[ES] Este trabajo de investigación explora y presenta formas contemporáneas del espacio público que han sido denominadas experiencias alternativas emergentes, las cuales cuestionan distintas prácticas de la planeación y gestión urbana convencional, y los conceptos tradicionales que han definido y caracterizado al espacio público como ámbito de estudio urbano. Las experiencias emergentes surgen de manera espontánea con iniciativas participativas, son más cercanas a las realidades de las comunidades y barrios, y generan identidad, apropiación y empoderamiento de la ciudadanía. Se contemplan a partir de varios métodos como el placemakig, el urbanismo táctico y el urbanismo hecho a mano; se desarrollan a partir de las acciones resultantes de procesos participativos; se conciben a partir de medios como el reciclaje urbano y el reciclaje desde la materialidad; e incluyen expresiones provenientes del arte urbano. Se explican en la tesis a partir de diversas posturas teóricas y un amplio ejercicio de casos de estudio de diversas ciudades en el mundo, expuestos en cuatro grupos: los efímeros, los consolidados desde la escala barrial, los estructurados desde el arte y los semilleros. La resignificación del espacio público es la conclusión de este trabajo, desarrollada por nuevos insumos provenientes de estas manifestaciones, abriendo un debate sobre otros caminos de concebir el espacio público, resaltando las características de cohesión, de la prioridad de las actividades por encima de la infraestructura física, de la posibilidad de gestión a través de tácticas y formas efímeras que permiten ser escalones para el mejoramiento, lo fundamental de la participación ciudadana e intermediación de colectivos en las distintas etapas de los proyectos, la pequeña escala de las intervenciones, y la importancia del espacio público como factor de bienestar para las personas como interfaz social y de calidad de vida de las ciudades. / [CA] Este treball d'investigació explora i presenta formes contemporànies de l'espai públic que han sigut denominades experiències alternatives emergents, les quals qüestionen distintes pràctiques de la planeación i gestió urbana convencional, i els conceptes tradicionals que han definit i caracteritzat a l'espai públic com a àmbit d'estudi urbà. Les experiències emergents sorgixen de manera espontània amb iniciatives participatives, són més pròximes a les realitats de les comunitats i barris, i generen identitat, apropiació i apoderament de la ciutadania. Es conceben a partir de diversos mètodes com el placemakig, l'urbanisme tàctic i l'urbanisme fet a mà; es desenrotllen a partir de les accions resultants de processos participatius; es conceben a partir de mitjans com el reciclatge urbà i el reciclatge des de la materialitat; i inclouen expressions provinents de l'art urbà. S'expliquen en la tesi a partir de diverses postures teòriques i un ampli exercici de casos d'estudi de diverses ciutats en el món, exposats en quatre grups: els efímers, els consolidats des de l'escala vaig agranaral, els estructurats des de l'art i els iniciadors. La resignificació de l'espai públic és la conclusió d'este treball, desenrotllada per nous insumos provinents d'estes manifestacions, obrint un debat sobre altres camins de concebre l'espai públic, ressaltant les característiques de cohesió, de prioritat de les activitats per damunt de la infraestructura física, de la possibilitat de gestió a través de tàctiques i formes efímeres que permeten ser escalons per al millorament, el més important de la participació ciutadana i intermediació de col·lectius en les distintes etapes dels projectes, la reduïda escala de les intervencions, i la importància de l'espai públic com a factor de benestar per a les persones com a interfície social i de qualitat de vida de les ciutats. / [EN] This research explores contemporary forms of public space that have been called emerging alternative experiences, which question different practices of conventional urban planning and management, and the traditional concepts about the characterization and definition of public space as a field of urban study. Emerging experiences arise spontaneously with participatory initiatives, are closer to the realities of communities and neighborhoods, and generate identity, ownership and empowerment of citizens. They are conceived from some methods like the placemaking, the tactical urbanism and the handmade urbanism; they have been developed by initiatives and actions of participatory processes; they are conceived through the urban recycling and recycling from materiality; and include expressions from urban art. The thesis explains the alternative experiences based on theoretical positions and a wide exercise of case studies from different cities in the world, exposed in four groups: ephemeral, consolidated from the neighborhood scale, structured from art and initiators. The resignification of public space is the conclusion of this work, developed by new inputs from these manifestations, creating questions about other ways of conceiving public space, the characteristics of cohesion, the priority of activities over physical infrastructure, the possibility of management through tactics and ephemeral forms as a previous steps for improvement, the fundamentals of citizen participation and mediation of organizations in the different moments of the projects, the small scale of the interventions, and the importance of public space as a factor of well-being for people as a social interface and quality of life in cities. / Bueno Carvajal, JM. (2022). La resignificación del espacio público contemporáneo: experiencias alternativas emergentes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185056 / TESIS

The twin crises of the Covid pandemic and the climate emergency have led to a need to reconsider the way we use our cities. Many cities have implemented street conversion programs, aimed at shifting away from prioritization of cars in street usage. Two fairly successful examples of these types of programs are the Open Streets program in New York City and the Future Streets program in Stockholm.This study uses thematic coding to examine how local journalism portrayed these programs to readers, supplemented by interviews with the planners in charge of the programs as well as academics studying the programs.The outcome of this study reveals differing local coverage of the programs in New York City and Stockholm. Local coverage in New York City tended to be more detailed and focus more on the theory behind various decisions. This coverage also relied heavily on opinion. Local coverage in Stockholm was more sparse, and relied more on close reporting of practical details of the program, as well as direct quotes from residents. The reporting in both instances provides insight on how planning projects are written about in local media, as well as the way public participation plays out with the help ofreporting.

Syfte: Den här studien undersöker temporär arkitektur som fenomen. Temporär arkitektur är tillfälliga rumsliga initiativ som med varierande storlek och form tar stadens offentliga rum i anspråk. Temporär arkitektur är relativt nytt och börjar dyka upp allt oftare i större städer. En del forskning finns kring ämnet, men få beskriver de bakomliggande genomförandeprocesserna och hur temporär arkitektur kan generera social hållbarhet. Målet med den här studien är därför att undersöka hur temporär arkitektur bidrar till ökad social hållbarhet och hur genomförandeprocessen för temporär arkitektur ser ut idag. Frågeställningarna är: (1) Hur kan temporär arkitektur bidra till ökad social hållbarhet? (2) Hur ser genomförandeprocessen för temporär arkitektur ut idag? Metod: Studien är av deskriptiv karaktär och syftar till att skapa ytterligare förståelse för studiefenomenet och dess inneboende egenskaper. Metoderna för datainsamling utgår från ett kvalitativt tillvägagångssätt genom riktade intervjuer med relevanta respondenter från offentliga och privata sektorn. En litteraturstudie genomförs också med syfte att klarlägga forskningsläget kring studiefenomenet. Resultat: Frågeställning 1 visar att det finns flera sätt som temporär arkitektur positivt påverkar den sociala hållbarheten på. Fyra kärnvärden som var och en förstärker varandra har identifieras. Dessa är gemenskap, delaktighet, tillit samt rörelse. Den temporära arkitekturen uppmuntrar till gemenskap och delaktighet hos människor genom att tillföra kortvariga händelser att samlas kring i det offentliga rummet. Genom nya möten möjliggörs tillit vilket leder till ökad rörlighet. Rörelse löser upp de sociala fastlåsningsprinciperna i samhället och borgar för en ökad gemenskap.  Frågeställning 2 visar att processerna för temporär arkitektur kan te sig mycket olika beroende på i vilket sammanhang som den temporära arkitekturen ska implementeras. Frågeställningen visar också på flera svårigheter som råder i genomförandeprocessen idag. Påtagligt är att utmaningarna i många fall överväger möjligheterna och initiativ kan då helt enkelt utebli. Konsekvenser: Tillfälliga rumsskapande initiativ av typen temporär arkitektur tillför sociala kvaliteter till stadslivet, bortom de kvaliteter som vanligtvis erbjuds av traditionella stadsplaneringsprocesser. Styrkan med temporär arkitektur ligger framför allt i dess gestaltningsmässiga och rumsliga flexibilitet samt i dess förmåga att skapa ökad delaktighet och bättre tillgång till stadens innehåll för människor. Begränsningar: Studien undersöker fenomenet ur ett socialt hållbarhetsperspektiv, och utesluter ekonomiska samt ekologiska aspekter av detsamma. Datainhämtningen genom riktade intervjuer är avgränsad till respondenter verksamma som arkitekter och fysiska planerare samt respondenter från den offentliga sektorn. Näringsliv, fastighetsägare och brukare innefattas inte i de riktade intervjuerna. / Purpose: This study examines temporary architecture as a phenomenon. Temporary architecture is ephemeral structures with varying sizes and shapes that takes city’s public spaces in possession during short periods of time. As a phenomenon, temporary architecture is relatively new, but begins to appear more often in larger cities. Some research has been made on the subject in matter, but few researches describes the process behind and how social sustainability can be linked to temporary architecture. The research questions are: (1) How can temporary architecture contribute to increased social sustainability? (2) What characterizes the temporary architecture implementation process today? Method: The study is of descriptive nature and aims to create further understanding of temporary architecture. Data gathering are based on a qualitative approach through targeted interviews with relevant respondents from public and private sectors. A literature review is also conducted with the intention to clarify current research situation surrounding the study phenomenon. Findings:  Research question 1 indicates that temporary architecture affects social sustainability in several ways.  Four core values that each reinforce each other have been identified. These are community, participation, trust and movement. The temporary architecture encourages community and participation between people by providing short-term events to gather around in public space. New meetings enable trust, which leads to increased mobility. Movement resolves the social constraint principles in society and contributes to an increased community. Research question 2 indicates that the implementation processes for temporary architecture can differ widely depending on the context in which the temporary architecture is to be implemented. The question also indicates that there are several difficulties in the implementation process today. Significantly, in many cases the challenges outweighs the possibilities, why initiatives can be omitted. Implications: Short-term space-creating initiatives like temporary architecture enhance social qualities to urban life beyond the qualities usually obtained by traditional urban planning processes. The strength of temporary architecture lies within its formative and spatial flexibility as well as its ability to create increased participation and better access to the city’s content for people. Limitations: The study focuses on a social sustainability perspective only and excludes the economic and ecological perspective of the phenomena. The interview study is limited to only take planning and municipal perspective in concern. Business and user perspectives are therefore not taken into account.

The diploma thesis deals with the future smart district at Špitálka in Brno - Zábrdovice. The smart district will serve as a pilot territory to verify the goal setting from the vision for the #brno2050 strategy. One of the main motives is the activation of the territory by means of relevant interventions, which can start the development not only of this area, but can also have a positive impact on the entire locality. The aim of the diploma thesis is to contribute to the preparations for the revitalization of the city district and to outline possible alternatives for the phasing of development, the method of activating the territory and temporary use during the realization process. Further contribute to the discussion about cooperation public sector with private, community planning in our environment and the possibility of alternative project financing. The proposed tactics correspond to the local significance, are based on current values and lead to a sustainable urbanization process of an evolving urban environment. The work is analytically based on the current criteria of the urban environment generated by the investments of capitalist society. The proposal focuses on areas related to performative planning or an experimental form of so-called bottom-up planning and supports the principles of Smart City.