No description available.

I denna studie analyseras och jämförs tre inspelningar av Elgars cellokonsert sats 1 i relation till notskriften med syftet att visa på hur samma verk kan låta så olika beroende på vem som spelar det. Jag har valt tre inspelningar, en med Pablo Casals som solist, en med Jacqueline du Pré, och en videoinspelning av mig själv när jag spelar cellokonserten med Kungliga Musikhögskolans symfoniorkester. I referens till partituret jämför jag vad som står skrivet med hur de olika cellisterna har valt att tolka Elgars notskrift. Min tes är att hur detaljerad notskriften än är så kommer det alltid att finnas utrymme för att behöva tolka vad kompositören menat. Resultatet i slutet av studien visar på att de tre versionerna av Elgars cellokonsert utförs olika i förhållande till notskriften och varandra. Detta bevisar att framföraren alltid behöver tolka notskriften, och att musiker kommer tolka samma notation på olika sätt.

My study addresses how and why responses to the act of self-immolation often involve desensitized reactions, such as the use of puns. Self-immolation was once more respected and influential than it is today. The best example of this is Thich Quang Duc’s 1963 self-immolation protest that may have profoundly affected the Vietnam War. To understand the transition from Duc’s self-immolation to our current times, I contextualize the rhetoric involved in self-immolation throughout history, culture, religion, and media. Integral to self-immolation is its body rhetoric that prompts rhetorical discourse. This discourse involves performative rhetoric, the disputed cause of the self-immolator, the mediation of the self-immolation, and the audience response. I consider current online user responses from various online spaces that report and/or react to recent self-immolations in America. My findings indicate that self-immolation is still able to challenge American ideologies, profoundly influence audiences, and prompt critical rhetorical discourse / The rhetoric of self-immolation -- Theorizing self-immolation rhetoric -- The self-immolation situation in India and Buddhism -- The self-immolation situation in America -- The self-immolation of Daniel Shaull and Cecelia Casals. / Department of English

No description available.

This diploma work aims to map to some depth the history of piano trio, to introduce the reader to individual pieces for this arrangement, to present the origins and fortunes of the leading Czech and international ensembles, and to compare their way of interpretation. In the first part of this document we will take a look at the absolute beginnings of chamber music and later development of this musical segment. We will concentrate on the history of the trio, developed from trio sonata that become the principal chamber type during baroque. At the turn of 18th and 19th century we can see its present form. It became one of the most popular musical forms, taking an important place in the work of all four "Viennese classics". We can find some occasional piano trios from Haydn and Mozart, composed primarily for the purpose of private conduction of music. Piano trios of L. v. Beethoven and F. Schubert however present a decisive step in the direction of artistic originality. Mature work of these authors represents zenith of the genre, successfully maintained later on by Schumann, Brahms, Dvořák, Smetana and other romantic representatives, who were using the form as ideal means to convey the most internal of their feelings. Meeting of three completely different instruments allows the composers to merge...

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances. / The thesis presents a historical description of the various initiatives in leisure-time education which were carried out in the city of Girona during the current century up to the year 1981. The research begins with the first infant and the junior free-time activities which took place in this city, and analyses more than thirty different initiatives throughout the century until the year 1981, when the Generalitat de Catalunya (regional government of Catalonia) took charge of operations in this sector and formulated the first legislation concerning free-time schools and the training of monitors and head teachers. The historical research is presented in three main chapters which analyze the proposals and activities carried out by government (municipal, provincial, regional or national, the Catholic church (mainly at a diocesan level, but also through some parish initiatives) and civil society, combining in this last category those initiatives proposed by private bodies and by the associative movement. The research is especially focused on summer activities (schools, centers, camps, etc.) and studies, among other things, their aims, their methodological proposals, the training of staff, and the children and young people who participated. The intention is to contribute material which is valid for a deeper reflection on leisure-time education and which will help to configure a small part of the history on non-formal education.