Donada l'extensió de la present tesi doctoral, i per tal de conferir-li una estructura lògica i raonada més entenedora, està dividida en quatre parts:Definició i arquitectura de l'hospital medieval. La manca d'una bibliografia especialitzada sobre la institució hospitalària en el panorama català, feia indispensable precedir la investigació amb una anàlisi del concepte medieval d'hospital. A la dècada de 1970 i 1980, els principals estudis sobre el tema van estar supeditats, en part, a treballs de major envergadura sobre la pobresa a l'edat mitjana. En aquest sentit, cal destacar les jornades celebrades a Lisboa el 1972, i les publicacions aparegudes posteriorment a l'entorn de figures com Michel Mollat i del doctor Manuel Riu. Aquestes iniciatives editorials van permetre acotar de manera molt aproximada, la realitat de la pobresa, la indigència i la marginació al llarg de l'època medieval, però en canvi, les referències als hospitals de l'època es limitaren a referències puntuals d'uns pocs exemples i breus síntesis documentals. Per contra, la literatura anglosaxona més recent, ha incidit de manera més efectiva en aquestes qüestions, allunyant-se, en part, de l'excessiva insistència en qualificar-los de mers llocs d'acollida i hospitalitat. L'arquitectura dels hospitals catalans. Dissortadament, el nombre d'hospitals d'origen medieval conservats a Catalunya és força reduït. Dels establiments petits quasi no en sabem res, ja que en la seva majoria han desaparegut sense deixar cap rastre. Dels de major entitat, per la seva banda, hem de destacar fonamentalment els de l'Hospitalet de l'Infant, Barcelona, Lleida i Montblanc, als quals s'han dedicat sengles monografies individualitzades.El de l'Hospitalet de l'Infant, és la mostra més evident d'un edifici d'aquestes característiques emplaçat en un zona despoblada i exposada a l'atac de sarraïns i bandolers. Per aquest motiu, la seva estructura arquitectònica segueix l'esquema d'una fortalesa, per tal de complir una triple funció: acollir i atendre pobres, pelegrins i malalts; lloc estratègic militar de defensa de la regió; punt de partença per a la repoblació de la zona. El de la Santa Creu de Barcelona, no sols constitueix la empresa edilícia civil més important del s. xv, sinó que, a més a més, fou un dels primers hospitals urbans de l'Europa occidental, projectat d'acord amb uns criteris perfectament raonats. Erigit en el raval barceloní, esdevingué un element clau en el desenvolupament urbà de la zona, al marge que, les seves grans dimensions, el convertien en una mena de ciutat hospitalària, en constant creixement amb el pas dels segles. Quant al de Santa Maria de Lleida, respon a una tipologia ben diferent i original. Em refereixo a un esquema més propi dels palaus urbans que no pas dels hospitals, mitjançant el qual es pretenia crear espais més recollits i de menors dimensions, que no pas les grans naus longitudinals resoltes a base de sucessions d'arcs diafragma.En última instància, el de Santa Magdalena de Montblanc, esdevé una mena de simbiosi dels dos anteriors. Es tracta d'un interessant edifici, concebut de forma semblant a un palau urbà, però erigit als afores de la vila, assolint així un protagonisme especial en l'ordenació urbanística de la zona. Està estructurat al voltant d'un pati de petites dimensions, on conflueixen un discurs propi període medieval, amb altres elements definidors d'un llenguatge més modern.Catàleg-inventari dels hospitals catalans. La tercera part de la tesi consisteix en una sèrie de fitxes catalogràfiques, que pretenen constituir un primer catàleg-inventari dels hospitals catalans medievals, amb independència de si s'han conservat restes o no. Bibliografia i apèndixs. El quart i últim bloc està constituït pels apèndixs documental i gràfic, i pel llistat de referències bibliogràfiques.

Esta tesis doctoral analiza la evolución urbanística de Santander, Laredo, Castro Urdiales y San Vicente de la Barquera, relacionándola con el desarrollo de la arquitectura civil y religiosa de la Edad Moderna. Este trabajo, que abarca los siglos XVI, XVII y primera mitad del XVIII, completa la visión indiviudalizada que hasta ahota existía del desarrollo urbanístico y de la arquitectura de la cada una de las Cuatro Villas de la Costa de la Mar, principales centros urbanos de la Cantabria de la Edad Moderna. Nuestro estudio pretende mostrar una visión global y comparativa de las Cuatro Villas y no una sucesión de la realidad urbanística de cada una de ellas, exponiendo los aspectos comunes y diferenciadores que caracterizaron la evolución de sus infraestructuras y de su arquitectura. El análisis de la arquitectura y de la esctructura urbana trata de ir más allá de cuestiones meramente estilísticas y morfológicas, deteniéndose en aspectos sociales, políticos y económicos, poniendo así de manifiesto los motivos o decisiones que se encontraban detrás de cada construcción o intervención urbnística. / This doctoral thesis shows the evolution of Santander, Laredo, Castro Urdiales and San Vicente de la Barquera urban structure, bearing in mind the development in civil and religious architecture during Modern Age. The study, which includes XVI, XVII and first half of XVIII Century, completes a singled knowledge that until now existed about town planning and architecture of each of Cuatro Villas de la Costa, main urban centres in Cantabria during the Early Modern Age.It shows a global and comparative sight of Cuatro Villas, showing common and different elements which typified the evolution of their infrastructure and architecture, moving away from a stylistic and morphological analysis, and showing social-economical, political and cultural questions that could be found behind of each building or urban control.