Tahar Ben Jelloun est très vraisemblablement l’un des écrivains de la francophonie les plus traduits dans le monde. Marocain d’origine, et philosophe de formation, il écrit en français mais trouve son inspiration principalement dans la culture maghrébine qui est la sienne. Le dessein de cette thèse a pour objectif de relier cette dualité chez l’écrivain à travers les thèmes qui lui sont chers : la société, la femme, la religion, mais aussi le rêve et l’imaginaire. Nous avons en effet cherché à dévoiler ce qui compose à la fois la volonté d’engagement de l’écrivain dans la réalité contemporaine, mais aussi son refuge dans le rêve et la parole poétique. Nous avons tenté par notre travail de rechercher dans ses premiers romans que sont Harrouda (1973), Moha le fou, Moha le sage (1978), et le diptyque L’Enfant de sable (1985) et La Nuit sacrée (1987), la genèse de l’écriture Jellounienne, aujourd’hui reconnue comme éminemment sociale, tout en étant consacrée pour sa sensibilité poétique et sa qualité littéraire. La démarche s’est voulue progressive, afin d’approcher toutes les facettes de cet écrivain, à la fois populaire et complexe, par le repérage de l’intertextualité et des dialogismes à travers les mythes, les références au corpus littéraire occidental et arabo-islamique, ainsi qu’à travers les discours divers appartenant à l’oralité. Notre étude s’est particulièrement intéressée aux effets de ces dialogismes et du travail d’interaction entre la langue française et la langue maternelle de l’écrivain, comme point d’orgue / Tahar Ben Jelloun is certainly one of the most francophone countries writer translated in the world. Moroccan by bis country of origin, and philosopher by training, he writes in french but mainly draws bis inspiration from the culture of the maghreb where he corne from. The intention of this thesis aims to linic up this duality in the writer through his favorite following themes: society, women, religion, but also the dream and imagination. In fact, we have sought to uncover what made both of commitment of the writer in the contemporary reality, but also bis refuge in dreams and the poetic word. We tried to search in bis first novels which are : Harrouda (1973), Moha le fou, Moha le sage (1978), and the diptych L’Enfant de sable (1985) and La Nuit sacrée (1987), the genesis of Jellounienne writing, currently recognized as eminently social, while being devoted to bis poetic sensibility and literary quality. The approach was intended progressive, to collect ail faces of this writer, both popular and complex, through the identification of intertextuality and dialogisms through myths, references to the western and arab-islamic literary corpus, as weil as through various discourses belonging to orality. Our study is particularly interested in the effects of this dialogism and work of interaction between the french language and the native one of the writer, as the highlight

No description available.

Dintre del corpus de la narrativa oral dels ndowe (zona costanera del sud del Camerun, de la Guinea Equatorial continental i del nord del Gabon) existeix un grup de rondalles que presenten un tret distintiu original: el fet de compartir un cert nombre de personatges, que hi són perfectament tipificats: i que figuren una família, el cap de la qual s'anomena "Ndjambu" (nom de l'avantpassat mític).L'estudi d'aquestes rondalles pretén copsar-ne el funcionament i el significat. El punt de partida per a això són els estudis de Vladimir Propp i d'altres investigadors: i, a més a més d'aplicar-hi el mètode formalista del teòric rus, vol ampliar la recerca envers determinats punts en què Propp va incidir poc:* el concepte teòric de rondalla, en oposició al concepte de llegenda.* el criteri de classificació.* la importància estructural dels personatges.Dintre del cicle, els començaments de les rondalles esdevenen determinants: la dissort que un personatge concret introdueix en una situació inicial sostinguda per personatges concrets, dóna lloc a una trama narrativa que es desenvolupa a partir d'oposicions simples; i permet la seva adscripció a un sistema de grups i subgrups, dintre del qual es poden arribar a precisar:- Rondalles que funcionen com a nucli del cicle i rondalles que en són complementàries.- Rondalles on personatges determinats assumeixen una funció estructural i rondalles on els mateixos personatges acompleixen una funció biogràfica.Enfront de la divisió clàssica dels gèneres narratius orals (rondalla = inversemblant; llegenda = vertadera), es consideren els gèneres a partir de l'oposició dels tipus d'heroi que es poden trobar en el conjunt de la literatura oral ndowe: i la introducció del concepte normatiu de versemblança fa descubrir la lògica interna del cicle: la defensa de l'ordre tradicional, basat en la familia i el culte als avantpassats.Finalment, els paral·lelismes que hom pot establir entre aquestes rondalles i algunes societats iniciàtiques, sobretot femenines, assenyalen l'origen probable del cicle i el situen en el context de tota una colla de manifestacions socials, religioses i culturals, que tenen l'objectiu comú de defensar la societat tradicional enfront del nou ordre occidental. / In the corpus of the oral narrative art of the Ndowe (coastal zone of Southern Cameroons, of continental Equatorial Guinea and of Northern Gabon) there is a group of folk-tales which have an original distinctive feature: the fact of sharing a certain quantity of characters, who are there perfectly typified: and who represent a family, whose head is called "Ndjambu" (name of the mythical ancestor).The study of these tales seeks to capture their operation and meaning. Starting point for this are Vladimir Propp's and other researchers' studies; and, besides applying the formalistic method of the Russian theoretician, it wishes to enlarge the research towards specific items which Propp fall into scarcely:* the theoretical concept of folk-tale, in opposition to the concept of legend.* classification criterion.* characters' structural importance.Inside the cycle, beginnings of the tales become determining: the disgrace that a specific character brings in an initial situation kept by specific characters, causes a narrative plot which develops from simple oppositions: and it allows their attachment to a system of groups and subgroups, inside which can be determined:- tales which work as nucleus of the cycle and tales which are their complementary ones.- tales where specific characters assume a structural function and tales where the same characters assumes a biographic function.Facing the classical division of the oral narrative genres (folk-tale = unlikely: legend = true), genres are considered from the opposition of the hero patterns which can be found in the whole of the Ndowe oral literature: and the introduction of the normative concept of verisimilitude gets to discover the cycle inside logic: the defence of the traditional order, based on family and homage to ancestors.Finally, the parallelisms which can be established between these folk-tales and some initiation societies, especially feminine ones, indicate the likely origin of the cycle; and it places it in the context of a whole group of social, religious and cultural manifestations, which have the common aim of defending traditional society facing the new occidental order.

Tesi dott.--Facoltà di lettere--Università di Zurigo, 1997. / Bibliogr. p. 343-372. Index.

Mémoire d'orthophonie : Médecine : Nantes : 2008. / Bibliogr.

Thèse de doctorat : Littérature française : Rennes 2 : 2007. / Bibliogr. p. 572-574. Index.

No description available.

No description available.

La presente tesis indaga en un campo de conocimiento hasta ahora muy poco explorado por la disciplina sociológica: el imaginario social de la infancia. Los datos proporcionados por nuestra investigación buscan construir un puente sociológico entre los adultos y el mundo social de los niños y niñas. El objetivo de nuestro estudio era analizar la influencia del currículum oculto de los cuentos infantiles en la configuración de las representaciones sociales de los menores. Partiendo de un estudio exploratorio de los cuentos infantiles de los libros de texto en Cataluña y Chile, elaboramos un modelo teórico para describir la estructura de cierto tipo de relatos (entre un 20% y un 30% de la muestra), en los que subyacía un mensaje disciplinario que favorecía la adquisición acrítica de las normas. Más allá del contenido ideológico de los textos, encontramos una estructura de relato latente que promovía en los lectores una comprensión reificada de la realidad social. En este tipo de narraciones el orden normativo era fundamentado y reafirmado mediante su vinculación a un mundo suprasocial paralelo. Asimismo, el conflicto generado por la transgresión de las normas, era resuelto en el relato mediante la intervención de agentes externos a la comunidad, propiciando de esta forma un proceso de reificación.

Thèse (M.A.)--Université d'Ottawa, 1997. / Comprend des réf. bibliogr.