In order to meet the customer demands and remain competitive in a market where product life cycles are every day shorter, companies are forced to update their product portfolios continuously. The process for phasing the products in the company portfolios (i.e. introducing the new products and deleting the old ones) is known as the Phase-In/Phase-Out (PIPO) Process or Rollover Process. In most of the companies, there is a lack of formal processes for planning the phasings, eliminating the obsolete products and introducing the updated ones. However, a good planning is a key point to succeed and to create a lower impact on customers. Moreover, to achieve the best results, a cross-functional department organization is necessary to share the correct information at the correct time. This Degree Project has been carried out at Coty France, in the Demand Planning Department. This department is responsible for deciding the discontinuation dates and managing the switches of the products. This Master Thesis focuses on determining a methodology to share the information among the departments involved in the PIPO process and creating a tool to estimate the discontinuation dates. Clear procedures have been defined for phasing the products and an Excel tool has been created to calculate the dates. Finally, to validate the final solution proposed, an analysis of the Customer Service Level has been performed to confirm that the use of these procedures reduces the impact on customers. / För att möta kundernas krav och förbli konkurrenskraftiga på en marknad där produktlivscyklerna är kortare varje dag tvingas företag att uppdatera sina produktportföljer kontinuerligt. Processen för fasering av produkterna i företagsportföljerna (dvs. introduktion av de nya produkterna och radering av de gamla) är känd som Phase-In/Phase-Out (PIPO)-processen eller Rolloverprocessen. I de flesta av företagen saknas formella processer för att planera faserna, eliminera de föråldrade produkterna och introducera de uppdaterade. En bra planering är dock en nyckelpunkt för att lyckas och skapa en lägre inverkan på kunderna. För att uppnå bästa resultat krävs dessutom en tvärfunktionell avdelningsorganisation för att dela rätt information vid rätt tidpunkt. Detta examensprojekt har genomförts i Coty France, i Demand Planning Department. Denna avdelning ansvarar för att bestämma avslutningsdatum och hantera switcharna av produkterna. Detta examensarbete fokuserar på att bestämma en metod för att dela informationen mellan de avdelningar som är involverade i PIPO-processen och skapa ett verktyg för att uppskatta avslutningsdatum. Tydliga procedurer har definierats för fasning av produkterna och ett Excelverktyg har skapats för att beräkna datum. Slutligen, för att validera den föreslagna slutliga lösningen, har en analys av kundtjänstnivån genomförts för att bekräfta att användningen av dessa procedurer minskar påverkan på kunderna.

The classification of North American species of Prionus (Prionus) Geoffroy is reevaluated, with three subgenera recognized: P. (Antennalia) Casey, revived status, P. (Neopolyarthron) Semenov, revived status, and P. (Prionus). Prionus (Neopolyarthron) is revised and consists of P. imbricornis (Linnaeus), P. debilis Casey, revived status, and P. cuneatus Casey, revived status, with the latter two species removed from synonymy with P. imbricornis. Prionus robustus Casey, new synonymy, and P. fissicornis parviceps Casey, revised synonymy, are transferred from synonymy with P. imbricornis to synonymy with P. cuneatus and P. fissicornis respectively. Keys to North American subgenera of Prionus and to species of P. (Neopolyarthron) are provided. Species of P. (Neopolyarthron) are redescribed, diagnosed, and illustrated, and the distribution, hosts, habitat, and conservation status of each are discussed. Species distribution maps are provided, along with 26 new state records. Prionus fissicornis is diagnosed, and type specimens of its synonyms are reviewed and illustrated.

Tesis por compendio / The Lack of Homogeneity in the Product (LHP) appears in productive processes with raw materials, which directly stem from nature and/or production processes with operations that confer heterogeneity to the characteristics of the outputs obtained, even when the inputs used are homogeneous. LHP appears in different sectors such as ceramic tile, horticulture, marble, snacks, among others. LHP becomes a managerial problem when customers require to be served with homogeneous product. Supply chains responsible to provide homogeneous product face the need to include classification activities in their productive processes to obtain sub-lots of homogeneous product. Due to the inherent LHP uncertainty, these homogeneous sub-lots will not be known until the product have been produced and classified. An improper management of the LHP can have a very negative impact on the customers' satisfaction due to inconsistencies in the answer to their requirements and also on the Supply Chain's efficiency. The Order Promising Process (OPP) appears as a key element for properly managing the LHP in order to ensure the matching of uncertain homogeneous supply with customer order proposals. The OPP refers to the set of business activities that are triggered to provide a response to the orders from customers. These activities are related to the acceptance/rejection decision, and to set delivery dates. For supply chains affected by the LHP, the OPP must consider the homogeneity as another requirement in the answer to the orders. Besides, due to the LHP inherent uncertainty, discrepancies between the real and planned homogeneous quantities might provoke that previously committed orders cannot be served. The Shortage Planning (SP) process intends to find alternatives in order to minimise the negative impact on customers and the supply chain. Considering LHP in the OPP brings a set of new challenging features to be addressed. The conventional approach of assuming homogeneity in the product for the master production schedule (MPS) and the quantities Available-To-Promise (ATP) derived from it is no longer adequate. Instead, both the MPS and ATP should be handled in terms of homogeneous sub-lots. Since the exact quantity of homogeneous product from the planned lots in the MPS is not exactly known until the classification activities have been performed, the ATP also inherits this uncertainty, bringing a new level of complexity. Non-homogeneous product cannot be accumulated in order to fulfil future incoming orders. Even more, if the product handled is perishable, the homogeneity management becomes considerably more complex. This is because the state of the product is dynamic with time and related variables to it, like quality, price, etc., could change with time. This situation could bring unexpected wasting costs apart from the shortages already mentioned. The perishability factor is itself another source of uncertainty associated to the LHP. This dissertation proposes a conceptual framework and different mathematical programming models and tools, in both deterministic and uncertainty environments, in order to support the OPP and SP under LHP's effect. The aim is to provide a reliable commitment with customer orders looking for a high service level not just in the due date and quantity but also in the homogeneity requirements. The modelling of the characteristics inherent to LHP under deterministic context constitutes itself one of the main contribution of this dissertation. Another novelty consists in the inclusion of uncertainty in the definition of homogeneous sub-lots, their quantities and their dynamic state and value. The uncertainty modelling approach proposed is mainly based on the application of fuzzy set theory and possibility theory. The proposed mathematical models and tools have been validated in real cases of SC, specifically in the ceramic tile sector for non perishables, and in the fruit sector for perishables. The results show a ... / La Falta de Homogeneidad en el Producto (LHP, por sus siglas del inglés ``Lack of Homogeneity in the Product'') aparece en procesos productivos con materias primas que derivan directamente de la naturaleza y/o procesos de producción con operaciones que confieren heterogeneidad a las características de los productos obtenidos, incluso cuando los insumos utilizados son homogéneos. La LHP aparece en diferentes sectores como la cerámica, horticultura, mármol, snacks, entre otros. Se convierte en un problema gerencial cuando los clientes requieren homogeneidad en el producto y las cadenas de suministro enfrentan la necesidad de incluir actividades de clasificación en sus procesos productivos para obtener sub-lotes de producto homogéneo. Debido a la incertidumbre inherente a la LHP, los sub-lotes homogéneos y su cantidad no serán conocidos hasta que el producto haya sido producido y clasificado. Una gestión inadecuada de la LHP puede tener un impacto muy negativo en la satisfacción de los clientes debido a inconsistencias en la respuesta a sus requerimientos y también en la eficacia de la Cadena de Suministro. El Proceso de Comprometer de Pedido (OPP, por sus siglas del inglés ``Order Promising Process'') aparece como un elemento clave para gestionar adecuadamente la LHP, con el fin de asegurar la coincidencia entre el suministro incierto de producto homogéneo y las propuestas de pedido del cliente. El OPP se refiere al conjunto de actividades empresariales realizadas para proporcionar una respuesta a las órdenes de los clientes. Estas actividades están relacionadas con las decisiones de aceptación/rechazo, y establecimiento de fechas de entrega para las órdenes del cliente. En las cadenas de suministro afectadas por la LHP, el OPP debe considerar la homogeneidad como otro requisito adicional en la respuesta a los pedidos. Además, debido a la incertidumbre intrínseca de la LHP, las discrepancias entre las cantidades homogéneas reales y planificadas podrían provocar que las órdenes comprometidas anteriormente no puedan ser completadas debido a la escasez de producto. El proceso de planificación de la escasez (SP, por sus siglas del inglés "Shortage Planning") se encarga de encontrar alternativas para minimizar este impacto negativo en los clientes y la cadena de suministro. Considerar la LHP dentro del OPP implica un conjunto nuevo de características desafiantes que deben ser abordadas. El enfoque convencional de asumir la homogeneidad en el producto para el programa maestro de producción (MPS, por sus siglas del inglés "Master Production Schedule") y las cantidades disponibles a comprometer (ATP, por sus siglas del inglés "Available-To-Promise") derivadas de él, no es adecuado. En cambio, tanto el MPS como el ATP deben manejarse en términos de sub-lotes homogéneos. Dado que la cantidad exacta de producto homogéneo de los lotes previstos en el MPS no se sabe exactamente hasta que se han realizado las actividades de clasificación, el ATP también hereda esta incertidumbre, trayendo un nuevo nivel de complejidad. El producto no homogéneo no se puede acumular para satisfacer futuras órdenes entrantes. Más aún, si el producto manipulado es perecedero, el manejo de la homogeneidad se vuelve mucho más complejo. Esto se debe a que el estado del producto es dinámico en el tiempo, y variables relacionadas como calidad, precio, etc., podrían también cambiar con el tiempo. Esta situación puede provocar costos inesperados de desperdicio aparte de la escasez ya mencionada. El factor de perecedero es en sí mismo otra fuente de incertidumbre asociada a la LHP. Esta disertación propone un marco conceptual y diferentes modelos y herramientas de programación matemática, tanto en entornos deterministas como de incertidumbre, para apoyar al OPP y SP considerando el efecto de LHP. El objetivo es proporcionar un compromiso fiable con los pedidos de los clientes en busca de un alto nivel de servicio no s / La Falta d'Homogeneïtat en el Producte (LHP, per les seues sigles de l'anglés ''Lack of Homogeneity in the Product'') apareix en processos productius amb matèries primes que deriven directament de la natura i/o processos de producció amb operacions que conferixen heterogeneïtat a les característiques dels productes obtinguts, fins i tot quan les entrades utilitzades són homogènies . La LHP apareix en diferents sectors com la ceràmica, horticultura, marbre, snacks, entre altres. Es convertix en un problema gerencial quan els clients requereixen homogeneïtat en el producte i les cadenes de subministrament enfronten la necessitat d'incloure activitats de classificació en els seus processos productius per a obtindre sublots de producte homogeni. A causa de la incertesa inherent a la LHP, els sublots homogenis i la seua quantitat no seran coneguts fins que el producte haja sigut produït i classificat. Una gestió inadequada de la LHP pot tindre un impacte molt negatiu en la satisfacció dels clients degut a inconsistències en la resposta als seus requeriments i també en l'eficàcia de la Cadena de Subministrament. El Procés de Comprometre Comandes (OPP, per les seues sigles de l'anglés ''Order Promising Process'') apareix com un element clau per a gestionar adequadament la LHP, a fi d'assegurar la coincidència entre el subministrament incert de producte homogeni i les propostes de comanda del client. L'OPP es refereix al conjunt d'activitats empresarials realitzades per a proporcionar una resposta a les ordres dels clients. Aquestes activitats estan relacionades amb les decisions d'acceptació/rebuig, i establiment de dates de lliurament per a les ordres del client. En les cadenes de subministrament afectades per la LHP, l'OPP ha de considerar l'homogeneïtat com un altre requisit addicional en la resposta a les comandes. A més, a causa de la incertesa intrínseca de la LHP, les discrepàncies entre les quantitats homogènies reals i planificades podrien provocar que les ordres compromeses anteriorment no puguen ser completades a causa de l'escassetat de producte. El procés de planificació de l'escassetat (SP, per les seues sigles de l'anglés "Shortage Planning") s'encarrega de trobar alternatives per a minimitzar aquest impacte negatiu en els clients i en la cadena de subministrament. Considerar la LHP dins de l'OPP implica un conjunt nou de característiques desafiants que han de ser abordades. L'enfocament convencional d'assumir l'homogeneïtat en el producte per al programa mestre de producció (MPS, per les seues sigles de l'anglés "Master Production Schedule") i les quantitats disponibles a comprometre (ATP, per les seues sigles de l'anglés "Available-To-Promise") derivades d'ell, no és adequat. En canvi, tant el MPS com l'ATP han de manejar-se en termes de sublots homogenis. Atés que la quantitat exacta de producte homogeni dels lots previstos en el MPS no se sap exactament fins que s'han realitzat les activitats de classificació, l'ATP també hereta aquesta incertesa, portant un nou nivell de complexitat. El producte no homogeni no es pot acumular per a satisfer futures ordees entrants. Més encara, si el producte manipulat és perible, el maneig de l'homogeneïtat es torna molt més complex. Açò es deu al fet que l'estat del producte és dinàmic en el temps, i variables relacionades com qualitat, preu, etc., podrien també canviar amb el temps. Aquesta situació pot provocar costos inesperats de rebuig a banda de l'escassetat ja esmentada. El factor de perible és en si mateix un altra font d'incertesa associada a la LHP. Aquesta dissertació proposa un marc conceptual i diferents models i eines de programació matemàtica, tant en entorns deterministes com d'incertesa, per a recolzar a l'OPP i SP considerant l'efecte de LHP. L'objectiu és proporcionar un compromís fiable amb les comandes dels clients a la recerca d'un alt nivell de servei no sols en la data i la quantitat esperades, s / Grillo Espinoza, H. (2017). Advanced methods and models in uncertainty for the order promising process in supply chain characterized by the lack of homogeneity in product [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/91110 / Compendio

Les consommateurs d’aujourd’hui ont des goûts très variés et cherchent les produits les plus récents. Avec l’accélération technologique, les cycles de vie des produits se sont raccourcis et donc, de nouveaux produits doivent être introduits au marché plus souvent et progressivement, les anciens doivent y être retirés. L’introduction d’un nouveau produit est une source de croissance et d’avantage concurrentiel. Les directeurs du Marketing et Supply Chain se sont confrontés à la question de savoir comment gérer avec succès le remplacement de leurs produits et d’optimiser les coûts de la chaîne d’approvisionnement associée. Dans une situation idéale, la procédure de rollover est efficace et claire: l’ancien produit est vendu jusqu’à une date prévue où un nouveau produit est introduit. Dans la vie réelle, la situation est moins favorable. Le but de notre travail est d’analyser et de caractériser la politique optimale du rollover avec une date de disponibilitéstochastique pour l’introduction du nouveau produit sur le marché. Pour résoudre le problème d’optimisation,nous utilisons dans notre premier article deux mesures de minimisation: le coût moyen et le coût de la valeurconditionnelle à risque. On obtient des solutions en forme explicite pour les politiques optimales. En outre, nous caractérisons l’influence des paramètres de coûts sur la structure de la politique optimale. Dans cet esprit, nous analysons aussi le comportement de la politique de rollover optimale dans des contextes différents. Dans notre deuxième article, nous examinons le même problème mais avec une demande constante pour le premier produit et une demande linéaire au début puis constante pour le deuxième. Ce modèle est inspiré par la demande de Bass. Dans notre troisième article, la date de disponibilité du nouveau produit existe mais elle est inconnue. La seule information disponible est un ensemble historique d’échantillons qui sont tirés de la vraie distribution. Nous résoudrons le problème avec l’approche data drivenet nous obtenons des formulations tractables. Nous développons aussi des bornes sur le nombre d’échantillons nécessaires pour garantir qu’avec une forte probabilité, le coût n’est pas très loin du vrai coût optimal. / Shorter product life cycles and rapid product obsolescence provide increasing incentives to introduce newproducts to markets more quickly. As a consequence of rapidly changing market conditions, firms focus onimproving their new product development processes to reap the benefits of early market entry. Researchershave analyzed market entry, but have seldom provided quantitative approaches for the product rolloverproblem. This research builds upon the literature by using established optimization methods to examine howfirms can minimize their net loss during the rollover process. Specifically, our work explicitly optimizes thetiming of removal of old products and introduction of new products, the optimal strategy, and the magnitudeof net losses when the market entry approval date of a new product is unknown. In the first paper, we use theconditional value at risk to optimize the net loss and investigate the effect of risk perception of the manageron the rollover process. We compare it to the minimization of the classical expected net loss. We deriveconditions for optimality and unique closed-form solutions for single and dual rollover cases. In the secondpaper, we investigate the rollover problem, but for a time-dependent demand rate for the second producttrying to approximate the Bass Model. Finally, in the third paper, we apply the data-driven optimizationapproach to the product rollover problem where the probability distribution of the approval date is unknown.We rather have historical observations of approval dates. We develop the optimal times of rollover and showthe superiority of the data-driven method over the conditional value at risk in case where it is difficult to guessthe real probability distribution

The main purpose of this thesis is to use Image Spectroscopy as a tool to monitor the environmental conditions in a region affected by anthropogenic activities via estimating both geochemical and biochemical parameters on a regional scale. The research has been carried on the Sokolov lignite mine, NW Bohemia, a region affected by long-term extensive mining. The thesis is divided into two thematic parts. First part is devoted to applications of Image Spectroscopy into Acid Mine Drainage mapping and its related issues (chapters 2 and 3). In chapter 2 the equivalent mineral end-members were successfully derived from the ASTER image data (Advanced Space-borne Thermal Emission and Reflection Radiometer satellite data). In the chapter 3 the pH was estimated on the basis of mineral and image spectroscopy. The Multi Range Spectral Feature Fitting (MRSFF) technique was utilized for mineral mapping and the multiple regression model using the fit images, the results of MRSFF, as inputs was constructed to estimate the surface pH and statistical significant accuracy was attained. In the second thematic part (chapters 4-6) Image Spectroscopy is applied into monitoring of vegetation stress. A new statistical method was developed to assess the physiological status of macroscopically undamaged foliage of Norway...

Time limits in tax administration Time limits have an irreplaceable role in law. They are of a crucial importance especially in situations where a certain act (exercise of a right or a fulfillment of obligation) is limited by time so that after a certain time expiration it is possible to state that such an act was not performed and thus to draw legal consequences hereof. The main purpose of a time limit is the demarcation of the state of uncertainty as to whether the act will be performed or not and thus to determine either the legal consequence of the performance of the act or the consequences of the default of time. It is clear that the tax proceedings legislation also needs its time limits. Quite frequently it is necessary to set a certain time period for the performance of an act. This time period is set by a time limit. Otherwise it would be only possible to state that an act has already been performed or not yet been performed. It would however not be possible to state that the act was supposed to be performed, i.e. if a person who could have acted or was supposed to act, in fact did not act, the whole process of administration of taxes would come to a deadlock. The aim of this thesis is, firstly, to generally analyze the concept of time limits. The legal sciences deal with the general...

This study consisted of two sheep grazed dryland pasture experiments. Experiment l compared sheep production from 3-year-old cocksfoot based pastures grown in combination with white, Caucasian, subterranean or balansa clover with a ryegrass-white clover pasture and a pure lucerne forage. Sheep liveweight gain per head from each pasture treatment and the pure lucerne stand was recorded in the 2006/07 and 2007/08 seasons. The cocksfoot-subterranean clover pasture provided equal (381 kg LW/ha in 2006) or higher (476 kg LW/ha in 2007) animal production in spring and gave the highest total animal production (646 kg LW/ha) averaged across years of the five grass based pastures. However, total annual liveweight production from lucerne was higher than any grass based pasture mainly due to superior animal production during summer when lucerne provided 42-85% higher animal production than any of the grass based pastures. In Experiment 2, the effect of stocking rate (8.3 (low) and 13.9 (high) ewes + twin lambs/ha) and time of closing in spring on lamb liveweight gain, pasture production and subterranean clover seedling populations was monitored over 2 years for a dryland cocksfoot-subterranean clover and ryegrass-subterranean clover pasture in Canterbury. In both years, twin lambs grew faster (g/head/d) in spring at low (327; 385) than high (253; 285) stocking rate but total liveweight gain/ha (kg/ha/d) was greater at high (7.26; 7.91) than low (5.43; 6.38) stocking rate. Ewes also gained 0.5 and 1.5 kg/head at the low stocking rate in 2006 and 2007 respectively but lost 0.2 kg/head in 2006 and gained 0.3 kg/head at high stocking rate in 2007. Mean subterranean clover seedling populations (per m²) measured in autumn after grazing treatments in the first spring were similar at both low (2850) and high (2500) stocking rate but declined with later closing dates in spring (3850, 2950, 2100 and 1700 at 2, 4, 6, 8 weeks after first visible flower). Seedling populations measured in autumn after grazing treatments in the second spring were also unaffected by stocking rate (low 1290, high 1190) but declined with later closing dates in spring (1470, 1320 and 940 at 3, 5 and 8 weeks after first flowering, respectively). The effect of stocking rate and closing dates in spring on pasture and clover production in the following autumn was similar to the effects on seedling numbers in both years. However, clover production in the following spring was unaffected by stocking rate or closing date in the previous year at the relatively high seedling populations generated by the treatments. This was presumably due to runner growth compensating for lower plant populations in pastures that were closed later in spring. Subterranean clover runner growth in spring may not compensate in a similar manner if seedling numbers in autumn fall below 500/m². Mean annual dry matter production from cocksfoot and ryegrass pastures grown with and without annual clovers pasture production ranged from 6.4 to 12.4 t DM/ha/y but stocking rate (8.3 vs. 13.9 ewes/ha) during spring did not affect annual pasture production. Pastures overdrilled with annual clovers yielded 23-45% more dry matter production than pastures grown without annual clovers. The study confirms the important role of subterranean clover in improving pasture production and liveweight gains of sheep in dryland cocksfoot and ryegrass pastures. Lowering stocking rate from 13.9 to 8.3 ewes/ha was a less effective method of increasing seed production of subterranean clover in dryland pastures although it did lead to increased liveweight gain per head.

Mobilité, désir d’accéder à une meilleure qualité de vie, attraction de la campagne s’accélèrent depuis une trentaine d’années au Québec, comme ailleurs en occident. La campagne et les usages que l’on en fait se diversifient et se complexifient, à l’instar des populations qui l’habitent. Dans ce contexte, cette thèse se penche sur l’expérience géographique de la campagne, en tant qu’espace social. Elle met en lumière l’expérience géographique des ruraux, plus particulièrement les modalités de leur rencontre dans divers lieux qui marquent leur quotidien. Le matériel empirique de la thèse consiste surtout en des témoignages recueillis lors d’entrevues qualitatives menées auprès de nouveaux résidents et des ruraux de longue date dans deux municipalités régionales de comté (MRC) contrastées au Québec : Brome-Missisquoi et Arthabaska. La démarche privilégiée et les principales contributions qui en découlent se déclinent en trois temps. D’abord, une comparaison directe des deux populations rurales étudiées fait ressortir que leurs pratiques de mobilité et leurs sens des lieux se rejoignent dans une certaine mesure, mais affichent aussi des différences. Par exemple, elles partagent toutes deux un sentiment d’appartenance marqué à leur milieu de vie, mais pas nécessairement avec la même intensité et pour les mêmes raisons. En outre, leurs pratiques d’engagement local convergent, favorisées par un même désir de contribuer au bien-être de leur milieu. La thèse démontre aussi que certains lieux de sociabilité rapprochent ces deux groupes au quotidien, quoique subsistent des tensions notamment liées à leurs origines rurale ou urbaine, leur classe sociale, leurs expériences antérieures des lieux, la durée vécue dans leur milieu de vie, leur historique familial, leurs représentations et usages de la campagne... Se décèle aussi un effet de milieu entre les deux MRC à cet égard. Dans l’ensemble, leur rencontre s’avère timide et surtout réservée à l’espace public. Enfin, en se basant sur leurs représentations de l’avenir, la thèse illustre que l’espace de leur rencontre représente un espace d’opportunités pour le dialogue sur la campagne, bien que celui-ci ne se produise pas sans affrontements et heurts. Ainsi, au-delà du binarisme traditionnel et antagonique lié aux statuts de « nouveaux » et « anciens » ruraux, l’espace de rencontre, celui à l’intérieur duquel s’opèrent à la fois tensions, négociations, compromis et nouvelles alliances, participe à construire la nouvelle ruralité contemporaine.

Mobilité, désir d’accéder à une meilleure qualité de vie, attraction de la campagne s’accélèrent depuis une trentaine d’années au Québec, comme ailleurs en occident. La campagne et les usages que l’on en fait se diversifient et se complexifient, à l’instar des populations qui l’habitent. Dans ce contexte, cette thèse se penche sur l’expérience géographique de la campagne, en tant qu’espace social. Elle met en lumière l’expérience géographique des ruraux, plus particulièrement les modalités de leur rencontre dans divers lieux qui marquent leur quotidien. Le matériel empirique de la thèse consiste surtout en des témoignages recueillis lors d’entrevues qualitatives menées auprès de nouveaux résidents et des ruraux de longue date dans deux municipalités régionales de comté (MRC) contrastées au Québec : Brome-Missisquoi et Arthabaska. La démarche privilégiée et les principales contributions qui en découlent se déclinent en trois temps. D’abord, une comparaison directe des deux populations rurales étudiées fait ressortir que leurs pratiques de mobilité et leurs sens des lieux se rejoignent dans une certaine mesure, mais affichent aussi des différences. Par exemple, elles partagent toutes deux un sentiment d’appartenance marqué à leur milieu de vie, mais pas nécessairement avec la même intensité et pour les mêmes raisons. En outre, leurs pratiques d’engagement local convergent, favorisées par un même désir de contribuer au bien-être de leur milieu. La thèse démontre aussi que certains lieux de sociabilité rapprochent ces deux groupes au quotidien, quoique subsistent des tensions notamment liées à leurs origines rurale ou urbaine, leur classe sociale, leurs expériences antérieures des lieux, la durée vécue dans leur milieu de vie, leur historique familial, leurs représentations et usages de la campagne... Se décèle aussi un effet de milieu entre les deux MRC à cet égard. Dans l’ensemble, leur rencontre s’avère timide et surtout réservée à l’espace public. Enfin, en se basant sur leurs représentations de l’avenir, la thèse illustre que l’espace de leur rencontre représente un espace d’opportunités pour le dialogue sur la campagne, bien que celui-ci ne se produise pas sans affrontements et heurts. Ainsi, au-delà du binarisme traditionnel et antagonique lié aux statuts de « nouveaux » et « anciens » ruraux, l’espace de rencontre, celui à l’intérieur duquel s’opèrent à la fois tensions, négociations, compromis et nouvelles alliances, participe à construire la nouvelle ruralité contemporaine.

The purpose of this thesis is to develop a model that will guide a company towards a decision of whether to change the current due date of work orders or not. The model will help the company to reveal the technical and financial factors that will be affected and how these factors can be assessed. After accomplishing a thorough literature review, we found no existing practical models in this specific area. We developed a model to cover this gap in the existing theories. A case study approach was used to test the developed model on our case company Elitfönster in Lenhovda who manufactures windows. We applied our model at the processing department and the change concerned going from a weekly to a daily due date of work orders. The technical factors that would be affected by the change of the due date are; setup times, lead time and output of components. The financial factors that will be affected are the tied-up capital and the manning. We found that a change could not be carried through without a purchase of an extra plane. The model also showed that the financial benefits that the change generated could not surpass the costs that an extra plane would cause. Thereby, our recommendations to the case company are to keep the current due date of work orders until the rest of the company can handle the extra components that can be produced after the change. / Syftet med denna uppsats är att utveckla en modell som ska vägleda ett företag mot ett beslut om man ska ändra den nuvarande tidpunkt när en arbetsorder ska vara färdigställd, eller inte. Modellen kommer att hjälpa företaget att påvisa de tekniska och finansiella faktorer som kommer att påverkas och hur dessa kan bedömas. Efter att ha gjort en grundlig litteraturstudie kunde vi inte hitta några existerande modeller inom detta specifika område. Vi utvecklade en modell för att täcka denna brist i den existerande teorin. Vi använde oss av en fallstudie för att testa vår utvecklade modell på Elitfönster i Lenhovda som tillverkar fönster. Vi applicerade vår modell på maskinverkstaden och förändringen handlade om att gå från att färdigställa arbetsorder på en vecka till att färdigställa dem på en dag. De tekniska faktorer som skulle påverkas av en förändring är; ställtiderna, ledtiden och mängden producerade komponenter. De finansiella faktorerna som kommer att påverkas är mängden bundet kapital samt bemanningen. Vi kom fram till att en förändring inte kunde genomföras utan att köpa in en extra hyvel. Modellen visade också att de finansiella fördelarna som en förändring skulle generera inte skulle motsvara de kostnader som den extra hyveln skulle orsaka. Våra rekommendationer till företaget är således att fortsätta med den nuvarande tidpunkt när en arbetsorder ska vara färdigställd tills resten av företaget kan hantera de extra komponenter som skulle kunna bli producerade efter förändringen.