The rising impacts of climate change are increasingly disrupting access to water infrastructure in educational and social institutions, jeopardizing the health and livelihoods of vulnerable communities worldwide. Although these impacts are global, they are particularly and disproportionately severe in low-income countries. Schools, being crucial institutions, and children, being among the most vulnerable, are at high risk from the lack of safe access to drinking water, sanitation, and hygiene (WASH). This lack of access exposes children to public health threats, violence, and disrupted education. Ensuring essential WASH services is a priority for reducing vulnerability and achieving the targets of the United Nations Sustainable Development Goals (SDGs). However, the definitions currently used to measure progress for the SDGs do not incorporate a climate lens. This means that not only is access to climate-resilient WASH services lower than current statistics reveal, but also that exposure to climate hazards could jeopardize any advancements made in improving WASH access.   This study aims to identify common bottlenecks hindering sustainable progress in delivering climate-resilient WASH services to schools. It presents a global analysis based on case studies from five continents, bottleneck analysis, and expert interviews. The findings aim to inform policymaking and programming for climate-resilient WASH in schools.  The approach for climate resilience in WASH requires more than just constructing resilient infrastructure and implementing technical solutions. It necessitates the development of holistic systems that incorporate soft adaptation measures, improved planning, public awareness, and institutional arrangements. / De ökande effekterna av klimatförändringar stör alltmer tillgången till vatteninfrastruktur i utbildnings- och sociala institutioner, vilket äventyrar hälsan och försörjningen för utsatta samhällen över hela världen. Även om dessa effekter är globala, är de särskilt allvarliga i låginkomstländer. Skolor, som är viktiga institutioner, och barn, som är bland de mest utsatta, löper hög risk på grund av bristen på säker tillgång till dricksvatten, sanitet och hygien (WASH). Denna brist på tillgång utsätter barn för folkhälsorisker, våld och avbruten utbildning. Att säkerställa grundläggande WASH-tjänster är en prioritet för att minska sårbarheten och uppnå målen för United Nations hållbara utvecklingsmål (UN SDG). De definitioner som för närvarande används för att mäta framsteg mot de globala hållbarhetsmålen (SDG) inkluderar inte en klimatisk synvinkel. Det innebär att tillgången till klimatanpassade WASH-tjänster inte bara är lägre än vad statistiken visar, utan också att exponeringen för klimatrelaterade risker kan äventyra alla framsteg som görs för att förbättra tillgången till WASH-tjänster. Denna studie syftar till att identifiera vanliga flaskhalsar som hindrar hållbara framsteg i att leverera klimatresilienta WASH-tjänster till skolor. Den presenterar en global analys baserad på fallstudier från fem kontinenter, flaskhalsanalys och expertintervjuer. Resultaten syftar till att informera policyutformning och program för klimatresilient WASH i skolor.  Tillvägagångssättet för klimatresiliens i WASH kräver mer än att bara bygga infrastrukturer och implementera tekniska lösningar. Det kräver utvecklingen av holistiska system som inkluderar mjuka anpassningsåtgärder, förbättrad planering, ökad medvetenhet bland allmänheten och institutionella arrangemang.

Tesis por compendio / [ES] The pursuit of sustainable development in urban areas is crucial due to their significance as the primary human habitat and resource consumer. Rapid urbanization poses significant challenges for city management, necessitating actions to ensure sustainability and mitigate resource depletion. The conservation of water resources turns out to be an important focus, particularly in society's development due to the number of factors that depend on this resource. Water resources are essential for, serving critical roles in human health, agriculture, and industry, while also facilitating economic activities, cultural values, and climate regulation. In this context, the sustainability of water systems encompasses social, environmental, economic, and asset dimensions. Nevertheless, the accelerated social growth, exacerbates the strain on water supplies, necessitating measures to ensure sustainability. Key considerations include ensuring equitable access to water services, minimizing environmental impact, implementing cost-effective policies, and enhancing infrastructure resilience. Adopting sustainable practices encounters obstacles, particularly in data measurement and analysis, hindered by the complexities of emerging technologies. Addressing these challenges requires leveraging indicators to assess progress towards Sustainable Development Goals (SDGs) quantitatively. Despite significant strides, evaluating progress toward SDGs remains a complex task, particularly in urban water systems. Consequently, ongoing efforts are essential to advance sustainable development initiatives and ensure the long-term viability of urban water resources. Even though the SDGs have motivated several projects to advance sustainable development. However, it is complex to determine the progress made in fulfilling these goals, especially in particular cases like urban water systems. The development of a framework to measure sustainability in urban water systems contributes to the decision- making process to optimize system performance across the entire water cycle. These decision-making processes are crucial for various stakeholders, including governmental entities, the general population, and, of course, water resource managers. Considering the above, the main objective of this doctoral thesis consists of the development of a methodology to measure and categorize hydraulic systems according to their contribution to sustainability from their three dimensions. The methodology is based on the implementation of a series of indicators linked to each of the goals of the Sustainable Development Goals established by the UN. In this way and as a result of this work, it will be possible to categorize any type of urban water system with labels that indicate the level of contribution to achieving the SDGs and highlight the importance of water resources in meeting the SDGs. Also, another objective of the methodology's implementation is to validate by assessing the progress of the indicators if it is sufficient, or if acceleration and additional measures are required. This will serve as a benchmarking tool, as a support point for decision-making by the different actors involved in hydraulic management, thus achieving more sustainable water management. To achieve this objective, the doctoral thesis has been developed in three phases, the results of which have been published in 3 articles in indexed journals (JCR). The phases of work development are as follows: (i) Contextualization and development of the methodology (Publication I): an investigation was carried out on the concept of sustainability and what it encompassed, as well as the definition of the goals, their progress, and indicators currently used by both the UN and other entities for the evaluation of these. To complement this, case studies of urban hydraulic systems in which sustainability was evaluated were reviewed. Based on the information collected and as a result of the research, the evaluation methodolo / [CA] La cerca del desenvolupament sostenible en les zones urbanes és crucial a causa de la seua importància com a principal hàbitat humà i consumidor de recursos. La ràpida urbanització planteja desafiaments importants per a la gestió de la ciutat, la qual cosa requerix accions per a garantir la sostenibilitat i mitigar l'esgotament dels recursos. La conservació del recurs hídric resulta ser un focus important, particularment en el desenvolupament de la societat a causa de la quantitat de factors que depenen d'este recurs. Els recursos hídrics són essencials per a exercir funcions crítiques en la salut humana, l'agricultura i la indústria, al mateix temps que faciliten les activitats econòmiques, els valors culturals i la regulació del clima. En este context, la sostenibilitat dels sistemes hídrics abasta dimensions socials, ambientals, econòmiques i d'actius. No obstant això, el creixement social accelerat exacerba la pressió sobre el subministrament d'aigua, la qual cosa requerix mesures per a garantir la sostenibilitat. Les consideracions clau en este assumpte inclouen garantir l'accés equitatiu als servicis d'aigua, minimitzar l'impacte ambiental, implementar polítiques rendibles i millorar la resiliència de la infraestructura. L'adopció de pràctiques sostenibles troba obstacles, particularment en el mesurament i anàlisi de dades, obstaculitzats per les complexitats de les tecnologies emergents. Per a abordar estos desafiaments és necessari aprofitar els indicadors per a avaluar quantitativament el progrés cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible (*ODS). Malgrat els importants avanços, avaluar el progrés cap als *ODS continua sent una tasca complexa, particularment en els sistemes d'aigua urbans. En conseqüència, els esforços continus són essencials per a promoure iniciatives de desenvolupament sostenible i garantir la viabilitat a llarg termini dels recursos hídrics urbans. Encara que els *ODS han motivat diversos projectes per a avançar en el desenvolupament sostenible. No obstant això, és complex determinar els avanços en el compliment d'estes metes, especialment en casos particulars com els sistemes d'aigua urbans. El desenvolupament d'un marc per a mesurar la sostenibilitat en els sistemes d'aigua urbans contribuïx al procés de presa de decisions per a optimitzar el rendiment del sistema al llarg de tot el cicle de l'aigua. Estos processos de presa de decisions són crucials per a diverses parts interessades, incloses entitats governamentals, la població en general i, per descomptat, els administradors de recursos hídrics. Considerant l'anterior, l'objectiu principal d'esta tesi doctoral consistix en el desenvolupament d'una metodologia per a mesurar i categoritzar els sistemes hidràulics segons la seua contribució a la sostenibilitat des de les seues tres dimensions. La metodologia es basa en la implementació d'una sèrie d'indicadors vinculats a cadascuna de les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible establits per l'ONU. D'esta manera i com a resultat d'este treball, serà possible categoritzar qualsevol tipus de sistema d'aigua urbà amb etiquetes que indiquen el nivell de contribució a l'assoliment dels *ODS i ressalten la importància dels recursos hídrics en el compliment dels *ODS. Així mateix, un altre objectiu de la implementació de la metodologia és validar avaluant l'avanç dels indicadors si és suficient, o si es requerix acceleració i mesures addicionals. Això servirà com a ferramenta de benchmarking, com a punt de suport per a la presa de decisions dels diferents actors implicats en la gestió hidràulica, aconseguint així una gestió més sostenible de l'aigua. Per a aconseguir este objectiu, la tesi doctoral s'ha desenvolupat en tres fases, els resultats de les quals s'han publicat en 3 articles en revistes indexades (*JCR). Les fases del desenvolupament del treball són les següents: (i) Contextualització i desenvolupament de la metodologia (Publicació I): es va realitzar una investigació sobre e / [EN] The pursuit of sustainable development in urban areas is crucial due to their significance as the primary human habitat and resource consumer. Rapid urbanization poses significant challenges for city management, necessitating actions to ensure sustainability and mitigate resource depletion. The conservation of water resources turns out to be an important focus, particularly in society's development due to the number of factors that depend on this resource. Water resources are essential for, serving critical roles in human health, agriculture, and industry, while also facilitating economic activities, cultural values, and climate regulation. In this context, the sustainability of water systems encompasses social, environmental, economic, and asset dimensions. Nevertheless, the accelerated social growth, exacerbates the strain on water supplies, necessitating measures to ensure sustainability. Key considerations include ensuring equitable access to water services, minimizing environmental impact, implementing cost-effective policies, and enhancing infrastructure resilience. Adopting sustainable practices encounters obstacles, particularly in data measurement and analysis, hindered by the complexities of emerging technologies. Addressing these challenges requires leveraging indicators to assess progress towards Sustainable Development Goals (SDGs) quantitatively. Despite significant strides, evaluating progress toward SDGs remains a complex task, particularly in urban water systems. Consequently, ongoing efforts are essential to advance sustainable development initiatives and ensure the long-term viability of urban water resources. Even though the SDGs have motivated several projects to advance sustainable development. However, it is complex to determine the progress made in fulfilling these goals, especially in particular cases like urban water systems. The development of a framework to measure sustainability in urban water systems contributes to the decision- making process to optimize system performance across the entire water cycle. These decision-making processes are crucial for various stakeholders, including governmental entities, the general population, and, of course, water resource managers. Considering the above, the main objective of this doctoral thesis consists of the development of a methodology to measure and categorize hydraulic systems according to their contribution to sustainability from their three dimensions. The methodology is based on the implementation of a series of indicators linked to each of the goals of the Sustainable Development Goals established by the UN. In this way and as a result of this work, it will be possible to categorize any type of urban water system with labels that indicate the level of contribution to achieving the SDGs and highlight the importance of water resources in meeting the SDGs. Also, another objective of the methodology's implementation is to validate by assessing the progress of the indicators if it is sufficient, or if acceleration and additional measures are required. This will serve as a benchmarking tool, as a support point for decision-making by the different actors involved in hydraulic management, thus achieving more sustainable water management. To achieve this objective, the doctoral thesis has been developed in three phases, the results of which have been published in 3 articles in indexed journals (JCR). The phases of work development are as follows: (i) Contextualization and development of the methodology (Publication I): an investigation was carried out on the concept of sustainability and what it encompassed, as well as the definition of the goals, their progress, and indicators currently used by both the UN and other entities for the evaluation of these. To complement this, case studies of urban hydraulic systems in which sustainability was evaluated were reviewed. Based on the information collected and as a result of the research, the evaluation methodolo / Garcia Rodriguez, CA. (2024). Development of a Methodology to Characterize Sustainability in Hidraulic Systems by Applying Indicators that Evaluate Goals Contained in the Sustainable Development Goals [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213236 / Compendio

[ES] El objetivo principal de la tesis doctoral es identificar los factores y condiciones que influyen en las mujeres emprendedoras, profundizando en los vínculos establecidos con su iniciativa empresarial sostenible. De esta forma se busca mejorar el entendimiento de las implicaciones de gestión dirigidas a ellas. Dada la fragmentación actual de la literatura en este campo, combinamos diferentes técnicas de análisis que nos permiten enriquecer el estudio y visibilizar las tendencias existentes. En la primera fase, nos centramos en el emprendimiento femenino. Desarrollamos una revisión sistemática de la literatura seguida de un análisis bibliométrico que nos posibilita detectar las principales lagunas de conocimiento y delimitar conceptos emergentes como el crowdfunding. Nuestros resultados señalan el rol de las instituciones y la familia, entre otros factores, y sus conexiones establecidas en la literatura. En la segunda fase de la presente investigación, analizamos la intersección entre emprendimiento femenino y sostenible. Se realiza una combinación de análisis descriptivo y de contenido. Por un lado, los indicadores descriptivos proporcionan una comprensión multidisciplinar actualizada. Por ejemplo, la India se perfila como el país con más publicaciones en la intersección del empresariado femenino-sostenible. Por otra parte, el análisis de contenido mapea clústeres que esbozan las temáticas existentes más relevantes. Pretendemos mostrar cómo la sostenibilidad se entrelaza con la iniciativa empresarial femenina y qué factores la potencian. Dentro de los términos identificados por los clústeres, la innovación, la educación y la multiplicidad del contexto aparecen como elementos cruciales. En la tercera fase, desde una perspectiva empírica, analizamos bajo qué configuraciones causales se promueve la intención emprendedora femenina. Para ello, aplicamos el Análisis Cualitativo Comparativo o Qualitative Comparative Analysis (QCA), utilizando una muestra de 203 profesionales. Los datos obtenidos presentan la actitud hacia la iniciativa empresarial y el compromiso sostenible como variables significativas dado su nivel de consistencia. A partir de los resultados alcanzados, desarrollamos la cuarta fase para dar respuesta al objetivo principal de la tesis doctoral. Nuestro estudio destaca las aportaciones más relevantes, centrándose en los factores clave que infieren el desarrollo de las emprendedoras y sus vínculos sostenibles. Además, proponemos implicaciones específicas de gestión en este campo dirigidas a responsables políticos, futuros investigadores y responsables de la toma de decisiones. En este sentido, reflexionamos sobre el concepto de Educación para el Emprendimiento Sostenible o Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) y la necesidad de adoptar esta perspectiva educativa en escuelas, universidades y centros de formación profesional. En particular, sería interesante introducirla en los programas de formación para emprendedores. Este enfoque puede tener un impacto social positivo y contribuir a mitigar las desigualdades, mejorando así la consecución de las metas de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). En esta línea, en torno al concepto holístico de familia, destacamos la utilidad de los programas educativos orientados a la familia de las mujeres emprendedoras, el papel de la innovación inclusiva y el poder de la digitalización. Estos factores pueden promover y facilitar el acceso a los recursos y el mantenimiento de los proyectos empresariales femeninos. Aunque nuestro estudio aporta valiosas orientaciones, es necesario que futuras investigaciones profundicen en el fomento de la innovación y la mejora de la cultura financiera en el marco de la educación de las mujeres emprendedoras. Además, establecemos una agenda de investigación específica para ser más concretos con las vías deseadas. / [CA] L'objectiu principal de la tesi doctoral és identificar els factors i condicions que influeixen en les dones emprenedores, aprofundint en els vincles establerts amb la seua iniciativa empresarial sostenible. D'esta manera es busca millorar l'enteniment de les implicacions de gestió dirigides a elles. Donada la fragmentació actual de la literatura en este camp, combinem diferents tècniques d'anàlisis que ens permeten enriquir l'estudi i visibilitzar les tendències existents. En la primera fase, ens centrem en l'emprenedoria femenina. Desenvolupem una revisió sistemàtica de la literatura seguida d'una anàlisi bibliomètrica que ens permet detectar les principals llacunes de coneixement i delimitar conceptes emergents en este camp com el micromecenatge. Els nostres resultats assenyalen el rol de les institucions i la família, entre altres factors, i les seues connexions establides en la literatura. En la segona fase de la present investigació, analitzem la intersecció entre emprenedoria femenina i sostenible. Es realitza una combinació d'anàlisi descriptiva i de contingut. D'una banda, els indicadors descriptius proporcionen una comprensió multidisciplinària actualitzada. Per exemple, l'Índia es perfila com el país amb més publicacions en la intersecció de l'empresariat femení-sostenible. D'altra banda, l'anàlisi de contingut mapea clústers que esbossen els principals temes existents. Pretenem mostrar com la sostenibilitat s'entrellaça amb la iniciativa empresarial femenina i quins factors la potencien. Dins dels termes identificats pels clústers, la innovació, l'educació i la multiplicitat del context apareixen com a elements crucials. En la tercera fase, des d'una perspectiva empírica, analitzem sota quines configuracions causals es promou la intenció emprenedora femenina. Per a això, apliquem l'Anàlisi Qualitativa Comparativa o Qualitative Comparative Analysis (QCA), utilitzant una mostra de 203 professionals. Les dades obtingudes presenten l' actitud envers la iniciativa empresarial i el compromís sostenible com a variables significatives donat el seu nivell de consistència. A partir dels resultats aconseguits, desenvolupem la quarta fase per a donar resposta a l'objectiu principal de la tesi doctoral. El nostre estudi destaca les aportacions més rellevants, centrant-se en els factors clau que infereixen el desenvolupament de les emprenedores i els seus vincles sostenibles. A més, proposem implicacions específiques de gestió en aquest camp dirigides a responsables polítics, futurs investigadors i responsables de la presa de decisions. En este sentit, reflexionem sobre el concepte d'Educació per a l'Emprenedoria Sostenible o Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) i la necessitat d'adoptar aquesta perspectiva educativa en escoles, universitats i centres de formació professional. En particular, seria interessant introduir-la en els programes de formació per a emprenedors. Este enfocament pot tindre un impacte social positiu i contribuir a mitigar les desigualtats, millorant així la consecució de les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En esta línia, entorn del concepte holístic de família, destaquem la utilitat dels programes educatius orientats a la família, el paper de la innovació inclusiva i el poder de la digitalització. Estos factors poden promoure i facilitar l'accés als recursos i el manteniment dels projectes empresarials femenins. Malgrat que el nostre estudi aporta valuoses orientacions, és necessari que futures recerques aprofundeixin en el foment de la innovació i la millora de la cultura financera en el marc de l'educació de les dones emprenedores. A més, establim una agenda de recerca específica per a ser més concrets amb les vies desitjades. / [EN] The main objective of the doctoral thesis is to identify the factors and conditions that influence female entrepreneurs, deepening the ties to their sustainable entrepreneurial spirit. In this way, we aim to improve the understanding of the managerial implications addressed to them. Given the current fragmentation of the literature in this field, we combine different techniques of analysis that allow us to enrich the study and shed light on existing trends. In the first phase, the focus is set on female entrepreneurship. We developed a systematic literature review followed by a bibliometric analysis that allows us to detect main knowledge gaps and delimit emerging concepts such as crowdfunding. Our results uncover the role of institutions and family, among other factors, and their connections in women entrepreneurs' literature. In the second phase of this research, we analyze the intersection between female and sustainable entrepreneurship. A combination of descriptive and content analysis is conducted. On the one hand, descriptive indicators provide an up-to-date multidisciplinary understanding. For instance, India is outlined as the country with the most publications at the intersection of female-sustainable entrepreneurship. On the other hand, the content analysis maps clusters outlining the main existing topics. We seek to show how sustainability is intertwined with female entrepreneurship and which factors enhance it. Within the terms identified by the clusters, innovation, education, and the multiplicity of the context appear as crucial elements. In the third phase, from an empirical angle, we analyze under which causal configurations female entrepreneurial intention is promoted. Therefore, we applied Qualitative Comparative Analysis (QCA) using a sample of 203 professionals. In this vein, perceived attitude towards entrepreneurship and sustainable commitment are presented as significant variables, given their level of consistency. Based on the results obtained, we develop the fourth phase to provide an answer to the main objective of the doctoral thesis. Our study highlights the most relevant contributions, focusing on the key factors inferring female entrepreneurs' development and their sustainable ties. Then, we propose specific managerial implications in this field addressed to policymakers, future researchers, and decision-makers. We reflect on the Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) concept and the need to adopt this educational perspective in schools, universities and professional training centres. In particular, it would be interesting to introduce it in entrepreneurship training programmes. This approach may have a positive social impact and help mitigate inequalities, thus improving the achievement of Sustainable Development Goals (SDGs) targets. In this vein, around the holistic concept of family, we outline the usefulness of family-oriented educational initiatives, the role of inclusive innovation and the power of digitalization. These factors can promote and facilitate access to resources and the maintenance of women's entrepreneurial projects. Although our study provides valuable guidance, there is a need for future research to delve deeper into fostering innovation and improving financial literacy in the framework of education for female entrepreneurs. Furthermore, we set out a specific research agenda to be more specific with the desired pathways. / Enri Peiró, S. (2024). Female and Sustainable Entrepreneurship: Practical Implications [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/208437

This study is environmental in nature, occurring within a series of nested frameworks, namely school role players, sustainable development and greening schools. From a South African context, the day-to-day operations of the school activities and programmes are not solely the principal’s responsibility. It is a shared responsibility among every person involved in an educational school context. The principal has the overall responsibility of leading and professionally managing the school through the school management team (SMT) and is accountable to the employer, which is the provincial Head of the Department of Education. The principal is also accountable to the community through the school governing body (SGB), which consists of elected representatives from the school community. This study was guided by these research questions: (1) What is the nature of the knowledge of the role players in the Tshwane North District schools about greening the school? (2) How do the contextual factors in the Tshwane North District schools shape the greening of the school? The SMT and SGB are key role players and gatekeepers at the school level. They were purposefully and conveniently sampled at three Tshwane North District (TND) primary schools in Gauteng Province of South Africa according to their locations (rural, township, urban). They participated in focus group interviews, observations and document analysis. The study, qualitative in nature, explored strengths, weaknesses, opportunities and threats in greening the school for sustainable development. The two role players might not be knowledgeable about green and sustainable development, however given the opportunity to explore their knowledge, provided insight about greening schools and how to possibly change to more sustainable practices. Data collected was subjected to thematic content analysis. The results revealed that schools’ funds are swiftly depleted on resources such as water, energy, transportation, paper, stationary, maintenance and equipment, to name but a few. The results also revealed limited green culture across institutions, due to little knowledge of greening and sustainability practices by school role players. This was attributed to a lack of policy framework by schools which was exacerbated by a lack of capacity building from expertise in greening schools for sustainable development. / Hierdie studie is omgewings van aard wat plaasvind binne 'n reeks nes raamwerke, naamlik skoolrolspelers, volhoubare ontwikkeling en vergroening van skole. Uit 'n Suid-Afrikaanse konteks is die dag-tot-dag-bedrywighede van die skoolaktiwiteite en -programme nie net die skoolhoof se verantwoordelikheid nie. Dit is 'n gedeelde verantwoordelikheid onder elke persoon wat in 'n opvoedkundige skoolverband betrokke is.Die skoolhoof het die oorhoofse verantwoordelikheid om die skool deur die skoolbestuurspan (SUT) te lei en professioneel te bestuur en is verantwoordbaar teenoor die werkgewer, wat die provinsiale hoof van die departement van onderwys is.Die skoolhoof is ook deur die skoolbeheerliggaam (SGB) aan die gemeenskap verantwoordbaar, wat uit verkose verteenwoordigers uit die skoolgemeenskap bestaan.Die SMT en SGB is sleutelrolspelers en hekwagters op skoolvlak.Hulle is volgens hul plekke (landelike, township, stedelike) doelgerigte en gerieflik by drie Tshwane-Noord-distrikskole (TND) in Gautengprovinsie van Suid-Afrika gemonster.Hulle het deelgeneem aan fokusgroeponderhoude, waarnemings en dokumentanalise.Die studie, kwalitatiewe van aard wat daarop gemik is om sterk punte, swakhede, geleenthede en bedreigings te ondersoek om die skool vir volhoubare ontwikkeling te verging Die twee rolspelers is dalk nie kundig oor groen en volhoubare ontwikkeling nie, maar gegewe die geleentheid om hul kennis te ondersoek, het hulle 'n insig gegee oor groen skole en moontlik verandering aan volhoubare gedrag.Data wat ingesamel is, is aan tematiese inhoudsanalise onderwerp. Die bevindinge het aan die lig gebring dat skole se fondse vinnig uitgeput is op hulpbronne soos water, energie, vervoer, papier, stilstaande, instandhouding en toerusting om maar net 'n paar te noem.Die bevindinge het ook min kennis van vergroenings- en volhoubaarheidspraktyke deur skoolrolspelers geopenbaar.Dit is toegeskryf deur 'n gebrek aan beleidsraamwerke deur skole wat vererger is deur 'n gebrek aan kapasiteitsbou van kundigheid in die vergroening van skole vir volhoubare ontwikkeling. / Thutong ena ke ea tikoloho e hlahang ka hara letoto la meralo, e leng, ba nkang karolo ea sekolo, ntshwetsopele ea nako e telele le likolo tse tala.Ho tsoa maemong a Afrika Boroa, tshebetso ea letsatsi le letsatsi ea mesebetsi ea sekolo le mananeo ha se feela boikarabello ba mosuoe-hlooho.Ke boikarabello bo arolelanoeng hara motho e mong le e mong ea amehang molemong oa sekolo sa thuto.Hlooho ea sekolo e na le boikarabello ka kakaretso ba ho etella pele le ho tsamaisa sekolo ka sehlopha sa botsamaisi ba sekolo (SMT) mme o ikarabella ho mohiri, e leng Hlooho ea profinse ea Lefapha la Thuto.Hlooho ea sekolo e boetse e ikarabella ho sechaba ka sehlopha se busang sa sekolo (SGB), se nang le baemeli ba khethiloeng ba tsoang sechabeng sa sekolo.SMT le SGB ke karolo ea bohlokoa le balebeli ba liheke boemong ba sekolo.Li ile tsa etsoa sampole ka morero le ka mokhoa o bonolo likolong tse tharo tsa mathomo tsa Tshwane North (TND) tse Profinseng ea Gauteng ea Afrika Boroa ho latela libaka tsa bona (mahaeng, metse-literopong, le toropong).Maloko a SMT le SGB ba nkile karolo lipuisanong tsa sehlopha se tsepamisitseng maikutlo, maikutlo le tlhahlobo ea litokomane.Boithuto bona, bo nang le boleng ba tlhaho bo ikemiselitse ho lekola matla, bofokoli, menyetla le litšokelo ho silafatsa sekolo bakeng sa ntshetsopele e tsitsitseng. Baetsi ba karolo ba babeli ba kanna ba se be le tsebo mabapi le ntshetsopele ea botala le bo tsitsitseng, empa ba fuoe monyetla oa ho lekola tsebo ea bona, ba fane ka leseli mabapi le likolo tse talafatsang mme mohlomong li fetohela mekhoeng e tsitsitseng.Boitsebiso bo bokelletsoeng bo ile ba hlahlojoa ka litaba tsa bona, mme liphuputso li senotse hore lichelete tsa likolo li felloa kapele ho lisebelisoa tse kang metsi, motlakase, lipalangoang, pampiri, tse emeng, tlhokomelo le lisebelisoa ho bolela tse maloa feela.Liphuputso li boetse li senotse tsebo e nyane ea tshebetso ea tikoloho le botsitso ke bankakarolo ba sekolo.Sena se bakiloe ke ho haelloa ke moralo oa leano ke likolo tse ileng tsa mpefatsoa ke khaello ea matlafatso ho tsoa boitseaning ba likolo tsa botala bakeng sa ntshetsopele e tsitsitseng / Environmental Sciences / D.Litt. Phil (Environmental education)

Tesis por compendio / [ES] El emprendimiento sostenible (ES) se ha convertido en un tema central de interés en diversos sectores, como academia, sector privado, sector público y la sociedad civil. Este enfoque emerge de la necesidad de crear entornos donde las personas, el planeta, puedan prosperar de manera sostenible, integrando aspectos económicos, sociales, ambientales, políticos y culturales. La definición de ES varía según autor e intereses de investigación (Belz, 2013). Autores como Cohen & Winn (2007) sostienen que el ES conduce a una economía más sostenible a largo plazo a través de oportunidades de negocio, Mientras que Moya et al. (2019) enfatizan la importancia de modelo de negocio que generen ingresos y, al mismo tiempo, preserven el medio ambiente y promueven el bienestar de la sociedad. En el 2015, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible, que incluye 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, se agrupan en cinco ejes principales: personas, planeta, prosperidad, paz y alianzas, que busca promover el bienestar de las actuales y futuras generaciones de manera inclusiva, equitativa y sostenible, al mismo tiempo que se garantiza la preservación del medio ambiente. La presente tesis doctoral propone aplicar un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los ODS, como una estrategia para garantizar la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles en el tiempo. Para ello se identificaron seis criterios característicos clave: innovación, oportunidad, responsabilidad, calidad, creatividad y capacidad, que se asocian a diferentes variables para construir la estrategia sostenible. La investigación se divide en tres etapas. En la primera etapa, se realiza una revisión bibliográfica exhaustiva de los constructos ES y ODS. En la segunda etapa, se lleva a cabo un análisis de los avances y desafíos de los ODS, partimos analizando 23 países de América Latina y el Caribe, así como 38 a países miembros de la OCDE, con el objetivo de identificar grupos homogéneos de países en función de cada uno de los cinco ejes de los ODS. En la tercera etapa, se desarrolla la base de datos, integrando variables relacionadas con los indicadores de innovación, los ODS, la actividad y actitud empresarial y las condiciones del marco empresarial. Estas variables se utilizan para examinar la relación entre la estrategia sostenible y la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles a través del indicador propiedad empresarial establecida, utilizando un modelo de datos panel desbalanceado de efectos fijos para 48 países durante el periodo 2015 al 2021. Los resultados de la investigación confirman la importancia de la aplicación de las variables de la estrategia sostenible para la implementación del modelo de ES fundamentado en los ODS. Se observa una relación significativa entre las variables relacionadas con la actividad empresarial y las condiciones del marco empresarial con la perdurabilidad de la propiedad empresarial establecida (EBO). Además, se identifica una relación positiva entre los ODS y la perdurabilidad de la EBO. Sin embargo, en el modelo las variables relacionadas con los indicadores de innovación no muestran una relación significativa con la perdurabilidad de la EBO. Esto sugiere que el impacto de la innovación en la perdurabilidad de la EBO podría ser más complejo y dependa de otros factores contextuales, como nivel de desarrollo económico del país o del sector de actividad económica. En conclusión, la investigación proporciona importantes contribuciones a la literatura y la práctica: Proporcionando herramientas y enfoques para orientar y evaluar el impacto de políticas y programas relacionados con emprendimiento, ES, ODS, el espíritu empresarial, entre otros, que facilitan la toma de decisiones más informadas. Esta investigación permitirá abordar los desafíos de la sostenibilidad de manera efectiva y contribuir al desarrollo sostenible en beneficio de todos. / [CA] L'emprenedoria sostenible (ÉS) s'ha convertit en un tema central d'interés en diversos sectors, com a acadèmia, sector privat, sector públic i la societat civil. Este enfocament emergix de la necessitat de crear entorns on les persones, el planeta, puguen prosperar de manera sostenible, integrant aspectes econòmics, socials, ambientals, polítics i culturals. La definició de ÉS varia segons autor i interessos d'investigació (Belz, 2013). Autors com Cohen & Winn (2007) sostenen que l'ÉS conduïx a una economia més sostenible a llarg termini a través d'oportunitats de negoci, Mentres que Moya et al. (2019) emfatitzen la importància de model de negoci que generen ingressos i, al mateix temps, preserven el medi ambient i promouen el benestar de la societat. En el 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, s'agrupen en cinc eixos principals: persones, planeta, prosperitat, pau i aliances, que busca promoure el benestar de les actuals i futures generacions de manera inclusiva, equitativa i sostenible, al mateix temps que es garantix la preservació del medi ambient. La present tesi doctoral proposa aplicar un model d'emprenedoria sostenible fonamentada en els ODS, com una estratègia per a garantir la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles en el temps. Per a això es van identificar sis criteris característics clau: innovació, oportunitat, responsabilitat, qualitat, creativitat i capacitat, que s'associen a diferents variables per a construir l'estratègia sostenible. La investigació es dividix en tres etapes. En la primera etapa, es realitza una revisió bibliogràfica exhaustiva dels constructes ÉS i ODS. En la segona etapa, es duu a terme una anàlisi dels avanços i desafiaments dels ODS, partim analitzant 23 països d'Amèrica Llatina i el Carib, així com 38 a països membres de l'OCDE, amb l'objectiu d'identificar grups homogenis de països en funció de cadascun dels cinc eixos dels ODS. En la tercera etapa, es desenvolupa la base de dades, integrant variables relacionades amb els indicadors d'innovació, els ODS, l'activitat i actitud empresarial i les condicions del marc empresarial. Estes variables s'utilitzen per a examinar la relació entre l'estratègia sostenible i la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles a través de l'indicador propietat empresarial establida, utilitzant un model de dades panell desbalanceado d'efectes fixos per a 48 països durant el període 2015 al 2021. Els resultats de la investigació confirmen la importància de l'aplicació de les variables de l'estratègia sostenible per a la implementació del model de fon ÉS amentat en els ODS. S'observa una relació significativa entre les variables relacionades amb l'activitat empresarial i les condicions del marc empresarial amb la perdurabilitat de la propietat empresarial establida (EBO). A més, s'identifica una relació positiva entre els ODS i la perdurabilitat de l'EBO. No obstant això, en el model les variables relacionades amb els indicadors d'innovació no mostren una relació significativa amb la perdurabilitat de l'EBO. Això suggerix que l'impacte de la innovació en la perdurabilitat de l'EBO podria ser més complex i depenga d'altres factors contextuals, com a nivell de desenvolupament econòmic del país o del sector d'activitat econòmica. En conclusió, la investigació proporciona importants contribucions a la literatura i la pràctica: Proporcionant ferramentes i enfocaments per a orientar i avaluar l'impacte de polítiques i programes relacionats amb emprenedoria, ÉS, ODS, l'esperit empresarial, entre altres, que faciliten la presa de decisions més informades. Esta investigació permetrà abordar els desafiaments de la sostenibilitat de manera efectiva i contribuir al desenvolupament sostenible en benefici de tots. / [EN] Sustainable entrepreneurship (SE) has become a central topic of interest in various sectors, such as academia, the private sector, the public sector and civil society. This approach emerges from the need to create environments where people, the planet, can thrive in a sustainable way, integrating economic, social, environmental, political and cultural aspects. The definition of SE varies according to author and research interests (Belz, 2013). Authors such as Cohen & Winn (2007) argue that SE leads to a more sustainable economy in the long term through business opportunities, while Moya et al. (2019) emphasise the importance of business models that generate income and, at the same time, preserve the environment and promote the well-being of society. In 2015, the United Nations General Assembly adopted the 2030 Agenda for Sustainable Development, which includes 17 Sustainable Development Goals (SDGs) (UN, 2015). These SDGs are grouped into five main axes: people, planet, prosperity, peace and partnerships, which seek to promote the well-being of current and future generations in an inclusive, equitable and sustainable manner, while ensuring the preservation of the environment. This doctoral thesis proposes the application of a sustainable entrepreneurship model based on the SDGs as a strategy to ensure the permanence of sustainable enterprises over time. To this end, six key characteristic criteria were identified: innovation, opportunity, responsibility, quality, creativity and capacity, which are associated with different variables to build the sustainable strategy. The research is divided into three stages. In the first stage, a comprehensive literature review of the SE and SDG constructs is conducted. In the second stage, an analysis of the progress and challenges of the SDGs is carried out, starting with an analysis of 23 countries in Latin America and the Caribbean, as well as 38 OECD member countries, with the aim of identifying homogeneous groups of countries according to each of the five axes of the SDGs. In the third stage, the database is developed, integrating variables related to innovation indicators, the SDGs, entrepreneurial activity and attitude, and business framework conditions. These variables are used to examine the relationship between sustainable strategy and the permanence of sustainable ventures through the established business ownership indicator, using an unbalanced fixed effects panel data model for 48 countries over the period 2015 to 2021. The research results confirm the importance of the application of sustainable strategy variables for the implementation of the SDG-based SE model. A significant relationship is observed between variables related to entrepreneurial activity and business framework conditions with the permanence of established business ownership (EBO). Furthermore, a positive relationship is identified between the SDGs and the permanence of EBO. However, in the model the variables related to innovation indicators do not show a significant relationship with EBO permanence. This suggests that the impact of innovation on EBO permanence might be more complex and depend on other contextual factors, such as the level of economic development of the country or the sector of economic activity. In conclusion, the research provides important contributions to literature and practice: Providing tools and approaches to guide and assess the impact of policies and programmes related to entrepreneurship, SE, SDGs, entrepreneurship, among others, facilitating more informed decision-making. This research will enable to address sustainability challenges effectively and contribute to sustainable development for the benefit of all. / Benavides Sánchez, EP. (2024). Propuesta de un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los objetivos de desarrollo sostenible [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206836 / Compendio