La present tesi doctoral analitza la situació del col·lectiu de persones amb discapacitat en els inicis del segle XXI i l’entorn que el condiciona per a la seva integració laboral a Catalunya, Espanya i la Unió Europea. Es considera l’evolució del col·lectiu en les últimes dècades amb els canvis normatius i legals que l’hi han donat suport per aconseguir aquesta integració. L’experiència del passat i els condicionants del present, han de permetre el desenvolupament d’accions per tal de fer arribar als empresaris el missatge de la importància de la seva col·laboració per assolir aquest objectiu.

Aquesta tesi doctorar està integrada per tres assajos en els que s’analitzen canvis en la situació laboral de les persones i com aquests canvis impacten en la carrera professional. En el primer assaig, a partir de l’historial laboral d’una mostra aleatòria d’individus, s’estudien els determinants de les durades dels períodes d’ocupació i atur en una àrea urbana (Barcelona). El període analitzat (79/84) inclou canvis institucionals i de cicle econòmic. Estimant un model de supervivència en temps discret, mitjançant el càlcul de la funció de risc proposat per Jenkins (1995), s’obté que, factors individuals, regulatoris, macroeconòmics i d’empresa afecten a la durada dels períodes d’ocupació i atur. D’acord amb la teoria de l’emparellament, la probabilitat de trobar ocupació i de perdre la feina, es major i menor, respectivament en una àrea urbana (Barcelona) que en una localització mitjana espanyola. Pel segon i tercer assajos s’utilitzen les dades de l’enquesta a graduats que elabora AQU-Catalunya. En el segon assaig s’analitza la influència de la via d’entrada a l’ocupació en la qualitat de la carrera professional. S’aporten evidències de que les entrades mitjançant les vies d’accés pròpies de la institució universitària adrecen a carreres professionals de major qualitat. En el tercer s’analitza la influència del cicle econòmic sobre la qualitat de la carrera professional. Es fa, mitjançant la creació d’un “pooll cross-section” d’individus que se van graduar entre els anys 2004 y 2010, les estimacions indiquen que la crisi econòmica ha provocat una caiguda mitjana del 20% en el nivell de salaris i del 6% de l’índex d’adequació. Així mateix, l’evidencia assenyala que en les fases recessives augmenta el valor de l’experiència professional, l’antiguitat en l’empresa i del retorn de les competències. / Esta tesis doctoral consta de tres ensayos en los que se analizan cambios en la situación laboral y su influencia los resultados de la carrera profesional. En el primer ensayo, a partir del historial laboral de una muestra de trabajadores de una área urbana (Barcelona), se analizan los determinantes de las duraciones de los periodos de empleo y desempleo. El periodo estudiado (79/84) incluye cambios institucionales y de ciclo económico. Se estima un modelo de supervivencia en tiempo discreto mediante el cálculo de la función de riesgo propuesto por Jenkins (1995). Se aportan evidencias de que factores individuales, de empresa, regulatorios y macroeconómicos influyen en la duración de los periodos de empleo y desempleo. Además, la probabilidad de encontrar empleo o ser despedido, es mayores y menores respectivamente en una área urbana (Barcelona) que en una localización española media. Para el segundo y el tercer capítulo se utilizan los datos de la encuesta a graduados elaborada por AQU-Catalunya. En el segundo, se analiza la influencia de la vía de entrada al primer empleo en la calidad de la carrera profesional. Se aportan evidencias de que las vías de acceso propias del sistema universitario conducen a carreras profesionales de mayor calidad. En el tercer capítulo, se analiza la influencia del ciclo económico en la carrera profesional, mediante la creación de un “pool cross-section” de tres cohortes de individuos que se graduaron en el sistema de universidades públicas de Cataluña entre los años 2004 y 2010. Las estimaciones indican que durante la reciente crisis económica se produjo una caída media del 20% del nivel salarial y del 6% en el índice de adecuación. Asimismo, la evidencia obtenida apunta a que durante las depresiones se incrementa el valor de la experiencia laboral, la antigüedad en la empresa y el retorno de las competencias. / This doctoral thesis consists of three essays focused on changes in the labour status of workers and how this variation affects the career building process. Based on data from a random sample of labour force participants in a given urban area (Barcelona), the first essay appraises the determinants of employment and unemployment spells. The covered period (79/84) includes significant institutional changes and economic cycle fluctuations. Using the discrete-time duration model with the logistic hazard function proposed by Jenkins (1995), results show that individual, firm, regulatory and macroeconomic factors affect urban (un)employment duration. Also, consistent with the matching theory, the predicted hazards indicate that the likelihood of finding a job and of being fired is higher and lower, respectively, in the city of Barcelona than in an average Spanish location. Data used in the second and third chapter originate from a graduates’ survey conducted by AQU-Catalunya. The second chapter analyses the influence of the labour market entrance method in the quality of professional career outcomes. We find empirical evidence that the university institutional methods (internships and job boards) deliver better outcomes. Finally, the third chapter provides evidence of the influence of the business cycle on career outcomes. We create a "pool cross-section" of three cohorts of individuals graduated in the Catalonian public university system between 2004 and 2010. During the recent economic crisis estimates indicate an average fall of 20 % in the wage level and 6% in adequacy ratio. Also, the evidence obtained suggests that during economic downturns the value of work experience, seniority and the return of skills increases.

As organizations, regardless of their sizes, seek opportunities to become multinationals, the significance of expatriates is expanding. While expatriation is not a new concept, the known identity of expatriates is adjusting to the new demands of new generations. Following World War II, expatriation began when organizations initiated sending their own employees abroad to work in their subsidiaries However, along with the new generation, a new type of expatriates emerged as self-initiated expatriates; people who decided to work abroad without the support of a parent organization in their home countries. This thesis attempts to understand the differences between organization expatriates and self- initiated expatriates by presenting three papers that consider different samples and diverse methods. Each chapter has its own conclusions and limitations; following on, the final chapter of the thesis will summarize, compare and contrast the findings of these papers. The overall findings reveal that self-initiated expatriates and organizational expatriates seem to contrast in their meaning of 'success', as well as in their motivation for going abroad, but face similar obstacles in terms of spousal adjustment and language. The findings are supported with quotes from interviewees. / A medida que las organizaciones, independientemente de su tamaño, buscan más oportunidades para convertirse en multinacionales, la importancia de los expatriados se incrementa. Aunque la expatriación no es un concepto nuevo, la identidad de los expatriados, tal como es conocida, se está ajustando a las nuevas demandas de las nuevas generaciones. Tras la II Guerra Mundial, se inició el fenómeno de la expatriación cuando las empresas empezaron a enviar a sus empleados a trabajar en sus filiales en el extranjero. Sin embargo, con la nueva generación ha surgido un nuevo tipo de expatriados: los que han decidido serlo por sí mismos, eso es, personas que han optado por ir a trabajar en el extranjero sin el apoyo de una organización matriz ubicada en sus respectivos países de origen. Esta tesis busca comprender las diferencias entre los expatriados de las empresas y los expatriados por decisión propia, presentando tres papers que toman en consideración distintas muestras y diversos métodos. Cada capítulo tiene sus propias conclusiones y limitaciones, y en el capítulo final de la tesis se resumen, comparan y contrastan las conclusiones de cada uno de estos papers. Las conclusiones generales revelan que los expatriados por decisión propia y los expatriados de las empresas parecen diferir en la forma de entender el “éxito”, así como en sus motivaciones por marchar al extranjero, aunque ambos afrontan unas dificultades similares en cuando al idioma y la conciliación con su pareja. Estas conclusiones son ilustradas con citas de los entrevistados. / A mesura que les organitzacions, independentment de la seva grandària, cerquen oportunitats per convertir-se en multinacionals, la importància dels expatriats s’incrementa. I, si bé l’expatriació no és un concepte nou, la identitat dels expatriats, tal com era coneguda fins ara, s’està ajustant a les noves demandes de les noves generacions. Després de la II Guerra Mundial, es va iniciar el fenomen de l’expatriació quan les empreses van començar a enviar els seus empleats a treballar a les filials que tenien a l’estranger. Tanmateix, amb la nova generació ha sorgit un nou tipus d’expatriats: els que han decidit ser-ho per si mateixos, és a dir, persones que han optat per anar a treballar a l’estranger sense el suport d’una organització matriu situada als seus països d’origen respectius. Aquesta tesi cerca comprendre les diferències entre els expatriats de les empreses i els expatriats per decisió pròpia, presentant tres papers que prenen en consideració diferents mostres i diversos mètodes. Cada capítol té les seves pròpies conclusions i limitacions, i al capítol final de la tesi es resumeixen, es comparen i es contrasten les conclusions de cada un dels papers. Les conclusions generals revelen que els expatriats per decisió pròpia i els expatriats de les empreses sembla que difereixen en la forma d’entendre l’“èxit”, com també en les seves motivacions per anar a l’estranger, si bé tant els uns com els altres afronten unes dificultats semblants pel que fa a l’idioma i a la conciliació amb la parella. Aquestes conclusions són il•lustrades amb citacions dels entrevistats.

Un dels principals reptes de l'actual sistema universitari espanyol, és el d'incrementar substancialment el nombre de persones competents en investigació i innovació, tant dins com fora dels àmbits acadèmics, fet que es vol aconseguir mitjançant la creixent incorporació de doctors en industries i empreses . Aquest canvi d'expectatives professionals en la figura del doctorat, les quals fins a la data estaven majoritàriament orientades a la permanència en la pròpia institució universitària, obliga a considerar l'empleabilitat dels doctors com un objectiu essencial de les universitats, el qual, a curt termini, haurà de proporcionar indicadors del nivell de qualitat dels programes acadèmics de doctorat. Les universitats espanyoles hauran de desenvolupar nous mapes de competències per a la formació dels doctors, vinculant la seva etapa prèvia formativa de màster, orientats a potenciar la seva nova empleabilitat, la qual a partir d'ara, s'haurà de desenvolupar en un entorn laboral més competitiu, internacional i divers, que el del món acadèmic tradicional. L'objectiu principal del present estudi és el de concretar quin ha de ser aquest model competencial, que ha d'afavorir l'empleabilitat internacional dels alumnes de postgrau, centrant la recerca en les competències específicament personals o de personalitat, fet que li dona un enfocament diferencial. El model competencial que es deriva de la recerca, sorgeix com a resultat de la revisió bibliogràfica existent, la qual es veu completada amb les opinions i percepcions dels actors que generen l'ocupació (ocupadors locals enquestats, N=151), fet que incorpora al model una perspectiva diferenciada dels models que s'estan implantant de forma majoritària en les universitats espanyoles, els quals parteixen de la detecció de competències fetes des de la pròpia universitat, sota una visió principalment acadèmica. La recerca es completa amb els resultats de l'avaluació de les principals competències identificades en el model competencial teòric-empíric resultant, en una mostra d'alumnes de postgrau de la Universitat Rovira i Virgili (N=314), mitjançant un test psicotècnic d'avaluació de competències laborals, amb propietats psicomètriques validades per a la població espanyola. Les aportacions fonamentals de la tesi es concreten en les següents: 1. Un model teòric/empíric de competències personals per a l'empleabilitat internacional dels alumnes de postgrau. 2. Conèixer quines competències són prioritàries pels ocupadors del nostre territori, a l'hora de reclutar futurs empleats amb estudis de postgrau. 3. Conèixer, en opinió dels ocupadors, el valor que atorguen a la formació doctoral. 4. Avaluar el nivell d'assoliment competencial dels alumnes de postgrau de la URV, de les competències identificades com a fonamentals dins del model. 5. Determinar quines competències del model poden ser predictores d'altres. 6. Aportar orientacions a implementar en el currículum competencial dels futurs postgraduats de la URV.

DE LA TESIS:Las pésimas condiciones de vida de los trabajadores urbanos chilenos a inicios del siglo XX -especialmente aquellas referidas al ámbito de la habitación y situación sanitaria- han llevado a que la historiografía dedicada al Ciclo Salitrero de Chile (1880-1930), cultivada tanto por especialistas chilenos como extranjeros, haya tendido a señalar que estas circunstancias fueron ocasionadas por una caída constante y generalizada en el valor de los salarios reales de los trabajadores chilenos. De algún modo, se ha tendido a instalar, a través de las escasas referencias documentadas que algunos historiadores han hecho al tema, la noción de que una buena parte del descenso en las condiciones de vida durante el Ciclo Salitrero se debió a un descenso continuo en la capacidad de consumo de las familias trabajadoras, a causa de una tendencia universal y constante de caída en todos los salarios reales.Pero esta visión ha tenido al menos tres vertientes. En la primera, autores que han abordado el período pero que no han situado este problema en el centro de sus preocupaciones y no han contado más que con datos fragmentarios, han formulado marginalmente algunas generalizaciones en las que prima una visión uniforme y sostenida de un descenso salarial en todas las categorías de trabajadores. En una segunda vertiente, se sitúan autores que han historiado de un modo contundente todo el Ciclo Salitrero y han intentado aproximarse directamente al problema, pero lo han hecho sin contar con un aparato cuantitativo suficientemente sólido. Pero hubo una tercera vertiente de autores que abordaron directamente el punto y que aportando alguna información cuantitativa de valor, pudieron sostener de mejor modo sus observaciones. Por ello, si bien tendieron a compartir la idea de un descenso generalizado y sostenido de los salarios reales en Chile durante el Ciclo Salitrero, incorporaron lecturas menos lineales y más matizadas.En síntesis, si ya hacia 1983 existía cierta conciencia de que la ausencia de series temporales confiables sobre precios y salarios impedía una apreciación correcta de la evolución de las remuneraciones, y también se habían aportado antecedentes importantes que insinuaban trayectorias ascendentes en algunos años para algunas categorías de salarios, se validaba completamente la necesidad de poner a prueba la idea de un descenso universal y sostenido en los salarios durante el Ciclo Salitrero en Chile. Existían fuentes que no habían sido estudiadas y se había avanzado bastante en la elaboración de metodologías de construcción de series de precios y salarios. Se podía lograr una nueva aproximación basada en una base cuantitativa más sólida y que podía contrastar las visiones existentes. De tal modo, esta investigación fue estructurada en torno a los siguientes objetivos: 1) Dilucidar la evolución real del nivel general de precios (e identificar los principales impulsos inflacionistas) entre 1880 y 1930.2) Reconocer las dinámicas específicas de todos los salarios nominales (en moneda corriente) para los que existiera información disponible no explotada, sus dinámicas de corto y mediano plazo, sus puntos de inflexión y sus tendencias a largo plazo. Lo más importante era clarificar la parte jugada por los salarios nominales en las tendencias predominantes de los salarios reales.3) Deflactando salarios nominales por un nuevo índice de precios, identificar las trayectorias efectivas de los salarios reales del mayor número posible de trabajadores chilenos -pertenecientes a diversos sectores productivos- durante el Ciclo Salitrero. La investigación, en cualquier caso, no se inició desde cero. Antes de comenzarla, el autor había realizado varias indagaciones preliminares sobre el movimiento de los precios, como la construcción de un primer Índice de Precios al por Mayor para 1897-1929 -en el marco de la investigación para obtener el D.E.A. como preámbulo al Doctorado-, había guiado una tesis de Licenciatura sobre evolución de salarios ferroviarios entre 1905 y 1917 y estaba familiarizado con una buena parte de las fuentes sobre distintas categorías de salarios en Chile durante este período, a través de una investigación de dos años financiada por la Universidad de Chile sobre la evolución de salarios de obreros metalúrgicos durante el Ciclo Salitrero. En base a aquellas aproximaciones preliminares, se plantearon las siguientes hipótesis de trabajo:1) La elevación del nivel general de precios pudo ser distinta (menos aguda y más tardía) de lo que se ha supuesto. La única serie anual existente (Índice Latorre) se basa en muy pocos productos de primera necesidad, provistos de muy pocos datos y está basada en metodologías de construcción que no son transparentes.2) Siguiendo la intuición de G. Vial, es posible que al construir series de salarios nominales se corroboren tendencias claramente ascendentes.3) Es probable que los rasgos más importantes de las dinámicas reales durante el período sean la discontinuidad y la heterogeneidad, es decir, es posible que hubieran momentos en que los salarios reales alcanzaron niveles elevados y que las situaciones haya sido muy diversas según sectores productivos y categorías de trabajadores.Para desarrollar estos objetivos y poner a prueba las hipótesis inicialmente planteadas, la investigación contempló un plan de trabajo y una metodología dividida en tres etapas:I. Construcción de un Índice General de Precios (esencialmente al por mayor) para Chile entre 1880 y 1930.II. Construcción de todas las series temporales de salarios para las que existiera información confiable y homologable.III. Conversión de los salarios nominales a reales por procedimiento de deflactación -usando el Índice General de Precios- e interpretación de los resultados.Se ha seguido esa misma estructura para organizar esta tesis de doctorado. De tal modo, después de un Capítulo 1 dedicado a explicar el debate general sobre el significado del Ciclo Salitrero en la Historia Económica de Chile, la Parte I se dedica a describir y explicar todo el proceso de construcción de un Índice General de Precios para Chile entre 1880 y 1930.El Capítulo 2, sintetiza los avances más recientes en las investigaciones sobre precios para este período de la Historia de Chile. El Capítulo 3 describe el proceso de definición de dos cestas de artículos y el establecimiento de sus coeficientes de ponderación. El Capítulo 4 se refiere íntegramente a las fuentes disponibles, el tipo de índice que era factible construir con ellas y sus inevitables limitaciones. El Capítulo 5 está dedicado a describir los pormenores de la construcción de ambas cestas y el empalme de ambos índices. Finalmente, la Parte I culmina con el Capítulo 6, que analiza los resultados y los confronta con la hipótesis inicial.La Parte II es la más extensa de esta tesis y se refiere al laborioso proceso de construcción de series temporales de salarios nominales durante el Ciclo Salitrero. Dado que los escasos aportes en la investigación sobre salarios en Chile ya han sido comentados en esta misma introducción, la Parte II se inicia directamente con el Capítulo 7, dedicado al universo de trabajadores comprendido por esta investigación. En adelante, el proceso de construcción de series temporales de salarios nominales se presenta de acuerdo a los cuatro sectores productivos incluidos en este estudio. De tal forma, el Capítulo 8 se consagra a los salarios de 17 rubros industriales, desde sus fuentes disponibles y sus rasgos esenciales, los dilemas metodológicos y criterios de homologación que debieron ser resueltos y todas las etapas restantes empleadas en su construcción. Dentro de las remuneraciones industriales, y con el fin de aprovechar al máximo la información excepcional brindada por las fuentes, se concede un espacio importante al análisis de sueldos de empleados industriales y a las brechas salariales entre hombres, mujeres y niños. El Capítulo 9 dedicado a 4 salarios mineros, sigue los grandes trazos ya descritos en los salarios nominales industriales. El Capítulo 10 analiza las considerables dificultades que obstaculizan la elaboración de una serie genérica de jornales rurales, describe su proceso de construcción y presenta las debidas precauciones para su utilización. El Capítulo 11 describe brevemente la construcción de 3 series de salarios ferroviarios -que se desprenden de una tesis guiada por el autor- e interpreta especialmente la serie correspondiente a una sección de la Empresa de Ferrocarriles del Estado. El Capítulo 12 cierra la Parte II de esta tesis con un análisis centrado en las brechas entre los salarios nominales en Chile durante el Ciclo Salitrero.La Parte III de esta tesis está dedicada tanto a explicar los procedimientos de conversión de las series de salarios nominales en moneda corriente a salarios reales en moneda constante como al despliegue de sucesivos niveles de interpretación de las dinámicas dominantes en los salarios reales. De ese modo, el Capítulo 13 se dedica a explicar en detalle el proceso de conversión, para lo cual examina el grado de adecuación del Índice General de Precios usado como deflactor y detalla el proceso de conversión. El Capítulo 14, desglosa la interpretación de los salarios reales a través de aproximaciones sucesivas, tanto globales, como sectoriales y por rubro.La Tesis finaliza con las conclusiones de la investigación, donde se confrontan los resultados con las hipótesis iniciales y se explican sus matices y variaciones más importantes.

Les elevades taxes d'atur existents a la major part de paisos desenvolupats i la constatació de les dificultats per reduir aquesta taxa -fins i tot en períodes de fort creixement econòmic- han conduit a l'intent de buscar explicacions de caire estructural als elevats nivells d'atur i a la seva resistència a la baixa. En aquest marc, un dels factors que s'han apuntat com a possibles distorsionadors de la conducta dels individus en el mercat laboral i, per tant, un element a tenir en compte en l'anàlisi dels nivells d'atur, és l'existència d'un determinat volum de prestacions econòmiques durant la situación d'atur. La lectura i profundització en l'enfocament adoptat per l'àmplia literatura existent sobre el tema permet determinar les diverses vies per les que aquestes -les prestacions- influeixen -i no sempre en la mateixa direcció en el nivell d'atur existent en un moment determinat.En primer lloc, i com s'indica a diversos estudis, el reconeixement d'un determinat nivell de prestacions durant el per:íode d'atur pot incidir en la taxa d'entrada a l'atur. No obstant, la regulació normativa de les prestacions per atur limita, en bona mesura, aquest tipus d'efecte, donat que, a la major part de països, s'estableix la impossibilitat de convertir-se en beneficiari de les prestacions en aquells casos en que s'entra a la situació d'atur per un abandonament voluntari del lloc de treball. Malgrat això, l'efecte de les prestacions en la taxa d'entrada a l'atur pot manifestar-se a través de l'augment del nombre de contractes temporals o a través d'un augment de la població activa, incentivada a entrar en el mercat laboral davant l'existència de prestacions.En segon lloc, i aspecte que, sens dubte, ha rebut una major atenció per part dels investigadors sobre el tema, les prestacions per atur poden tenir una clara influència sobre la taxa de sortida de l'atur. En aquest cas, i de manera molt simple, l'existència d'aquestes prestacions comporta un menor cost associat al període d'atur, de manera que, l'individu aturat, en disposar de més recursos econòmics, s'enfronta a una menor pressió financera per trobar una nova feina. Els condicionants de la probabilitat d'abandonar la situació d'atur són, per una banda, la probabilitat d'obtenir una oferta de treball i, per altra, i una vegada aquesta ha estat localitzada, la probabilitat de que l'oferta sigui acceptada. La probabilitat de localitzar una oferta de feina dependrà, al mateix temps, tant de la pròpia actitud del treballador -l'esforç i la intensitat de la recerca influeixen en la possibilitat de trobar feina- com del comportament de l'empresari -per la major o menor reticència a contractar individus que portin un llarg període de temps en atur.El segon dels factors assenyalats com a condicionants de la probabilitat d'abandonar l'atur, és a dir, la probabilitat d'acceptar el lloc de treball un cop ha estat localitzada una vacant, serà funció del salari establert pel treballador com el nivell mínim que està disposat a acceptar, és a dir, l'anomenat salari de reserva o d'acceptació. Les prestacions per atur, donat que redueixen el cost del per:íode de no treball, condueixen a l'individu a incrementar el salari de reserva fixat, de manera que és més exigent en el moment de decidir si accepta o no una oferta de feina. La conseqüència de la disminució del cost del període de desocupació degut a les prestacions per atur és una durada de l'atur més llarga. No obstant, pot i ha de matisar-se que el major perfode de temps dedicat a la recerca de feina podria conduir a una millor adequació del nou lloc de treball a les condicions personals i característiques professionals de l'individu.En el primer dels capítols de la tesi, i examinant els diversos treballs existents sobre el tema objecte d'estudi, es plantegen els diferents canals a través del que les prestacions per atur poden incidir en les decisions que els individus adopten en relació a la seva activitat laboral o de recerca de feina. Així mateix, s'analitzen, tant a nivell teèric com a través de la comparació dels resultats obtinguts en els diversos estudis empírics, les conseqüències del conjunt de distorsions apuntades anteriorment.El capitol segon s'inicia amb una breu descripció de la regulació de les prestacions per atur a Espanya, per a continuar amb una anàlisi de l'evolució del nombre d'individus beneficiaris de les prestacions i de la despesa pública destinada a cobrir aquestes prestacions. Una simple descomposició dels factors que poden haver incidit en l'increment de la despesa real en prestacions per atur indica que, en el cas de Catalunya la contribució de la variació en el nombre de beneficiaris en el període comprès entre els anys 1986 i 1991 ha estat significativament superior a la variació en la despesa real que pot ser explicada pels augrnents de la prestació real mitjana. Així mateix, l'increment del nombre de beneficiaris pot explicar-se per un important creixement de la cobertura o utilització del sistema, mentre que la tendència del volum d'aturats al llarg d'aquest període -fase expansiva del cicle econèmic- ha estat decreixent.Per últim, aquest mateix capítol conté un estudi comparat dels sistemes de prestacions per atur en l'entorn dels paIsos comunitaris, anàlisi que permet afirmar que, salvant excepcions com Bèlgica o Dinamarca, la regulació d'aquestes prestacions a Espanya és una de les que contempla una beneficis més amplis en el marc de la Comuni tat Europea.El tercer capítol passa a analitzar la durada dels períodes d'atur i la seva evolució al llarg dels darrers anys. La font estadística utilitzada és l' "Encuesta de Población Activa" referida a la comunitat autònoma de Catalunya. Treballar amb dades d'enquesta, en la que l'individu és interpel.lat sobre el lapse temporal que porta en la situació d'atur en el moment de l'entrevista comporta que no es disposi de dades de durada de períodes complets d'atur en cap cas, exceptuant les persones en les quals coincideix el moment de l'entrevista amb la localització d'un nou lloc de treball. És per això que la durada mitjana obtinguda de les dades que es desprenen de l'enquesta no es correspon amb la durada mitjana real dels períodes d'atur.A la primera part d'aquest capítol s'intenta oferir una visió de diverses metodologies que -partint de procediments analítics simples- poden utilitzar-se per estimar la durada completa dels períodes d'atur a través de dades de durada censurada en el moment de l'entrevista. L'estimació d'aquesta durada completa de l'atur permet analitzar -tot i que amb totes les matisacions necessàries quin pot haver estat l'efecte de l' evolució seguida per la durada dels periodes d'atur en la taxa d'atur existent a Catalunya. La principal conclusió és que sembla que la incidència de les modificacions en la durada mitjana és relativament reduïda en comparació a la influència que, sobre la variació de la taxa d'atur, té la taxa d'entrada a la situació d'atur.La segona part d'aquest capítol tercer analitza les transicions que tenen lloc en el col. lectiu d'aturats, aspecte que pot ser considerat una primera aproximació a l'estudi dels fluxos d'entrada i sortida que tenen lloc en aquest col.lectiu. Els resultats indiquen que aquells individus que porten en situación d'atur un període de tres a sis mesos tenen una probabilitat més gran d'abandonar l'atur en relació a aquells que porten menys de tres mesos. Aquest fet -contrari al que teòricament podia esperar-se- podria indicar la presència d'algun element distorsionador -com poden ser les prestacions per atur- que provoca que la pressió a iniciar una recerca de feina activa durant els primers mesos d'atur sigui menor.La primera part del capítol quart està dedicat al plantejament del model teòric, model que s'utllitzarà com a punt de partida per dur a terme un estudi empíric dels possibles efectes de les prestacions per atur en la durada dels períodes d'atur individuals. A la segona part del capitol es passa a analitzar la metodologia d'estimació de la forma redulda d'un model de recerca de feina el que implica, en primer lloc, plantejar els factors que inicideixen en la taxa d'escapament, és a dir, en la probabilitat d'abandonar la situació d'atur. En segon lloc ha d'escollir-se la forma funcional més adequada d'aquesta taxa d'escapament; tenint en compte que s'utilitza una variable censurada. Les característiques del sistema de prestacions vigent a Espanya i la utilització majoritària del model de Weibull van conduir a plantejar aquesta forma funcional en l'estimació empírica del model de recerca.Per últim, el capítol cinquè es subdivideix -després de la definició de la mostra utilitzada i una breu anàlisi d'aquesta- en dos grans blocs: el primer pretén analitzar, mitjançant un model d'elecció discreta, si pot parlar-se o no d'una relació positiva entre el fet de rebre prestacions per atur i el restar durant un llarg període de temps en la situació d'atur. Els resultats indiquen que l'efecte de la durada màxima de les prestacions reconegudes és més important que el del simple fet de rebre o no prestacions i que, per altra banda, l'efecte de la durada d'aquestes disminueix a mesura que es perllonga la situació d'atur. En el segon bloc s'estima un model en el que la variable dependent és la durada de l'atur mesurada en setmanes i s'inclouen corn a variables explicatives el conjunt de factors que, partint de l'anàlisi teòrica plantejada en els capítols anteriors, pot considerar-se que incideixen en la fixació del salari de reserva i, per tant, en la probabilitat d'abandonar l'atur i en la durada de l'atur. De l'estimació pot deduir-se que el fet de rebre prestacions incrementa la durada de l'atur entre un 9,5 i un 14,9%, el que equival a dos o tres mesos més d'atur en relació a la mitjana. Per altra banda, un mes més de durada màxima potencial de les prestacions comporta un increment d'un 6% de la durada de l'atur, equivalent a un mes i escaig.Finalment, la última part d'aquest capítol cinquè ofereix una valoración aproximativa de com es tradueixen en la taxa d'atur els increments de la durada de la desocupació com a conseqüència de les prestacions per atur. Partint de les hipòtesis restrictives de que es tracta d'un període estacionari i de que els fluxos d'entrada a l'atur no es veuen afectats per les prestacions -tenint presents les limitacions que això comporta-, la taxa d'atur del quart trimestre de 1990 a Catalunya hagués estat entre 0,16 i 0,21 punts inferior si no existissin les prestacions econòmiques durant el període d'atur.Del treball, doncs, es dedueix que el fet de rebre prestacions per atur durant el període de desocupació provoca com a conseqüència un augment de la duradadels períodes d'atur individuals. Segons aquest resultat, els individus que perden el seu lloc de treball i que reben una determinada quantitat en concepte de prestacions són més reacis a iniciar una recerca de feina activa en el mateix instant en que perden la feina o, encara que busquin feina, són més selectius en el moment d'acceptar o no una oferta de treball. Analitzant les característiques concretes de les prestacions rebudes sembla deduir-se que, mentre una ampliació de la durada màxima reconeguda comporta un allargament d'aproximadament un mes del període d'atur, una major quantitat reconeguda en concepte de prestació -mesurada a través de la variable ràtio de reemplaçament- sembla provocar l'efecte contrari. No obstant, aquest darrer resultat ha d'intrepretar-se acuradament ateses les limitacions de la forma de càlcul d'aquesta variable a través de la informació subministrada per l'enquesta. Per altra banda, de l'estimació es desprén una major probabilitat d'abandonar l'atur a mesura que transcorre el període d'atur, aspecte que vindria a indicar una certa revissió a la baixa dels salaris de reserva individuals a mesura que es perllonga l'atur.En última instància, doncs, la constatació de que les prestacions per atur poden tenir efectes nocius en el comportament individual en el mercat de treball conduiria a proposar la necessitat d'una profunda reforma en la normativa reguladora d'aquestes i en els controls que s'estableixen en la seva percepció. / One of the possible factors which cause high levels of unemployment is the existence of unempIoyment benefit. This dissertation looks at the range of studies on the subject, analyzing the various ways in which unemployment benefit may influence individuals' decisions regarding their position in the work market and their search for the new jobs, and presents a brief outline of the legal provisons for unemployment benefit in Spain. It also analyzes changes in the lenght of periods of unemployment over the past decade. The statistical source is the "Encuesta de Población Activa" (survey of the working population) for the Autonomous Community of CataIonia. A theoretical model is put forward for the evaluation of the effect that benefit exerts on the length of periods of unemployment.This study suggests that entitlement to unemployment benefit prolongs periods of unemployment. Workers who lose their jobs and receive a certain level of benefit are less ready to start to look for new employment immediately, or are more selective when considering a new job offer. The study also suggest that the unemployed become more likely to find new work as their period of unemployment progresses, a finding which speaks in favour of reducing the reservation wage that the unemployed establish the longer they are out of work.Finally, then, the assertation that unemployment benefit can have a harmful effect on individuals attitudes to finding new employment draws attention to the need for a deep-rooted reform of the regulations concerning benefit and the controls established for its payment.

La ruptura de la cadena de valor como consecuencia de la subcontratación. De la subcontratación táctica a la estratégica. Una investigación cualitativa mediante el análisis de casos. La presente tesis doctoral persigue los siguientes tres objetivos básicos:- Estudiar las decisiones táctica y estratégica de subcontratar actividades por parte de las organizaciones.- Analizar los motivos que desencadenan la opción de externalizar determinada función empresarial frente a la de realizarla internamente.- Establecer las principales características del proceso de subcontratación táctico y estratégico.Para alcanzar estos objetivos, este trabajo aporta un modelo de motivaciones según las cuales las organizaciones optan por la subcontratación.Así, la subcontratación táctica o tradicional, basada en motivaciones únicamente económicas tales como: a) reducción de costes, b) falta de "inputs" necesarios (tecnología, know-how, materiales, ...), c) falta de capacidad a corto plazo, o d) por ser actividades periféricas (limpieza, seguridad, catering, ...) evoluciona para acoger otros desencadenantes estratégicos.De esta forma, las motivaciones para la subcontratación estratégica son también: a) la reducción de costes y b) la falta de "inputs" necesarios, pero se añaden otras motivaciones como: c) mayor flexibilidad estructural, d) mayor rapidez de respuesta, e) centrar la inversión y las competencias en las actividades "core", f) mejores habilidades de proveedores (acceso al know-how especializado) y g) aumentar la calidad (producto, servicio, entrega).El trabajo de campo realizado se basó en un estudio de casos múltiples explicativos, para tratar de revelar las causas y el porqué de la decisión táctica y estratégica de subcontratar actividades. En esencia, un análisis de casos tiende a aclarar una decisión o conjunto de decisiones: a) porqué fueron tomadas, b) cómo fueron implementadas y, c) con qué resultados. En este sentido, esta investigación intenta estudiar la decisión sobre la subcontratación de actividades: a) ¿por qué se subcontrata?, ¿cuáles son las motivaciones que llevan a una empresa a optar por la externalización de sus actividades?, b) ¿quién tomó la decisión?, ¿con qué criterios se seleccionaron los proveedores?, c) ¿qué ventajas e inconvenientes ha supuesto la toma de esta decisión?, ¿se han satisfecho las expectativas inicialmente establecidas?.En consecuencia, se consideró que la metodología de investigación cualitativa mediante análisis de casos era la idónea para el estudio de la decisión de subcontratar en las organizaciones. La selección de casos respondió a criterios basados en el muestreo teórico y la saturación teórica. Así, los casos se fueron añadiendo a la muestra según su relevancia (no según su representatividad), en función de su nivel esperado de aportación a la teoría. El conjunto de empresas entrevistadas se fue ampliando gradualmente hasta conseguir que los datos estuvieran saturados, es decir, que ya no aparecieran nuevos puntos de vista, siendo la muestra final de 17 de casos.Tras su análisis, éstos fueron clasificados en función del tipo de subcontratación táctica o estratégica, a partir del modelo de desencadenantes presentado en este trabajo. Además, una vez analizadas las compañías de forma individual, caso a caso, se realizó un estudio transversal de todas ellas, comparando aquellos aspectos más interesantes y relevantes sobre la subcontratación táctica y estratégica en las organizaciones, lo cual dio lugar a las principales conclusiones de esta investigación. / "Breaking the value chain as a result of subcontracting. From tactical to strategic subcontracting. A qualitative research project using case analysis"TEXT:This PhD thesis has three main aims:to study the tactical and strategic decisions taken by organizations involving the subcontracting of their activities.- to analyse the reasons for externalizing a specific business function as opposed to undertaking it internally.to establish the main characteristics of the tactical and strategic subcontracting process.To achieve these aims, this study presents a model of organizations' reasons for choosing to subcontract.The fieldwork undertaken was based on the study of multiple explanatory cases in order to identify the causes and reasons for tactical and strategic decisions to subcontract. Case analyses aim to explain a decision or series of decisions: a) Why they were taken, b) How they were implemented and c) What results were achieved. The present research aims to study the decision to subcontract by asking the following questions: a) Why do companies subcontract? What are the reasons that lead a company to decide to externalize its activities? b) Who takes the decision? What criteria are used to select suppliers? c) What are the advantages and disadvantages of this decision? Are the initial expectations met? We considered that a qualitative research methodology applying a case analysis offered the best approach to the study of organizations' decisions to subcontract.Case selection followed criteria based on theoretical sampling and theoretical saturation, and produced 17 final cases. After analysis, they were classified as cases of tactical or strategic subcontracting, based on the model proposed here. In addition, after case by case analysis of the companies, a cross-sectional study was undertaken to compare the most interesting aspects of tactical and strategic subcontracting in organizations. Finally, the main conclusions of the research are presented.

Esta tesis doctoral se enmarca en el contexto de la Psicología Positiva ya que explora la experiencia de flow (o fluir) en el trabajo. Concretamente, el objetivo ha sido describir, operacionalizar, explorar la dinámica y estudiar los antecedentes de la experiencia de flow en distintos contextos de trabajo (ej. trabajadores de cerámica, trabajadores usuarios de TICs, muestra heterogénea de trabajadores holandeses), de estudio (estudiantes universitarios, profesores de educación secundaria) y en distintos países (España, Holanda y Suecia) con el objetivo de ampliar un modelo existente de flow. Además, para llevar a cabo este objetivo se han utilizado diferentes métodos y diseños (ej., estudios cross-seccionales, longitudinales, método de muestreo de experiencias /estudio de diario) en los 5 estudios que componen esta tesis. Los principales resultados obtenidos en esta tesis van en consonancia con los objetivos centrales de la misma y que pueden ser resumidos en tres puntos: (1) Encontrar una clara y práctica operacionalización de la experiencia de flow que extienda y vaya más allá del tradicional Modelo de Canal (Csikszentmihalyi, 1990, 1997, 2003), (2) Explorar y medir los patrones diarios de flow y (3) Explorar los antecedentes de la experiencia de flow.

Almenys des de mitjans dels anys vuitanta, la regió de Murcia (Espanya) s'ha convertit en un zona agroindustrial plenament inserida en els mercats globals de mercaderies agrícoles. En aquest context, el raïm de taula, un producte emblemàtic del sud-est espanyol, estava cridat a convertir-se en el “cultiu estel·lar” de la regió, condensant en sí moltes de les problemàtiques derivades, d'una banda, dels profunds canvis experimentats en el sector agrícola durant les darreres dècades i, d'altra banda, de les dràstiques transformacions esdevingudes a nivell global. En aquest context, els agricultors autònoms i les petites explotacions agrícoles familiars, semblen haver quedat aparentment marginats dels canals de comercialització global i de la concentració de capital agroindustrial. Ara bé, estan realment aquests actors abocats al fracàs del seu model productiu, o són possibles certes possibilitats de futur? És aquest procés de concentració de terres i mercats per part de les grans empreses del sector agrícola un desenvolupament necessari a Espanya i Europa? Quines són les estratègies de vida econòmica, d'organització social i política, que podrien permetre'ls conservar la seva cultura laboral? Aquestes són, en efecte, les preguntes fonamentals de la nostra recerca, orientades a comprendre primer la situació actual d'aquests petits agricultors autònoms del raïm de taula a Múrcia, imaginant posteriorment possibles solucions i perspectives de futur. / Al menos desde mediados de los años ochenta, la Región de Murcia (España) se ha convertido en una zona agroindustrial plenamente inserta en los mercados globales de mercancías agrícolas. En este contexto, la uva de mesa, un producto emblemático del sureste español, estaba llamada a convertirse en el “cultivo estrella” de la región, condensando en sí muchas de las problemáticas derivadas, por un lado, de los profundos cambios experimentados en el sector agrícola durante las últimas décadas y, por otro lado, de las drásticas transformaciones acaecidas a nivel global. En este contexto, los agricultores autónomos y las pequeñas explotaciones agrícolas familiares, parecer haber quedado aparentemente marginadas de los canales de comercialización global y de la concentración de capital agroindustrial. Ahora bien, ¿están realmente abocados al fracaso de su modelo productivo, o son imaginables ciertas posibilidades de futuro? ¿Es este proceso de concentración de tierras y mercados por parte de las grandes empresas del sector agrícola un desarrollo necesario en España y Europa? ¿Cuáles son las estrategias de vida económica, de organización social y política, que podrían permitirles conservar su cultura laboral? Estas son, en efecto, las preguntas fundamentales de nuestra investigación, orientadas a comprender primero la situación actual de estos pequeños agricultores autónomos de la uva de mesa en Murcia, imaginando después posibles soluciones y perspectivas de futuro. / At least since the mid 80s the Region of Murcia (Spain) has become an agro-industrial area completely integrated into the global market of agricultural products. In this context, the table grape, an emblematic product of the southeast of Spain, has the potential to be considered the regional “star crop”. Condensing itself many of the problems derived, on the one hand, from the deep changes experienced in the agricultural sector during the last decades and, on the other hand, from the transformations taking place at a global level. In this new context, self-employed farmers and small familiar exploitations are apparently excluded from the new channels of global commerce and from the concentration of agro-industrial capital. However, are they really heading towards the failure of their productivity model or do potential alternatives exist? Is the process of the concentration of the land and the markets by the big companies of the agricultural sector a necessary development in Spain and Europe? Which economical life strategies and socio-political organisation would allow them to maintain their working culture? These are the fundamental questions of our investigation. Firstly, we try to understand the current situation of self-employed farmers in Murcia dedicated to table grape. Secondly, we propose possible solutions and future-oriented perspectives for the involved actors.

The number of public universities worldwide has been increased substantially in the last decades. In Europe, such growth has been accompanied of several regulatory changes in regard of different aspects such as: the Bologna process, the European Credit Transfer System (ECTS), new mechanisms for resource management, growing interests in patents and entrepreneurship and the increasing emphasis on university-industry relationship, among others. Accordingly, universities should adopt new management strategies; otherwise, they would face problems around weak financing, personnel management (from both academics and administration departments) and treatment of talent, amongst others. The strategic staff planning consists in determining the long term quantity and type of required resources according to a set of restrictions (e.g. personnel, academic and economic policies). The lack of a strategic planning, could be translated into an increment in personnel costs, an inadequate determination of workforce size to the actual university needs, and an inadequate workforce composition in regard of various aspects such as: the generational renewal, experience, expertise in diverse knowledge fields and an adequate balance between teaching and research profiles. The determination of a methodology, which includes the mathematical modeling by means of a Mixed Integer Linear Program, for the strategic planning of public universities, is the main object of the present thesis. The optimization of the strategic planning addresses various aspects such as: i) policies on personnel hiring, firing and promotion; ii) workforce heterogeneity (set of categories); iii) and the adoption of an optimization criterion, in this case based not only on economics, but also on other aspects such as the required service level and the achievement of a workforce composition according to a preferable one. The optimization model, and the corresponding analyses in regard of diverse study cases on different personnel, academic and economic policies, are the main contributions of the present thesis. The contents of the thesis are divided into 7 principal chapters. Chapter 2 offers a state of the art on knowledge intensive organizations (KIOs) and the strategic capacity planning, also particularizing for the case of universities. Next, Chapter 3 identifies the most relevant characteristics of KIOs in general, and of universities in particular. This chapter gives rise to the development of a methodology for the determination of the strategic staff planning, which is stated in Chapter 4. This methodology consists of different phases, each one treated in the following chapters: the characterization of the problem (Chapter 5), the mathematical formulation of the optimization model for the strategic planning (Chapter 6) and the evaluation of the optimization model in different study cases (Chapter 7). Finally, the conclusions of the previously mentioned analyses and the potentiality of the proposed tools are summarized in Chapter 8. The main conclusions of the thesis indicate, among others, that the proposed optimization model successes in obtaining a close composition to a preferable one taking into account constraints associated to budget and required service level, as well as others affecting personnel (hiring, firing and promotions) and academic policies. In this sense, the model contributes to decision making processes on strategic staff planning, thus facilitating the sustainable development of public universities / El nombre d'universitats públiques ha crescut considerablement en les últimes dècades en el món. A nivell europeu, aquest creixement s'ha vist acompanyat de nombrosos canvis de regulació en l'àmbit de l'ensenyament com el procés de Bolònia, les reformes de l'Espai Europeu d'Investigació (ECTS), nous mecanismes de gestió de recursos, interès en les patents i l'emprenedoria, i el creixent èmfasi en les relacions universitat/empresa, entre d'altres. Amb tot això les universitats que no adoptin noves estratègies de planificació o no considerin aquests canvis, s'enfrontaran a problemes tals com finançament debilitat, i relacionats amb la gestió de personal (tant docent com administratiu) i el tractament del talent, entre d'altres. La planificació estratègica de personal consisteix en determinar a llarg termini la quantitat i tipologia dels recursos de personal d'acord a un conjunt de criteris (polítiques de personal, acadèmiques i econòmiques). La falta d'un pla estratègic es podria traduir en un increment del cost de personal, una inadequació del volum del mateix a les necessitats reals de la universitat, i una composició poc adequada en referència, per exemple, al relleu generacional, experiència, capacitats en diversos àmbits de coneixement, balanç entre perfils docents i investigadors. La determinació d'una metodologia, que inclou la formulació i resolució d'un model matemàtic d'optimització, pel pla estratègic per al cas de les universitats públiques és l'objecte principal d'aquesta tesi. L'optimització del pla estratègic té en compte diversos aspectes tals com: i) polítiques referents a la contractació, acomiadament i promoció de personal; ii) l'heterogeneïtat dels treballadors (conjunt de categories); iii) i l'adopció d'un criteri d'optimització, en aquest cas basat no només en mètriques econòmiques, sinó també d'acord amb altres aspectes tals com el nivell de servei requerit i la consecució d'una composició de la plantilla de treballadors d'acord a un ideal. Aquesta eina d'optimització, així com les anàlisis al voltant de diversos casos d'estudi avaluant diferents polítiques de personal, acadèmiques i econòmiques, són les contribucions principals d'aquesta tesi. Els continguts de la tesi es divideixen en 7 capítols principals. El Capítol 2 ofereix un estat de l'art sobre les organitzacions intensives en coneixement (KIOs en anglès), i la planificació estratègica de la capacitat, particularitzant en el cas de les universitats. Complementàriament, el Capítol 3 identifica les característiques rellevants de les KIOs en general, i de les universitats en particular. Aquest capítol dona peu al desenvolupament d'una metodologia per a la determinació del pla estratègic de personal, tractat al Capítol 4. Aquesta metodologia consta de diferents fases, cadascuna de les quals tractada en els següents capítols: la caracterització del problema (Capítol 5), la formulació matemàtica d'un model d'optimització per al pla estratègic (Capítol 6) i l'avaluació d'aquesta eina d'optimització d'acord a diferents casos d'estudi (Capítol 7). Finalment, les conclusions d'aquestes anàlisis s'ofereixen al Capítol 8. Les conclusions principals de la tesi indiquen, entre d'altres, que el model d'optimització proposat determina satisfactòriament una composició de la plantilla de personal a llarg termini i d'acord a un ideal, considerant diversos aspectes o restriccions relacionades amb el pressupost, nivell de servei requerit i d'altres afectant polítiques de personal (contractacions, acomiadaments i promocions) i acadèmiques. En aquest sentit, el model s'esdevé com una eina que pot contribuir a la presa de decisions al voltant del pla estratègic --a llarg termini-- de personal, facilitant el desenvolupament sostenible de les universitats públiques.