Contending with a changing climate presents a necessary push for planning. Although climate change is considered a global environmental problem requiring a global commitment and trans-national action, more and more, policymakers are recognizing the vital need for action at the local level. In the US, especially in the absence of national climate legislation, many local governments have begun developing strategic plans, or climate action plans (CAPs), to address adapting to impacts of climate change and mitigating greenhouse gas emissions. This thesis involves case studies of Portland, OR and Chicago, IL, cities with recently adopted CAPs and with considerable recognition in the field. The analysis involves an evaluation each city’s CAP and an evaluation of its implementation. The studies help elicit an understanding of the measures cites are employing to mitigate climate change and determine ways the planning profession can better assist communities in climate policy development and its prompt implementation.

No description available.

The global steel industry is responsible for 7% of the global greenhouse gas emissions and stands in front of big challenges when it comes to reducing emissions. With the Paris agreement as a basis and the recent legislations and propositions regarding emission reduction and mitigation targets, the industry as a whole is in need of clear and structured frameworks for conducting comprehensive mitigation targets and extensive action plans in their strategic sustainability planning. By analyzing how strategic sustainability planning in the global steel industry is currently used, a thorough literature study has been conducted regarding the current state of action. Further, a compilation of different strategic planning frameworks have been made to see how different frameworks could be summarized in relation to the Corporate Sustainability Reporting Directive (CSRD) in order to establish an exhaustive approach to climate action in the steel industry. By implementing such frameworks together with a backcasting method based on a modified mPB process called strategic sustainability planning process (SSPP) in this study, a proposed outline of a climate action plan could be made based on a case study on the steel manufacturer Ovako Sweden AB in Hällefors. A mitigation LEAP model could be conducted by integrating the backcasting method in the LEAP model and evaluated based on four constructed mitigation scenarios and the compilation of frameworks. Further End-of-Pipe technologies could be evaluated based on the results from the LEAP model and literature findings.  Based on the findings, it becomes clear that a uniting of several strategic planning frameworks is needed in order to cover the entire spectrum of functions in strategic planning of mitigation action. Further, the results highlight the importance and dependence of adapting to policy and technological advancement in the steel industry, and that few but rather substantial investments can play a big role in the transition to green production. In the case for Ovakos production site in Hällefors, the change of the ear-marked electricity contract played a big role in scope 2 emissions, where a decrease of about 68% was made by phasing out the use of fossil fuels. Based on the methodology and depending on the scenario, a reduction of production related emissions by 97% could be achieved. Further, the use of end-of-pipe technologies, emission mitigation is obtained as well as a potential for circular economy initiatives based on the residual products accomplished by the technologies. / Den globala stålindustrin är ansvarig för 7% av de globala växthusgasutsläppen och står inför stora utmaningar vad gäller att minska deras utsläpp. Med Parisavtalet som fundament, och de senaste lagstiftningarna och propositionerna rörande utsläppsminskning och åtgärdsplaner för reduktion, är branschen som helhet i behov av tydliga och strukturerade ramverk för att genomföra omfattande reduktionsmål och omfattande åtgärdsplaner i sin strategiska hållbarhetsplanering. Genom att analysera hur strategisk hållbarhetsplanering i den globala stålindustrin för närvarande används, har en grundlig litteraturstudie genomförts kopplat till den nuvarande statusen av åtgärder. Dessutom har en sammanställning av olika strategiska ramverk verkställts för att se hur olika ramverk skulle kunna sammanfattas i förhållande till CSRD. Detta för att etablera ett heltäckande tillvägagångssätt för klimatåtgärder inom stålindustrin. Genom att tillsammans med en backcasting metod baserad på mPB, som i denna studie kallas för process för strategisk hållbarhetsplanering (SSPP), kunde en föreslagen struktur för en klimatåtgärdsplan göras baserad på en fallstudie om ståltillverkaren Ovako Sweden AB i Hällefors. En utsläppsreduktionsmodell i LEAP kunde genomföras genom att integrera backcastingen i LEAP-modellen och utvärderas baserat på fyra konstruerade framtidsscenarier och sammanställningen av ramverk. Vidare kunde slutbehandlingstekniker (end-of-pipe technologies) baserade på resultaten från LEAP- modellen och litteraturstudien utvärderas.  Baserat på resultaten framgår det att en förening av flera strategiska planeringsramar behövs för att täcka hela spektrumet av funktioner i strategisk planering av åtgärder för utsläppsminskning. Vidare belyser resultaten vikten och beroendet av att anpassasig till politiska och tekniska framsteg inom stålindustrin, och att få men betydande investeringar kan spela en stor roll i övergången till grön produktion. I fallet med Ovakos produktionsanläggning i Hällefors spelade förändringen av den öronmärkta elavtalet en stor roll för minskningen av scope 2-utsläpp, där en minskning med 68% gjordes genom att avveckla användningen av fossila bränslen i elavtalet. Baserat på metoden och beroende på scenario, kunde en minskning av produktionsrelaterade utsläpp med 97% uppnås. Vidare uppnås utsläppsminskning med användning av slutbehandlingstekniker och cirkulära ekonomiinitiativ baserade på de restprodukter som uppnås genom de teknikerna.

No description available.

Denna studie undersöker förutsättningarna för implementering av EU:s nya skogsstrategi i en flernivåstyrningskontext. Policykonflikter har varit framträdande inom olika områden, inte minst inom skogspolitiken, och skogsägare har haft svårigheter att navigera bland de regleringar som finns både på nationell och EU-nivå. Därför fokuserar denna uppsats på den övergripande forskningsfrågan: Är skogspolitiken samstämmig? Genom att analysera och jämföra policykoherensen mellan EU:s skogsstrategi och två viktiga svenska policydokument – klimathandlingsplanen från 2023 och strategin för biologisk mångfald och ekosystemtjänster från 2013 – syftar studien till att belysa hur väl dessa strategier samverkar och är samstämmiga inom skogspolitiken på både EU- och nationell nivå. Studien finner överensstämmelser mellan vissa mål i EU:s skogsstrategi och de svenska dokumenten, vilket indikerar en potential för implementering. Samtidigt identifieras konflikter mellan vissa policys, särskilt vad gäller prioriteringar och tidsramar. Dessa avvikelser minskar policykoherensen och skapar hinder för en effektiv implementering av EU:s skogsstrategi i Sverige. Studien bidrar därmed till en ökad förståelse av skogspolitikens samstämmighet och belyser utmaningar för implementeringen av mål på olika nivåer inom den svenska skogspolitiken.

Tesis por compendio / [ES] Actualmente, los responsables de tomar decisiones contra el cambio climático carecen de herramientas para desarrollar inventarios de emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) con suficiente rigor científico-técnico y precisión para priorizar e invertir los recursos disponibles de manera eficiente en las medidas necesarias para luchar contra el cambio climático. Por ello, en esta tesis se expone el desarrollo de un sistema de información territorial y sectorial (SITE) para monitorear las emisiones de GEI que sirva como herramienta de gobernanza climática local y regional. SITE combina las ventajas de los enfoques metodológicos descendente o top-down (de arriba hacia abajo) y ascendente o bottom-up (de abajo hacia arriba), para lograr un enfoque híbrido innovador para contabilizar y gestionar de manera eficiente las emisiones de GEI. Por tanto, en esta tesis se definen los diferentes desarrollos metodológicos, tanto generales como específicos de sectores clave del Panel Intergubernamental de Cambio Climático (IPPC) (edificación, transporte, sector forestal, etc.), un desarrollo informático para la parte de SITE que se ejecuta del lado del servidor, que de ahora en adelante denominaremos back-end del sistema, y siete implementaciones como casos de estudio representativos, a diferentes escalas y aplicados sobre diferentes sectores. Estas implementaciones a diferentes escalas y sectores demuestran el potencial del sistema como herramienta de apoyo en la toma de decisión contra el cambio climático a nivel regional y local. Las diferentes implementaciones en casos piloto representativos, tanto a nivel regional en la Comunitat Valenciana como a nivel local en municipios grandes (València) y medianos (Quart de Poblet y Llíria) muestran el potencial de adaptación territorial y sectorial que tiene la herramienta. Las metodologías desarrolladas para los sectores específicos de tráfico rodado, edificación o sector forestal, ofrecen cuantificaciones con una resolución espacial con gran capacidad de optimizar las políticas locales y regionales. Por tanto, la herramienta cuenta con un gran potencial de escalabilidad y gran capacidad de mejora continua mediante la inclusión de nuevos enfoques metodológicos, adaptación de las metodologías a la disponibilidad de datos, metodologías concretas para sectores clave y actualización a las mejores metodologías disponibles derivadas de actividades de investigación de la comunidad científica. / [CA] Actualment, els responsables de prendre decisions contra el canvi climàtic no tenen eines per aconseguir inventaris d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) amb prou cientificotècnic rigor, precisió i integritat per invertir els recursos disponibles de manera eficient en les mesures necessàries contra el canvi climàtic. Per això, en aquesta tesis se exposa el desenvolupa un sistema d'informació territorial i sectorial (SITE) per monitoritzar les emissions de GEH com a eina de governança climàtica local i regional. Aquest sistema combina els avantatges dels enfocaments metodològics descendent o top-down (de dalt a baix) i ascendent o bottom-up (de baix a dalt), per aconseguir un enfocament híbrid innovador per comptabilitzar i gestionar de manera eficient les emissions de GEH. Per tant, en aquesta tesi doctoral es descriuen els diferents desenvolupaments metodològics, tant generals com específics de sectors clau del Panel Intergovernamental contra el Canvi Climàtic (edificació, transport, forestal, etc.), un desenvolupament informàtic per al back-end del sistema i set implementacions com a casos d'estudi representatius, a diferents escales, amb els diferents enfocaments metodològics i aplicats sobre diferents sectors. Això queda descrit en sis capítols. Aquestes implementacions a diferents escales i sectors demostren el potencial del sistema com a eina de suport en la presa de decisió contra el canvi climàtic a nivell regional i local. Les diferents implementacions en casos pilot representatius, tant a nivell regional a la Comunitat Valenciana com a nivell local en municipis grans (València) i mitjans (Quart de Poblet i Llíria,) mostren el potencial d'adaptació territorial i sectorial que té l'eina. Les metodologies desenvolupades per als sectors específics de trànsit rodat, edificació i forestal, ofereixen quantificacions amb una resolució espacial amb gran capacitat d'optimitzar les polítiques locals i regionals. Per tant, l'eina compta amb un gran potencial d'escalabilitat i gran capacitat de millora contínua mitjançant la inclusió de nous enfocaments metodològics, adaptació de les metodologies a la disponibilitat de dades, metodologies concretes per a sectors clau, i actualització a les millors metodologies disponibles derivades de activitats de investigació de la comunitat científica. / [EN] Currently, regional and local decision-makers lack of tools to achieve greenhouse gases (GHG) emissions inventories with enough rigor, accuracy and completeness in order to prioritize available resources efficiently against climate change. Thus, in this thesis the development of a territorial and sectoral information system (SITE) to monitor GHG emissions as a local and regional climate governance tool is exposed. This system combines the advantages of both, top-down and bottom-up approaches, to achieve an innovative hybrid approach to account and manage efficiently GHG emissions. Furthermore, this thesis defines the methodologies developed, a computer proposal for the back-end of the system and seven implementations as representative case studies at different scales (local and regional level), with the different methodological approaches and applied to different sectors. Thus, these implementations demonstrate the potential of the system as decision-making tool against climate change at the regional and local level as climate governance tool. The different implementations in representative pilot cases, both at the regional level in the Valencian Community and at the local level in large (Valencia) and medium-sized municipalities (Quart de Poblet and Llíria) demonstrate the potential for territorial and sectoral adaptation of the system developed. The methodologies developed for the specific sectors of road transport, building and forestry, offer quantifications with a spatial resolution with a great capacity to optimize local and regional policies. Therefore, the tool has a great potential for scalability and a great capacity for continuous improvement through the inclusion of new methodological approaches, adapting the methodologies to the availability of data, specific methodologies for key sectors, and updating to the best methodologies available in the scientific community. / Lorenzo Sáez, E. (2022). Desarrollo de una herramienta integral de gestión de gases de efecto invernadero para la toma de decisión contra el cambio climático a nivel regional y local en la Comunitat Valenciana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181662 / Compendio

This report analyzes the current greenhouse gas emissions inventory for The University of Texas at Austin (UT-Austin), reviews the carbon reduction strategies being implemented at UT-Austin and other peer institutions, and offers recommendations for strategies that could reduce greenhouse gas emissions at UT-Austin in the future. / text