Després de detectar en els alumnes de Fisioteràpia, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, un dèficit formatiu en habilitats de comunicació (HC) per la realització de l’entrevista clínica, es proposa una acció per solucionar el problema. El mètode d’investigació es mixt, es basa en el mètode d’investigació-acció (I-A) i el paradigma es qualitatiu. La mostra està formada pels alumnes de l’últim curs de Fisioteràpia de cada curs acadèmic. La investigació transcorre des del curs 2007-08 fins el 2012-13. En el Cicle I es fa el diagnòstic de la situació, es distribueixen els alumnes aleatòriament i s’aplica la Proposta formativa (PF) I. El alumnes del Grup d’intervenció (GI) i control (GC) realitzen mètodes d’aprenentatge combinat diferents. Els del GI varen fer: 2 seminaris, 6 E-activitats, 3 entrevistes a pacients simulats estandarditzats (PSE), visualització dels enregistraments de les entrevistes i obtenció de retroacció. Els del GC: 4 classes magistrals, 3 E-activitats, 1 entrevista a 1 PSE, l’observació de l’enregistrament i la retroacció. En el Cicle II, s’aplica la PF II i es defineix la PF final. En aquest cicle, el GI va incorporar les següents modificacions: 3 seminaris (anàlisi de vídeo clips i role-play), 3 E-activitats (treball de les HC no verbals), la retroacció del tercer PSE i l’ús de la Guia Calgary Cambridge per facilitar el procés de retroacció després de veure els enregistraments de les entrevistes. En el GC sols va disminuir el nombre de classes magistrals. Finalment els alumnes del GI van millorar en: la seguretat per fer les entrevistes, la percepció de les HC assolides i en els puntuacions de l’Escala MAPE 2 i del Qüestionari CICAA. El mètode millor valorat pels alumnes del GI va estar l’entrevista al PSE i el pitjor el role-play. / Al detectar en los alumnos de Fisioterapia, de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la Universidad Rovira i Virgil, un déficit formativo en habilidades de comunicación (HC) para la realización de la entrevista clínica, se propone una acción para solucionar el problema. El método de investigación es mixto, se basa en la investigación – acción (I-A) y el paradigma es cualitativo. La muestra la forman los alumnos del último curso de Fisioterapia, de cada curso académico, iniciándose en el curso 2007-08 hasta el 2012-13. En el Ciclo I se realiza el diagnóstico de la situación, se distribuye a los alumnos aleatoriamente en dos grupos y se aplica la Propuesta formativa (PF) I. Los alumnos del grupo intervención (GI) y control (GC) realizan distintos métodos de aprendizaje combinado. Los del GI realizaron: 2 seminarios, 6 E-actividades, 3 entrevistas a pacientes simulados estandarizados (PSE), visualización de las videograbaciones y retroacción. Los del GC: 4 clases magistrales, 3 E-actividades, 1 entrevista a 1 PSE, observaron la videograbación y obtuvieron retroacción. Durante el Ciclo II se aplica la PF II y se define la PF final. En este segundo ciclo el GI incorporó las siguientes modificaciones: 3 seminarios (análisis de video clips y role-play), 3 E-actividades (profundización en HC no verbales), la retroacción del tercer PSE y la introducción de la Guía Calgary Cambridge para facilitar el proceso de retroacción durante el visionado de los videos. En el GC se disminuyó el número de clases magistrales. Finalmente los alumnos del GI mejoraron su seguridad para realizar las entrevistas, las habilidades de comunicación percibidas y las puntuaciones obtenidas de la Escala MAPE 2 y del Cuestionario CICAA. El método mejor valorado por los alumnos del GI fue la entrevista al PSE y el peor, el Role-play. / Having observed a deficit in the basic communication skills (CS) when conducting the physiotherapy clinical interview in the students of the Physiotherapy degree at the Rovira i Virgili University, a training program (TP) is applied to improve the current situation. A mixed research method was used, based on the action research method (AR) and the paradigm is qualitative. The study sample consisted of students enrolled in the final year of the Diploma in Physiotherapy, from 2007-8 until 2012-13. The AR method was conducted in two different cycles (Cycle I, Cycle II). In Cycle I the diagnosis of the current situation was made, students were randomly distributed into two groups and the first training Proposal (TP I) was applied. Students in the intervention (IG) and control (CG) groups performed different blended learning methods. IG attended 2 seminars, they carried out 6 E-activities, 3 SSP interviews with video analysis and they got teacher’s feedback. Students from CG attended 4 lectures and they carried out 3 E-activities, 1 SSP interview and the analysis of the recorded interview with feedback. In Cycle II, TP II is applied and the final TP is defined. In this second cycle IG incorporated the following modifications: 3 seminars (video analysis and role-playing), 3 E-activities (deepening of nonverbal CS), third SSP’s feedback and the introduction of the Calgary Cambridge Guide to facilitate the feedback process during video analysis. In CG the number of lectures was decreased. At the end of the process, students from IG outperformed students from CG in self-determination during the clinical interviews, self-perception of the communication skills and they got better scores in MAPE 2 and CICAA Questionnaire. From the IG, the best training method in the students’ opinion was the SSP interview and the worst, the Role-playing session.

CONEIXEMENTS PREVIS I RENDIMENT ACADÈMIC A LA UNIVERSITATAdoptant el model del constructivisme, la tesi es proposa com a objectiu esbrinar quina és la base acadèmica de l'alumnat en arribar als estudis universitaris de Fisioteràpia i comprovar si aquesta base influeix en el rendiment acadèmic durant el primer curs de la carrera.La tesi està estructurada en dues parts. En la fonamentació teòrica cal considerar el context en què se situa la tesi (canvi del sistema educatiu, renovació de les PAAU, experiència del professorat, etc.) i el marc teòric en què treballem. Per acostar-nos als coneixements previs de l'alumnat, sobretot a les idees i els processos que ha de desenvolupar per aprendre ciència, ens ha estat de gran utilitat revisar les investigacions emmarcades en la teoria piagetiana de les operacions formals i en l'enfocament de les concepcions alternatives dels subjectes sobre els fenòmens científics. Pel que fa a les habilitats d'aprenentatge que formen part dels coneixements previs ens hem centrat en l'exploració de la relació entre els processos cognitius i la comprensió de textos.El primer pas de la recerca empírica fou la formulació de la hipòtesi que volíem comprovar: els coneixements previs de l'alumnat pronostiquen el rendiment acadèmic en els estudis universitaris de Fisioteràpia. La variable independent són els coneixements previs dels estudiants en ingressar a la universitat, avaluats a partir de l'instrument de mesura dissenyat en la nostra investigació: la prova. La variable dependent és el rendiment acadèmic dels subjectes mesurat a partir de les qualificacions obtingudes en finalitzar el primer curs acadèmic universitari. La investigació se situa en el paradigma empiricoanalític, en la modalitat d'investigació no experimental o ex-post-facto.Les conclusions de l'anàlisi dels resultats es refereixen a:la base científica amb què els estudiants arriben a la universitat,el nivell de les competències lingüístiques,el comportament heterogeni dels subjectes de la mostra davant els aspectes avaluats en la prova,la comprovació de la hipòtesi.En finalitzar l'estudi s'apunten reflexions i es suggereixen propostes de discussió i recerca.CONOCIMIENTOS PREVIOS Y RENDIMIENTO ACADÉMICO EN LA UNIVERSIDADAdoptando el modelo del constructivismo, la tesis se propone como objetivo averiguar cuál es la base académica del alumnado que ingresa a los estudios universitarios de Fisioterapia y comprobar si esta base influye en el rendimiento académico durante el primer curso de la carrera.La tesis está estructura en dos partes. En la fundamentación teórica debe considerarse el contexto en el que se sitúa la tesis (cambio del sistema educativo, renovación de las PAAU, experiencia del profesorado, etc.) y el marco teórico en el cual trabajamos. Para acercarnos a los conocimientos previos del alumnado, sobretodo a las ideas y a los procesos que ha de desarrollar para aprender ciencia, nos ha sido de gran utilidad revisar las investigaciones enmarcadas en la teoría piagetiana de las operaciones formales y en el enfoque de las concepciones alternativas de los sujetos sobre los fenómenos científicos. En cuanto a las habilidades de aprendizaje que forman parte de los conocimientos previos nos hemos centrado en la exploración de la relación entre los procesos cognitivos y la comprensión de textos.El primer paso de la investigación empírica fue la formulación de la hipótesis que queríamos comprobar: los conocimientos previos del alumnado pronostican el rendimiento académico en los estudios universitarios de Fisioterapia. La variable independiente son los conocimientos previos de los estudiantes al ingresar en la universidad, evaluados a partir del instrumento de medida diseñado en nuestra investigación: la prueba. La variable dependiente es el rendimiento académico de los sujetos medido a partir de las calificaciones obtenidas al finalizar el primer curso académico universitario. La investigación se sitúa en el paradigma empírico-analítico, en la modalidad de investigación no experimental o ex-post-facto.Las conclusiones del análisis de los resultados se refieren a:la base científica con que los estudiantes llegan a la universidad,el nivel de las competencias lingüísticas,el comportamiento heterogéneo de los sujetos de la muestra ante los aspectos evaluados en la prueba,la comprobación de la hipótesis.Al finalizar el estudio se apuntan reflexiones y se sugieren propuestas de discusión e investigación.PREVIOUS KNOWLEDGE AND ACADEMICAL PERFORMANCE AT UNIVERSITY Based on the constructivist model, the main objective of the thesis is to evaluate the academic background of pupils who access to Physiotherapy University and determine the influence of this knowledge on the academic performance during the first year at University.The thesis is structured in two main parts. On the theoretical basis, one must consider the context of the thesis (changes in the educational system, renovation of University Access Tests, expertise of the teachers, etc.) and the theoretical framework. To assess the previous knowledge of students, especially the development of ideas and procedures involved in learning science, special detail and consideration was given to the revision and investigation carried out within the Piaget framework on formal operations and also to alternative concept approach to scientific phenomena. In relation to the learning capacities as part of previous knowledge, the thesis has focused on the evaluation of the relationship between cognitive procedures and text comprehension.The first step in the empirical investigation was the formulation of the hypothesis to be checked: previous knowledge of pupils predict academic performance during the first year of Physiotherapy at University. The independent variable is the previous knowledge of pupils when they access to University, evaluated by means of a measuring tool specifically designed for our investigation: the test. The dependent variable is the academic performance of students based on their examination results at the end of their first year of university. The framework of the investigation is the empirical-analytical paradigm, in the category of non-experimental investigation or ex post-facto.The main conclusions of the analysis of results refer to:the scientific basis of pupils who access University,their level of linguistic abilities,the heterogeneous behaviour of students faced with the different aspects evaluated in the test, the verification of the hypothesis.The thesis finally highlights several considerations and it suggests further discussion and investigation items.

Les competències socials juguen un paper molt important en l'activitat professional dels enginyers. Moltes institucions d'acreditació de plans d'estudis (ABET, IChemE, EUR-ACE, etc.) emfatitzen la necessitat de formar els futurs enginyers en l'àmbit d'aquestes competències paral·lelament a les competències tècniques tradicionals. Tot i això, a la dificultat de dissenyar una forma d'ensenyar i practicar aquestes competències socials, hem d'afegir el problema de poder avaluar objectivament el nivell competencial de l'estudiant. En aquesta tesis introduïm la iniciativa de l'ETSEQ per implementar una metodologia sistemàtica i objectiva per avaluar les competències socials. Parlarem i analitzarem els resultats obtinguts a través de l'aplicació d'aquesta metodologia en l'ensenyament d'Enginyeria Química a l'ETSEQ. La metodologia està centrada, des d'un punt de vista epistemològic,en allò que els estudiants fan i es pot observar, com un indicador objectiu del que s'espera d'un enginyer en l'àmbit professional, en el context dels Projectes Integrats realitzats durant els estudis. Considerant que el comportament humà és intrínsicament variable i l'observació és subjectiva, hem dissenyat una metodologia 360º amb molts participants i en situacions diferents, a través de la qual les qualificacions mitjanes obtingudes reflecteixen significativament les competències socials de l'estudiant avaluat. Els resultats mostren que la metodologia és estadísticament correcta i permet diferenciar entre els membres d'un mateix equip. L'apreciació del nivell competencial es comparat amb altres fonts externes d'avaluació. En totes les comparacions, l'acord mostrat entre elles, tenint en compte l'ampli marge de confiança d'un tema d'aquesta naturalesa, és molt bo. Així doncs, donat un entorn educatiu propici en el que els estudiants puguin demostrar les seves competències socials, la metodologia dissenyada proporciona uns resultats que poden servir per molts propòsits educatius. Resumint, el coneixement del nivell competencial dels estudiants obre un ampli ventall d'activitats educatives amb l'objectiu de fomentar un conjunt d'habilitats que faran que els futurs enginyers siguin excel·lents professionals. / Las competencias sociales juegan un papel muy importante en la actividad profesional de los ingenieros. Muchas instituciones de acreditación de planes de estudios (ABET, IChemE, EUR-ACE, etc.) enfatizan la necesidad de formar a los futuros ingenieros en el ámbito de estas competencias paralelamente a las competencias técnicas tradicionales. Sin embargo, a la dificultad de diseñar una forma de enseñar y practicas estas competencias sociales, debemos añadir el problema de poder evaluar objetivamente el nivel competencial del estudiante. En esta tesis introducimos la iniciativa de la ETSEQ para implementar una metodología sistemática e objetiva para evaluar las competencias sociales. Hablaremos y analizaremos los resultados obtenidos a través de la implementación de esta metodología en los estudios de Ingeniería Química de la ETSEQ. La metodología está basada, desde un punto de vista epistemológico, en aquello que los estudiantes hacen y se puede observar, como un indicador objetivo de lo que se espera de un ingeniero en el ámbito profesional, en el contexto de los Proyectos Integrados realizados durante los estudios. Considerando que el comportamiento humano es intrínsecamente variable y la observación es subjetiva, hemos diseñado una metodología 360º con muchos participantes y en situaciones diferentes, a través de la cual las calificaciones medias obtenidas reflejan significativamente las competencias sociales del estudiante evaluado. Los resultados muestran que la metodología es estadísticamente correcta y permite diferenciar entre los miembros de un mismo equipo. La apreciación del nivel competencial se compara con otras fuentes externas de evaluación. En todos los casos, el acuerdo mostrado entre esas comparaciones, teniendo en cuenta el amplio margen de confianza de un tema de esta naturaleza, es muy bueno. Así pues, en un entorno educativo adecuado en el que los estudiantes puedan demostrar sus competencias sociales, la metodología diseñada proporciona unos resultados que pueden servir para muchos propósitos educativos. En resumen, el conocimiento del nivel competencial de los estudiantes abre un amplio abanico de actividades dirigidas a fomentar un conjunto de habilidades que harán que los futuros ingenieros sean excelentes profesionales. / Social competencies play a very important role in the professional activity of engineers. Many institutions of studies accreditation (ABET, IChemE, EUR-ACE, etc.) emphasize the need of educate the future engineers on these competencies as well as on the traditional technical competencies. However, to the intrinsic difficulty of devising the way of teaching and practicing social competencies we have to add the problem of a faithful assessment of the student’s social competency level. In this thesis we introduce the initiative taken at the ETSEQ for a systematic and objective method of social competency assessment. We review and discuss the results from the application of the method to the whole degree of Chemical Engineering of the ETSEQ. The method is epistemologically centered on what the student does and can be observed, as the objective indicator of what would professionally expected for an engineer, in the context of the Integrated Projects carried on during the studies. Since human behavior is intrinsically variable and the observation, subjective, we have introduced a 360º survey, from many participants and in many times, so that the average of the marks obtained have a significant reflection of what the social capacities of the student are. The results indicate that the methodology is reliable and produce distinct results for the members of the same team. The appreciation of the social competency level is compared to different external sources of assessment. In all cases, the agreement within the wide margin of confidence conceded to a topic of this kind is very good. Given the appropriate educational environment in which the social abilities of the students are put in evidence, the method devised produces results that can serve to many educational purposes. In summary, the knowledge of the students’ social competency level opens a broad range of educational activities aiming at fostering the appropriate set of abilities that would make the future engineer an excellent professional.

La finalidad de esta tesis es describir el aprendizaje combinado para mejorar las habilidades visuoespaciales. Los estudiantes de Fisioterapia participantes fueron distribuidos aleatoriamente en un grupo de retroalimentación visual y textual (VT), y en otro grupo que solo recibió la textual (T). Durante las 10 semanas que duró el aprendizaje combinado, las sesiones presenciales fueron filmadas y las participaciones en el entorno virtual registradas para evaluar la interacción. Los estudiantes cumplimentaron un cuestionario mixto que incluía preguntas sobre la interactividad y la transferencia del conocimiento antes de iniciar el proceso experimental y al finalizarlo. Además, para complementar estos datos, los estudiantes participaron en sesiones de discusión grupal después de la experiencia. Los resultados de este estudio contribuyen a reforzar que la retroalimentación visual y textual de casos reales en vídeo facilita la transferencia de conocimiento en el aprendizaje combinado de las habilidades visuoespaciales. Palabras clave: educación superior, aprendizaje combinado, casos reales, retroalimentación, transferencia de conocimiento y habilidades visuoespaciales. / The purpose of this dissertation was to describe the blended learning for improving visuospatial skills. Undergraduate physiotherapy students who participated in the 10-weeks blended learning sessions, were randomized into visual-textual (VT) or textual (T) feedback groups. The face-to face sessions were filmed and virtual learning participations were collected to identify students’ interaction during the learning process. The students completed a mixed questionnaire asking them about interactivity and transfer of knowledge before starting the experiment and at the end. The data were complemented with a focus group at the end of the learning process. This study aims to contribute new insight regarding the instructional visual and textual feedback design of case-based instruction, in a visuospatial skills-blended learning programme to improve transfer of learning for beginners. Keywords: higher education, blended learning, case method (teaching technique), feedback (response), transfer of training and visuospatial abilities.

La tesi exposa com les Universitats es veuen immergides en una dinàmica d’assignació de recursos lligada al funcionament dels mercats. S’analitza el marketing de serveis com una eina de gestió aplicable a la universitat per poder donar resposta a les demandes del seu entorn socioeconòmic. Una extensa revisió de publicacions mostra regularitats en senyalar les mancances de gestió estratègica i operativa de marketing per a universitats. També es demostren coincidències en les línies generals d’actuació de les gestions de marketing universitari de més èxit. A partir de tots aquests elements es proposa un model metodològic de gestió i planificació de marketing per a universitats on interactuen unes variables de referència definides en tres camps. La segmentació de públics universitaris, els eixos i valors de posicionament de mercat i unes línies d’actuació estratègica. Finalment es fa una proposta d’ordenació del mix de marketing operatiu en 10P’s especialment dissenyat per a la complexitat organitzativa universitària / This Thesis shows how Universities are engaged in a very competitive market place. Marketing services is analyzed as a possible tool for Universities to face this demanding socioeconomic environment. An extensive research of publications brings important information about the weakness of strategic marketing in higher education and on the other hand gives some evidences about how the more successful universities are using marketing management. Using all this information a general model of marketing management for universities is proposed. This model is formed with a general methodological steps to connect three main elements, segmentation, positioning and strategic guidelines. Finally a particular vision of marketing mix is proposed as well, a 10P’s mix especial for the complexity of higher education structure. / La tesis expone como las Universidades se ven envueltas progresivamente en una dinámica de asignación de recursos a través de sistemas de mercado. Se analiza el marketing de servicios como herramienta para dar respuesta a las nuevas necesidades de su entorno socioeconómico. Una extensa revisión de publicaciones sobre el tema muestra regularidades al indicar graves fallos en la visión estratégica de las universidades y a su vez muestra experiencias de éxito recurrentes en algunas universidades punteras. A partir de todos los elementos concordantes se propone un modelo general de gestión de marketing para universidades. El modelo se basa en una metodología secuencial donde se relacionan tres elementos principales, una segmentación, unos ejes o valores de posicionamiento i unas líneas de actuación estratégica. El modelo se completa con una propuesta de marketing mix especial para universidades. Se propone en este caso una estructura de 10P’s de marketing para una mejor adaptación a la especialmente compleja organización universitaria.

Malgrat que els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA, en anglès VLE o LMS) són eines consolidades en l’educació online, alguns investigadors argumenten que la majoria d’elles estan dissenyades principalment des d’un enfocament tecnològic, deixant els aspectes pedagògics en segon pla. Com a conseqüència, el procés d’ensenyament-aprenentatge que es realitza a través d’aquestes plataformes pot no ser tan efectiu com seria d’esperar. Per aquest motiu, aquesta tesi se centra en identificar aquells elements que poden millorar l’efectivitat dels EVA quan són utilitzats en assignatures completament online. Inicialment es van identificar les implicacions que l’entorn online té sobre l’educació, així com les principals característiques i barreres dels estudiants i professors online. A continuació, es van analitzar vuit dels EVA més populars segons l’enfocament pedagògic, l’estructura de la informació i la interfície. Posteriorment, aquest treball va proposar un conjunt de recomanacions/heurístiques per a crear EVA efectius per l’ensenyament-aprenentatge online. Per avaluar la idoneïtat de les recomanacions, aquestes van ser posades en pràctica mitjançant tres prototips d’un EVA fet a mida anomenat AdVisor, el qual també incloïa una eina de monitorització d’estudiants anomenada FACRO. Un conjunt d’estudiants va testejar AdVisor en assignatures completament online i després va avaluar la idoneïtat de les heurístiques mitjançant un qüestionari. Tanmateix, vuit professors van ser entrevistats per tal de conèixer les seves opinions sobre AdVisor i FACRO. En general, els resultats van mostrar que les recomanacions són adequades, sobretot aquelles relacionades amb l’autoregulació (i.e. guiar als estudiants a través del curs i ajudar-los a ser conscients del seu procés d’aprenentatge). / A pesar de que los entornos virtuales de aprendizaje (EVAs, en inglés VLEs o LMSs) son herramientas consolidadas en la educación online, algunos investigadores argumentan que la mayoría de ellas están diseñadas principalmente desde un enfoque tecnológico, dejando los aspectos pedagógicos en segundo plano. Como consecuencia, el proceso de enseñanza-aprendizaje que se realiza a través de estas plataformas puede no ser tan efectivo como sería de esperar. Por este motivo, esta tesis se centra en identificar aquellos elementos que pueden mejorar la efectividad de los EVAs cuando son utilizados en asignaturas completamente online. Inicialmente se identificaron las implicaciones que el entorno online tiene sobre la educación, así como las principales características y barreras de los estudiantes y profesores online. A continuación, se analizaron ocho de los EVAs más populares según el enfoque pedagógico, la estructura de la información y la interfaz. Posteriormente, este trabajo propuso un conjunto de recomendaciones/heurísticas para crear EVAs efectivos para la enseñanza-aprendizaje online. Para evaluar la idoneidad de las recomendaciones, éstas fueron puestas en práctica mediante tres prototipos de un EVA llamado AdVisor, el cual también incluía una herramienta de monitorización de estudiantes llamada FACRO. Un conjunto de estudiantes testeó AdVisor en asignaturas completamente online y después evaluó la idoneidad de las heurísticas mediante un cuestionario. Asimismo, ocho profesores fueron entrevistados con el fin de conocer sus opiniones sobre AdVisor y FACRO. En general, los resultados mostraron que las recomendaciones son adecuadas, sobre todo aquellas relacionadas con la autorregulación (i.e. guiar a los estudiantes a través del curso y ayudarlos a ser conscientes de su proceso de aprendizaje). / Although virtual learning environments (VLEs) and learning management systems (LMSs) are consolidated online education tools, some researchers argue that most of these platforms are mainly designed from a technological approach, with pedagogical aspects given a back seat. As a result, the teaching-learning process conducted via these systems may not be as effective as expected. For this reason, this thesis focuses on identifying those elements which may improve the efficiency of VLEs when they are used in fully online courses. First of all, a document-based research allowed to know the implications of online delivery for education as well as the main features, needs and barriers of online students and teachers. Next, eight of the most popular VLEs were analyzed by focusing on their pedagogical approach, information structure and interface. Based on the main conclusions drawn from the document-based research, a set of recommendations/heuristics for creating effective VLEs for online teaching-learning was proposed. To evaluate the suitability of each recommendation, these were put into practice by means of three prototypes of an ad hoc VLE called AdVisor, which also included a student monitoring tool called FACRO. A sample of learners tested AdVisor in fully online courses and, afterward, assessed the suitability of the heuristics through a questionnaire. Furthermore, eight teachers were interviewed to know their opinions about AdVisor and FACRO. On the whole, the results showed that the recommendations are suitable, especially those related to self-regulation (i.e. to guide students through the course and help them to be aware of their learning process).

L’objectiu d’aquesta recerca és examinar el nivell de concordança entre la missió universitària formulada per la Companyia de Jesús (SJ) i el seu desenvolupament en el context institucional de les seves escoles de negocis a Espanya. Més concretament, es vol esbrinar la relació i la influència entre el que es declara i la comprensió i assumpció del seu desenvolupament per part dels nivells directius responsables. A aquest efecte, la missió s’“operacionalitza” a través dels trets del perfil dels graduats de les seves escoles de negocis, per tal com descriuen un component missional rellevant de la formació d’aquests centres. Es tracta de conèixer com es formulen, es conceptualitzen i es valoren aquests trets a la pràctica, delimitant el treball de camp a les escoles de negocis jesuïtes (JBS) de l’àmbit espanyol (UNIJES). Per conèixer “com es formulen”, es revisa la literatura del management sobre la missió, la bibliografia pròpia i el magisteri de la SJ, com també els textos missionals de les cinc JBS d’UNIJES, i se n’ofereixen visions sintètiques. Per conèixer “com es conceptualitzen”, s’utilitza la metodologia del concept mapping, que permet transformar les idees d’un grup d’experts en dades que es poden ponderar, agrupar i representar amb mapes conceptuals. Els resultats revelen quins són i com es valoren els trets del perfil dels graduats segons les autoritats institucionals d’UNIJES (nivell directiu 1: rectors i directors generals), i com s’agrupen en quatre clústers: competències professionals (C1), competències intrapersonals (C2), competències interpersonals (3) i responsabilitat social (C4), que permeten una aproximació comparativa amb el model universitari jesuïta, el paradigma Ledesma-Kolvenbach, i s’observa una àmplia concordança en tres d’aquestes quatre dimensions. Per conèixer “com es valoren a la pràctica” els trets dels graduats, s’administra una enquesta als responsables acadèmics de les cinc JBS d’UNIJES (nivell directiu 2). Amb el conjunt dels resultats, es duu a terme una anàlisi comparativa entre les valoracions dels dos nivells directius, que mostra un alt nivell de discordança valorativa respecte dels trets que han de caracteritzar els graduats de les respectives escoles de negocis. / El objetivo de esta investigación consiste en examinar el nivel de concordancia entre la misión universitaria formulada por la Compañía de Jesús (SJ) y su desarrollo en el contexto institucional de sus escuelas de negocios en España. Más concretamente, se pretende averiguar la relación e influencia entre lo que se declara y la comprensión y asunción por parte de los niveles directivos responsables de su desarrollo. Para ello, la misión se “operacionaliza” a través de los rasgos del perfil de los egresados de sus escuelas de negocios, pues describen un componente misional relevante de la formación de estos centros. Se trata de conocer cómo se formulan, conceptualizan y valoran en la práctica dichos rasgos, acotando el trabajo de campo a las escuelas de negocios jesuitas (JBS) del ámbito español (UNIJES). Para conocer “cómo se formulan”, se revisa la literatura del management sobre la misión, la literatura propia y el magisterio de la SJ, así como los textos misionales de las cinco JBS de UNIJES, ofreciendo visiones sintéticas de todo ello. Para conocer “cómo se conceptualizan”, se utiliza la metodología del concept mapping, que permite transformar las ideas de un grupo de expertos en datos que pueden ser ponderados, agrupados y representados mediante mapas conceptuales. Los resultados revelan cuáles son y cómo se valoran los rasgos del perfil de los egresados según las autoridades institucionales de UNIJES (Nivel directivo 1: Rectores y directores generales), y cómo se agrupan en cuatro clústeres: Competencias profesionales (C1), Competencias intrapersonales (C2), Competencias Interpersonales (3) y Responsabilidad social (C4), que permiten una aproximación comparativa con el modelo universitario jesuita, el paradigma Ledesma-Kolvenbach, observándose una amplia concordancia en tres de sus cuatro dimensiones. Para conocer “cómo se valoran en la práctica” los rasgos de los egresados, se realiza una encuesta a los responsables académicos de las cinco JBS de UNIJES (Nivel directivo 2). Con el conjunto de resultados se realiza un análisis comparativo entre las valoraciones de los dos niveles directivos, que muestra un alto nivel de discordancia valorativa sobre los rasgos que han de caracterizar a los egresados de sus escuelas de negocios. / This thesis aims to examine the level of consistency between the Society of Jesus’ (SJ) university mission and its treatment within Jesuit business schools (JBS) in Spain. Specifically, my objective is to study the relation and influence between the SJ’s declared values and what the different executive levels in charge of business school management and development understand and accept. For this, I “operationalize” the business school mission through the ideal profile traits of their graduates, as these characteristics describe an important mission component of said schools’ mission. The aim is to learn how these business schools formulate, conceptualize and value those traits in practice, limiting my fieldwork to JBS which are members of the SJ network of universities in Spain (UNIJES). To learn how they “formulate” these traits, I carry out a review of management literature on organizational mission in addition to the SJ’s own literature and teachings as well as the mission statements of the five JBS in UNIJES, providing a summary of all of these. I then apply the concept-map methodology to determine how the business schools “conceptualize” these traits. This enables me to transform a group of experts’ ideas into data to weigh, categorize and represent using concept maps. The results reveal what the ideal graduate profile traits are and how they’re valued according to UNIJES institutional authorities (Executive level 1: Rectors and Presidents). There are four resulting clusters of traits: Professional competencies (C1), intra-personal competencies (C2), interpersonal competencies (C3), and social responsibility (C4). These enable me to then compare the Ledesma-Kolvenbach Paradigm to the Jesuit university model applied in practice, observing broad consistency in three of its four aspects. Lastly, to determine how alumni traits “are valued in practice”, I carry out a survey among the academic directors of the five JBS institutions in UNIJES (Executive level 2). With the set of results I then undertake a comparative analysis of the different estimations between the two executive levels, demonstrating a high degree of inconsistency regarding the traits that should characterize JBS graduates.

Els centres universitaris destaquen per la seva tasca educativa i per la formació a les persones encara que, tot això, no seria possible sense la gran implicació del PDI y PAS. Aquesta tesis doctoral proposa una revisió de la situació del salari emocional a FUNITEC (URL), EPSEB (UPC) i EPSEVG (UPC) per determina les polítiques que s’apliquen en aquests centre per donar cobertura a les necessitats personals i professionals dels seus treballadors. L’anàlisi dels convenis col·lectius que s’apliquen a cada un d’aquests centres i la consulta als treballadors, ha permès determinar que sí existeixen una gran varietat de mesures que donen facilitats als treballadors per equilibrar la vida personal i professional. A més de llistar aquestes actuacions, s’han analitzat les que són més útils per la conciliació laboral segons el PDI i el PAS. Tot i això, el coneixement que els treballadors tenen en relació a aquesta política retributiva no està tant estès com es podia esperar malgrat ha obert futures línies d’investigació. / Los centros universitarios destacan por su labor educativa y por la formación de personas aunque, todo ello, no sería posible sin la gran implicación del PDI y PAS. Esta tesis doctoral propone una revisión de la situación del salario emocional en FUNITEC (URL), EPSEB (UPC) y EPSEVG (UPC) para determinar las políticas que se aplican en dichos centros para cubrir las necesidades personales y profesionales de sus empleados. El análisis de los convenios colectivos que se aplican en cada uno de estos centros y la consulta a los trabajadores, han permitido determinar que sí existe una gran variedad de medidas que dan facilidades a los trabajadores para equilibrar la vida personal y profesional. Además de listar dichas actuaciones, se han analizado aquellas que son más útiles para la conciliación laboral según el PDI y PAS. A pesar de ello, el conocimiento que los trabajadores tienen respeto a esta política retributiva no está tan extendido como se podía esperar a pesar que ha abierto futuras líneas de investigación. / Universities are recognized for their educational work and training. This would not be possible without the involvement of professors, researchers, additional teaching staff and administrative services. This PhD thesis presents a review of the social benefits in FUNITEC (URL), EPSEB (UPC) and EPSEVG (UPC) to determine the policies these centers apply to properly balance the personal and professional needs of their employees. Our analysis of the collective labor agreements within each university and the results of our employee questionnaire have identified the existence of a variety of measures to provide solutions for workers with regards to work-life balance. In addition to reviewing these social benefits, we have analyzed those that are most useful for employee work-life balance. However, employee awareness about these kinds of compensation policies is not as common as might be expected, though it does open the door to future lines of research.

L’objectiu d’aquesta recerca multi-paradigmàtica és presentar un anàlisis exploratori, correlacional y crític dels MOOC (Massive Open Online Courses) entesos com a comunitats d’aprenentatge participatius i descobrir el rol que l’aprenentatge autònom juga dins d’aquest marc. La recerca combina dades quantitatives i qualitatives i junt amb el marc teòric actual afegeix novetats en el cap de l’educació a distancia y les noves formes d’oferir cursos a distància. Els nostres resultats mostren diferencies estadístiques entre els estudiants que participen en diferent nombre de tests i el seu nivell d’aprenentatge autònom (p=0.003). Presentem informació demogràfica y les visions dels estudiants relacionades amb les tres presencies de la comunitat d’aprenentatge participatiu (presencia social, cognitiva y del instructor). L’estudi consta també de les opinions dels experts sobre el disseny dels MOOC i el seu valor pedagògic. Les nostres conclusions finals indican que els MOOC son entorns d’aprenentatge diferents en relació amb els entorns tradicionals a distancia, creen una comunitat d’aprenentatge participativa diferent i atrauen perfils d’estudiants diferents. Suggerim millores en el disseny pedagògic per a ajudar als estudiants a ser mes autònoms y per alinear els continguts del curs. La taxonomia de Marzano és suggerida com a marc pedagògic per a millorar el disseny dels MOOC i el grau de satisfacció dels alumnes. / El objetivo de esta investigación multi-paradigmática es presentar un análisis exploratorio, correlacional y crítico de los MOOC (Massive Open Online Courses) entendidos como comunidades de aprendizaje participativo y descubrir el role que el juega el aprendizaje autónomo dentro de este marco. La investigación combina datos cuantitativos y cualitativos, y junto con el marco teórico actual añade novedades en el campo de la educación online y los nuevos métodos para ofrecer cursos a distancia. Nuestros resultados muestran diferencias estadísticas entre los estudiantes que toman parte en diferente número de tests y su nivel de aprendizaje autónomo (p=0.003). También presentamos información demográfica y las opiniones de los estudiantes relacionadas con las tres presencias de la comunidad de aprendizaje participativo (presencia social, cognitiva y del instructor). El estudio consta también de las opiniones de expertos sobre el diseño de los MOOC y su valor pedagógico. Nuestras conclusiones finales indican que los MOOC son entornos de aprendizaje diferentes en relación con los entornos tradicionales a distancia, crean una comunidad de aprendizaje participativo diferente y atraen perfiles de estudiantes diferentes. Sugerimos mejoras en el diseño pedagógico para ayudar a los estudiantes a llegar a ser mas autónomos y para linear los contenidos del curso. La taxonomía de Marzano es sugerida como marco pedagógico para mejorar el diseño de los MOOC y el grado de satisfacción de los estudiantes. / The purpose of this mixed method research is to present an exploratory, correlational and critical analysis of MOOCs (Massive Open Online Courses) understood as COI (Community Of Inquiries) and uncover the role that SDL (Self Directed Learning) plays within the mentioned framework. The research combines quantitative and qualitative data and together with a current literature snapshot adds insights in the field of online education and its new content delivery forms. Our findings show statistical differences between students taking different number of quizzes and their level of SDL (p=0.003). We present demographic information and students views related with the three presences in the COI (social, cognitive and teaching presence). Experts’ views on MOOC designs and value are also collected. Our final conclusion points out that MOOCs are different content deliver environments from traditional online courses and they shape a different COI and attract different students profiles. Design improvements are also suggested to empower students to become independent learners and improve alignment in the course. Marzano’s taxonomy is the suggested pedagogical approach to improve MOOC design, and students’ satisfaction.

La creativitat és considerada un ingredient fonamental de la innovació, un recurs altament valorat per a la competitivitat sostenible i l’èxit a llarg termini de les empreses. Per això, líders de negoci, així com investigadors acadèmics i estaments polítics, han donat una atenció creixent a aquest tema. La investigació sobre la creativitat és un camp multifacètic i en creixement continuat. Degut a una falta de consens en la definició de la creativitat, aquest camp d’investigació s’ha anat ampliant al llarg de dècades, arribant als nostres dies amb una gran varietat d’aproximacions al seu estudi des de diferents disciplines, tals com la psicologia, sociologia, antropologia, neurologia o economia entre altres. No obstant, la perspectiva cultural aplicada a l’estudi de la creativitat ha estat relativament inferior. Malgrat algunes Formulacions teòriques, aquesta aproximació roman un pas per darrere en termes de recerca empírica. La present tesi es planteja la pregunta d’investigació de en quina mesura la cultura influència la creativitat de l'empleat en els seus llocs de treball, cosa que també es podria conceptualitzar com la influència de la cultura en el domini de coneixement de la creativitat en les organitzacions. Aquesta tesi proporciona evidència empírica a partir de 198 empleats de 10 organitzacions espanyoles, amb respecte a la relació entre cultura i creativitat en el treball. Es proposa que la cultura té una influència significativa a la creativitat de l'empleat. L'efecte de la cultura sobre aquesta creativitat s’estudia aplicant un model multidimensional de la creativitat de l'empleat percebuda, tenint en compte l’impacte cultural a un nivell individual d’anàlisi en tres dimensions diferents: cultura nacional, cultura organitzacional i valors individuals independents. En aquest model la creativitat de l’empleat es percebuda per ell mateix, i també (a mode de punt de validació) pel cap de l’empleat. Mentre la majoria de les eines i teories de la creativitat han estat desenvolupades a l’entorn de la cultura Anglo-Saxona, aquesta tesi es focalitza a la creativitat de l’empleat en el si d'organitzacions d'Espanya, una societat mediterrània que representa un espai cultural relativament poc investigat fins al moment. Entre les principals contribucions, els resultats empírics suggereixen un procés diferent procés social de creativitat en les organitzacions participants en aquest estudi, i una inesperada diferent percepció sobre la creativitat de l'empleat, en funció del punt d'observació. En resum, el propòsit d’aquesta tesi és la d'estudiar l'efecte de la cultura a la creativitat de l'empleat percebuda, en tres diferents dimensions d'anàlisi: la cultura nacional, la cultura organitzacional i els valors individuals independents. / La creatividad es considerada un ingrediente fundamental de la innovación, un recurso altamente preciado para la competitividad sostenible y el éxito a largo plazo de las empresas. Por ello, líderes de negocios, así como investigadores académicos y estamentos políticos, han prestado una atención creciente a este tema. La investigación sobre la creatividad es un campo multifacético y en continuo crecimiento. Debido a una falta de consenso en la definición de la creatividad, este campo de investigación se ha ido ampliando a lo largo de décadas, llegando a nuestros días con una gran variedad de aproximaciones a su estudio desde diferentes disciplinas, tales como psicología, sociología, antropología, neurología, o economía, entre otros. Sin embargo, la perspectiva cultural aplicada al estudio de la creatividad ha sido relativamente menor. A pesar de algunas formulaciones teóricas, esta aproximación permanece un paso por detrás en términos de investigación empírica. La presente tesis se plantea la pregunta de investigación de en qué medida la cultura influencia la creatividad del empleado en sus puestos de trabajo, lo que también se podría conceptualizar como la influencia de la cultura en el dominio de conocimiento de la creatividad en las organizaciones. Esta tesis proporciona evidencia empírica a partir de 198 empleados de 10 organizaciones españolas, con respecto a la relación entre cultura y creatividad en el trabajo. Se propone que la cultura tiene una influencia significativa en la creatividad del empleado. El efecto de la cultura sobre dicha creatividad se estudia aplicando un modelo multidimensional de la creatividad del empleado percibida, teniendo en cuenta el impacto cultural a un nivel individual de análisis, en tres dimensiones distintas: cultura nacional, cultura organizacional, y valores individuales independientes. En este modelo la creatividad del empleado es percibida por él mismo, y también (a modo de punto de validación) por el jefe del empleado. Mientras la mayoría de las herramientas y teorías de la creatividad han sido desarrolladas en el entorno de la cultura Anglo-Sajona, esta tesis se focaliza en la creatividad del empleado en el seno de organizaciones de España, una sociedad mediterránea que representa un espacio cultural relativamente poco investigado hasta el momento. Entre las principales contribuciones, los resultados empíricos sugieren un diferente proceso social de creatividad en las organizaciones participantes en el estudio, y una inesperada diferente percepción sobre la creatividad del empleado, en función del punto de observación. En resumen, el propósito de esta tesis es la de estudiar el efecto de la cultura en la creatividad del empleado percibida, en tres distintas dimensiones de analisis: la cultura nacional, la cultura organizacional y los valores individuales independientes. / Creativity is considered as a key ingredient of innovation, a highly praised resource for sustainable competitiveness and long term business success. As such, business leaders but also academic researchers and policy makers have paid increased attention to the subject. Creativity research is an ever-growing and multifaceted field of enquiry. Despite a lack of consensus regarding how to define creativity, this field of research has grown over the decades and today it includes a wide variety of approaches from diverse disciplines such as psychology, sociology, anthropology, neurology, economy, among others. The cultural approach to the study of creativity has been relatively understudied. Although there are some theoretical formulations, this stream of research lags behind in terms of empirical research. The current dissertation addresses the research question in relation to what extent culture affects the creativity of employees at work, that might also be conceptualized as the effect of culture on the knowledge domain of organizational creativity. This dissertation provides empirical evidence from a sample of 198 employees from 10 Spanish organizations, regarding the relationship between culture and creativity at work. It is maintained that culture has a significant influence on the employee creativity. The effect of culture on employee creativity is examined employing a multidimensional model, of the perceived employee creativity, that takes into account culture’s imprints at an individual level of analysis, at three distinct dimensions: national culture, organizational culture and individual stand-alone values. In this model the employee’s creativity is perceived by the employee himself, and also (as a validation point) by the employee’s manager. While most of creativity tools and theories have been developed within an Anglo-Saxon culture, this dissertation is focused on employee creativity in organizations belonging to Spain, a Mediterranean society and a cultural space that is relatively under-examined by previous research. Among the main contributions, empirical findings suggest a potential different social process of creativity in the organizations under study, and an unexpected different perception of employees’ creativity depending on the observation point. In summary, the purpose of this study is to examine the effect of culture on perceived employees' creativity, at three distinct dimensions: national culture, organizational culture and individual stand-alone values.