Aquesta tesi doctoral consta de dues parts clarament diferenciades.La primera part (vol. I) es dedica a analitzar les accepcions i connotacions més destacades que s'han pogut fer sobre el bilingüisme durant el segle XX. La línia de treball ha consistit en la revisió d'estudis i investigacions sobre el fenonen bilingüe, i també en l'aportació de coneixements i experiències personals de l'autor. Cal indicar que "fenomen bilingüe" s'interpreta com aquella particularitat d'un individu que disposa, en major o menor grau, de la capacitat d'utilitzar dues llengües, i de les comunitats formades per individus que poden comunicar-se en dues llengües. Aquesta part conté una important recollida d'informació sobre el tema del bilingüisme, una revisió dels diferents sentits que ha tingut i té el bilingüisme, i una interpretació del fenómeno bilingüe des de perspectives psicosocials i psicopedagògiques. La segona part (vol. II) recull els plantejaments, l'execució, els resultats I les conclusions d'una investigació sobre l'avaluació del rendiment escolar en llengua catalana i castellana, en alumnes d'escoles de Catalunya, en una primera aplicación l'any 1982 i en una reapliació l'any 1987. S'estudia una mostra de 986 alumnes d'escoles de diversa tipologia lingüística i sòcio-cultural, de tots els nivells d'escolarització bàsica. S'han aplicat proves de lectura, escriptura i parla, en català i castellà. Les conclusions destaquen l'efecte de la llengua d'escola en diversos aspectes de la competència lingüística, segons la diferent tipologia sociolingüística dels alumnes. Aquesta investigació es pot emmarcar en la tradició dels treballs d'avaluació del rendiment dels alumnes en situacions bilingües. / This doctoral thesis has two clearly differentiated parts.First part (Vol. I) analyses the most outstanding denotations and connotations associated with bilingualism to the twentieth century. Studies and research on bilingualism have been reviewed and the author's personal experience has been included. "Bilingualism" is understood as that characteristic of an individual who has the ability to use, to a greater or lesser extent, two languages, and of the communities formed by individuals who can communicate in two languages. This part contains a large amount of information about bilingualism, a review of the different meaning given to the term "bilingualism", and an interpretation of multicultural bilingualism from psychosocial and psycho-pedagogical perspectives. Second part (Vol. II) describes the premises, execution, results and conclusions of a study on the evaluation of school performance in Catalan and Spanish languages, in its first application in 1982 and its second application in 1987. A sample is studied of 986 schoolchildren of various linguistic and socio-cultural types, from all levels of primary education. Tests of reading, writing and speaking were applied in Spanish and Catalan. The conclusions underline the effect of the language of the school on various aspects of linguistic competence, depending on the different sociolinguistic types of the schoolchildren.This study follows the tradition of evaluation studies of pupil performance in bilingual situations.

1) Introducció.L'existència de ritmicitat ultradiària en l'home adult fou descoberta per Aserinsky i Kleitman (1953), quan observaren l'alternança, cada 90 minuts aproximadament, de dues fases fisiològicament diferenciades durant el son (fases REM/NREM). Kleitman (1963) postulà que aquesta alternança seria l'expressió nocturna d'un Cicle Bàsic d'Activitat-Repòs (BRAC), que actuaria durant les 24 hores del dia. Posteriorment, fou descrita l'existència de ritmes ultradiaris en diferents paràmetres del comportament i l'activitat fisiològica humana, tals com la freqüència cardíaca, la freqüència respiratòria, l'excreció urinària, en conductes orals, en l'activitat motora global, i en indicadors d'activitat cerebral, tals com el diàmetre pupil.lar, les il.lusions perceptives, en mesures de rendiment, en l'EEG i en mesures de somnolència.En aquest treball es plantejà si el curs diürn de l'activitat de diferents mecanismes cerebrals subjacents al processament de la informació presentarien també ritmicitat ultradiària. Per donar resposta a aquesta qüestió es combinà la metodologia per a l'estudi dels ritmes biològics amb la de l'obtenció de potencials evocats (PEs). Els objectius formals de l'estudi anaven adreçats a detectar l'existència de ritmicitat ultradiària en components de potencials evocats auditius (N l, P3b i Nd(E)-Nd(I)), i a confirmar els resultats d'altres trebans on foren detectats ritmes ultradiaris en paràmetres electroencefalogràfics i de rendiment.2) Mètode.Disset voluntaris sans (homes, de 22,65 anys de mitjana) foren confinats individualment en una cambra (270x255 cm), les condicions ambientals de la qual romangueren constants (il.luminació: 340 lux; temperatura: 22±1°C, i soroll). Els subjectes hagueren de realitzar una rutina experimental constant que es repetí cada 15 minuts, durants 6 hores, des de les 9:00 fins les 15:00. En cada un dels intervals de 15 minuts, foren enregistrats potencials evocats auditius en un paradigma d'atenció selectiva (blocs de 400 estímuls de 50 ms de durada i 85 dB SPL, presentats aleatòriament per una o altra orella; estimulació esquerra: 700 Hz [p=0,8], 900 Hz [p=0,2]; estimulació dreta: 1100 Hz [p=0,8], 1800 Hz [p=0,2]; tasca: atendre a l'orella designada [primer a l'esquerra i després a la dreta, en dos blocs consecutius per interval] i pulsar un botó cada cop que se sentís un to més agut; registre: Fz, Cz i Pz referits a Ml), un minut d'EEG espontani (Fz, Cz i Pz, referits a Ml; 30 èpoques de 2 segons), així com les respostes dels subjectes als estímuls designats en la tasca d'atenció.Foren identificats els següents components de potencials evocats: NI, com a la mínima amplitud en els PEs per estímuls repetits no atesos en la finestra de latència 70-180 ms; P3 com a la màxima amplitud en els PEs per estímuls designats; Nd(e) com a l'amplitud mitjana en el rang 50-250 ms en el potencial diferència obtingut de subtraure els PEs per estímuls repetits no atesos dels PEs pels mateixos estímuls quan eren atesos, i Nd(l) com a l'amplitud mitjana en el rang 250-450 ms en els mateixos potencials diferència. L'EEG fou analitzat espectralment mitjançant FFT, I calculada per a cada un dels intervals d'enregistrament la potència espectral total i el percentatge de potència a les bandes delta, theta, alfa i beta.Les sèries temporals foren construïdes amb les mesures obtingudes a cada un dels intervals (24 en total) per a cada un dels paràmetres estudiats. Aquestes sèries temporals foren analitzades individualment mitjançant procediments de regressió (ritmometria linial mínim-quadràtica), obtenint-se per a cada sèrie analitzada el periode o períodes significatius, així com el percentatge de variància explicat per aquest/s període/s.3) Resultats. Aproximadament la meitat dels subjectes estudiats presentaren ritmicitat ultradiària significativa en el curs diürn del següents paràmetres estudiats: banda beta (51,0%), banda delta (47,1%) i potència espectral total de l'EEG (47,1%), amplitud del component P3b dels potencials evocats (41,9%), temps de reacció (64,7%) i pel nombre d'omissions (52,9%).No es detectà cap periodicitat comuna ni per al conjunt de subjectes ni per al conjunt de paràmetres estudiats. Solament s'observà, per a algun dels paràmetres estudiats, l'agrupació dels períodes detèctats en torn a una banda específica (120 per a la banda beta de l'EEG; sobre els 90 i entre els 195-240 minuts per a la potència espectral total de l'EEG, sobre els 240 minuts per al temps de reacció).4) Discussió. Els resultats obtinguts suggereixen:1. L'existència de diferències individuals en la periodicitat dels ritmes ultradiaris en el curs diürn del funcionament cerebral.2. Els rítmes ultradiaris en el funcionament cerebral semblen ser controlats per un sistema multioscil.latorí.3. La ritmicitat ultradiària en el funcionament cerebral sembla ser més fácilmente detectable en mesures globals de l'activitat cerebral, com per exemple l'EEG o el rendiment, que en mecanismes discrets de processament de la informació, com els indexats mitjançant potencials evocats. / To test whether the temporal course of human brain mechanisms of information processing presents ultradian rhythmicity during the morning, biological rhythms and Event-Related Potentials methodologies were combined.Seventeen healthy volunteers (male, 22.65 years) were studied for a 6 hours span while they performed a constant routine every 15 minutes, from 9 am to 3 pm. One min of EEG, as well as Event-Related Potentials during a selective auditory attention task and subjects' responses to target tones, were recorded in each interval. Temporal series were constructed with measures at each interval for: EEG total spectral power, and relative power for delta, theta, alpha and beta bands; NI latency and amplitude; P3 latency and amplitude, and Nd(e) and Nd(l) mean amplitudes, and reaction time and response omissions to target stimuli.For each temporal series, significant periods (p<0.05) and percentage of variance accounted by them were estimated by means of regression techniques (least squares rhythmometry). Near half of the subjects presented significant periods for the temporal course of EEG parameters (47.1% for total spectral power, 51.0% for beta band, 47.1% for delta band), P3 amplitude (41.90%), and performance (64.70% for reaction time, and 52.9% for response omissions). For NI, Nd(e) and Nd(l) only a small percentage of subjects presented significant rhythms (under 37.0%). No common periodicities were detected between subjects and even between parameters.Resu1ts suggest: 1) individual differences in u1tradian rhythmicity, 2) a multioscillatory control for u1tradian rhythms, and 3) u1tradian rhythms seem to be much better detectable in global measurer of brain activity, such EEG and performance, than in discrete mechanisms of information processing as indexed by means of Event-Related Potentials.

La relación de la personalidad esquizotípica con la patología psicótica y sus múltiples paralelismos, han generado en las últimas décadas numerosas investigaciones que han contribuido a clarificar la estructura de la esquizotipia y la naturaleza de su relación con la esquizofrenia, considerándola como un factor de riesgo para el desarrollo de trastornos psicóticos. Buena parte de los estudios realizados han ido encaminados hacia la posibilidad de determinar marcadores de vulnerabilidad de distinta naturaleza útiles para la detección, prevención e intervención precoz. Sin embargo, los marcadores hallados no son específicos y no siempre los hallazgos se replican de forma consistente. La tesis parte de los supuestos de continuidad entre normalidad y patología y se centra en el estudio de los rasgos de personalidad esquizotípicos en muestras no clínicas. Los objetivos principales planteados son, por una parte, establecer la presencia de rasgos esquizotípicos en población de estudiantes universitarios mediante la evaluación psicométrica y por otro lado, analizar las relaciones que puedan establecerse entre rasgos esquizotípicos y rendimiento cognitivo teniendo en cuenta la multidimensionalidad de la esquizotipia.Con este fin se han realizado nueve estudios en los que se ha administrado a diversas muestras de estudiantes universitarios el cuestionario psicométrico de evaluación de rasgos esquizotípicos O-LIFE y/o su versión reducida, O-LIFE-R. En los cinco primeros estudios se han llevado a cabo análisis de la validez convergente y externa de los instrumentos teniendo en cuenta su estructura multidimensional. Los resultados obtenidos nos indican que los instrumentos O-LIFE y O-LIFE-R son adecuados para la medida de la personalidad esquizotípica, aunque muestran algunas debilidades en la validez de contenido de alguna escala. En los tres estudios siguientes se han analizado los correlatos cognitivos en la esquizotipia, administrándose además tareas cognitivas que examinan principalmente procesos atencionales. De los resultados obtenidos concluimos que las alteraciones cognitivas sólo son apreciables ante tareas que exigen cierto nivel de esfuerzo mental. Pero que el incremento en la complejidad de la tarea implica la intervención de otros procesos cognitivos, y por tanto cuestiona la validez de los indicadores de rendimiento. Partiendo de dichas conclusiones, en el estudio 9 se plantea determinar la relación entre los componentes de la esquizotipia psicométrica y las alteraciones en el rendimiento en tareas de diferente naturaleza que examinan diferentes procesos cognitivos (atención, percepción, función ejecutiva) y la medida de tiempo de reacción. A su vez, se plantea analizar la relación entre esquizotipia y rendimiento cognitivo en función de la complejidad de la tarea cognitiva. Los resultados obtenidos indican que si bien existe relación entre variables psicométricas de esquizotipia y rendimiento cognitivo, hay una dificultad para determinar marcadores cognitivos específicos y sensibles y más bien se aprecian alteraciones difusas en el rendimiento. Por otra parte, se ha observado la influencia de la complejidad de la tarea como variable mediadora en la relación entre componentes esquizotípicos y rendimiento cognitivo. Respecto a las dimensiones de la esquizotipia se observa que se asocian diferencialmente a distintos indicadores de rendimiento. Los resultados obtenidos ponen de manifiesto que el estudio de marcadores cognitivos en la esquizotipia mediante medidas cognitivas combinadas obtenidas a partir de una batería de tareas y de índices clásicos como la velocidad y la precisión, facilitan la comprensión de los resultados y su comunicabilidad. / "Schizotypal personality and cognitive markers. Cognitive correlates in psychometric schizotypy".TEXT:The present study is based on the assumption of continuity between schizotypal personality and psychotic pathology and considers the schizotypy as a risk factor for the development of psychotic disorders. This research focuses on study of schizotypal personality traits in non-clinical samples and the possibility of identifying vulnerability markers. The main objectives are: a) determining the presence of schizotypal traits in university students; b) exploring the relations that could be established between schizotypal traits and cognitive performance.With these objectives in mind, we have carried out a total of nine studies in which the questionnaires O-LIFE or O-LIFE-R, for the assessment of schizotypal traits, have been administered to several groups of university students. In the first five studies, we have analysed the convergent and external validity of the instruments, taking into account their multidimensional structure. The results show that the O-LIFE and O-LIFE-R are suitable for the measurement of schizotypal personality. In the next three studies, we have analysed the cognitive correlates in the schizotypy, administering cognitive tasks as well. The results show that cognitive deficits can only be observed when the subject is involved in tasks that require a certain level of mental effort. Nevertheless, the increase in the complexity of the task involves the contribution of other cognitive processes. In the ninth study we wanted to determine the relationship between the psychometric schizotypal components and the deficits in the performance observed when the subject is faced with tasks of a different nature, which evaluate a variety of cognitive processes (attention, perception, executive function) and the measurement of the reaction time. Also, we want to analyse the relationship between schizotypy and cognitive performance, regarding the complexity of the cognitive tasks given. The results show that, although there is a relationship between schizotypal psychometric variables and cognitive performance, it is difficult to identify sensitive and specific cognitive markers, and we can only observe non-specific changes in performance. Furthermore, it has been shown that there is an influence of the complexity of the task as a mediating variable in the relationship between the schizotypal components and cognitive performance.

A partir del model teòric de la psicologia funcional proposat per Roca (2006) es pretén desenvolupar, experimentalment, el factor Variabilitat dins l'àmbit de la percepció i, alhora, estudiar els seus efectes en la seva interacció amb d'altres factors o variables psicològiques, com els de Generalització, Pràctica i Contigüitat.En primer lloc, la tesi se centra a fer una revisió bibliogràfica i conceptual dels diferents plantejaments teòrics, dins de la dimensió perceptivo-motriu, que fan ús del concepte Variabilitat. Seguidament, i adoptant el model psicològic funcional com a base teòrica de la tesi, que entén la Variabilitat com un factor o variable de camp psicològic, es fa una exposició als conceptes de constància perceptiva, de configuració perceptiva, als paràmetres temporal, modal i témporo-modal i, per últim, dels factors de camp psicològics, especialment el de Variabilitat, proposant parlar d'oscil·lació quan hi ha Variabilitat a les constàncies perceptives i d'erratisme quan existeix Variabilitat a les configuracions perceptives.La segona part de la tesi, marc experimental, es descriuen els diversos experiments realitzats sobre el factor Variabilitat en els dos nivells funcionals de constància i configuració perceptiva i en les tres paràmetres de temps, mode i temps-mode. Els resultats obtinguts de l'anàlisi estadística, en el conjunt d'investigacions, mostren una disminució en l'ajust perceptiu, independentment del nivell funcional i paràmetre, com major és el grau de Variabilitat (oscil·lació-erratisme). Alhora, s'exposen els resultats obtinguts en la interacció de l'esmentat factor amb d'altres variables de camp psicològic.Per últim s'extreuen unes conclusions, una discussió general de l'estudi i es plantegen possibles línies de recerca en el futur. A la vegada es presenta el possible interès bàsic i aplicat del mateix. Per una banda en el camp de la psicologia i especialment en la dimensió quantitativa de la funcionalitat perceptiva, i per altra, al món de l'esport, presentant les possibles fonts o determinants de la Variabilitat (físiques, atmosfèriques i/o fisiològiques) que poden afectar el rendiment esportiu. / From the theoretical functional psychology model proposed by Roca (2006), the thesis aims to develop, experimentally, Variability factor within the field of perception, and also studies its effects in relation to other psychological factors or variables, such as Generalization, Practice and Contiguity.First, the thesis focuses on a literature review of different conceptual and theoretical approaches within the perceptual motor learning dimension using the concept of Variability. Then, adopting the functional psychological model as theoretical basis of the thesis, which includes the Variability as a psychological factor or variable, exposure the concepts of perceptual constancy, perceptual configuration, the temporal, modal and temporo-modal parameters and, finally, all psychological factors of the theoretical model, especially Variability, proposing the concept of oscillation when there is Variability at the perceptual constancies anderraticism when there is Variability in perceptual configurations.The second part of the thesis, the experimental framework, describes several experiments with the Variability factor in the two functional levels of constancies and configurations and in the three parameters of time, mode and time-mode. In all the researches the results of statistical analysis, show a decrease in perceptual adjustment, without taking the functional level and parameter into account, as higher the degree of variability (oscillation or erraticisme). Moreover, the results are present in the interaction of the factor mentioned above with other psychological variables.Finally, the thesis expounds some conclusions, a general discussion of the study and possible areas for further researches. At the same time, it presents the possible basic and applied interests. On the one hand, in psychology, especially in the quantitative dimension of functional perception, and on the other hand, in sport, it presents the potential sources of variability (physical, atmospheric and/or physiological) affecting athletic performance.

La predicció és un concepte de recerca molt interessant. No es només predir el resultat futur, sinó que també cal predir el resultat conegut, a vegades anomenat validació. L'aplicació de tècniques de predicció sobre el comportament de sistemes és sempre molt útil perquè ens ajuda a comprendre el funcionament del elements que estem analitzant.Aquest treball va començar tot analitzant la influència de l'execució concurrent de diverses aplicacions de pas de missatges. Així, l'objectiu original era trobar i proposar uns algorismes de planificació de processos que obtinguessin un throughput màxim, equitatiu, i amb un rendiment adecuat del sistema.Per a poder avaluar adecuadament aquestes polítiques de planificació, varem trobar que ens calien eines d'analisi. Dimemas i Paraver són les eines de l'entorn que anomenem DiP. Tot i que aqueste eines varem estar dissenyades fa més de deu anys, són vàlides i ampliables.Dimemas es l'eina de predicció de rendiment. Tot fent ús de models senzills, pot predir el temps d'execució de les aplicacions de pas de missatges, fent servir un conjunt de paràmetres que modelitzen el funcionament del sistema. No és només una eina que prediu el temps d'execució, sinó que s'ha demostrat molt útil per entendre la influència dels diferents paràmetres del sistema en el temps de resposta de les aplicacionsL'eina d'anàlisi de l'entorn DiP s'anomena Paraver. Permet analitzar simultàniament moltes aplicacions i el sistema des de diferent punts de vista: analitzant els missatges, les contencions a la xarxa de comunicació, la planificació del processador.Promenvir/ST-ORM és l'eina d'anàlisi estocàstic. Inclou utilitats que permeten analitzar la influència de qualsevol paràmetre del sistema, així com sintonitzar els paràmetres de simulació, per aconseguir que les prediccions s'aproximin a la realitat.La qualitat i categoria de les decisions que varem prendre fa anys queda demostrada per la mètode de com cal utilitzar conjuntament totes les eines, i perquè són eines què es corresponen a l'estat de l'art actual.Aquest treball inclou la descripció de les diferents eines, des de el punt de vista de disseny fins la seva utilització (en cert grau), la validació de Dimemas, el disseny conceptual de Promenvir, la presentació del mètode que cal emprar amb aquestes eines (incloent anàlisi d'aplicacions individuals fins a anàlisis més complex), i alguns dels nostres primers anàlisi sobre polítiques de planificació de processador. / Prediction is an interesting research topic. It is not only to predict the future result, but also to predict the past, often called validation. Applying prediction techniques to observed system behavior has always been extremely useful to understand the internals of the elements under analysis.We have started this work to analyze the influence of several message passing application when running in parallel. The original objective was to find and propose a process scheduling algorithm that maximizes the system throughput, fair, proper system utilization.In order to evaluate properly the different schedulers, it is necessary to use some tools. Dimemas and Paraver, conform the core of DiP environment. These tools has been designed ten years ago, but still valid and extensible.Dimemas is a performance prediction tool. Using a single models, it capable to predict execution time for message passing applications, considering few system parameters for the system. It is useful not only to predict the result of an execution, but to understand the influence of the system parameters in the execution time of the application.Paraver is the analysis tool of DiP environment. It allows the analysis of applications and system from several points of view: analyzing messages, contention in the interconnection network, processor scheduling.Promenvir/ST-ORM is a stochastic analysis tool. It incorporates facilities to analyze the influence of any parameter in the system, as well as to tune the simulation parameters, so the prediction is close to reality. The methodology on how to use these tools as a group to analyze the whole environment, and the fact that all those tools are State of the Art, demonstrates the quality of the decisions we made some years ago.This work includes description of the different tools, from its internal design to some external utilization, the validation of Dimemas, the concept design of Promenvir, the architecture for Promenvir, the presentation of the methodology used with these tools (for simple application analysis to complex system analysis), and some of our first analyses on processor scheduling policies.

No description available.

Los ritmos biológicos se han revelado como de gran importancia debido a su trascendencia sobre distintas variables fisiológicas. Del mismo modo se han demostrado de cierta importancia en el rendimiento deportivo. Por eso se propuso el siguiente estudio, buscando los siguientes objetivos:1. Determinar la ritmicidad circadiaria del rendimiento en velocidad, mediante un test de 80 metros. También en natación mediante un test de 25 metros estilo libre.2. Intentar modificar los picos de rendimiento mediante maniobras sencillas, como son la modificación del horario de sueño y de comidas.3. Utilizar la autorritmometría como método para controlar diversas variables que puedan delatar el momento en el que se producen los picos de rendimiento.De los distintos trabajos que componen el estudio se podría concluir que:1. El rendimiento en velocidad presenta una oscilación a lo largo del día, existiendo un pico de rendimiento por la tarde (alrededor de las 19 horas) y un deterioro en el nivel de las marcas obtenidas en el control de las 15 horas.2. Dicha ritmicidad puede ser modificada con maniobras sencillas como variar el horario de sueño y comidas de forma conjunta, lográndose un adelanto o retraso de los picos de rendimiento en el sentido deseado. Este hecho sería importante dado que se han logrado mejorías de alrededor del 3% para dichos momentos de mejor rendimiento y que dicha alteración se logra con maniobras sencillas como las ya comentadas. Al mismo tiempo, debe tenerse en cuenta que estas mejorías -del 3%- son superiores a las producidas por muchos entrenos en atletas de elite y pueden condicionar grandamente el resultado en campeonatos.3. Existiría la posibilidad de detectar los momentos de máximo rendimiento utilizando variables sencillas (temperatura, test de autoestima) a medir por el propio sujeto mediante autorritmometría, siendo aconsejable el utilizarlas en conjunto a fin de lograr la máxima precisión en la exploración.4. Existe también una ritmicidad circadiaria del rendimiento en natación (25 metros libres), encontrándose el pico de rendimiento ligeramente retrasado respecto al encontrado en la carrera de velocidad (20'30).5. El entrenamiento actúa como un elemento capaz de alterar la ritmicidad circadiaria del rendimiento, así como de alguna variable fisiológica como la temperatura. Por ellos a la hora de realizar cambios bruscos en los horarios de entrenamiento para adecuarse a los de la competición estos deberían hacerse con bastante tiempo de antelación y teniendo en cuenta que al menos una semana después de haber vuelto al horario habitual aparecen alteraciones en la ritmicidad de la temperatura y del rendimiento.Dado lo anterior propondríamos realizar cambios poco bruscos en los horarios o mantener el mismo horario de entrenamiento pero añadiendo una sesión mínima coincidente con las horas a las cuales se vaya a realizar dicha competición.En resumen, creemos que la cronobiología y, en concreto, el estudio de los ritmos circadianos puede ser un factor más a tener en cuenta a la hora de intentar alcanzar un mejor rendimiento, existiendo algunas respuestas para algunas de las preguntas que nos planteamos al inicio del estudio pero, al mismo tiempo, evidenciándose la necesidad de continuar investigando con el fin de intentar conseguir un conocimiento más completo sobre el tema. / The influence of circadian rhythms on performance in short distance running was assessed in national-class competition, male sprinters. They were tested on Saturday for five consecutive weeks. On each testing day, the time for 80 m. sprint was measured at eight different times of day. On control days (days 1 and 4) performance gradually increased in the morning up to 13:00, falling at 15:00 with a maximum peak performance at 19:00. On day 2, in which sleep-wake cycles and mealtimes were advanced two hours, and on day 3, in which timetables were delayed two hours, maximum peak performance was observed at 17:00 and 21:00, respectively. At the time of maximum peak performance on both days a statistically significant improvement of slightly more than 3% were found as compared with day control. On day 5, in which only the sleep-wake cycle was advanced two hours, performance in the afternoon and evening was similar to that recorded on days 1 and 4. We conclude that the consideration of circadian rhythmicity would allow competitive sprinters to synchronize peak performance with the athletic event time with an improvement in performance.

Para poder hacer frente al entorno competitivo que actualmente se requiere, las organizaciones en general, y las administraciones públicas en particular, deben adecuar su gestión y regirse bajo los principios de eficiencia y eficacia, que les permiten ser competitivos y proporcionar los servicios que requiere la sociedad actual. La Gestión de las Personas se ha convertido en una herramienta estratégica para conseguir este objetivo y vincular a las personas y el rendimiento de las organizaciones. En esta Tesis doctoral se plantea como finalidad, por un lado conocer las principales prácticas de gestión de recursos humanos que tienen lugar en los ayuntamientos, y por otro, establecer las relaciones que existen entre estas prácticas y los resultados sobre los comportamientos de los empleados, y su impacto sobre el rendimiento organizativo. El análisis se aplica sobre una muestra de 320 empleados de ayuntamientos catalanes. Para llevar a cabo el estudio se ha trabajado con información primaria obtenida a través de una encuesta realizada en 14 ayuntamientos de Cataluña con una población superior a los 20.000 habitantes. Los resultados obtenidos han sido analizados mediante estadísticos descriptivos, consiguiendo así una imagen de las principales prácticas de recursos humanos del sector y de las percepciones que los empleados tienen de sus comportamientos y del rendimiento organizativo. En una segunda parte se ha realizado un análisis confirmatorio del modelo de relaciones que se plantea, mediante la metodología de ecuaciones estructurales. Los resultados obtenidos son consistentes con los recogidos en la literatura, aunque cabe destacar la aportación que significa esta investigación en el campo de la Administración Local Catalana, y el estudio de sus propias particularidades. Cabe destacar también la importancia del compromiso como variable mediadora entre las prácticas de recursos humanos y los resultados en este tipo de organizaciones y la escasa relevancia de la satisfacción laboral.Con este estudio se abren nuevas líneas de investigación en el campo del la Gestión de Recursos Humanos y el rendimiento organizacional, tanto en el contexto de la Admisnitración Local, como en aspectos metodológicos y prácticos. / Per poder fer front a l’entorn competitiu que actualment es requereix, les organitzacions en general, y les administracions públiques en particular, han d’adequar la seva gestió y fer prevaldre els criteris de eficiència y eficàcia, que permetran una major competitivitat i proporcionar els serveis que requereix la societat actual. La Gestió de les Persones s’ha convertit en una eina estratègica per assolir aquest objectiu i aconseguir vincular a les persones que treballen en les organitzacions amb el seu rendiment. Aquesta Tesis doctoral es planteja, d’una banda esbrinar quines son les principals pràctiques de recursos humans que tenen lloc en els ajuntaments, y d’altra banda establir les relacions entre aquestes pràctiques y els resultats sobre els comportaments dels empleats, y el seu impacte en el rendiment organitzatiu. L’anàlisi es duu a terme sobre una mostra de 320 empleats en diferents ajuntaments de Catalunya. Por poder realitzar aquest anàlisis s’ha treballat amb dades primàries, obtingudes mitjançant una enquesta realitzada a 14 ajuntaments catalans amb una població superior als 20.000 habitants. Els resultats obtinguts han estat analitzats mitjançant estadístics descriptius, aconseguint d’aquesta manera una imatge de les principals pràctiques de recursos humans del sector, y les percepcions que els empleats tenen dels seus comportaments y rendiment a la feina, així com del rendiment organitzatiu. En una segona part, s’han dut a terme una anàlisi confirmatòria del model de relacions plantejat i s’ha emprat, per fer-ho, la modelització de equacions estructurals. Els resultats obtinguts són consistents amb els que contempla la literatura en altres sectors, encara que cal remarcar la aportació que representa que el estudi ha estat contextualitzat en el marc de l’Administració Local Catalana, i s’han aconseguit descriure les seves particularitats. Cal destacar també la importància que el compromís presenta com a variable mediadora entre les pràctiques de recursos humans i els resultats, en aquest tipus d’organitzacions, a la vegada que la poca rellevància que la satisfacció laboral ofereix en aquesta investigació. Amb aquest estudi s’obren noves línees d’investigació en el camp de la Gestió de Recursos Humans i el rendiment organitzatiu, tan pel context que representa l’Administració Local, com per diferents aspectes metodològics i pràctics. / In order to cope with the requirements of the current competitive environment, organizations in general and public administration in particular, must adapt their management, and governed under the principles of efficiency and effectiveness. This allows them to be competitive and able to provide the services that society needs. Human Resource Management has become a strategic tool to achieve this goal by linking people and organizational performance. The objective of this research work is, on one hand, to know the main practices of human resource management taking place in municipalities, and secondly, to establish the relationships between these practices and results on the behavior of employees, and its impact on organizational performance. The analysis is applied on a sample of 320 Catalan town councils employees. To carry out the study we worked with primary information obtained through a survey conducted in 14 councils in Catalonia with a population over 20,000. The results obtained were analyzed using descriptive statistics. This has provided us with a picture of the main human resource practices in the sector, as well as the perceptions that employees have of their behavior and organizational performance. Next, we performed a confirmatory analysis of the model of relations poses, using structural equation methodology. The results are consistent with those reported in the literature. Note the significance of commitment as a mediating variable between human resource practices and performance in local government. On the other hand, our model highlights that job satisfaction has no influence on organizational performance, and establishes that some human resource practices already established in the municipalities do not affect the commitment and results. This study opens up new lines of research in the field of Human Resource Management and Performance Management in the context of the Local Administration both methodological and practical aspects.

L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser estudiar el funcionament cognitiu en pacients diagnosticats de Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC), així com la possible influència que poden exercir sobre el rendiment cognitiu variables com la gravetat del trastorn, la presència de simptomatologia depressiva, prendre psicofàrmacs o l'evolució del trastorn després de fer un tractament adequat. En el primer treball realitzat amb pacients adults es va avaluar a pacients i subjectes controls sans amb una bateria neuropsicològica que avaluava habilitats visuo-espacials, memòria visual i funcions executives, àrees on pacients amb TOC han mostrat dèficits en altres estudis. Seguint el model neuropsicològic de Savage et al (1998), es va realitzar una anàlisi on es va confirmar, tal com proposa el model, que les funcions cognitives afectades primàriament en aquests pacients són les funcions executives i que les alteracions de memòria detectades serien conseqüència de les primeres.En el segon treball es va estudiar el funcionament cognitiu de nens i adolescents (7-18 anys) diagnosticats de TOC en comparació amb controls sans amb una bateria neuropsicològica extensa, amb la condició de conèixer el perfil cognitiu en aquesta població escassament estudiada. Els resultats mostren que els nens i adolescents en un moment agut de la malaltia i sense trastorns comòrbids mostren un perfil de disfunció cognitiva similar al descrit en adults, caracteritzat per afectació de funcions executives, memòria i velocitat motora. Variables com el prendre psicofàrmacs no va afectar al rendiment cognitiu, però sembla que la presència de simptomatologia depressiva podria estar influint sobre un pitjor rendiment en algunes funcions, com la memòria verbal.Finalment, es van tornar a avaluar els nens i adolescents d'aquest segon estudi després de 6 mesos de tractament naturalístic en el Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l'Hospital Clínic de Barcelona. Després d'una important milloria clínica (disminució de 58'7% de la gravetat del trastorn) es va observar una significativa millora en el rendiment cognitiu dels pacients. El perfil neuropsicològic, que prèviament mostrava una disfunció en diferents àrees, s'equipara entre pacients i controls de tal manera que en aquesta segona avaluació desapareixen la majoria de diferències observades en l'avaluació pre-tractament, persistint únicament dificultats en memòria verbal.Podem concloure que tant adults com nens i adolescents amb TOC mostren un perfil de disfunció cognitiva similar, amb afectació de funcions executives i memòria visual, quan es troben en un moment agut de la malaltia. Després d'una important milloria simptomatològica, els nens i adolescents amb TOC mostren una milloria també en el seu rendiment cognitiu, mostrant un perfil neuropsicològic similar als controls sans. Aquests resultats són contraris als descrits en la majoria d'estudis longitudinals amb adults, que proposen una disfunció frontoestriatal crònica en pacients amb TOC. El temps d'evolució de la malaltia i els diferents subgrups de pacients que es troben dins d'aquest trastorn tan heterogeni poden ser la causa d'aquestes dades discrepants entre població infantil i adulta.

El desenvolupament de les competències socioemocionals de l’alumnat està estretament relacionat amb les condicions en les quals es duu terme, és a dir, el clima de centre i d’aula (Greenberg, Domitrovich, Weissberg, & Durlak, 2017; Osher, Kendziora, Spier & Garibaldi, 2014), és per això que a l’última década han augmentat considerablement els programes que naixen de la barretja d’ambdos cossos teòrics: educación emocional i millora del clima de centre. En aquesta línea s’emmarca el programa dissenyat a aquesta investigación: OKAPI, ambients que eduquen (Organització, Cooperació, Ambient positiu, Participació i Intel·ligència Emocional). Està fonamentat en el model de Bar-On (1997) i en els continguts curriculars de l’Educació emocional proposats per Bisquerra (2000), i pel que fa al clima de centre i de classe, es concep com un tret caràcter global (Molina i Pérez, 2006) i de caire multidimensional en el que s’inclouen les interaccions socials amb el context, amb els processos metodològics, amb la cultura i valors, i com no, amb l’espai (Hernández i Sancho, 2004; Marchena, 2005; i Gómez, 2007). Pren especial importància al programa el canvi de paradigma metodològic orientat per l’aprenentatge cooperatiu, basant-nos en les aportacions de Kagan (1994), Pujolàs (2001) i Pujolàs i Lago (2009). Per a avaluar l’eficàcia del programa es dugué a terme un estudi quasi experimental pretest-posttest amb una mostra de 86 alumnes de segon i tercer cicle de primària que foren assignats a dos grups experimentals (grup intervenció i control). La metodologia emprada inclou l’ús del MLG de mesures repetides. Mitjançant qüestionaris estandarditzats s’avaluà la IE (EQ-i:YV (S) de Bar-On i Parker, 2000), Clima d’aula percebut (Escala de Valoració de la variable clima social de aula de Pérez, Ramos i López, 2008) i les competències cooperatives d’interdependència, responsabilitat i comunicació (Escala de Eficacia del Aprendizaje Cooperativo de León, Felipe, Iglesias i Marugán, 2014). A banda s’avaluà el rendiment acadèmic mitjançant les qualificacions de l’alumnat, aspectes del funcionament i organització d’aula (ítems de funcionament elaborats ad-hoc)i el grau de satisfacció del professorat participant (qüestionari elaborat ad-hoc). Els resultats de l’estudi mostraren que el programa contribueix a millorar la IE en general i les dimensions interpersonals, intrapersonals, maneig de l’estrés i estat d’ànim en particular. Tanmateix té efectes positius sobre el clima de classe percebut total i les seues dimensions, i en les competències cooperatives estudiades. A més, el programa també mostra que l’alumnat participant en el programa millora en aquells aspectes d’organització i funcionament d’aula avaluats i amb el rendiment acadèmic en general, específicament a l’àrea de matemàtiques. De l’anàlisi de les relacions entre les competències socioemocionals avaluades pel professorat i aquelles avaluades per propi alumnat, es troben diferències significatives en el moment pretest tant en el grup intervenció com control, però aquestes desapareixen en el moment posttest en el grup intervenció i s’incrementen en el grup control. Finalment, s’analitzen les correlacions entre les competències socioemocionals, el clima social d’aula percebut, l’eficàcia de l’aprenentatge cooperatiu i el rendiment acadèmic en l’àrea de matemàtiques trobant relacions significatives en, pràcticament totes les variables.