ ]i en términos absolutos del espermatozoide de un pez marino fue 1.5 veces mayor que en estado quiescente. Este incremento en Na+ intracelular después de la activación podría ser causado tanto por / En general, els espermatozoides dels peixos es troben inactius als testicles. L'activació dels espermatozoides es produeix per mitjà d'un xoc osmòtic (hipo o hiperosmòtic, segons es tracte d'espècies de peixos d'aigua dolça o marins) quan són alliberats a l'exterior. No obstant això, no hi ha un consens sobre el mecanisme fisiològic que ocorre després de l'activació espermàtica. L'objectiu d'aquest treball fou estudiar la importància dels ions i proteïnes presents en el mig en l'activació de l'esperma d'anguila europea, i aplicar aquest coneixement a la millora de la preservació de l'esperma. . Així doncs, els nostres resultats van demostrar que la presència de Na+ o K+ en el plasma seminal va ser necessària per a preservar la motilitat espermàtica en anguila europea. No obstant això, la presència de Na+ o K+ en el mig activador no fou essencial per a l'activació espermàtica. En contra, la presència de l'ió Ca2+ tant en el plasma seminal com en el mig activador no fou essencial per a l'activació espermàtica en anguila europea. A més, alguns autors han suggerit que el medi aquàtic hiperosmòtic causa una eixida d'aigua a través de la membrana de l'espermatozoide, i aquesta eixida causa un increment en la concentració d'ions intracel¿lulars (provocada per un descens del volum cel¿lular). No obstant, aquesta hipòtesi encara no ha sigut demostrada. En aquest treball, s'han estudiat els canvis que es produeixen en la grandària de l'espermatozoide (àrea del cap) durant la pre- i post- activació tant en aigua de mar, com en diferents condicions. Per primera vegada en una espècie d'aigua marina, s'ha demostrat un descens significatiu en l'àrea del cap després de l'activació amb aigua de mar. A més, els resultats d'aquesta tesi també van mostrar una important reducció en l'àrea del cap de l'espermatozoide quan Na+ o K+ van ser eliminats del plasma seminal, igual que una important reducció de la motilitat espermàtica. Per tant, els nostres resultats van demostrar que la presència de Na+ i K+ en el plasma seminal és important per a la preservació de la motilitat espermàtica en anguila europea, en part a causa del manteniment d'un volum cel¿lular adequat en estat quiescent. En el present treball, s'ha desenvolupat un mètode quantitatiu d'anàlisi de [Na+ ] ([Na+ ]i) i pH (pHi) intracel¿lulars per a l'esperma d'anguila europea, i per mitjà de l'ús d'aquesta metodologia s'han estudiat les variacions de [Na+ ]i (per primera vegada en un peix marí) i pHi durant l'activació espermàtica en anguila europea. El fi en estat quiescent va ser 1.3 unitats menor que el pH del plasma seminal, demostrant l'existència d'un gradient de H+ en estat quiescent major que la [H+ ]i en el plasma seminal, sent aquesta diferència important per a la motilitat espermàtica. En canvi, es va observar un equilibri de Na+ dins i fora de l'espermatozoide en estat quiescent. Els nostres resultats van mostrar que per a una correcta activació de la motilitat, el pHi deuria ser menor que el pH del plasma seminal i menor o igual que el pH del mig activador. Després de l'activació espermàtica, la concentració de [Na+ ]i en termes absoluts de l'espermatozoide d'un peix marí va ser 1.5 vegades major que en estat quiescent. Aquest RESUM 6 increment en Na+ intracel¿lular després de l'activació podria ser causat tant per un descens en el volum cel¿lular com per un flux d'entrada de Na+ de l'exterior. Respecte a l'ió Ca2+ , / Vílchez Olivencia, MDC. (2017). Influence of the ionic and protein environment on sperm motility activation in the European eel [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90408 / Compendio

Tesis por compendio / Aunque el uso de altos niveles de fuentes de proteína vegetal en piensos para doradas de engorde se ha alcanzado con éxito en cuanto al crecimiento, estas dietas todavía están asociadas a efectos negativos en la eficiencia nutricional y en la capacidad inmunitaria. El intestino es el órgano donde se produce la primera interacción entre el pez, los nutrientes y las bacterias del medio, y desarrolla un papel crucial en la digestión de los nutrientes y la respuesta infamatoria e inmune. Esta tesis doctoral se centra en el impacto de distintas dietas con altos niveles de proteína vegetal, y especialmente, en la evaluación del estatus intestinal de las doradas de engorde alimentadas con altos niveles de sustitución de la harina de pescado durante un periodo largo de tiempo. Los cambios observados en el intestino se caracterizaron mediante el uso de distintas estrategias, como el análisis de la digestibilidad y la retención de amino ácidos, de la excreción de amonio, de la actividad de enzimas digestivos, de los cambios histológico o de la expresión de genes relacionados con la función y el mantenimiento de la arquitectura intestinal, así como técnicas ómicas para el análisis del proteoma y de la microbiota intestinal. Se ensayaron distintos niveles de sustitución de harina de pescado, pero el impacto de las dietas con una sustitución completa, bien complementada con subproductos de origen marino o suplementada con aminoácidos libres sintéticos, recibió mayor atención. La sustitución completa de la harina de pescado provocó una reducción, aunque ligera, del crecimiento y de la eficiencia digestiva y nutritiva de la dorada de engorde, aunque el impacto sobre el crecimiento era mayor cuando los peces eran alimentados desde la época de juveniles con estas dietas. La digestibilidad y el nivel de síntesis de proteína se vio alterada, aunque no se observaron diferencias significativas en la actividad enzimática digestiva. No obstante, el impacto de las fuentes vegetales cuando no había fuentes de proteína marina en la dieta era especialmente crítico para la supervivencia de los peces. En el intestino de estos peces solo se observaron diferencias menores relacionadas con la inflamación a nivel histológico, pero también se observó una disminución en la expresión génica de genes involucrados en la inflamación y la respuesta inmune. El análisis de la microbiota intestinal reveló cambios significativos en la composición de su composición, especialmente en el intestino posterior, sugiriendo una posible falta de capacidad de regular la respuesta inmune y de modular la colonización de bacterias patógenas tras un largo periodo de alimentación con esta dieta. Por otro lado, el análisis del proteoma de la mucosa intestinal también mostró un claro impacto sobre distintos procesos biológicos relacionados con el mantenimiento del homeostasis intestinal y de la integridad epitelial. Por el contrario, no se observó un impacto de la sustitución de la harina de pescado a nivel de expresión génica o del proteoma cuando se incorporaba a la dieta una fuente de proteína marina complementaria, aunque sí que se observaron algunos signos menores de inflamación. Por último, se desarrolló un sistema ex vivo para estudiar la respuesta inflamatoria e inmune de la mucosa intestinal a la presencia de distintas bacterias, y se realizó un ensayo preliminar en dorada para evaluar el efecto de la dieta sobre esta respuesta. En resumen, en este trabajo se ha realizado una evaluación extensa y detallada de los efectos a nivel intestinal de la inclusión de altos niveles de proteína vegetal en la dieta para doradas de engorde. Los resultados indican que las alteraciones en la capacidad inmune, la homeostasis y la microbiota intestinal aparecían solo cuando la proteína procedía exclusivamente de fuentes vegetales, y podrían explicar la mayor mortalidad registrada con esta dieta. / Malgrat que la utilització d'alts nivells de proteïna vegetal en pinsos per a dorades en la fase d'engreixament s'ha aconseguit amb èxit en quan al creixement, aquestes dietes encara s'associen amb freqüència amb efectes negatius en l'eficiència nutricional i la capacitat immunitària. L'intestí és l'òrgan on es produeix la primera interacció entre el peix, els nutrients de la dieta i les bactèries de l'ambient, i juga un paper fonamental en la digestió dels nutrients i en la resposta inflamatòria i immune. Aquesta tesi doctoral es centra en l'impacte de diferents dietes experimentals amb un alt nivell de proteïna vegetal, i especialment, en l'avaluació de l'estat de l'intestí de les dorades d'engreixament alimentades durant un llarg període amb alts nivells de substitució de farina de peix. Els distints canvis observats a nivell intestinal es van descriure mitjançant l'ús de distintes estratègies, com l'anàlisi de la digestibilitat i la retenció dels aminoàcids, de l'excreció d'amoni i de l'activitat enzimàtica, dels canvis histològic o de l'expressió de gens relacionats amb la funció i el manteniment de l'estructura intestinal, així com tècniques òmiques per a l'anàlisi del proteoma i de la microbiota intestinal. Es van assatjar diferents nivells de substitució de farina de peix, però l'impacte de les dietes amb substitució completa, bé complementada amb subproductes d'origen marí o suplementada amb aminoàcids lliures sintètics, va rebre major atenció. La substitució completa de la farina de peix va tenir un efecte lleugerament negatiu sobre el creixement i l'eficiència digestiva i nutritiva de la dorada d'engreixament, encara que l'impacte era major quan els peixos eren alimentats des de la fase de juvenils amb aquesta dieta. La digestibilitat i el nivell de síntesis de proteïna es va veure alterada, encara que no s'observaren diferències significatives en l'activitat dels enzims digestius. No obstant, l'impacte de les fonts vegetals quan s'eliminaven per complet les fonts de proteïna marina de la dieta era especialment crític en la supervivència dels peixos. En l'intestí d'aquests peixos sols s'observaren xicotets indicis d'inflamació a nivell histològic, però també es va observar una disminució l'expressió de gens involucrats amb el procés inflamatori i la resposta immune. L'estudi de la microbiota intestinal va revelar canvis significatius en la composició, especialment a l'intestí posterior, suggerint una possible falta de capacitat de regular la resposta immunitària i de modular la colonització per part de patògens després d'un llarg període d'alimentació amb aquesta dieta. D'altra banda, l'anàlisi del proteoma de la mucosa intestinal també va mostrar un impacte clar sobre diferents processos biològics relacionats amb el manteniment de l'homeòstasi intestinal i de la integritat de l'epiteli. Per contra, no es van observar un impacte de la substitució de la farina de peix a nivell d'expressió gènica o proteoma quan s'incloïa a la dieta una font complementària de proteïna d'origen marí, encara que sí que s'observaven alguns signes d'inflamació. Per últim, es va desenvolupar un sistema ex vivo per avaluar la resposta inflamatòria i immune de la mucosa intestinal davant la presència de diferents bactèries, i es va realitzar un assaig preliminar per determinar l'efecte de la dieta sobre aquesta resposta. En resum, en aquest treball s'ha realitzat una avaluació extensa i detallada dels efectes a nivell intestinal de la inclusió d'alts nivells de fonts de proteïna vegetal a les dieta per a les dorades d'engreixament. Els resultats indiquen que les alteracions en la capacitat immunitària, l'homeòstasi i la microbiota intestinal eren observades solament quan la proteïna era exclusivament obtinguda de fonts vegetals, i podrien explicar la major mortalitat observada amb aquesta dieta. / Although the inclusion of plant protein sources at high levels in aquafeeds for on-growing gilthead seabream has been successfully achieved on gilthead seabream in terms of growth, these diets are still associated to detrimental effects in feed efficiency and immune capacity. The intestine is the organ where takes place the first interaction of the host with dietary antigen or environmental bacteria, and plays a major role in the digestion of nutrients and the inflammatory and the immune response. The present PhD thesis focus on the impact of classical formulated high plant protein diets on fish performance, but especially, on evaluation of the intestinal status in on-growing fish long-term fed with high levels of fishmeal replacement. Changes at intestinal level were characterized by using different approaches, including protein and amino acid digestibility and retention and ammonia excretion, digestive enzyme activity, histology, expression of genes related with inflammation, immunity, structure and digestion, but also using whole tissue-level techniques for the analysis of the impact on proteome and gut microbiota. Different levels of fishmeal replacement were assayed, although the impact of diets with total replacement, complemented by inclusion of alternative marine by-products or supplemented by free amino acids, received greater attention. Total fish replacement produced a negative but minor impact on the growth and nutritive and digestive performance of on-growing gilthead seabream. Nevertheless, when fish were fed from juvenile stage with plant protein based diets, a higher negative impact in growth terms was noticed. Digestibility and metabolic use of amino acids was altered, but no differences were observed in the digestive enzyme activities. Nonetheless, feeding fish with total dietary fishmeal replacement by plant protein without any marine protein source was especially critical for survival rate. In these fish, gut histological assessment only revealed minor alterations related with an inflammatory response, but gene expression assay showed a down-regulation of several genes involved in the inflammatory and immune response. Moreover, a drastic change in the microbiota composition was observed, especially at the hindgut, revealing a possible lack of capacity to regulate a defensive response and to face with pathogen colonisation after a long-term coupling with these diet. Likewise, gut mucosa proteome analysis also suggests an impact on biological processes related with the maintenance of gut homeostasis and the epithelial integrity. In contrast, total fishmeal replacement did not induce alterations at transcript or proteomic level when diet was complemented with marine ingredients, although some minor inflammatory signs were reported. On the other hand, an ex vivo system to study the inflammatory and immune response of the gut mucosa to the presence of different bacteria was developed, and a preliminary assay evaluating the impact of the diet on this response was performed. To sum up, present works represents a wide assessment at intestinal level of the effects of including plant protein sources at high levels in aqua feeds for on-growing gilthead seabream. Results indicate that alterations in the immune capacity, the gut homeostasis and the microbiota were observed when protein was exclusively provided by plant sources, and could explain the higher mortality reported with this diet. / Estruch Cucarella, G. (2018). ASSESSMENT OF THE LONG-TERM IMPACT OF HIGH PLANT PROTEIN DIETS ON THE INTESTINAL STATUS OF THE ON-GROWING GILTHEAD SEA BREAM (Sparus aurata, L.) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/113063 / Compendio

[EN] The main objective of this dissertation was to use different models to analyze reproductive traits (litter size) in four different lines of meat rabbits (A, V, H and LP). Traits studied were litter size (number) at birth (NB), number of rabbits born alive (NA), litter size at weaning (NW) and number of rabbits slaughtered (NS). Results of models that ignore the covariance of dominant deviations due to the presence of inbred relationships are presented: M1: EF, YS; a, p, e; M2: EF, YS, F; a,p, e; M3: EF, YS; a,p,d_R, e M4: EF, YS, F; ,p,d_R, e; M5: EF; a,p,ys, e; M6: EF, F; a,p,ys, e M7: EF; a,p,ys, d_R, e; M8: EF, F; a,p,ys, d_R, e Physiological state (PS); year-season (YS, fixed; ys, random); inbreeding (F); breeding values (a), permanent effect (p), "random" dominance deviations (d_R) and residual (e). In models 1and 2 the variance estimates were very similar, as in models 3 and 4. In the latter models the estimate of the random dominance variance was higher in the H and LP lines for NB, NA and NW. Inclusion of inbreeding in Model 6 resulted in an increase of the estimated additive variance and a decrease in the permanent variance. Including year-season as random effect alleviates colinearity with individual inbreeding. Models 7 and 8 included, in addition to ys as random, the dominant deviations in random structure, d_R. When inbreeding depression was included in the model, the additive variance increased and the random dominance variance decreased. When inbreeding depression was estimated in models 6 and 8 with random year-season gave logical results were obtained, due to the breakdown of colinearity between inbreeding coefficients and year-season. Phenotypic, environmental and genetic trends were studied in two lines: H, in which ¿_DR^2 was estimated with high value, and A, in which the estimate had a small value. When both year-season (as random) and dominant deviations d_R were included, the genetic and phenotypic trends are similar, which suggest an unbiased estimate of the genetic trend. In line A, fitting year-season as random resulted in an estimated genetic trend of 0.10, more according to phenotypic trend and also to result from a control population. A genetic analysis of NW in lines A, V and H for three increasingly complex models is presented: models with no dominance (model 6), with "random" dominance deviations in covariance structure considering non-inbred relationships (d_R, model 8), and dominance deviations in covariance structure including also inbred relationships (d_I), the latter being the so called "complete" model. Using this complete model, estimates of random and inbred dominance variance were 0.09 and 2.15 in line A, 0.13 and 1.99 in line V and 0.13 and 1.99 3 in line H. The Covariance between additive and dominant effects was -0.65, -0.69 and -0.06 for lines A, V and H, respectively. The results with the full model are in reasonable agreement with those of the approximate models. Estimates of population genetic variance, that is, the genetic variance of a certain set of individuals from each line, are presented. These individuals were generations 40 to 43, 37 to 39 and 11 to 14 in lines A, V and H. In line A, the decrease in the additive genetic variance in all models was observed. In population V heritabilities, additive, dominant and total variances decreased. In line H, total genetic variance increased from the base to the last generations, due to a buildup of inbred relationships across individuals. / [ES] El objetivo principal de esta tesis fue evaluar la aplicación de distintos modelos para analizar los caracteres reproductivos (tamaño de camada) en cuatro líneas de conejos para carne (A, V, H y LP). Los caracteres estudiados fueron el tamaño de camada al nacimiento (NT), el número de nacidos vivos (NV), el número de gazapos destetados (ND) y el número de gazapos sacrificados (NS). Se muestran los resultados de los modelos que no consideran la dominancia en estructura de consanguinidad completa. M1: EF y AE; a, p y e; M2: EF, AE y F; a,p y e; M3: EF y AE; a,p,d_R y e M4: EF, AE y F; a,p,d_R y e; M5: EF; a,p,ae y e; M6: EF y F; a,p,ae y e M7: EF; a,p,ae, d_R y e; M8: EF y F; a,p,ae, d_R y e Estado fisiológico (EF), año estación (AE, fijo; ae, aleatorio), consanguinidad (F), valor de cría (a), efecto permanente (p); efecto de dominancia "aleatorio" (d_R) y error (e). Al comparar los modelos 1 y 2 no se observaron diferencias en las estimaciones de las varianzas. En los modelos 3 y 4, la inclusión de F tampoco modificó las estimas de las varianzas. En los modelos 5 y 6 se observaron cambios en las estimaciones de la varianza aditiva y permanent al incluir la consanguinidad. La inclusión del año-estación como efecto aleatorio, atenúa la asociación con F, al considerar la información a priori. Cuando el año-estación fue aleatorio (ae) y se incluyó(d_R) (modelos 7 y 8), el ajuste de depresión consanguínea provocó una tendencia a aumentar la varianza aditiva, y disminuir la dominante aleatoria. Cuando las depresiones consanguíneas fueron estimadas en los modelos 6 y 8 donde el año-estación es aleatorio, se observó un relajamiento en la asociación entre los coeficientes de consanguinidad y el año-estación, permitiendo una mejor interpretación de los resultados. En relación a las tendencias genéticas, ambientales y fenotípicas se tomaron como referencia dos líneas: una en la cual lavarianza dominante aleatoria se mostró importante (línea H) y otra en la que no (línea A). Cuando ambos, año-estación aleatorio y d_R están presentes en el modelo, la tendencia genética se aproxima más a la fenotípica, lo que es un indicio de la falta de sesgo en la estimación de la primera. En el caso de la línea A la incorporación del año-estación como aleatorio estimó una tendencia más acorde a los resultados fenotípicos y a la estimada previamente empleando una población control. Se presenta el análisis genético del carácter ND, en las líneas A, V y H, con modelos sin dominancia, dominancia en estructura aleatoria y dominancia completa (modelos 6, 8 y completo). Respecto al modelo completo, las estimas delas varianzas dominantes aleatoria y en consanguinidad fueron de 0.09 y 2.15 en la línea A, 0.13 y 1.99 en la V y de 0.3 y 4.99 en la H. La covarianza entre los efectos aditivos y dominantes en la población completamente consanguínea fue de -0.65, -0.69 y -0.06 para las líneas A, V y H, respectivamente. Los resultados con el modelo completo mantuvieron una concordancia razonable con los de los modelos aproximados. Se desarrolló la estimación de la varianza genética poblacional. Las poblaciones las definen animales de las últimas generaciones de las líneas A, V y H. En tal sentido las poblaciones A, V y H se conformaron con las generaciones 40 a 43, 37 a 39 y 11 a 14, respectivamente. En la línea A se disminuyó la varianza genética aditiva en todos los modelos. En la línea V se redujo la estima de la heredabilidad y de las varianzas aditiva, dominante y total. En la línea H se observó un aumento de la varianza total impulsada por la la varianza dominante consanguínea. Los resultados obtenidos aconsejan considerar el efecto año estación como aleatorio e incluir la dominancia en estructura aleatoria. / [CA] L'objectiu principal d'esta tesi va ser avaluar l'aplicació de distints models per a analitzar els caràcters reproductius (tamany de ventrada) en quatre línies de conills de carn (A, V,H i LP). Els caràcters estudiats van ser tamany de ventrada al naixement (NT), número de nascuts vius (NV), número de deslletats (ND) i el número de sacrificats (NS). Es mostren els resultats dels models que no consideren la dominància en consanguinitat: M1: EF i AE; a, p i e;M2: EF, AE i F; a,p y e;M3: EF i AE; a,p,d_R i e M4: EF, AE i F; a,p,d_R i e;M5: EF; a,p,ae i e;M6: EF i F; a,p,ae i e M7: EF; a,p,ae, d_R i e;M8: EF i F; a,p,ae, d_R i e L'estat fisiològic de la femella (EF); l'any estació (AE, fixo; ae, aleatori); l'consanguinitat (F); el valor de cria (a); l'efecte permanent (p), l'efecte de dominància (d_R) en estructura aleatòria i l'error (e). Al comparar els models 1 i 2 no es van observar diferències en les estimacions de les variàncies. En els models 3 i 4, i igual que els models 1 i 2, la inclusió de F no va modificar substancialment les estimes de les variàncies. L'estima dela variància dominant aleátoria va resultar de major magnitud en les línies H i LP per a NT, NV i ND. En els models 5 i 6 es van observar canvis en les estimacions de les variàncies del valor de cria y permanent a l'incloure la consanguinitat (model 6). La inclusió de l'any-estació com a efecte aleatori, atenua l'associació amb F, al considerar de manera implícita una distribució normal per al seu efecte com a informació a priori. Quan l'any-estació va ser aleatori (ae) i es va incloure d_R (models 7 i 8), l'ajust de depressió consanguínia va provocar una tendència a augmentar la variànsia del valor de cria, i disminuir la de la dominancia aleatòria. Quan les depressions consanguínies van ser estimades en els models 6 i 8 on l'any-estació és aleatori, es va observar un relaxament en l'associació entre els coeficients de consanguinitat i l'any-estació, permetent una millor interpretació dels resultats. En relació a les tendències genètiques, ambientals i fenotípiques es van prendre com a referència dos línies: una en la qual la variànsia dominante aleàtoria es va mostrar important (línia H) i una altra en què no (línia A). Quan ambdós, any-estació aleatori i d_R estan presents en el model, la tendència genètica s'aproxima més a la fenotípica, la qual cosa és un indici de la falta de sesgo en l'estimació de la primera. En el cas de la línia A la incorporació de l'any-estació com aleatori va estimar una tendència de 0.10 gazapos per generació, resultant més coincident als resultats fenotípics i la resposta estimada prèviament emprant una població control. Es presenta l'anàlisi genètic del caràcter ND, en les línies A, V i H, amb models sense dominància, dominància aleatòria i dominància completa (models 6, 8 i complet). Respecte al model complet les estimes de les variàncies aleàtoria i consanguinea van ser de 0.09 i 2.15 en la línia A, 0.13 i 1.99 en la V i de 0.3 i 4.93 en la H. La covariància entre els efectes aditius i dominants en la població completament consanguínia va ser de -0.65, -0.69 i -0.06 per a les línies A, V i H, respectivament. Els resultats amb el model complet van mantindre una concordança raonable amb els corresponents als models aproximats. Es va desenrotllar l'estimació de la variància genètica poblacional per a un cert subconjunt d'animals. Estos subconjunts els definixen animals de les últimes generacions de les línies A, V i H. En este sentit les poblacions A, V i H es van conformar amb les generacions 40 a 43, 37 a 39 i 11 a 14, respectivament. En la línia A es va observar una disminució de la variància genètica aditiva en tots els models. En la línia V es va observar una reducció de l'estima de l'heretabilitat i de les variàncies aditiva, dominant i total. En la línia H es va observar un augment de la variància total impulsad / Fernández, EN. (2016). Estimación de efectos genéticos aditivos y no aditivos en líneas maternales de conejos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62534

Tesis por compendio / [ES] Los residuos de antibióticos en la leche constituyen un aspecto de gran importancia para la salud pública y pueden tener un efecto negativo en la industria láctea. Para proteger al consumidor se han establecido los Límites Máximos de Residuos (LMR) para diferentes antibióticos en la leche cruda. Sin embargo, la transferencia de estas sustancias de la leche al queso ha sido poco estudiada y, por lo tanto, se desconoce el impacto de la presencia de antibióticos sobre el proceso de elaboración y la seguridad del queso. El objetivo de la tesis ha sido evaluar la transferencia de los antibióticos más empleados en el ganado caprino lechero, desde la leche a quesos curados y frescos, así como estudiar el efecto sobre el proceso de fabricación y la calidad de los quesos durante la maduración. Para alcanzar el objetivo se han realizado elaboraciones de quesos curados (60 días) a partir de leche en presencia de diversos antibióticos (amoxicilina, bencilpenicilina, cloxacilina, eritromicina, ciprofloxacina, enrofloxacina y oxitetraciclina) a niveles admisibles (LMR) y fabricaciones de leche libre de antibiótico como referencia. Los resultados obtenidos sugieren que la mayor parte de los antibióticos en la leche no afectaron al proceso de fabricación del queso. Solamente la eritromicina y oxitetraciclina incrementaron el tiempo requerido en el proceso de elaboración. Respecto a las características del queso evaluadas a diferentes tiempos de maduración (0, 30 y 60 días), las pocas diferencias encontradas se refirieron a la concentración de ácidos grasos libres, el color y las propiedades de textura, pero en su mayoría no fueron detectadas en la evaluación sensorial. Sin embargo, cantidades variables de antibióticos, se transfirieron de la leche al queso (entre 7,4 y 68%). Las quinolonas y oxitetraciclina presentaron las más elevadas tasas de retención, así como persistencia a lo largo de la maduración, con altas concentraciones de quinolonas (enrofloxacina: 148±12 µg/kg; ciprofloxacina: 253±24 µg/kg) y de oxitetraciclina (20±5,7 µg/kg) después de los 60 días de curado. En el estudio de quesos frescos, se evaluó la presencia de residuos de medicamentos en la leche pasteurizada y en los quesos frescos a partir de leche de cabra con antibióticos (amoxicilina, bencilpenicilina, cloxacilina, neomicina, eritromicina, ciprofloxacina, enrofloxacina y oxitetraciclina) a niveles de seguridad (LMR). Los resultados mostraron que altas cantidades de antibióticos, entre el 71 y el 100% de la concentración inicial en la leche cruda, permanecieron en la leche pasteurizada y que fueron transferidas al queso en gran medida, con porcentajes de retención que oscilaron entre 37,5 y 75%. Con respecto a los márgenes de seguridad de estos productos, se calcularon teniendo en cuenta diferentes grupos de edades (niños, adolescentes y adultos), y los efectos negativos de estos antibióticos sobre la salud. Los resultados indicaron que el mínimo margen de seguridad en la leche pasteurizada lo presentaron la ciprofloxacina, enrofloxacina, y eritromicina para el grupo de niños. En relación al queso fresco, se obtuvo un elevado margen de seguridad para todos los antibióticos y grupos de edad considerados, lo que sugiere que este producto probablemente no tenga efectos negativos en la salud del consumidor. Es importante enfatizar que concentraciones relativamente altas de antibióticos podrían permanecer en la leche de cabra pasteurizada y productos relacionados, como los quesos frescos y de corta maduración. La presencia de estos antibióticos podría contribuir al desarrollo y propagación de la resistencia a los antimicrobianos que actualmente constituye un grave problema a nivel mundial. Los resultados de este trabajo podrían servir a las autoridades de salud pública para evaluar si los sistemas actuales de control de antibióticos en la leche y los productos lácteos son adecuados o deberían ser revisados. / [CA] Els residus d'antibiòtics en la llet animal constitueixen un aspecte de gran importància per a la salut pública, i poden tindre un efecte negatiu en la indústria làctia. Per a protegir al consumidor s'han establit els Límits Màxims de Residus (LMR) per a diferents medicaments veterinaris en la llet crua. No obstant això, la transferència d'estes substàncies de la llet al formatge ha sigut poc estudiada i, per tant, es desconeix el impacte de la presència de antibiòtics sobre el procés d'elaboració i la seguretat del formatge. L'objectiu de la tesi ha sigut avaluar la transferència dels antibiòtics més empleats en el bestiar caprí lleter, des de la llet a formatges curats i frescos, així com l'efecte sobre el procés de fabricació i la qualitat dels formatges durant la maduració. Per a aconseguir l'objectiu s'han realitzat elaboracions de formatges curats (60 dies) a partir de llet en presència de diversos antibiòtics (amoxicilina, bencilpenicilina, cloxacilina, eritromicina, ciprofloxacina, enrofloxacina i oxitetraciclina) a nivells admissibles (LMR) i fabricacions de llet lliure d'antibiòtic (control) com a referència. Els resultats obtinguts suggerixen que la major part dels antibiòtics en la llet no van afectar el procés de fabricació del formatge. Només l'eritromicina i l'oxitetraciclina van incrementar el temps requerit en el procés d'elaboració del formatge. Respecte a les característiques del formatge avaluades a diferents temps de maduració (0, 30 i 60 dies), les poques diferències trobades es van referir a la concentració d'àcids greixos lliures, el color i les propietats de textura, però majoritàriament no van ser detectades en l'avaluació sensorial. No obstant això, quantitats variables d'antibiòtics, es van transferir de la llet al formatge (entre 7,4 i 68%). Les quinolones i l'oxitetraciclina van presentar les més elevades taxes de retenció, així com persistència al llarg de la maduració, amb altes concentracions de quinolones (enrofloxacina: 148±12 µg/kg; ciprofloxacina: 253±24 µg/kg) i d'oxitetraciclina (20±5,7 µg / kg) després dels 60 dies de curació. En l'estudi de formatges frescos, es va avaluar la presència de residus de medicaments en la llet pasteuritzada i en els formatges frescos a partir de llet de cabra amb antibiòtics (amoxicilina, bencilpenicilina, cloxacilina, neomicina, eritromicina, ciprofloxacina, enrofloxacina i oxitetraciclina) a nivells de seguretat (LMR). Els resultats van mostrar que altes quantitats d'antibiòtics, entre el 71 i el 100% de la concentració inicial en la llet crua, van romandre en la llet pasteuritzada i que van ser transferides al formatge en gran manera, amb percentatges de retenció que van oscil·lar entre 37,5 i 75%. Respecte als marges de seguretat d'estos productes, es van calcular tenint en compte diferent grups d'edats (xiquets, adolescents i adults), i els efectes negatius d'estos antibiòtics sobre la salut. Els resultats van indicar que el mínim marge en la llet pasteuritzada ho van presentar la ciprofloxacina, la enrofloxacina, i l'eritromicina per al grup de xiquets. En relació al formatge fresc, es va obtindre un elevat marge de seguretat per a tots els antibiòtics i grups d'edat considerats, la qual cosa suggereix que este producte probablement no tinga efectes negatius en la salut del consumidor. És important emfatitzar que concentracions relativament altes d'antibiòtics podrien romandre en la llet de cabra pasteuritzada i productes relacionats, com els formatges frescos i de curta maduració. La presència d'estos antibiòtics podria contribuir al desenrotllament i propagació de la resistència als antimicrobians que actualment constitueix un greu problema a nivell mundial. Els resultats d'este treball podrien servir les autoritats de salut pública per a avaluar si els sistemes actuals de control d'antibiòtics en la llet i els productes lactis són adequats o haurien de ser revisats. / [EN] Antibiotic residues in milk are a great concern for public health, and they have negative implications for the dairy industry. To guarantee the safety of milk and derivates, Maximum Residues Limits (MRL) for different veterinary drugs in raw milk have been established. However, the transfer of these substances from milk to cheese, has been poorly studied and, therefore, the impact of the use of raw milk containing antibiotics on the cheese-making and the cheese safety is thus far unknown. The aim of this thesis was to evaluate the transfer of the most widely used antibiotics used in dairy goats, from milk to matured and fresh cheese, as well as their effect on the cheese-making process and the quality characteristics of the cheeses during ripening. To this end, antibiotic-free milk was spiked individually with seven veterinary drugs (amoxicillin, benzylpenicillin, cloxacillin, erythromycin, ciprofloxacin, enrofloxacin and oxytetracycline) and used to make mature Tronchón cheeses, which were analyzed at different ripening times (0, 30, and 60 days) to determine antibiotic residues, pH, chemical composition, proteolytic and lipolytic activities, color, and textural properties. The cheese-making process was unaffected by the presence of most antibiotics in milk. Only erythromycin and oxytetracycline significantly increased the time required for cheese production. Regarding cheese characteristics, the few differences found were related to the free fatty acid concentration, color and textural properties, which remained mostly undetected by the sensory analysis panelists. However, variable amounts of antibiotics, ranging from 7.4 to 68 %, were transferred from milk spiked with antibiotics, to cheese. Oxytetracycline and quinolones presented the highest retention rates as well as persistence along maturation, with high concentrations of quinolones (enrofloxacin: 148±12 µg/kg, ciprofloxacin: 253±24 µg/kg) and oxytetracycline residues (20±5.7 µg/kg) in cheeses after 60 days of ripening. In the study of fresh cheeses was evaluated the presence of drug residues in pasteurized fluid milk and fresh cheeses obtained from goat milk containing antibiotics (amoxicillin, benzylpenicillin, cloxacillin, neomycin, erythromycin, ciprofloxacin, enrofloxacin and oxytetracycline) at safety levels (MRLs). The safety margin of these dairy products for consumers was also evaluated. Results showed that high amounts of antibiotics, between 71-100% of the initial concentration in raw milk, remained in pasteurized goat milk and were transferred to cheese to a high extent, with retention percentages ranging from 37.5 to 75%. Regarding the safety margin of goat milk products, calculated taking into account different age groups (children, teenagers and adults), and the published negative effects of such antibiotics on consumer health, results indicate that the minimum safety margin of pasteurized milk was obtained for ciprofloxacin, enrofloxacin and erythromycin in the group of children. Regarding fresh cheese, an elevated safety margin was obtained for all antibiotics and age groups considered. It is important to emphasize that relatively high concentrations of antibiotics could remain in pasteurized fluid goat milk and related products such as fresh cheese and cheeses of a short ripening period. The presence of these antibiotics in dairy products might contribute to the development and spread of antimicrobial resistance, which is considered an important public health concern worldwide. The result of this research could serve the public health authorities to assess if current control systems of antibiotics in milk and dairy products are adequate or have to be revised. / Por último, quiero dar las gracias a la educación pública que permite que la economía no sea una barrera para la formación y al “Programa de ayudas a la investigación” (FPI-2014) de la Universitat Politècnica de Valencia, que me concedió la oportunidad de realizar está investigación durante los 4 años de trabajo. / Quintanilla Vázquez, PG. (2019). Effect of antibiotics in goat milk on the manufacture and characteristics of cheese [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/125701 / Compendio

[ES] En esta tesis doctoral, se realizaron tres estudios exhaustivos con Seriola mediterránea (Seriola dumerili) con el propósito de evaluar su potencial para la acuicultura marina. Cada experimento se centró en aspectos específicos de la sustitución de harina de pescado (HP) y aceite de pescado (AP) en la dieta de estas especies, abordando múltiples parámetros de salud, crecimiento y respuesta fisiológica. En el primer estudio, se diseñaron tres experimentos para evaluar la sustitución parcial y total del AP por una combinación de aceites vegetales (linaza, girasol y palma). Además, se investigó la adición de un probiótico compuesto por Lactobacillus brevis y Lactobacillus buchneri en el pienso con sustitución total de aceite de pescado. A lo largo de 109 días, se observó que no hubo diferencias significativas en el crecimiento ni en los parámetros nutritivos entre los distintos tratamientos. Sin embargo, la sustitución de AP afectó la supervivencia, siendo el grupo con sustitución parcial (FO 25) el que presentó mayor supervivencia, mientras que el grupo con sustitución total de aceite de pescado (FO 0+) mostró una mayor mortalidad. Además, se identificaron diferencias en índices biométricos y en el perfil de ácidos grasos, indicando cambios en la histología intestinal e hepática. La investigación reveló que la sustitución total de aceite de pescado no afectó negativamente a las seriolas, pero la adición de probióticos no generó mejoras sustanciales en los parámetros analizados. En el segundo estudio, se evaluó el efecto de la alimentación de Seriola mediterránea sobre el estrés oxidativo y los parámetros plasmáticos, utilizando las mismas dietas que en el estudio anterior. La sustitución de AP no afectó la actividad de las enzimas analizadas en el hígado y el tracto digestivo, aunque se observaron diferencias en la peroxidación lipídica, especialmente en los grupos con sustitución total de aceite de pescado (FO 100 y FO 0+). Los parámetros hematológicos también mostraron diferencias, destacando la disminución del colesterol en los peces alimentados sin aceite de pescado (FO 0 y FO 0+). En este contexto, se concluyó que la sustitución total de AP no afectó significativamente al estrés oxidativo ni a los parámetros sanguíneos, y la inclusión de probióticos no generó efectos positivos sustanciales en estos aspectos. El tercer estudio se centró en la sustitución de harina de pescado y aceite de pescado, ensayando seis dietas diferentes. La supervivencia fue el único parámetro significativamente afectado, observando un impacto negativo con la sustitución total de harina de pescado (FM100). A nivel histológico, se identificaron cambios en el intestino y el hígado, siendo más prominentes con la sustitución total de harina de pescado. El análisis de la microbiota intestinal reveló diferencias en la diversidad y riqueza entre los grupos con máxima sustitución de HP y AP que no afectaron negativamente el crecimiento y la supervivencia. En términos generales, se concluyó que es posible una sustitución completa del AP sin afectar a los animales, pero la sustitución total de la harina de pescado no obtuvo buenos resultados en la supervivencia y presentó mayores efectos en el hígado e intestino. Al analizar los resultados de los tres estudios, se concluye que la sustitución completa del AP es viable sin afectar negativamente a las seriolas en términos de crecimiento, parámetros nutritivos, estrés oxidativo y parámetros sanguíneos. En contraste, la sustitución completa de harina de pescado afecta negativamente la supervivencia y genera alteraciones a nivel histológico en el intestino e hígado, siendo posible hasta un 66%. Estos hallazgos contribuyen significativamente a la comprensión de las implicaciones de la sustitución de ingredientes en la alimentación de Seriola mediterránea en contextos acuícolas, proporcionando información valiosa para la gestión sostenible de estas especies. / [CA] En aquesta tesi doctoral, s'han realitzat tres estudis exhaustius amb Seriola mediterrània (Seriola dumerili) amb la finalitat d'avaluar el seu potencial per a la aqüicultura marina. Cada experiment s'ha centrat en aspectes específics de la substitució de farina de peix (FP) i oli de peix (OP) en la dieta d'aquestes espècies, abordant múltiples paràmetres de salut, creixement i resposta fisiològica. En el primer estudi, es van dissenyar tres experiments per avaluar la substitució parcial i total de l'AP per una combinació d'olis vegetals (llinatge, gira-sol i palma). A més, es va investigar l'addició d'un probiòtic compost per Lactobacillus brevis i Lactobacillus buchneri en el pinso amb substitució total d'oli de peix. Al llarg de 109 dies, es va observar que no hi havia diferències significatives ni en el creixement ni en els paràmetres nutritius entre els diferents tractaments. No obstant això, la substitució de l'OP va afectar la supervivència, sent el grup amb substitució parcial (FO 25) el que va presentar major supervivència, mentre que el grup amb substitució total d'oli de peix (FO 0+) va mostrar una major mortalitat. A més, es van identificar diferències en índexs biomètrics i en el perfil d'àcids grassos, indicant canvis en la histologia intestinal i hepàtica. La investigació va revelar que la substitució total d'oli de peix no va afectar negativament les serioles, però l'addició de probiòtics no va generar millores substancials en els paràmetres analitzats. En el segon estudi, es va avaluar l'impacte de la alimentació de Seriola mediterrània sobre l'estrès oxidatiu i els paràmetres plasmàtics, utilitzant les mateixes dietes que en l'estudi anterior. La substitució de l'AP no va afectar l'activitat d'enzims analitzades en el fetge i el tracte digestiu, encara que es van observar diferències en la peroxidació lipídica, especialment en els grups amb substitució total d'oli de peix (FO 100 i FO 0+). Els paràmetres hematològics també van mostrar diferències, destacant la disminució del colesterol en els peixos alimentats sense oli de peix (FO 0 i FO 0+). En aquest context, es va concloure que la substitució total d'OP no va afectar significativament l'estrès oxidatiu ni els paràmetres sanguinis, i la inclusió de probiòtics no va generar efectes positius substancials en aquests aspectes. El tercer estudi es va centrar en la substitució de farina de peix i oli de peix, assajant sis dietes diferents. La supervivència va ser l'únic paràmetre significativament afectat només en la substitució total de farina de peix (FM100). A nivell histològic, es van identificar canvis en l'intestí i el fetge, sent més prominents amb la substitució total de farina de peix. L'anàlisi de la microbiota intestinal va revelar diferències en la diversitat i riquesa entre els grups amb màxima substitució de FP i OP que no van afectar negativament el creixement i la supervivència. En termes generals, es va concloure que és possible una substitució completa d'OP sense afectar els animals, però la substitució total de la farina de peix no va obtenir bons resultats en la supervivència i va presentar majors efectes en el fetge i intestí. En analitzar els resultats dels tres estudis, es conclou que la substitució completa d'OP és viable sense afectar negativament les serioles en termes de creixement, paràmetres nutritius, estrès oxidatiu i paràmetres sanguinis. En contrast, la substitució completa de farina de peix afecta negativament la supervivència i genera alteracions a nivell histològic en l'intestí i fetge, essent possible fins a un 66%. Aquests descobriments contribueixen significativament a la comprensió de les implicacions de la substitució d'ingredients en l'alimentació de Seriola mediterrània en contextos aquiculturals, proporcionant informació valuosa per a la gestió sostenible d'aquestes espècies. / [EN] In this doctoral thesis, three comprehensive studies were conducted with Mediterranean yellowtail (Seriola dumerili) to assess its potential for marine aquaculture. Each experiment focused on specific aspects of fishmeal (FM) and fish oil (FO) substitution in the diet of these species, addressing multiple parameters of health, growth, and physiological response. In the first study, three experiments were designed to evaluate the partial and total substitution of AP with a combination of vegetable oils (flaxseed, sunflower, and palm). Additionally, the addition of a probiotic composed of Lactobacillus brevis and Lactobacillus buchneri was investigated in the feed with total substitution of fish oil. Over 109 days, no significant differences were observed in either growth or nutritional parameters among the various treatments. However, the substitution of FO affected survival, with the partial substitution group (FO 25) showing higher survival, while the group with total substitution of fish oil (FO 0+) exhibited higher mortality. Differences in biometric indices and fatty acid profiles were identified, indicating changes in intestinal and hepatic histology. The research revealed that the total substitution of fish oil did not adversely affect yellowtails, but the addition of probiotics did not yield substantial improvements in the analyzed parameters. In the second study, the effect of feeding Mediterranean yellowtail on oxidative stress and plasma parameters was evaluated using the same diets as in the previous study. The substitution of AP did not affect the activity of enzymes analyzed in the liver and digestive tract, although differences were observed in lipid peroxidation, especially in groups with total substitution of fish oil (FO 100 and FO 0+). Hematological parameters also showed differences, with a decrease in cholesterol in fish fed without fish oil (FO 0 and FO 0+). In this context, it was concluded that the total substitution of AP did not significantly affect oxidative stress or blood parameters, and the inclusion of probiotics did not generate substantial positive effects in these aspects. The third study focused on the substitution of fishmeal and fish oil, testing six different diets. Survival was the only parameter significantly affected, with a negative impact observed with the total substitution of fishmeal (FM100). At the histological level, changes in the intestine and liver were identified, being more prominent with the total substitution of fishmeal. The analysis of intestinal microbiota revealed differences in diversity and richness among groups with maximum substitution of FM and FO that did not negatively affect growth and survival. In general, it was concluded that complete substitution of FO is possible without affecting the animals, but total substitution of fishmeal did not yield good results in terms of survival and presented greater effects on the liver and intestine. Analyzing the results of the three studies, it is concluded that complete substitution of FO is viable without negatively affecting yellowtails in terms of growth, nutritional parameters, oxidative stress, and blood parameters. In contrast, complete substitution of fishmeal negatively affects survival and induces alterations at the histological level in the intestine and liver, being possible up to 66%. These findings contribute significantly to understanding the implications of ingredient substitution in the feeding of Mediterranean yellowtail in aquacultural contexts, providing valuable information for sustainable management of these species. / Los trabajos publicados han tenido financiación por parte de distintas administraciones como: Generalitat Valenciana: “Ingredientes alternativos en piensos para Seriola dumerili: efecto en el crecimiento y en la calidad de la carne”. Ref: AICO/2015/123; Universitat Politècnica de València. Ayudas para investigadores predoctorales para publicación PAID-12-21. “Seriola dumerili”. Salud intestinal de la Seriola dumerili alimentada con ingredientes alternativos a la harina y aceite de pescado y Gobierno de España: Ministerio de Economía y Empresa “sustitución de harina y aceite de pescado en dietas para Seriola dumerili. Pruebas de alimentación y estudios analíticos: proteínas”. Ref: AGL2011-30547-C03-02 / Milián Sorribes, MC. (2024). Salud intestinal de la Seriola dumerili alimentada con ingredientes alternativos a la harina y aceite de pescado [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202902