[EN] This research assumes that all consistent architecture has always a theoretical substrate that moves the architect to design and build. Establishing relations between the world of the design creative action concerns and materially defined architectural forms, is a work step that arises in many architects, including the figure of Juan Navarro Baldeweg. The underlying mechanisms that hide in the surrounding nature and physical forms that move our creative impulses, are originated in advance in the same way for all branches of art, creating the link between them. The graphic expression as focal point of the ideas that arise in the design process is a key element not only in the formal image of what is supposed to be projected, but in the materiality and composition of the elements that organize the volumes and spaces of the architectural project. The first sketches, the first ideas spring from the hand of the designer, full of implicit symbolism that is sometimes impossible to be detected by the observer. They are intrinsic functions in project and gestural form of the architect's mind, which are created from the place, the environment, the site conditions of the object or from the author's own emotional state. Is it legitimate to conclude that all the arts start from the same origin and in its subsequent development are interrelated and linked by the same behavioural mechanisms? Is our hand, as an extension of the idea, the cause of this integration of the arts? Do phenomenological variables affect in the same way to painting, sculpture, architecture when dealing in the search for the real? With this hypothesis, my first goal is to try to achieve, under the figure of the architect, painter, essayist and sculptor Juan Navarro Baldeweg, this preconception of artistic work where all the arts are related and intertwined in the early stages of its genesis, the birth of the idea, embodied by the architect's hand from the very first almost physiological approaches, influenced by the energies that are related to them. / [ES] Esta investigación parte del supuesto de que toda arquitectura coherente tiene siempre un sustrato teórico que mueve al arquitecto a proyectar y a construir. Establecer las relaciones entre el mundo de las inquietudes plásticas proyectuales y las formas arquitectónicas definidas materialmente, es una labor de paso que surge en muchos arquitectos y entre ellos en la figura de Juan Navarro Baldeweg. Los mecanismos implícitos que se esconden en la naturaleza que nos rodea y en las formas físicas que mueven nuestros impulsos creativos, se originan a priori de la misma manera para todas las ramas del arte, creando ese vínculo entre ellas. La expresión gráfica como elemento articulador de las ideas que surgen en el proceso proyectual, es un elemento determinante, no sólo en la imagen formal de aquello que pretende ser proyectado, sino en la materialidad y composición de los elementos que organizan los volúmenes y espacios del proyecto arquitectónico. Los primeros bocetos, las primeras ideas, surgen de la mano del proyectista, cargadas de un simbolismo implícito que a veces es imposible detectar por parte del observador; son nociones intrínsecas en la forma proyectual y gestual del propio arquitecto, que nacen del lugar, del entorno, de las condiciones del emplazamiento del objeto o del propio estado emocional del autor. ¿Es quizá entonces lícito pensar que todas las artes parten de un mismo origen y que en su desarrollo posterior, se ven interrelacionadas o enlazadas por los mismos mecanismos conductuales?, ¿es la mano, como prolongación de la idea, la causante de esta integración de las artes?, ¿afectan de la misma manera a la pintura, escultura, arquitectura, las variables fenomenológicas a la hora de enfrentarse en la búsqueda de lo real? Con estas hipótesis de partida, mi primer objetivo es intentar alcanzar, bajo la figura del arquitecto, pintor, ensayista y escultor, Juan Navarro Baldeweg, esa pre-concepción de la obra artística en donde todas las artes se relacionan y entrelazan en los primeros compases de su génesis, el nacimiento de la idea, materializada mediante la mano en primeras aproximaciones casi fisiológicas, influenciadas por las energías que le son afines. / [CAT] Esta investigació part del supòsit que tota arquitectura coherent té sempre un substrat teòric que mou a l'arquitecte a projectar i a construir. Establir les relacions entre el món de les inquietuds plàstiques proyectuales i les formes arquitectòniques definides materialment, és una labor de pas que sorgix en molts arquitectes i entre ells en la figura de Juan Navarro Baldeweg. Els mecanismes implícits que s'amaguen en la naturalesa que ens rodeja i en les formes físiques que mouen els nostres impulsos creatius, s'originen a priori de la mateixa manera per a totes les branques de l'art, creant eixe vincle entre elles. L'expressió gràfica com a element articulador de les idees que sorgixen en el procés proyectual, és un element determinant, no sols en la imatge formal d'allò que pretén ser projectat, sinó en la materialitat i composició dels elements que organitzen els volums i espais del projecte arquitectònic. Els primers esbossos, les primeres idees, sorgixen de la mà del projectista, carregades d'un simbolisme implícit que a vegades és impossible detectar per part de l'observador; són nocions intrínseques en la forma proyectual i gestual del propi arquitecte, que naixen del lloc, de l'entorn, de les condicions de l'emplaçament de l'objecte o del propi estat emocional de l'autor. ¿És potser llavors lícit pensar que totes les arts partixen d'un mateix origen i que en el seu desenrotllament posterior, es veuen interrelacionades o enllaçades pels mateixos mecanismes conductuales?, ¿és la mà, com a prolongació de la idea, la causant d'esta integració de les artes?, ¿afecten de la mateixa manera a la pintura, escultura, arquitectura, les variables fenomenològiques a l'hora d'enfrontar-se en la busca de la realitat? Amb estes hipòtesis de partida, el meu primer objectiu és intentar aconseguir, davall la figura de l'arquitecte, pintor, assagista i escultor, Juan Navarro Baldeweg, eixa preconcepció de l'obra artística on totes les arts es relacionen i entrellacen en els primers compassos de la seua gènesi, el naixement de la idea, materialitzada per mitjà de la mà en primeres aproximacions quasi fisiològiques, influenciades per les energies que li són afins. / Martínez Díaz, JE. (2016). Poéticas y Energías de la mano: Aproximaciones y análisis teóricos aplicados a la génesis de la obra arquitectónica y pictórica de Juan Navarro Baldeweg [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62409 / TESIS

[EN] The importance of the maintenance and rehabilitation of existing structures has grown significantly in recent years. This accompanied by a very important decrease in the investments in the new construction, again after a period of growth in the number of constructed buildings. These facts have motivated that, currently, there is a large park of buildings need to be repaired and strengthened. The columns are the elements which failure may cause a complete collapse of the structure. In the case of reinforced concrete columns, it is possible to intervene well by means of a strengthening or a repair, whose goal will be to increase or to maintain its resistance, respectively. In fact, the repair of damages of different scope and magnitude on the outside of a column by means of repair mortars is an operation very usual in rehabilitation works. There are even European standards that prescribe the characteristics of the mortars to be used. Despite this, there are no references to study the effectiveness of a repair in reinforced concrete columns, which gives rise to a large uncertainty in the level of security that is reached in the repaired element. This lack of experimental results, together with the importance of this type of the action is that has motivated this investigation, which has studied the effectiveness of repair, using pre-bagged concrete repair mortars, of columns subjected to axially loaded. It has been determined the influence of the different geometric, mechanical and construction variables that they affect to the repair in the compressive strength of the column repaired. In order to do so, an experimental study has been realized in laboratory, in which the three most frequent cases of repair have been tested: complete repair of 4 sides, complete repair of one side and patch repair, with the variables raised in this investigation, kind of mortar (Class R3 and R4) and use or not of bonding primer. The final aim of this investigation will be to determine the efficacy of the repair according to the conditions in which it has been realized and to obtain a series of basic rules of design and execution of the repair. The results are analyzed and compared with the columns pattern, undamaged section without repair. The results of the investigation carried out indicates that repairs carried out with mortar Class R3 presented excellent results, while mortar Class R4, for the tested columns, only restores partially load-carrying capacity. In the case of the repair to 4 sides, if used a mortar Class R4 the load-carrying capacity on the column repaired only reached 64% of the original. In the case of the repair to 4 sides with mortar Class R3, the use of bonding primer does not have significant influence on the recovery of the load-carrying capacity. Not this way if there uses a mortar Class R4, where the use of a bonding primer improves significantly the result. Patch repair restores practically the load-carrying capacity of the structural element for both mortars (R3 and R4). In this case the use of bonding primer only has significant influence in the repair using mortar Class R4, showing an improvement of 9% more than if bonding primer is not used. In the complete repair of one side whit mortar Class R3 restores 97% of the load-carrying capacity loss while with mortar Class R4 only reaches to 66%, and without influence of the use or not of bonding primer. These results highlight the importance of the choice of the system, method and materials of the repair. These must be compatible with the materials and the state of the original structure. / [ES] En los últimos años ha crecido de manera significativa la importancia del mantenimiento y rehabilitación de estructuras existentes. Esto viene acompañado de un descenso muy importante en las inversiones en la construcción de obra nueva, después de un periodo de crecimiento en el número de edificios construidos. Estos hechos han motivado que, actualmente, exista un gran parque de edificaciones con necesidad de ser reparado o reforzado. Dentro de un edificio, los pilares son los elementos cuyo fallo puede provocar un colapso completo de la estructura. En el caso de los pilares de hormigón armado, se puede intervenir bien mediante un refuerzo o una reparación, cuyo fin será incrementar o mantener su resistencia, respectivamente. De hecho, la reparación de daños de diverso alcance y magnitud en la parte externa de un pilar mediante morteros de reparación es una operación muy habitual en obras de rehabilitación. Incluso existen normas europeas que prescriben las características de los morteros a utilizar. Pese a ello, no se dispone de referencias que estudien la efectividad de una reparación en pilares de hormigón armado, lo que da lugar a una gran incertidumbre en el grado de seguridad que se alcanza en el elemento reparado. Esta falta de resultados experimentales, junto con la importancia de este tipo de actuaciones es la que ha motivado esta investigación, en la que se ha estudiado la efectividad de la reparación, mediante morteros predosificados, de pilares sometidos a compresión centrada. Se ha determinado la influencia de las distintas variables geométricas, mecánicas y constructivas que afectan a la reparación en la resistencia a compresión del pilar reparado. Para ello se ha realizado un estudio experimental en laboratorio, en el que se han ensayado los tres casos de reparación más frecuentes en la práctica: reparación integral a cuatro caras, reparación integral a una cara y reparación por parcheo, con las variables planteadas en esta investigación, clase de mortero (Clases R3 y R4) y utilización o no de puente de unión. El objetivo final de esta investigación será determinar la eficacia de la reparación en función de las condiciones en las que se ha realizado y obtener una serie de reglas básicas de diseño y ejecución para la reparación. Los resultados son analizados y comparados con los pilares patrón, sección intacta sin reparación. De los resultados de la investigación realizada se desprende que, las reparaciones realizadas con mortero Clase R3 presentan unos excelentes resultados, mientras que el mortero Clase R4, para los pilares ensayados, únicamente restituye de forma parcial la capacidad portante. Para el caso de la reparación a 4 caras, si se emplea un mortero Clase R4 la capacidad portante del pilar reparado tan sólo alcanza un 64% de la original. Para el caso de reparación de las 4 caras con mortero Clase R3, el empleo de un puente de unión no tiene una influencia significativa en la recuperación de la capacidad portante. No así si se emplea un mortero Clase R4, donde el empleo de un puente de unión mejora significativamente el resultado. La Reparación por Parcheo prácticamente restaura la capacidad portante del elemento estructural para ambos morteros (R3 y R4). En este caso la utilización del puente de unión solo tiene influencia significativa en la reparación mediante mortero Clase R4, presentando una mejoría de un 9% más que si no se utiliza el puente de unión. En la Reparación Integral a 1 Cara con mortero Clase R3 se restituye un 97% de la capacidad portante perdida mientras que con mortero Clase R4 tan solo se llega a un 66%, y sin influencia de la utilización o no del puente de unión. Estos resultados resaltan la importancia de la elección del sistema, método y materiales de la reparación. Estos deben ser compatibles con los materiales y el estado de la estructura original. / [CAT] En els últims anys ha crescut de manera significativa la importància del manteniment i rehabilitació d'estructures existents. Açò ve acompanyat d'un descens molt important en les inversions en la construcció d'obra nova, després d'un període de creixement en el nombre d'edificis construïts. Estos fets han motivat que, actualment, existisca un gran parc d'edificacions amb necessitat de ser reparat o reforçat. Dins d'un edifici, els pilars són els elements la fallada dels quals pot provocar un col·lapse complet de l'estructura. En el cas dels pilars de formigó armat, es pot intervindre bé per mitjà d'un reforç o una reparació, el fi de la qual serà incrementar o mantindre la seua resistència, respectivament. De fet, la reparació de danys de divers abast i magnitud en la part externa d'un pilar per mitjà de morters de reparació és una operació molt habitual en obres de rehabilitació. Inclús hi ha normes europees que prescriuen les característiques dels morters a utilitzar. A pesar d'això, no es disposa de referències que estudien l'efectivitat d'una reparació en pilars de formigó armat, la qual cosa dóna lloc a una gran incertesa en el grau de seguretat que s'aconseguix en l'element reparat. Esta falta de resultats experimentals, junt amb la importància d'este tipus d'actuacions és la que ha motivat aquesta investigació, en la que s'ha estudiat l'efectivitat de la reparació, per mitjà de morters predosificats, de pilars sotmesos a compressió centrada. S'ha determinat la influència de les distintes variables geomètriques, mecàniques i constructives que afecten la reparació en la resistència a compressió del pilar reparat. Per a això s'ha realitzat un estudi experimental en laboratori, en el que s'han assajat els tres casos de reparació més freqüents en la pràctica: reparació integral a quatre cares, reparació integral a una cara i reparació per parcheo, amb les variables plantejades en esta investigació, classe de morter (Classes R3 i R4) i utilització o no de pont d'unió. L'objectiu final d'esta investigació serà determinar l'eficàcia de la reparació en funció de les condicions en què s'ha realitzat i obtindre una sèrie de regles bàsiques de disseny i execució per a la reparació. Els resultats són analitzats i comparats amb els pilars patró, secció intacta sense reparació. Dels resultats de la investigació realitzada es desprén que, les reparacions realitzades amb morter Classe R3 presenten uns excel·lents resultats, mentres que el morter Classe R4, per als pilars assajats, únicament restituïx de forma parcial la capacitat portant. Per al cas de la reparació a 4 cares, si s'empra un morter Classe R4 la capacitat portant del pilar reparat tan sols aconseguix un 64% de l'original. Per al cas de reparació de les 4 cares amb morter Classe R3, l'ocupació d'un pont d'unió no té una influència significativa en la recuperació de la capacitat portant. No així si s'empra un morter Classe R4, on l'ocupació d'un pont d'unió millora significativament el resultat. La Reparació per Parcheo pràcticament restaura la capacitat portant de l'element estructural per a ambdós morters (R3 i R4). En este cas la utilització del pont d'unió només té influència significativa en la reparació per mitjà de morter Classe R4, presentant una millora d'un 9% més que si no s'utilitza el pont d'unió. En la Reparació Integral a 1 Cara amb morter Classe R3 es restituïx un 97% de la capacitat portant perduda mentres que amb morter Classe R4 tan sols s'arriba a un 66%, i sense influència de la utilització o no del pont d'unió. Estos resultats ressalten la importància de l'elecció del sistema, mètode i materials de la reparació. Aquestos han de ser compatibles amb els materials i l'estat de l'estructura original. / Ortega Palanco, AI. (2016). Contribución al estudio del comportamiento de pilares de hormigón armado reparados mediante morteros predosificados sometidos a comprensión centrada [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62583 / TESIS

[EN] From his beginnings the photography has been the great one allied of the architects, this union has come to the present day. From being only one diffusive of the works of the architects to forming a part of articles of major artistic content, the relation between both disciplines has been evolving. In spite of this, the study of the photography of Architecture of the Modern Movement in general and in Spain especially it is still in his beginnings. Only some big national photographers have managed to stand out of the rest and to assume certain national relevancy. Catalá Rock, Kindel, Bulging, Michaelis would be some of these recognized figures on which there exist monographs and considerable and extensive study. In case of Valencia the investigation of the photography of architecture of the Modern Movement from the point of view of the architect is even less studied. It surprises as being Valencia one of the precursor cities in the introduction of the photography in Spain clear photographic modals do not exist at the level of the mentioned ones. Maybe did not they exist? Or simply still have not they revealed themselves in this facet? This doctoral thesis will try to answer to these questions and to contribute his small grain of sand in this one subject matter, and with the obliged modesty it will try to open new fields of investigation future doctors who complete it. This way, there will gather and analyze photographies of architecture of the Modern Movement of the city of Valencia understood between 1925 and 1965. Some of these photographies are deposited in institutional files, still unexplored, and different in individuals' collections. It will be an aim of the thesis to put them in value, to analyze the architecture that they represent and somehow to avoid his loss. The systematic analysis of all of them in relation with the principal values of the architecture of the Modern Movement will be the used methodology. A scientific point of view uses on certain instantaneous that catalogued as " industrial photography " sometimes have been despised like lacking in enclosed art by the photographs. To realize a calm rereading of the same ones 60 years later, it allows to see with perspective the excellent, sometimes intuitive realized work. Of between all the works of the Modern Movement in Valencia, the thesis will centre fundamentally on the 8 that the own DOCOMOMO indicates as keys in the development of the Valencian modernity. Works of the photography studios, Desfilis or Sanchis will be some of the analyzed ones, we hope to put in value his work in the national panorama. / [ES] Desde sus inicios la fotografía ha sido una gran aliada de los arquitectos, este perfecto maridaje ha llegado hasta nuestros días. Como mera difusora de las obras de estos primeros o como fondo de reportajes de mayor calado artístico la relación entre ambas disciplinas ha ido evolucionando y transformando los protagonismos de los objetos representados y por ende de sus actores. A pesar de esto, el estudio de la fotografía de Arquitectura del Movimiento Moderno en general y en España en particular está aún en sus inicios. Sólo algunos grandes fotógrafos nacionales han conseguido destacar del resto y asumir cierta relevancia a nivel nacional. Catalá Roca, Kindel, Pando, Michaelis serían algunas de estas figuras reconocidas sobre las que existen monografías y un considerable y extenso estudio. En el caso de Valencia, el caso es aún más llamativo y la investigación de la fotografía de arquitectura del Movimiento Moderno desde el punto de vista del arquitecto está aún menos estudiado. Extraña como siendo Valencia una de las ciudades precursoras en la introducción de la fotografía en España no existan claros referentes fotográficos al nivel de los citados. ¿Tal vez no existían? o ¿simplemente aún no se han descubierto en esta faceta? Esta tesis doctoral intentará responder a estas preguntas y aportar su pequeño grano de arena en este temática, y con la obligada modestia intentará abrir nuevos campos de investigación a futuros doctores que la completen. Así, se recogerán y analizarán fotografías de arquitectura del Movimiento Moderno de la ciudad de Valencia comprendidas entre el 1925 y 1965. Algunas de estas fotografías se encuentran depositadas en archivos institucionales, aún inexploradas, y otras en colecciones de particulares. Se pretende ponerlas en valor, contextualizarlas, analizar la arquitectura que representan y de alguna manera evitar su pérdida. El análisis sistemático de todas ellas en relación con los principales valores de la arquitectura del Movimiento Moderno será la metodología empleada. Se busca una mirada científica sobre ciertas instantáneas que catalogadas como "fotografía industrial" a veces han sido desdeñadas como carentes de arte incluso por el propio gremio fotográfico. Realizar una relectura sosegada de las mismas 60 años después, permite ver con perspectiva el excelente, a veces intuitivo trabajo realizado. De entre todas las obras del Movimiento Moderno en Valencia, la tesis se centrará fundamentalmente en las 8 que el propio DOCOMOMO señala como claves en el desarrollo de la modernidad valenciana. Obras de los estudios fotográficos, Desfilis o Sanchis serán algunas de las analizadas, obras que esperamos la tesis ponga en valor dentro del panorama nacional. / [CAT] Des dels seus inicis la fotografia ha sigut una gran aliada dels arquitectes, aquest perfecte maridatge que ha arribat fins als nostres dies. Com a mera difusora de les obres d'aquests primers o com a fons de reportatges de major importància artístic la relació entre ambdues disciplines ha anat evolucionant i transformant els protagonismes dels objectes representats i per tant dels seus actors. Malgrat açò, l'estudi de la fotografia d'Arquitectura del Moviment Modern en general i a Espanya en particular està encara en els seus inicis. Només alguns grans fotògrafs nacionals han aconseguit destacar de la resta i assumir certa rellevància a nivell nacional. Catalá Roca, Kindel, Pando, Michaelis serien algunes d'aquestes figures reconegudes sobre les quals existeixen monografies i un considerable i extens estudi. En el cas de València, el cas és encara més cridaner i la recerca de la fotografia d'arquitectura del Moviment Modern des del punt de vista de l'arquitecte està encara menys estudiat. Estranya com sent València una de les ciutats precursores en la introducció de la fotografia a Espanya no existisquen clars referents fotogràfics al nivell dels citats. Tal vegada no existien? o simplement encara no s'han descobert en aquesta faceta? Aquesta tesi doctoral intentarà respondre a aquestes preguntes i aportar el seu xicotet gra d'arena en aquest temàtica, i amb l'obligada modèstia intentarà obrir nous camps de recerca a futurs doctors que la completen. Així, s'arreplegaran i analitzaran fotografies d'arquitectura del Moviment Modern de la ciutat de València compreses entre el 1925 i 1965. Algunes d'aquestes fotografies es troben dipositades en arxius institucionals, encara sense explorar, i unes altres en col·leccions de particulars. Es pretén posar-les en valor, contextualitzar-les, analitzar l'arquitectura que representen i d'alguna manera evitar la seua pèrdua. L'anàlisi sistemàtica de totes elles en relació amb els principals valors de l'arquitectura del Moviment Modern serà la metodologia emprada. Se cerca una mirada científica sobre certes instantànies que catalogades com a "fotografia industrial" a voltes han sigut menyspreades amb falt de contingut artistic fins i tot pel propi gremi fotogràfic. Realitzar una relectura assossegada de les mateixes 60 anys després, permet veure amb perspectiva l'excel·lent, a voltes intuïtiu treball realitzat. D'entre totes les obres del Moviment Modern a València, la tesi se centrarà fonamentalment en les 8 que el propi DOCOMOMO assenyala com a claus en el desenvolupament de la modernitat valenciana. Obres dels estudis fotogràfics, Desfilis o Sanchis seran algunes de les analitzades, obres que esperem la tesi pose en valor dins del panorama nacional / Cortina Maruenda, FJ. (2016). Fotografía y Arquitectura del Movimiento Moderno en Valencia. 1925-1965. Casos paradigmáticos [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62865 / TESIS

[EN] In the diversity of design cultures can be found the field referred to as Advanced Design (ADD), which is characterized by its visionary nature and its experimental strategies. ADD is particularly important in the pre-project stage where innovation opportunities are sought through the use of complex design processes (Celi, 2010). Despite being a practice consolidated and referenced since the 1970's, it has received little attention from researchers in terms of being studied or theorized. This investigation characterises ADD and identifies the specific competencies developed by the praxis through the learning dimension of design learning, using the methodological paradigm of Project-Based Learning. This study also addresses the problem of diversity in design from the perspective of territory, observing and characterizing practices in regions such as the North of Italy, where ADD is a lingua franca between different actors. Also studied are cases encompassing both business and global scenarios, in order to subsequently focus on the specifics of Mexico as a syncretic territory in terms of design practice. Mexico is a country of special interest due to its situation as an emerging economy located between the traditional and the global in terms of cultural, economic and industrial activity. This is the first study of ADD using a qualitative-quantitative methodological process; the qualitative aspect is realized by way of in-depth interviews with experts, focus groups, case analysis and distinct project experiences. The quantitative aspect is addressed through a business-based study, where the principal components of ADD are analysed by way of specially-developed questionnaires. The results of this study characterize ADD and its learning dimension through the grouping of conceptual components into "identifying", "research" and "multiple". It establishes a theoretical outline for future research in terms of how ADD functions and how it can be used to transform the organizational culture into an innovational culture. / [ES] En la diversidad de las culturas del diseño existe un rol denominado Diseño Avanzado (ADD), esta actividad se caracteriza por ser visionaria y estratégica ya que tiene una orientación prospectiva, trabaja en los momentos pre-proyectuales en donde busca oportunidades de innovación con procesos complejos usando herramientas del diseño (Celi, 2010). A pesar de ser una práctica ya consolidada y con referencias desde los años 70's, ha recibido poca atención de investigadores en teorizarlo o estudiarlo. La presente investigación hace una caracterización del ADD e identifica las competencias específicas que desarrolla en su praxis a través de la dimensión de aprendizaje del diseño, usando el paradigma metodológico de Aprendizaje Basado-en-Proyecto. Este estudio aborda también la problemática de la diversidad en el diseño desde la perspectiva del territorio, observando y caracterizando sus prácticas en diferentes regiones como el norte de Italia, donde el ADD es un lenguaje común entre los diferentes actores; estudia también casos en empresas y escenarios globales, para luego enfocarse en las especificidades de México como un territorio sincrético en sus prácticas del diseño dada su característica de país emergente situado entre la tradición y la globalidad de su actividad cultural, económica e industrial. Este es el primer estudio sobre el ADD que tiene un proceso metodológico cualitativo-cuantitativo; el abordaje cualitativo se realizó mediante entrevistas a profundidad a expertos, grupos de enfoque y el análisis de casos y experiencias proyectuales singulares; el abordaje cuantitativo mediante el estudio en empresa haciendo un análisis de componentes principales a partir de cuestionarios desarrollados para esos fines. Los resultados del presente estudio caracterizan al ADD y su dimensión de aprendizaje a través de sus componentes conceptuales agrupados en "identificar", "buscar" y lo "múltiple". Y sientan el marco teórico para futuras investigaciones, sobre sus maneras de operar y el cómo transforma la cultura organizacional llevándola hacia una cultura de innovación. / [CAT] En la diversitat de les cultures del disseny hi ha un rol denominat Disseny Avançat (ADD). Aquesta activitat es caracteritza per ser visionària i estratègica ja que té una orientació prospectiva, treballa en els moments del preprojecte on busca oportunitats d'innovació amb processos complexos, tot usant ferramentes del disseny (Celi, 2010). A pesar de ser una pràctica ja consolidada i amb referències des dels anys 70, ha rebut poca atenció d'investigadors a teoritzar-lo o estudiar-lo. La present investigació fa una caracterització de l'ADD i identifica les competències específiques que desenvolupa en la seua praxi a través de la dimensió d'aprenentatge del disseny, usant el paradigma metodològic d'Aprenentatge basat en Projecte. Aquest estudi aborda també la problemàtica de la diversitat en el disseny des de la perspectiva del territori, observant i caracteritzant les seues pràctiques en diferents regions com el nord d'Itàlia, on l'ADD és un llenguatge comú entre els diferents actors; estudia també casos en empreses i escenaris globals, per a després enfocar-se en les especificitats de Mèxic com un territori sincrètic en les pràctiques del disseny, tenint en compte la seua característica de país emergent situat entre la tradició i la globalitat de la seua activitat cultural, econòmica i industrial. Aquest és el primer estudi sobre l'ADD que té un procés metodològic qualitatiu-quantitatiu; l'abordatge qualitatiu es va realitzar per mitjà d'entrevistes en profunditat a experts, grups d'enfocament i l'anàlisi de casos i experiències amb projectes singulars; l'abordatge quantitatiu es va portar a cap mitjançant l'estudi en empresa amb la realització d'un anàlisi de components principals a partir de qüestionaris desenvolupats per a eixos fins. Els resultats del present estudi caracteritzen l'ADD i la seua dimensió d'aprenentatge a través dels seus components conceptuals agrupats a identificar, buscar i un tercer component basat en la multiplicitat. I assenten el marc teòric per a futures investigacions, sobre les seues maneres d'operar i el com transforma la cultura d'organització que porta aquesta cap a una cultura d'innovació. / Iñiguez Flores, R. (2016). El diseño avanzado: características y competencias en la cultura de proyecto [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63151 / TESIS

[EN] This thesis is finalizing define a protocol to assess the need to adapt the distinctive sign of a product and its packaging and communication of the same products to be introduced in new markets, especially markets culturally very different to the place of origin of the product which is already being marketed. So that we can determine taking into account environmental externalities closely linked to the brand strategy as the tongue or the country language, religion, education, technology and economics. In order to address adequately the study was conducted a cross-sectional analysis in areas such as brand evolution, the evolution of packaging, materials and technology, as well as the evolution of design applied in packaging. This has led to verify the relationship between cultures, designs and shapes of packaging, design and communication applied to the container. As well as a normalizing relationship has expanded over history and much has survived to this day evolved. Finally, given the intrinsic relationship between marketing applied to product strategy, packaging, graphic communication container and ultimately brand strategy, has made to study investigations associated with the relevant points that could bring light to conclude a protocol to provide a methodology for analysing and promotes the adaptation of the brand and packaging for products to be internationalized. / [ES] La presente tesis tiene como finalizar definir un protocolo que permita evaluar la necesidad de adecuación del signo distintivo de un producto, así como su envase y la comunicación del mismo en productos que deban ser introducidos en nuevos mercados, especialmente los mercados culturalmente muy diferentes al lugar de origen del producto en el cual ya se está comercializando. De tal manera que podamos determinar teniendo en cuenta factores externos ambientales estrechamente vinculados a la estrategia de marca como la lengua o lenguaje del país, la religión, la educación, la tecnología y la economía. Para poder abordar adecuadamente el estudio se ha llevado a cabo un análisis transversal en áreas como la evolución de la marca, la evolución de los envases, sus materiales y la tecnología, así como la evolución del diseño aplicado en los envases. Lo que ha llevado a constatar la relación entre culturas, diseños y formas de envases, diseño y comunicación aplicada al envase. Así como a una relación normalizadora que se ha ido ampliando a lo largo de la historia y que gran parte ha llegado hasta nuestros días evolucionada. Por último, teniendo en cuenta la relación intrínseca entre marketing aplicado a estrategia de producto, envase, comunicación gráfica del envase y, en definitiva, estrategia de marca; ha hecho que estudiemos las investigaciones asociadas a los puntos relevantes, y que pudieran aportar luz, para concluir con un protocolo que facilite una metodología de análisis y favorezca la adecuación de la marca y el packaging para productos que deban ser internacionalizados. / [CAT] La present tesi té com finalitat definir un protocol que permeta avaluar la necessitat d'adequació del signe distintiu d'un producte, així com el seu envàs i la comunicació del mateix en productes que hagen de ser introduïts en nous mercats, especialment els mercats culturalment molt diferents al lloc d'origen del producte en el qual ja s'està comercialitzant. De tal manera que puguem determinar tenint en compte factors externs ambientals estretament vinculats a l'estratègia de marca com la llengua o llenguatge del país, la religió, l'educació, la tecnologia i l'economia. Per a poder abordar adequadament l'estudi s'ha dut a terme una anàlisi transversal en àrees com l'evolució de la marca, l'evolució dels envasos, els seus materials i la tecnologia, així com l'evolució del disseny aplicat en els envasos. El que ha portat a constatar la relació entre cultures, dissenys i formes d'envasos, disseny i comunicació aplicada a l'envàs. Així com a una relació normalitzadora que s'ha anat ampliant al llarg de la història i que gran part ha arribat fins als nostres dies evolucionada. Finalment, tenint en compte la relació intrínseca entre màrqueting aplicat a estratègia de producte, envàs, comunicació gràfica de l'envàs i en definitiva estratègia de marca, ha fet que analitzem les recerques associades als punts rellevants i que pogueren aportar llum per a concloure amb un protocol que facilite una metodologia d'anàlisi i afavorisca l'adequació de la marca i el packaging per a productes que hagen de ser internacionalitzats. / Escudero Fernández, S. (2016). Protocolo de actuaciones orientado al diseño de marcas y adecuación del producto para su internacionalización [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63273 / TESIS

[EN] ENGLISH ABSTRACT OF THE THESIS TITLE: METROLOGICAL ANALYSIS ABOUT THE PERFORMED PLANIMETRY ON THE OLD KINGDOM OF VALENCIA OVER THE XVII, XVIII AND XIX CENTURIES. In this thesis, the author make a study about the used units on the Old Kingdom of Valencia, since the XVII century until mid XIX century. In order to do this, two paragraphs have been reorganized. On the first one, the author analyse metrics systems as a whole, its origin, the units, its geographical location, the measures unification attempts, the Decimal Metric System implantation in Spain and the valencian metric system. On the second paragraph, it has been performed an analysis about the relative planimetry at the Old Kingdom of Valencia on the indicated date. Therefore, the author has classified this planimetry according to its purpose, making a study about each plane metrology, resulting on the conclusion of the longitudinal and surface relations more used and its equivalence with the Decimal Metric System. (Currently ISQ, ISO31) / [ES] RESUMEN DE LA TESIS TÍTULO: ANALISIS METROLOGICO DE LA PLANIMETRIA REALIZADA EN EL ANTIGUO REINO DE VALENCIA DURANTE LOS SIGLOS XVII, XVIII Y XIX AUTOR: Vicente Rioja Castellano DIRECTOR: Guillermo Peris Fajarnés En la presente tesis se estudian que unidades se empleaban y cuáles eran las más importantes en el Antiguo Reino de Valencia, desde el siglo XVII hasta mediados del siglo XIX. Para ello, se ha estructurado en dos grandes apartados: en el primero se analizan los sistemas métricos en general, origen, unidades, localización geográfica, intentos de unificación de las medidas, implantación del Sistema Métrico Decimal en España y el sistema métrico valenciano; en el segundo apartado, se ha realizado un análisis de la planimetría relativa al Antiguo Reino de Valencia en la época señalada, clasificándola según la finalidad, estudiando la metrología de cada plano y concluyendo con la relación de las unidades longitudinales y superficiales más usadas y su equivalencia con el Sistema Métrico Decimal(actualmente ISQ, ISO31) . / [CAT] RESUM DE LA TESI TÍTOL: ANÀLISI METROLÓGIC DE LA PLANIMETRIA REALITZADA EN L'ANTIC REGNE DE VALÈNCIA DURANT ELS SEGLES XVII, XVIII I XIX En la present tesi s'estudien que unitats s'empraven i quins eren les més importants en l'Antic Regne de València, des del segle XVII fins mitjan del segle XIX. Per a això, s'ha estructurat en dos grans apartats: en el primer s'analitzen els sistemes mètrics en general, origen, unitats, localització geogràfica, intents d'unificació de les mesures, implantació del Sistema Mètric Decimal a Espanya i el sistema mètric valencià; en el segon apartat, s'ha realitzat una anàlisi de la planimetria relativa a l'Antic Regne de València en l'època assenyalada, classificant-la segons la finalitat, estudiant la metrologia de cada pla i concloent amb la relació de les unitats longitudinals i superficials més usades i la seua equivalència amb el Sistema Mètric Decimal (actualment ISQ, ISO31) . / Rioja Castellano, V. (2016). Análisis metrológico de la planimetria empleada en el antiguo Reino de Valencia durante los siglos XVII, XVIII y XIX [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63454 / TESIS

[EN] The goal of the present research is to analyze the role of digital prototyping technologies in the context of the Product Design teaching. The importance that these technologies have in the industry lead us to conclude that, in addition to their indisputable technological value we must ponder, as educators, their effective implementation in Design curriculums and in the most pedagogically suitable teaching methods to possible new methods of teaching Design. In the first phase of the research we developed an empirical study centered on interaction essays of a group of design students, at an early stage of learning, with two different CAD software with different interfaces. Globally the results enabled, qualitatively, the description of the process and comprehension of the student's ways of learning, allowing the selection and definition of new teaching strategies that will result in the reduction of learning time and provide the essential self-learning competencies to achieve the proficiency demanded for these technologies. At a second stage we analyzed, through an enquiry proposed to students in Design courses and designers with different degrees of expertise, the effects that are evaluated in the application of digital prototyping technologies at a conceptual development phase of the product during the design process. The third phase consisted of an evaluation, with emphasis on the creative product, by design experts, of projects developed by senior students, of a design school, where advanced 3D digital modelling techniques were used. The goal was to determine if the result of the advanced learning in digital prototyping and its applied techniques to the project would result in products considered creative. The conclusions taken, coupled with the evolution of Additive Manufacturing as an alternative production process lead us to believe that the digital prototyping technologies should not be regarded only as a simple auxiliary design support tools, but as an autonomous integrated process in the product development chain starting at the conceptual phase with the simple virtual modelling 3D draft, going through 3D refinement processes that incorporate, still in an initial project phase, many types of analysis promoting, not only, his structural optimization as well as at the level of sustainability. / [ES] La presente investigación tiene como objetivo examinar el papel de las tecnologías de prototipado digital en Diseño de Producto, en el contexto de la enseñanza. La importancia que estas tecnologías han adquirido para la industria nos llevan a concluir que , además de su valor tecnológico debemos considerar desde el punto de vista docente su aplicación efectiva en los currículos Diseño y tener en cuenta los métodos de enseñanza/aprendizaje pedagógicamente adecuados según los nuevos modelos de enseñanza del Diseño. En la primera fase de la investigación se ha desarrollado un estudio empírico centrado en las pruebas de interacción de un grupo de estudiantes de diseño, en una etapa temprana del aprendizaje, con dos tipos de software CAD con interfaces diferentes. En general los resultados ayudaron a la descripción cualitativa y a entender los procesos y formas de aprendizaje de los estudiantes que nos permitan la selección y definición de nuevas estrategias de enseñanza, con objeto de obtener una reducción del tiempo de aprendizaje y que al mismo tiempo puedan permitir desarrollar las habilidades esenciales de auto-aprendizaje, requerido en estas tecnologías. En una segunda fase, se analizó mediante una encuesta, propuesto a estudiantes de cursos de diseño y diseñadores, con diversos grados de experiencia , con la finalidad de poder evaluar la aplicación de tecnologías de prototipado digital, en una fase conceptual de desarrollo de productos durante el proceso de diseño. La tercera fase, consistió en la evaluación de proyectos por expertos diseñadores haciendo especial énfasis en el producto creativo. Estos proyectos fueron desarrollados por los estudiantes graduados de una escuela de diseño con la utilización de técnicas de modelado 3D digitales avanzados. El objetivo principal fue determinar si el resultado del aprendizaje en el uso del prototipado digital y sus técnicas aplicadas al proyecto darían lugar a productos considerados creativos. Las conclusiones que se obtuvieron utilizando la evolución de la Fabricación Aditiva como un proceso alternativo de producción, nos lleva a pensar, que las tecnologías de prototipado digital, ya no deben entenderse como meras herramientas de apoyo auxiliar para diseñar, sino como un proceso autónomo integrado en la cadena de desarrollo de producto, desde la etapa conceptual hasta el modelado virtual de un boceto 3D, haciendo uso de procesos de refinación en 3D, que incorporan en las etapas tempranas de diseño, diversos tipos de análisis basados tanto en la promoción de su optimización estructural, como en términos de su sostenibilidad. / [CAT] La present investigació té com a objectiu examinar el paper de les tecnologies de prototipat digital en Disseny de Producte en context d'ensenyança. La importància que estes tecnologies tenen per a la indústria ens porten a concloure que , a més del seu valor tecnològic indiscutible que s'ha de tindre en compte, com a professors, la seua aplicació efectiva en currículums de cursos Disseny i mètodes d'ensenyança/aprenentatge pedagògicament adequats a una generació natius digitals i els possibles nous models d'ensenyança del Disseny. En la primera fase de la investigació hem desenrotllat un estudi empíric centrat en proves d'interacció d'un grup d'estudiants de disseny en una etapa primerenca de l'aprenentatge, amb dos tipus de programari CAD amb interfícies diferents. En general els resultats van ajudar a descriure qualitativament i entendre els processos i formes d'aprenentatge dels estudiants que permeten la selecció i definició de noves estratègies d'ensenyança que resultaran en una reducció del temps d'aprenentatge i que poden permetre desenrotllar les habilitats essencials d'autoaprenentatge requerit en estes tecnologies. En una segona fase es va analitzar, a través d'una enquesta proposada a estudiants de cursos de disseny i dissenyadors amb diversos graus d'experiència , els efectes que es poden avaluar en l'aplicació de tecnologies de prototipat digital en una fase conceptual de desenrotllament de productes durant el procés de disseny. La tercera fase va consistir en l'avaluació, amb èmfasi en el producte creatiu, per experts dissenyadors , de projectes desenrotllats pels estudiants graduats d'una escola de disseny en què es van utilitzar tècniques de modelatge 3D digitals avançats . L'objectiu va ser determinar si el resultat d'aprenentatge avançat en els prototipat digital i les seues tècniques aplicades al projecte donaria lloc a productes considerats creatius. Les conclusions que es va retirar i l'evolució de la Fabricació Additiva com un procés alternatiu de producció ens porta a pensar que les tecnologies de prototipat digital ja no han d'entendre's com a meres ferramentes de suport auxiliar per a dissenyar, sinó com un procés autònom integrat en la cadena de desenrotllament de producte des de l'etapa conceptual fins al modelatge virtual d'un esbós 3D , a través de processos de refinació en 3D que incorporen , en una etapa primerenca de disseny, diversos tipus d'anàlisi tant en la promoció de la seua optimització estructural com en termes de la seua sostenibilitat. / Oliveira Mateus, JVD. (2016). Prototipagem Digital 3D no contexto do ensino do Design. Seu Papel na Fase Conceptual de Desenvolvimento de Produtos Industriais [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63671 / TESIS

[EN] The doctoral thesis document presented here approaches studies related to representative cross vaults from heritage buildings constructed after Jaume I king conquered the Valencian territory. The text focuses specifically on vaults ranging from the middle XIII century to the first years of the XVI century. The document contains a general exposure of all of the vaults to give a complete overview, but is focused particularly on the specific study of a selection of these elements. Geometry, Art and Construction are the words that sum up the way the vaults of the period under study was conceived. Geometry and Construction were closely related from their first stages, being impossible the building of such vaults without the geometry and considered as a whole as an art and going further, putting all the elements in conjunction with its historical context, although the specific analysis of certain elements and concrete aspects focuses especially vaults built in the fifteenth century. The exposed thesis has its origin in the work developed to obtain the Master in architectural heritage conservation certificate by the Universitat Politècnica de València. This master work named "Anastylosis of the architectural remains of the Valldigna monastery" was started at 1997 and publicly defended on March 3rd, 2000. For the work on that occasion, the architectonic remains were studied, but the research was directed basically on the star vault which covered the chapter hall before its overthrow. The research stayed, then, opened for deeper further studies, which are approached in this doctoral thesis. The present document exposes a more detailed geometric analysis of the first results obtained in the master work, but now, using a variety of methods- both graphics and mathematics-, together with an study of the architecture, stonework and stereotomy treatises. Also, this study contains a comparative analysis with other contemporary cross vaults focused on their geometry and construction, but putting the spotlight in the comparison with another starry vault which covers the chapel adjoining the hiring hall of the Lonja de Valencia, built at the same time (in the latest years of the XV century). This doctoral thesis points specially in the architectonic research of star vaults pertaining to the late fifteenth century to achieve a geometric approach of its traces techniques, to gain insights about the geometric methods for the design of nerves templates and to do a geometric-constructive analysis of keys, of the springings and of the severies vaults studied in order to obtain spatial hypothesis of how they were thought and generated. Also, another issues are studied as the use of color in the vaults, the contextualization of the contemporaries stonecutters masters, the mason marks, etc. The overall objective set from the outset was to be able to establish a methodology for graphic hypothesis of spatial geometry of missing ribbed vaults built in the period under review of any building or monument by the study of the elements that remained or were known and the establishment of a methodology to hypothesize geometric and constructive generation of vaults feet from the analysis of the same elements. These general objectives are developed from more specific partial objectives. / [ES] La tesis doctoral aborda el estudio de bóvedas de crucería pertenecientes a edificios representativos del territorio valenciano construidos tras la conquista del mismo por el rey Jaume I, y concretamente desde mediados del siglo XIII hasta los primeros años del siglo XVI. Si bien se abordan todas ellas desde aspectos generales para tener una visión de conjunto, la tesis se centra especialmente en el estudio específico de una selección de ellas. Geometría, Arte y Construcción son las palabras que sintetizan el modo con que se aborda la investigación de las bóvedas de crucería del período objeto de estudio. Geometría y Construcción estaban íntimamente ligadas en su gestación; no se entiende la Construcción de dichas bóvedas sin la Geometría y todo ello entendido asimismo como un Arte. Y todo ello puesto en relación con su contexto histórico, aunque el análisis específico de determinados elementos y aspectos concretos se centra especialmente en bóvedas construidas en el siglo XV. La tesis doctoral presentada nace a raíz del trabajo desarrollado para la obtención del título de Máster en conservación del patrimonio arquitectónico por la Universitat Politècnica de València, iniciado el año 1997 y expuesto públicamente el 3 de marzo del año 2000, titulado "Anastilosis de los restos arquitectónicos del monasterio de la Valldigna". La investigación se centró fundamentalmente en la bóveda estrellada que cubría la sala capitular antes de su derrumbe y quedó abierta a un posterior estudio en más profundidad, que es el que se aborda en la presente tesis doctoral. Se realiza en ella un análisis geométrico más detallado de los resultados obtenidos en aquél trabajo empleando distintos métodos -tanto gráficos como matemáticos-, un estudio de los tratados de arquitectura, cantería y estereotomía, así como un análisis comparativo con otras bóvedas de crucería coetáneas en lo que respecta a su geometría y construcción, centrado más específicamente en una bóveda, también estrellada, construida en el mismo período de tiempo (a finales del siglo XV), la que cubre la Capilla contigua a la sala de contrataciones de la Lonja de Valencia. La presente tesis doctoral, se centra especialmente en la investigación arquitectónica de bóvedas de crucería estrelladas de finales del siglo XV para una aproximación geométrica a las trazas de bóvedas estrelladas, los métodos geométricos de diseño de las plantillas de los nervios, el análisis geométrico-constructivo de claves, enjarjes y plementerías de las bóvedas estudiadas con el fin de obtener hipótesis espaciales de cómo se pensaron y generaron. También se tratan otros aspectos como es el empleo del color en las bóvedas de crucería, contextualización de los maestros canteros coetáneos, las marcas de cantero, etc. El objetivo general que se planteó desde un primer momento era el de poder establecer una metodología para obtener hipótesis gráficas de la geometría espacial de bóvedas de crucería desaparecidas construidas en el período objeto de estudio de cualquier edificio o monumento, a partir del estudio de los elementos que quedaran o se conocieran de las mismas y el establecimiento de una metodología que permita plantear hipótesis de generación geométrica y constructiva de bóvedas de crucería en pie a partir del análisis de los mismos elementos. / [CAT] La tesi doctoral presentada tracta l'estudi de voltes de creueria pertanyents a edificis representatius del territori valencià construïts després de la conquesta pel Rei Jaume I, i concretament des de mitjans del segle XIII fins els primers anys del segle XVI. A la tesi s'estudien els trets generals de les voltes per tal de tindre una visió de conjunt, tanmateix es centra en l'estudi específic d'una selecció d'aquestes. Geometria, Art i Construcció són les paraules que sintetitzen la manera amb que s'aborda la investigació de les voltes de creueria al període objecte d'estudi. Geometria i Construcció estaven íntimament lligades en la seua gestació; no s'entén la Construcció de les dites voltes sense la Geometria i tot entès, al mateix temps, com un Art. I tot contextualitzat amb el moment històric, encara que l'anàlisi específica de determinats elements i aspectes concrets es centra en voltes construïdes al s. XV. Aquesta tesi doctoral naix arran del treball desenvolupat per a l'obtenció del títol de Màster en conservació del patrimoni arquitectònic per la Universitat Politècnica de València, iniciat l'any 1997 i exposat públicament el 3 de març de l'any 2000, amb el títol "Anastilosis de los restos arquitectónicos del monasterio de la Valldigna" (Simat de Valldigna, Valencia). En aquell moment la investigació es va centrar fonamentalment en la volta estrellada que cobria la sala capitular abans del seu enderroc. La investigació va quedar oberta a un posterior estudi amb més profunditat, que s'aborda a aquesta tesi doctoral. Realitzem una anàlisi geomètrica amb més detall dels resultats obtinguts emprant diferents mètodes -tant gràfics com matemàtics-, un estudi dels tractats d'arquitectura, picapedreria i estereotomia. Així com una anàlisi comparativa amb altres voltes de creueria coetànies semblants en la seua geometria i construcció, centrant-nos més específicament en una volta, també estrellada, construïda en el mateix període de temps (a finals del segle XV), la que cobreix la capilla contigua a la sala de contractacions de la Llotja de València. La nostra tesi es centra, com ja hem dit, especialment en la investigació arquitectònica de voltes de creueria estrellades de finals del S. XV per tal de fer una aproximació geomètrica a les traces de voltes estrellades, els mètodes geomètrics de disseny de plantilles dels nervis, anàlisis geomètrico-constructives de claus, ensarjaments i plementeries de les voltes estudiades per tal d'obtenir hipòtesis espacials de com es van pensar i es van generar. També es tracten altres aspectes com és l'ús del color a les voltes, contextualització dels mestres picapedrers coetanis, les marques de picapedrer, etc. L'objectiu principal que es va plantejar des del primer moment era poder establir una metodologia per obtindré hipòtesis gràfiques de la geometria espacial de les voltes de creueria desaparegudes construïdes al període objecte d'estudi de qualsevol edifici o monument, des de l'estudi dels elements restants o coneguts dels mateixos i l'establiment d'una metodologia que permeta plantejar hipòtesis de generació geomètrica i constructiva de voltes de creueria en peu analitzant els mateixos elements. Els objectius generals es desenvolupen arrel d'uns objectius parcials més específics. / Capilla Tamborero, E. (2016). Geometría, arte y construcción. Las bóvedas de los Siglos XIII a XVI en el entorno valenciano [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63672 / TESIS

[EN] The origins of social housing in the Region of Murcia. 1900-1936. The initiatives of Working-class Houses in Cartagena and Murcia. At the last decades of the nineteenth century, the problem of working-class houses was a pressing issue in the Region of Murcia. Even with a low industrialization index and an economy fully immersed in a modernization process, the 'social matter', as it was called in the reformist circles, widely spread in a clear way and its consequences mobilised several social agents. From the first overcrowding problems in the mining settlements, to the latest frustrated attempts of cooperative initiatives before Spanish Civil War, the different solutions left a mark, in both architectural and urban scopes, in the main cities of the region. The architecture essays of this period in the province just outline the topic of working-class dwellings, and really go in depth in public or monumental topics from historical or stylistic points of view. This dissertation tackles how the working-class house problem arose in the Region of Murcia. It will also deal with the different solving proposals and its evolution during the aforementioned period, from the working-class houses to the initiatives of 'Casas Baratas' considered as the beginning of subsidised social housing in Spain. Chapters II and III, following the methodological introduction, are mainly dedicated to a focused contextualisation. The first one refers to the origin of the housing problem in Europe and Spain, from its denunciation to the diverse variety of offered solutions, and it also presents a view of the debate about dwelling and several urban concepts arisen in that moment. The following chapter shows different aspects such as economic, social, demographic or urban issues that help us understand the global scene, first at a regional level and particularized then to Murcia and Cartagena. In the fourth chapter, a summary of social housing laws and acts is showed, at both national and local ranges, from the background on social politics in the middle of nineteenth century up to 1935. The impact of the legal scope in the initiatives of 'Casas Baratas' is also dealt in this chapter. In addition, an abstract of the required procedures to become a beneficiary of state subsidies is added in order to get a better understanding of the next chapters. Chapters V and VI include the main interventions of working-class houses and 'casas baratas' respectively. The chapter V presents a variety of the main solutions found about non-subsidised working-class interventions, organised by topics. Chapter VI, in turn, covers only the 'Casas Baratas' initiatives that began the administrative procedures and provides the details of their development, from the purchase of the plot and projects to the legal procedures and their present conditions. After the descriptions of the solving proposals, it is necessary to do a graphic analysis in order to provide a general overview. Three different methods have been applied to attain this goal: a drawing catalogue of the main interventions, a statistic of the building licenses during this period and finally, a graphic timeline. The last chapter is devoted to the study of three low-density interventions of social housing in Rome within the same period of time. They may offer an idea on how this problem was addressed in a city lacking of a great industrial area. Finally, the conclusions of this dissertation consider the global set of the shown experiences and the social and economic issues in order to establish the guidelines in the origin and development of social housing in the region of Murcia. / [ES] Los orígenes de la vivienda social en la Región de Murcia. 1900-1936. Las iniciativas de Casas Baratas en Cartagena y Murcia. El problema de la habitación obrera a finales del siglo XIX no fue una cuestión ajena en la Región de Murcia. Aún contando con un escaso índice de industrialización y una economía en pleno proceso de modernización, la 'cuestión social' como se denominaría en los ambientes reformistas, se dejó sentir de una manera patente y sus consecuencias movilizaron a numerosos agentes sociales. Desde los primeros problemas de hacinamiento en las poblaciones mineras durante el último cuarto del siglo XIX, hasta los últimos intentos frustrados de iniciativas cooperativistas anteriores a la Guerra Civil, las diferentes propuestas de solución dejaron su huella tanto a nivel arquitectónico como urbano, en las principales ciudades de la región. Los estudios dedicados a la arquitectura de este periodo en la provincia esbozan ligeramente el tema de la residencia obrera, para centrarse en temas del ámbito público o monumental enfocados desde puntos de vista históricos y estilísticos. Este trabajo aborda cómo se gestó el problema de la habitación de las clases modestas en la Región de Murcia, las diferentes propuestas de solución, así como la evolución durante el periodo señalado, desde la vivienda obrera hasta las iniciativas de casas baratas, acogidas a los beneficios de la legislación y consideradas el origen de la vivienda social subvencionada en España. Los capítulos II y III, que siguen a la introducción metodológica, están dedicados fundamentalmente a una contextualización enfocada. El segundo hace referencia al origen del problema de la vivienda en Europa y en España, desde su denuncia hasta los diferentes tipos de soluciones adoptadas, así como una visión del debate surgido en torno a la habitación y ciertos conceptos urbanísticos vigentes durante el periodo. El tercer capítulo expone los diferentes aspectos económicos, sociales, demográficos y urbanísticos que ayudarán a comprender el escenario, tratados de un modo más general a nivel regional y particularizados después para Murcia y Cartagena. En el capítulo IV se realiza un compendio de la legislación en materia de vivienda social a nivel estatal y municipal, desde los antecedentes en política social a mediados del siglo XIX hasta 1935, y su incidencia en las iniciativas de vivienda obrera de nuestro ámbito de estudio. Se completa con un resumen del procedimiento administrativo que se requería para poder ser beneficiario de las subvenciones estatales. Los siguientes capítulos V y VI contienen las principales actuaciones de vivienda obrera y casas baratas respectivamente. El quinto organiza en grupos temáticos una muestra de las principales realizaciones encontradas en materia de vivienda obrera sin subvencionar, mientras que el sexto comprende únicamente las iniciativas de casas baratas que incoaron expediente y detalla sus diferentes aspectos, desde la adquisición de terrenos y el proyecto hasta la tramitación administrativa o su estado actual. Tras la exposición de las propuestas se hace necesario un análisis gráfico de las mismas que nos permita obtener una visión de conjunto. Esto se lleva a cabo mediante la elaboración de unas fichas de las actuaciones, una estadística de licencias de obra del periodo y un cronograma. Todos ellos comentados en el capítulo VII y aportados en los anexos. Antes de finalizar se incorpora un capítulo dedicado a analizar tres intervenciones de vivienda social de baja densidad en Roma, dentro del mismo marco temporal y que pueden aportar una idea de cómo se afrontó el problema en una ciudad carente también de un cinturón industrial importante. Las conclusiones de esta Tesis Doctoral consideran el conjunto de experiencias expuestas y los diferentes aspectos económicos, sociales, técnicos y administrativos, a fin de establecer las pautas en la generaci / [CAT] El problema de l'habitació obrera a la darreria del segle XIX no va ser una qüestió aliena a la regió de Múrcia. Tot i que tenia un escàs índex d'industrialització i una economia en ple procés de modernització, la qüestió social, com es denominaria en els ambients reformistes, es va deixar sentir d'una manera palesa, i les seues conseqüències van mobilitzar nombrosos agents socials. Des dels primers problemes de sobreocupació a les poblacions mineres durant l'últim quart del segle XIX, fins als últims intents frustrats d'iniciatives cooperativistes anteriors a la Guerra Civil, les diverses propostes de solució van deixar petjada, tant en l'àmbit arquitectònic com urbà, a les principals ciutats de la regió. Els estudis dedicats a l'arquitectura d'aquest període a la província esbossen lleugerament el tema de la residència obrera, per a centrar-se en temes de l'àmbit públic o monumental enfocats des de punts de vista històrics i estilístics. Aquest treball aborda com es va gestar el problema de l'habitació de les classes modestes a la regió de Múrcia, les diverses propostes de solució, i també l'evolució durant el període assenyalat, des de l'habitatge obrer fins a les iniciatives de cases barates, acollides als beneficis de la legislació i considerades l'origen de l'habitatge social subvencionat a Espanya. Els capítols II i III, que segueixen la introducció metodològica, estan dedicats fonamentalment a una contextualització enfocada. El primer fa referència a l'origen del problema de l'habitatge a Europa i a Espanya, des de la denúncia d'aquest problema fins als diversos tipus de solucions adoptades, com també una visió del debat sorgit entorn de l'habitació i certs conceptes urbanístics vigents durant el període. El següent capítol exposa els aspectes econòmics, socials, demogràfics i urbanístics que ajudaran a comprendre l'escenari, tractats d'una manera més general a escala regional, i particularitzats després per a les ciutats de Múrcia i Cartagena. En el capítol IV es du a terme un compendi de la legislació en matèria d'habitatge social a escala estatal i municipal, des dels antecedents en política social a mitjan segle XIX fins a 1935, i la seua incidència en les iniciatives d'habitatge obrer del nostre àmbit d'estudi. Es completa amb un resum del procediment administratiu que es requeria per a poder ser beneficiari de les subvencions estatals. Els següents capítols V i VI contenen les principals actuacions d'habitatge obrer i cases barates, respectivament. El capítol V organitza en grups temàtics una mostra de les principals realitzacions trobades en matèria d'habitatge obrer sense subvencionar, mentre que el següent comprèn únicament les iniciatives de cases barates que van incoar expedient i en detalla els diversos aspectes, des de l'adquisició de terrenys i el projecte fins a la tramitació administrativa o l'estat actual. Després de l'exposició i la descripció de les propostes, se'n fa necessària una anàlisi gràfica que ens ajude a obtenir una visió de conjunt. Aquesta anàlisi es duu a terme per mitjà de l'elaboració d'unes fitxes de les actuacions, una estadística de llicències d'obra del període i un cronograma. Tots ells comentats en el capítol VII i aportats en els annexos. Abans d'acabar, s'hi incorpora un capítol dedicat a analitzar tres intervencions d'habitatge social de baixa densitat a Roma, dins del mateix marc temporal, que poden aportar una idea de com es va afrontar el problema en una ciutat que tampoc no tenia un cinturó industrial important. La conclusió d'aquesta tesi doctoral considera de manera global tant el conjunt d'experiències exposades com els aspectes del context econòmic i social, per a tractar d'establir les pautes en la generació i el desenvolupament de l'habitatge social a la Regió de Múrcia. / Ródenas López, MA. (2016). LOS ORIGENES DE LA VIVIENDA SOCIAL EN LA REGIÓN DE MURCIA. 1900-1936. LAS INICIATIVAS DE CASAS BARATAS EN CARTAGENA Y MURCIA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/64085 / TESIS

La tesis estudia como a lo largo de la historia de la arquitectura los proyectistas, elegían un trazado regulador y lo aplicaron según las necesidades del programa y los condicionantes del lugar. Optando, entre las alternativas que la geometría presenta, por la más conveniente en cada caso como recurso del diseño. La tesis se articula en torno a dos grandes núcleos: El levantamiento gráfico del bien y el análisis de sus partes mediante los instrumentos de la representación. El control métrico de la forma arquitectónica con la finalidad de la puesta en valor de las fábricas, facilitará su conocimiento, su interpretación y como actuará como guía para definir los criterios del proceso de su recuperación, y conservación. Aplicando el estudio a la iglesia de San Juan. Concluyendo que el modelo de trazado empleado como principio generador de la composición del templo se corresponde con la geometría del octograma, junto con el sistema de proporciones asociado al número de plata y, que se repetiría en un gran número de iglesias. / García Valldecabres, JL. (2010). La métrica y las trazas en la iglesia de San Juan del Hospital de Valencia [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/8381 / Palancia