The University of Virginia is currently constructing an Arts Studio building in the parking lot of their Architecture School. The University's original Jeffersonian foundation and its repeated imitation throughout history has told its citizens that this is what the architecture of the University must be, without actually questioning the reasons. Can we design new, exciting buildings that still belong on the campus without designing exactly as Jefferson did two-hundred years ago? This Thesis is my own design for UVA's Art Studio building. In this design I have used the interaction of walls and spaces to create an environment that leads a visitor through the many stages of an Art School. The visual and physical connections of the processes within the school are intended to inspire the artists within while living in the twenty-first century. / Master of Architecture

Assignment of master project was find a solution of new entrance to Vejvanovského street in Kroměříž. The location is situated on the edge of the historic center. The proposal define new function to this location and there is a gallery, art studio, bicycle depository, atd.

This dissertation explores the importance of narrative in Ardmore ceramic ware and determines how and to what effect ceramic narrative is used by Ardmore Ceramic Studio. It gives a historical overview of narrative in ceramic wares of English potteries from the eighteenth century to date, as a means of contextualising and locating the influences of Ardmore narrative ceramics. This paper examines selected narrative works, by artists such as Andrew Sokhela and Wonderboy Nxumalo, with reference to Noverino N. Canonici’s writings regarding Zulu oral literature. One of the intentions of this paper is to illustrate how the fundamental elements of Zulu storytelling play an influential role in Ardmore ceramic narratives. Narrative as a means of communication, education and entertainment is assessed with reference to Ardmore examples. This dissertation investigates the potential to use ceramic narratives as anthropological research tools. The focus of this paper is to investigate the use of ceramic narrative in disseminating information and creating social awareness. / Thesis (M.A.)-University of KwaZulu-Natal, Pietermaritzburg, 2011.

Syftet med den här studien var att få en större förståelse för hur den fysiska miljön i bildsalar och ateljéer i konstnärlig utbildning påverkar de som brukar lokalerna. Jag har samlat bildpedagogers tankar om och erfarenheter av undervisning i gymnasiets bildklassrum och ateljéer på folkhögskolor och förberedande konstskolor. Detta för att undersöka vad som karaktäriserar de olika rummen, vad en ateljé eller en kreativ plats är enligt dem; och vad olika rum kan tillföra lärandet. Den metod som har använts är kvalitativa intervjuer och tolkande fenomenologisk analys med stöd i kroppslig fenomenologi, platsfenomenologi, arkitekturteori och synen på konstnären i utbildning och samhälle. Resultat som framkom i undersökningen visar att bildpedagogerna lägger stor vikt vid platsens historia och spår av tidigare verksamheter. De flesta talar om tryggheten i att vila i en konst- och hantverkstradition, och om lokalers ändamålsenlighet. Spår av processer används medvetet för att locka fram självförtroende och inspiration. Flera av dem talar om att autentiska miljöer och verktyg får oss att känna oss tagna på allvar. De har också lyft vikten av att börja i sin egen kropp, att förankra den konstnärliga processen i taktilt arbete och därmed i sig själv. Det verkar som att de intervjuade bildpedagogerna ser ett högt värde i de unika platser som många konstskolor är.

[ES] Hay cantidad de símbolos en las grutas y abrigos naturales que evidencian que desde la noche de los tiempos, el ser humano ha sentido la necesidad intrínseca de hacer arte, y por ello comenzó a crear los primeros signos, y aunque este grabador o grabadora primitivo no distinguía entre signo y símbolo, el inconsciente colectivo ha actuado de hilo conductor, conectado a las sucesivas generaciones de artistas a través del tiempo, y el espacio con los arquetipos creados por ellos. Así, llegamos en pleno S. XX al barrio parisino de Montparnasse, donde encontramos al pintor y grabador inglés S.W. Hayter, fundador del emblemático Atelier 17 en 1927, quien no solo puso a las artes gráficas en un lugar de reconocimiento significativo e innovó en métodos técnicos de estampación como The Viscosity Printing, sino que buscó nuevas maneras de contactar con lo más auténtico de su ser, para dejarse fluir, y a modo de trance inducido, abrir su inconsciente, y con el buril como herramienta incidir libremente sobre la plancha, para luego dar forma a los primeros signos incisos en ella. Técnica que enseñaba en su taller para dar libertad, y que cada artista pudiera conectar con su verdadera esencia en busca de su propio signo, lo cual, según C.G.Jung, que símbolos ancestrales aparecieran en la obra grabada de estos artistas modernos, no es extraño. Es pues evidente que existe una conexión psicológica y antropológica que hace que, en la actualidad, estas grafías sigan aflorando, resonando y comunicando, aunque de otra manera, cubriendo otras necesidades, contando otras historias, pero claramente permanecen. Hayter con su obra, e innovadora metodología de creación amén de con su memoria escrita, ha dejado evidenciado este atávico legado, visible también a través de los y las artistas del Atelier 17 y del Taller Contrapoint y desde allí, nos sigue animando a dejarnos llevar, para descubrir e ilustrar visualmente los arquetipos ancestrales que aún resuenan dentro de nosotros, de una manera diferente,con cada propio signo. / [CA] Hi ha quantitat de símbols en les grutes i abrics naturals que evidencien que des de la nit dels temps, el ser humà ha sentit la necessitat intrínseca de fer art, i per això va començar a crear els primers signes, i encara que este gravador o gravadora primitiu no distingia entre signe i símbol, l'inconscient col·lectiu ha actuat de fil conductor, connectat a les successives generacions d'artistes a través del temps, i l'espai amb els arquetips creats per ells. Així, arribem en ple S. XX al barri parisenc de Montparnasse, on trobem el pintor i gravador anglés S.W. Hayter, fundador de l'emblemàtic Atelier 17 en 1927, qui no sols va posar a les arts gràfiques en un lloc de reconeixement significatiu i va innovar en mètodes tècnics d'estampació com The Viscosity Printing, sinó que va buscar noves maneres de contactar amb el més autèntic del seu ser, per a deixar-se fluir, i a manera de tràngol induït, obrir el seu inconscient, i amb el burí com a ferramenta incidir lliurement sobre la planxa, per a luego donar forma als primers signes incisos en ella. Tècnica que ensenyava en el seu taller per a donar llibertat, i que cada artista poguera connectar amb la seua verdadera essència a la cerca del seu propi signe, la qual cosa, segons C.G.Jung, que símbols ancestrals aparegueren en l'obra gravada d'estos artistes modernos, no és estrany. És perquè evident que hi ha una connexió psicològica i antropològica que fa que, en l'actualitat, estes grafies continuen aflorant, ressonant i comunicant, encara que d'una altra manera, cobrint altres necessitats, comptant altres històries, però clarament romanen. Hayter amb la seua obra, i innovadora metodologia de creació a més de amb la seua memòria escrita, ha deixat evidenciat este atàvic llegat, visible també a través dels i les artistes de l'Atelier 17 i del Taller Contrapoint i des d'allí, ens continua animant a deixar-nos portar, per a descobrir i il·lustrar visualment els arq. / [EN] There are many symbols in caves and natural shelters that show that since the dawn of time, human beings have felt the intrinsic need to make art, and therefore began to create the first signs, and although this primitive engraver or engraver did not distinguish between sign and symbol, the collective unconscious has acted as a common thread, connecting successive generations of artists through time and space with the archetypes created by them. Thus, we arrive in the middle of the 20th century in the Parisian district of Montparnasse, where we find the English painter and engraver S.W. Hayter. Hayter, founder of the emblematic Atelier 17 in 1927, who not only brought the graphic arts to a place of significant recognition and innovated in technical printing methods such as The Viscosity Printing, but also sought new ways to contact the most authentic part of his being, to let himself flow, and in a kind of induced trance, to open his unconscious, and with the burin as a tool, to work freely on the plate, to then give shape to the first signs incised on it. A technique he taught in his workshop to give freedom, so that each artist could connect with his true essence in search of his own sign, which, according to C.G.Jung, is not strange that ancestral symbols appear in the engraved work of these modern artists. It is therefore evident that there is a psychological and anthropological connection which means that, today, these graphics continue to emerge, resonate and communicate, albeit in a different way, covering other needs, telling other stories, but clearly they remain. Hayter, with his work and innovative creative methodology as well as with his written memory, has made this atavistic legacy evident, visible also through the artists of Atelier 17 and the Contrapoint Workshop, and from there, he continues to encourage us to let ourselves be carried away, to discover and visually illustrate the ancestral archetypes that still resonate within us, in a different way, with each sign itself. / Gómez García, MDR. (2023). Signo, arquetipo y símbolo en la obra gráfica de Hayter, un artista con raíces ancestrales y su influencia en los artistas del Atelier 17 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/194058

No description available.