Esta tesis doctoral está basada en la identificación de las desigualdades de género en salud laboral descritas en la literatura científica, así como en el análisis de las desigualdades de género en la población ocupada en España y Europa, y como estas desigualdades se ven influenciadas por la clase social ocupacional, el sector de actividad de la empresa y el estado del bienestar. En primer lugar, se identificaron las desigualdades de género en la exposición a los riesgos laborales derivados de las condiciones de empleo y trabajo, así como de los problemas de salud derivados del trabajo a partir de una revisión sistemática de la literatura científica en distintas bases de datos. En segundo lugar, se analizaron 25 indicadores de desigualdades de género relacionados con las condiciones de empleo, trabajo, conciliación de la vida laboral y la familiar y con los problemas de salud derivados del trabajo. Para ello, se analizó la sexta edición de la Encuesta Nacional de Condiciones de Trabajo de 2007. Igualmente, se exploró como estos 25 indicadores variaban en función de la clase social ocupacional y el sector de actividad de la empresa. Finalmente, se analizó como la clase social ocupacional y el estado del bienestar podrían influir en las desigualdades de género en la exposición a los riesgos psicosociales derivados del trabajo. Para ello, se analizó la cuarta edición de la Encuesta Europea de Condiciones de Trabajo de 2005. / This thesis is based on the identification of gender inequalities in occupational health described in scientific literature, as well as in the analysis of gender inequalities in employed population in Spain and Europe, and how these gender inequalities are influenced by the occupational social class, sector of activity of the company and welfare state regime. Firstly, we identified gender inequalities in exposure to occupational hazards arising from the employment and working conditions, as well as work-related health problems from a systematic review on the scientific literature in different databases. Secondly, we analyzed 25 indicators of gender inequalities related to employment and working conditions, balancing job and family life and work-related health problems. To achieve this objective, we analyzed the sixth edition of the National Survey on Working Conditions from 2007. In addition, we explored how these 25 indicators of gender inequalities varied according to occupational social class and sector of activity of the company. Finally, we analyzed how the welfare state regime and the occupational social class could influence gender inequalities in the exposure to work-related psychosocial hazards. To achieve this objective, we analyzed the fourth edition of the European Survey on Working Conditions from 2005.

Tesi per compendi de publicacions. La consulta íntegra de la tesi, inclosos els articles no comunicats públicament per drets d'autor, es pot realitzar prèvia petició a l'Arxiu de la UPC / This thesis, entitled "Contributions to sequencing problems in JiT productive environments using heuristic, exact and hybrid procedures" consists of three publications that address the resolution of job sequencing problems in Just-in-Time productive systems. Firstly, an exact Branch-and-Bound based procedure is presented for solving the simple assembly line balancing problem (SALBP). Secondly, a different Branch-and-Bound based procedure is applied to the assembly line worker assignment and balancing problem (ALWABP). Lastly, a heuristic procedure and an exact algorithm are devised for solving the one machine scheduling problem with earliness and tardiness penalties. All of the presented procedures obtain good results in their respective computational experiments and provide new methodologies that can be applied to similar problems / Esta tesis doctoral titulada "Aportaciones a problemas de secuencias en entornos productivos JiT mediante procedimientos heurísticos, exactos e híbridos" está formada por tres publicaciones que presentan diversos métodos de resolución para varios problemas de secuenciación de actividades en sistemas productivos Just-in-Time. En primer lugar, se presenta un procedimiento exacto basado en Branch-and-Bound para la resolución del problema de equilibrado de líneas de montaje simples (SALBP). En segundo lugar, se aplica otro procedimiento exacto basado en Branch-and-Bound para la resolución del problema de equilibrado y asignación de trabajadores de líneas de montaje (ALWABP). Por último, se presenta un procedimiento heurístico y un algoritmo exacto para la secuenciación de actividades en una máquina, que penaliza tanto adelantos como retrasos. Todos los procedimientos presentados tienen buenos resultados en sus respectivas experiencias computacionales y aportan nuevas metodologías que pueden aplicarse a problemas similares

El desenvolupament més important en el mercat de treball en tots els països industrialitzats ha estat l’increment de dones casades a la força laboral. La literatura econòmica associa l'increment de la participació a la força laboral de les dones amb el canvi en l'estructura salarial. En aquesta Tesi, estudio els tres elements clau en el canvi de posició de les dones en el mercat laboral: la diferència salarial de gènere (gender wage gap, gwg), l’elasticitat de l’oferta de treball femení, i la interacció entre l’oferta laboral femenina i la decisió de tenir fills. A més, exploro com és el rendiment de les dones en el mercat laboral, així com el rol que juguen les institucions del mercat laboral i les seves polítiques en l’oferta laboral femenina. En el primer capíto, exploro l’evolució en el gwg en un grup de països europeus. Utilitzo un nou enfocament que es basa en mesures directes sobre requeriments de capacitats per a treballar en determinades feines. Divideixo les capacitats entre brawns i brains. Durant els anys 90 i els anys 2000, el gwg ha caigut a una majoria de països europeus i als Estats Units. Una part d’aquesta caiguda es pot explicar pels canvis d’ocupació d’homes i de dones i pels diferents requeriments de capacitat que aquestes ocupacions tenen. Malgrat tot, a diferència de l’experiència americana, als països europeus els canvis en els retorns als brains i als brawns han implicat un increment en el gwg. Endemés, una part substancial dels canvis en el gwg no pot ser explicada pels canvis en les diferències de capacitat entre homes i dones, ni tampoc per canvis en les característiques d’homes i dones o en l’estructura salarial. L’anàlisi mostra que hi ha una part inexplicada del gwg que està altament correlacionada amb les institucions del mercat laboral, tot suggerint una forta relació entre els canvis en les institucions que governen el mercat laboral amb canvis en l’evolució del gwg. En el segon capítol, estudio l’elasticitat de l’oferta laboral de les dones i els homes casats. En particular, estimo l’elasticitat de l’oferta laboral de dones i homes casats en el marge extensiu, tenint en compte que existeix heterogeneïtat en l’educacio de les parelles i modelo explícitament com interactuen entre si els membres de la llar quan prenen decisions sobre l'oferta laboral. Els resultats mostren que hi ha una variació considerable entre les parelles en la manera com prenen decisions sobre l'oferta laboral. A més, l’elasticitat en l’oferta laboral difereix en gran mesura entre les llars, depenent del nivell educatiu dels seus membres. Una de les troballes centrals és que, si ignorem l’heterogeneïtat entre els diferents tipus de llars i les diferències entre les parelles en la manera com prenen les seves decisions d’oferta laboral, trobem una elasticitat d’oferta salarial massa baixa per a les dones casades. En el tercer capítol, escrit conjuntament amb Nezih Guner i Virginia Sánchez-Marcos, investiguem com els contractes temporals afecten la fertilitat de les dones a Espanya. Estimem models de duració de temps discret en el naixement del primer i subsegüents fills, i comparem les probabilitats de tenir un fill per part de dones amb contracte temporal i amb contracte permanent. Els resultats d’aquest capítol suggereixen que l’estabilitat laboral és un determinant important de la probabilitat de tenir fills. Trobem que la probabilitat que una dona sense fills, però amb un contracte permanent, tingui un fill l’any següent és més alta que la probabilitat que una dona sense fills amb un contracte temporal en tingui. L’efecte es torna molt més important per a transicions successives (del primer al segon, i del segon al tercer). / The most important development in labor markets, in all industrialized countries was the increase in the entry of women, in particular married women, into the labor force. The economic literature associates the increasing labor force participation of women with the changes in the wage structure, either in terms of the gender wage gap or the elasticity of the female labor supply to changes in their own wages or their husband's wages and with the changing fertility behavior of women. In this thesis, I study the three key aspects of the changing position of women in the labor markets: the gender wage gap, female labor supply elasticities and the interaction between labor supply of women and fertility behavior, and explore how women fare in the labor markets and how labor market institutions and policy affect their behavior. In the first chapter of this thesis, I explore the recent gender wage gap trends in a sample of European countries with a new approach that uses the direct measures of skill requirements of jobs held by men and women. During the 1990s and 2000s, the gender wage gap declined in the majority of European countries and in the U.S. A part of this decline is explained by changes in male-female differences in brain and brawn skill intensities that occur due to the shifts in occupational allocations. However, in contrast to the U.S. experience, in European countries the changes in returns to brain and brawn skills had a widening effect on the gender wage gaps. Furthermore, a substantial part of the changes in the gender wage gaps cannot be explained by the changes in the gender gaps in labor market characteristics, skills or changes in the wage structure. The analysis show that the unexplained part of the gender wage gap is strongly correlated with labor market institutions suggesting a strong link between the changes in the labor market institutions and changes in gender wage gap trends. In the second chapter, I study labor supply elasticities of married women and men and estimate labor supply elasticities of married women and men along the extensive margin allowing for the heterogeneity among couples (in educational attainments of husbands and wives) and explicitly modeling how household members interact and make their labor supply decisions. The results of Chapter 2 show that there is considerable variation among couples in the way they make their labor supply decisions. Moreover, labor supply elasticities differ greatly among households by the relative education levels of spouses. One of the central finding is that ignoring the heterogeneity between household types and differences between couples in the way they make their labor supply decisions yield a lower labor supply wage elasticity for married women. The third chapter, coauthored with Nezih Guner and Virginia Sánchez-Marcos, we investigate how temporary contracts affect the fertility behavior of women in Spain. To this end, we estimate discrete-time duration models of the first and subsequent births and compare the probability of having a child of women working under permanent and temporary contracts. The results of Chapter 3 suggest that job stability is an important determinant of the birth hazards. We find that childless women working under permanent contracts in a given year are more likely to give a birth in the following year than childless women working under temporary contracts in that particular year. Moreover, the effect becomes stronger for the transitions from the first to second and even more pronounced from second to third birth.

Aquesta tesi estudia les interaccions entre les dinàmiques del mercat laboral i l’estructura de les famílies, i com aquestes interaccions afecten les polítiques públiques. Als EUA, s’observen patrons molt diferents pel que fa a participació laboral, ocupació i desocupació entre les persones casades i solteres. Fins i tot un cop es controla per la distinta composició dels dos grups, encara apareixen comportaments molt diferents entre casats i solters en termes del mercat de treball. L’explicació proposada en aquesta tesi és simple: la gent es comporta de manera diferent quan forma part d’una família comparat amb quan està sola. A partir d’aquesta premissa, la tesi explora dues qüestions fonamentals. La primera és analitzar quina part de les diferencies que observem a les dades és deguda a l’efecte de la família. La segona tracta d’entendre com canvien les implicacions d’una política bàsica del mercat laboral, com és l’assegurança d’atur, quan introduïm la família en l’anàlisi. En el primer capítol, escrit amb en Sekyu Choi, documentem una diferència remarcable i estable entre la taxa d’atur de la gent casada i la soltera, als EUA. A través d’una descomposició estàndard de les transicions laborals, trobem quins són els canals que expliquen millor les diferències tant en termes de gènere com a d’estructura familiar. Després, construïm un model simple del mercat laboral, on els agents presenten diferències en termes de xocs d’ingressos, béns, gènere i estat civil. A través del model, demostrem que la família genera dos efectes de signe oposat sobre la taxa d’atur. Per una banda, actua completant els mercats i, per tant, reduint els incentius per treballar, el que genera una menor ocupació i, ceteris paribus, major taxa d’atur. Per altra banda, augmenta la inclinació dels agents a sortir de l’atur a través de no participar en el mercat laboral, cosa que redueix la taxa d’atur. En el segon capítol, escrit amb en Nezih Guner i na Yuliya Kulikova, estudiem les transicions conjuntes de les parelles en el mercat laboral. La literatura empírica existent s’ha centrat en analitzar els moviments entre ocupació i atur, ignorant la participació. Una altre característiques de la literatura existent és que analitza individus, en canvi, nosaltres focalitzem en nostre anàlisi en parelles. Els homes i les dones casades son diferents pel que fa a les seves dinàmiques en el mercat laboral. Les transicions entre atur i inactivitat tenen un paper més important per a les dones que per als homes. Per tant, tenir en compte el marge de participació és clau per entendre les dinàmiques laborals de les parelles. Els nostres resultats mostren que el component de coordinació per explicar els moviments de les parelles a través dels estats laborals és fonamental. En el tercer capítol, estudio un programa d’assegurança d’atur, semblant al que està en marxa als EUA, en un entorn on la principal font d’heterogeneïtat entre els agents és el tipus de llar on viuen: alguns viuen sols mentre els altres viuen amb la seva parella formant una família. La principal conclusió, es que l’assegurança d’atur beneficia als solters però no als casats. Aquest resultat no depèn de les diferents característiques entre solters i casats. Fins i tot si els solters formessin una família amb els seus clons, no es beneficiarien de l’assegurança. En canvi, si els casats visquessin sols, si que la valorarien. Per tant, la principal raó per la qual els casats no es beneficien de l’assegurança és que la família, amb els seus dos treballadors, és un mecanisme suficient de suport. / This thesis studies the interactions between labor market dynamics and family structure, and how these interactions affect public policy. In the US economy, we observe very different patterns regarding labor force participation, employment, and unemployment between single and married individuals. Even after controlling for the different composition of the two groups, we still observe that married and single individuals exhibit very different outcomes in the labor market. The explanation proposed in this thesis is simple: individuals take different decisions when they belong to a family than when they are alone. Departing from this premise, this thesis assess two fundamental issues. First, the question of which part of the labor market dynamics we observe in the data can be accounted for by the family. Secondly, whether the implications of one of the most important labor market policies, the unemployment insurance, are significantly changed when we introduce the family in the analysis. In the first chapter, co-authored with Sekyu Choi, we document a sizable and stable gap between the unemployment rates of married and single workers in the U.S. economy. Using a standard flowdecomposition exercise, we account for the driving forces behind this difference both over time and across gender/household type. We put forward a simple model of the labor market, with heterogeneous agents with respect to income shocks, assets, gender and marital status. We show that the family generates two counterbalancing effects on the unemployment rate. On the one hand, because it is a completing-markets device, it reduces the incentives to work which reduces employment and, ceteris paribus, increases the unemployment rate. On the other hand, it also increases the propensity of agents to transit from unemployment to non-participation which reduces the unemployment rate. In the second chapter, co-authored with Nezih Guner and Yuliya Kulikova, we study joint labor market transitions of married couples. The existing empirical literature mainly focuses on movements between employment and unemployment, and has ignored, the movements of individuals in and out of the labor force. Another key feature of the existing literature is its focus on individual transitions among labor market states. We study joint labor market transitions of husbands and wives among three labor market states. Married men and women differ in their labor market dynamics. Transitions in and out of labor force play a more important role for unemployment dynamics of females than they do for those of males. Hence modeling out of labor force as a distinct state is critical to understand joint labor market dynamics of married couples. The results also show that joint labor market transitions of husbands and wives imply an important degree of coordination between labor market activities of household members. In the third chapter, I study an unemployment insurance program, resembling the one in place in the US, in a framework where the main source of heterogeneity among agents is the type of household they live in, that is, some agents live alone while others live with their spouses as a family. The central finding is that the unemployment insurance program improves the welfare of single households but not of married households. This result does not depend on the different characteristics between married people and singles. For single individuals living with their clones as a family, the unemployment insurance program is not welfare-improving, while for married individuals living apart as singles, unemployment insurance does improve welfare. Hence, the main reason why married households do not benefit from the unemployment insurance program is that the family, with its two earners, is able to provide enough insurance.

The doctoral thesis analyzes the labor and social protection problems associated with older workers from 45 years old. It examines the employment statute of older workers, specifically: the existing active and passive employment policies in Spain and Catalonia that target older workers, the retirement regulation in Spain and the scope of legal protection against age discrimination in International, European and Spanish legislation, comparing it with the anti-discrimination law of the United States as it was the pioneer country in enacting an act prohibiting age discrimination in employment / La present tesi doctoral té per objecte l’anàlisi de la problemàtica laboral i de la seguretat social que afecta als treballadors de més edat. Es pren l’edat de 45 anys com a edat referencial per aproximar-se a l’estatut ocupacional dels treballadors d’edat. En concret, s’examinen les polítiques d’ocupació actives i passives existents a Espanya i Catalunya dirigides a aquest col·lectiu delimitat per l’edat avançada, la regulació de la jubilació a Espanya en clau de política d’ocupació i l’abast de la normativa internacional, comunitària i espanyola relativa a la prohibició de discriminació per raó d’edat en el treball i l’ocupació, així com se n’elabora un estudi comparatiu amb la legislació antidiscriminatòria per raó d’edat dels Estats Units, tenint en compte que és el país pioner en aprovar una norma en contra de la discriminació motivada per l’edat

L'objectiu de la tesi doctoral és estudiar la importància del temps com a factor de benestar quotidià en el context de la societat contemporània. Més concretament, es proposa analitzar la creixent vinculació del temps amb el benestar a partir de les relacions socials que s'estableixen entorn del treball. Quina és l'aportació dels diferents temps de treball al benestar o què es percep socialment com a benestar són dos dels interrogants de partida. La perspectiva teòrica proposada per abordar aquest objecte d'estudi pivota sobre tres eixos. En primer lloc, es proposa un canvi d'enfocament en la concepció del benestar: un canvi que suposa el pas del benestar material al benestar quotidià, el pas d'una aproximació macro a una aproximació micro vers aquest concepte. Aquest canvi es caracteritza per l'ampliació de la perspectiva econòmica i productivista que sovint s'utilitza per definir i mesurar el benestar. En aquest sentit, la tesi defensa l'ús d'un concepte de benestar que permeti considerar tant els aspectes materials com els simbòlics. En segon lloc, es proposa mesurar les necessitats −individuals i socials− no només en termes de risc vinculats a l'ocupació, sinó també en termes de promoció del benestar quotidià lligats a la reproducció en general i a la cura en particular. Per això, es parteix de la perspectiva de gènere a l'hora de definir el concepte treball i la seva relació amb el temps, la qual cosa suposa tenir present que el treball no és, estrictament, un sinònim d'ocupació i que el temps no equival, únicament, a la jornada laboral. D'aquesta manera l'objecte d'estudi també inclou els temps i els treballs no reconeguts econòmicament però imprescindibles per a la reproducció i el benestar de les persones. En tercer lloc, s'entén el concepte temps amb tota la seva amplitud, és a dir, no cenyit a les agulles del rellotge, la qual cosa suposa subratllar-ne el caràcter multidimensional i, més específicament, el doble vessant que el caracteritza: l'objectiu i el subjectiu. Concretament, es parteix de la idea que el contingut i la mesura del temps depenen dels contextos socioculturals on es defineixen. Aquesta reflexió no es pot obviar ni per estudiar la importància creixent del temps dins la societat actual, ni per respondre com i per què el temps s'ha situat al centre de les demandes i necessitats socials existents en la societat del benestar. Aquests tres eixos es fan operatius a través de la vida quotidiana, considerada un escenari material i simbòlic. Pel que fa la perspectiva metodològica, en primer lloc, proposa la combinació de les aproximacions quantitativa i qualitativa amb l'objectiu de conèixer els significats subjectius atribuïts al temps dedicat al treball. I, en segon lloc, es proposa la combinació de les anàlisis estructural i biogràfic per tal d'introduir la dimensió longitudinal. Aquest plantejament metodològic es concreta amb l'ús de l'entrevista biogràfica i l'anàlisi estructural del discurs.L'opció per aquestes tècniques d'investigació i anàlisi respon a la doble voluntat de recollir les percepcions subjectives relacionades amb el temps, el treball i el benestar segons les condicions materials d'existència, així com discriminar la influència de les variables curs de vida i generació. Es considera que el material empíric recollit a través d'aquesta tècnica d'investigació permet aprofundir en les raons estructurals i biogràfiques que expliquen la importància del temps com a factor de benestar. / The goal of the PhD is to study the importance of the time as a factor of daily well-being in the context of the western society. More precisely, it proposes to analyze the increasing linking between time, well-being and work. Some questions to answer are: Which is the contribution of social times to well-being? What is perceived socially as a well-being?The theoretical approach included three points. First point proposes change the conception of well-being, that is, from material well-being to daily well-being. This change supposes a step in the use of the concept: from macro and economical approach to a micro and social approach. The investigation defends the use of well-being as a concept which it allows to consider the material characteristics as well as the symbolic ones. The second point proposes to measure the individual and social needs in terms of risk linked to the employment and in terms of promotion of the daily well-being through domestic work and care. Because of that, the research included de gender perspective to use main concepts such as work and time. From this point of view, work is not considering a synonym of employment and time is not considering a synonym of work time. Consequently the object of study also includes times and works not recognized economically but indispensable for human's reproduction and well-being. The third point defends the multidimensional character of time as sociological concept. These three points are made operative through daily life which is considered a material and symbolic framework.The methodological perspective introduces the combination of quantitative and qualitative approaches to knowing the subjective meanings attributed at the time work. And, in order to introduce the longitudinal dimension it proposes the combination of structural and biographical analyses. More over, the empirical work included the biographical interview and the structural analysis of the speech. On the one hand, both techniques approach to the subjective perceptions according to the material conditions. In the other hand, they allow knowing the structural and biographical reasons that explain the importance of the time as a factor of well-being.

El tema de la tesi és el treball femení a la indústria tèxtil llanera sabadellenca durant el segle XX. S'ha elaborat des de l'antropologia històrica, amb influències de la història local, la geografia humana i la història econòmica. L'objectiu principal era analitzar el treball de les dones, conèixer quins oficis desenvolupaven, en quines condicions, quin era el seu nivell formatiu, si estaven organitzades sindicalment, i altres qüestions relacionades amb la seva vida laboral.La recerca partia de la hipòtesi de què les dones passen desapercebudes en l'anàlisi quotidiana del món laboral, perquè són considerades principalment mestresses de casa i la seva activitat com a treballadores és socialment secundària. Per tant, es contemplava la interrelació entre el cicle vital de les dones i la seva vida laboral.La tesi posa de relleu que el treball és un element fonamental en l'estudi de les relacions de gènere, però també constata les dificultats per quantificar el treball femení, pel marcat biaix androcèntric de les estadístiques, tan ideològica com metodològicament, que comporta la seva subrepresentació en els resultats. La metodologia basada en la combinació de fonts bibliogràfiques, arxivístiques i orals, ha propiciat una aproximació a l'objecte d'estudi rica i diversa, i la metodologia qualitativa ha estat molt útil per estudiar el treball i la vida de les treballadores.Fins fa pocs anys no s'ha parat atenció a les treballadores en els estudis locals, malgrat les dones eren majoritàries en alguns sectors, com ara la indústria tèxtil llanera sabadellenca. La seva incorporació al món laboral no és recent, ni forma part d'un procés unilinial de progrés, ni és producte de la revolució industrial. Des d'una perspectiva històrica és evident que les dones han treballat en àmbits tant diversos com ara l'agricultura, les manufactures, el comerç o el servei domèstic, la indústria o els serveis. A Sabadell, les dones eren majoria al tèxtil i estaven repartides pràcticament per totes les fases de la producció. De fet, el sector tèxtil és l'únic sector industrial amb presència significativa de dones a la ciutat. Per tant, el fet que els seus sous siguin més baixos no es pot atribuir a què encara no hagin consolidat la presència en el mercat de treball, sinó a un model social basat en el concepte de salari familiar.La discriminació laboral de les dones obeeix a un principi social estructurador, que atribueix models i estereotips diferenciats en funció del sexe. Aquest model atribueix el treball domèstic a les dones, imposant així restriccions en l'ús del temps i de l'espai. A la indústria tèxtil la mà d'obra era molt especialitzada i la formació sovint s'adquiria mitjançant períodes d'aprenentatge a la fàbrica. Globalment, els salaris dels oficis femenins eren més baixos que els masculins i aquest fet té molt més a veure amb el model de salari familiar que no pas amb les pròpies característiques de l'ofici. / The subject of the thesis is the women's work in the textile wool industry inhabitant of Sabadell during the 20th century. It has been elaborated from historical antropology, with influences of the local history, the human geography and the economic history. Main objective was to analyze the work of the women, to know which professions they developed, in which conditions, which was their formative level, if they were organized in unions, and other questions related to their work life.The research started from the hypothesis that women go unnoticed in daily analysis of the work world, because they are considered mainly housewives and their activity as workers is taken as socially secondary. Therefore, there was an interrelation between the vital cycle of the women and their work life.The thesis points out that work is a fundamental element fot the study of gender relationships, but it also shows the difficulties in quantifying women's work, from the marked androcentric bias of the statistics, as ideological as methodologically, that their subrepresentation entails in the results. The methodology based on the combination of bibliographical, files and oral sources, has propitiated a rich and diverse approach to matter of study, and the qualitative methodology has been very useful to study the work and the life of the workers.Until few years ago not much attention has been focused on female workers in local studies, in spite of women were the most in some sectors, as now the textile wool industry of Sabadell. Their incorporation in the work world is not recent, not even part of an unilinial process of progress, nor it is a product of the industrial revolution. From historical perspective it is evident that women have worked in so different areas as agriculture, manufacturing, trade or domestic service, industry or services. In Sabadell, women were a majority in the textile and they were distributed practically by all the phases of the production. As a matter of fact, the textile sector was the only industry sector with significant presence of women in the city. Therefore, the fact that their salaries are smaller can not claim in what they have not consolidated the presence in the job market yet, but on a social model based on the concept of family wages.Work discrimination of women obeys in a social structure principle, which attributes differentiated models and stereotypes depending on the sex. This model attributes the domestic work to the women, imposing to them time and space restrictions. In the textile industry the labour was very specialized and the experience often was adquired by periods of training in the factory. Globally, the wages of the female professions were smaller than the masculine ones and this fact is related much more with the model of family wages than with the characteristics of work itself.

No description available.

No description available.

La tesi obre una línia de recerca, el pensament organitzatiu a Catalunya, que fins aquest moment no s'havia tractat. Així mateix és un ideari reformador bastit sobre una discussió doctrinal del taylorisme i fordisme. El debat aspira a construir la nova societat: la tecnopolis a Catalunya. La racionalització del treball s'entén com instrument de política social, en tant que l'increment de productivitats suposarà un augment de les remuneracions i alhora provisió de béns a preu. Atès que es resol l'escassetat, dilueix la desigualtat social, possibilita la superació del conflicte social.En tant que, les minories selectes ho són, ja que competeixen pel control i la implantació d'una tecnologia concreta. El domini d'una o altra minoria es dóna quan hi ha capacitat d'imposar una situació de monopoli tecnològic. Alhora que les majories selectes així esdevenen, per la seva suficiència en la producció i en el seu posterior consum de béns tecnificats. / The thesis opens a line of research, the organizational thought in Catalonia, that until this moment had not been treated. Likewise a reforming ideology built about a doctrinal argument is from the taylorism and fordisme. The debate aspires to construct the new society: the technopolis in Catalonia.The rationalization of the work is understood like instrument of social policy, as the increase of productivity an increase will suppose provision of goods at price of the remunerations and at the same time. Since the shortage is solved, it dilutes the social inequality, it makes the improvement of the social conflict possible.As long as, the select minorities are it, since they concern forout of the control and the implantation of a technology specifies. The domain of one or another minority is given when has qualified of imposing a situation of technological monopoly. While the select majorities like this, for its sufficiency in the production and in its posterior consumption of goods made technical.