[ES] El agua es un recurso indispensable para la vida y de gran importancia, para el desarrollo de la humanidad a lo largo de su historia y visión actual y futura, sin embargo, el uso de tan vital recurso natural cada día se hace de forma insostenible, que pudiese llegar a comprometer su disponibilidad para el abastecimiento de las poblaciones, como se evidencia en la actualidad en algunas regiones del mundo, cuyo aprovechamiento prevalece como derecho humano universal. De ahí, que este uso ineficiente del agua y la degradación de su calidad, constituyen uno de los principales frenos para avanzar por senderos de la sostenibilidad global, regional y local, lo que incrementa la vulnerabilidad de las comunidades, de la infraestructura y los servicios básicos. Es por ello, que el agua se convierte en el centro y motor del Desarrollo Sostenible y resulta fundamental para la supervivencia de la vida humana, y es hora, que los gobiernos, industrias, empresas y sociedad en general, trabajen mancomunadamente en busca de encontrar la manera de gestionarla de forma sostenible adoptando un enfoque holístico e integrado, que permita la seguridad hídrica y alcanzar el equilibrio y conservación de los ecosistemas, ya que es un recurso limitado e insustituible y sólo funciona como recurso renovable, si está bien gestionado. En atención a ello, y en procura de contribuir a la gestión sostenible del recurso hídrico por las empresas prestadoras de este servicio, la presente tesis doctoral, desarrolla una propuesta metodológica para la evaluación del desempeño y la sostenibilidad ambiental en la gestión del agua potable, con aplicación a la empresa Aguas de Mérida C.A. del estado Mérida, Venezuela. Dicha propuesta, se origina a partir de la selección y combinación de cuatro metodologías existentes, que permitieron, de manera innovadora, incorporar el parámetro ambiental como un pilar de la prestación del servicio de agua potable y romper paradigmas de los sistemas de indicadores tradicionales aplicados al sector, especialmente, en los aspectos de cobertura, calidad, cantidad y continuidad; así, se logró interrelacionar las dimensiones de la sostenibilidad y construir un Sistema de Indicadores para la Evaluación del Desempeño y Sostenibilidad Ambiental (SIEDSA), conformado por 21 Indicadores Estratégicos (cuali-cuantitativos) y el Índice del Desempeño y Sostenibilidad Ambiental de la Prestación del Servicio de Agua Potable (IDSAAP), resultando, en su conjunto, un modelo innovador para la gestión ecoeficiente del agua, el cual pretende ser una herramienta útil y flexible para el uso de las empresas prestadoras del servicio de agua potable, dando pie a la toma de decisiones oportunas con visión prospectiva y propositiva para alcanzar la ecoeficiencia del sistema. La presente tesis doctoral, es fundamento para generación de nuevas líneas de investigación, que incluyan el ciclo urbano del agua en su integralidad, articulando investigadores, grupos de investigación e instituciones públicas y privadas involucradas en el sector agua potable y saneamiento. Consolidar la presente tesis doctoral, ratifica el compromiso ciudadano y del sector universitario, en torno a los acuerdos y declaraciones internacionales para garantizar el acceso al agua potable como derecho humano fundamental, en consonancia a los Objetivos del Desarrollo Sostenible (ODS-2030), en especial, el objetivo siete de la Declaración del Milenio referido a la sostenibilidad ambiental y el Objetivo Global para el Agua Post- 2015 "Asegurando agua sostenible para todos". / [CAT] L'aigua és un recurs indispensable per a la vida i de gran importància, per al desenvolupament de la humanitat al llarg de la seua història i visió actual i futura, no obstant això, l'ús de tan vital recurs natural cada dia es fa de forma insostenible, que poguera arribar a comprometre la seua disponibilitat per al proveïment de les poblacions, com s'evidencia en l'actualitat en algunes regions del món, l'aprofitament del qual preval com a dret humà universal. D'ací, que aquest ús ineficient de l'aigua i la degradació de la seua qualitat, constitueixen un dels principals frens per a avançar per senderes de la sostenibilitat global, regional i local, la qual cosa incrementa la vulnerabilitat de les comunitats, de la infraestructura i els serveis bàsics. És per això, que l'aigua es converteix en el centre i motor del Desenvolupament Sostenible i resulta fonamental per a la supervivència de la vida humana, i és hora, que els governs, indústries, empreses i societat en general, treballen mancomunadament a la recerca de trobar la manera de gestionar-la de forma sostenible adoptant un enfocament holístic i integrat, que permeta la seguretat hídrica i aconseguir l'equilibri i conservació dels ecosistemes, ja que és un recurs limitat i insubstituïble i només funciona com a recurs renovable, si està ben gestionat. En atenció a això, i en procura de contribuir a la gestió sostenible del recurs hídric per les empreses prestadores d'aquest servei, la present tesi doctoral, desenvolupa una proposta metodològica per a l'avaluació de l'acompliment i la sostenibilitat ambiental en la gestió de l'aigua potable, amb aplicació a l'empresa Aigües de Mèrida C.A. de l'estat Mèrida, Veneçuela. Aquesta proposta, s'origina a partir de la selecció i combinació de quatre metodologies existents, que van permetre, de manera innovadora, incorporar el paràmetre ambiental com un pilar de la prestació del servei d'aigua potable i trencar paradigmes dels sistemes d'indicadors tradicionals aplicats al sector, especialment, en els aspectes de cobertura, qualitat, quantitat i continuïtat; així, es va aconseguir interrelacionar les dimensions de la sostenibilitat i construir un Sistema d'Indicadors per a l'Avaluació de l'Acompliment i Sostenibilitat Ambiental (*SIEDSA), conformat per 21 Indicadors Estratègics (*cuali-quantitatius) i l'Índex de l'Acompliment i Sostenibilitat Ambiental de la Prestació del Servei d'Aigua Potable (*IDSAAP), resultant, en el seu conjunt, un model innovador per a la gestió ecoeficient de l'aigua, el qual pretén ser una eina útil i flexible per a l'ús de les empreses prestadores del servei d'aigua potable, donant motiu a la presa de decisions oportunes amb visió prospectiva i *propositiva per a aconseguir l'ecoeficiència del sistema. La present tesi doctoral, és fonament per a generació de noves línies d'investigació, que incloguen el cicle urbà de l'aigua en la seua *integralidad, articulant investigadors, grups d'investigació i institucions públiques i privades involucrades en el sector aigua potable i sanejament. Consolidar la present tesi doctoral, ratifica el compromís ciutadà i del sector universitari, entorn dels acords i declaracions internacionals per a garantir l'accés a l'aigua potable com a dret humà fonamental, d'acord als Objectius del Desenvolupament Sostenible (*ODS-2030), especialment, l'objectiu set de la Declaració del Mil·lenni referit a la sostenibilitat ambiental i l'Objectiu Global per a l'Aigua Post- 2015 "Assegurant aigua sostenible per a tots". / [EN] Water is an indispensable resource for life and of great importance for the development of humanity throughout its history and current and future vision, however, the use of such a vital natural resource every day is done in an unsustainable way, that could compromise its availability for the supply of the populations, as is currently evident in some regions of the world, whose exploitation prevails as a universal human right. Hence, this inefficient use of water and the degradation of its quality, constitute one of the main obstacles to advance on paths of global, regional and local sustainability, which increases the vulnerability of communities, infrastructure and services. basic That is why water becomes the center and engine of Sustainable Development and is essential for the survival of human life, and it is time that governments, industries, companies and society in general, work together to find the way to manage it in a sustainable way adopting a holistic and integrated approach, which allows water security and achieve balance and conservation of ecosystems, since it is a limited and irreplaceable resource and only works as a renewable resource, if well managed. In response to this, and in order to contribute to the sustainable management of water resources by the companies providing this service, this doctoral thesis develops a methodological proposal for the evaluation of performance and environmental sustainability in the management of drinking water, with application to the company Aguas de Mérida CA of the state Merida, Venezuela. This proposal originates from the selection and combination of four existing methodologies, which allowed, in an innovative way, to incorporate the environmental parameter as a pillar of the drinking water service provision and to break paradigms of the traditional indicator systems applied to the sector, especially in the aspects of coverage, quality, quantity and continuity; Thus, it was possible to interrelate the dimensions of sustainability and build a System of Indicators for the Evaluation of Performance and Environmental Sustainability (SIEDSA), made up of 21 Strategic Indicators (qualitative-quantitative) and the Environmental Performance and Sustainability Index of the Performance of the Drinking Water Service (IDSAAP), resulting, as a whole, an innovative model for the ecoefficient management of water, which aims to be a useful and flexible tool for the use of companies providing drinking water service, giving rise to the making timely decisions with prospective and proactive vision to achieve eco-efficiency of the system. The present doctoral thesis is the basis for the generation of new lines of research that include the urban water cycle in its integrality, articulating researchers, research groups and public and private institutions involved in the drinking water and sanitation sector. To consolidate this doctoral thesis, ratifies the commitment of citizens and the university sector, regarding international agreements and declarations to guarantee access to drinking water as a fundamental human right, in accordance with the Sustainable Development Goals (ODS-2030), in special, objective seven of the Millennium Declaration referring to environmental sustainability and the Global Goal for Post-2015 Water "Ensuring sustainable water for all". / Peña Rodríguez, KDV. (2019). Desarrollo de una metodología para la evaluación del desempeño y la sostenibilidad ambiental en la gestión del agua potable. Caso de Estudio: Aguas de Mérida C.A. (Venezuela) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/122313 / TESIS

[EN] The execution of construction projects presents risk, uncertainty and variability. Contingencies of any type, be they time, money, raw materials, equipment, labor, etc., are a tool to manage risks and absorb variability and uncertainty. Managing contingencies is relevant in improving project performance. Many authors have proposed methods to estimate the optimal size of contingencies. However, many of these methods are academic in nature and according to certain authors professionals are not applying them because they were not based in actual construction company practice. This research describes how construction companies use contingencies to manage risks during the execution phase of projects. A case study approach was selected to this research. Two large Spanish construction companies were chosen as units of analysis. One of the firms is an integrated company (a company that works exclusively for the promotor of its corporate group and that obtains projects without participating in any kind of bid), the other firm is a non-integrated company (it basically wins its contracts in competitive bids). To increase the external validity of the research, the results were contrasted with managers from six different construction companies other than the units of analysis. The essential outcome of the research is a descriptive model of contingency management for construction companies. The model shows that construction companies define objectives prior to the start of the project. To achieve the objectives the uncertainty that surrounds them should be absorbed. To that end, companies define in a subjective manner time and cost contingencies (to cover threats and to assess opportunities); they also use tolerances in specifications and inventory and capacity buffers (additional resources). / [ES] La ejecución de obras presenta riesgo, incertidumbre y variabilidad. Las reservas para contingencias son colchones de todo tipo de recursos que se utilizan para cubrir los riesgos y absorber la variabilidad y la incertidumbre. Su gestión es relevante para mejorar el rendimiento de las obras. Numerosos autores proponen métodos para estimar su tamaño óptimo. Sin embargo muchos de esos métodos son de naturaleza académica y los profesionales no los utilizan, según ciertos autores porque no están basados en la práctica real de las empresas. Esta investigación describe cómo utilizan desde un punto de vista práctico las empresas constructoras las reservas para contingencias para gestionar los riesgos durante la fase de ejecución de las obras. El estudio de caso fue el método de investigación elegido. Las unidades de análisis fueron dos grandes empresas constructoras españolas: una empresa integrada (no consigue sus contratos en licitaciones competitivas pues solo trabaja para su cliente interno) y otra empresa no integrada (debe competir para conseguir obras). Para incrementar la validez externa de los resultados de la investigación, estos fueron contrastados con directivos de seis empresas constructoras diferentes a las dos empresas analizadas y diferentes entre sí. El resultado esencial de la investigación es un modelo de gestión de reservas para contingencias. El modelo muestra que las empresas constructoras definen los objetivos de las obras previamente al comienzo de su ejecución. Para alcanzar los objetivos es necesario absorber la incertidumbre que los rodea. A tal fin, las empresas definen de forma subjetiva reservas para contingencias de tiempo y coste, para cubrir amenazas y para valorar oportunidades; también utilizan tolerancias en las especificaciones y colchones de inventarios y de capacidad (recursos adicionales). / [CAT] L'execució d'obres presenta risc, incertesa i variabilitat. Les reserves per a contingències són reserves de qualsevol classe de recursos que s'utilitzen per a cobrir els riscos i absorbir la variabilitat i la incertesa. La seua gestió és rellevant per a millorar el rendiment de les obres. Nombrosos autors proposen mètodes per a estimar la seua dimensió òptim. No obstant això molts d'eixos mètodes són de naturalesa acadèmica i els professionals no els utilitzen, segons certs autors per que no estan basats en la pràctica real de les empreses. Esta investigació descriu com utilitzen des de el punt de vista pràctic les empreses constructores les reserves per a contingències per a gestionar els riscos durant la fase d'execució de les obres. L'estudi de cas va ser el mètode d'investigació triat. Les unitats d'anàlisi van ser dos grans empreses constructores espanyoles: una empresa integrada (no aconseguix els seus contractes en licitacions competitives perquè només treballa per al seu client intern) i una altra empresa no integrada (ha de competir per a aconseguir obres). Per a incrementar la validesa externa dels resultats de la investigació, estos van ser contrastats amb directius de sis empreses constructores diferents de les dos empreses analitzades i diferents entre si. El resultat essencial de la investigació és un model de gestió de reserves per a contingències. El model mostra que les empreses constructores definixen els objectius de les obres prèviament al començament de la seua execució. Per a assolir els objectius és necessari absorbir la incertesa que els rodeja. Amb este fi, les empreses definixen de forma subjectiva reserves per a contingències de temps i cost, per a cobrir amenaces i per a valorar oportunitats; també utilitzen toleràncies en les especificacions i reserves d'inventaris i de capacitat (recursos addicionals). / Ortiz González, JI. (2015). La gestión de riesgos en la obra mediante reservas para contingencias desde la perspectiva de la empresa constructora [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/51458 / TESIS

Tesis por compendio / [EN] The main objective of this thesis is to provide knowledge about the influence of nanomaterials as additives for food packaging purposes. Their influence on final packaging performance and also on the environmental impact of the whole packaging & product system, waste management once the packaging is empty. Besides, the environmental impacts not only considering global environmental impacts but ecotoxicity effects are analysed when nanomaterials are incorporated as additives for packaging. The common link between the research articles is according to the main objective intended of this thesis. This objective is to provide novel data and specific research work and results regarding nanomaterials on their application to packaging from different perspectives; functional but mainly environmental. The research activities carried out and detailed in each one of the published papers aim at providing valuable scientific contribution to such ambitious objective commented. Thus, it was considered a key starting point to carry out an exhaustive analysis of the State-of-the-Art on nanomaterials and their applications to food packaging. Due to the huge diversity of existing nanomaterials and that they can be applied not only to the package but to the food product, the analysis was made considering the final properties improvement of the package compared to those only considering conventional materials. The analysis considered three main categories for the properties studied: Technical, active and intelligent. The qualitative evaluation results were grouped to identify the ones with the most relevant potential actual and future for food packaging. That was made applying Multicriteria Decision Analysis (MCDA). Although some constraints were identified, such as no availability of specific applications for some nanomaterials, case by case analysis demands, it could be concluded that those nanomaterials have had been focused on barrier properties improvement, microbial activity reduction, mechanical functionality, and water permeability minimisation. Among the more than 84 publications reviewed, it could be observed that the one with the highest application potential was calcium carbonate or the chitosan, due to their combination of active and improved properties. Besides, nanoclays (caolinite), carbon nanotubes/nanofibres, and nanobiocomposites based on bioplastics like PLA and PHB were in the first ranking positions of the MCDA. Nonetheless the good ranking carbon nanotubes/nanofibres, there are still great uncertainties due to their citotoxicity and the non-desired migration potential to the food product. Another interesting result was that metallic particles like ZnO, TiO2 and Ag were not in the first ranking positions of the MCDA carried out. The potential influence of the presence of nanomaterials in the packaging recycling process as well as their influence on the final recycled material properties were evaluated in the second paper. Combinations of three different film polymers (polyethylene (PE), polypropylene (PP) y polyethilenterephtalate (PET) reinforce with four different nanomaterials (nanoclays, calcium carbonate, zinc dioxide and nano silver) were anaylised. Tested combinations were: PE-nanoclay, PE-CaCO3, PP-Ag, PET-ZnO, PET-Ag, PET-nanoclay. The experimental recycling tests show that smells and degradation fumes appears in the processing of PET reinforced with nanoclay, as well as increasing number of pinholes when this polymer is reinforced with Ag. / [ES] La presente tesis tiene como objetivo principal conocer la repercusión que la aplicación de nanomateriales como aditivos puede tener sobre las propiedades de los envases en los que se aplican, sobre los impactos ambientales del sistema de envase, así como en la gestión de los residuos generados una vez se han consumido los productos contenidos. Consecuencia de la investigación realizada en el marco de esta tesis, se han preparado tres artículos científicos que se adjuntan como anejos en su totalidad. El primero de ellos, se publicó en la revista ¿Packaging Technology and Science¿, el segundo en la revista ¿Waste Management¿ y el tercero en la revista ¿Journal of Cleaner Production¿. La selección de las revistas se realizó en base a la temática de cada artículo. El nexo de los artículos refleja de forma fiel los objetivos pretendidos en la tesis. Así, se consideró un buen punto de partida realizar un exhaustivo análisis del estado del arte de los nanomateriales empleados en envase alimentario. Debido a la enorme variedad de nanomateriales, y al hecho que pueden ser utilizados en algunos casos, tanto en el propio envase como sobre el propio producto contenido, el análisis se abordó desde el punto de vista de las propiedades mejoradas respecto a los materiales convencionales. El estudio, se basó en la valoración cualitativa de las propiedades mejoradas clasificadas en tres grupos: propiedades técnicas, activas e inteligentes. A pesar de las limitaciones observadas, tales como la ausencia de aplicaciones concretas para algunos nanomateriales, y la necesidad de análisis caso por caso, pudo concluirse que dichos materiales se han enfocado a la mejora de propiedades barrera, la reducción de la actividad microbiana, la mejora de las propiedades mecánicas y la reducción de la permeabilidad al agua. Las implicaciones derivadas de la presencia de nanomateriales en los procesos de reciclado de envases plásticos fueron evaluadas en el segundo trabajo. Se analizaron combinaciones de tres films plásticos polietileno (PE), polipropileno (PP) y polietiléntereftalato (PET) reforzados con cuatro nanomateriales diferentes (nanoarcilla, carbonato cálcico, óxido de zinc, y nanoplata). / [CA] La present tesi te com a principal objectiu conèixer la repercussió de la aplicació de nanomaterials com additius sobre les propietats finals d¿un envàs en la seua aplicació al sector alimentari, així com proporcionar les dades concretes del potencial de reciclat dels mateixos i els impactes ambientals en termes no únicament mediambientals, sinó també en relació amb la toxicitat que deriva de estes substancies. El nexe de unió dels articles manifesta de forma ferma els objectius proposats en la tesis, sent el objectiu final la aportació de dades i estudis concrets dins del camp dels nanomaterials aplicats a l¿envàs i la seua repercussió no sols funcional, sinó també i fonamentalment ambiental. Les investigacions plantejades i detallades en cadascú dels articles pretenen contribuir parcialment a un objectiu tan ambiciós com el que planteja aquest treball. Així mateix, es va considerar com a punt de partida portar a terme un exhaustiu anàlisis de l¿estat de l¿art dels nanomaterials incorporats en envasos per al sector alimentari. A causa de la varietat de nanomaterials, i pel fet de que en algunes ocasions es poden utilitzar tant en el envàs com sobre el propi producte contingut, el anàlisis es va afrontar des del punt de vista de les propietats millorades respecte als materials convencionals. La valoració qualitativa de les propietats millorades és va classificar en tres grups: propietats tècniques, actives e intel·ligents. Aquestes valoracions qualitatives es van agrupar posteriorment per a quantificar les propietats amb un major potencial actual i futur dels nanomaterials en el camp del envàs alimentari. Aquesta quantificació es va portar a terme mitjançant la tècnica de anàlisi multi criteri (MCDA en anglès). Malgrat les limitacions observades, com es la absència de aplicacions concretes per a alguns nanomaterials i la necessitat d¿analitzar cas per cas, si que es va poder concloure que els materials considerats en l¿anàlisi estaven enfocats a la millora de les propietats barrera, la reducció de l¿activitat microbiana, la millora de les propietats mecàniques i la reducció de la permeabilitat a l¿aigua. Entre els més de 84 materials referenciats, es va observar que els que presentaven un major potencial de aplicació eren el nanocarbonat càlcic o el quitosà, a causa de la possible combinació de propietats millorades i propietats actives. També de esta manera, les nanoargiles (caolinita), els nanotubs/nanofibres de carboni i els nanobiocomposites basats en bioplàstics com l¿Àcid Polilactic (PLA) i el polihidroxibutirat (PHB) figuren en els primers llocs de la llista de l¿anàlisi MCDA. Però malgrat la bona posició dels nanotubs/nanofibres de carboni, existeixen encara molts dubtes sobre la citoxicitat i la possibilitat de migració no desitjada cap al producte alimentari envasat. Com a resultat destacable del anàlisis, una gran part de les nanopartícules metàl·liques, tals com el ZnO, TiO2 i el Ag no van estar incloses entre els primers llocs de la llista de l¿anàlisi MCDA. Les limitacions derivades de la presència de nanomaterials en els processos de reciclat de envasos de plàstic van ser avaluades en el segon treball. Es van analitzar combinacions de tres films plàstics, polietilè (PE), polipropilè (PP) i polietilentereftalat (PET). Tots ells reforçats amb quatre nanomaterials diferents (nanoargila, carbonat càlcic, òxid de zinc, i nanoplata). Concretament, les combinacions testades van ser PE- nanoargila, PE-CaCO3, PP-Ag, PET-ZnO, PET-Ag, PET-nanoargila. / Sánchez Reig, MDC. (2015). Evaluación de los impactos ambientales derivados de nanomateriales aplicados al envase y embalaje [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/48554 / TESIS / Compendio

[ES] El objetivo general de la presente tesis doctoral propone una metodología para priorizar las dimensiones estratégicas de la Universidad Nacional Autónoma de Honduras (UNAH), con miras hacia el Desarrollo Sostenible. La propuesta metodológica comprende un enfoque de sostenibilidad, los aspectos contextuales del caso de estudio y los fundamentos de un método de toma de decisión multicriterio, denominado Proceso Analítico en Red. La propuesta metodológica ofrece a los funcionarios universitarios una visión integral de las dimensiones estratégicas, determinando tanto sus componentes, como elementos clave. En cuanto a la contribución al conocimiento científico, la propuesta metodológica se brinda como una herramienta de soporte para los funcionarios encargados de la toma de decisión; que permite construir el contexto de las dimensiones estratégicas y revelar aquellas prioritarias para el desarrollo universitario. Para alcanzar el objetivo general, se aplicó una triangulación metodológica, utilizando entrevistas semi-estructuradas, grupos focales y cuestionarios. Los procesos de análisis se apoyaron en el software Superdecisions®, para realizar los cálculos y facilitar el análisis de resultados. Ante los resultados obtenidos en el caso de estudio y en otra entidad en que se aplicó la propuesta metodológica, se concluye que las prioridades estratégicas son variadas, y dependen de factores como el enfoque de desarrollo que se promueve, los aspectos contextuales de las universidades y las perspectivas e influencias de los funcionarios. De manera que, la propuesta puede ser aplicada en otras universidades tomando en cuenta los factores que se han mencionado. / [CA] L'objectiu general de la present tesi doctoral proposa una metodologia per a prioritzar les dimensions estratègiques de la Universitat Nacional Autònoma d'Hondures (UNAH), amb mires cap al Desenvolupament Sostenible. La proposta metodològica comprén un enfocament de sostenibilitat, els aspectes contextuals del cas d'estudi i els fonaments d'un mètode de presa de decisió multicriteri, denominat Procés Analític en Xarxa. La proposta metodològica ofereix als funcionaris universitaris una visió integral de les dimensions estratègiques, determinant tant els seus components, com a elements clau. Quant a la contribució al coneixement científic, la proposta metodològica es brinda com una eina de suport per als funcionaris encarregats de la presa de decisió; que permet construir el context de les dimensions estratègiques i revelar aquelles prioritàries per al desenvolupament universitari. Per a aconseguir l'objectiu general, es va aplicar una triangulació metodològica, utilitzant entrevistes semi-estructurades, grups focals i qüestionaris. Els processos d'anàlisis es van recolzar en el programari Superdecisions®, per a realitzar els càlculs i facilitar l'anàlisi de resultats. Davant els resultats obtinguts en el cas d'estudi i en una altra entitat en què es va aplicar la proposta metodològica, es conclou que les prioritats estratègiques són variades, i depenen de factors com l'enfocament de desenvolupament que es promou, els aspectes contextuals de les universitats i les perspectives i influències dels funcionaris. D'aquesta manera, la proposta pot ser aplicada en altres universitats prenent en compte els factors que s'han esmentat. / [EN] The main objective of this doctoral thesis proposes a methodology that allows the prioritization of the strategic dimensions of the National Autonomous University of Honduras (UNAH), with a view towards the Sustainable Development. The methodological proposal addresses a sustainability approach, the contextual aspects of the case study and the fundamentals of a multicriteria decision-making method, called Analytical Network Process. The methodological proposal offers the university officials an integral vision of the strategic dimensions, determining both its components and key elements. Regarding the contribution to scientific knowledge, the methodological proposal is provided as a support tool for the decision-making officials, which allows the construction of strategic dimension context and to reveal those priorities for the university development. To achieve the general objective, a methodological triangulation was applied, using semi-structured interviews, focus groups and questionnaires. The analysis processes were supported on the Superdecisions® software, to perform the calculations and facilitate the analysis of results. Given the results obtained in the case study and in another entity in which the methodological proposal was applied, it is concluded that the strategic priorities are varied, and depend on factors such as the development approach that is promoted, the contextual aspects of the universities and the perspectives and influences of the officials. In this way, the proposal can be applied in other universities taking into account the factors that have been mentioned. / Murillo Castellanos, JC. (2020). Propuesta metodológica para la priorización de acciones estratégicas de la universidad nacional autónoma de Honduras desde un enfoque de desarrollo sostenible. Aplicación del proceso analítico en red [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/147478 / TESIS

[EN] This thesis analyses the characterization of the entrepreneurial universities as key agents for the economic development of their territories. We set out from the debate on the definition of the term Entrepreneurship and its implications for the implementation and empirical analysis. The specific objectives of the thesis are related to (1) the divergence between the conceptualization of entrepreneurship and practical application; (2) the consideration of universities as entrepreneurial ones and their modifications to meet new needs and roles; (3) the characterization of the Polytechnic University of Valencia as an entrepreneurial institution. The thesis is divided into six chapters. The first one is an introduction that outlines the objectives, rationale and methodology. The second chapter focuses on the theoretical framework, where the definition of the term entrepreneurship and its relation to economic development and study from different perspectives (evolution, institutionalism and innovation systems) is addressed. Chapter 3 is addressed to set the empirical framework where entrepreneurship policies are studied and analysed, organizations and entrepreneurial universities and programs to support entrepreneurship as well as entrepreneurial universities' innovative services. In the next chapter, we develop our conceptual and theoretical proposal for the Promotion of Entrepreneurship and Business Development Support (FEyADE) services. In this chapter we address the divergence issue between the conceptualization of the term entrepreneurship and its actual application and propose an alternative definition of entrepreneurship. In addition, we analyze the promotion of entrepreneurship in the Spanish university and depict out FEyADE model and the methodology for its implementation. Chapter 5 focuses on the actual case of the UPV, analyzing each of its three missions as well as its management process and characterize this university as an entrepreneur. Also, we focus on the characterization of IDEAS as an innovative and enterprising service within the Polytechnic University of Valencia. To finish this chapter, we apply the model to the case of FEyADE UPV. Last chapter of the thesis is devoted to draw conclusions of the study, and to set future research lines from the results. / [ES] La presente tesis se centra en la caracterización de las universidades emprendedoras como agentes clave para el desarrollo socioeconómico de sus territorios, partiendo del debate sobre la conceptualización del término emprendimiento y sus implicaciones para la aplicación y análisis empírico. Los objetivos específicos de la tesis están relacionados con (1) la divergencia entre la conceptualización de emprendimiento y su aplicación práctica; (2) la transformación y consideración de las universidades en emprendedoras y su reestructuración para atender a las nuevas necesidades; (3) la caracterización de la Universidad Politécnica de Valencia como emprendedora. La tesis se estructura en seis capítulos. El primero de ellos es una introducción en la que se exponen los objetivos, la justificación y la metodología. El segundo de los capítulos se centra en el marco teórico, donde se aborda la conceptualización del término emprendimiento y su relación con el desarrollo económico así como su estudio desde diferentes perspectivas (evolucionismo, institucionalismo y sistemas de innovación). El capítulo 3 está destinado al marco empírico donde se abordan las políticas de emprendimiento, las organizaciones y universidades emprendedoras y los programas de apoyo al emprendimiento como servicios innovadores en universidades emprendedoras. En el siguiente capítulo, desarrollamos nuestra propuesta conceptual y modelo teórico de Fomento del Emprendimiento y Apoyo al Desarrollo de Empresas. En este tratamos el tema de la divergencia entre la conceptualización del término emprendimiento y su aplicación práctica y proponemos una conceptualización del término emprendimiento. Así mismo, analizamos el fomento del emprendimiento en la universidad española y exponemos nuestro modelo de FEyADE así como la propuesta metodológica para su implantación. El capítulo 5, se centra en el caso práctico de la UPV, analizando cada una de sus tres misiones así como su gestión y caracterizando a esta universidad como emprendedora. Así mismo, nos centramos en la caracterización del Instituto IDEAS como servicio innovador y emprendedor dentro de la UPV. Para finalizar este capítulo, aplicamos el modelo de FEyADE al caso de la UPV. El último de los capítulos de la tesis se expone las conclusiones generales de la misma, y las líneas de investigación futuras a partir de este trabajo. / [CA] La present tesi es centra en la caracterització de les universitats emprenedores com a agents clau pel desenvolupament socioeconòmic dels seus territoris, partint del debat sobre la conceptualització del terme emprendidoria i les seues implicacions per a l'aplicació i l' anàlisi empírica. Els objectius específics de la tesi estan relacionats amb (1) la divergència entre la conceptualització d'emprendidoria i la seua aplicació pràctica; (2) la transformació i consideració de les universitats en emprenedores i la seua reestructuració per a atendre les noves necessitats; (3) la caracterització de la Universitat Politècnica de València com emprenedora. La tesi s'estructura en sis capítols. El primer d'ells és una introducció en què s'exposen els objectius, la justificació i la metodologia. El segon dels capítols es centra en el marc teòric, on s'aborda la conceptualització del terme emprendidoria i la seua relació amb el desenvolupament econòmic així com el seu estudi des de diferents perspectives (evolucionisme, institucionalisme i sistemes d'innovació). El capítol 3 està destinat al marc empíric on s'aborden les polítiques d'emprendidoria, les organitzacions i universitats emprenedores i els programes de suport a l' emprendidoria com a serveis innovadors en universitats emprenedores. En el següent capítol, desenvolupem la nostra proposta conceptual i model teòric de Foment de l'Emprendidoria i Suport al Desenvolupament d'Empreses. En este tractem el tema de la divergència entre la conceptualització del terme emprendidoria i la seua aplicació pràctica i proposem una conceptualització del terme emprendidoria. Així mateix, analitzem el foment de l'emprendidoria en la universitat espanyola, exposem el nostre model de FEyADE i la proposta metodològica per a la seua implantació. El capítol 5, es centra en el cas pràctic de la UPV, analitzant cada una de les seues tres missions així com la seua gestió i caracteritzant a esta universitat com emprenedora. Així mateix, ens centrem en la caracterització de l'Institut IDEAS com a servei innovador i emprenedor dins de la UPV. Per a finalitzar este capítol, apliquem el model de FEyADE al cas de la UPV. En l' últim dels capítols de la tesi s'exposen les conclusions generals de la mateix, i les línies d'investigació futures a partir d'este treball. / Arroyo Vázquez, M. (2016). Emprendimiento y Universidad Emprendedora: conceptualización, propuesta metodológica y caracterización de la Universidad Politécnica de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61459 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

[ES] La contratacion pública ha sido destacada como el elemento clave para impulsar las tres principales dimensiones de la sostenibilidad (económica, ambiental y social) en la industria de la construcción. Sin embargo, a pesar de los esfuerzos llevados a cabo por las administraciones públicas a nivel internacional, en la actualidad, existen importantes limitaciones que están obstaculizando la implementación efectiva y eficiente de la sostenibilidad social en la contratación de obra pública. Las limitaciones más importantes son: la falta de conocimiento sobre cómo implementarla en el sector de la construcción; la escasez de definiciones claras, consistentes y prácticas sobre qué es la sostenibilidad social para esta industria; y, la necesidad de determinar los criterios sociales a tener en cuenta, así como el mejor método para evaluarlos y medirlos. En base a esto, la literatura científica destaca la necesidad de estudiar cómo la sostenibilidad social podría implementarse de manera más efectiva en la industria de la construcción a través de la contratación pública, y alega la necesidad de desarrollar una metodología que ayude a las administraciones públicas en la implantación de dichos criterios, al mismo tiempo que se garantiza su evaluación objetiva. A la vista de estos antecedentes, el presente trabajo propone dos preguntas de investigación. Por un lado, esta investigación busca caracterizar la situación actual respecto a la inclusión de la sostenibilidad social en la contratación de obra pública a nivel internacional. Para ello, se analizan 451 licitaciones procedentes de diez países con el objeto de estudiar el uso de estrategias de contratación y estrategias de licitación a nivel internacional, identificar los principales criterios de sostenibilidad social, estudiar cómo se definen estos criterios según la etapa de la licitación y determinar las variables que influyen en la implementación de dichos criterios en la contratación de obra pública. Por otro lado, esta investigación analiza cómo debería mejorarse la integración de los criterios de sostenibilidad social en la contratación pública respecto al escenario actual. Por tanto, se establecen los indicadores que deberían utilizarse para evaluar la sostenibilidad social en la contratación pública de obras de ingeniería civil; y se desarrolla una metodología que favorezca la correcta implementación de dichos criterios a nivel internacional, especificando dónde deberían ser incluidos según la estrategia de licitación. Este estudio define un alcance específico para cada pregunta de investigación. En lo que respecta a la caracterización de la sostenibilidad social en la contratación de obra pública, se busca un alcance internacional que cubra cada etapa del ciclo de vida de la infraestructura. En dicho estudio se analizan licitaciones relativas a proyectos tanto de edificación como de ingeniería civil. Por otra parte, a la hora de desarrollar la metodología para integrar los criterios sociales en la contratación de obra pública, el alcance se limita únicamente a la etapa de construcción de proyectos de ingeniería civil. El estudio de la caracterización del escenario actual concluyó que existe una falta de comprensión sobre cómo hacer que los indicadores sociales sean cuantificables; se necesitan mayores esfuerzos para aumentar el número de categorías sociales en las estrategias de licitación; y, existe una fuerte dependencia del contexto nacional en la inclusión de criterios sociales en la contratación pública. En base a estos resultados, se abordó el desarrollo de una metodología holística en la que se destaca que para garantizar una efectiva implementación de los criterios de sostenibilidad social se deben diferenciar tres grupos: 1) derechos fundamentales; 2) responsabilidad social corporativa; y, 3) compromiso social en el proyecto. Se definió un enfoque metodológico para cada uno de ellos / [CAT] La contractació pública ha sigut destacada com l'element clau per a impulsar les tres principals dimensions de la sostenibilitat (econòmica, ambiental i social) en la indústria de la construcció. No obstant, a pesar dels esforços duts a terme per les administracions públiques a nivell internacional, en l'actualitat, hi ha importants limitacions que estan obstaculitzant la implementació efectiva i eficient de la sostenibilitat social en la contractació d'obra pública. Les limitacions més importants són: la falta de coneixement sobre com implementar-la en el sector de la construcció; l'escassetat de definicions clares, consistents i pràctiques sobre què és la sostenibilitat social per a esta indústria; i, la necessitat de determinar els criteris socials a tindre en compte, així com el millor mètode per a avaluar-los i mesurar-los. Basant-se en açò, la literatura científica destaca la necessitat d'estudiar com la sostenibilitat social podria implementar-se de manera més efectiva en la indústria de la construcció a través de la contractació pública, i al·lega la necessitat de desenrotllar una metodologia que ajude a les administracions públiques en la implantació d'estos criteris, alhora que es garantix la seua avaluació objectiva. A la vista d'estos antecedents, el present treball proposa dos preguntes d'investigació. D'una banda, esta investigació busca caracteritzar la situació actual respecte a la inclusió de la sostenibilitat social en la contractació d'obra pública a nivell internacional. Per a això, s'analitzen 451 licitacions procedents de deu països amb l'objecte d'estudiar l'ús d'estratègies de contractació i estratègies de licitació a nivell internacional, identificar els principals criteris de sostenibilitat social, estudiar com es definixen estos criteris segons l'etapa de la licitació i determinar les variables que influïxen en la implementació d'estos criteris en la contractació d'obra pública. D'altra banda, esta investigació analitza com hauria de millorar-se la integració dels criteris de sostenibilitat social en la contractació pública respecte a l'escenari actual. Per tant, s'establixen els indicadors que haurien d'utilitzar-se per a avaluar la sostenibilitat social en la contractació pública d'obres d'enginyeria civil; i es desenrotlla una metodologia que afavorisca la correcta implementació dels criteris a nivell internacional, especificant on haurien de ser inclosos segons l'estratègia de licitació. Este estudi definix un abast específic per a cada pregunta d'investigació. Pel que fa a la caracterització de la sostenibilitat social en la contractació d'obra pública, es busca un abast internacional que cobrisca cada etapa del cicle de vida de la infraestructura. En el estudi s'analitzen licitacions relatives a projectes tant d'edificació com d'enginyeria civil. D'altra banda, a l'hora de desenrotllar la metodologia per a integrar els criteris socials en la contractació d'obra pública, l'abast es limita únicament a l'etapa de construcció de projectes d'enginyeria civil. L'estudi de la caracterització de l'escenari actual va concloure que hi ha una falta de comprensió sobre com fer que els indicadors socials siguen quantificables; es necessiten majors esforços per a augmentar el nombre de categories socials en les estratègies de licitació; i, hi ha una forta dependència del context nacional en la inclusió de criteris socials en la contractació pública. Basant-se en estos resultats, es va abordar el desenrotllament d'una metodologia holística per a incloure els criteris socials en la contractació pública d'obres d'enginyeria civil. Este treball va destacar que per a garantir una efectiva implementació dels criteris de sostenibilitat social, s'han de diferenciar tres grups: 1) drets fonamentals; 2) responsabilitat social corporativa; i, 3) compromís social en el projecte. Es va definir un enfocament metodològic per a cada un d' / [EN] Public procurement has been claimed as the key element to drive the integration of the three dimensions of sustainability (economic, environmental, and social) in the construction industry. However, important drawbacks are hindering the effective and efficient implementation of social sustainability in public-works procurement. Currently, a lack of knowledge exists about how social sustainability is considered in the construction industry. There is also a lack of consistent, clear, and practical definitions about what is social sustainability in the construction industry, what factors should be used to define it, and how social sustainability in this industry should be measured and assessed. Based on this, scientific literature highlights the need to study how social sustainability could be implemented more effectively in the construction industry through public procurement, claiming the need for developing a methodology to assist agencies in the effective inclusion and objective assessment of social criteria in public-works procurement. According to these needs, two research questions are defined. On the one hand, this research seeks to characterize the current scenario regarding the inclusion of social sustainability within public-works procurement at the international level. To that end, the analysis of 451 tendering documents from ten countries is performed in order to: determine how public-works procurement procedures and project delivery methods are considered at the international level; identify the main social sustainability criteria; study how these criteria are defined depending on the stage of the tendering procedure; and, identify the variables that influence the implementation of social sustainability criteria in public-works procurement. On the other hand, this research analyzes how the integration of social sustainability criteria in public-works procurement should be improved to overcome the current scenario. The indicators that should be used to assess the social sustainability criteria in public procurement of civil engineering construction projects are established; and a methodology is developed to improve and strengthen the correct implementation of the social criteria in public-works procurement at the international level, specifying where the social criteria should be included depending on the procurement procedure. This study has established a specific scope for each research question. To characterize the inclusion of social sustainability criteria in public-works procurement, the scope has been defined considering an international approach; and every stage of the infrastructure life cycle of building and civil engineering projects covered. To integrate the social criteria in public-works procurement, the methodology focused only on the construction stage of civil engineering projects. The characterization of the current scenario concluded that there is a lack of understanding regarding how to quantify social indicators; more significant efforts are needed to increase the number of social categories in procurement procedures; and, a strong dependence of the national context on the inclusion of social criteria in public procurement exists, emphasizing the consideration of location-dependent aspects in the development of methodologies to assess social sustainability in public procurement. Based on this, the development of a holistic methodology to include social criteria in public procurement of civil engineering construction projects was addressed. This work highlighted that, in order to guarantee their effective implementation, three groups of social criteria should be differentiated: 1) human rights; 2) corporate social responsibility; and, 3) social commitment in the project. A methodological approach was established for each of these groups. / Gracias a la Generalitat Valenciana y el Ministerio de Economía y Competitividad por ayudar económicamente en el desarrollo de la presente investigación a través de los proyectos “Contratación eficiente de infraestructuras considerando la sostenibilidad social y medioambiental (CONSOST)” y “Diseño y mantenimiento óptimo robusto y basado en fiabilidad de puentes e infraestructuras viarias de alta eficiencia social y medioambiental bajo presupuestos restrictivos (DIMALIFE)”. / Montalbán Domingo, ML. (2019). Social sustainability in public-work procurement [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/131204 / TESIS

[EN] The present doctoral thesis has found its origin in the influence that policies developed within the EU institutions have shown on the welfare of the world population. The influence of national political parties in decisions addressed to the European Parliament (EP) puts its electoral proposals on Sustainable Development (SD) as a first step in its political implementation. The main objective of the PhD project has been to understand the meaning that Spanish political parties have assigned to SD through content analysis of their electoral programs under the EP political competition in elections in 2009. Far from being a paper exercise, the achievement of the objective has intended that the results will allow citizens to hold political parties to account and, simultaneously, to facilitate comparison of the proposals made by the various political parties. Throughout the project we have analyzed the electoral proposals from five political parties (PP, PSOE, UPyD, IU and ICV-EUIA) in relation to thirteen key political dimensions of SD established by an ad hoc panel to experts. The results show for each political party their commitment to achieving SD through existing structures (statu quo position), to approaches that advocate the need for fundamental reforms but not a complete break with the current structures (reformist position) or to those approaches advocates a radical transformation of economic structures and power in society (transforming position). The work has been completed with the detailed definition of each of the dimensions analyzed, the policies included in each of the positions and the identification of the most relevant issues addressed in election proposals regarding the SD. / [ES] El presente trabajo de tesis doctoral ha encontrado su origen en la influencia que las políticas desarrolladas en el seno de las instituciones de la UE han demostrado tener sobre el bienestar de la población mundial. La influencia de los partidos políticos nacionales en las decisiones abordadas en el Parlamento Europeo (PE) sitúa sus propuestas electorales en materia de Desarrollo Sostenible (DS) como primer paso en su realización política. El objetivo principal del proyecto de tesis doctoral ha sido comprender el significado que los partidos políticos españoles han asignado al DS a través del análisis de contenido de sus programas electorales en el marco de la competición política al PE en las elecciones de 2009. Lejos de ser un mero ejercicio teórico, la consecución del objetivo marcado ha pretendido que los resultados permitan poner en marcha procesos de rendición de cuentas por parte de la ciudadanía y, a la vez, facilitar la comparación de las propuestas realizadas por los diferentes partidos políticos. A lo largo del proyecto se han analizado las propuestas electorales de cinco partidos políticos (PP, PSOE, UPyD, IU e ICV-EUIA) en relación a trece dimensiones políticas clave del DS establecidas por un panel ad hoc de expertos y expertas. Los resultados obtenidos muestran para cada partido su grado de adscripción a planteamientos en línea con alcanzar el DS a través de las estructuras actuales (posición statu quo), a planteamientos que abogan por la necesidad de realizar reformas fundamentales pero sin una ruptura total con las estructuras actuales (posición reformista), o bien, a aquellos planteamientos defensores de una transformación radical de las estructuras económicas y de poder de la sociedad (posición transformadora). El trabajo se ha completado con la definición detallada de cada una de las dimensiones analizadas, las políticas incluidas en cada una de las posiciones y la identificación de los temas más relevantes abordados en las propuestas electorales en relación al DS. / [CAT] El present treball de tesi doctoral ha trobat el seu origen en la influència que les polítiques desenvolupades al si de les institucions de la UE han demostrat tenir sobre el benestar de la població mundial. La influència dels partits polítics nacionals en les decisions abordades al Parlament Europeu (PE) situa les seues propostes electorals en matèria de Desenvolupament Sostenible (DS) com a primer pas en la seua realització política. L'objectiu principal del projecte de tesi doctoral ha sigut comprendre el significat que els partits polítics espanyols han assignat al DS mitjançant l'anàlisi de contingut dels seus programes electorals al marc de la competició política al PE en les eleccions de 2009. Lluny de ser un mer exercici teòric, la consecució de l'objectiu marcat ha pretès que els resultats permeten posar en marxa processos de rendició de comptes per part de la ciutadania i, al mateix temps, facilitar la comparació de les propostes realitzades pels diferents partits polítics. Al llarg del projecte s'han analitzat les propostes electorals de cinc partits polítics (PP, PSOE, UPyD, IU i ICV-EUIA) en relació a tretze dimensions polítiques clau del DS establertes per un panell ad hoc d'experts i expertes. Els resultats obtinguts mostren per a cada partit el seu grau d'adscripció a plantejaments en línia amb assolir el DS mitjançant les estructures actuals (posició statu quo), a plantejaments que advoquen per la necessitat de realitzar reformes fonamentals però sense una ruptura total amb les estructures actuals (posició reformista), o bé, a aquells plantejaments defensors d'una transformació radical de les estructures econòmiques i de poder de la societat (posició transformadora). El treball s'ha completat amb la definició detallada de cadascuna de les dimensions analitzades, les polítiques incloses en cadascuna de les posicions i la identificació del temes més rellevants abordats en les propostes electorals en relació al DS. / Álvarez Sánchez, D. (2015). Análisis comparativo y propuesta metodológica para el análisis del contenido de programas electorales para estimar la posición política en relación al Desarrollo Sostenible [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/52032 / TESIS

[EN] Predicting entrepreneurial behaviour within the environment of public sector research is considered to be of great interest, because this is what will determine the creation of new technology-based start-ups - often known as spin-offs - in universities, hospitals and other public research bodies. In the framework of the knowledge economy, and specifically in the life sciences sector, or "bioeconomy" (European Commission, 2012), the creation and development of a biotech company is considered an extremely useful technology transfer mechanism (Coduras et al., 2006; Morales-Gualdrón, 2008; Pisano, 2006). Said company's progress depends on the determination of the researchers behind it, given that creating a company is ultimately the personal decision of the entrepreneur. In most of the studies on entrepreneurship, the psychological process which leads an individual to "take the plunge" and set up a new company has been left to one side (Liñán et al., 2007; Moriano et al., 2008). How this process takes shape is expressed in the contemporary models of entrepreneurial intention (Krueger et al., 2006). According to Shaver (2012), entrepreneurial action is rooted in a number of background factors, both intrinsic and extrinsic to the entrepreneur, which shape his/her behaviour. This doctoral thesis aims to contribute to the understanding of the phenomenon of spin-off creation from the perspective of those factors which are intrinsic to the entrepreneur, analysing and providing evidence related to the entrepreneurial intention of public sector researchers in life sciences (or "bioresearchers"), and the characteristic features and motivating factors that, when considering which direction to take professionally, may cause them to view the setting up of a biotech company an ideal option (Shane, 2004). In order to study this type of phenomena, the Theory of Planned Behaviour (TPB) (Ajzen, 1991) is used, as one of the most widely accepted theoretical models to explain the links between people's attitudes and behaviour, based on which a large number of empirical studies concerned with predicting entrepreneurial intention in academic and scientific fields have been produced (Schlaegel et al., 2014). The model provides the link between the predictors of behavioural intention - attitudes, subjective norms and perceived behavioural control - and the intention, as well as the capacity of this intention to predict behaviour. From the results obtained, we can highlight the model based on TPB concludes that with the adjustments carried out in this study, 27% of the variance of the intention to set up a business can be explained, thus confirming the validity of this theoretical model to explain how the intention to create a biotech company is shaped. In this way, from the psychosocial point of view, it can be observed that entrepreneurship as a function is dependent, on the one hand, on the skill and motivational factors of the individuals involved in the process and, on the other hand, on their surrounding environment. One of the fundamental arguments of this doctoral thesis is based on the fact that the shaping of the intention, in a conscious and deliberate way, is a key precedent as to whether an entrepreneur decides to set up a business based on his/her research results. Therefore, the need to design more complex training policies to encourage entrepreneurial intention is clearly demonstrated, as is the need to reduce the barriers observed so that those bioresearchers with high entrepreneurial intention can develop entrepreneurial behaviour. In the same way, it is necessary to continue working hard on research and to continue deepening our understanding of how the process of creation of intention, and its later behavioural development within the framework of scientific entrepreneurship, is carried out by those people involved in the process. / [ES] Predecir la conducta emprendedora, en el ámbito del sistema público de investigación, se considera de gran interés, ya que este hecho condicionará la creación de nuevas empresas de base tecnológica -que denominamos spin-off- en universidades, hospitales y organismos públicos de investigación. En el marco de la economía del conocimiento y, en concreto, en el sector de ciencias de la vida -lo que se denomina bioeconomía (Comisión Europea, 2012)-, la creación y desarrollo de una bioempresa se considera un mecanismo de transferencia de tecnología de gran utilidad (Coduras et al., 2006; Morales-Gualdrón, 2008; Pisano, 2006), y su desarrollo está condicionado a la voluntad de los investigadores que quieran convertirse en empresarios, ya que en última instancia, crear una empresa es una decisión personal del emprendedor. La mayoría de los estudios sobre el emprendimiento han soslayado el proceso psicológico que lleva al individuo a tomar la decisión de arriesgarse y crear una nueva empresa (Liñán et al., 2007; Moriano et al., 2008). La configuración de este proceso está plasmada en los modelos contemporáneos de intención emprendedora (Krueger et al., 2006). Con la realización de esta tesis doctoral, se pretende contribuir a la comprensión del fenómeno de creación de spin-off desde su perspectiva de los factores endógenos del emprendedor, analizando y aportando evidencias sobre la intención emprendedora de los investigadores del sector público en ciencias de la vida -denominados bioinvestigadores-, sus características y motivaciones para que, en el contexto de su elección de carrera profesional, lleguen a considerar la creación de una bioempresa como una alternativa óptima (Shane, 2004). Para estudiar este tipo de fenómenos, se utiliza la teoría de la acción planificada (TAP) (Ajzen, 1991), como uno de los modelos teóricos más aceptados para explicar las relaciones entre las actitudes y los comportamientos de las personas, dando lugar a un número importante de estudios empíricos en relación con la predicción de la intención emprendedora en el ámbito académico y científico (Schlaegel et al., 2014). El modelo ofrece la relación entre los predictores de la intención conductual -actitudes, norma subjetiva y control conductual percibido-, y la intención, así como en la capacidad de esta intención para pronosticar la conducta. De los resultados obtenidos podemos destacar que el modelo basado en la TAP concluye que, con los ajustes realizados en este estudio, se explica el 27% de la varianza de la intención de emprender. Por consiguiente, se confirma la validez de este modelo teórico para explicar cómo se forma la intención de crear una bioempresa. De este modo, desde el punto de vista psicosocial, se observa que el emprendimiento es una función dependiente, por un lado, de las habilidades y motivaciones de los individuos involucrados en el proceso y, por otro lado, de la situación donde éstos se encuentran inmersos. Uno de los argumentos fundamentales de esta tesis doctoral, se fundamenta en que la formación de la intención, bajo una naturaleza deliberada y consciente, es un precedente clave en el hecho de que un emprendedor decida crear una empresa a partir de los resultados de su investigación. Por lo tanto, se pone de manifiesto la necesidad de diseñar políticas de formación más complejas para fomentar la intención emprendedora, así como atenuar las barreras observadas para que aquellos bioinvestigadores con una elevada intención emprendedora, desarrollen la conducta de emprender. De igual manera, se hace necesario seguir centrando esfuerzos de investigación, en mejorar la comprensión de cómo el proceso de creación de la intención, y su posterior desarrollo conductual en el marco del emprendimiento científico, se lleva a cabo en las personas involucradas en el proceso. / [CAT] Predir la conducta emprenedora, en l'àmbit del sistema pùblic d'investigaciò, es considera de gran interés, ja que aquest fet condicionarà la creació de noves empreses amb una base tecnològica - que anomenem spin-off- en universitats, hospitals i organismes públics d'investigació. En el marc de l'economia del coneixement i, en concret, en el sector de ciències de la vida -que anomenem bioeconomia (Comissió Europea, 2012)-, la creació i desenvolupament d'una bioempresa es considera un mecanisme de transferència de tecnologia de gran utilitat (Coduras et al., 2006; Morales-Gualdrón, 2008; Pisano, 2006), i el seu desenvolupament es troba condicionat a la voluntat dels investigadors que volen convertir-se en empresaris, ja que en última instància, crear una empresa és una decisió personal de l'emprenedor. La majoria dels estudis sobre l'emprenedoria han deixat de banda el procés psicològic que porta l'individu a prendre la decisiò d'arriscar-se i crear una nova empresa (Liñán et al., 2007; Moriano et al., 2008). La configuraciò d'aquest procés es veu reflectida en els models contemporanis d'intenció emprenedora (Krueger et al., 2006). Amb la realització d'aquesta tesi doctoral, es pretén contribuir a la comprensió del fenòmen de creació d'spin-off des de la seua perspectiva dels factors endògens de l'emprenedor, analitzant i aportant evidències sobre la intenció emprenedora dels investigadors del sector públic en ciències de la vida -denominats bioinvestigadors-, les seues característiques i motivacions per què, en el context de la seua tria de carrera professional, arriben a considerar la creació d'una bioempresa com una alternativa òptima (Shane, 2004). Per estudiar aquest tipus de fenòmens, s'utilitza la teoria de l'acció planificada (TAP) (Ajzen, 1991), com un dels models teòrics més acceptats per explicar les relacions entre les actituds i els comportaments de les persones, donant lloc a un nombre important d'estudis empírics en relació amb la predicció de la intenciò emprenedora en l'àmbit acadèmic i científic (Schlaegel et al., 2014). El model ofereix la relació entre els predictors de la intenció conductual -actituds, norma subjetiva i control conductual percebut-, i la intenció, així com en la capacitat d'aquesta intenció per pronosticar la conducta. Dels resultats obtinguts podem destacar que la intenció emprenedora desenvolupada en el model basat en la TAP, conclou que amb els ajustaments fets en aquest estudi, s' explica el 27% de la variabilitat de la intenció d'empredre. Per tant, es confirma la validesa d'aquest model teòric per explicar com es forma la intenció de crear una bioempresa. D'aquesta manera, des del punt de vista psicosocial, s'observa que l'emprenedoria és una funció que depén, per una banda, de les habilitats i motivacions dels individus involucrats en el procés i, per l'altra, de la situació on aquestos es troben immersos. Un dels arguments fonamentals d'aquesta tesi doctoral, es fonamenta en el fet que la formació de la intenció, davall una naturalesa deliberada i conscient, és un precedent clau en el fet que un emprenedor decidesca crear una empresa a partir dels resultats de la seua investigació. Per tant, es posa de manifest la necessitat de dissenyar polítiques de formació més complexes per fomentar la intenció emprenedora, així com minvar les barreres observades per què aquells bioinvestigadors amb una elevada intenció emprenedora, desenvolupen la conducta d'emprendre. De la mateixa manera, cal seguir centrant esforços d'investigació, en millorar la comprensió de com el procés de creació de la intenció, i el seu posterior desenvolupament conductual en el marc de l'emprenedoria científica, és du a terme en les persones involucrades en el procés. / Rodríguez Batalla, F. (2015). Estudio de la intención emprendedora en el ámbito científico público. El caso de las ciencias de la vida en España [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/54117 / TESIS

[EN] This thesis is about the problems of SMEs in the Mining Industry in the IV Region of Chile. It includes the identification of the most critical issues, the participating actors either their relationships or the prioritization of influences. To achieve the purposes of the research, the study of key actors is addressed through the Social Network Analysis (SNA) and Analytic Network Process (Analytic Network Process ANP). The study includes an analysis of the problems of SMEs in the Mining Industry in the IV Region of Chile. In the same way, the more critical issues are identified which affect to the small and medium enterprises of the mining industry. Likewise, it studies the actors who or which are involved in decisions to improve actions to the problems of small and medium-sized mining companies and analyzes the relationships between the various stakeholders, to determine the influence of stakeholders. Finally, the research makes a prioritization list that identifies the actors on the issue of SMEs in the mining industry of the IV Region of Chile, whose study focused on the problem of mineral extraction process. To achieve the objectives, it has taken account the participation of a distinguished group of experts with extensive knowledge in the problems of SMEs in the Mining Industry in the IV Region of Chile. With these experts, different methodological techniques are been developed and structured interviews to raise the required information. Analysis processes is also supported by using Software as Superdecisions UCINET and calculation tools that provide graphical representation and facilitate the analysis of the results. The investigation identified 444 small businesses in the mining industry in the fourth region of Chile and all of them, grouped by mining trade associations, and at the same time, eight companies belonging to medium mining. It also includes analysis of 17 actors and their relationships within the decision-making processes related to the problems of mining SMEs, particularly in the mineral extraction process. / [ES] En la presente tesis doctoral se aborda la problemática de las PYMES de la Industria Minera de la IV Región de Chile. La misma contempla la identificación de los problemas más críticos, los actores participantes y sus relaciones, y la priorización de influencias de los actores. Para lograr los propósitos de la investigación, se aborda el estudio de actores principales mediante el Análisis de Redes Sociales (ARS) y el Proceso Analítico de Red (Analytic Network Process, ANP). El estudio contempla el análisis de la problemática de las PYMES de la Industria Minera de la IV Región de Chile. Asimismo se identifican los problemas más críticos que afectan a las pequeñas y medianas empresas de la industria minera. De igual forma, estudia los actores participantes en las decisiones sobre propuestas de acciones de mejoras a la problemática de las pequeñas y medianas empresas mineras y analiza las relaciones existentes entre los diversos grupos de interés, a fin de determinar las influencias de los actores involucrados. Finalmente la investigación construye un listado de priorización que identifica a los actores sobre la problemática de las PYMES de la Industria Minera de la IV Región de Chile, cuyo estudio se centró en las problemáticas del Proceso de Obtención del Mineral. Para el logro de los objetivos planteados, se cuenta con un destacado grupo de expertos con gran conocimiento de la problemática de las PYMES de la Industria Minera de la IV Región de Chile. Con ellos se desarrollan diversas técnicas metodológicas, así como entrevistas estructuradas para levantar la información requerida. Asimismo se apoyan los procesos de análisis mediante el uso de Softwares como UCINET y Superdecisions que proveen herramientas de cálculo y representación gráfica que facilitan el análisis de los resultados. La investigación permitió identificar a 444 pequeñas empresas de la industria minera de la cuarta región de Chile y todas ellas, agrupadas a través de asociaciones gremiales mineras, y también, 8 compañías mineras pertenecientes a la mediana minería. Asimismo incluye el análisis de 17 actores y sus relaciones, dentro de los procesos de toma de decisiones vinculados a la problemática de las PYMES mineras, específicamente en el Proceso de Obtención del Mineral. / [CAT] En la present tesi doctoral s'aborda les problemàtiques de les PIMES de la Indústria Minera de la IV Regió de Xile. La mateixa contempla la identificació dels problemes més crítics, els actors participants i les seues relacions, i la priorització d'influències dels actors. Per a aconseguir els propòsits de la investigació, s'aborda l'estudi d'actors principals per mitjà de l'Anàlisi de Xarxes Socials (AXS) i el Procés Analític de Xarxa (Analytic Network Process, ANP). L'estudi contempla l'anàlisi de les problemàtiques de les PIMES de la Indústria Minera de la IV Regió de Xile. Així mateix s'identifiquen els problemes més crítics que afecten les xicotetes i mitjanes empreses de la indústria minera. De la mateixa manera, estudia els actors participants en les decisions sobre propostes d'accions de millores a la problemàtica de les xicotetes i mitjanes empreses mineres i analitza les relacions existents entre els diversos grups d'interés, a fi de determinar les influències dels actors involucrats. Finalment la investigació construïx un llistat de priorització que identifica els actors sobre la problemàtica de les PIMES de la Indústria Minera de la IV Regió de Xile, l'estudi de la qual es va centrar en la problemàtica del Procés d'Obtenció del Mineral. Per a l'èxit dels objectius plantejats, s'ha comptat amb la participació d'un destacat grup d'experts amb gran coneixement de les problemàtiques de les PIMES de la Indústria Minera de la IV Regió de Xile. Amb ells es desenrotllen diverses tècniques metodològiques, així com entrevistes estructurades per a alçar la informació requerida. Així mateix es recolzen els processos d'anàlisi per mitjà de l'ús de Programaris com UCINET i Superdecisions que proveïxen ferramentes de càlcul i representació gràfica que faciliten l'anàlisi dels resultats. La investigació va permetre identificar a 444 xicotetes empreses de la indústria minera de la quarta regió de Xile i totes elles, agrupades a través d'associacions gremials mineres, i al seu torn, 8 companyies mineres pertanyents a la mitjana mineria. Així mateix inclou l'anàlisi de 17 actors i les seues relacions, dins dels processos de presa de decisions vinculats a les problemàtiques de les PIMES mineres, específicament en el Procés d'Obtenció del Mineral. / Ramírez Olivares, ER. (2015). Análisis de la problemática de las PYMES de la industria minera de la IV Región de Chile. Estudio de actores participantes mediante ARS y ANP [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58667 / TESIS

[EN] In university life, research and teaching are closely connected. In fact, it is widely accepted that those activities are inseparable, at least in contrast to other teaching establishments with a purely practical orientation. Universities need research for the purposes of teaching since both activities enable them to develop and convey knowledge. The close connection between research and teaching is, actually, reflected in the higher education framework law, the "Ley Orgánica de Universidades", LOU, which states that research in universities contributes to the acquisition of scientific knowledge and the development of teaching and study. In this context, however, the activities in question, the Research, Development & Innovation Projects, R&D&I_Projects, in spite of they are carried out by state universities, are developed applying the same rules as a private company. Therefore, when carrying out research which is commissioned and remunerated pursuant to a contract, or even granted or funded, state universities, consequently, are providing services within the same economic activity: the research as a differentiated sector of activity. Furthermore, although the undertaking of such projects may be regarded as a great assistance to university education, it is not essential to attain its objective, that is, in particular, the teaching of students to enable them to pursue a professional activity. Indeed, many universities achieve this aim without carrying out R&D&I_Projects and there are other ways to ensure a link between university education and professional life. Accordingly, the undertaking by state universities of R&D&I_Projects must be regarded as a differentiated economic activity, in so far as they are not acting neither as a public authority nor as a teaching establishment, but carrying out activities for consideration; even if they carry out such projects by means of grants or funds, or, on the other hand, as above mentioned, by effecting economic transactions. / [ES] En la vida universitaria, la investigación y la enseñanza están estrechamente vinculadas. De hecho está mayoritariamente aceptado que se trata de actividades inseparables, al menos a diferencia de otras entidades educativas con una orientación meramente práctica. Las universidades necesitan la investigación para la enseñanza, puesto que ambas actividades les permiten desarrollar y transmitir el conocimiento. La estrecha conexión entre investigación y enseñanza en las universidades se refleja, de hecho, en la norma legal aplicable a la educación superior universitaria, la Ley Orgánica de Universidades, LOU, que dispone que la investigación universitaria contribuye a la adquisición de conocimientos científicos y al desarrollo de la enseñanza y el estudio. En este contexto, sin embargo, las actividades objeto de este trabajo, los Proyectos de I+D e innovación, Proyectos de I+D+i, a pesar de llevarse a cabo en el seno de universidades públicas, son desarrollados en aplicación de las mismas normas que le son aplicables a una empresa privada. En consecuencia, en el desarrollo de un proyecto encargado y retribuido con arreglo a un contrato, o incluso a través de ayudas públicas o subvenciones, las universidades públicas pasan a prestar servicios en el marco de una misma actividad económica: la investigación, como sector diferenciado de actividad. Además, si bien la realización de tales proyectos puede considerarse útil para la enseñanza universitaria, no es imprescindible para lograr el objetivo contemplado por ésta, a saber, en concreto, la formación de estudiantes para permitirles ejercer una actividad profesional. En efecto, es necesario reconocer que muchos centros de enseñanza universitaria logran dicho objetivo sin llevar a cabo Proyectos de I+D+i a título oneroso y que existen otras maneras de garantizar la existencia de una relación entre la enseñanza universitaria y la vida profesional. Por consiguiente, de acuerdo con todo lo anterior, debe concluirse que la realización de Proyectos de I+D+i en universidades públicas supone el desarrollo de una actividad empresarial diferenciada, en la medida en que, en el desarrollo de los mismos, no se actúa en calidad de autoridad pública, como tampoco en el ámbito de la enseñanza, sino que se realizan actividades a cambio de una contraprestación; y, todo ello, con independencia de que dichos proyectos se lleven a cabo a través de ayudas públicas o subvenciones, o, por otra parte, tal y como se ha mencionado, a título oneroso. / [CAT] En la vida universitària, la investigació i l'ensenyament están estretament lligades. De fet, està majoritàriament acceptat que es tracta d'activitats inseparables, al menys a diferència d'altres entitats educatives amb una orientació merament pràctica. Les universitats necessiten la investigació per tal d'utilitzarla per l'ensenyament, ja que ambdues activitats possibiliten dessenvolupar i transmitir el coneiximent. L'estreta connexió entre investigació i ensenyament a les universitats es reflecteix, de fet, a la norma legal aplicable a l'educació superior universitària, la "Ley Orgánica de Universidades", LOU, que disposa que la investigació universitària contribueix a l'adquisició de coneixements científics i al desenvolupament de l'ensenyament i l'estudi. En aquest context, tanmateix, les activitats objecte d'aquest treball, els Projectes de I+D i innovació, Projectes de I+D+i, fins i tot portant-se a terme a les pròpies universitats públiques, són desenvolupades en aplicació de les mateixes normes que li són aplicables a una empresa privada. En conseqüència, en el desenvolupament d'un projecte encarregat i retribuït d'acord amb un contracte, o també mitjançant ajudes o subvencions, les universitats públiques passen a donar serveis en el bastiment d'una mateixa activitat económica: la investigació, como a sector diferenciat d'activitat. A més a més, encara que la realització d'aquests projectes pot considerar-se útil per a l'ensenyament universitari, no és imprescindible per aconseguir l'objectiu contemplat per aquesta, a saber, en concret, la formació d'estudiants per permetre'ls exercir una activitat professional. En efecte, cal reconèixer que molts centres d'ensenyament universitari aconsegueixen el mencionat objectiu sense portar a terme Projectes de I+D+i a títol onerós i que existeixen d'altres maneres de garantir l'existència d'una relació entre l'ensenyament universitari i la vida professional. Per tant, en correspondència amb tot l'anterior, ha de concloure's que la realització de Projectes de I+D+i a universitats públiques suposa el desenvolupament d'una activitat empresarial diferenciada, en la mesura en la qual, en el seu desenvolupament, no s'actua en qualitat d'autoritat pública, ni tampoc a l'àmbit de l'ensenyament, sinó que es realitzen activitats a canvi d'una contraprestació; i, tot plegat, independentment de que els mencionats projectes es portin a terme a través d'ajudes públiques o subvencions, o, d'altra banda, tal com s'ha esmentat, a títol onerós. / Casanova Navarro, M. (2016). PROYECTOS DE I+D E INNOVACIÓN EN UNIVERSIDADES: DETERMINACIÓN DE SU CARACTER EMPRESARIAL [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/60155 / TESIS