Des de principis del segle XX són innumerables els treballs realitzats intentant clarificar l'efecte dels camps electromagnètics continus en tot tipus d'espècies animals, entre elles l'embrió de pollastre.La glàndula pineal de les aus és un òrgan amb la funció situada entre la fotorreceptora dels rèptils i la neuroendocrina dels mamífers, pel que representa un interesant material d'estudi.En 1980 Semm, Schneider i Vollrath, plantegen per primera vegada el posible efecte dels CEM sobre la glándula pineal de les aus per considerar que la seva implicació en el procès d'orientació dels animals migratoris (relacionat amb el camp magnètic terrestre) la converteix en un òrgan especialment sensible a la variació dels camps electromagnètics. Des d'aquest moment són nombrossos els treballs que demostren la important acció moduladora que exerceixen els CEM sobre el funcionament de la glándula pineal, entre els que destaca la seva influencia en els nivells de secreció de melatonina. En estudis anteriors i centrant-nos en els estudis realitzats sobre la glándula pineal, s'ha observat que els canvis produïts en les epífisis dels embrions exposats estan més encaminats cap a un procès d'acceleració del seu desenvolupament que a alteracions ultraestructurals.Per altra banda, els resultats també semblen indicar que l'efecte acumulatiu de l'acció dels CEMc varia en funció de la intensitat de camp aplicada.Aquesta última dada, ens va fer pensar en la posibilitat de l'existència del denominat "efecte finestra" ja postulat amb anterioritat per autors com Mulay IL y Mulay LM (1964), Adey WR (1980), Ubeda A y cols., (1983), Piera y cols., (1992, 2000). Malgrat tot, per poder confirmar o refutar aquest efecte ens sembla insuficient haver realitzat les nostres investigacions utilitzant solament dos intensitats de CEMc.Hipótesi i objectius: Basant-nos en la posibilitat de l'existència de l'efecte finestra, ens plantegem repetir alguns dels nostres estudis, utilitzant un ventall més ampli d'intensitats de CEMc, situades entre les utilitzades fins al moment: 9,1 mT; 13,6 mT; 22,7 mT; 26,2 mT; 31,1 mT. Per això es determinen, els efectes sobre el desenvolupament pondoestatural de l'embrió de pollastre (estadi, pes i talla). I sobre la glándula pineal: els efectes sobre la seva morfología, mida i sobre la distribució de les vesícul.les pineals en diferents regions als 10, 15 i 21 dies de desenvolupament.Material i Mètode: S'utilitzen un total de 220 ous fecundats de la raça White Leghorn: 180 exposats (incubats sota l'acció del camp des del dia 0 al sacrifici), les condicions d'incubació van ser rigurosament controlades durant tot el període) i 40 controls.Resultats i discusió: En resum podríem dir que, en general, les glàndules dels embrions expossats segueixen el mateix patró de desenvolupament que els controls malgrat que siguin més petites. Les diferencies detectades no segueixen una pauta que ens permeti establir l'existència de l'anomenat efecte finestra, ja que inclús els valors que han resultat estadísticament significatius, tampoc teníen una distribució uniforme ni constant en un determinat grup. En els grups de 15 díes, els embrions expossats presenten un nivell de diferenciació de la porció apical de la glándula, superior al dels controls i que es manté al llarg del desenvolupament per a fer-se més evident en els grups més alts d'exposició. Els canvis que es detecten reflexen variacions en el ritme de creixement i maduració de la glándula pineal i que de forma general interpretem com a accelaració dels seus processos de maduració. / Desde principios del siglo XX son innumerables los trabajos realizados intentando clarificar el efecto de los campos electromagnéticos continuos en todo tipo de especies animales, entre ellos el embrión de pollo.La glándula pineal de las aves es un órgano cuya función se sitúa entre la fotorreceptora de los reptiles y la neuroendocrina de los mamíferos, por lo que representa un interesante material de estudio.En 1980 Semm, Schneider y Vollrath, plantean por primera vez el posible efecto de los CEM sobre la glándula pineal de las aves por considerar que su implicación en el proceso de orientación de los animales migratorios (relacionado con el campo magnético terrestre) la convierte en un órgano especialmente sensible a la variación de los campos electromagnéticos. Desde dicho momento son numerosos los trabajos que demuestran la importante acción moduladora que ejercen los CEM sobre el funcionamiento de la glándula pineal, entre los que destaca su influencia en los niveles de secreción de melatonina. En estudios anteriores y centrándonos en los estudios realizados sobre la glándula pineal, se ha observado que los cambios producidos en las epífisis de los embriones expuestos están más encaminados hacia un proceso de aceleración de su desarrollo que a alteraciones ultraestructurales.Por otro lado, los resultados también parecen indicar que el efecto acumulativo de la acción de los CEMc varía en función de la intensidad de campo aplicado. Este último dato, nos hizo pensar en la posibilidad de la existencia del denominado " efecto ventana" ya postulado con anterioridad por autores como Mulay IL y Mulay LM (1964), Adey WR (1980), Ubeda A y cols., (1983), Piera y cols., (1992, 2000). Sin embargo, para poder confirmar o refutar dicho efecto nos parece insuficiente haber realizado nuestras investigaciones utilizando sólo dos intensidades de CEMc.Hipótesis y objetivos: Basándonos en la posibilidad de la existencia de dicho efecto nos planteamos repetir algunos de nuestros estudios, empleando un abanico más amplio de intensidades de CEMc, situadas entre las utilizadas hasta el momento: 9,1 mT; 13,6 mT; 22,7 mT; 26,2 mT; 31,1 mT. Para ello se determinan, los efectos sobre el desarrollo pondoestatural del embrión de pollo (estadio, el peso y la talla).Y sobre la glándula pineal: los efectos sobre su morfología, tamaño y sobre la distribución de las vesículas pineales en distintas regiones a los 10, 15 y 21 días de desarrollo.Material y Método: se emplean un total de 220 huevos fecundados de la raza White Leghorn. 180 expuestos (incubados bajo la acción del campo desde el día 0 al de sacrificio), cuyas condiciones de incubación fueron rigurosamente controladas durante todo el periodo) y 40 controles. Resultados y discusión: En resumen podríamos decir que, en general, las glándulas de los embriones expuestos siguen el mismo patrón de desarrollo que los controles aunque sean ligeramente más pequeñas. Las diferencias detectadas no siguen una pauta que nos permita establecer la existencia del denominado efecto ventana, ya que incluso los valores que han resultado estadísticamente significativos tampoco tenían una distribución uniforme ni constante en un determinado grupo. En los grupos de 15 días, los embriones expuestos presentan un nivel de diferenciación de la porción apical de la glándula, superior al de los controles y que se mantiene a lo largo del desarrollo para hacerse más evidente en los grupos más altos de exposición. Los cambios que se detectan reflejan variaciones en el ritmo de crecimiento y maduración de la glándula pineal y que de forma general interpretamos como aceleración de sus procesos de maduración.

Otic neuronal precursors are specified in the otic placode but interestingly do so only in the anterior domain of the otic placode, the proneural domain. In the present study, we have explored why only this territory has the competence to undergo neurogenesis, this means the early events of otic proneural regionalization and neural commitment. The proneural and non-neural domains presented complementary gene expression patterns of transcription factors and members of the Notch pathway. Overall, we propose that proneural character is acquired in the anterior territory by the action of localized ectodermal FGF8-FGF10 signaling that enhances Sox3 function. FGF signals through Sox3 activity would be essential for the specification of the proneural domain versus a non-neural territory, while Notch would be involved in refining this early regionalization. / Els precursors neurals de la oïda són especificats dins un subdomini de la placoda acústica, el domini proneural. En aquesta tesis doctoral, s'ha explorat la raó per la qual la competència neural només és adquirida en aquest subdomini. Els dominis neural i no-neural del territori presenten dominis d'expressió genètica complementaris. Aquest treball proposa que el caràcter proneural és adquirit en el subdomini anterior del territori per l'acció de FGF8 i FGF10 localitzats en l�ectoderm �tic que promouen l�acci� de Sox3. De manera que, les senyals FGF i l�activitat Sox3 s�n essencials per l�especificaci� del domini proneural, mentre que la via Notch �s necess�ria per refinar la regionalitzaci� final entre un domini neural complementari a un domini no-neural.

L'adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC) és un dels càncers més letals. Per tal de millorar el diagnòstic precoç, s'estan investigant les etapes inicials de la formació del càncer, com és el cas de les lesions preneoplàstiques, i es vol desxifrar l'origen cel·lular de la malaltia. Les proteïnes Polycomb constitueixen una família de silenciadors epigenètics que es troben en una varietat de tumors sòlids. La hipòtesi principal és que Polycomb pot estar participant en els processos preneoplàstics del pàncreas i en l'aparició i progressió del tumor. La expressió de Bmi1 i Ring1B fou analitzada durant el desenvolupament del pàncreas, en teixit pancreàtic de diferents models murins de la malaltia i en mostres humans de teixit pancreàtic. Es va dur a terme l'anàlisi del mecanisme de Bmi1 mitjançant models in vitro i induint la depleció de Bmi1. Bmi1 i Ring1B s'expressaren en precursors pancreàtics durant etapes primerenques del desenvolupament i en cèl·lules ductals i dels illots,però no en els acins, en el pàncrees adult. Bmi1 s'induí en cèl·lules acinars durant lesió aguda, en lesions metaplàstiques acinoductals, en neoplàsies intraepitelials pancreàtiques (PanIN) i en PDAC. Ring1B s'incrementà significativament en PanINs de grau alt i en PDAC. La disminució dels nivells de Bmi1 en la línia cel·lular acinar canvià l'expressió dels enzims digestius pancreàtics. Aquests resultats suggereixen que Bmi1 i Ring1B podrien estar contribuint de diferent manera en la progressió tumoral. / Pancreatic ductal adenocarcinoma (PDAC) is one of the most lethal cancers. To improve early diagnosis, research efforts are focused in characterising early events of cancer formation like preneoplastic lesions and deciphering the cell origin of the malignancy. Polycomb proteins constitute a family of epigenetic silencers found in a variety of solid tumours. The main hypothesis is that Polycomb might play a role in preneoplastic states in the pancreas and in tumour development and progression. The expression of Bmi1 and RingB was analysed during pancreatic development, in pancreatic tissue from mouse models of disease and in human pancreatic tissue samples. Mechanistic insights of Bmi1 were performed using in vitro models and with induced Bmi1 depletion. Bmi1 and Ring1B were expressed in pancreatic exocrine precursors during early development and in ductal and islet cells, but not in acinar cells, in the adult pancreas. Bmi1 was induced in acinar cells during acute injury, in acinar-ductal metaplastic lesions, in pancreatic intraepithelial neoplasia (PanIN) and PDAC. In contrast, Ring1B was significantly increased in high-grade PanINs and in PDAC. Bmi1 knockdown in acinar cell line changed the expression of pancreatic digestive enzymes. These results suggest that Bmi1 and Ring1B could contribute differently to tumour development.