El sector automotriz de motocicletas creció sostenidamente dentro del período 2016 al 2018, con crecimientos de ventas acumuladas del 3.42%, mayor al sector de automóviles que decreció en el mismo período. En el marco global existe tendencias de generar eficiencias y ofrecer servicios de valor mediante la digitalización, donde el concepto IoT (Internet de las cosas, siglas en inglés) ofrece soluciones que mejoran experiencias de uso tanto para usuarios finales de motocicletas como para quien las vende. Por ello, se considera usar dispositivos inteligentes, que permiten al usuario ubicar su vehículo, el recorrido histórico, compartimiento de rutas, cortar combustible, entre otros; cubriendo la necesidad de seguridad que requiere alguien que compra una motocicleta, sabiendo que el índice de robo vehicular crece constantemente, y una solución como ésta permite actuar inmediatamente para recuperar el vehículo. En esta situación, es lógico plantear soluciones IoT para que usuarios finales cuenten con alternativas que mejoren su seguridad vehicular, sin embargo, la realidad es que éstas no son tan populares como el mercado indica; debido a fallas de mercado que impiden masificar la venta de motocicletas con esta solución, y sólo está disponible para quienes explícitamente lo soliciten, debido a que la relación valor de la solución frente al valor ticket de motocicleta es alta. Bajo situaciones parecidas, aunque no iguales, el mercado de automóviles tiene normativas que condiciona la venta de principales marcas y modelos al uso de dispositivos inteligentes complementarios al seguro vehicular, y permite recuperar vehículos con menor riesgo ante un robo. / The motorcycle automotive sector grew steadily from 2016 to 2018, with accumulated sales growth of 3.42%, higher than the automobile sector, which decreased in the same period. In the global framework, there are trends to generate efficiencies and offer value services through digitization, where the IoT (Internet of Things) concept offers solutions that improve user experiences both for end users of motorcycles and for those who sell them. Therefore, it is considered to use smart devices, which allow the user to locate their vehicle, the historical route, route sharing, cut fuel, among others; covering the security need required by someone who buys a motorcycle, knowing that the rate of vehicular theft is constantly growing, and a solution like this allows to act immediately to recover the vehicle. In this situation, it is logical to propose IoT solutions so that end users have alternatives that improve their vehicle safety, however, the reality is that these are not as popular as the market indicates; Due to market failures that prevent the mass sale of motorcycles with this solution, and it is only available to those who explicitly request it, because the value of the solution versus the value of the motorcycle ticket is high. Under similar, although not equal, situations, the car market has regulations that condition the sale of main brands and models to the use of intelligent devices complementary to vehicle insurance, and allow to recover vehicles with less risk in the event of theft / Tesis

Micromobility ride-share scooters (e-scooters) have become a popular mode of transport in several major cities around the world, yet several safety and accessibility issues stem from how these scooters are operated, including sidewalk riding, unsafe parking and wrong-way riding. This thesis tackles these issues through a novel, privacy-preserving, end-to-end sensor system that employs lightweight machine learning models to provide real-time feedback to users to present unsafe scooter operation. Though this problem has been widely studied in technology startups and most of the existing solutions entail using cameras, there is an interest in academia to propose solutions that do not use cameras, as they cause privacy concerns when used in urban environments and are known to fail at night or in low-visibility conditions. Considering this, we propose a portable, cheap, and robust system that preserves privacy through the use of an Inertial Measurement Unit and radar sensors, which give only low-resolution heatmaps as outputs. Furthermore, unlike cameras, radars function even in low-visibility conditions. Using data from Inertial Measurement Unit sensors, a 1D Convolutional Neural Network is used to classify whether a scooter is being ridden on a street or on a sidewalk. Radar heatmaps are used to train a lightweight Convolutional Neural Network to classify common objects in urban environments (Lampposts, Walls, Trees, Humans, Fire Hydrants and Middle of Sidewalk). For the purpose of this research; Lamppost, Wall, Tree are considered safe parking scenarios whereas Fire Hydrant, Human and Middle of Sidewalk is considered unsafe. No public datasets exist on this topic, so two novel datasets are created. The models trained are lightweight in terms of memory and have fast inference time and are therefore suitable for edge computing, and for being deployed on a sensor system mounted on the scooter. The results achieved demonstrate the potential of this approach, though further work is needed to ensure performance for deployment in the real world. / El-sparkcyklar för korttidshyra har blivit ett populärt transportmedel i flera större städer runt om i världen, men hur dessa sparkcyklar framförs väcker flera säkerhets- och framkomlighetsfrågor, inklusive trottoarkörning, osäker parkering och körning mot enkelriktat trafik. I denna avhandling föreslår vi lösningar på dessa frågor genom ett nytt, integritetsbevarande, helomfattande sensorsystem som använder små maskininlärningsmodeller för att ge feedback i realtid till förare för att förebygga osäker körning av elsparkcyklar. Dessa problem har studerats i stor utsträckning i tekniska startups, men de flesta av de befintliga lösningarna innebär att man använder kameror. Inom akademin finns det ett intresse för att föreslå lösningar som inte använder kameror, eftersom de kan vara integritetskränkande när de används i stadsmiljöer och är kända för att ej fungera nattetid eller under förhållanden med dålig sikt. Med tanke på detta föreslår vi ett bärbart, billigt och robust system som bevarar integritet genom användning av en tröghetsmåttenhet (Inertial Measurement Unit) och radarsensorer, som endast ger lågupplösta färgdiagram som produkt. Dessutom, till skillnad från kameror, fungerar radar även under förhållanden med dålig sikt. Med hjälp av data från en tröghetsmåttenhet används ett 1D Convolutional Neural Network för att klassificera om en sparkcykel framförs på en gata eller på en trottoar. Färgdiagram från radar används för att träna ett Convolutional Neural Network för att klassificera vanligt förekommande föremål i stadsmiljöer (lyktstolpar, väggar, träd, människor, brandposter (fire hydrant) och ”mitt på trottoaren”). I detta arbete anses lyktstolpe, vägg, träd vara säkra parkeringsscenarier medan brandpost, människa och mitt på trottoaren anses vara osäkra. Det finns inga offentliga dataset för dessa ändamål, så två nya dataset skapas. Modellerna som tränas är lätta när det gäller minne och har snabb slutledningstid och är därför lämpliga för edge computing och för användning i ett sensorsystem monterat på skotern. De uppnådda resultaten visar potentialen i denna metod, även om ytterligare arbete behövs för att säkerställa prestanda för användning i den verkliga världen.

No description available.

The rapid growth of e-commerce and omnichannel retailing is redefining the role of brick-and-mortar stores. To remain competitive, retailers should leverage digital technologies without compromising the presence of frontline workers, to meet customer expectations. The purpose of the study is to address the lack of research investigating the effects of technologies being used by in-store employees and propose a digital approach for physical stores to strengthen their competitiveness. Therefore, this study looks into how smart devices can impact employee satisfaction and employee efficiency. Theory from the fields of Value Creation, Digital Transformation, Organisational Psychology and Management were used in a mono-method qualitative case study. Semi-structured interviews were conducted to collect empirical data. The findings from the study show that smart devices used by in-store employees can positively impact employee satisfaction by improving communication, empowerment, teamwork, and meeting employees' expectations. Smart devices can also improve employee efficiency by enabling employees to deliver higher levels of customer service, store ambience, and productivity, using less resources than before. Further, important conditions required for value creation to take place were identified; a well-functioning infrastructure, technology acceptance, and considering network effects. Future research should conduct quantitative studies investigating to what extent smart devices can impact employee satisfaction and efficiency. To further build on this research, studies could investigate how the use of smart devices impact customer experience and employer branding. Lastly, research should investigate the opportunity smart devices provide for capturing data in an offline environment and how this adds the store's value proposition. / Den snabba utvecklingen av e-handel och omnikanalhandel omdefinierar den fysiska butikens roll. För att bibehålla sin konkurrenskraft bör butiker utnyttja digital teknologi, utan att gå miste om butikspersonalens sociala närvaro, i syfte att möta kundernas förväntningar. Syftet med studien är att bemöta bristen av forskning som undersöker effekterna av att butikspersonalen använder digitala verktyg, och på så vis föreslå ett digitalt tillvägagångssätt för fysiska butiker att stärka sin konkurrenskraft .Därför undersöker denna studie hur smarta enheter kan ha en inverkan på arbetstillfredsställelse och arbetstagarnas effektivitet. Teorier inom områdena för värdeskapande, digital transformation, organisatorisk psykologi och styrning användes i en monometodisk kvalitative fallstudie. Semistrukturerade intervjuer genomfördes i syfte att samla in empiriska data. Resultatet visar på att smarta enheter har en positiv inverkan på arbetstillfredsställelse genom att förbättra kommunikation, handlingskraft, lagarbete, och möta arbetstagarnas förväntningar. Smarta enheter kan även ha en positiv inverkan på arbetstagarnas effektivitet genom att göra det möjligt för butikspersonalen att generera högre nivåer av kundservice, förbättrad butiksmiljö, och produktivitet med mindre resurser än tidigare. Vidare identifierades viktiga förutsättningar för att värdeskapande ska äga rum; välfungerande infrastruktur, teknikacceptans, och ta hänsyn till nätverkseffekter. Framtida studier bör genomföras med kvantitativa metoder i syfte att undersöka till vilken grad arbetstillfredsställelse och effektivitet påverkas. För att bygga vidare på den här studien kan framtida studier undersöka hur smarta enheter påverkar kundupplevelsen och varumärket hos arbetstagare. Slutligen bör framtida studier se till vilka möjligheter smarta enheter erbjuder genom att möjliggöra datainsamling i fysisk miljö samt hur detta påverkar butikernas värdeerbjudande.

No description available.

The goal of this master's thesis is to analyze the situation of wearable devices with the Android Wear operating system and recognition capabilities of various movement activities using neural networks. The primary focus is therefore on identifying and describing the most appropriate tool for recognizing dynamic movements using machine learning methods based on data obtained from this type of devices. The practical part of the thesis then comments on the implementation of a stand-alone Android Wear application capable of recording and formatting data from sensors, training the neural network in a designed external desktop tool, and then reusing trained neural network for motion recognition directly on the device.

The role of creativity in the economy is seen as crucial to assist nations in attaining higher employment and economic achievement and to cope with increased competition (Davies, 2002,Burnard, 2006). As a consequence, education systems are being required to undergo “a major overhaul in resources, attitudes, and understanding” so that creativity can be valued to manage literacy as a non-linear information structure through different settings (Turner-Bisset, 2007). Nourishing and fostering creativity in all educational settings while using technology as a conduit unlocks the opportunity to produce a highly employable workforce with 21st-century skills. Hence, the major challenge lies in how educators can prepare students by fostering creativity and enhancing 21st-century skills through information and communication technologies (ICT) in a virtual learning environment, referred to as a “virtual setting” in this study. This paper aims to explore the factors that hinder or foster the teaching and learning of creativity in a virtual setting through smart devices by conducting fve expert indepth interviews with “Pro-C” artists from various professional backgrounds and applying a thematic analysis to derive implications for educators and students for using technology as a conduit to enhance creativity [Aus: Introduction]

This thesis investigates the possibilities of increasing efficacy and general improvement of unsupervised medical treatments by implementing electronics and embedded systems (so-called smart devices) to allow the physician to monitor or track the treatment and adherence of the patient to it. The diseases in focus are respiratory: asthma and Chronic Obstructive lung [Pulmonary] Disease (COPD). This thesis will furthermore attempt to show that shortcomings in the current treatment of these diseases incur significant human costs by loss of quality of life for the patients and causes (avoidable) costs to health-care systems and societies on a macro-economic scale, both direct and indirect. It will find that the technology to create a smart-inhaler exists, and while not a panacea, it can address many of the identified issues with the current mode of treatment.This thesis was written in partnership with SHL Medical AB, and the author wishes to extend specialthanks to Plamen Balkandjiev and Mattias Myrman for their help, support, and patience. / Detta examensarbete undersöker möjligheterna att öka effektiviteten samt allmänna förbättringar av oövervakad medicinsk behandling genom implementering av elektronik och inbyggda system (så kallade smarta-apparater) för att möjliggöra för läkare att övervaka eller följa behandlingen samt huruvida patienten fullföljer den eller ej. Sjukdomarna i fokus är astma och Kronisk Obstruktiv Lungsjukdom (KOL). Vidare kommer detta arbete försöka visa att tillkortakommanden i den befintliga behandlingen av sjukdomar inte bara medför signifikanta minskningar i livskvalitet för patienten utan även orsakar (icke oundvikliga) kostnader för sjukvårdssystem och samhällen på en makro-ekonomisk skala, indirekt såsom direkt. Den kommer även visa att tekniken som krävs för att skapa en smartinhalator existerar, och medans denna inte är en panacé kan den likväl åtgärda många av de identifierade problemen med den befintliga behandlingsmetoden.Detta exmanensarbete skrevs i samarbete med SHL Medical AB och dess författare önskar utsträckaett särskilt tack till Plamen Balkandjiev och Mattias Myrman för deras hjälp, stöd och tålamod.

Tesis por compendio / En esta tesis, el objetivo principal fue diseñar y desarrollar una nueva tarea que combinara interfaces de usuario naturales (NUI) y dispositivos inteligentes para evaluar la memoria espacial utilizando estímulos auditivos, y su validación tanto en niños como en adultos. La nueva tarea evalúa la capacidad de los participantes para detectar y localizar estímulos auditivos que se emiten en diferentes posiciones del área de trabajo. La tarea reconoce los movimientos de los brazos del usuario, utilizando para ello Kinect. Los dispositivos inteligentes (conejos Karotz) se utilizan para emitir estímulos auditivos y también como señales visuales. Por lo tanto, la tarea combina estímulos auditivos con claves visuales reales para la evaluación de la memoria espacial. La tarea incluye un total de 45 estímulos acústicos, repartidos en 5 niveles y cada nivel consta de 3 ensayos. Nuestra tarea es el primer trabajo que combina NUI y dispositivos inteligentes para la evaluación de la memoria espacial. Del mismo modo, nuestra tarea es el primer trabajo que utiliza estímulos auditivos para evaluar la memoria espacial. Para la validación, se llevaron a cabo 3 estudios. El rendimiento de nuestra tarea se comparó con métodos tradicionales. El primer estudio involucró niños con y sin síntomas de falta de atención. Un total de 34 niños participaron (17 niños con falta de atención). Los resultados demostraron que los niños con falta de atención mostraron un rendimiento estadísticamente peor en la tarea. Estos niños con falta de atención también mostraron un rendimiento estadísticamente peor con el método tradicional para evaluar el aprendizaje de sonidos verbales. No se encontraron diferencias estadísticamente significativas en el tiempo dedicado por cada grupo para completar la tarea. Los resultados sugieren que la tarea es una buena herramienta para distinguir las dificultades de memoria espacial en niños con falta de atención. El segundo estudio comparó el rendimiento en la tarea entre niños mayores y adultos (32 niños y 38 adultos sanos). Los resultados de rendimiento con la tarea fueron significativamente más bajos para los niños mayores. Se encontraron correlaciones entre nuestra tarea y los métodos tradicionales, lo que indica que nuestra tarea ha demostrado ser una herramienta válida para evaluar la memoria espacial mediante el uso de estímulos auditivos tanto para niños mayores como para adultos. A partir del análisis, podemos concluir que la satisfacción con la tarea de los niños mayores fue significativamente mayor que la de los adultos. El tercer estudio incluyó un total de 148 participantes (niños más pequeños, niños mayores y adultos). Los resultados están en línea con el segundo estudio. El rendimiento de la tarea se relacionó significativamente, de forma incremental y directa con el grupo de edad (niños más pequeños <niños mayores <adultos). Los resultados fueron mejores para adultos y niños mayores; resultado que es consistente con la idea de que los adultos pueden almacenar más elementos en la memoria a corto plazo que los niños. Las siguientes conclusiones generales se han extraído del desarrollo y los tres estudios: * Las interfaces de usuario naturales y los dispositivos inteligentes son apropiados para desarrollar tareas para la evaluación de la memoria espacial. * Como juego de ordenador, nuestra tarea facilita el control de la presentación de estímulos y el almacenamiento de las respuestas. * Nuestra tarea y tareas similares podrían usarse para la evaluación y el entrenamiento de la memoria espacial en niños y adultos. * La tarea podría ser una herramienta alternativa para evaluar la memoria espacial en niños con síntomas de falta de atención. * La tarea promueve interés y permite la evaluación de una manera ecológica. * La tarea podría ayudar a identificar alteraciones en la memoria espacial tanto en niños como en adultos. / In this thesis, the main objective was to design and develop a new task that combine Natural User Interfaces (NUI) and smart devices for assessing spatial memory using auditory stimuli, and its validation in both children and adults. The new task tests the ability of participants to detect and localize auditory stimuli that are emitted in different positions of the task area. The task recognizes the movements of the arms of the user using Kinect. Smart devices (Karotz rabbits) are used for emitting auditory stimuli and also as visual cues. Therefore, the task combines auditory stimuli with real visual cues for the assessment of spatial memory. The task includes a total of 45 acoustic stimuli, which should be randomly emitted in different locations. The task is composed of five different levels. Each level consists of 3 trials. The difference between levels lies in the number of sounds to be used in each trial. To our knowledge, our task is the first work that combines NUI and smart devices for the assessment of spatial memory. Similarly, our task is the first work that uses auditory stimuli to assess the spatial memory. For the validation, three studies were carried out to determine the efficacy and utility of our task with regard to the performance outcomes, usability, fun, perception and overall satisfaction. The performance of our task was compared with traditional methods. The first study involved children with and without symptoms of inattention. A total of 34 children participated (17 children with inattention). The results showed that the children with inattention showed statistically worse performance in the task. These children with inattention also showed statistically worse performance in the traditional method for testing the learning of verbal sounds. There were no statistically significant differences in the time spent by each group to complete the task. The results suggest that the task is a good tool for distinguishing spatial memory difficulties in children with inattention. The second study compared the performance in the task between older children and adults. A total of 70 participants were involved in this study. There were 32 healthy children from 9 to 10 years old, and 38 healthy adults from 18 to 28 years old. The performance outcomes with the task were significantly lower for the older children. Correlations were found between our task and traditional methods, indicating that our task has proven to be a valid tool for assessing spatial memory by using auditory stimuli for both older children and adults. From the analysis, we can conclude that the older children were significantly more satisfied with the task than the adults. In the third study, a total of 148 participants were involved. They were distributed in three groups (younger children, older children and adults). A total of 100 children and 48 adults participated in this study. The results are in line with the second study. The task performance was significantly incrementally and directly related to the age group (younger children <older children <adults). The results were better for adults and older children; this is consistent with the idea that adults can store more elements in short-term memory than children. The following general conclusions were extracted from the development and the studies: * Natural user interfaces and smart devices are appropriated for developing tasks for the assessment of spatial memory. * As a computer-based game, our task facilitates the control of the presentation of stimuli and the recording of responses. * Our task and similar tasks could be used for assessment and training of spatial memory in children and adults. * The task could be an alternative tool to assess spatial memory in children with symptoms of inattention. * The task promotes engagement and allows the assessment in an ecological way. * The task could help in the identification of alterations in spatial memory in both children and adults. / En aquesta tesi, l'objectiu principal va ser dissenyar i desenvolupar una nova tasca que combinés NUI i dispositius intel·ligents per a avaluar la memòria espacial utilitzant estímuls auditius, i la seua validació tant en xiquets, com en adults. La nova tasca avalua la capacitat dels participants per a detectar i localitzar estímuls auditius que s'emeten en diferents posicions de l'àrea de treball. La tasca reconeix els moviments dels braços de l'usuari, utilitzant per a açò Kinect. Els dispositius intel·ligents (conills Karotz) s'utilitzen per a emetre estímuls auditius i, també, com a senyals visuals. Per tant, la tasca combina estímuls auditius amb claus visuals reals per a l'avaluació de la memòria espacial. La tasca inclou un total de 45 estímuls acústics, repartits en 5 nivells diferents i cada nivell consta de 3 assajos. La nostra tasca és el primer treball que combina NUI i dispositius intel·ligents per a l'avaluació de la memòria espacial. De la mateixa manera, la nostra tasca és el primer treball que utilitza estímuls auditius per a avaluar la memòria espacial. Per a la validació, es van dur a terme tres estudis. El rendiment de la nostra tasca es va comparar amb mètodes tradicionals. El primer estudi va involucrar 34 xiquets (17 xiquets amb inatenció). Els resultats van demostrar que els xiquets amb inatenció van mostrar un rendiment estadísticament pitjor en la tasca. Aquests xiquets amb inatenció també van mostrar un rendiment estadísticament pitjor amb el mètode tradicional per a avaluar l'aprenentatge de sons verbals. No es van trobar diferències estadísticament significatives en el temps dedicat per cada grup per a completar la tasca. Els resultats suggereixen que la tasca és una bona ferramenta per a distingir les dificultats de memòria espacial en xiquets amb dificultats d'atenció. El segon estudi va comparar el rendiment en la tasca entre xiquets majors i adults. Un total de 70 participants van estar involucrats en aquest estudi. Van participar 32 xiquets i 38 adults sans. Els resultats de rendiment amb la tasca van ser significativament més baixos per als xiquets majors. Es van trobar correlacions entre la nostra tasca i els mètodes tradicionals, la qual cosa indica que la nostra tasca ha demostrat ser una ferramenta vàlida per a avaluar la memòria espacial mitjançant l'ús d'estímuls auditius tant per a xiquets majors, com per a adults. A partir de l'anàlisi, podem concloure que la satisfacció amb la tasca dels xiquets majors va ser significativament major que la dels adults. El tercer estudi va incloure un total de 148 participants (100 xiquets i 48 adults). Es van distribuir en tres grups (xiquets més xicotets, xiquets majors i adults). Els resultats estan en línia amb el segon estudi. El rendiment de la tasca es va relacionar significativament, de forma incremental i directa amb el grup d'edat (xiquets més xicotets <xiquets majors <adults). Els resultats van ser millors per a adults i xiquets majors; resultat que és consistent amb la idea que els adults poden emmagatzemar més elements en la memòria a curt termini que els xiquets. Las següents conclusions generals s'han extret del desenvolupament i els tres estudis: * Les NUI i els dispositius intel·ligents són apropiats per a desenvolupar tasques per a l'avaluació de la memòria espacial. * Com a joc d'ordinador, la nostra tasca facilita el control de la presentació d'estímuls i l'emmagatzematge de les respostes. * La nostra tasca, i tasques similars, podrien usar-se per a l'avaluació i l'entrenament de la memòria espacial en xiquets i adults. * La tasca podria ser una ferramenta alternativa per a avaluar la memòria espacial en xiquets amb problemes de inatenció. * La tasca promou interès i permet l'avaluació d'una manera ecològica. * La tasca podria ajudar a identificar alteracions en la memòria espacial tant en xiquets, com en adults. / Loachamín Valencia, MR. (2018). Natural user interfaces and smart devices for the assessment of spatial memory using auditory stimuli [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/107955 / Compendio

The work focuses on the analysis of new technologies, which are used in visual communication. This is especially the description, characterization and their use. Another section focuses on social trends that permeate contemporary Western society, and their relationship with new technologies in the field of visual communication. It deals therefore also examines the social changes and changes in the perception of individual development and dissemination of new technologies causes. Describes the important role of visual communication in today's world and the changes in society due to widespread use of modern technology. The aim is to make the analysis and therefore a comprehensive overview of new technologies and their use in the field of visual communication. Finally, the work seeks to estimate the next direction of new technologies in the field of visual communication and create a prediction of further development in the future.