I en allt mer konkurrenskraftig och snabbt föränderlig miljö måste dagens organisationer identifiera sina befintliga positioner, klargöra sina mål samt fungera mer effektivt och ändamålsenligt. Dessa premisser gäller också för icke vinstdrivande organisationer som även de behöver anpassa sig efter denna nya verklighet för att överleva. Ett prestationsmätningssystem (PMS), som sammanfattningsvis är ett redskap för att säkerställa att organisationer uppfyller sina mål och sitt syfte, kan hjälpa till att klara av dessa utmaningar. Det finns dock studier som visar att chefer och uppdragsgivare i icke vinstdrivande organisationer är allt mer oroliga över att mäta och hantera organisatoriska prestationer. Studien syftar till att förklara och bidra till en större förståelse av användningsområden och syften med PMS i icke vinstdrivande organisationer. Således blir också syftet med studien att bidra till den befintliga kunskapsbasen inom PMS. Denna kvalitativa fallstudie är utförd på Systembolaget och har primärt samlat in empiriska data genom semistrukturerade intervjuer med sju chefer från tre hierarkiska nivåer i ett av organisationens försäljningsdistrikt, men även genom dokument. Genom analys och diskussion av det empiriska materialet i förhållande till den teoretiska referensramen har vi dragit slutsatserna att ändamålet med PMS är densamma för icke vinstdrivande organisationer som för vinstdrivande organisationer. Vi har identifierat PMS som ett managementverktyg för efterlevnad och utveckling av strategier samt nå mål och visioner. Studien visar även att ett strategiskt sammanpassat PMS med fokus på icke-finansiella mått tydligt kopplade till verksamheten, kan ha betydelse för översättningen av icke vinstdrivande organisationers strategi till ett önskvärt handlingssätt och resultat. / An increasingly competitive and quickly changing environment requires today’s organizations to clarify their goals, identify their existing positions, and function more efficiently and effectively. These premises also apply to nonprofit organizations that also need to adapt to this new reality to survive. A performance measurement system (PMS) that, in short terms, is a tool for ensuring that organizations meet their goals and purposes can help to cope with these challenges. However, studies shows that measuring and managing organizational performance is an increasing concern for managers and constituents in nonprofit organizations. The purpose of the study is to explain and contribute to a greater understanding of the use and purpose of PMS in nonprofit organizations. Thus, the purpose of the study will also be to contribute to the existing knowledge base within the field of performance measurement. This qualitative case study is conducted on Systembolaget and has collected empirical data primarily through semi-structured interviews with seven managers from three hierarchical levels in one of the organization's sales districts, but also through documents. Through an analysis and discussion of our empirical findings in relation to our theoretical framework, one of the conclusions is that the purpose of PMS is the same in nonprofit organizations as for profit-making organizations. We have identified PMS as a management tool for adherence and development of strategies as well as achieving goals and visions. The study also shows that a strategically aligned PMS focusing on nonfinancial measures clearly linked to operations can be important when it comes to translation of nonprofit organization's strategy into desirable actions and results.

O termo sustentabilidade corporativa refere-se à capacidade de uma organização de sobreviver no longo prazo, mantendo-se (minimamente) lucrativa para que possa exercer suas atividades com cada vez menos impactos negativos ambientais e mais benefícios sociais. Considerando a lógica de que a empresa é aquilo que ela é capaz de mensurar, organizações sustentáveis demandam sistemas gerenciais de mensuração de desempenho que estejam alinhadas ao desenvolvimento sustentável. Assim, o presente estudo se propõe a discutir a seguinte pergunta de pesquisa: Como é inserida a sustentabilidade nos sistemas de mensuração de desempenho corporativos? Para isso, são propostos dois objetivos de pesquisa: (i) levantar os sistemas de mensuração de desempenho de sustentabilidade e explorar seus principais desafios; e (ii) explorar a importância relativa dada pelas empresas em relação aos indicadores de sustentabilidade. Para isso, a pesquisa conta com uma revisão sistemática da literatura e estudos de casos multissetoriais (um piloto e quatro exploratórios). A pesquisa traz evidências de que a temática de indicadores de sustentabilidade é ainda incipiente e pouco estruturada, com potencial de melhorar o aproveitamento da literatura já consolidada de sistemas de mensuração de desempenho. O estudo bibliométrico conta com (i) estatística descritiva, (ii) análise de redes de relacionamento (co-citação e palavras-chave) e (iii) análise de conteúdo a partir de uma amostra de artigos extraídos da base de dados ISI Web of Knowledge (Web of Science). Verifica-se que a literatura de indicadores de sustentabilidade aborda temáticas diversas, tais como vantagem competitiva, gestão de stakeholders e avaliação do ciclo de vida. Já os estudos de casos baseados em entrevistas semi-estruturadas permitiram o levantamento dos seguintes sistemas de mensuração de desempenho com incorporação de indicadores de sustentabilidade: sistema de avaliação de desempenho das áreas, sistema de avaliação de desempenho individual, indicadores para elaboração de relatórios internos e externos e sistema de avaliação inicial de projetos. Além disso, foram identificados fatores que interferem na prioridade dos indicadores de sustentabilidade: estratégia corporativa, pré-requisito; maturidade da questão e urgência. Dentre os desafios apontados pelas empresas, encontram-se a definição de indicadores para avaliar os benefícios sociais decorrentes das atividades da organização, a quantificação monetária de retorno de iniciativas ambientais e sociais e o engajamento dos colaboradores na sustentabilidade corporativa, independente da natureza das suas atividades. A pesquisa mostra que há benefícios na incorporação da sustentabilidade no sistema de mensuração de desempenho corporativo e que isso ainda tem potencial para ser abordado de forma mais sistemática, sem depender exclusivamente da iniciativa de determinados líderes. O papel desses atores para implantação de práticas sustentáveis na organização é fundamental e necessário, mas não suficiente, já que a sustentabilidade corporativa depende do engajamento de diversos stakeholders (internos e externos à organização), que podem ser influenciados pela cultura e pelos processos de negócios alinhados à lógica do desenvolvimento sustentável. / The term corporate sustainability refers to the ability of an organization to survive in the long term, keeping itself (minimally) profitable in order to conduct their activities with less negative environmental impacts and more social benefits. Whereas the logic that the company is what it is capable of measuring, sustainable organizations require performance management systems that are aligned to sustainable development. Thus, this study aims to discuss the following research question: \"How sustainability is embedded in corporate performance measurement systems?\" For this, it proposes two research objectives: (i) identify the sustainability performance measurement systems and explore their major challenges, and (ii) explore the relative importance given by companies in relation to sustainability indicators. So, the research has a systematic literature review and multisectoral exploratory case studies (one pilot and four exploratory). The research provides evidence that the theme of sustainability indicators is still incipient and unstructured, with the potential to improve the use of literature already consolidated on performance measurement systems. The bibliometric study is based on (i) descriptive statistics, (ii) analysis of extracted networks of relationships (co-citation and keywords) and (iii) content analysis of a given sample of articles extracted from ISI Web of Knowledge (Web of Science). It is found that the literature of sustainability indicators covers different topics such as competitive advantage, stakeholder management and life cycle assessment (LCA). The cases studies based on semi-structured interviews allowed the identification of the following performance measurement systems that incorporate sustainability indicators: performance evaluation of the areas; individual performance evaluation system; indicators for internal and external reports; and initial project evaluation system. In addition, factors influencing the priority of sustainability indicators have been identified: maturity of the issue, requirement, corporate strategy and urgency. Among the challenges faced by companies, there are the definition of indicators to assess the social benefits of the organization activities, the quantification of the monetary return of environmental and social initiatives and employee engagement in corporate sustainability, independently of the nature of their activities. Research shows that there are benefits in incorporating sustainability in corporate performance measurement system and it still has the potential to be addressed more systematically, without relying solely on the initiative of certain leaders. The role of these actors for implementing sustainable practices in the organization is essential and necessary, but not sufficient, since the corporate sustainability depends on the engagement of various stakeholders (internal and external to the organization), which may be influenced by the culture and the business processes aligned to the logic of sustainable development.

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis doctoral tiene como objetivo general analizar la influencia de los Sistemas de Medición del Desempeño (SMD) en actividades de exploración y explotación del conocimiento en Instituciones de Educación Superior (IES) de Iberoamérica. El objeto de estudio son los SMD desde una perspectiva de gestión. La sociedad se enfrenta a cambios sin precedentes en la economía y en la gestión de las organizaciones, las cuales se basan en el conocimiento como el motor de cambio más poderoso. Constantemente se amplía y crea conocimiento que es aplicado en la producción de bienes y servicios a un ritmo cada vez más acelerado. De esta manera, el conocimiento en continua evolución cada vez más acelerada se convierte en un recurso estratégico para el desarrollo, lo que trae consigo que se exija mucho más de las universidades dada su capacidad de creación y absorción de conocimiento. Hoy en día las universidades amplían su misión tradicional basada en la docencia e investigación, convirtiéndose en centros de no sólo de creación, sino también de transferencia, transformación y distribución del conocimiento. Sin embargo, sin una adecuada gestión, el conocimiento puede quedar circunscrito solo a la exploración (la búsqueda de nuevas ideas), en lugar de llagar a tener un resultado en la explotación (transferencia de tecnologías). Para adecuarse a las demandas actuales y mejorar sus resultados en áreas tan importantes como la docencia, investigación y trasferencia de tecnología, las universidades necesitan herramientas adecuadas de gestión, entre las que se encuentran los SMD. Esta tesis analiza los SMD en las universidades para la gestión de la explotación y exploración del conocimiento a través de tres estudios. El primer estudio se titula "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" e incluye una revisión sistemática de la literatura que analiza la exploración y la explotación del conocimiento en las universidades que apoyan la innovación y el emprendimiento en su entorno. El segundo estudio, Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities tiene como objetivo principal analizar la influencia del Cuadro de Mando Integral (CMI) sobre el desempeño de las universidades latinoamericanas en materia de investigación e innovación. El tercer estudio presentado se titula University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America. Este estudio explora las relaciones causales que condicionan la creación de conocimiento en Latinoamérica. Para finalizar se presentan las conclusiones generales de la investigación. En primer lugar, esta investigación presenta un enfoque novedoso de la evaluación del desempeño universitario al dar una visión multifacética que incluye el desempeño investigador, la transferencia tecnológica y el desempeño académico como resultados de la exploración y la explotación del conocimiento. En segundo lugar, el análisis pone de manifiesto que la colaboración U-I puede jugar un papel central en economías en vías de desarrollo, las cuales no tienen la capacidad de liderar el desarrollo tecnológico, pero al menos pueden absorber el conocimiento existente y aplicarlo en su contexto industrial y emprendedor para obtener progreso económico. En tercer lugar, el estudio describe los elementos del SMD que pueden conducir a un desempeño ambidiestro de las universidades. Los resultados sugieren que las universidades deben implementar estrategias, estructuras, sistema de indicadores y sistemas de recompensas que tenga como objetivo potenciar las actividades de exploración y explotación de manera coordinada. Este estudio enfatiza la importancia del sistema de indicadores como condición necesaria para la exploración y la explotación del conocimiento. Por lo tanto, para la ambidestreza universitaria, un sistema de indicadores que refleje medidas de exploración y explotación es de vital importancia. / [CA] Aquesta tesi doctoral té com a objectiu general analitzar la influència dels Sistemes de Mesurament de l'Acompliment (SMA) en activitats d'exploració i explotació del coneixement a Institucions d'Educació Superior (IES) d'Iberoamèrica. L'objecte d'estudi són els SMA des d'una perspectiva de gestió. La societat s'enfronta a canvis sense precedents a l'economia i a la gestió de les organitzacions, les quals es basen en el coneixement com el motor de canvi més poderós. Constantment s'amplia i crea coneixement que és aplicat a la producció de béns i serveis a un ritme cada vegada més accelerat. D'aquesta manera, el coneixement en contínua evolució cada cop més accelerada es converteix en un recurs estratègic per al desenvolupament, cosa que comporta que s'exigisca molt més de les universitats atesa la seva capacitat de creació i absorció de coneixement. Hui en dia les universitats amplien la seua missió tradicional basada en la docència i la investigació, convertint-se en centres de no només creació, sinó també de transferència, transformació i distribució del coneixement. La universitat té un paper determinant en el desenvolupament de recerques que donen suport activament als interessos de la indústria i la societat a través de la transferència tecnològica. No obstant això, sense una gestió adequada, el coneixement pot quedar circumscrit només a l'exploració (la recerca de noves idees), en lloc de arribar a tenir un resultat a l'explotació (transferència de tecnologies). Per adequar-se a les demandes actuals i millorar els seus resultats en àrees tan importants com la docència, investigació i transferència de tecnologia, les universitats necessiten eines adequades de gestió, entre les quals hi ha els SMA. Aquesta tesi analitza els SMA a les universitats per a la gestió de l'explotació i l'exploració del coneixement a través de tres estudis. El primer estudi es titula "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" i inclou una revisió sistemàtica de la literatura que analitza l'exploració i l'explotació del coneixement a les universitats que donen suport a la innovació i l'emprenedoria al seu entorn. El segon estudi, "Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities", té com a objectiu principal analitzar la influència del Quadre de Comandament Integral (CMI) sobre l'exercici de les universitats llatinoamericanes en matèria de recerca i innovació. El tercer estudi presentat es titula "University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America". Aquest estudi explora les relacions causals que condicionen la creació de coneixement a Llatinoamèrica. Per finalitzar es presenten les conclusions generals de la investigació. En primer lloc, aquesta investigació presenta un enfocament nou de l'avaluació de l'exercici universitari en donar una visió multifacètica que inclou l'exercici investigador, la transferència tecnològica i l'exercici acadèmic com a resultats de l'exploració i l'explotació del coneixement. En segon lloc, l'anàlisi posa de manifest que la col·laboració U-I pot jugar un paper central en economies en vies de desenvolupament, les quals no tenen la capacitat de liderar el desenvolupament tecnològic, però almenys poden absorbir el coneixement existent i aplicar-lo en el context industrial i emprenedor per a obtenir progrés econòmic. En tercer lloc, l'estudi descriu els elements de l'SMA que poden conduir a un exercici ambidiestre de les universitats. Els resultats suggereixen que les universitats han d'implementar estratègies, estructures, sistema d'indicadors i sistemes de recompenses que tinga com a objectiu potenciar les activitats d'exploració i explotació de manera coordinada. Aquest estudi emfatitza la importància del sistema d'indicadors com a condició necessària per a l'exploració i l'explotació del coneixement. / [EN] The general objective of this doctoral thesis is to analyze the influence of Performance Measurement Systems (PMS) in activities of knowledge exploration and exploitation in Higher Education Institutions (HEI) in IberoAmerica. The object of study is the PMS from a management perspective. Society is facing unprecedented changes in the economy and in the management of organizations, which are based on knowledge as the most powerful engine of change. Knowledge is constantly created and expanded and is applied in the production of goods and services at an ever-accelerating rate. In this way, knowledge in continuous increasingly accelerated evolution becomes a strategic resource for development, which means that the role of universities in society gains relevancegiven their capacity to create and absorb knowledge. Today, universities are expanding their traditional mission based on teaching and research, becoming centers not only for creation, but also for the transfer, transformation and distribution of knowledge. However, without proper management, knowledge can be confined to exploration (the search for new ideas), instead of having a result in exploitation (technology transfer). To adapt to current demands and improve their results in areas as important as teaching, research and technology transfer, universities need adequate management tools, among which are the PMS. This thesis analyzes the PMS in the universities for the management of the knowledge exploitation and exploration through three studies. The first study is entitled "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" and includes a systematic review of the literature that analyzes exploration and exploitation in universities that support innovation and entrepreneurship in their environment. The second study, "Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities", has as its main objective the analysis of the influence of the Balanced Scorecard on the performance of Latin American universities in terms of research and innovation. The third study presented is entitled "University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America". This study explores the causal relationships that condition the creation of knowledge in Latin America. Finally, the general conclusions of the research are presented. First of all, this research presents a novel approach to the evaluation of university performance by giving a multifaceted vision that includes research performance, technology transfer and academic performance as results of the exploration and exploitation of knowledge. Second, he analysis shows that U-I collaboration can play a central role in developing economies, which do not have the capacity to lead technological development, but can at least absorb existing knowledge and apply it in their industrial and entrepreneurial context to obtain economic progress. Third, the study describes the elements of PMS that can lead to an ambidextrous performance of universities. The results suggest that universities should implement strategies, structures, indicator systems and reward systems that aim to promote exploration and exploitation activities in a coordinated manner. This study emphasizes the importance of the indicators system as a necessary condition for the effective exploration and exploitation of knowledge. Therefore, for university ambidexterity, a system of indicators that reflects exploration and exploitation measures is of vital importance. / This work was supported by National Counsel of Technological and Scientific Development (CNPq), Brazil [304618/2019-5]. / García Hurtado, D. (2022). Estudio comparativo de los Sistemas de Control en el contexto estratégico de las Instituciones de Educación Superior en Iberoamérica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185901 / Compendio