A partir de las investigaciones desarrolladas y de los experimentos realizados,pasamos a presentar un resumen del incremento científico de la tesis doctoral.1) Una definición concreta y robusta del concepto de web banner publicitario. Según nosotros, el web banner es un formato publicitario construido con aplicaciones informáticas específicas, preparadas para la manipulación multimedia y para el manejo de lenguajes específicos, de forma a aumentar las calidades funcionales del banner mediante rutinas de Javascript, Dhtml y Apletts de Java. Los materiales multimedia involucrados en la construcción de los banners pueden ser de naturaleza visual y sonora. En el ámbito de los tamaños, el Interactive Advertising Bureau ha estandarizado catorce tamaños que facilitan su explotación por las redes publicitarias que operan en Internet, proporcionando al anunciante la posibilidad de colocar sus banners en los más diversos lugares de las páginas web.2) Una taxonomía del objeto de estudio. Después de analizar profundamente el panorama actual de los banners publicitarios, pensamos que existen básicamente dos categorías de banners: los simples y los elaborados. Entendemos por banners publicitarios simples, los banners que presentan un conjunto de contenidos estáticos y/o animados con la función principal de direccionar el usuario hacia el web site del anunciante. En la categoría de los banners publicitarios elaborados, reconocemos los banners programados en Dhtml/Javascript, en Java, en Flash/Director/Generator y los banners con programación combinada.3) Un modelo de abordaje del procesamiento de los banners desde la exposición hasta la formación, sedimentación o alteración de actitudes. La configuración de nuestra propuesta fue estudiada de forma que fuera posible plasmar un procesamiento dinámico, paralelo e independiente de las variables presentes en los distintos formatos publicitarios. En el modelo de la probabilidad de elaboración modificado no existe la distinción entre los elementos procesados por vía central o por vía periférica, pero una única vía de procesamiento generadora de diferentes intensidades de actitudes positivas, negativas o neutras, resultado de las interpretaciones y elaboraciones del sujeto frente al estimulo publicitario.4) Un modelo de construcción de los banners publicitarios interactivos. El banner como formato publicitario es el producto del pensamiento estratégico, creativo y técnico orientado para la interpretación colectiva.5) Un método de determinación formal de las posiciones en la pantalla. La situación de variabilidad de las pantallas y de las páginas web nos ha obligado a pensar en un marco de análisis invariable para el sistema hipermedia experimental (el cuadro pantalla). 6) Un modelo de contrastación de la eficacia cognitiva de los banners publicitarios. Las hipótesis operativas de esta investigación han sido planteadas según el binomio causa-efecto, situación que ha motivado la utilización de un diseño factorial 2x2 de grupos independientes y de tratamientos experimentales completamente aleatorizados. A modo de resumen general del incremento científico, y mediante un test de hipótesis, hemos verificado que los distintos grupos independientes recuerdan, por lo menos, una de las variables independientes de los banners publicitarios. Los sujetos experimentales recuerdan la posición del banner y, simultáneamente, el tamaño y la posición del banner publicitario. Es decir, el sujeto recuerda los artefactos comunicativos en función de su posición, siendo el tamaño directamente influenciado por la posición del artefacto en el cuadro pantalla. / From de investigations developed and the tests realised, we next present an abstract of our findings.1) A robust definition of the concept of advertising web banner. The web banner is an advertising form built with specific computing applications, prepared for multimedia handling and to utilise specific languages, in such a way to increase the functional qualities of the banner by means of Javascript, Dhtml and Java Applets routines. The multimedia materials involved in the construction of the banners may have a visual or sonorous nature. In the scope of sizes, the Interactive Advertising Bureau has standardised fourteen sizes that make easier their exploration by the advertising network which operates through Internet, providing the advertiser the possibility to locate their banners in the diverse positions of the web page.2) A taxonomy for the object of our study. After a deep analysis of the actual panorama of advertising web banners, we think there are basically two kind of banner categories: the simple ones and the elaborated. Simple advertising web banners are those that present a whole static and/or animated content which main function is to guide the user into the web banner of the advertiser. The elaborated category include those programmed in Dhtml/Javascript, Java, Flash/Director/Generator and the banners with combined programming.3) An approach model to banner processing from the exposure to the creation, maintaining or changing of attitudes. The configuration of our proposal was studied in such a way to make possible to model a dynamic, parallel and independent processing of the variables present at the different interactive ad formats. In the Modified Elaborated Likelihood Model there is no distinction between the elements processed by central or peripheric way, but only one processing way to generate the different intensities of positive, negative or neutral attitudes, as a result of the interpretations of the subject in front of advertising stimulus.4) A construction model of interactive advertising web banners. The banner as an ad format is the result of strategic, creative and technical thinking oriented to collective interpretation.5) A formal method to determine positions in the display. The diversity of display and web pages obliged us to think about an invariable benchmark to the hypermedia experimental system. 6) A checking model of ad banner cognitive effectiveness. Our study hypothesis has been made according to a cause-effect approach, which has motivated us to use factorial design 2x2 of independent groups and random experimental treatments. To make a general summary of our findings, through a test hypothesis we verified that the different independent groups remember, at least one of the independent variables of ad banners. Individuals that participated in the experiment remember web banner position and, simultaneously, it's size and position. That is, individuals remember ad banners in function of their position, and it's size is directly influenced by it's position in the display.

A tese tem por objetivo perceber como a formação acadêmica tem influenciado a prática dos profesores de história das escolas públicas e privadas de nível médio para a construção de um ensino crítico problematizador no estado da Bahia, Brasil. Além disso, também procura analisar o papel dos alunos no processo de ensino aprendizagem, bem como a contribuição das Novas Tecnologias da Informação e Comunicação - NTIC - no ensino de História.A metodologia utilizada procurou combinar a pesquisa qualitativa com a pesquisa quantitativa, através da aplicação de questionários para professores e alunos em uma amostra de 17 escolas da rede pública e privada de ensino médio em 5 cidades do estado da Bahia. O questionário apresentou questões abertas e fechadas, considerando as práticas de avaliação, metodologia e didática do ensino de história.Através da análise realizada nos questionários pude perceber a fragilidade da formação dos professores entrevistados no que diz respeito à prática docente evidenciado nos aspectos de avaliação, didática, metodologia e teoria do conhecimento histórico. Neste sentido, os professores em geral demonstram uma prática de avaliação ligada principalmente a resultados, não considerando o processo como um elemento fundamental para a construção de um ensino mais crítico e problematizador. Este professores são em sua grande maioria reféns dos livros didáticos mantendo uma atitude de distanciamento em relação aos alunos. Este cenário termina por levar os alunos a terem uma visão distorcida da história vendo-a apenas como um espaço de representação do passado e não como uma disciplina que possibilite uma leitura de mundo e uma análise problematizadora que o torne sujeito do processo histórico. Quanto ao aspecto das Novas Tecnologias, este ainda é um campo pouco explorado pois no tempo da formação dos professores amostrados as NTIC não eram objeto dos diversos cursos de história. A pesquisa permitiu concluir que urge uma revisão da formação inicial dos professores - inclusive quanto a apropriação das linguagens e possibilidades advindas das NTIC como uma ferramenta de apoio para dinamizar o processo de ensino aprendizagem - visando assim a melhoria da prática docente na busca de um ensino mais crítico, mais problematizador. / The thesis has for objective to perceive as graduation has influenced the practices of the history teachers of the public and private schools of high school level as a contributor of a critical education in the state of the Bahia, Brazil. Moreover, it also looks for to analyse the paper of the students in the education process learning, as well as the role of the New Technologies of the Information and Communication - NTIC - in the education of History. The methodology looked for to combine the qualitative research with the quantitative research, through questionnaires for teachers and students in a sample of 17 schools of the public and private net of high school education in 5 cities of the state of the Bahia. The questionnaire presented opened and closed questions, considering the practices of evaluation, methodology and didactics of the history education. Through the analysis carried out in the questionnaires I could perceive the fragility of academic formation of the interviewed teachers in whom it says respect to the practical teaching evidenced in the aspects of assessment, didactics, methodology and theory of the historical knowledge. In this direction, mostly the teachers demonstrate that the evaluation practices were linked on mainly the results, not considering the process as a basic element for construction of a more critical education. These professors are in its great majority hostages of didactic books keeping an attitude of distance to the pupils. This aspect finishes for taking the pupils to only have one distorted vision of history seeing it as a space of representation of the past and not as one disciplines that it makes possible a new reading and analysis of world that becomes themselves agents of the historical process. In related to the aspect of the New Technologies, this is still a field little explored therefore in the time of formation of the sampled teachers the NTIC was not object of the graduate courses of history. The research allowed concluding that is necessary a revision in the graduation history courses - also about the appropriation of the languages and possibilities that comes of the NTIC as a tool of support to bring more agility to the education process learning - thus aiming at the improvement of the teachers´s practice in the search of a more critical education.

No description available.

Un dels avantatges d'usar plataformes virtuals o prototipat virtual enlloc del maquinari real pel desenvolupament de programari encastat és la capacitat d'alguns simuladors de fer captures del seu estat. Si el model del sistema complet és prou detallat, pot tardar uns quants minuts (inclús hores) per simular l'engegada d'un Sistema Operatiu. Si es pren una captura just després de que ha acabat d'engegar, cada cop que calgui corre el programari encastat, els dissenyadors poden simplement recuperar la captura i continuar-la. Recuperar una captura normalment porta pocs segons. Aquest guany es trasllada en una major productivitat, especialment quan es treballa amb sistemes encastat, amb programari complex sobre Sistemes Operatius com en els dispositius actuals. En aquesta tesi es presenta en primer lloc el treball realitzat per afegir un llenguatge de descripció de sistemes anomenat SystemC a dues plataformes virtuals diferents. Aquesta tasca es realitzà per una eina comercial i desprès es traslladà a una plataforma de codi obert. També es presenta una sèrie de modificacions al llenguatge SystemC per suportar la captura d'instantànies. Aquestes modificacions faran possible poder agafar l'estat de la simulació en SystemC i salvar-les al disc. Més tard, la simulació es pot recuperar en el mateix estat on es trobava, sense canvis en els seus components. Aquestes millores ajudaran al llenguatge SystemC a ser més àmpliament usat en el món de les Plataformes Virtuals. / One advantage of using a virtual platform or virtual prototype over real hardware for embedded software development and testing is the ability of some simulators to take checkpoints of their state. If the entire system model is detailed enough, it might take several minutes (or even hours) to simulate booting the O.S. If a snapshot of the simulation is saved just after it has finished booting, each time it is necessary to run the embedded software, designers can simply restore the snapshot and go. Restarting a checkpoint typically takes a few seconds. This can translate into a major productivity gain, especially when working with embedded system with complex SW stacks and O.S. like modern embedded devices. In this dissertation we present in firstly our work on adding a description level language as SystemC to two Virtual Platforms. This work was done for a commercial Virtual Platform, and later translated to a open-sourced Platform. This thesis also presents a set of modifications to SystemC language to support checkpointing. These modifications will make it possible to take the state of a SystemC running simulation and save it to disk. Later, the same simulation can be restored to the same point it was before, without any change to the simulated modules. These changes would help SystemC to be suitable for use by Virtual Platforms as a description language.

El color és una font d'informació visual molt important i àmpliament utilitzada en els darrers anys en la visió per computador. La majoria dels mètodes desenvolupats fins ara tenen com objectiu extreure característiques de baix nivell de les imatges i aquesta informació no té un lligam directe amb la semàntica d'alt nivell que utilitzem els humans. La falta d'aquesta relació directa, que es coneix com -semantic gap', és encara més significativa per algunes aplicacions com la recuperació d'imatges de bases de dades on els usuaris requereixen sistemes que permetin realitzar cerques en llenguatge natural o almenys en un llenguatge d'alt nivell. Per tant, el principal objectiu d'aquesta tesi és fer un avanç en la línia de reduir el -semantic gap' en la tasca de donar noms als colors de les imatges.La principal contribució d'aquesta tesi és un model paramètric d'assignació de noms de colors en imatges. El problema s'ha emmarcat en la teoria dels conjunts difusos en la que cadascuna de les 11 categories bàsiques de color (blanc, negre, vermell, verd,groc, blau, marró, morat, rosa, taronja i gris) està caracteritzada per una funció de pertinença.Donat que l'objectiu d'aquest model és obtenir els mateixos noms que proporcionaria un observador humà, es necessita un conjunt de judicis fets per persones com a punt de partida pel procés de modelat. Per obtenir aquest conjunt de dades es proposa una metodologia basada en lògica difusa per experiments psicofísics que ha permès obtenir un conjunt de judicis difusos. La metodologia i els resultats són validats a partir del càlcul d'alguns estadístics habituals que són comparats amb experiments previs per mostrar l'equivalència entre els resultats obtinguts amb la nova metodologia i els d'experiments anteriors. El conjunt de dades obtingut s'ha posat a disposició de la comunitat científica a través d'Internet.L'anàlisi dels resultats de l'experiment permet definir les propietats que les funcions de pertinença haurien de complir. Proposarem i avaluarem diverses funcions per arribar finalment al model Triple Sigmoid amb centre El·líptic (TSE) que proporciona un bon ajust al conjunt d'aprenentatge i una classificació de l'espai de color Munsell que és consistent amb els treballs previs. El resultat del procés d'ajust és el conjunt de paràmetres del model que permeten calcular la pertinença de qualsevol mostra de color a les 11 categories de color considerades, amb tots els avantatges d'una implementació paramètrica.La darrera part de la tesi està dedicada a l'anàlisi de les condicions necessàries per aplicar el model en imatges reals sota condicions no calibrades on no es coneix cap informació sobre les condicions d'adquisició. Aquesta anàlisi mostra que el model pot funcionar amb un error acceptable en aplicacions de visió per computador en les que és necessària una representació perceptiva de la informació de color. El model s'avalua en una d'aquestes aplicacions per un problema real d'anotació automàtica de bases de dades d'imatges. Els resultats en els experiments mostren la potencialitat del model d'assignació de noms de color per diferents aplicacions futures i obren noves possibilitats de recerca en aquest camp. / Colour is an important visual cue widely used in computer vision in the last years. Most of the methods developed so far aim to extract low-level colour features from images and such information do not have a direct link to the high-level semantics that humans use. The lack of this direct link, known as the semantic gap, is even more significant for some applications such as image retrieval where users require systems able to support queries in natural language or, at least, in a high-level language. Hence, the main goal of this thesis is to make a further step in the way of reducing the semantic gap in the task of giving names to colours in images.The main contribution of this thesis is a parametric colour-naming model for images. The problem is framed on the fuzzy set theory where each one of the 11 basic colour categories (white, black, red, green, yellow, blue, brown, purple, pink, orange, and grey) is characterized by a membership function.Since the goal of such a model is to obtain the same name assignments as a human observer would provide, a set of human judgements is needed as starting point for the modelling process. To obtain such a data set we propose a methodology for fuzzy psychophysical experiments and a set of fuzzy judgements are obtained. The methodology and the results are validated by computing some usual statistics which are compared to previous experiments to show the equivalence of the results obtained with the new methodology and the ones from former experiments. The data set obtained has been made available online on the Internet for the research community.The analysis of the results from the experiment allows defining the properties that the membership functions should fulfil. Several functions are proposed and evaluated to achieve the final Triple-Sigmoid with Elliptical centre (TSE) model which provides good fitting to the learning data and a categorization of the Munsell colour space which is consistent with previous works. The result of the fitting process is the set of parameters of the model which allows computing the membership of any given colour sample to the 11 colour categories considered, with all the advantages of a parametric implementation.The last part of the thesis is devoted to analyse the conditions needed to apply the model on real images under uncalibrated conditions where no information about the acquisition conditions is known. This analysis shows that the model can work with an acceptable error on computer vision applications where a perceptual representation of colour information is needed. The model is tested in one of these applications on a real problem where automatic image annotation is used for image retrieval. The results on the experiments show the potentiality of the colour-naming model for different future applications and open new research possibilities in this field.

El disseny d'un controlador es un procés que requereix adquirir y processar informació amb la finalitat de dissenyar un sistema de control satisfactori. A més a més és àmpliament reconegut el fet de que si s'afegeix nova informació en el procés de disseny d'un controlador, és possible millorar el funcionament del controlador obtingut. Aquesta és la filosofia existent darrere del control adaptatiu. No obstant el concepte d'informació referit al problema del disseny de reguladors, si bé està molt estes, no disposa d'una formalització clara ni unificadora degut a la mancança d'un marc conceptual. Aquesta tesi aborda el problema del disseny de controladors des d'un punt de vista de la informació requerida per aconseguir aquesta finalitat. Les aportacions de la tesi es divideixen en dues parts. En la primera part l'objectiu és caracteritzar el concepte d'informació dins del problema del disseny de controladors, així com analitzar totes les fonts d'informació disponibles. Aquest objectiu s'aconsegueix mitjançant el desenvolupament d'un marc conceptual en el qual es pot establir relacions fonamentals necessàries per augmentar la informació dels elements del problema de control. En un segon pas, aquest marc ja establert s'utilitza par analitzar i comparar les tècniques del control adaptatiu clàssic amb el control iteratiu. El marc permet comparar ambdues tècniques de disseny de controladors en funció de la gestió de la informació que cadascuna d'elles realitza, proporcionant així un punt de referència per comparar diverses maneres de gestionar la informació per al disseny de controladors. En la segona part de la tesi s'aborda el problema de la validació de la informació existent en un model. L'objectiu és ser capaç de validar un model de manera que el resultat de la validació no sigui simplement un resultat binari de "validat/invalidat", si no que es donen guies de decisió sobre com gestionar la informació dels elements del problema de control amb la finalitat d'augmentar la informació dels models. Per aconseguir aquest fi es desenvolupa l'algorisme de validació FDMV (Frequency Domain Model Validation) que permet que el resultat de la validació d'un model sigui dependent de la freqüència. D'aquest fet es conclou que un mateix model pot ser validat per a un cert rang de freqüències mentre que el mateix model pot ser invalidat per a un altre rang de freqüències diferents. Aquesta validació dependent de la freqüència permet millorar la gestió de la informació en lo referent a 1) disseny experimental per a una nova identificació, 2) selecció de l'ordre del model adequat i, 3) selecció de la amplada de banda del controlador acceptable per l'actual model. L'algorisme FDMV es mostra com una eina especialment apropiada per a ser emprada en tècniques de control iteratiu. / El diseño de un controlador es un proceso que requiere adquirir y procesar información con el fin de diseñar un sistema de control satisfactorio. Además es ampliamente reconocido el hecho de que si se añade nueva información en el proceso de diseño de un controlador, es posible mejorar el desempeño del controlador obtenido. Esta es la filosofía existente detrás del control adaptativo. Sin embargo el concepto de información referido al problema de diseño de reguladores, si bien está muy extendido, no dispone de una formalización clara ni unificada al carecer de un marco conceptual. En esta tesis se aborda el problema del diseño de controladores desde un punto de vista de la información requerida para tal fin. Las aportaciones de la tesis se dividen en dos partes. En la primera parte el objetivo es caracterizar el concepto de información cuando hablamos del problema del diseño de controladores, así como analizar todas las fuentes de información disponibles. Esto se consigue mediante el desarrollo de un marco conceptual en el cual se pueden establecer relaciones fundamentales necesarias para aumentar la información de los elementos del problema de control. En un segundo paso, dicho marco ya establecido se utiliza para analizar y comparar las técnicas del control adaptativo clásico con el control iterativo. El marco permite comparar ambas técnicas de diseño de controladores en función de la gestión de la información que cada una de ellas realiza, proporcionando así un punto de referencia para comparar diversas maneras de gestionar la información para el diseño de controladores. En la segunda parte de la tesis se aborda el problema de la validación de la información existente en un modelo. El objetivo es ser capaz de validar un modelo de manera tal que el resultado de la validación no sea simplemente un resultado binario de "validado/invalidado", si no que aporte guías de decisión sobre como gestionar la información de los elementos del problema de control con el fin de aumentar la información del modelo. Para tal fin se desarrolla el algoritmo de validación FDMV (Frequency Domain Model Validation) que permite que el resultado de la validación de un modelo sea dependiente de la frecuencia. De ello se sigue que un mismo modelo puede ser validado para cierto rango de frecuencias mientras que el mismo modelo puede ser invalidado para otro rango de frecuencias diferentes. Esta validación dependiente de la frecuencia permite mejorar la gestión de la información en lo referente al i) diseño experimental para una nueva identificación, ii) selección del orden del modelo adecuado y iii) selección del ancho de banda del controlador aceptable por el modelo a mano. El algoritmo FDMV se muestra como una herramienta especialmente apropiada para ser empleada en técnicas de control iterativo.

Tot i la seva senzillesa, la idea de la realimentació negativa (o "feedback" en anglès) és extremadament poderosa i ha tingut un gran impacte en la societat des de la revolució industrial ençà. En l'actualitat, els sistemes de control estan a tot arreu. A la indústria de processos, per exemple, s'encarreguen de mantenir les variables d'interès aprop dels valors de consigna. Encara més, els sistemes de control han de garantir aquests objectius tot i la presència d'incertesa en el procés i l'existència de pertorbacions. En aquest sentit, la realimentació representa un mecanisme essencial alhora de millorar tant la qualitat com l'eficiència energètica en molts processos de fabricació. El tema cabdal d'aquesta tesi consisteix en el disseny analític de compensadors (també anomenats controladors) fent servir l'esquema convencial en realimentació unitària. El marc adoptat és del control lineal i invariant en el temps (LTI). Encara que la realitat és de naturalesa no lineal, la simplificació al cas lineal no suposa una restricció greu ja que, localment, sempre podem considerar l'aproximació lineal del procés sota control. Posteriorment, el rang d'operació del compensador es pot extendre fent servir algun procediment de control adaptatiu. Des del punt de vista del disseny del controlador, l'escenari considerat planteja, entre d’altres, dos compromisos fonamentals. D'una banda, el controlador haurà de sel·leccionar-se per tal d'assolir un bon balanç entre rendiment i robustesa de modelat. D'altra banda, existeix també un conflicte entre el rendiment tipus "regulatori" (rebuig de pertorbacions) i el rendiment tipus "servo" (seguiment de la consigna), essent de vegades convenient trobar-ne un equilibri entre aquests dos modes de funcionament. L'objectiu d'aquesta tesi és proporcionar procediments de disseny analítics basats en un model de la planta i els compromisos de robustesa/rendiment i servo/regulació. A diferència d'altres mètodes, els procediments presentats eximeixen el dissenyador d'haver de pensar pesos o models de referència adients. A més, els paràmetres de sintonia tenen un significat intuitiu per tal de simplificar l'ajustament dels paràmetres del controlador. Com que els controladors de tipus Proporcional-Integral-Derivatiu (PID) continuen sent els més emprats en la pràctica, s'ha considerat l'aplicació a aquest tipus particular de controlador. Per últim, val a dir que l'apropament analític d'aquesta tesi permet determinar, de manera explícita, com els diferents compromisos considerats afecten l'el·lecció final del controlador. Aquesta característica, creiem, és també valuosa des del punt de vista docent. / La idea de la realimentación negativa (o "feedback" en inglés), si bien sencilla, es extremadamente poderosa y ha tenido un gran impacto en la sociedad desde la revolución industrial. En la actualidad, los sistemas de control están en todas partes. En la industria de procesos, por ejemplo, son los encargados de mantener las variables de interés próximas a los valores de consigna, todo ello pese a la incerteza en el proceso y las perturbaciones externas. En este sentido, la realimentación es la única manera de estabilizar una planta inestable, y se presenta así como un mecanismo esencial en procesos de fabricación con el fin de mejorar la calidad del producto final y la eficiencia energética. El tema central de esta tesis es el diseño analítico de compensadores (también llamados controladores) en realimentación. El marco de control adoptado es del control lineal e invariante en el tiempo (LTI). Aunque la realidad raramente es de naturaleza lineal, la restricción al caso LTI obedece a su simplicidad y al hecho de que, localmente, es siempre posible aproximar un proceso no lineal por otro lineal. Desde este punto de vista, el rango de operación del compensador puede extenderse posteriormente mediante planificación de ganancia o control adaptable. Respecto a la configuración de control, esta tesis considera el esquema convencional en realimentación unitaria. En el escenario considerado, tenemos por un lado que el controlador debe diseñarse para proporcionar un buen compromiso entre el rendimiento y la robustez ante incerteza en el proceso. Por otro lado, también existe un conflicto entre el rendimiento tipo "servo" (seguimiento de la referencia o consigna) y el rendimiento tipo "regulatorio" (rechazo de las perturbaciones), siendo a veces deseable encontrar un equilibrio entre ambos modos de funcionamiento. El objetivo de esta tesis es proporcionar procedimientos de diseño analíticos basados en un modelo del proceso y los compromisos de robustez/rendimiento y servo/regulación. En los métodos propuestos no es necesario que el diseñador seleccione pesos o modelos de referencia como pasa con otros enfoques. Además, los parámetros de sintonía tienen un significado intuitivo con el fin de simplificar el ajuste de los parámetros del controlador. Debido a que los controladores de tipo Proporcional-Integral-Derivativo (PID) son ampliamente utilizados en la industria, se ha considerado la aplicación a este tipo de controladores. Por último, mencionar que el enfoque analítico de la tesis permite plasmar, de forma explícita, cómo los diferentes compromisos considerados influyen en la elección final del compensador. Esta característica es también valiosa desde el punto de vista de la docencia del control automático. / The concept of (negative) feedback, albeit simple, is extremely powerful, and has since the Industrial Revolution changed our world dramatically. Nowadays, control systems are everywhere. In process industry, for example, they keep the manipulated variables close to the set-points in spite of disturbances and changes in the plant. Moreover, feedback provides the only means to stabilize unstable processes. This way, the feedback mechanism reveals essential for improving product quality and energy efficiency, which yields better (sustainable) economy. The theme of this thesis is on analytical design of feedback compensators through linear control theory. The restriction to the Linear Time Invariant (LTI) case is not severe in the sense that most processes are well modeled locally by LTI systems. The operating range of the controller can then be extended using gain scheduling or adaptation. Within this work, the standard single-loop feedback configuration is assumed. Among the control objectives, stability and robustness are important considerations because of the presence of uncertainty in practice. Apart from that, the controller faces servo (set-point tracking) and regulation (disturbance rejection) objectives. In the considered scenario, it is well-known that there is an inherent compromise between robustness and performance. In general, the servo and regulation objectives are also conflicting and sometimes a balance is desirable. An example is in cascade configurations: the inner loop should be tuned based on tracking as it receives the set-points from the master loop. However, the inner loop may also need acceptable load disturbance suppression capabilities. Another good example is found in Model Predictive Control (MPC) applications due to frequent changes of set-points by the server. Finally, there may be a trade-off between the response to disturbances entering at the input and at the output of the plant, which can be understood as a servo/regulator trade-off too. The goal of this thesis is to provide model-based design procedures in terms of the Robustness/Performance and Servo/Regulator trade-offs, and give insight into how the tuning depends on the process parameters. In the presented methods, the designer is not required to choose weighting functions nor reference models as in other approaches, and the involved parameters have a clear meaning to facilitate the tuning process. Because PID controllers are prevalent in industry, application to PID tuning is considered most of the times. Although numerical methods for controller derivation may yield superior performance than analytical ones, the latter category has been preferred for several reasons. First, analytical procedures help understand the problem at hand. Second, when applied to low-order models, well-motivated tuning rules which are simple and easy to memorize can be obtained. These features are very desirable from the operator's point of view as well as for teaching purposes.

Un component important de molts sistemes de distribució és el càlcul de les rutes dels vehicles per servir els clients. El Vehicle Routing Problem (VRP) proporciona el marc teòric per tractar aquest tipus de problemes logístics relacionats amb la distribució física de béns. Per la seva complexitat i aplicabilitat, aquest tipus de problemes logístics es troba entre les línies de recerca més populars en optimització combinatòria. Aquesta tesi de doctorat té com a objectiu la introducció de tres metodologies diferents per resoldre el VRP. Aquestes metodologies han estat especialment dissenyades per ser flexibles, en el sentit que poden ser utilitzades, amb adaptacions menors, per resoldre diferents variants del VRP presents en casos d’aplicació industrial. En les tres metodologies descrites en aquest treball s’utilitzen diferents tècniques per aconseguir la flexibilitat, l’eficiència i la robustesa desitjades. Constraint Programming (CP) ha estat escollit com a paradigma de modelat per descriure les principals restriccions presents en el VRP. CP proporciona la flexibilitat desitjada per les tres metodologies, atès que afegir restriccions addicionals presents en molts casos d’aplicació real només afecta al modelat del problema, però no a la definició dels algorismes de cerca. En les dues primeres metodologies descrites, el model de CP només s’utilitza per comprovar la factibilitat de les solucions durant la cerca. La tercera metodologia presenta un model més ric del VRP que permet tractar diferents variants del problema. En aquest cas, la cerca es realitza i es controla fent servir els mecanismes que CP proporciona. La Relaxació Lagrangiana (LR) i una versió probabilística de l’heurística Clarke and Wright Savings (RCWS) s’utilitzen amb una finalitat molt específica dins de les metodologies. LR s’utilitza per minimitzar la distància total recorreguda pels vehicles, mentre que la RCWS es fa servir per calcular una solució inicial de bona qualitat. Ambdós mètodes proporcionen una aproximació eficient als problemes respectius. A més, la utilització de LR permet reduir la complexitat computacional dels processos de cerca local i, d’aquesta manera, redueix el temps computacional necessari per resoldre el VRP. Totes les metodologies es basen en la metaheurística coneguda com Variable Neighborhood Search (VNS). El VNS està format per una família d’algorismes que aprofiten sistemàticament la idea de canviar el veïnat explorat al voltant d’una solució, tant en el procés de cerca per trobar un mínim local com en el procés de pertorbació, per escapar de la vall corresponent. Malgrat que és un mètode bastant estès, hi ha pocs exemples d’aplicació en el VRP. En tot cas, fins i tot els mètodes VNS més simples han aconseguit bons resultats quan han estat aplicats en aquest problema. Aquesta tesi té com a objectiu contribuir en la recerca de l’aplicació de la metaheurística VNS en el VRP. Aquesta ha estat escollida com a marc en el que integrar les tècniques mencionades. Així, la metaheurística s’utilitza per guiar la cerca, mentre que l’eficiència desitjada s’aconsegueix mitjançant els mètodes que s’hi integren. D’altra banda, utilitzar CP com a paradigma de modelat proporciona la flexibilitat requerida. Aquesta característica és especialment rellevant en el cas de la darrera metodologia descrita. En aquest cas, la cerca de CP es guia mitjançant una combinació de les metaheurístiques VNS i Large Neighborhood Search (LNS). Aquesta metodologia representa una primera aproximació a la resolució eficient de problemes VRP més complexos, similars a casos d’aplicació real. / An important component of many distribution systems is routing vehicles to serve customers. The Vehicle Routing Problem (VRP) provides a theoretical framework for approaching this class of logistics problems dealing with physical distribution. Because of its complexity and applicability, this class of logistics problems is among the most popular research areas in combinatorial optimization. This PhD. Thesis is aimed to introduce three different yet related hybrid methodologies to solve the VRP. These methodologies have been especially designed for being flexible in the sense that they can be used, with minor adaptations, for solving different variants of the VRP present in industrial application cases. In the three methodologies described in this work, different technologies are used to achieve the desired flexibility, efficiency, and robustness. Constraint Programming (CP) has been chosen as the modeling paradigm to describe the main constraints involved in the VRP. CP provides the pursued flexibility for the three methodologies, since adding side constraints present in most real application cases becomes a modeling issue and does not affect the search algorithm definition. In the first two hybrid methodologies, the CP model is used to check solution's feasibility during search. The third methodology presents a richer model for the VRP capable of tackling different problem variants. In this case, the search is performed and controlled from a CP perspective. Lagrangian Relaxation (LR) and a probabilistic version of the Clarke and Wright Savings (CWS) heuristic are used for specific purposes within the proposed methodologies. The former is used for minimizing the total traveled distance and the latter to provide a good initial solution. Both methods provide an efficient approach to the respectively faced problems. Moreover, the use of LR permits reducing the computational complexity of the performed local search processes and therefore reduces the required computational time to solve the VRP. All methodologies are based on the so-called Variable Neighborhood Search (VNS) metaheuristic. The VNS is formed by a family of algorithms that exploits systematically the idea of neighborhood changes both in the search phase to find a local minimum, and in perturbation phase, to escape from the corresponding valley. Although it is an extended method, there are few examples of its application to the VRP. However, interesting results have been obtained even applying the simplest VNS algorithms to this problem. The present thesis is aimed to contribute to the current research on the application of the VNS metaheuristic to the VRP. It has been chosen as the framework where the mentioned techniques are embedded. Hence, the metaheuristic is used to guide the search, while the desired efficiency is provided by the composing methods. On the other hand, using CP as the modeling paradigm provides the required flexibility. This characteristic is enhanced in the last described methodology. In this case, the CP search is guided by a combination of the VNS and the Large Neighborhood Search (LNS) metaheuristics. This methodology represents an initial approach for tackling efficiently more complex and richer VRP, similar to real application cases.

No description available.

Esta tesis trata de la puesta en correspondencia automática de imágenes médicas. Proponemos un algoritmo genérico, aplicable a imágenes con una característica determinada: que contengan estructuras en forma de valle o de cresta. Estas estructuras es extraen automáticamente mediante un operador diseñador para detectar su forma. Ejemplos de este tipo de estructuras son los huesos en TC y RM, capilares en imágenes oftalmológicas y los sulci en ecografías. Una vez se han extraído éstas, una de las imágenes se transforma iterativamente mediante una aproximación jerárquica hasta que la función que detecta el alineamiento llega a un máximo. Hemos presentado informes completos del funcionamiento de este algoritmo para varias modalidades y condiciones de adquisición. En primer lugar, lo hemos aplicado a la puesta en correspondencia de TC con RM. Hemos participado en un proyecto para evaluar nuestro algoritmo para un centenar de imágenes, comparándolo con otros métodos, y los resultados, para algunas modalidades, han sido destacados. Otro campo de aplicación han sido las imágenes oftalmológicas. En esta modalidad, nuestro algoritmo funcionó mejor y más rápido que los algoritmos existentes hasta la fecha, y además ha podido ser aplicado a secuencias largas de imágenes SLO. Ejecutamos pruebas exhaustivas para conseguir una convergencia rápida y segura, lo que hizo posible, en colaboración con otro grupo, construir un primer prototipo real para un hospital.Finalmente, hemos explorado diferentes problemas de puesta en correspondencia en el área de las ecografías intra-operativas. Después de construir un sistema informático para capturar y localizar las imágenes en tiempo real, empezamos nuestros experimentos con un cerebro humano in vitro. Conseguimos construir un volumen con las imágenes, y alinearlo con una imagen RM del mismo. Además, conseguimos registrar las imágenes individuales de las ecografías con los volúmenes. / This thesis is concerned with the automatic alignment of medical images. We propose a generic algorithm applicable to images having a particular requisite: they must depict crest or valley-like features. These features are extracted automatically by means of a differential operator sensible to these particular shapes. Examples of detectable features are the bone issue in volume CT and MR, the vessels in ophthalmologic images and sulci in ecographies. Once the features have been extracted, one image is iteratively transformed using a hierarchical approach until an alignment assessment function reaches a maximum. We have made full reports of the performance of this algorithm for several modalities and conditions. Firstly, we have applied it to CT to MR volume image registration. We havee participated in a project to evaluate the accuracy against a golden standard, for a database of about one hundred pairs of images, whose results ranked us to be very accurate for some modality pairs.A different medical subject was the registration of ophthalmologic images. In this modality, our algorithm worked better and more generally than previous papers in literature, and could be applied also to long sequences of SLO video images. We performed exhaustive tests to permit a fast and robust convergence which contributed, in collaboration with another research group, to set a real medical application already working in a hospital.Finally, we explored several registration issues in the area of intra-operative ecographies. After designing a system to grab and locate the ecography transducer, we started the experiments with an in vitro human brain. We could compound a volume with the acquired B-frames and register it accurately to an MR volume (3D-3D), and also register each individual B-scan to the corresponding area in the volume (2D-3D). The registration algorithm for the latter case followed the same general scheme as the others.