Al llarg d'aquesta última dècada, s'ha produit un creixement constant en la demanda d'elevades taxes de transmissió de dades que han de suportar les aplicacions sobre comunicacions sense fils. Entre les diferents solucions ideades per la comunitat recercaire per tal de fer front a aquesta nova demanda, la utilització de múltiples antenes s'erigeix com una de les millors candidates degut al fet que proporciona simultàniament una millora en les taxes de transmissió i en la fiabilitat en la recepció de les dades. L'ús d'antenes múltiples en un dels extrems de la comunicació data de la dècada dels seixanta, nogensmenys ha estat en aquests últims anys quan s'ha pogut provar, tant en els camps teòric com pràctic, tot el potencial que possibilita la presència de múltiples antenes en ambdós extrems de la comunicació.El disseny adequat de sistemes de comunicació amb múltiples antenes per satisfer aquesta demanda no només depèn de la funció de mèrit (o de la mètrica de rendiment) escollida, sinó que també es veu afectat per la quantitat i la qualitat de la informació de l'estat del canal que es troba disponible als extrems de la comunicació. Aquesta tesi tracta sobre l'anàlisi i el disseny d'arquitectures per sistemes de comunicació amb múltiples antenes i amb diferents nivells de quantitat i qualitat de la informació de l'estat del canal. La secció d'anàlisi es centra en l'estudi de la capacitat i les taxes de transmissió assolibles per aquests tipus de sistemes de comunicació i la part de disseny queda més encarada a la síntesi de sistemes de comunicació pràctics amb l'objectiu de maximitzar el rendiment d'acord amb la mètrica de rendiment escollida.Primerament, l'atenció es centra en sistemes de comunicació amb múltiples antenes per a un únic usuari amb informació perfecte de l'estat del canal, que suposa una idealització dels sistemes pràctics que s'empren en la realitat. En aquest context, es revisen resultats de capacitat que són ben coneguts, i es caracteritza, a més, un transmissor lineal dissenyat per tal de maximitzar la fiabilitat de l'enllaç sense fils amb múltiples antenes. Addicionalment, s'apunten una sèrie d'analogies entre el disseny del transmissor lineal òptim i la teoria de construcció de constel.lacions de símbols.En segon lloc, es roman en un escenari de comunicacions amb un únic usuari i es considera el cas on la informació sobre l'estat del canal és incompleta. En aquest cas, es presenta un anàlisi detallat sobre la capacitat a través de les formulacions ergòdica i composta (compound), les quals prenen significat depenent del model utilitzat per caracteritzar el canal. Mentres que en canals ràpidament variants la capacitat ergòdica és la mesura clau de les taxes de transmissió assolibles per qualsevol sistema de comunicació, en canals fixos o de variació lenta, és la capacitat composta, la que mesura la mínima taxa de transmissió assolible de forma sostinguda durant la transmissió del missatge.Seguidament, es considera el cas on la informació disponible sobre l'estat del canal és imperfecta. Precisament, es discorre sobre un sistema de comunicació pràctic anomentat Precodificador Espacial de Tomlinson i Harashima i s'estudien les seves potencialitats en termes de taxes de transmissió assolibles. Gràcies a l'arquitectura versàtil del Precodificador Espacial de Tomlinson i Harashima l'esmentat estudi es duu a terme tant per escenaris amb un únic usuari com per escenaris amb múltiples usuaris. Per aquests dos casos, es presenta així doncs un disseny que és robust a les incerteses de la informació de l'estat del canal i que té per objectiu minimitzar les pèrdues de taxa de transmissió d'informació.Finalment, restant en un escenari amb múltiples usuaris amb coneixement imperfecte de l'estat del canal, es presenta una arquitectura de transmissió que és robusta a les incerteses de la informació sobre l'estat del canal disponible tant en el transmisor com en el receptor. La variable per al disseny robust és la distribució de potència entre els símbols d'informació destinats a cada usuari, i el criteri d'optimització és minimitzar la potència total transmesa, tot garantint una determinada qualitat de servei per cada usuari i per qualsevol possible realització del canal que sigui compatible amb la informació disponible sobre l'estat del canal. / During the last decade, there has been a steady increase in the demand of high data rates that are to be supported by wireless communication applications. Among the different solutions that have been proposed by the research community to cope with this new demand, the utilization of multiple antennas arises as one of the best candidates due to the fact that it provides both an increase in reliability and also in information transmission rate. Although the use of multiple antennas at the receiver side dates back from the sixties, the full potential of multiple antennas at both communication ends has been both theoretically and practically recognized in the last few years.The design of proper multi-antenna communication systems to satisfy the high data rates demand depends not only on the chosen figure of merit or performance metric, but also on the quantity and the quality of the channel state information that is available at the communication ends. In this dissertation we deal with the analysis and design of different architectures for multiple-antenna communication systems for various degrees of quality and quantity of channel state information. The analysis section is devoted to the study of capacity and achievable rates and the part that deals with design is aimed at the synthesis of practical communication systems that maximize a certain performance measure.Firstly, we focus our attention on multiple antenna single-user communication systems with perfect channel state information, which is an idealization of actual practical systems. In this context, we review well known capacity results and deal with the practical characterization of a linear transmitter that is designed to maximize the reliability of the wireless multi-antenna link. Some analogies between the optimal linear transmitter design and the theory of constellation construction are also pointed out.Secondly, we stay in a single-user scenario and we move onto the case where the channel state information is incomplete. In this case, a detailed capacity analysis is presented dealing with the ergodic and compound capacity formulations, which arise depending on the model utilized to characterize the channel. While in rapidly varying channels the ergodic capacity is a key measure of the rates that can be achieved by any communication system, in slow varying or fixed channels the compound capacity measures the minimum transmission rate that can be sustained during the transmission of the message.Next, we shift to the case where the available channel state information is imperfect. Precisely, we deal with a practical communication system called spatial Tomlinson-Harashima precoder and study its achievable rate capabilities. Due to the versatile architecture of the spatial Tomlinson-Harashima precoder we are able to perform the study for the single and multi-user scenarios. For both cases, a design is presented which is robust to the uncertainties of the channel state information and which is aimed at maximizing the transmission rate.Finally, staying in the multi-user scenario with imperfect channel state information, we present a transmission architecture that is robust to the uncertainties of the side information that is available at both the transmitter and the receiver. The robustness criterion is to minimize the transmitted power while guaranteeing a certain quality of service per user for every possible realization of the channel that is compatible with the available channel state information.

En esta Tesis se tratan varios aspectos relacionados con la linealización de sistemas no lineales. Las dificultades inherentes al empleo de técnicas de análisis, modelado y control de sistemas no lineales, son debidas en gran parte a lo poco sistemáticas que son. Además, respecto a los métodos de linealización basados en técnicas de control cabe decir que los que usan realimentación de estado, en general, son difíciles de realizar en la práctica ya que el diseño de observadores de estado no lineales es problemático. Asimismo, también lo es el diseño y realización de controladores no lineales. El método de linealización propuesto en esta Tesis consiste en determinar el tipo de realimentación a aplicar a un sistema no lineal, de modo que, según un cierto criterio de medida, el efecto de las no linealidades se reduzca frente al de las linealidades. El sistema no lineal se descompondrá en dos bloques, uno lineal y otro no lineal. El bloque lineal será el que caracterizará el funcionamiento deseado, es decir el funcionamiento linealizado, y es por esto que se considera un sistema modelo. Este sistema modelo se le denominará modelo de referencia, y será la guía de cual es el funcionamiento deseado. Una de las alternativas para descomponer el sistema no lineal en los dos bloques comentados es haciendo uso del desarrollo en serie de Volterra del mismo, de modo que el primer término de la expansión, término lineal, se corresponderá con el modelo de referencia a seguir.Haciendo uso del modelo matemático del sistema no lineal y del modelo de referencia se obtendrá la caracterización de un sistema error, que modela las diferencias de funcionamiento entre el sistema no lineal y el lineal deseado. De este modo, el objetivo consiste en conseguir que la salida del sistema error sea nula, o en su defecto que sea lo menor posible. Esta reducción del sistema error se plantea como un problema de atenuación de perturbaciones vía realimentación, de acuerdo a un criterio óptimo medido con la norma H-infinita: se buscará la minimización de la norma H-infinita de la parte lineal del sistema error, pero vigilando al mismo tiempo la estabilidad del sistema global en lazo cerrado. Para ello el criterio de estabilidad empleado es el de la pequeña ganancia. / In this Thesis some aspects related to the linearization of nonlinear systems are considered. When working with nonlinear systems it is difficult the analysis, modelling and control of such kind of systems. Moreover the linearization methods based on control theory using state feedback are difficult to use, in a practical point of view, due to the difficult to design nonlinear state observers.The linearization method proposed in this Thesis consist in determining what kind of linear feedback must be applied to a nonlinear system in order to reduce the error, according to a certain norm, between nonlinear and linear terms. The nonlinear systems will be decomposed in two blocks, one linear and the other nonlinear. The linear part corresponds to the desired behaviour: it can be considered as a model. This model system is called reference model. One option, proposed in this work, for doing this decomposition is by using a Volterra series decomposition, being the first Volterra kernel the desired linear part.By using the mathematical model of the nonlinear system and the reference model it can be obtained an error model, able for describing the error between nonlinear and model (linear) systems. So, the goal to achieve is the reduction of this error. It consists in a problem of optimization (minimization) of the H-infinity norm by using output feedback. Moreover, the overall stability of the closed loop system must be accomplished and tested by means of the small gain stability theory.

From the proposed conceptualization of the construct ¿integration of management systems¿ like a ¿semantic diffused universe¿, based on the multidisciplinary confluence in its field of study, this thesis deal with three key aspects in its theoretical framework: the scope of integrated management systems, the definitions of construct and the methodological approaches used for its consecution. Together with this, it is carried out a bibliographic meta-analysis about consequences as a result of an integration process. Based on this theoretical framework it was formulated three objectives: the first one is to know the characteristics of integrated systems (semantic consideration) including Quality, Environment and Occupational Health and Safety systems based on international standards (scope consideration), and the methodological aspects which determine its structure (methodological consideration). The second objective focus on the advantages, disadvantages and difficulties appeared after a process of integration of management systems; observing its level of appearance and identifying the contingent aspects which influence in his performance. Finally, we analyze the impact of the integration process on one technical function involved, Occupational Health and Safety, evaluating how is the impact on their performance results, as well as on the management mechanisms that it uses. The research methodology used to contrast the hypotheses derived from these objectives is basically exploratory, with application of quantitative techniques: for the first objective we have used the ¿principal component analysis¿ multivariate technique, complemented with descriptive statistics. For the other two objectives were combined techniques of statistical inference and descriptive statistics. The results have shown the appearance of three levels of integration between the organizations in the sample, which can be characterized by two variables: the integration of the documentary structure of the new system and the level of integration of the map of processes. It has also verified that the integration of management systems provides multiple benefits to organizations, so generally is perceived as positive for them. There is also a positive relationship between level of integration and level of acquisition of such benefits. Finally, we have found that the occupational health and safety management system integration with other systems has a positive impact on the management and operation of the preventive processes and its performance. Likewise it can even be a contributing factor to the reduction of the accident rates of the company.

The increasing amount of data and the number of nodes in large-scale environments require new techniques for information management. Examples of such environments are the decentralized infrastructures of Computational Grid and Computational Cloud applications. These large-scale applications need different kinds of aggregated information such as resource monitoring, resource discovery or economic information. The challenge of providing timely and accurate information in large scale environments arise from the distribution of the information. Reasons for delays in distributed information system are a long information transmission time due to the distribution, churn and failures. A problem of large applications such as peer-to-peer (P2P) systems is the increasing retrieval time of the information due to the decentralization of the data and the failure proneness. However, many applications need a timely information provision. Another problem is an increasing network consumption when the application scales to millions of users and data. Using approximation techniques allows reducing the retrieval time and the network consumption. However, the usage of approximation techniques decreases the accuracy of the results. Thus, the remaining problem is to offer a trade-off in order to solve the conflicting requirements of fast information retrieval, accurate results and low messaging cost. Our goal is to reach a self-adaptive decision mechanism to offer a trade-off among the retrieval time, the network consumption and the accuracy of the result. Self-adaption enables distributed software to modify its behavior based on changes in the operating environment. In large-scale information systems that use hierarchical data aggregation, we apply self-adaptation to control the approximation used for the information retrieval and reduces the network consumption and the retrieval time. The hypothesis of the thesis is that approximation techniquescan reduce the retrieval time and the network consumption while guaranteeing an accuracy of the results, while considering user’s defined priorities. First, this presented research addresses the problem of a trade-off among a timely information retrieval, accurate results and low messaging cost by proposing a summarization algorithm for resource discovery in P2P-content networks. After identifying how summarization can improve the discovery process, we propose an algorithm which uses a precision-recall metric to compare the accuracy and to offer a user-driven trade-off. Second, we propose an algorithm that applies a self-adaptive decision making on each node. The decision is about the pruning of the query and returning the result instead of continuing the query. The pruning reduces the retrieval time and the network consumption at the cost of a lower accuracy in contrast to continuing the query. The algorithm uses an analytic hierarchy process to assess the user’s priorities and to propose a trade-off in order to satisfy the accuracy requirements with a low message cost and a short delay. A quantitative analysis evaluates our presented algorithms with a simulator, which is fed with real data of a network topology and the nodes’ attributes. The usage of a simulator instead of the prototype allows the evaluation in a large scale of several thousands of nodes. The algorithm for content summarization is evaluated with half a million of resources and with different query types. The selfadaptive algorithm is evaluated with a simulator of several thousands of nodes that are created from real data. A qualitative analysis addresses the integration of the simulator’s components in existing market frameworks for Computational Grid and Cloud applications. The proposed content summarization algorithm reduces the information retrieval time from a logarithmic increase to a constant factor. Furthermore, the message size is reduced significantly by applying the summarization technique. For the user, a precision-recall metric allows defining the relation between the retrieval time and the accuracy. The self-adaptive algorithm reduces the number of messages needed from an exponential increase to a constant factor. At the same time, the retrieval time is reduced to a constant factor under an increasing number of nodes. Finally, the algorithm delivers the data with the required accuracy adjusting the depth of the query according to the network conditions. / La gestió de la informació exigeix noves tècniques que tractin amb la creixent quantitat de dades i nodes en entorns a gran escala. Alguns exemples d’aquests entorns són les infraestructures descentralitzades de Computacional Grid i Cloud. Les aplicacions a gran escala necessiten diferents classes d’informació agregada com monitorització de recursos i informació econòmica. El desafiament de proporcionar una provisió ràpida i acurada d’informació en ambients de grans escala sorgeix de la distribució de la informació. Una raó és que el sistema d’informació ha de tractar amb l’adaptabilitat i fracassos d’aquests ambients. Un problema amb aplicacions molt grans com en sistemes peer-to-peer (P2P) és el creixent temps de recuperació de l’informació a causa de la descentralització de les dades i la facilitat al fracàs. No obstant això, moltes aplicacions necessiten una provisió d’informació puntual. A més, alguns usuaris i aplicacions accepten inexactituds dels resultats si la informació es reparteix a temps. A més i més, el consum de xarxa creixent fa que sorgeixi un altre problema per l’escalabilitat del sistema. La utilització de tècniques d’aproximació permet reduir el temps de recuperació i el consum de xarxa. No obstant això, l’ús de tècniques d’aproximació disminueix la precisió dels resultats. Així, el problema restant és oferir un compromís per resoldre els requisits en conflicte d’extracció de la informació ràpida, resultats acurats i cost d’enviament baix. El nostre objectiu és obtenir un mecanisme de decisió completament autoadaptatiu per tal d’oferir el compromís entre temps de recuperació, consum de xarxa i precisió del resultat. Autoadaptacío permet al programari distribuït modificar el seu comportament en funció dels canvis a l’entorn d’operació. En sistemes d’informació de gran escala que utilitzen agregació de dades jeràrquica, l’auto-adaptació permet controlar l’aproximació utilitzada per a l’extracció de la informació i redueixen el consum de xarxa i el temps de recuperació. La hipòtesi principal d’aquesta tesi és que els tècniques d’aproximació permeten reduir el temps de recuperació i el consum de xarxa mentre es garanteix una precisió adequada definida per l’usari. La recerca que es presenta, introdueix un algoritme de sumarització de continguts per a la descoberta de recursos a xarxes de contingut P2P. Després d’identificar com sumarització pot millorar el procés de descoberta, proposem una mètrica que s’utilitza per comparar la precisió i oferir un compromís definit per l’usuari. Després, introduïm un algoritme nou que aplica l’auto-adaptació a un ordre per satisfer els requisits de precisió amb un cost de missatge baix i un retard curt. Basat en les prioritats d’usuari, l’algoritme troba automàticament un compromís. L’anàlisi quantitativa avalua els algoritmes presentats amb un simulador per permetre l’evacuació d’uns quants milers de nodes. El simulador s’alimenta amb dades d’una topologia de xarxa i uns atributs dels nodes reals. L’algoritme de sumarització de contingut s’avalua amb mig milió de recursos i amb diferents tipus de sol·licituds. L’anàlisi qualitativa avalua la integració del components del simulador en estructures de mercat existents per a aplicacions de Computacional Grid i Cloud. Així, la funcionalitat implementada del simulador (com el procés d’agregació i la query language) és comprovada per la integració de prototips. L’algoritme de sumarització de contingut proposat redueix el temps d’extracció de l’informació d’un augment logarítmic a un factor constant. A més, també permet que la mida del missatge es redueix significativament. Per a l’usuari, una precision-recall mètric permet definir la relació entre el nivell de precisió i el temps d’extracció de la informació. Alhora, el temps de recuperació es redueix a un factor constant sota un nombre creixent de nodes. Finalment, l’algoritme reparteix les dades amb la precisió exigida i ajusta la profunditat de la sol·licitud segons les condicions de xarxa. Els algoritmes introduïts són prometedors per ser utilitzats per l’agregació d’informació en nous sistemes de gestió de la informació de gran escala en el futur.

Aquesta tesi desenvolupa una investigació fenomenològico-hermenèutica sistemàtica sobre la qüestió del món en Heidegger (1927/30), essencialment tàcita en el seu plantejament de la qüestió del ser. Aquesta recerca sobre el concepte de món té dues intencions simultànies. Per una banda, elaborar sistemàticament i integral el discurs de Heidegger entorn del món. I per altra, radicalitzar interpretativament el seu pensament -sovint germinal- sobre aquesta qüestió, situant-me eventualment més enllà de les interpretacions més ortodoxes de l’autor. La qüestió del món és articulada ontològicament (el món com a ser, el ser com a món) partint de la diferència cosmològica (entre món i ens). El món com a obertura (SuZ) i esdeveniment (post-SuZ) on els conceptes de ser, no-res, ens, Dasein i fonament troben la seva dimensió fenomenològica, en el constant remetre’s uns als altres. La tesi s’organitza en cinc parts, constituint la III i la IV el cos central on desplego conceptualment el fenomen del món. La III presenta una lectura integral de Sein und Zeit per desenterrar la qüestió del món en els seus aspectes múltiples. La IV elabora les indicacions sobre el món i les problemàtiques annexes sorgides de SuZ, a partir dels cursos i escrits més rellevants del període post-SuZ (entre el SS 1927 i el WS 1929/30). La interpretació que faig del doble ús del ‘Dasein’ -qua ens i qua ser (ésser-en-el-món o transcendència)- (II, cap.2) em permet una lectura productiva de SuZ (III) que revela els assoliments i límits de la conceptualització heideggeriana del món, alhora que destapa indicacions encobertes que haurien de permetre continuar la investigació més enllà de la lletra de Heidegger. El món a SuZ es vertebra segons tres perspectives, eixos o nivells: familiaritat, esfondrament i apropiació (III, cap.1, 2, 3). Del món com a significativitat a la nihilitat del món, on despunta la possibilitat de l’apropiació de l’obertura del món (en l’elaboració dels conceptes fonamentals de la 2ª secció de SuZ). La part IV planteja la qüestió del món des del “nou” concepte de transcendència de la fase post-SuZ (cap.5). Un fil conductor és la problemàtica, descoberta en l’anàlisi de la 2ª secció de SuZ, del vincle inherent entre mundanitat i ipseïtat (lligam essencial de Dasein, món i ens) per la doble via del projecte (cap.6: projecte de món, configuració de món i llibertat vers el fonament) i de l’afectivitat (cap.7: angoixa, avorriment, totalitat). El capítol 8 recull el pensament més especulatiu sobre l’essència del món exposat al curs WS 1929/30, que insinua la unitat de fons de les dues vies anteriors. / This dissertation presents a systematic phenomenological-hermeneutical investigation of the “question of the world” in Heidegger (1927/30), essentially implicit in his approach to the question of being. This research on the concept of the world has two simultaneous intentions: on the one hand to discuss Heidegger’s discourse on the world systematically and in its entirety; and on the other, to radicalize his –often germinal– thought on this question, through its interpretation, eventually moving beyond the more orthodox ways in which the author has been read. The question of the world is articulated ontologically (world as being, being as world) based on the cosmological difference (between world and entities). The world as disclosure (SuZ) and event (post-SuZ), where the concepts of being, nothing, entity, Dasein and ground take on a phenomenological dimension, as they are constantly referring to one another. The dissertation is organized in five parts, where parts III and IV constitute the main body, which lays out the conceptual investigation of the phenomenon of the world. Part III presents an integral reading of Sein und Zeit to reveal the question of the world in its multiple aspects. Part IV elaborates the indications regarding the world and the related problematics that emerge from SuZ based on course notes and the most relevant writings from the post-SuZ period (between SS 1927 and WS 1929/30). My interpretation of the double use of ‘Dasein’ – qua entity and qua being (being-in-the world or transcendence) – (II, ch.2) allows for a productive reading of SuZ (III), which reveals the accomplishments and limitations of the Heideggerian conceptualization of the world, while it reveals underlying indications that should allow for continuing investigation, above and beyond Heidegger’s texts. In my view, the world in SuZ is organised according to three perspectives or levels: familiarity, breaking-down and appropriation (III, ch.1, 2, 3). From the world as significance to the nullity of the world, there emerges the possibility of appropriation of the world-disclosure (in the elaboration of the fundamental concepts from the 2nd section of SuZ). Part IV proposes the question of the world based on the “new” concept of transcendence from the post-SuZ phase (ch.5). One leitmotif is the problematic, discovered during the analysis of the 2nd section of SuZ, of the inherent link between worldliness and selfhood (an essential tie between Dasein, world, and entity) through the double path of project (ch.6: project of the world, world configuration and freedom toward ground) and affectedness (ch.7: anguish, boredom, totality). Chapter eight gathers the more speculative thought on the essence of the world laid out during the course WS 1929/30, which hints at the common ground in the two previous paths.

La tesis de referencia se encuentra dividida en tres partes: una primera obedece a la exposición de las teorías de conflictos, desde las cuales se aborda el análisis del conflicto colombiano y de manera particular se estudia el Plan Colombia. Una segunda parte, plantea la relación que este plan guarda con el plan Puebla Panamá, el Plan Dignidad, las propuestas del ALCA (Área de Libre comercio para las Américas) y los tratados de libre comercio de Estados Unidos y los países de América Latina. Como parte fundamental, la tesis hace una amplia referencia a las lógicas del plan y a sus estrategias en los ámbitos económico, militar y social deteniéndose principalmente en el fortalecimiento de la capacidad militar del Ejército colombiano y las políticas y programas de desarrollo alternativo. Los resultados del plan son analizados teniendo en cuenta el modelo pactado por el gobierno colombiano con Estados Unidos en temas como: la lucha contra la insurgencia colombiana y el narcotráfico; el fortalecimiento institucional; los aspectos económicos y sociales del desarrollo alternativo; y la negociación con los grupos paramilitares. Finalmente, la tesis hace una propuesta de construcción de un modelo de paz desde la Otra democracia, como forma de salir del conflicto y sentar las bases de una sociedad más pacifica e incluyente.

El filòsof txec Jan Patocka (1907-1977) ha dedicat el gruix de la seua obra i del seu pensament a la problemàtica del món natural. Desde el seu treball d'habilitació, "El Món Natural com a Problema Filosòfic" (1936), el qual segueix molt de prop la concepció husserliana de la "Lebeswelt", fins la seua última obra, els "Assaigs Herètics sobre la Filosofia de la Historia" (1987), on el món natural és vist com el món pre-històric, hi ha tot un llarg camí de reflexió, els ingredients fonamentals de la qual són el pensament de la concepció fenomenològica de Husserl i Heidegger, tot i que també recull idees de H. Arendt y E. Fink.Si recorrem amb ell aquest camí, veiem com el món natural passa a ser, ja en l'obra de Husserl, el simple correlat de l'actitud natural, és a dir, la suma de tots els ens actuals i possibles, per passar a ser l'horitzó previ de creença que fa possible que hi hagi quelcom així com un ens que, a més de ser, existeix. Aquest horitzó o sòl universal de creença és al qual s'ha d'adreçar, en primer instància l'epokhé. Aquesta, però, trobarà a les anàlisis de la consciència interna del temps, l'últim i definitiu obstacle per poder comprendre el món natural i les possibles actituds de l'home (fonamentals a la fenomenologiahusserliana) com quelcom atemporal. És per això que la ciència de la Lebenwelt haurà de buscar elfonament de la seva apodicticitat en la mateixa Història (radicalment fàctica) de l'home.Justament estudiant la problemàtica relació entre el Ser i el Temps comença l'obra del segon dels filòsofs objecte de la meva recerca històrica. En efecte, després de l'obra de Heidegger, ja no es pot parlar d'un món natural ahistòric, sinó que el món, com a part essencial del seu ser-al-món, té com a condició de possibilitat la història, ja que la historicitat és un existenciari del Dasein. L'home no és un ens del món natural, sinó que la naturalesa com a tal només apareix a la Història humana.Si entenem la intencionalitat husserliana no ja en un limitat sentit teòric, sinó com la pura i simple vida que, en l'home es transforma en existència, tenim la concepció de l'autor txec (ell afirma que inspirada en Fink) de la mundanitat com a moviment pur, en el sentit aristotèlic en què "ser" no és una altra cosa que "arribar a ser". D'aquí que el món no pugui ser entès d'una altra manera que com "món històric", del qual, el "món físic" concebut pel mecanicisme és només una manera històricament determinada deentendre el món.Si, a més, tenint en compte (com fa J. Patocka) tota la reflexió de H. Arendt al voltant de la "Vita Activa" (treball, producció i acció), tenim la possibilitat de recuperar una acepció del "món natural", no ja com el món de la naturalesa, sinó com el món del treball, que és mostra com un element per naturalesa antihistòric, permetent l'existència de pobles la simple subsistència biològica en sentit ampli sembla omplir totes les seves aspiracions. La veritat i la llibertat són aspiracions que només poden aparèixer en una comunitat en la qual la permanència biològica no ho és tot. És això el que el filòsof txec anomena "moviment de veritat" a aquell moviment de l'existència, ja implícit en el Mite, però que, quan es fa temàtic que dóna lloc al naixement de la Història, la Filosofia i un projecte Eticopolític en sentit propi, i allò que constitueix el llegat europeu i la seva identitat com a "cura de l'ànima".

Partiendo de la postmodernidad como situación, y con la pregunta filofósica de fondo sobre la universalidad de algunos símbolos, la investigación estudia el fondo mítico del pensamiento arcaico y clásico griego a partir del corpus de textos órficos. Para ello aplica a dichos textos el método de convergencia expuesto por Gilbert Durand en Las Estructuras Antropológicas del Imaginario, proponiendo una taxonomía simbólica concreta que permite dotar de sentido pasajes órficos oscuros. En la primera parte se argumenta en favor de una metodología que privilegia la interpretación sobre la explicación y la imaginación sobre la demostración, y cuyo axioma fundamental es, según la hipótesis de Gaston Bachelard, que todo discurso racional se rige por imágenes míticas en él subyacentes. Para ello se retoman elementos de las principales corrientes historiográficas dedicadas al análisis del discurso simbólico: el ultradifusionismo, la Tradición Primordial, el psicoanálisis, la fenomenología de las religiones, el estructuralismo, etc. Esta parte se completa con una exposición de las principales teorías sobre la naturaleza de las fuentes órficas.En la segunda parte se presenta la taxonomía que se obtiene con la aplicación mencionada, distinguiendo en el imaginario órfico entre: 1) símbolos que expresan el miedo al tiempo devorador (el caballo, el agua de olvido, el cuerpo como prisión del alma, etc.); 2) símbolos que ordenan el cosmos para superar tal desorden (el rayo, el árbol cósmico, los cuatro ríos, el alma aérea, las contraseñas, etc.); 3) símbolos que eufemizan lo infinito convirtiéndolo en receptor y generador (los titanes, los curetes, la noche, la crátera, la leche, etc.); 4) símbolos que eufemizan el paso del tiempo convirtiéndolo en regularidad (el andrógino, la luna, Core, el zodíaco, Dionisos, etc.). Se estudia un gran número de símbolos órficos y cómo la mayoría de ellos convergen entorno a uno de los tipos antedichos. Además, se comparan con pasajes filosóficos en los cuales se filtraron aquellas imágenes míticas, con mitos semejantes de otras culturas y con muestras iconográficas. Sumariamente, los principales méritos de esta investigación son los siguientes.1) Identifica elementos míticos que yacen latentes en pasajes fundamentales de la filosofía presocrática y platónica, inspirándolos: Anaximandro consideró que los antiguos humanos nacían de la panza de los peces; Anaxágoras defendía que el mundo se expandía ordenadamente en espiral; Parménides sujetó al Ser con cadenas, y se dirigió tirado por yeguas hacia donde se encuentran las puertas del día y de la noche; Platón ató dos caballos alados a un tronco, imitando la imagen arquetípica del árbol cósmico por el que las almas suben y bajan; Leucipo y Demócrito envolvieron el mundo en un manto, racionalizando el peplo de Perséfone; etc.2) Propone una interpretación de lectura global del simbolismo órfico que permite dotar de sentido pasajes oscuros: la convergencia de ciclos cósmicos y humanos sirve para explicar la liberación del ciclo de las reencarnaciones; el isotopismo entre las figuras de Sémele, la luna, la barca de Dionisos, Perséfone, etc., hace compatibles el origen y muerte doble de los seres humanos: somos del cielo y de la tierra, como la luna; la mitología comparada permite integrar en un entramado mítico lleno de sentido el ciprés blanco del orfismo entendido como árbol de la vida; encontramos conocimientos empíricos velados en pasajes míticos (la serpiente multiforme con cabeza de diversos animales o el Tiempo llamado Heracles nos hablan explícitamente del zodíaco).3) Demuestra la viabilidad, con matices, del método de convergencia de Durand. / "Anthropologic Structures of the Orphic Imaginary. The Sceptre, the Vessel and the Kid"TEXT:This investigation studies the mythic background of the archaic and classical Greek thought through the orphic texts. We do it with the "convergence method" exposed by Gilbert Durand in "Les Structures Anthropologiques de l'Imaginaire". Consequently, we propose a symbolic taxonomy which allows to understand unclear orphic fragments. In the first section, we argue that explication and demonstration must be completed with interpretation and intuition. We base our argument in the hypothesis of Gaston Bachelard which says that all rational speech is ruled by mythical images. Because of that, we focus our investigation in the main positions of the historiography dedicated to the symbolic analysis, paying special attention on T. Heyerdahl, C. G. Jung, R. Guénon, T. Burkhardt, A. Coomaraswamy, M. Eliade, J. P. Vernant, M. Detienne, M. Heidegger, P. Ricoeur, G. Bachelard and G. Durand. Finally, we enumerate the most important orphic poems and we summarize the different interpretations of them, nowadays represented by L. Brisson, A. Bernabé and M.L. West. In the second section we applied the mentioned method to the orphic poems. We distinguish between: 1) symbols which express the fear to the devouring time (the horse, the forgetfulness' water, the body as soul's prison an so on); 2) symbols which put in order the disorder (the thunderbolt, the cosmic three, the four rivers, the aerial soul, etc.); 3) symbols which convert the infinite in receptor and generator (the titans, the night, the vessel, the milk an so on); 4) symbols which euphemize the horror to the time looking for the regularity (the androgen, the moon, Kore, the zodiac, Dionysus, etc.).In the conclusions we summarize the merits of this investigation: 1) it identifies mythic elements laying in pre-Socratic and platonic philosophy; 2) it proposes a global interpretations of the orphic symbolism which allows to give sense to obscure fragments; 3) it demonstrate the productivity of the Durand's method.

La presente tesis doctoral se inscribe en la valoración del pensamiento de Otloh de San Emeramo, siglo XI. Un autor poco estudiado en el entorno de la Filosofía del Medioevo. A nuestro estudio lo hemos dividido en cuatro partes.En la primera desarrollamos el entorno histórico señalando las características políticas, monacales, clericales, con las que Otloh convivió en un conflictivo Año Mil y que posibilitaron el surgimiento de una teología y de una cultura monástica afincada en la reforma benedictina. El estudio de este contexto nos proporcionó los elementos simbólicos que habrían regido las prácticas sociales. Unas prácticas que no se agotaron en su realización material sino que produjeron otredades tanto beneficiosas como negativas para el espíritu inquieto del monje. Otloh refiere la vida monacal y marginal en sus narraciones, aportando con su escritura hagiográfica, que enlaza con su función de historiador, un relato pormenorizado de la vida en el claustro y en el siglo que enriquece su dote filosófica.Una segunda parte en la que tratamos específicamente de Otloh: su vida, su obra y las características particulares que supo darles. De esta aproximación a su persona surge nuestra interpretación de los supuestos intelectuales en los que se basa, haciendo hincapié, entre otros autores, en Lucano, el poeta que tanto le perturbó. Para ello intentamos instalarnos en su posible clave de lector. A partir de aquí desarrollamos el parágrafo que titulamos «Derrotero de su conversión», un espacio laberíntico en conflictos e indecisiones determinado por las visiones, las lecturas y las mudas imposiciones y el «temor de Dios», cerrando esta segunda parte con sus antecedentes filosóficos.En la tercera parte, expusimos el tema que da título a la presente tesis: «Duda y dialéctica». Para ello, comenzamos analizando el aspecto ético derivado de la conversión y de sus temores, para pasar a considerar la simonía como una acción que condujo a Otloh a la negación de la utilización de la dialéctica en casos bien explícitos. Además señalamos cómo esa situación provocó una querella entre dialécticos y antidialécticos; en ella la posición de nuestro monje benedictino es ambigua a simple vista pero bien definida en sus detalles. Concluimos con una visión semántica y semiótica acerca de lo que Otloh entendía por Artes Liberales, Filosofía y Teología en sus interrelaciones.La cuarta parte la dedicamos por entero a la duda, en todos los aspectos que hemos podido considerar que ella se presenta en la obra y en el espíritu de Otloh, la epistemología que de ella surge. La imposibilidad de dejar de dudar aparece como fuente epistémico-gnoseológica, de esta manera, el mundo es visto por los hombres y en especial por los monjes como un universo de «lenguaje» en su tarea de acceder al desciframiento de lo «simbólico». La imagen aparece como reflejo de la realidad, mediatizada por la regla religiosa que le provoca, al monje, una particular visión de sí mismo en relación con los diferentes mundos. Concluimos esta cuarta y última parte exponiendo la propuesta de solución que Otloh encuentra al problema fe-razón.Finalizamos la tesis mencionando en qué basamos la originalidad de su pensamiento y las futuras líneas investigativas que de este estudio se derivan. La conclusión ha querido señalar la contribución del monje al desarrollo de la cultura occidental a través de su esfuerzo en recuperar la fortaleza y responsabilidad individual para la toma de decisiones y el doble «uso» que hace Otloh de los poetas y filósofos. Ellos le permiten ver la heteronomía, los convencionalismos, la contingencia; en definitiva, la desigualdad. De esta manera nuestro estudio rescata a un pensador que en medio de contradicciones considera a la dialéctica como la ciencia más importante del trivium. / This doctoral thesis is an evaluation of the thought of Otloh of Saint Emeram (XIth century) an author little studied in the context of Medieval Philosophy.The presentation is divided in four parts.(1) In the first part we present the historic background, underlining the various contexts political, monastic, clerical in which Otloh moved in a somewhat conflict-ridden year 1,000 and which made possible the growth of a theology and a monastic culture based on the Benedictine reform. The study of this context gives us the symbolic elements which will have guided the social practices which were not restricted to their physical expression, but which generated other takes on reality both beneficial and negative on the restless spirit of this monk. Otloh refers to monastic life in his hagiographic writings in his role as a historian, giving us a detailed vision of life in the cloister and in the century which feed his philosophical outlook.(2) The second part deals specifically with Otloh: his life, his work and the particular characteristics he gave to them. This understanding of his personality is the basis of our interpretation of his intellectual background, especially re his use, among other authors, of the poet Lucan, the use of whose work seriously perturbed him. For that reason we try to put ourselves in his possible frame of mind as he read him. From there we develop the section we have called "The Way of Conversion" a labyrinth of conflicts and indecisions marked by visions, readings, mental restrictions and the "fear of God" as laid down in the Rule of St. Benedict. This we reconstruct from what he tells us in his writings, using as a guideline his work "De suis tentationibus". We close this second part considering his philosophical background.(3) In the third part we present the theme which gives title to this thesis "Doubt and Dialectic". For that, we begin by analysing the ethical aspect arising from his conversion and fears, to pass then to consider simony as an activity which leads Otloh to deny dialectics in quite specific circumstances. In addition we show how this situation provoked a struggle between "dialectics" & "antidialectics".In this, the position of our Benedictine monk is at first sight ambiguous, but actually quite clear in its details. We conclude with a presentation both semantic and semiotic of what Otloh understood as Liberal Arts, Philosophy and Theology.(4) This fourth part concentrates entirely on "Doubt" in all the aspects which we have been able to consider as presented in the works of Otloh. That includes the interaction with his illness, the epistemology that arises therefrom.The impossibility to stop doubting functions as an epistemo-gnoseologic mechanism. In this way, the world is seen by men and especially by the monks as a universe of "languages" and we use the plural because many come to the surface in the attempt to decipher the "symbolic".The image appears as a reflection of reality, mediated by the religious Rule which gives the monk a specific view of himself in relation to the different worlds.We conclude this fourth and final section outlining the solution Otloh proposes for the faith-reason problem.Conclusion: We finish this thesis by noting the originality of his thought and the lines of future investigation sparked off by this study. Our conclusion has tried to point out the contribution of Otloh to the development of Western culture via his efforts to recover individual strength and responsability in decision-making, and the double "use" which Otloh makes of poets and philosophers.These allow him to see the heteronomy, the cliché, the contingency: in other words the inequality. In this way, our study brings to light a thinker who, in the midst of contradictions, judges dialectic as the most important science of the trivium.

La violència masclista en l’àmbit familiar incideix en la vida de les dones que la pateixen i en els seus fills i filles convertint-se en persones que viuen situacions extremes de les quals s’han de recuperar i pel qual necessiten un suport especialitzat. Quan les dones que viuen aquestes situacions són mares la intervenció que requereixen ha de ser encara més específica ja que és necessari que contempli el significat de la maternalització i l’impacte de la violència en aquesta funció. La present investigació, doncs, se centra en conèixer l’impacte de la violència masclista en la funció maternal i en analitzar l’experiència de participació i la influència en la vida quotidiana familiar de les dones participants en programes d’atenció dirigits a mares que viuen situacions de violència masclista en l’àmbit familiar. Es tracta d’una recerca qualitativa en la que han participat quinze mares que han viscut situacions de violència masclista amb el pare dels seus fills i filles i que en algun moment del seu procés de recuperació han participat en programes d’atenció específics. La informació s’ha recollit a través d’entrevistes amb preguntes focalitzades, que han permès a les dones anar aprofundint en la temàtica respectant els seus temps, les quals s’han centrat principalment en: 1) els motius d’arribada al servei i els canvis experimentats tant per ella com pels seus fills i filles, 2) el significat de la funció maternal i l’impacte de la violència en aquesta, 3) les conseqüències de la situació viscuda tant en ella com en els seus fills i filles i, finalment, 4) la valoració que fan aquestes mares de la intervenció rebuda. Posteriorment, aquestes entrevistes s’analitzen segons la teoria fonamentada. El marc teòric de la investigació recull dos eixos principals, la violència masclista i la maternalització, per després unir-los i mostrar les especificitats de les mares que viuen aquest tipus de situacions. Tota la investigació es veu acompanyada per la perspectiva de gènere i per breus repassos històrics que permeten contextualitzar i comprendre millor l’objecte d’estudi. La perspectiva de gènere presenta el context en el que es desenvolupa la violència masclista i en el que té lloc la maternalització tenint en compte les influències socials i les expectatives que segueixen existint entorn a la figura de les dones i de les mares. L’anàlisi dels resultats obtinguts mostren com la violència masclista té una alta incidència en les dones i en els seus fills i filles i, sobretot, permet visibilitzar i nombrar l’impacte que té en la funció maternal. Aquest impacte, però, es veu reforçat per l’estructura social patriarcal que defineix la maternalització d’una determinada manera i obstaculitza la creació d’alternatives més afavoridores per a les mares i per al vincle maternal. Les implicacions pràctiques d’aquests resultats recauen en evidenciar, per una banda, la necessitat de programes especialitzats per a mares i fills i filles que han viscut situacions de violència masclista en l’àmbit familiar i, per l’altra, el llarg recorregut que encara queda perquè la maternalització estigui valorada com a tal, sense idealitzacions ni censures a la diversitat. / Gender-based violence in the family affects the lives of women who suffer it and their children, becoming people living in extreme conditions who must be recovered and require specialized support. When women living in these situations are mothers the intervention they require should be more specific because it is necessary to contemplate the meaning of motherhood and the impact of violence on this role. This research therefore focuses on understanding the impact of gender-based violence on the maternal role and on analysing the experience of participating in intervention programs for mothers suffering gender-based violence and their impact on these mothers’ daily lives. This is a qualitative research with fifteen mothers who suffered gender-based violence from the father of their children and who were involved in specific intervention programs at some point of their recovery process. Data were collected through interviews with focused questions allowing women to go deeper into the subject while respecting their time. The interviews mainly focused on: 1) the reasons for entering the program and changes experienced by both her and her children, 2) the meaning of mothehood and the impact of violence on it, 3) the consequences of the violence experienced in both her and her children and, finally, 4) their evaluation of the intervention. Subsequently, these interviews are analyzed according to grounded theory. The theoretical framework of the research includes two main themes: gender-based violence and motherhood, which are then merged to show the specificities of mothers living with such situations. The research is accompanied by gender perspective and brief historical reviews that allow a better understanding of the study. The gender perspective show the context in which gender-based violence and motherhood occur, considering social influences and expectations which are still remaining around the figure of women and mothers. Results show that gender-based violence has a large influence on women and their children and, especially, allow to name its impact on motherhood. This impact, however, is reinforced by the patriarchal social structure that defines motherhood in a certain way and hinders the creation of more favorable alternatives for mothers and the maternal bond. The practical implications of these results include, on the one hand, the need for specialized programs for mothers and children who suffer gender-based violence in the family, and, on the other hand, the long way to go for motherhood to be valued as such, without idealisations nor censorships to diversity.