[EN] In the last years the attention on the energy efficiency of historical buildings grew, as different research projects took place across Europe. The attention on combining, the need of the preservation of the buildings, their value and their characteristics, with the need of the reduction of energy consumption and the improvements of indoor comfort condition, stimulates the discussion of two points of view that are usually in contradiction, preservation and energy performance. An extensive literature review of energy efficiency and thermal comfort in historical buildings is presented and the results are surprising because a common field of work is growing while remains the need of balancing the respective exigencies. From these experience, it results clear that many questions should be answered regarding the correct assessment of the energy consumption and thermal comfort of this class of buildings, the effectiveness of the measures that could be adopted, and much more. This thesis gives a contribution to answer to these questions, developing a procedure to analyze the historic building energy performance. The procedure gives a guideline of the energy audit for the historical building considering also the experimental activities to deal with the uncertainty of the estimation of the energy balance and the thermal comfort. It offers a procedure to simulate the energy balance of building, with a dynamic model considering also an indoor thermal comfort satisfaction to increase the accuracy of the energy performance evaluation. All the process is applied to two real case studies to give to the reader a practical understanding. / [ES] En los últimos años, el interés por la eficiencia energética y el confort térmico en edificios históricos ha aumentado considerablemente, provocando la aparición, especialmente en Europa, de diferentes proyectos de investigación. El desafío de combinar la necesidad de preservación de los edificios y su identidad y valor patrimonial, con la exigencia de reducir el consumo energético y la mejora de las condiciones de confort interior, genera una polémica entre dos puntos de vista que están generalmente enfrentados, rehabilitación y comportamiento energético. Se ha realizado una extensa revisión bibliográfica acerca de la eficiencia energética y confort térmico en edificación patrimonial. Los resultados obtenidos son sorprendentes, ya que un campo de trabajo común está creciendo, mientras permanece la necesidad de mantener el equilibrio entre diferentes requerimientos. Por lo tanto, resulta obvio que muchas preguntas necesitan ser respondidas, por ejemplo, acerca de la correcta evaluación del consumo energético y el confort térmico en este tipo de edificios, la eficacia de las medidas que pueden ser adoptadas, y muchas otras cuestiones. Esta tesis doctoral aporta respuestas a esta problemática, desarrollando un proceso de análisis del comportamiento energético de edificios históricos. Este procedimiento ofrece unas directrices para la evaluación energética de edificios históricos, teniendo en cuenta datos experimentales para gestionar la incertidumbre de la estimación del balance energético y el confort térmico. Todo esto revela un método de simulación del comportamiento energético de edificios mediante un modelo dinámico, teniendo también en cuenta la satisfacción del confort térmico interior para aumentar la precisión del análisis energético. Este procedimiento es aplicado a dos casos de estudio reales para ofrecer al lector una visión experimental. / [CA] Als darrers anys, l'interès per l'eficiència energètica i el confort tèrmic en edificis històrics ha augmentat considerablement, provocant l'aparició, especialment a Europa, de diferents projectes d'investigació. El repte de combinar la necessitat de preservació dels edificis i la seua identitat i valor patrimonial, amb l'exigència de reduir el consum energètic i la millora de les condicions de confort interior, genera una polèmica entre dos punts de vista que romanen generalment enfrontats: conservació i comportament energètic. S'ha dut a terme una extensa revisió bibliogràfica al voltant de l'eficiència energètica i confort tèrmic en edificació patrimonial. Els resultats obtinguts són sorprenents, ja que està creixent un camp de treball comú, mentre que continua la necessitat de mantenir l'equilibri entre diferents requeriments. Per tant, resulta obvi que moltes preguntes necessiten ser respostes; per exemple, al voltant de la correcta avaluació del consum energètic i confort tèrmic en aquest tipus d'edificis, l'eficàcia de les mesures que poder ser adoptades, i moltes altres qüestions. Aquesta tesi doctoral aporta respostes a aquesta problemàtica, desenvolupant un procés d'anàlisi del comportament energètic d'edificis històrics. Aquest procediment ofereix unes directrius per a l'avaluació energètica d'edificis històrics, tenint en compte dades experimentals per a gestionar la incertesa de l'estimació del balanç energètic i el confort tèrmic. Tot plegat, revela un mètode de simulació del comportament energètic d'edificis mitjançant un model dinàmic, considerant també la satisfacció del confort tèrmic interior per augmentar la precisió de l'anàlisi energètic. Aquest procediment és aplicat a dos casos d'estudi reals per oferir al lector una visió experimental. / Martínez Molina, A. (2016). Metodología para la Caracterización y Confort Térmicos en Edificios Históricos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/68487 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

[EN] Water projects generally run the risk of being isolated and incomplete unfulfilled or partially do the objectives for which they were built to be assessed solely through the quality of construction of infrastructure, as evidenced by observing how projects present a reality in its planning stage and other very different when they are running or after completed, causing a deficit of services offered and finally a gap between the original intentions and actual needs. After justify the investigation based on the three pillars of sustainability, it was raised as a main objective: identify, select, characterize, measure and prioritize variables complementarity to measure gaps not constructive complementarity in strategic water irrigation projects with a sustainability focus. To meet the objective a rigorous study of the state of knowledge of policies and sustainable water management was conducted, establishing that there is a need to develop a methodology to identify, prioritize and select variables of sustainability. The methodological proposal contains 5 phases: Phase I uses 4 techniques: 1) review of the scientific-technical documentation, 2) collecting information through expert panels, 3) gathering information through interviews and 4) diagramming techniques, after which, 32 variables of complementarity were selected: 7 economic, 11 environmental and 14 social applicable to strategic water irrigation projects in its non-construction phase. How to measure the interaction between these 32 variables of complementarity is developed in Phase II through an online survey. 407 letters inviting Latin American experts were made by involving 42 experts. 27 projects were investigated: 16 in Ecuador, 2 in Peru, 1 in Chile, 1 in Argentina, 1 in Bolivia, 1 in Brazil and 5 in Spain. This phase is complemented with an analysis of the current status of implementation of complementarity variables selected in the management of water irrigation projects, and management styles depending on their NDU, NDD, NDI and NDG. In Phase III it explains how to measure gaps of complementarity developing a mathematical formula and a model to calculate the probability that no constructive gaps appear depending on the performance levels achieved in the study variables. Finally, the results obtained of the gap in Latin America versus those of the Republic of Ecuador are compared. Phase IV was performed using hierarchical cluster analysis to identify groups of projects with similar and different features with each other, which were categorized using a table with assessing risk approach gaps on a scale of 1 to 5. Finally, in Phase V a roadmap is done with mitigation proposals calculated based on reducing gaps. The results of the proposed methodology allow secured with a 95% chance to avoid mistakes among other findings: . What the experts say have a greater NDD and NDI in economic variables, secondly, the environmental variables and finally social variables. . That the Republic of Ecuador 3 Groups of projects with similar characteristics are identified as gaps unconstructive complementarity. Finally, as further research monetizing gaps arises to determine the costs of covering gaps of complementarity and awareness among policy makers and decision makers on such projects as can help the sustainable development of these projects implemented in natural regions and watersheds of the Republic of Ecuador and the like in any geographical location. / [ES] Los proyectos hídricos en general corren el riesgo de quedar aislados e incompletos sin cumplir o hacerlo parcialmente los objetivos para los cuales fueron construidos al ser evaluados únicamente a través de la calidad de la construcción de la infraestructura, lo que se evidencia al observar como los proyectos presentan una realidad en su etapa de planificación y otras muy distintas cuando están en ejecución o después de finalizados, ocasionando un déficit de los servicios finalmente ofrecidos y una brecha entre las intenciones originales y las necesidades reales. Luego de justificar la investigación en base a los tres pilares de la sostenibilidad, se planteó como objetivo principal: identificar, seleccionar, caracterizar, medir y jerarquizar variables de complementariedad para medir brechas de complementariedad no constructivas en los proyectos estratégicos hídricos de riego con un enfoque de sostenibilidad Para cumplir el objetivo se realizó un riguroso estudio del estado del conocimiento de las políticas y de la gestión sostenible del agua, estableciéndose que existe la necesidad de desarrollar una metodología para identificar, priorizar y seleccionar variables de sostenibilidad. La propuesta metodológica contiene 5 fases: La Fase I utiliza 4 técnicas: 1) revisión de documentación científica-técnica, 2) recopilación de información mediante paneles de expertos, 3) recopilación de información mediante entrevistas y 4) técnicas de diagramación, luego de lo cual se seleccionaron 32 variables de complementariedad: 7 económicas, 11 ambientales y 14 sociales aplicables a los proyectos estratégicos hídricos de riego en su fase no constructiva. Cómo lograr medir la interacción entre las 32 variables de complementariedad se desarrolla en la Fase II a través de una encuesta online. Se realizaron 407 cartas de invitación a expertos latinoamericanos logrando la participación de 42 expertos. Se investigaron 27 proyectos: 16 en Ecuador, 2 en Perú, 1 en Chile, 1 en Argentina, 1 en Bolivia, 1 en Brasil y 5 en España. Se complementa esta Fase realizando un análisis del estado actual de la aplicación de las variables de complementariedad seleccionadas en la gestión de proyectos hídricos de riego, y de los estilos de gestión en función de sus NDU, NDD, NDI y NDG. En la Fase III se explica cómo medir las brechas de complementariedad desarrollando una fórmula matemática y un modelo que permite calcular la probabilidad de que aparezcan brechas no constructivas en función de los niveles de desempeño alcanzados en las variables del estudio. Finalmente, se comparan los resultados de brecha obtenidos en Latinoamérica versus los de la República del Ecuador. La Fase IV se realizó mediante análisis de conglomerados jerárquicos para identificar los Grupos de proyectos con características similares y diferentes entre sí, a los cuales se les categorizó mediante una tabla con enfoque de riesgos evaluando las brechas en una escala de 1 a 5. Finalmente, en la Fase V se realiza un mapa de ruta con propuestas de mitigación basadas en reducir las brechas calculadas. Los resultados de la metodología propuesta permiten asegurar con un 95 % de probabilidad de no equivocarse entre otros hallazgos: . Que los expertos dicen tener un NDD y NDI mayor en las variables económicas, en segundo lugar, en las variables medioambientales y finalmente en las variables sociales. . Que en la República del Ecuador se identifican 3 Grupos de proyectos con características similares según las brechas de complementariedad no constructiva. Finalmente, como investigaciones futuras se plantea la monetización de las brechas para determinar los costos de cubrir las brechas de complementariedad y concienciar a los responsables políticos y tomadores de decisiones sobre este tipo de proyectos como pueden ayudar al desarrollo sustentable de estos proyectos implementados en regiones naturales y cuencas hidrográficas de la / [CA] Els projectes hídrics en general corren el risc de quedar aïllats i incomplets, sense complir o fer-ho parcialment els objectius per als quals van ser construïts al ser avaluats únicament a través de la qualitat de la construcció de la infraestructura, la qual cosa es pot evidenciar a l'observar que els projectes presenten una realitat en la seua etapa de planificació i altres molt distintes quan estan en execució o després de finalitzar-se. Esta circumstància ocasiona un dèficit dels servicis finalment oferits i una bretxa entre les intencions originals i les necessitats reals. I després de justificar la investigació a desenrotllar-se basant-se en els tres pilars de la sostenibilitat, es va plantejar com a objectiu principal: identificar, seleccionar, caracteritzar, mesurar i jerarquitzar variables de complementarietat per a mesurar bretxes de complementarietat no constructives en els projectes estratègics hídrics. Per a desenrotllar l'objectiu general va ser necessari realitzar un rigorós estudi de l'estat del coneixement de les polítiques i de la gestió sostenible de l'aigua, establint-se que hi ha la necessitat de desenrotllar una metodologia per a la identificació, priorització i selecció de variables de sostenibilitat La proposta metodològica consistent en 5 fases: La Fase I es va realitzar utilitzant 4 tècniques: 1) revisió de documentació científica-tècnica, 2) panells d'experts, 3) entrevistes i 4) tècniques de diagramació, després de tot això es van seleccionar 32 variables de complementarietat: 7 econòmiques, 11 ambientals i 14 socials aplicables als projectes estratègics hídrics de reg en la seua fase no constructiva.Com aconseguir mesurar la interacció entre les 32 variables de complementarietat es desenrotlla en la Fase II, havent-se elaborat per a això una enquesta online. Es van realitzar 407 cartes d'invitació a experts coneixement integral i experiència en projectes estratègics hídrics de reg a Llatinoamèrica, aconseguint la participació de 42 experts i 27 projectes: 16 en Equador, 2 a Perú, 1 a Xile, 1 a Argentina, 1 a Bolívia, 1 a Brasil i 5 a Espanya. Es complementa esta Fase realitzant una anàlisi de l'estat actual de l'aplicació de les variables de complementarietat seleccionades en la gestió de projectes hídrics de reg, en funció dels seus NDU, NDE, NDI i NDG. En la Fase III s'explica com mesurar les bretxes de complementarietat, desenrotllar una fórmula matemàtica i un model que permet calcular la probabilitat que apareguen bretxes no constructives en funció dels nivells d'exercici aconseguits en les variables de l'estudi..La Fase IV es va realitzar per mitjà d'anàlisi de conglomerats jeràrquics per a identificar els grups de projectes amb característiques semblants i diferents entre si, als quals se'ls va categoritzar per mitjà de l'aplicació d'una taula enfocament de riscos avaluant les bretxes en una escala d'1 a 5. Finalment, en la Fase V es realitza un mapa de ruta amb propostes de mitigació basades a reduir les bretxes calculades. Els resultats de l' metodològica proposta permeten assegurar amb un 95 % de probabilitat de no equivocar-se entre altres troballes: . Que els experts diuen tindre un NDE i NDI major en les variables econòmiques, en segon lloc, en les variables mediambientals i finalment en les variables socials. . Identificar en la República de l'Equador 3 Grups de projectes amb característiques semblants segons les bretxes de complementarietat no constructiva. Finalment, ha permés provocar investigacions futures com la monetització de les bretxes a fi d'aconseguir determinar els costos que representen en un projecte cobrir les bretxes de complementarietat i, conscienciar els responsables polítics i els responsables de prendre decisions sobre este tipus de projectes per a ajudar al desenrotllament sustentable dels projectes de reg implementats en regions naturals i conques hidrogràfiques concretes de la República de / Gallardo Carrillo, G. (2016). CÁLCULO DE BRECHAS DE COMPLEMENTARIEDAD BAJO EL PRISMA DE LA SOSTENIBILIDAD PARA LOS PROYECTOS ESTRATÉGICOS HÍDRICOS DE RIEGO Y PROPUESTA DE MITIGACIÓN. CASO DE LA REPÚBLICA DEL ECUADOR [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/72638

[ES] Los sistemas descentralizados con energías renovables han sido ampliamente utilizados en el campo de la cooperación al desarrollo. Sin embargo, los potenciales de estas alternativas tecnológicas se sustentan desde visiones del desarrollo diversas y en ocasiones en conflicto. Los proyectos de electrificación rural impulsados por la cooperación están permeados por una multiplicidad de mecanismos de poder que favorecen la imposición de determinadas de estas visiones y limitan el acceso equitativo a las oportunidades que es capaz de ofrecer la electrificación. Ecuador se señala como un caso representativo en relación a las propuestas de transformación social que cuestionan la visión de desarrollo hegemónica y la de la cooperación. La Amazonía es uno de los escenarios donde emergen propuestas que reivindican nuevas maneras de concebir a los proyectos energéticos. Sin embargo, son escasas las referencias a la electrificación rural aislada y a cómo diseñar proyectos de electrificación que integren las nociones del desarrollo y/o Buen Vivir de las poblaciones amazónicas. Con la finalidad de arrojar luz sobre estas cuestiones, esta investigación tiene tres objetivos. Por un lado, explorar las visiones del desarrollo de los actores supralocales y los actores locales de la cooperación internacional y su visión de cómo la electrificación puede contribuir al desarrollo. Por otro, explorar cómo las dinámicas de poder determinan qué visiones del desarrollo y de la electrificación prevalecen, a través de qué mecanismos y en qué espacios y niveles. Y, finalmente, proponer estrategias para el diseño de proyectos de electrificación que enfrenten estas dinámicas. Para abordar estos objetivos, construimos un marco analítico sustentado en una aproximación multinivel y dinámica del Enfoque de las Capacidades para el Desarrollo Humano y utilizamos los aportes de los enfoques de poder como estrategia para la transformación social. Aplicamos este marco en el análisis de un proyecto de electrificación rural aislada en Ecuador donde trabajamos en cinco comunidades: tres comunidades Achuar, una comunidad Kichwa y otra Siona. Durante toda la investigación aplicamos un enfoque etnográfico como integrantes del equipo del proyecto. Seguimos una metodología de investigación cualitativa con un enfoque participativo. De los resultados se desprende cómo, desde los actores supralocales se defiende una visión de la energía como elemento indispensable para el logro de un desarrollo basado en el crecimiento sostenible. Por otro lado, cómo desde las comunidades indígenas amazónicas emergen algunas visiones encontradas que vienen moldeadas por dos factores: las propias visiones del desarrollo de los actores supralocales y la presencia de actividades extractivas. Se desvela así que, ante una misma visión del desarrollo dominante, el extractivismo es el factor clave que incide en dichas visiones, cooptándolas y arrastrándolas con mayor o menor velocidad hacia la visión hegemónica. Mientras que las comunidades ubicadas en zonas petroleras aspiran a contar con sistemas energéticos que puedan abastecer sus nuevas lógicas de consumo pero que a la vez sean medioambientalmente sostenibles, para las comunidades donde no existe todavía intervención petrolera, la electrificación puede suponer un mecanismo para enfrentar el extractivismo. El trabajo ilustra cómo son justamente los mecanismos de poder que operan en el proceso de diseño de las intervenciones de desarrollo de electrificación rural a través de los cuales se afianzan las visiones hegemónicas. La investigación pone de manifiesto la necesidad de conocer qué valoran las personas y los colectivos a la hora de diseñar intervenciones de electrificación adaptadas a sus distintas realidades y que, al mismo tiempo, enfrenten las desigualdades de poder que eclipsan la pluralidad de visiones que emergen desde los actores locales. Se desvela, sin embarg / [EN] Decentralized systems based on renewable energies have been widely used in the field of electrification projects for isolated rural communities. However, the possibilities of these technological alternatives are underpinned by diverse and sometimes conflicting visions of development. The projects are permeated with a myriad of power mechanisms that not only favour the imposition of certain visions over others, but also limit equal access to the opportunities that electrification is able to offer. Ecuador has been highlighted as a relevant case regarding social transformation approaches that question the hegemonic vision of development and the dynamics of the international cooperation system itself. The Ecuadorian Amazon is one of the scenarios where a large number of these proposals are being raised. Proposals founded on indigenous cosmovision revolving around the concept of 'Buen Vivir' (Good Living) call for new approaches to energy projects. However, there are few references regarding isolated rural electrification and how to design electrification projects that integrate the ideas of development and/or visions of Buen Vivir held by the indigenous peoples of the Amazon. With the aim of shedding light on these matters, this research has three objectives. Firstly, to explore the development visions of the supra-local actors and those of local actors, together with their views on how electrification can further the development of local actors. Secondly, to explore how power dynamics determine which perspectives of development and electrification prevail, through which mechanisms, in which spaces, and at what levels. And thirdly, to propose strategies for the design of rural electrification projects that confront these power dynamics. To address these objectives, an analytical framework was created based on a multilevel and dynamic perspective of the Human Development Capability Approach. Contributions from approaches which focus on power as a strategy of social transformation are also employed. We use this interpretative framework to analyse one case study; specifically, a rural electrification project in Ecuador. We worked with five communities: three Achuar communities; one Amazonian Kicwha community; and one Siona community. Throughout the research, an ethnographic approach was followed, employing a qualitative research strategy with a participatory approach. The results reveal how diverse views on development and electrification are arising in Ecuador. On one hand, supra-local actors who act in the global sphere defend energy as an essential element to achieve development based on sustainable growth. On the other hand, some differing opinions are emerging from Amazonian indigenous communities, which are shaped by two key factors: the development visions of supra-local actors and the existence of extractive activities in the region. It is demonstrated that, faced with a single dominant vision of development, extractivism is the key factor influencing these visions, co-opting them and drawing them, at greater or lesser speed, towards the hegemonic vision. While communities located in territories with oil exploitation aspire to having environmentally sustainable energy systems capable of satisfying their new habits of consumption, for communities where oil companies are not yet active, electrification can be a means of confronting extractivism. The research illustrates how it is the power mechanisms themselves that determine the design of isolated rural electrification projects promoted by international cooperation, and through which the hegemonic visions are strengthened. The study reveals, therefore, the importance of knowing what individuals and collectives value in order to design technological energy projects adapted to their different realities and, at the same time, able to face power inequalities. The research shows, however, that this is not without difficulties and contradictions. / [CA] Els sistemes descentralitzats amb energies renovables han estat àmpliament utilitzats en el camp de la cooperació al desenvolupament. No obstant, els potencials d'aquestes alternatives tecnològiques es sustenten des de visions del desenvolupament diverses i en ocasions en conflicte. Els projectes d'electrificació rural impulsats per la cooperació estan permeats per una multiplicitat de mecanismes de poder que afavoreixen la imposició de determinades d'aquestes visions i limiten l'accés equitatiu a les oportunitats que és capaç d'oferir l'electrificació. L'Equador s'assenyala com un cas representatiu pel que fa a les propostes de transformació social que qüestionen la visió de desenvolupament hegemònica i la de la cooperació. L'Amazònia és un dels escenaris des d'on s'estan plantejant propostes que reivindiquen noves maneres de concebre als projectes energètics. No obstant, són escasses les referències a l'electrificació rural aïllada i a com dissenyar projectes d'electrificació que integren les nocions del desenvolupament i/o Buen Vivir de les poblacions amazòniques. Per donar llum sobre aquestes qüestions, aquesta investigació té tres objectius. D'una banda, explorar les visions del desenvolupament dels actors supralocals i els actors locals de la cooperació i la seva visió de com l'electrificació pot contribuir al desenvolupament dels actors locals. De l'altra, explorar com les dinàmiques de poder determinen quines visions del desenvolupament i de l'electrificació s'imposen, a través de quins mecanismes i en quins espais i nivells. I, finalment, proposar estratègies per al disseny de projectes d'electrificació rural aïllada que s'enfronten a aquestes dinàmiques. Per abordar aquests objectius, hem construït un marc analític sustentat en una aproximació multinivell i dinàmica de l'Enfocament de les Capacitats per al Desenvolupament Humà combinat amb els enfocaments de poder com a estratègia per a la transformació social. Apliquem aquest marc a l'anàlisi d'un projecte d'electrificació rural aïllada a l'Equador on treballem amb cinc comunitats: tres comunitats Achuar i una comunitat Kichwa i una altra Siona. Durant tota la investigació apliquem un enfocament etnogràfic com a integrants de l'equip del projecte. Seguim una metodologia d'investigació qualitativa amb un enfocament participatiu. Dels resultats es desprèn com des dels actors supralocals es defensa una visió de l'energia com a element indispensable per a l'assoliment d'un desenvolupament basat en el creixement sostenible. D'altra banda, com des de les comunitats indígenes amazòniques, emergeixen algunes visions oposades que vénen modelades per dos factors: les pròpies visions del desenvolupament dels actors supralocals i la presència d'activitats extractives en el territori. Es revela així que, davant d'una mateixa visió del desenvolupament dominant, l'extractivisme és el factor clau que incideix en aquestes visions, cooptant-les i arrossegant-les amb més o menys velocitat cap a la visió hegemònica. Mentre que les comunitats ubicades en zones petrolieres aspiren a comptar amb sistemes energètics que poden proveir les seves noves lògiques de consum però que alhora siguin mediambientalment sostenibles, per a les comunitats on no existeix encara intervenció petroliera, l'electrificació pot suposar un mecanisme per enfrontar l'extractivisme. El treball il·lustra com són justament els mecanismes de poder que operen en el procés de disseny dels projectes d'electrificació impulsats per la cooperació a través dels quals es refermen les visions hegemòniques. La investigació posa de manifest la necessitat de conèixer què valoren les persones i els col·lectius a l'hora de dissenyar intervencions d'electrificació adaptades a les seves diferents realitats i que, al mateix temps, facen front a les desigualtats de poder que eclipsen la pluralitat de visions que emergeixen des dels actors locals. Es r / Ten Palomares, M. (2016). ¿Qué perspectiva cuenta? Conectando la visión indígena e institucional en el diseño de proyectos de electrificación rural impulsados por la cooperación al desarrollo. Experiencias en la Amazonía Ecuatoriana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/77146

Innovation is essential to promote human progress and to improve the humans' quality of life, but it should be done in a social and environmental context and in accordance with the principles of sustainable development. To achieve this challenge the environmental innovation guidelines should be taken into account. In this line, it is necessary to analyze the life cycle assessment (LCA) of any product, process or service and compute its environmental impacts. Despite the rapid evolution of environmental methods and tools and the increase of sustainability studies in recent years, LCA remains an area that still has to face major development challenges. This thesis provides an analysis from a new perspective with the intention to serve as a support in the conceptual and empirical application of the LCA in the Agri-food sector. It consists of a qualitative analysis designed to know the type of relationship between the different actors involved and their information exchange needs. The case study made it possible to compare the differences between the academic and the industrial fields, as well as the differences between Spanish and Brazilian LCA experts. Through expert panels, 40 specialists were interviewed and were asked to made a survey to evaluate experts' relationships using the Social Network Analysis method (SNA). Moreover, the network flow of environmental information in Brazil and Spain was mapped. A second quantitative study was carried out reviewing 70 scientific publications of LCA in the Agri-food sector according to a checklist based on the definition of 20 control variables. The objective was to evaluate the quantity and quality of the information enclosed in the different works. To do this, the entropy and diversity of information were calculated using the Shannon and the equitability indexes, using the number of inputs considered in each impact category. A threshold of minimum information is proposed, using percentiles 25 and 75 (Tukey values) of the calculated Shannon indexes from the papers sample. Moreover, a cluster analysis was done using 10 out the 20 control variable to classify LCAs into clusters with similar levels of performance for the LCAs of the same group and different from the LCA belonging to the other groups. Based on the analysis of the centers of resulting group, the strengths and weaknesses of each group were identified. Then, a roadmap or improvement plan was succinctly defined, pointing out the actions to be taken to improve the performance levels in each group in the short, medium and long term. Finally, a set of actions to improve and facilitate the implementation of LCA in the Agri-food sector was defined as a kind of good practice manual. In sum, it could be concluded that this present thesis could serve to improve the LCA studies performance levels for industry, and, at the same time, it could serve as a baseline with which to compare academic standards of a more academic works. / La innovación es esencial para promover el progreso de la humanidad y la mejora de la calidad de vida, pero debe realizarse respetando un suelo social y un techo ambiental de acuerdo con los principios del desarrollo sostenible. Para intentar conseguirlo surge la innovación ambiental. En esa línea, resulta necesario analizar el ciclo de vida (ACV) de cualquier producto, proceso o servicio y computar sus impactos ambientales. A pesar de la rápida evolución de los métodos y herramientas y del incremento de estudios en los últimos años, el ACV sigue siendo un área que se enfrenta a retos de desarrollo importantes. Esta tesis proporciona un análisis desde una perspectiva nueva con la intención de servir de apoyo en la aplicación conceptual y empírica del ACV en el sector agroalimentario. Consta de un análisis cualitativo destinado a conocer el tipo de relación entre los distintos actores involucrados y sus necesidades de intercambio de información. El caso de aplicación permite comparar las diferencias entre el mundo académico y el industrial, así como las diferencias entre expertos en ACV de España y Brasil. A través de paneles de expertos se entrevistó a 40 especialistas y con un cuestionario se evaluó la red de contactos usando el método de Análisis de Redes Sociales (SNA). Con todo se mapeó el flujo de información ambiental en Brasil y España. En un segundo estudio cuantitativo se realizó una revisión crítica de 70 publicaciones científicas de ACV pertenecientes al sector agroalimentario, evaluando las mejores revistas y congresos de todo el mundo entre 2010 y 2016 a partir de la definición de 20 variables de control. El objetivo era evaluar la cantidad y calidad de la información contenida en los distintos trabajos. Para ello se calculó la entropía y diversidad de la información a través del Índice de Shannon y del cálculo de la heterogeneidad en lo refiere al número de inputs considerados en cada categoría de impacto. Tras los valores obtenidos se proponen unos umbrales de información mínima aconsejable usando como límites el valor de las bisagras de Tukey de la distribución de los 70 índices de Shannon calculados. Por otra parte, a partir de 10 de las 20 variables de control se agruparon los distintos ACV analizados con objeto de clasificarlos en grupos con parecido nivel de desempeño para los ACV de un mismo grupo y distinto al de los ACV pertenecientes al resto de grupos. A partir del análisis del análisis de los centros de cada grupo, se identificó las fortalezas y debilidades de cada grupo, para más tarde definir de forma sucinta un mapa de ruta o plan de mejora apuntando las acciones a realizar para mejorar los niveles de desempeño en el corto, medio y largo plazo de cada grupo. Finalmente, se definió a modo de un manual de buenas prácticas un conjunto de acciones a realizar para mejorar y facilitar la realización de ACV en el sector agroalimentario. Con todo. Se podría concluir que la tesis puede servir para mejorar los niveles de desempeño de la realización futura de estudios de ACV en el sector industrial, al tiempo que podría servir como línea de base con la que comparar los estándares de estudios de carácter más académico. / La innovació és essencial per a promoure el progrés de la humanitat i la millora de la qualitat de vida, però ha de realitzar-se respectant un sòl social i un sostre ambiental d'acord amb els principis del desenrotllament sostenible. Per a intentar aconseguir-ho sorgix la innovació ambiental. En eixa línia, resulta necessari analitzar el cicle de vida (ACV) de qualsevol producte, procés o servici i computar els seus impactes ambientals. A pesar de la ràpida evolució dels mètodes i ferramentes i de l'increment d'estudis en els últims anys, l'ACV continua sent una àrea que s'enfronta a reptes de desenrotllament importants. Esta tesi proporciona una anàlisi des d'una perspectiva nova amb la intenció de servir de suport en l'aplicació conceptual i empírica de l'ACV en el sector agroalimentari. Consta d'una anàlisi qualitativa destinada a conèixer el tipus de relació entre els distints actors involucrats i les seues necessitats d'intercanvi d'informació. El cas d'aplicació permet comparar les diferències entre el món acadèmic i l'industrial, així com les diferències entre experts en ACV d'Espanya i Brasil. A través de panells d'experts es va entrevistar a 40 especialistes i amb un qüestionari es va avaluar la xarxa de contactes usant el mètode d'Anàlisi de Xarxes Socials (SNA). Amb tot es dissenyà el flux d'informació ambiental a Brasil i Espanya. En un segon estudi quantitatiu es va realitzar una revisió crítica de 70 publicacions científiques d'ACV pertanyents al sector agroalimentari, avaluant les millors revistes i congressos de tot el món entre 2010 i 2016 a partir de la definició de 20 variables de control. L'objectiu era avaluar la quantitat i qualitat de la informació continguda en els distints treballs. Per a això es va calcular l'entropia i diversitat de la informació a través de l'Índex de Shannon i del càlcul de l'heterogeneïtat en el que es refereix al nombre d'inputs considerats en cada categoria d'impacte. Després dels valors obtinguts es proposen uns llindars d'informació mínima aconsellable usant com a límits el valor de les frontisses de Tukey de la distribució dels 70 índexs de Shannon calculats. D'altra banda, a partir de 10 de les 20 variables de control es van agrupar els distints ACV analitzats a fi de classificar-los en grups amb paregut nivell d'excel·lència per als ACV d'un mateix grup i diferent del dels ACV pertanyents a la resta de grups. A partir de l'anàlisi de l'anàlisi dels centres de cada grup, es va identificar les fortaleses i debilitats de cada grup, per a més tard definir de forma succinta un mapa de ruta o pla de millora apuntant les accions a realitzar per a millorar els nivells d'exercici en el curt, mitjà i llarg termini de cada grup. Finalment, es va definir a manera d'un manual de bones pràctiques un conjunt d'accions a realitzar per a millorar i facilitar la realització d'ACV en el sector agroalimentari. Amb tot, es podria concloure que la tesi pot servir per a millorar els nivells d'exercici de la realització futura d'estudis d'ACV en el sector industrial, alhora que podria servir com a línia de base amb què comparar els estàndards d'estudis de caràcter més acadèmic. / Oliveira Barros, FM. (2017). Proposal for a LCA improvement roadmap in the Agri-food sector based on information exchange requirements and the enclosed data in recent LCAs works [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/89082

As the world becomes aware of its limited resources it is increasingly important to consider the development of buildings which could respond to the requirements of sustainability. During the last decades the development of the so-called green buildings has been gaining momentum through the implementation of appropriate reference standards, new technologies, innovative design strategies and processes. Such changes introduced new challenges for all subjects involved and, most of all, the need of working with new technologies and services through fully-integrated processes. Designers are also affected by such issue and, within this scope, project management plays a key role for the optimization of the design-project development. This research analyzes the design process of four case-study projects from the project management perspective taking into consideration all sustainability-related tasks and activities that negatively affected the project design development. A new methodology was created in order to analyze the design process and evaluate the effect of detected project-management issues under three main independent variables related to costs, time and sustainability. The research makes full use of the Lean approach to classify the issues, or wastes, experienced during the different design processes and to identify possible solutions for the process optimization. The four case studies are referred to four real projects developed in different European countries under the LEED and BREEAM reference standards. More specifically the four projects are: - One nursing-home located Northern Italy certified under the LEED reference standard. - One school-complex located in Northern Italy certified under the LEED reference standard. - One office building located in Barcelona (Spain) certified under the LEED reference standard. - One office building located in South-East of Spain certified under the BREEAM reference standard. The final scope of the research is to develop a methodology for the analysis of the green-building design processes from the project management perspective in order to identify the problems occurred, optimize the process and provide a tool to prevent unnecessary wastes of money, time and sustainability features. / Cada vez mas el mundo toma consciencia de que la disponibilidad de recursos naturales es limitada y el desarrollo de edificios sostenibles se está convirtiendo en una necesidad. Durante las últimas decadas el desarrollo de edificios sostenibles ha sido impulsada por el desarrollo de protocolos especificos, nuevas tecnologias, diseños y procesos inovadores. Dichos cambios han implicado nuevos retos para todos los sujetos involucrados y, sobretodo, la necesidad de operar con nuevas technologías y servicios a través de procesos integrados. Los proyectistas también quedan afectados por dichos cambios y el project management juega un papel imprescindible de cara a la optimización de procesos de diseño integrados. Esta investigación analiza el proceso de diseño de cuatro casos de studio desde el punto de vista del project management enfocando la atención en las actividades relacionadas con la sostenibilidad que afectaron negativamente el desarrollo de los procesos. Se desarrolla una nueva metodología para analizar el proceso de diseño y evaluar los efectos de eventuales fallos experimentados durante los procesos de project management desde la perspectiva de tres variables independientes relacionadas con: costes, tiempos y sostenibilidad. La investigación implementa los conceptos de la metodología Lean para la clasificación de los fallos, o desperdicios, occurridos durante el desarrollo de los varios procesos y para identificar posibles soluciones de cara a la optimización del proceso. Los cuatro casos de estudio están relacionados a cuatro proyectos reales desarrollados en diferentes estados Europeos a través de los protocolos LEED y BREEAM. Mas en detalle los proyectos son - Una residencia para mayores ubicada en Italia del Norte y certificada a través del protocolo LEED. - Un complejo escolar ubicado en Italia del Norte y certificado a través del protocolo LEED. - Un edificio para oficinas ubicado en Barcelona (España) y certificado a través del protocolo LEED. - Un edificio para oficinas ubicado en el Sureste de España y certificado a través del protocolo BREEAM. El objetivo final de la presente investigación es el desarrollo de una nueva metodología para el análisis de los procesos de diseño para edificios sostenibles desde el punto de vista del project management para identificar los problemas occurridos, optimizar el proceso y proporcionar una herramienta a los futuros técnicos para prevenir el desperdicio de dinero, tiempo y caracteristicas de sostenibilidad. / Cada vegada més el món té una major consciència que la disponibilitat de recursos naturals és limitada i el desenvolupament d'edificis sostenibles s'està convertint en una necessitat. Durant les últimes dècades el desenvolupament d'edificis sostenibles ha estat impulsat pel desenvolupament de protocols específics, noves tecnologies, dissenys i processos innovadors. Aquests canvis han implicat nous reptes per a tots els subjectes involucrats i, sobretot, la necessitat d'operar amb noves tecnologies i serveis a través de processos integrats. Els projectistes també queden afectats per aquests canvis i el project management juga un paper imprescindible de cara a l'optimització de processos de disseny integrats. Esta investigació analitza el procés de disseny de quatre casos d' estudi des del punt de vista del project management fixant l'atenció en les activitats relacionades amb la sostenibilitat que van afectar negativament el desenvolupament dels processos. Es va a desenvolupar una nova metodologia per analitzar el procés de disseny i avaluar els efectes d'eventuals errors experimentats durant els processos de project management des de la perspectiva de tres variables independents relacionades como son: costos, temps i sostenibilitat. La investigació implementa els conceptes de la metodologia Lean per a la classificació dels errors, o deixalles, aparegudes durant el desenvolupament dels diversos processos, per identificar possibles solucions de cara a l'optimització dels processos. Els quatre casos d'estudi estan relacionats a quatre projectes reals desenvolupats en diferents estats Europeus a través dels protocols LEED i BREEAM: - Una residència per a gent major situada a Itàlia del Nord i certificada mitjançant el protocol LEED. - Un complex escolar situat a Itàlia del Nord i certificat a través del protocol LEED. - Un edifici per a oficines situat a Barcelona (Espanya) i certificat a través del protocol LEED. - Un edifici per a oficines situat en el Sud Este d'Espanya i certificat a través del protocol BREEAM. L'objectiu final de la present investigació és el desenvolupament d'una nova metodologia per a l'anàlisi dels processos de disseny en edificis sostenibles des del punt de vista del project management, per identificar els problemes possibles, optimitzar els processos i proporcionar una eina als futurs tècnics per prevenir el malbaratament de diners, temps i característiques de sostenibilitat. / Orsi, A. (2017). THE DEVELOPMENT OF GREEN-BUILDING PROJECTS: OPTIMIZATION OF THE PROJECT-MANAGEMENT PROCESSES THROUGH THE LEAN APPROACH [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/89098

Housing in Spain occupies a prominent place in the economic budget of the household unit or family unit. Therefore, the family is going to devote most of their incomes to the acquisition of a home, which in the majority of cases is bought with external resources, engaging the household unit in a mortgage loan. In our country, there exists a deep-rooted tradition of having home ownership. In Spain 82.7 % of homes are of this kind, one of the highest in Europe -far above Germany, France, Italy or Portugal. The importance of the housing sector as a generator of family wealth is out of doubt. This sector has a stock of more than 25 million, reaching a worth of €5 trillion, which is equivalent to 4,5 times Spain's GDP. As a consequence of the overvaluation of housing and the creation of the housing bubble -originated in a period between 2003 and 2008- a noteworthy change in the ownership structure has occurred. Since housing bubble, almost 600,000 foreclosures have happened, being significant that nowadays --according to a 2015 Afi (Analístas Financieros Internacionales) report- there are about 400,000 homes whose mortgages are higher than the value of their homes. This is provoking in some cases an unsustainable pressure over household economy. All this requires a calm reflection by the professionals of this sector about the methods used when stating the housing value, and to answer questions like the following as well: Which are the qualities of value to take into account? Have the buyers paid for a house more than its real value? Have the methods of value spotted the overvaluation of this housing? How levels of disposable incomes affect when buying housing? And etcetera. In order to avoid past mistakes, 53 experts in the sector have been directly questioned by using the Delphi method. The findings of the work reveal, among other questions, that the method of comparison used by the practical entirety of professionals (92.5 %) was not capable of early detecting housing overvaluation, neither of detecting the speculative movements that provoked the housing bubble; sometimes the professionals simply overlooked these problems. Once analyzed and completed the state of play and concluded the experts' opinion, the influence of socioeconomic status has been proven essential when valuing the housing. As a consequence, this socioeconomic status has been parameterized; so on one side, the final value of the housing should not exceed the 30 % of the available monthly income and on the other side, the final value should not exceed the 4.6 gross annual earnings ratio of the household unit or family unit. By doing so, we ascertain that the necessary resources are allocated to the housing, once the basic needs and normal social activities have been satisfied. As a final conclusion of the research, it is convenient to highlight that its main objective is to establish an alternative method to the comparison method. Otherwise, in short time we will find another upward trend with speculation being a sad protagonist of housing, which is given full protection in our Constitution. / La vivienda en España ocupa un lugar destacado en el presupuesto económico de la unidad familiar o unidad de convivencia, de forma que va a dedicar a su adquisición la parte más importante de sus ingresos, ya que en la mayoría de las ocasiones se compra con dinero ajeno constituyendo hipoteca. En nuestro país existe una arraigada tradición de la vivienda en propiedad que alcanza el 82,7% de los hogares, uno de los más altos de Europa; muy por encima de Alemania, Francia, Italia o Portugal. La importancia del sector de la vivienda como generador de la riqueza familiar está fuera de toda duda, disponiendo de un parque que sobrepasa los 25 millones, alcanzando su valoración los 5 billones de euros en 2016, equivalente a 4,5 veces nuestro PIB. Como consecuencia de la sobrevaloración de la vivienda y la creación de la burbuja inmobiliaria originada en el período comprendido entre los años 2003 y 2008, se ha producido un cambio en la estructura de la propiedad digno de mención, con cerca de 600.000 ejecuciones hipotecarias, siendo significativo que aún hoy en día, según informe de 2015 de Afi (Analistas Financieros Internacionales), habría cerca de 400.000 hogares cuyas hipotecas superarían al valor de las viviendas, que están ejerciendo en algunos casos una presión sobre la economía familiar inaguantable. Todo ello, requiere una reflexión serena de los profesionales que intervienen en este sector sobre los métodos empleados en la valoración de la vivienda, y dar respuesta a cuestiones tales como: ¿cuáles son las cualidades de valor a tener en cuenta?, ¿se ha pagado por la vivienda más de lo que vale?, ¿han detectado los métodos de valoración la sobrevaloración de este inmueble?, ¿cómo afecta el nivel de renta disponible en la compra de la vivienda?, etc. Con la finalidad de no caer en errores del pasado, se ha recurrido a la opinión directa de 53 expertos del sector mediante la aplicación del método delphi. Las conclusiones del trabajo revelan, entre otras cuestiones, que el método de comparación, utilizado por la práctica totalidad de profesionales (92,5%), no ha sido capaz de detectar a tiempo la sobrevaloración de la vivienda, ni los movimientos especulativos que han dado lugar a la burbuja inmobiliaria, o sencillamente la han ignorado. Una vez analizado y completado el estado de la cuestión, y concluido la opinión de los expertos, ha quedado demostrado la influencia del nivel socioeconómico en la valoración de la vivienda, procediéndose en consecuencia a su parametrización, de forma que, por una parte, el valor final de la vivienda no sobrepase el 30% de los ingresos mensuales disponibles, y por otra que no se supere el ratio de 4,6 veces los ingresos brutos anuales de la unidad familiar o unidad de convivencia, ya que con ello se asegura que se destinen a la vivienda los recursos necesarios, una vez que se han satisfecho las necesidades caseras y las actividades sociales normales. Como conclusión final de la investigación, conviene resaltar que el objetivo principal de la misma es establecer un método alternativo al método de comparación ya que en caso contrario, dentro de poco tiempo nos encontraremos con otro ciclo alcista en el que la especulación vuelva a ser triste protagonista de la vivienda que está amparada por nuestra constitución. / L¿habitatge a Espanya ocupa un lloc destacat en el pressupost econòmic de la unitat familiar o unitat de convivència, de manera que va a dedicar a la seua adquisició la part més important dels seus ingressos, ja que en la majoria de les ocasions es compra amb diners aliens constituint hipoteca. En el nostre país existeix una arrelada tradició de l¿habitatge en propietat que aconseguix el 82,7% de les llars, un dels més alts d¿Europa; molt per sobre d¿Alemaya, França, Itália o Protugal. La importància del sector de l¿habitatge com a generador de la riquesa familiar està fora de tot dubte, disposant d¿un parc que sobrepassa els 25 milions, aconseguint la seua valoració els 5 bilions d¿euros en 2016, equivalent a 4,5 vegades nostre PIB. Com a conseqüència de la sobrevaloració de l¿habitatge i la creació de la bambolla inmobiliària originada en el període comprés entre els anys 2003 i 2008, s¿ha produït un canvi en l¿estructura de la propietat digne d¿esment, amb prop de 600.000 execucions hipotecàries, sent significatiu que encara avui dia, segons informe de 2015 de Afi (Analistes Financers Internacionals), hi hauria prop de 400,000 llars les hipoteques de les quals superarien al valor dels habitatges, que estan exercint en alguns casos una pressió sobre l¿economia familiar inaguantable. Tot açò, requereix una reflexió serena dels professionals que intervenen en aquest sector sobre els métodes emprats en la valoració de l¿habitatge, i donar resposta a qüestions tals com: quins són les qualitats de valor a tenir en compte?, s¿ha pagat per l¿habitatge més del que val?, han detectat els métodes de valoració la sobrevaloració d¿aquest immoble?, com afecta el nivell de renta disponible en la compra de l¿habitetge?, etc. Amb la finalitat de no caure en errors del passat, s¿ha recorregut a l¿opinió directa de 53 experts del sector mitjançant l¿aplicació del mètode delphi. Les conclusions del treball revelen, entre altres qüestions, que el mètode de comparació, utilizat per la práctica totalitat de professionals (92,5%), no ha sigut capaç de detectar a temps la sobrevaloració de l¿habitatge, ni els moviments especulatius que han donant lloc a la bambolla inmobiliària o senzillament l¿han ignorat. Una vegada analizat i completat léstat de la qüestió, i conclòs l¿opinió dels experts, ha quedat demostrat la influéncia del nivell socioeconòmic en la valoració de l¿habitatge, procedint-se en conseqüència a la seua parametrització, de manera que, d¿una banda, el valor final de l¿habitatge no sobrepasse el 30% dels ingressos mensuals disponibles, i per una altra que no se supere el ràtio de 4,6 vegades els ingressos bruts anuals de la unitat familiar o unitat de convivència, ja que amb açò s¿assegura que es destinen a l¿habitatge els recursos necessaris, una vegada que s¿han satisfet les necessitats casolanes i les activitats socials normals. Com a conclusió final de la investigació, convé ressaltar que l¿objetitu principal de la mateixa és establir un mètode altematiu al métode de comparació ja que en cas contrari, d¿aquí a una mica temps ens trobarem amb un altre cicle alcista en el qual l¿especulació torne a ser trist protagonista de l¿habitatge que està emparada per la nostra constitució. / Lama Santos, FAD. (2017). DETERMINACIÓN DE LAS CUALIDADES DE VALOR EN LA VALORACIÓN DE BIENES INMUEBLES. LA INFLUENCIA DEL NIVEL SOCIOECONÓMICO EN LA VALORACIÓN DE LA VIVIENDA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90526

La presente tesis doctoral, titulada "Diseño de scaffolds inteligentes para la prevención y tratamiento de la infección ósea", se centra en el desarrollo de materiales híbridos orgánico-inorgánicos capaces de realizar una liberación controlada de fármacos con fines biomédicos. En el primer capítulo, se presenta una introducción general sobre química supramolecular, materiales híbridos orgánico-inorgánicos y materiales porosos. En el segundo capítulo, se presentan tres proyectos sobre el diseño de puertas moleculares. En el primero, se muestran dos sistemas basados en el uso de un vidrio mesoporoso que actúa como soporte inorgánico, cargado y funcionalizado con moléculas orgánicas para llevar a cabo una liberación controlada de sustancias. La primera puerta molecular está compuesta por aminas y adenosín 5'-trifosfato (ATP), y la segunda está formada por 3-(trietoxisilil)propilisocianato unido a polímeros de ε-poli-L-lisina. Los dos sistemas se han caracterizado por resonancia magnética nuclear en estado sólido (RMN) y espectroscopía infrarroja por transformada de Fourier (FTIR). También se han estudiado las propiedades bioactivas de ambos materiales. Después, ambas puertas moleculares se han implementado en sólidos cargados con el objetivo de demostrar se podía realizar una liberación controlada de la carga. En el primer caso, el soporte mesoporoso se ha cargado con doxorubicina y se ha tapizado con moléculas de ATP. El sistema se ha validado in vitro con células humanas de osteosarcoma (HOS). En el segundo caso, el soporte mesoporoso se ha cargado con levofloxacino y se ha tapizado con ε-poli-L-lisina, y el sistema se validado con bacterias E.coli. Una vez descritos estos sistemas, se presenta una segunda publicación donde también se utiliza la puerta molecular de ATP. En este caso, el vidrio mesoporoso bioactivo que actúa como soporte inorgánico tiene una composición de 80%SiO2-15%CaO-5%P2O5, y se ha cargado con levofloxacino con el objetivo de conseguir propiedades antibióticas. El sólido se ha caracterizado mediante las técnicas correspoondientes, y se han estudiado sus propiedades bioactivas. Finalmente, se han utilizado bacterias E.coli para demostrar que el sólido posee actividad antibiótica, y es capaz de llevarala a cabo solo en presencia de fosfatasa ácida. El tercer proyecto presentado consiste en un soporte de MCM-41cargado con un colorante y funcionalizado con una secuencia peptídica que actúa como puerta molecular. El estímulo usado en este caso es la proteasa V8, típica del microorganismo S. aureus. El sistema ha sido correspondientemente caracterizado, y se han testado sus propiedades de liberación controlada de sustancias in vitro, demostrando la eficiencia del diseño. En el tercer capítulo, se utiliza un derivado de un componente de aceites esenciales (vanillina) para funcionar microesferas y scaffolds de fosfato de calcio, para dotarlos de propiedades antibióticas. En primer lugar, se ha sintetizado y se ha caracterizado el compuesto derivado de la vanillina, y se ha anclado en la superficie de los materiales de fosfato cálcico. Después, se han estudiado las propiedades antimicrobianas de ambos materiales en presencia de bacterias E.coli. También se han llevado a cabo ensayos de citotoxicidad con células tipo-fibroblasto L929 ynsayos de biocompatibilidad con células humanas tipo-osteoblasto MG-63, demostrando que las propiedades osteoregenerativas de los materiales originales no se ven modificadas tras el proceso de funcionalización. En resumen, se puede concluir que los resultados obtenidos a lo largo de esta tesis han contribuido al campo de los materiales de liberación controlada y de los materiales con efecto antibactérico. Estos nuevos diseños pueden ser clave en futuras aplicaciones para la investigación biotecnológica y biomédica, particularmente en terapias para la regeneración y contra la infección ósea. / This thesis, entitled "Design of smart scaffolds for the treatment and prevention of bone infection", is focused on the development of smart organic-inorganic hybrid materials capable of perform controlled-delivery of drugs with biomedical purposes. In the first chapter, a general introduction about supramolecular chemistry, organic-inorganic hybrid materials and porous materials is given. The characterization and applications of porous materials are extensively explained, since those contents are highly related to the developing of this thesis. In the second chapter, three projects based on the design of gated devices are presented. In the first publication, two gated systems based on the use of a mesoporous silica material as an inorganic support, loaded and functionalised with organic molecules to achieve a controlled drug release are studied. The first molecular gate is composed by amino moieties and adenosine 5'-triphosphate (ATP), and the second one is composed by 3-(triethoxysilyl)propylisocyanate linked to ε-poly-L-lysine polymers. The two systems were characterized by solid state nuclear magnetic resonance (NMR) and Fourier transformed infrared spectroscopy (FTIR). The bioactivity capabilities of the materials were also studied. Then, both molecular gates have been implemented in loaded solids in order to demonstrate their controlled-release capabilities. In a first case, the mesoporous support was loaded with doxorubicin and capped with ATP molecules, and the system has been validated in a human osteosarcoma cell culture test. In a second case, the mesoporous support was loaded with levofloxacin and capped with the ε-poly-L-lysine molecular gates, and the system has been validated with E.coli bacteria. Once these two systems are described, a second project with the ATP molecular gates is presented. In this case, the mesoporous bioactive glass which acts as support has a composition of 80%SiO2-15%CaO-5%P2O5, and it has been loaded with levofloxacin with the purpose of killing bacteria. The solid has been characterized by corresponding techniques, and its bioactive properties have been studied. Finally, E.coli bacteria have been used to demonstrate that the solid is able to perform an antimicrobial activity only in the presence of acid phosphatase. The third project consists of a MCM-41 support loaded with a dye and capped with a peptide sequence. The trigger used in this case is the V8 protease, typical of the microorganism S. aureus. The system has been correspondingly characterized, and its drug release properties in vitro have been tested, demonstrating the efficiency of the design. In the third chapter, calcium phosphate microspheres and scaffolds have been functionalised with an essential-oil component derivative in order to achieve antibacterial properties. First, the vanillin-derivative has been synthesized and characterised, and in a second step, it has been attached to the surface of the calcium phosphate materials. Then, the antimicrobial properties of both materials have been tested against E.coli bacteria. Cytotoxicity assays with L929 fibroblast-like cells have been performed in order to demonstrate that the functionalized scaffolds did not perform a cytototxic effect. Finally, biocompatibility assays have been made with MG-63 human osteoblast-like cells, demonstrating that the functionalization of the scaffolds with vanillin do not affect their osteoregenerative properties. To sum up, it can be concluded that the results obtained in this thesis have contributed to the field of stimuli-responsive materials and antibacterial devices. The new designs could be key in the development of future applications in biotechology and biomedical research, particularly in bone infection and bone regeneration therapeutics. / La present tesi doctoral, titulada "Disseny de scaffolds intel·ligents per la prevenció i tractament de la infecció òssia", es centra en el desenvolupament de materials híbrids orgànic-inorgànics capaços de realitzar una lliberació controlada de fàrmacs amb propòsits biomèdics. En el primer capítol, es presenta una introducció general sobre química supramolecular, materials híbrids orgànic-inorgànics i materials porosos. També s'explica extensivament la caracterització i les aplicacions d'aquests materials, ja que estos continguts estan altament relacionats amb el desenvolupament d'aquesta tesi. En el segon capítol, es presenten tres projectes sobre el disseny de portes moleculars. En el primer, es mostren dos sistemes basats en l'ús d'un vidre mesoporós que actua com a suport inorgànic, carregat i funcionalitzat amb molècules orgàniques per a dur a terme una lliberació controlada de substàncies. La primera porta molecular està formada per amines i adenosín 5'-trifosfat (ATP), i la segona està formada per 3-(trimetoxisilil)propilisocianat unit a polímers de ε-poli-L-lisina. Els dos sistemes s'han caracteritzat per resonància magnètica nuclear en estat sòlid (RMN) i espectroscopia infrarroja per transformada de Fourier (FTIR). També s'han estudiat les propietats bioactives de ambdós materials. Després, ambdues portes moleculars han sigut implementades en sòlids carregats amb l'objectiu de demostrar que es pot realitzar una lliberació controlada de la càrrega. En el primer cas, el suport mesoporós s'ha carregat amb doxorrubicina, i el sistema s'ha validat in vitro amb cèl·lules humanes d'osteosarcoma (HOS). En el segon cas, el suport mesoporós s'ha carregat amb levofloxací i s'ha entapissat amb ε-poli-L-lisina; el sistema s'ha validat amb bacteris E.coli. Una volta descrits aquests sistemes, es presenta una segona publicació on també s'utilitza la porta molecular d'ATP. En aquest cas, el vidre mesoporós bioactiu que actua com a suport inorgànic té una composició de 80%SiO2-15%CaO-5%P2O5., y s'ha carregat amb levofloxací amb l'objectiu d'aconseguir propietats antibiòtiques. El sòlid s'ha caracteritzat mitjançant les tècniques corresponents, i s'han estudiat les seues propietats bioactives. Finalment, s'han utilitzat bacteris E.coli per demostrar que el sòlid posseïx activitat antibiòtica, i que és capaç de dur-la a terme solament en presència de fosfatasa àcida. El tercer projecte presentat consisteix en un suport de MCM-41 carregat amb un colorant i funcionalitzat amb una seqüència peptídica que actua com a porta molecular. L'estímul utilitzat en aquest cas és la proteasa V8, típica del microorganisme S. aureus. El sistema ha sigut corresponentment caracteritzat, i s'han testat les seues propietats de lliberació controlada de substàncies in vitro, demostrant l'eficàcia del disseny. En el tercer capítol, s'ha utilitzat un derivat d'un component d'olis essencials (vanil·lina) per funcionalitzar microesferes i scaffolds de fosfat de calci amb l'objectiu de dotar-los de propietats antibiòtiques. En primer lloc, s'ha sintetitzat y caracteritzat el compost derivat de la vanil·lina, i s'ha unit a la superfície dels materials de fosfat càlcic. Després, s'han estudiar les propietats antimicrobianes d'ambdós materials en presència de bacteris E.coli. S'han dut a terme assajos de citotoxicitat amb cèl·lules tipus fibroblast L929i assajos de biocompatibilitat amb cèl·lules humanes tipus-osteoblast MG-63, demostrant que les propietats osteoregeneratives dels materials originals no es veuen modificades després del procés de funcionalització. En resum, es pot concluir que els resultats obtinguts en aquesta tesi han contribuït al camp dels materials de lliberació control·lada i materials amb propietats antibacterianes. Els nous dissenys poden ser claus per al desenvolupament de futures aplicacions en la recerca biotecnològica i bi / Polo Aguado, L. (2018). Design of smart scaffolds for the treatment and prevention of bone infection [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/111824

El trabajo constituye un aporte en la investigación sobre turismo rural. Proporciona una aproximación pragmática en el uso de técnicas y metodologías que ayudan a demostrar que esta actividad, planificada bajo el desarrollo sostenible, puede prevenir los impactos negativos sobre el territorio e insertarse como alternativa válida, para lograr el desarrollo local. El abordaje se contextualiza en la creciente importancia del turismo como actividad económica, los cambios en la demanda hacia nuevos territorios y la búsqueda de destinos emergentes. Considera, la necesidad de mantener la calidad de los recursos como garantía de sostenibilidad y competitividad de los destinos y su papel en la planificación de las áreas rurales, especialmente, de los espacios naturales protegidos. Puede ayudar a diversificar, y desarrollar, las economías locales, respetando el patrimonio natural y cultural y su valor estético, ecológico y científico. El objetivo general es diseñar un Modelo metodológico para evaluar el turismo sostenible en un programa, el cual es soportado por un marco teórico - técnico cuyo eje filosófico es el Enfoque de Desarrollo Territorial Rural. Se presenta como alternativa válida para afrontar las transformaciones del medio rural y detener el deterioro de la calidad de vida en el campo, gracias a sus estrategias de transformación productiva y desarrollo institucional. La primera se refiere al desarrollo de nuevas actividades productivas, compatibles y complementarias a las actividades tradicionales. La segunda, representa la capacidad de la sociedad local para introducir cambios institucionales y fortalecer alianzas estratégicas para lograrlos. Es lo que justifica la base filosófica del Modelo: la necesidad de pensar en un desarrollo participativo, endógeno e integral, que busque el crecimiento económico, mejorar las condiciones de vida de los habitantes y promover la conservación del ambiente, tratando de no causar mayores daños a los ecosistemas y atendiendo las potencialidades y limitaciones del medio y todos sus componentes: físico natural, físico construido y social. La visión funcional del Modelo muestra una articulación de herramientas pragmáticas, independientes y complementarias de gran interés. Estas metodologías se estructuran en tres grupos: el diagnóstico o inventario, la visión integrada y la visión prospectiva/ propositiva, y se relacionan a través de un enfoque sistémico e integral para garantizar que las propuestas de turismo sostenible, incluidas en el Programa Territorial Rural, contribuyan a lograr un desarrollo más justo, equilibrado y cónsono con las características ambientales, económicas y sociales del territorio, sujeto a la planificación. Una vez elaborado el Modelo se aplicó y validó en Timotes, región andina venezolana con tradición agrícola y cultura patrimonial, cuya localización privilegiada y atributos físico naturales singulares, le confieren un gran potencial para incorporar y desarrollar la actividad turística. Un territorio rural con evidencias muy marcadas de la intervención humana sobre el paisaje natural, que pone en riesgo la sostenibilidad de los atributos, los servicios ambientales y la funcionalidad de una de las principales cuencas del occidente venezolano, el río Motatán, principal abastecedor de agua potable de las localidades del estado Trujillo. De la aplicación del Modelo se puede afirmar que en la región funcional de Timotes, Venezuela, es factible implementar y desarrollar un turismo sostenible a través del Programa Territorial Rural, porque sus objetivos ambientales generales y operativos se articulan con el contexto legislativo, normativo y participativo venezolano. El Programa posee fortalezas para aprovechar las oportunidades que ofrece este contexto para lograr los objetivos planteados por la Organización Mundial del Turismo. / The work constitutes a contribution in research on rural tourism. Provides a pragmatic approach to the use of techniques and methodologies that help demonstrate that this activity, planned under the sustainable development, can prevent negative impacts on the territory and inserted as a valid alternative, for achieving local development. The approach contextualizes the growing importance of tourism as an economic activity, changes in the demand to New Territories and the pursuit of emerging destinations. Considered, the need to maintain the quality of resources as a guarantee of sustainability and competitiveness of destinations and their role in the planning of rural areas, especially protected natural areas. It can help to diversify and develop local economies, respecting the natural and cultural heritage and its scientific, ecological and aesthetic value. The general objective is to design a methodological model to evaluate sustainable tourism in a program, which is supported by a theoretical framework - technician whose philosophical axis is the Rural Territorial development approach. It occurs as a valid alternative to face the transformations in the rural environment and stop the deterioration of the quality of life in the field, thanks to its productive transformation and institutional development strategies. The first relates to the development of new activities productive, compatible and complementary to traditional activities. The second represents the capacity of the local society to introduce institutional changes and strengthen strategic alliances to achieve them. It is what justifies the philosophical basis of the model: the need to think in a participatory, comprehensive and endogenous development seeking economic growth, improve the conditions of life of the inhabitants, and promote the conservation of the environment, trying to of not cause further damage to ecosystems and the potential and limitations of the medium, and all its components: physical natural, built and social physical. The functional view of the model shows an articulation of pragmatic, independent and complementary tools of great interest. These methodologies are structured into three groups: the diagnostic or inventory, integrated vision and foresight vision / purposeful, and are related through a systemic approach and comprehensive to ensure that proposals for sustainable tourism, including in the Territorial Rural program, help develop a fair, balanced and consistent with the environmental, economic and social characteristics of the territory, subject to planning. Once developed the model applied and validated in Timotes, Venezuelan Andean region with agricultural tradition and culture heritage, unique, whose privileged location and natural physical attributes give it a great potential to incorporate and develop the tourist activity. A rural territory with strong evidence of human intervention on the natural landscape, which puts at risk the sustainability of attributes, environmental services and the functionality of one of the major basins of the Venezuelan West, the river Motatán, main supplier of drinking water for the towns of Trujillo State. Application of the model we can say that in the functional region of Timotes, Venezuela, is feasible to implement and develop a sustainable through the Territorial Rural tourism, because its overall environmental objectives and operating are articulated with the context legislative, regulatory and participatory venezolano. The program has strengths to take advantage of the opportunities afforded by this context to achieve the goals set by the World Tourism Organization / El treball constitueix una aportació a la investigació sobre turisme rural. Proporciona una aproximació pragmàtica en l'ús de tècniques i metodologies que ajuden a demostrar que aquesta activitat, planificada sota el desenvolupament sostenible, pot prevenir els impactes negatius sobre el territori i inserir-com a alternativa vàlida, per aconseguir el desenvolupament local. L'abordatge es contextualitza en la creixent importància del turisme com a activitat econòmica, els canvis en la demanda cap a nous territoris i la recerca de destinacions emergents. Considera, la necessitat de mantenir la qualitat dels recursos com a garantia de sostenibilitat i competitivitat de les destinacions i el seu paper en la planificació de les àrees rurals, especialment, dels espais naturals protegits. Pot ajudar a diversificar, i desenvolupar, les economies locals, respectant el patrimoni natural i cultural i el seu valor estètic, ecològic i científic. L'objectiu general és dissenyar un Model metodològic per avaluar el turisme sostenible en un programa, el qual és suportat per un marc teòric - tècnic l'eix filosòfic és l'Enfocament de Desenvolupament Territorial Rural. Es presenta com a alternativa vàlida per afrontar les transformacions del medi rural i aturar el deteriorament de la qualitat de vida al camp, gràcies a les seves estratègies de transformació productiva i desenvolupament institucional. La primera es refereix al desenvolupament de noves activitats productives, compatibles i complementàries a les activitats tradicionals. La segona, representa la capacitat de la societat local per introduir canvis institucionals i enfortir aliances estratègiques per assolir-los. És el que justifica la base filosòfica del Model: la necessitat de pensar en un desenvolupament participatiu, endogen i integral, que busqui el creixement econòmic, millorar les condicions de vida dels habitants i promoure la conservació de l'ambient, tractant de no causar majors danys als ecosistemes i atenent les potencialitats i limitacions del medi i tots els seus components: físic natural, físic construït i social. La visió funcional del Model mostra una articulació d'eines pragmàtiques, independents i complementàries de gran interès. Aquestes metodologies s'estructuren en tres grups: el diagnòstic o inventari, la visió integrada i la visió prospectiva / propositiva, i es relacionen a través d'un enfocament sistèmic i integral per garantir que les propostes de turisme sostenible, incloses en el Programa Territorial Rural, contribueixin a aconseguir un desenvolupament més just, equilibrat i cónsono amb les característiques ambientals, econòmiques i socials del territori, subjecte a la planificació. Un cop elaborat el Model es va aplicar i va validar en Timotes, regió andina veneçolana amb tradició agrícola i cultura patrimonial, la localització privilegiada i atributs físic naturals singulars, li confereixen un gran potencial per incorporar i desenvolupar l'activitat turística. Un territori rural amb evidències molt marcades de la intervenció humana sobre el paisatge natural, que posa en risc la sostenibilitat dels atributs, els serveis ambientals i la funcionalitat d'una de les principals conques de l'occident veneçolà, el riu Motatán, principal proveïdor d'aigua potable de les localitats de l'estat Trujillo. De l'aplicació del Model es pot afirmar que a la regió funcional de Timotes, Veneçuela, és factible implementar i desenvolupar un turisme sostenible a través del Programa Territorial Rural, perquè els seus objectius ambientals generals i operatius s'articulen amb el context legislatiu, normatiu i participatiu veneçolà. El Programa posseeix fortaleses per aprofitar les oportunitats que ofereix aquest context per assolir els objectius plantejats per l'Organització Mundial del Turisme / Pérez Colmenares, SDV. (2018). MODELO METODOLÓGICO PARA EVALUAR EL TURISMO EN UN PROGRAMA TERRITORIAL RURAL SOSTENIBLE.REGIÓN FUNCIONAL DE TIMOTES,ESTADO MÉRIDA, VENEZUELA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/111948

Tesis por compendio / Ante los desafíos ecológicos que enfrentan nuestras sociedades, existe cierto consenso en el debate académico que sostiene que las transformaciones que necesitan nuestros sistemas de producción y consumo deben ser sistémicas. Esto implica generar cambios tecnológicos, pero también cambios en las dimensiones social, cultural, política y económica de los sistemas. Estos cambios implican, además, construir la transición socio-técnica desde principios, valores y motivaciones radicalmente distintos a los de los modelos dominantes. En el ámbito energético, los nuevos debates plantean que transitar hacia un modelo 100% renovable es inevitable, pero insuficiente. La transición energética debe, además, transformar relaciones de poder y reestructurar las cuestiones de propiedad, los procesos de generación y apropiación de beneficios, y los canales de acceso y distribución de energía. Desde una mirada crítica, la transición debe apuntar a esquemas radicalmente distintos de organización de los sistemas energéticos, que deben articularse en torno a formas más democráticas, colectivas y desmercantilizadas. El trabajo parte de la constatación de que de hecho existen iniciativas sociales que, impulsadas "desde abajo" por la propia ciudadanía organizada, estarían ya ensayando modelos alternativos que proponen una transición energética transformadora, sobre la base de formas radicalmente distintas de organización y de gestión de la producción, distribución y consumo de energía. Sobre esta base, este trabajo pretende profundizar, en primer lugar, en la caracterización de estas iniciativas; en segundo lugar, en cómo se promueven estas prácticas para abordar una transición energética transformadora. Para abordar estas cuestiones, el trabajo toma elementos teóricos de distintos debates académicos: los debates normativos sobre el cambio deseado que aporta el enfoque de desarrollo humano; la literatura de las transiciones socio-técnicas, que aborda cómo se producen procesos de cambio sistémico; la literatura sobre innovación social de base, que ha abordado los procesos de transformación desde la ciudadanía organizada. En relación a cómo se caracterizan estas iniciativas de base, el trabajo discute cómo estas se movilizan en relación a valores como la justicia, la sostenibilidad, la diversidad, la equidad y la participación. Aborda que en estas iniciativas son necesarios atributos personales tales como la motivación política, personal y emocional. Analiza cómo estas iniciativas se consolidan como espacios de aprendizaje y cambio gracias al funcionamiento horizontal y la lógica democrática; al sostenimiento en el trabajo voluntario; a la generación de vínculos emocionales y saludables entre las personas participantes. La tesis aborda a su vez cómo en estas iniciativas se generan transformaciones en las personas y grupos, que desarrollan distintos aprendizajes, más instrumentales o más transformadores, de naturaleza técnica, organizacional y actitudinal. En relación a las estrategias de las iniciativas, el trabajo aborda las estrategias que se llevan a cabo, así como el rol central del discurso para orientar las estrategias y cómo resulta fundamental articular posicionamientos politizados y críticos sobre cuestiones clave como la pobreza energética. Finalmente, aborda también el rol clave de la Universidad y de la política pública para apoyar estas iniciativas ciudadanas, desde una perspectiva que ponga en el centro el bienestar de las personas y valores centrales como los mencionados de justicia y sostenibilidad. En el recorrido por estas cuestiones, el trabajo no trata de ofrecer respuestas cerradas. Al contrario, trata de proponer conceptualizaciones e ideas, generar reflexiones, identificar tensiones y posibilidades. Todo ello, para ofrecer elementos útiles tanto para el debate académico como para las prácticas en el actual contexto de deterioro social y ambiental, pero t / Davant dels desafiaments ecològics que enfronten les nostres societats, hi ha un cert consens en el debat acadèmic que sosté que les transformacions que necessiten els nostres sistemes de producció i consum han de ser sistèmiques. Açò implica generar canvis tecnològics, però també canvis en les dimensions social, cultural, política i econòmica dels sistemes. Estos canvis impliquen, a més, construir la transició soci- tècnica des de principis, valors i motivacions radicalment diferents dels models dominants. En l'àmbit energètic, els nous debats plantegen que transitar cap a un model 100% renovable és inevitable, però insuficient. La transició energètica deu, a més, transformar relacions de poder i reestructurar les qüestions de propietat, els processos de generació i apropiació de beneficis, i els canals d'accés i distribució d'energia. Des d'una mirada crítica, la transició ha d'apuntar a esquemes radicalment diferents d'organització dels sistemes energètics, que han d'articular-se entorn a formes més democràtiques, col·lectives i desmercantilitzades. El treball parteix de la constatació que de fet hi ha iniciatives socials que, impulsades "desde baix" per la pròpia ciutadania organitzada, estarien ja assajant models alternatius que proposen una transició energètica transformadora, sobre la base de formes radicalment diferents d'organització i de gestió de la producció, distribució i consum d'energia. Basant-se en això, aquest treball pretén aprofundir, en primer lloc, en la caracterització d'estes iniciatives; en segon lloc, en com es promouen estes pràctiques per a abordar una transició energètica transformadora. Per a abordar estes qüestions, el treball pren elements teòrics de distints debats acadèmics: els debats normatius sobre el canvi desitjat que aporta l'enfocament de desenvolupament humà; la literatura de les transicions soci-tècniques, que aborda com es produeixen processos de canvi sistèmic; la literatura sobre innovació social de base, que ha abordat els processos de transformació des de la ciutadania organitzada. En relació a com es caracteritzen estes iniciatives de base, el treball discuteix com es mobilitzen en relació a valors com la justícia, la sostenibilitat, la diversitat, l'equitat i la participació. Aborda que en estes iniciatives són necessaris atributs personals com ara la motivació política, personal i emocional. Analitza com estes iniciatives es consoliden com a espais d'aprenentatge i canvi gràcies al funcionament horitzontal i la lògica democràtica; al sosteniment en el treball voluntari; a la generació de vincles emocionals i saludables entre les persones participants. La tesi aborda també com en estes iniciatives es generen transformacions en les persones i grups, que desenvolupen distints aprenentatges, més instrumentals o més transformadors, de naturalesa tècnica, organitzacional i actitudinal. En relació a les estratègies de les iniciatives, el treball estudia les distintes estratègies estratègies per a tirar endavant agendes transformadores. Aborda també el rol central del discurs per a orientar les estratègies i com resulta fonamental articular discursos polititzats i crítics sobre qüestions clau com la pobresa energètica, per a generar consciència, reflexió i mobilització. Finalment, aborda també el rol clau de la Universitat i de la política pública per a recolzar estes iniciatives ciutadanes, des d'una perspectiva que ubique en el centre el benestar de les persones i valors centrals mencionats de justícia i sostenibilitat. En el recorregut per estes qüestions, el treball no tracta d'oferir respostes tancades. Al contrari, tracta de proposar conceptualitzacions i idees, generar reflexions, identificar tensions i possibilitats. Tot això, per a oferir elements útils tant per al debat acadèmic com per a la reflexió i l'acció pràctiques en l'actual context de deteriorament social i ambiental, per / In light of the ecological challenges facing our societies, there is a general consensus in academic debate that the transformations required in our production and consumption systems must be systemic and holistic. This not only entails generating technological changes, but also changes in the social, cultural, political and economic dimensions of the systems. These changes will also involve constructing the socio-technical transition from scratch, with values and motivations that are radically different from those of the dominant models. On the energy sector, new debates posit that the move towards a 100% renewable model is inevitable, but it is not enough. The energy transition must, in addition, transform power relations and restructure property issues, the processes of the generation and ownershipof benefits, and the channels of energy access and distribution. From a critical perspective, the transition must aim towards radically different schemes of organising energy systems that should be articulated around more democratic, collective and de-commodified models. The study departs from the premise that existing social initiatives, driven "bottom-up" by organised groups of citizens, do in fact appear toalreadybe testing alternative models that present a transformative energy transition, based on radically different forms of organisation and management of the production, distribution and consumption of energy. On that basis, this study aims to examine, firstly, the characteristics of these initiatives, and secondly, the strategies that these practices are promoting to approach a transformative energy transition (or whether they could be used to approach such a transition). To address these issues, the study takes theoretical elements from a variety of academic debates: the normative debates about the desired change, provided by the human development approach; the literature on socio-technical transitions, which deals with how processes of systemic change are produced; the literature on grassroots social innovation, which addresses transformation processes arising from organised groups of citizens. In relation to the characteristics of these grassroots initiatives, the study discusses how they are mobilised in relation to valuessuch as justice, sustainability, diversity, equality and participation. It discusses how personal attributes such as political, personal, and emotional motivation are necessary in these initiatives. It analyses how these initiatives are consolidated as spaces for learning and change thanks to their horizontal functioning and democratic mentality, their support for voluntary work,and the generation of emotional connections and healthy relationships among the participants. In turn, the thesis examines how these initiatives generate transformations in people and groups, who develop various learnings, some more instrumental, others more transformative, of a technical, organisational or attitudinal nature. In relation to the strategies of the initiatives, the study studies different strategies to carry out transformative agendas. It also addresses the central role of critical discourse on key issues such as energy poverty, in order to generate awareness, reflection and mobilisation. Finally, it also examines the key role of the University and public policy to support these citizen's initiatives, from a perspective that places the welfare of people and core values such as those of justice and sustainability at the centre. In exploring these issues, the study does not attempt to provide definitive answers. On the contrary, it seeks to propose conceptualisations and ideas, generate reflections, and identify tensions and possibilities. The objective is to provide elements that are useful for academic debate and practical action in the current context of social and environmental deterioration, which is nevertheless also a time of rapid changes, intense mobilisation, and the creation and testing of alternatives. / Pellicer Sifres, V. (2018). GRASSROOTS INNOVATION FOR ENERGY TRANSITION: Addressing citizen transformative practices for a new energy model [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/113073 / Compendio

[EN] During the last years the dangerous goods containers transport are increasing generating port congestion. We had analyzed the criteria for designing an inland dangerous goods container terminal using Analytic Hierarchic Process (AHP). Particularly we had work in 5 areas defined after studying the state of the art: machines and instruments, Business Intelligence (BI), protection and security, Technologies Information and Communication (TIC) and environment. In our study an expert panel has participated on the criteria defining and for obtaining criteria weights. We have defined 88 criteria. The results are of great interest for future applications on the design of container terminals with dangerous goods and will be applied in the selection process of terminals with the Analytic Network Process (ANP). / [ES] En los últimos años se ha producido un incremento considerable del transporte de contenedores de mercancías peligrosas, con la consiguiente congestión de puertos, para dar respuesta a esta problemática, hemos investigado y desarrollado esta tesis. Nuestro objeto de estudio ha sido el análisis de criterios de diseño básico de una terminal interior de contenedores de sustancias químicas peligrosas aplicando el proceso analítico jerárquico (AHP). En particular se ha recurrido al estudio en 5 áreas principales: maquinaria y equipos, Bussines Intelligence (BI), seguridad y protección, Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) y medio ambiente que han sido definidos tras el estudio del estado del arte. Para poder definir estas áreas se ha trabajado con un panel de expertos en la determinación y análisis de los criterios. Analizando mediante el método todos los factores y determinando los pesos locales y globales. Se han priorizado un total de 88 criterios. Los resultados de esta investigación servirán en próximos estudios para aplicarlos a la selección de terminales con el método proceso analítico en red (ANP). / [CA] En els últims anys s'ha produït un increment considerable del transport de contenidors de mercaderies perilloses, amb la consegüent congestió de ports. Per donar resposta a aquesta problemàtica hem investigat i desenvolupat aquest treball de tesi. El nostre objecte d'estudi ha estat l'anàlisi de criteris de disseny bàsic en una terminal interior de contenidors de substàncies químiques perilloses aplicant-hi el procés analític jeràrquic (AHP, Analytic Hierarchic Process). En particular, l'estudi s'ha focalitzat en cinc àrees principals: maquinària i equips, Business Intelligence (BI), seguretat i protecció, Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i, finalment, medi ambient.Per poder definir aquestes àrees s'ha treballat, amb l'ajut d'un panell d'experts, en la determinació i l'anàlisi dels criteris de disseny de la terminal, estudiant els factors i determinant-ne els pesos locals i globals. En total, s'hi han prioritzat i avaluat més de vuitanta criteris de disseny diferents. Com a línies obertes de treball, els resultats d'aquesta investigació serviran per fer la selecció de terminals mitjançant el mètode anomenat procés analític en xarxa (ANP, Analytic Network Process). / Molero Prieto, GD. (2016). Análisis de criterios de diseño básico de una terminal de contenedores de sustancias químicas peligrosas aplicando el proceso analítico jerárquico (AHP) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61773