Global ETD Search

1	Uso de técnicas de imagen en el fenotipado cardiovascular del ratón Domínguez Miño, Elisabet 15 December 2011 (has links) Los modelos animales se han convertido en una herramienta fundamental en el estudio de los mecanismos fisiopatológicos responsables del desarrollo de diversas enfermedades humanas, y en el avance, tanto en el diagnóstico como en el tratamiento, de las mismas. Esto se debe a que ofrecen una serie de ventajas, principalmente la posibilidad de trabajar con controles sanos y adecuados en cada caso, y a la ausencia de factores de variabilidad, como las diferencias debidas a la edad, a enfermedades concomitantes y a tratamientos farmacológicos. Uno de los campos en los que el uso de animales de experimentación ha experimentado más avances es en el estudio de las enfermedades cardiovasculares, ya que representan uno de los principales problemas médicos de los países industrializados. En los últimos años se han desarrollado y mejorado diferentes técnicas de diagnóstico por imagen no invasivas destinadas al estudio de animales de experimentación de pequeño tamaño. Además de permitir la medición de las dimensiones de los órganos o lesiones, las técnicas de imagen permiten tener acceso a parámetros funcionales normales en estos animales, incluso antes del nacimiento, lo que posibilita investigar patologías que tienen lugar en el periodo prenatal. Conocer la anatomía y fisiología de los animales de experimentación sanos es de gran importancia para el posterior estudio de modelos de enfermedades humanas. En este trabajo se ha realizado el estudio de la vascularización arterial del ratón mediante ecografía de alta frecuencia y se ha analizado la estructura histológica de la aorta descendente abdominal y de la arteria femoral del mismo. Por otro lado, se ha estudiado, mediante técnicas de imagen, la morfología de un ratón mutante para la proteína SIRT1, que podría utilizarse como modelo de patología cardiaca. / Animal models have become a useful tool in the study of physiopathological mechanisms responsible for the development of human diseases. They are also interesting for the study of different diagnostic techniques and treatments of these affections. This is due to the fact that animal models have several advantages, such as the possibility to work with healthy and appropriate controls, and also because they allow to reduce the variability factors, such as differences in age, presence of concomitant diseases, and pharmacological treatments. As cardiovascular diseases are the main cause of human death in developed countries, the use of animal models in cardiovascular research has considerably increased. At the same time, different diagnostic imaging techniques have been developed for the study of small laboratory animals. These techniques allow the study of normal and abnormal morphology and physiology in rodents, even during foetal life. If we want to study animal models of cardiovascular disease, it is absolutely necessary to know first the normal anatomy and physiology of these animals. For this reason, we have studied the normal arterial vascularisation in mice (aorta, brachiocephalic trunk, left common carotid artery, left subclavian artery, right renal artery, and left femoral artery) by means of B-mode and pulsed Doppler high frequency ultrasound, and we have analyzed the microscopic structure of the abdominal aorta and femoral artery. On the other hand, we have studied, by means of imaging techniques, the cardiac morphology of a mice model deficient for SIRT1 protein that would be used as a model of cardiac pathology. Tècniques d'imatge Ratolí Sistema cardiovascular Ciències de la Salut 619
2	Stepwise differentiation of pancreatic acinar cells from mES cells by manipulating signalling pathway Delaspre, Fabien 04 February 2011 (has links) Tot i que es coneix l’involucrament de les cèl·lules pancreàtiques acinars en patologies exocrines (pancreatitis i càncer de pàncrees), la manca de models normals basats en cèl·lules ha limitat l’estudi de les alteracions que succeeixen en el programa de diferenciació pancreàtica. Hem demostrat prèviament que les cèl·lules mare embrionàries murines, que són pluripotents, poden adquirir un fenotip acinar in vitro. Això es va aconseguir, en part, amb una combinació de senyals que provenien del cultiu de pàncrees fetals que no era, però, específic del llinatge pancreàtic. L’objectiu d’aquest treball ha estat el de desenvolupar un protocol selectiu pel llinatge acinar basat en l’activació seqüencial de vies de senyalització que recapitulin el desenvolupament pancreàtic in vivo, a través de la formació definitiva de l’endoderm, l’especificació pancreàtica i acinar i l’expansió/diferenciació de progenitors acinars. El tractament de cossos embrionaris amb Activina A va promoure l’expressió de gens d’endoderm com està prèviament descrit. El tractament subsegüent amb àcid Retinoic, FGF10 i Ciclopamina, un inhibidor de la via de Hedgehog, va resutar en la inducció dels marcadors de progenitors pancreàtics Pdx1, Ptf1a i Cpa1 però també d’aquells expressats en el llinatge pancreàtic, que van ser reduïts amb la inhibició de BMPs. Les cèl·lules van ser a continuació cultivades en Matrigel utilitzant un sistema de cultiu en 3D en presència de fol·listatina, dexametasona i KGF comportant una inducció significativa dels nivells de mRNA i proteïna de marcadors acinars i una disminució de l’expressió dels de marcadors acinars. A més, es va veure que Amyl es secretava en el medi. Aquestes dades indiquen que l’activació selectiva del programa de diferenciació acinar en cèl·lules mare embrionàries es pot dur a terme mitjançant una inducció esgraonada de vies de senyalització involucrades en el desenvolupament pancreàtic exocrí proporcionant una eina potencial per estudiar la diferenciació pancreàtica i malalties relacionades amb el pàncrees. / Despite known involvement of pancreatic acinar cells in exocrine pathologies (pancreatitis and pancreatic cancer), the lack of normal cell-based models has limited the study of the alterations that occur in the acinar differentiation program. We have previously shown that mESC (murine embryonic stem cells), which are pluripotent, can acquire an acinar phenotype in vitro. This was achieved, in part, by a combination of signals provided by the culture of foetal pancreases which was, however, no specific for the acinar lineage. The aim of this work was to develop a protocol selective for the acinar lineage based on the sequential activation of signaling pathways that recapitulate pancreatic development in vivo, through the definitive endoderm formation, the pancreatic and acinar specification and the expansion/differentiation of acinar progenitors. Treatment of embryoid bodies with Activin A enhanced the expression of endodermal genes as previously described. Subsequent treatment with Retinoic acid, FGF10 and Cyclopamine, an inhibitor of the Hedgehog pathway, resulted in the enhancement of pancreatic progenitor markers Pdx1, Ptf1a and Cpa1 but also of those expressed in the hepatic lineage, which were reduced by BMPs inhibition. Cells were further cultured in Matrigel using a 3D culture system in the presence of follistatin, dexamethasone, and KGF leading to a significant enhancement of the mRNA and protein levels of acinar markers while decreasing the expression of endocrine ones. Moreover, active Amyl was released into the medium. These data indicate that the selective activation of the acinar differentiation program in ES cells can be achieved by stepwise induction of signaling pathways involved in pancreatic exocrine development providing a potential tool for studying pancreatic differentiation and pancreas-related diseases. Pancreatic development Definitive endoderm Pancreatic endoderm Exocrine Pancreatic acinar cells Dexamethasone Follistatine 3D culture system Mouse embryonic stem cells Desenvolupament pancreàtic Endoderm definitiu Endoderm pancreàtic Fol•listatina cèl•lules pancreàtiques acinars 576
3	The early development of the inner ear: the role of notch and fgf pathways in aerly otic neural versus non-neural patterning Abelló Sumpsi, Gina 25 January 2008 (has links) Otic neuronal precursors are specified in the otic placode but interestingly do so only in the anterior domain of the otic placode, the proneural domain. In the present study, we have explored why only this territory has the competence to undergo neurogenesis, this means the early events of otic proneural regionalization and neural commitment. The proneural and non-neural domains presented complementary gene expression patterns of transcription factors and members of the Notch pathway. Overall, we propose that proneural character is acquired in the anterior territory by the action of localized ectodermal FGF8-FGF10 signaling that enhances Sox3 function. FGF signals through Sox3 activity would be essential for the specification of the proneural domain versus a non-neural territory, while Notch would be involved in refining this early regionalization. / Els precursors neurals de la oïda són especificats dins un subdomini de la placoda acústica, el domini proneural. En aquesta tesis doctoral, s'ha explorat la raó per la qual la competència neural només és adquirida en aquest subdomini. Els dominis neural i no-neural del territori presenten dominis d'expressió genètica complementaris. Aquest treball proposa que el caràcter proneural és adquirit en el subdomini anterior del territori per l'acció de FGF8 i FGF10 localitzats en lï¿½ectoderm ï¿½tic que promouen lï¿½acciï¿½ de Sox3. De manera que, les senyals FGF i lï¿½activitat Sox3 sï¿½n essencials per lï¿½especificaciï¿½ del domini proneural, mentre que la via Notch ï¿½s necessï¿½ria per refinar la regionalitzaciï¿½ final entre un domini neural complementari a un domini no-neural. ratolí peix pollet embrió cultius d'embrió electroporació marcatge cellular Sox3 resctricció de llinatges Notch FGF territori no-neural neurona territori proneural regionalització oída Desenvolupament lineage restrictions embryo culturing cell labelling electroporation DiI mouse zebrafish chick embryo otic placode neurogenesis DAPT Sox3 patterning signaling FGF proneural Notch Development 57 61
4	Study of the regulation and signalling of cdk2-Cyclin o complexes during apoptosis Roset i Huguet, Ramon 04 April 2008 (has links) The aim of this thesis is the characterization of a protein involved in apoptosis. Our group has identified an early step common to different forms of intrinsic apoptosis stimuli. This step requires de novo synthesis of a novel Cyclin, Cyclin O, that upon apoptosis induction in lymphoid cells forms active complexes, primarily with Cdk2. Cyclin O expression precedes glucocorticoid and gamma radiation-induced apoptosis in vivo in mouse thymus and its overexpression induces apoptosis in cultured cells. Knocking down the endogenous expression of Cyclin O by shRNA leads to the inhibition of glucocorticoid and DNA damage-induced apoptosis while leaving CD95 death receptor mediated apoptosis intact. This data demonstrates that apoptosis induction in lymphoid cells is one of the physiological roles of Cyclin O and it does not act by perturbing a normal cellular process such as the cell cycle. In addition we have identified c-Myb a substrate of Cdk2-Cyclin O complexes and we show that c-Myb is downregulated during apoptosis of lymphoid cells. / L'objectiu d'aquesta tesi és la caracterització d'una proteïna involucrada en l'apoptosi. El nostre grup ha identificat un pas primerenc comú en diversos estímuls apoptòtics de la ruta intrínseca. Aquest pas requereix la síntesi de novo d'una nova Ciclina, Ciclina O, que quan s'indueix apoptosi en cèl·lules limfoides forma complexes actius majoritàriament amb Cdk2. L'expressió de la Ciclina O és prèvia a l'apoptosi induïda per glucocorticoids i radiació gamma i la seva sobreexpressió indueix apoptosi en cultius cel·lulars. La baixada dels nivells d'expressió de la Ciclina O endògena amb shRNA provoca una inhibició de l'apoptosi induïda per glucocorticoids o agents que danyen el DNA, mentre que l'apoptosi mediada pel receptor CD95 es manté intacta. Aquests resultats demostren que la inducció d'apoptosi en cèl·lules limfoides és una de les funcions fisiològiques de la Ciclina O i que no es deu a una pertorbació de processos cel·lulars normals com ara el cicle cel·lular. A més a més, hem identificat c-Myb com a substrat dels complexes Cdk2-Ciclina O i demostrem que els nivells de c-Myb baixen durant l'apoptosis de cèl·lules limfoides. Doble híbrid en llevat Dany al DNA Ciclina Apoptosis Yeast two Irbid WEHI7.2 Translation Transcription Thymus Thymocytes siRNA Programmed cell death p53 Mitochondria Mouse Embryonic Fibroblasts Lymphocytes Glucocorticoids Gamma radiation Etoposide DNA-damage Cyclin c-Myb Cdk Cdc25 Caspases Bim Bid BH3-only Bcl-2 Apoptosis Etopòsit Fibroblasts Embrionaris de Ratolí Glucocorticoids Limfòcits Mitocondri Mort cel·lular programada Radiació gamma Timòcits Timus Traducció Transcripció 57 61
5	Use of mouse models to establish genotype-phenotype correlations in Williams-Beuren syndrome Segura Puimedon, Maria, 1985- 20 November 2012 (has links) Williams-Beuren syndrome (WBS) is a neurodevelopmental disorder caused by the common deletion of 26-28 contiguous genes in the 7q11.23 region, which poses difficulties to the establishment of genotype-phenotype correlations. The use of mouse models would broader the knowledge of the syndrome, the role of deleted genes, affected pathways and possible treatments. In this thesis project, several mouse models, tissues and cells have been used to define the phenotypes at different levels, the deregulated genes and pathways and to discover modifying elements and novel treatments for the cardiovascular phenotype. In addition, a new binding motif has been described for Gtf2i, a deleted gene encoding a transcription factor with a major role in WB, providing new target genes from deregulated pathways. The obtained results reveal the essential role of mouse models for the study of Williams-Beuren syndrome and provide new treatments options and affected pathways and genes which could be future treatment targets. / La síndrome de Williams-Beuren és una malaltia del neurodesenvolupament causada per una deleció comú d’entre 26 i 28 gens contigus a la regió 7q11.23, dificultant l’establiment de relacions genotip-fenotip. L’ús de models de ratolí pot augmentar el coneixement sobre la malaltia, el paper dels gens delecionats, les vies moleculars afectades i els futurs tractaments. En aquesta tesi s’han usat diversos models de ratolí, les seves cèl·lules i teixits per tal de descriure i definir fenotips, gens i vies moleculars desregulades i per descobrir elements modificadors i nous tractaments. Per últim, s’ha definit un nou motiu d’unió per Gtf2i, uns dels gens delecionats que codifica per un factor de transcripció amb un rol central en la síndrome, proporcionats possible nous gens diana de vies moleculars desregulades. Els resultats obtinguts revelen el paper essencial dels models de ratolí per a l’estudi de la síndrome de Williams-Beuren, proporcionen noves opcions terapèutiques i defineixen nous gens i vies moleculars afectades que podrien suposar noves dianes terapèutiques. Williams-Beuren syndrome Mouse models Transcriptome profile Pathway enrichment Binding motif Cardiovascular phenotype Neutrophil cytosolic factor 1 (Ncf1) Síndrome de Williams-Beuren Models de ratolí Perfil transcriptòmic Enriquiment de vies moleculars Motiu d’unió Fenotip cardiovascular Neutrophil cytosolic factor 1 (Ncf1) 575
6	Polycomb group proteins Bmi1 and Ring1B are involved in cell plasticity and tumorigenesis of the pancreas Martínez Romero, Carles 21 December 2009 (has links) L'adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC) és un dels càncers més letals. Per tal de millorar el diagnòstic precoç, s'estan investigant les etapes inicials de la formació del càncer, com és el cas de les lesions preneoplàstiques, i es vol desxifrar l'origen cel·lular de la malaltia. Les proteïnes Polycomb constitueixen una família de silenciadors epigenètics que es troben en una varietat de tumors sòlids. La hipòtesi principal és que Polycomb pot estar participant en els processos preneoplàstics del pàncreas i en l'aparició i progressió del tumor. La expressió de Bmi1 i Ring1B fou analitzada durant el desenvolupament del pàncreas, en teixit pancreàtic de diferents models murins de la malaltia i en mostres humans de teixit pancreàtic. Es va dur a terme l'anàlisi del mecanisme de Bmi1 mitjançant models in vitro i induint la depleció de Bmi1. Bmi1 i Ring1B s'expressaren en precursors pancreàtics durant etapes primerenques del desenvolupament i en cèl·lules ductals i dels illots,però no en els acins, en el pàncrees adult. Bmi1 s'induí en cèl·lules acinars durant lesió aguda, en lesions metaplàstiques acinoductals, en neoplàsies intraepitelials pancreàtiques (PanIN) i en PDAC. Ring1B s'incrementà significativament en PanINs de grau alt i en PDAC. La disminució dels nivells de Bmi1 en la línia cel·lular acinar canvià l'expressió dels enzims digestius pancreàtics. Aquests resultats suggereixen que Bmi1 i Ring1B podrien estar contribuint de diferent manera en la progressió tumoral. / Pancreatic ductal adenocarcinoma (PDAC) is one of the most lethal cancers. To improve early diagnosis, research efforts are focused in characterising early events of cancer formation like preneoplastic lesions and deciphering the cell origin of the malignancy. Polycomb proteins constitute a family of epigenetic silencers found in a variety of solid tumours. The main hypothesis is that Polycomb might play a role in preneoplastic states in the pancreas and in tumour development and progression. The expression of Bmi1 and RingB was analysed during pancreatic development, in pancreatic tissue from mouse models of disease and in human pancreatic tissue samples. Mechanistic insights of Bmi1 were performed using in vitro models and with induced Bmi1 depletion. Bmi1 and Ring1B were expressed in pancreatic exocrine precursors during early development and in ductal and islet cells, but not in acinar cells, in the adult pancreas. Bmi1 was induced in acinar cells during acute injury, in acinar-ductal metaplastic lesions, in pancreatic intraepithelial neoplasia (PanIN) and PDAC. In contrast, Ring1B was significantly increased in high-grade PanINs and in PDAC. Bmi1 knockdown in acinar cell line changed the expression of pancreatic digestive enzymes. These results suggest that Bmi1 and Ring1B could contribute differently to tumour development. embrió rata ratolí humà PDAC tumor Ring1B Bmi1 Polycomb epigenètica cancer ductal acinar Pàncrees immunohistochemistry primary culture western blot PCR protein DNA RNA knockdown transdifferentiation acinoductal metaplasia KRAS PanIN caerulein pancreatitis preneoplastic embryo rat mouse human PDAC tumour Ring1B Bmi1 Polycomb epigenetics cancer ductal acinar Pancreas preneoplàsic pancreatitis ceruleïna PanIN KRAS metaplàsia acinoductal transdiferenciació "knockdown" ARN ADN proteïna PCR western blot cultiu primari immunohistoquímica 57

1

Page generated in 0.043 seconds