Con una larga tradición constructiva que abarca más de diez siglos, la bóveda es uno de los elementos más característicos de la arquitectura maya. Este sistema de cubierta de fábrica de piedra, basado en el principio de aproximación de hiladas, muestra, por un lado, la continuidad que tuvieron las técnicas constructivas en esta antigua civilización y, por otro, las diferencias en la evolución tecnológica que se dieron entre las distintas regiones de las Tierras Bajas Mayas. Esta tesis doctoral aborda el estudio de la bóveda maya mediante el registro y el análisis minucioso de una amplia muestra de bóvedas de diferentes zonas geográficas y períodos cronológicos. La información obtenida del trabajo de campo, complementada con la de las fuentes bibliográficas, se ha introducido en una base de datos de bóvedas mayas diseñada ex profeso que permite archivar, analizar y comparar todas las características de las bóvedas. A partir del análisis de este corpus de bóvedas desde un punto de vista arquitectónico, atendiendo a diferentes aspectos como la forma, la geometría, la función, el simbolismo y las características constructivas del espacio abovedado, con especial atención a los avances tecnológicos que se producen, se propone una clasificación general de la bóveda maya según varios criterios. Mediante el estudio comparativo de la muestra se han identificado los rasgos característicos y las particularidades de las bóvedas de varias zonas geográficas y se ha analizado su evolución a lo largo del tiempo, lo que permite formular hipótesis sobre las relaciones históricas entre las diferentes regiones y las posibles transferencias del conocimiento constructivo. Además, la observación del estado de conservación actual de los edificios estudiados nos ha permitido analizar los procesos de deterioro que afectan a estas estructuras y proponer como conclusión unos criterios generales aplicables a la excavación, conservación y restauración de los edificios abovedados mayas, una arquitectura de gran valor patrimonial y que, en muchos casos, se encuentra en grave riesgo de conservación. / Amb una extensa tradició constructiva de més de deu segles, la volta és un dels elements més característics de l'arquitectura maia. Aquest sistema de coberta de fàbrica de pedra, basat en el principi d'aproximació de filades, mostra, per una banda, la continuïtat que tingueren les tècniques constructives en aquesta antiga civilització i, d'altra banda, les diferències en l'evolució tecnològica que es produïren entre les diferents regions de les Terres Baixes Maies. Aquesta tesi doctoral aborda l'estudi de la volta maia mitjançant el registre i l'anàlisi minuciós d'una amplia mostra de voltes de diferents zones geogràfiques i períodes cronològics. La informació obtinguda en el treball de camp, complementada amb la de les fonts bibliogràfiques, s'ha introduït en una base de dades de voltes maies dissenyada expressament i que permet arxivar, analitzar i comparar totes les característiques de les voltes. A partir de l'anàlisi d'aquest corpus des d'un punt de vista arquitectònic, atenent a diferents aspectes com la forma, la geometria, la funció, el simbolisme i les característiques constructives de l'espai voltat, amb especial atenció als avenços tecnològics que es produeixen, es proposa una classificació general de la volta maia segons diferents criteris. Durant l'estudi comparatiu de la mostra s'han identificat els trets característics i les peculiaritats de les voltes de diverses zones geogràfiques i s'ha analitzat la seua evolució al llarg del temps, el que permet formular hipòtesis sobre les relacions històriques entre les diferents regions i sobre les possibles transferències del coneixement constructiu. A més, l'observació de l'estat de conservació actual dels edificis estudiats ens ha permés analitzar els processos de deteriorament que afecten a aquestes estructures, i proposar com a conclusió uns criteris generals aplicables a l'excavació, conservació i restauració dels edificis voltats maies, una arquitectura de gran valor patrimonial i que, en molts casos, es troba en greu risc de conservació. / The vault, used by the ancient Maya for more than ten centuries, is one of the most characteristic elements of Mayan architecture. This stone roof system, based on the principle of corbelling, shows, on the one hand, the continuity of construction techniques employed by this ancient civilization and, on the other hand, how technological progress differs between the regions of the Maya Lowlands. The present doctoral thesis examines the Mayan vault by recording and analysing a wide sample of vaults from different geographical zones and chronological periods. The data collected during fieldwork was complemented by results from previous studies and put into a database that was created to archive, analyse and compare all the features of the vaults. This corpus was then analysed from an architectural perspective, taking into account aspects such as form, geometry, function, symbolism and constructive features of the vaulted spaces, and paying special attention to the technological developments that were observed. Based on this analysis, a general classification of the Mayan vault according to various criteria was proposed. The comparative analysis of the sample allowed to identify the particularities and the most characteristic features of the vaults of various geographical areas, as well as to study their development over time. In the light of the results, hypotheses may be formulated on the historical relationships between the different regions and the possible transfers of building knowledge. Moreover, the evaluation of the buildings' current state of conservation allowed the author to determinate the deterioration processes that affect them. Therefore, some general criteria were also proposed for the excavation, conservation and restoration practices in the Mayan vaulted buildings, an architecture with a great heritage value but which often presents serious conservation problems. / Gilabert Sansalvador, L. (2018). La bóveda en la arquitectura maya [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/114768

[EN] The doctoral thesis document presented here approaches studies related to representative cross vaults from heritage buildings constructed after Jaume I king conquered the Valencian territory. The text focuses specifically on vaults ranging from the middle XIII century to the first years of the XVI century. The document contains a general exposure of all of the vaults to give a complete overview, but is focused particularly on the specific study of a selection of these elements. Geometry, Art and Construction are the words that sum up the way the vaults of the period under study was conceived. Geometry and Construction were closely related from their first stages, being impossible the building of such vaults without the geometry and considered as a whole as an art and going further, putting all the elements in conjunction with its historical context, although the specific analysis of certain elements and concrete aspects focuses especially vaults built in the fifteenth century. The exposed thesis has its origin in the work developed to obtain the Master in architectural heritage conservation certificate by the Universitat Politècnica de València. This master work named "Anastylosis of the architectural remains of the Valldigna monastery" was started at 1997 and publicly defended on March 3rd, 2000. For the work on that occasion, the architectonic remains were studied, but the research was directed basically on the star vault which covered the chapter hall before its overthrow. The research stayed, then, opened for deeper further studies, which are approached in this doctoral thesis. The present document exposes a more detailed geometric analysis of the first results obtained in the master work, but now, using a variety of methods- both graphics and mathematics-, together with an study of the architecture, stonework and stereotomy treatises. Also, this study contains a comparative analysis with other contemporary cross vaults focused on their geometry and construction, but putting the spotlight in the comparison with another starry vault which covers the chapel adjoining the hiring hall of the Lonja de Valencia, built at the same time (in the latest years of the XV century). This doctoral thesis points specially in the architectonic research of star vaults pertaining to the late fifteenth century to achieve a geometric approach of its traces techniques, to gain insights about the geometric methods for the design of nerves templates and to do a geometric-constructive analysis of keys, of the springings and of the severies vaults studied in order to obtain spatial hypothesis of how they were thought and generated. Also, another issues are studied as the use of color in the vaults, the contextualization of the contemporaries stonecutters masters, the mason marks, etc. The overall objective set from the outset was to be able to establish a methodology for graphic hypothesis of spatial geometry of missing ribbed vaults built in the period under review of any building or monument by the study of the elements that remained or were known and the establishment of a methodology to hypothesize geometric and constructive generation of vaults feet from the analysis of the same elements. These general objectives are developed from more specific partial objectives. / [ES] La tesis doctoral aborda el estudio de bóvedas de crucería pertenecientes a edificios representativos del territorio valenciano construidos tras la conquista del mismo por el rey Jaume I, y concretamente desde mediados del siglo XIII hasta los primeros años del siglo XVI. Si bien se abordan todas ellas desde aspectos generales para tener una visión de conjunto, la tesis se centra especialmente en el estudio específico de una selección de ellas. Geometría, Arte y Construcción son las palabras que sintetizan el modo con que se aborda la investigación de las bóvedas de crucería del período objeto de estudio. Geometría y Construcción estaban íntimamente ligadas en su gestación; no se entiende la Construcción de dichas bóvedas sin la Geometría y todo ello entendido asimismo como un Arte. Y todo ello puesto en relación con su contexto histórico, aunque el análisis específico de determinados elementos y aspectos concretos se centra especialmente en bóvedas construidas en el siglo XV. La tesis doctoral presentada nace a raíz del trabajo desarrollado para la obtención del título de Máster en conservación del patrimonio arquitectónico por la Universitat Politècnica de València, iniciado el año 1997 y expuesto públicamente el 3 de marzo del año 2000, titulado "Anastilosis de los restos arquitectónicos del monasterio de la Valldigna". La investigación se centró fundamentalmente en la bóveda estrellada que cubría la sala capitular antes de su derrumbe y quedó abierta a un posterior estudio en más profundidad, que es el que se aborda en la presente tesis doctoral. Se realiza en ella un análisis geométrico más detallado de los resultados obtenidos en aquél trabajo empleando distintos métodos -tanto gráficos como matemáticos-, un estudio de los tratados de arquitectura, cantería y estereotomía, así como un análisis comparativo con otras bóvedas de crucería coetáneas en lo que respecta a su geometría y construcción, centrado más específicamente en una bóveda, también estrellada, construida en el mismo período de tiempo (a finales del siglo XV), la que cubre la Capilla contigua a la sala de contrataciones de la Lonja de Valencia. La presente tesis doctoral, se centra especialmente en la investigación arquitectónica de bóvedas de crucería estrelladas de finales del siglo XV para una aproximación geométrica a las trazas de bóvedas estrelladas, los métodos geométricos de diseño de las plantillas de los nervios, el análisis geométrico-constructivo de claves, enjarjes y plementerías de las bóvedas estudiadas con el fin de obtener hipótesis espaciales de cómo se pensaron y generaron. También se tratan otros aspectos como es el empleo del color en las bóvedas de crucería, contextualización de los maestros canteros coetáneos, las marcas de cantero, etc. El objetivo general que se planteó desde un primer momento era el de poder establecer una metodología para obtener hipótesis gráficas de la geometría espacial de bóvedas de crucería desaparecidas construidas en el período objeto de estudio de cualquier edificio o monumento, a partir del estudio de los elementos que quedaran o se conocieran de las mismas y el establecimiento de una metodología que permita plantear hipótesis de generación geométrica y constructiva de bóvedas de crucería en pie a partir del análisis de los mismos elementos. / [CA] La tesi doctoral presentada tracta l'estudi de voltes de creueria pertanyents a edificis representatius del territori valencià construïts després de la conquesta pel Rei Jaume I, i concretament des de mitjans del segle XIII fins els primers anys del segle XVI. A la tesi s'estudien els trets generals de les voltes per tal de tindre una visió de conjunt, tanmateix es centra en l'estudi específic d'una selecció d'aquestes. Geometria, Art i Construcció són les paraules que sintetitzen la manera amb que s'aborda la investigació de les voltes de creueria al període objecte d'estudi. Geometria i Construcció estaven íntimament lligades en la seua gestació; no s'entén la Construcció de les dites voltes sense la Geometria i tot entès, al mateix temps, com un Art. I tot contextualitzat amb el moment històric, encara que l'anàlisi específica de determinats elements i aspectes concrets es centra en voltes construïdes al s. XV. Aquesta tesi doctoral naix arran del treball desenvolupat per a l'obtenció del títol de Màster en conservació del patrimoni arquitectònic per la Universitat Politècnica de València, iniciat l'any 1997 i exposat públicament el 3 de març de l'any 2000, amb el títol "Anastilosis de los restos arquitectónicos del monasterio de la Valldigna" (Simat de Valldigna, Valencia). En aquell moment la investigació es va centrar fonamentalment en la volta estrellada que cobria la sala capitular abans del seu enderroc. La investigació va quedar oberta a un posterior estudi amb més profunditat, que s'aborda a aquesta tesi doctoral. Realitzem una anàlisi geomètrica amb més detall dels resultats obtinguts emprant diferents mètodes -tant gràfics com matemàtics-, un estudi dels tractats d'arquitectura, picapedreria i estereotomia. Així com una anàlisi comparativa amb altres voltes de creueria coetànies semblants en la seua geometria i construcció, centrant-nos més específicament en una volta, també estrellada, construïda en el mateix període de temps (a finals del segle XV), la que cobreix la capilla contigua a la sala de contractacions de la Llotja de València. La nostra tesi es centra, com ja hem dit, especialment en la investigació arquitectònica de voltes de creueria estrellades de finals del S. XV per tal de fer una aproximació geomètrica a les traces de voltes estrellades, els mètodes geomètrics de disseny de plantilles dels nervis, anàlisis geomètrico-constructives de claus, ensarjaments i plementeries de les voltes estudiades per tal d'obtenir hipòtesis espacials de com es van pensar i es van generar. També es tracten altres aspectes com és l'ús del color a les voltes, contextualització dels mestres picapedrers coetanis, les marques de picapedrer, etc. L'objectiu principal que es va plantejar des del primer moment era poder establir una metodologia per obtindré hipòtesis gràfiques de la geometria espacial de les voltes de creueria desaparegudes construïdes al període objecte d'estudi de qualsevol edifici o monument, des de l'estudi dels elements restants o coneguts dels mateixos i l'establiment d'una metodologia que permeta plantejar hipòtesis de generació geomètrica i constructiva de voltes de creueria en peu analitzant els mateixos elements. Els objectius generals es desenvolupen arrel d'uns objectius parcials més específics. / Capilla Tamborero, E. (2016). Geometría, arte y construcción. Las bóvedas de los Siglos XIII a XVI en el entorno valenciano [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63672

Esta tesis hace un estudio teórico de la evolución histórica de las técnicas de arranque de pinturamural así como de los nuevos soportes que se les aplican. Tras la aplicación práctica en probetas de laboratorio de los soportes estudiados, se le confiere un nuevo soporte a las pinturas murales arrancadas de la bóveda de la Iglesia de los Santos Juanes de Valencia. Y se hace una propuesta para su reubicación en el lugar de origen. / Soriano Sancho, MP. (2005). Los frescos de Palomino en la bóveda de la iglesia de los Santos Juanes de Valencia: estudio y aplicación de un nuevo soporte [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1825

[EN] In the first half of the 20th century, Mexico, India and Egypt, embarked in a process of cultural self-affirmation that will live its mark in their national architecture. These three countries are placed in regions with an architectural heritage for thousands of years that, unfortunately, they have been disrespected during the Western occupation. Far from a change taking place, the blind faith in Western culture made them embrace the international style that hardly could be accepted by the lack of technical adequacy and scarcity of economic resources. Against this background, three figures emerged that are the purpose for this study: Hassan Fathy, Juan O'Gorman y Balkrishna V. Doshi. These architects present parallel lives; located obstinately against the century of the specialization and committed to acting as a guard of the local traditions. These architects will try to achieve answers to the questions of architectural identity suitable to their new nations. An identity which modernity is based on the local tradition and the technology adapted to the level of development of their countries and appropriable for their beneficiaries. The study tries to demonstrate the degree of affinity of their discourses, despite the apparent distance of their homelands. We will focus on the strategies to confront those common problems that they found in the course of their works. These strategies will form a common catalogue of architecturally applicable solutions in developing countries who try to reach the benefits of globalization without giving up their cultural roots. / [ES] En la primera mitad del siglo XX, México, India y Egipto, se embarcaron en un proceso de autoafirmación cultural que tendrá su eco en la arquitectura nacional. Se trata de tres estados asentados en regiones con una herencia arquitectónica de miles de años que, lamentablemente, había sido denostada en una lucha de poder durante la ocupación occidental. Lejos de producirse un cambio, la fe ciega en occidente les hizo abrazar un estilo internacional que a duras penas podía ser aceptado por la falta de adecuación técnica y carestía de recursos económicos. Ante este panorama, surgieron las tres figuras que son objeto de estudio: Hassan Fathy, Juan O'Gorman y Balkrishna V. Doshi. Estos arquitectos presentan vidas paralelas; ubicadas tercamente a contracorriente en el siglo de la especialización y empeñadas en actuar como centinelas de las tradiciones locales. Los tres arquitectos tratarán de lograr respuestas a las cuestiones de identidad arquitectónica dentro de sus naciones embrionarias. Una identidad cuya modernidad se base en la tradición local y la tecnología apropiada al nivel de desarrollo de sus países natales y apropiable por sus beneficiarios. El estudio pretende demostrar el grado de afinidad de sus discursos, pese a la lejanía aparente de sus países de origen. Se incidirá sobre sus estrategias para afrontar aquellos problemas comunes que se encontraron en el ejercicio de su profesión. Estas estrategias configurarán un catálogo común de soluciones arquitectónicas aplicables en países en vías de desarrollo que pretendan alcanzar los beneficios de la globalización sin renunciar a sus orígenes. / [CA] En la primera meitat del segle XX, Mèxic, Índia i Egipte, es van embarcar en un procés d'autoafirmació cultural que tindrà el seu ressò en l'arquitectura nacional. Es tracta de tres estats assentats en regions amb una herència arquitectònica de milers d'anys que, lamentablement, havia estat injuriada en una lluita de poder durant l'ocupació occidental. Lluny de produir-se un canvi, la fe cega en occident els va fer abraçar un estil internacional que amb prou feines podia ser acceptat per la falta d'adequació tècnica i carestia de recursos econòmics. Davant aquest panorama, van sorgir les tres figures que són objecte d'estudi: Hassan Fathy, Juan O'Gorman i Balkrishna V. Doshi. Aquests arquitectes presenten vides paral·leles; situades tossudament a contracorrent al segle de l'especialització i obstinades a actuar com a sentinelles de les tradicions locals. Els tres arquitectes tractaran d'aconseguir respostes a les qüestions d'identitat arquitectònica dins de les seves nacions embrionàries. Una identitat moderna basada en la tradició local i la tecnologia apropiada al nivell de desenvolupament dels seus països natals i apropiable pels seus beneficiaris. L'estudi pretén demostrar el grau d'afinitat dels seus discursos, malgrat la llunyania aparent dels seus països d'origen. S'incidirà sobre les seves estratègies per afrontar aquells problemes comuns que es van trobar en l'exercici de la seva professió. Aquestes estratègies configuraran un catàleg comú de solucions arquitectòniques aplicables en països en vies de desenvolupament que pretenguin aconseguir els beneficis de la globalització sense renunciar als seus orígens. / Artola Dols, S. (2015). VIDAS PARALELAS: HASSAN FATHY, JUAN O'GORMAN Y BALKRISHNA DOSHI. Paralelismos y divergencias a través de sus obras y teorías sobre arquitectura en el contexto postcolonial [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59435