Valencia suffered a dramatic flood in 1957. The flood was the causing factor which became the riverbed of the Turia River, crossing the whole city, in the biggest public park of Spain. The River Public Park was open for the first time in 1988, and since then, there have been constant changes on the old riverbed: gardens, sport areas, playgrounds, leisure zones and many other facilities addressed to fun activities. The last building constructed was "La Ciudad de las Artes y las Ciencias" However, the most of these buildings and installations do not fulfill the necessary requirements in order to be enjoyed by all citizens. Some of the reasons of the current situation are the expansion in time (30 years) when there weren't any specific national or local rules, and also to the lack of social counciousness. This thesis focuses on the elements placed along the Turia River addressed to collective use. Its aim is to apply the most restrictive current rules between the local and the state regulations, in order to be a useful document for the proposal of the improvements and interventions executed under accessibility parameters and universal design to get a progressive adaptation and reach a Turia Garden accessible to all. / La riada que sufrió Valencia en 1957 fue el desencadenante que convirtió el cauce del río Turia a si paso por la ciudad en el Parque Publico más grande de España. Desde su inauguración en 1988 se han ido sucediendo ininterrumpidamente las actuaciones en el antiguo cauce, siendo la construcción de la "Ciudad de las Artes y las Ciencias" la última de ellas. Se han diseñado jardines, zonas deportivas, áreas de ocio, parques infantiles y un largo etcétera de instalaciones destinadas a las actividades lúdicas. Sin embargo, debido en parte a la dilatación en el tiempo (30 años) de las construcciones de estas áreas, cuando aún no existía una normativa específica en el ámbito nacional y local, y debido también a una falta de concienciación social, muchas de estas construcciones e instalaciones no cumplen los requisitos necesarios para poder ser utilizadas por toda la ciudadanía. En esta tesis se estudian todos y cada uno de los elementos que se sitúan en el antiguo cauce del rio Turia destinados al uso colectivo por todos los ciudadanos. Se aplica la normativa vigente más restrictiva entre la normativa autonómica y estatal, con el objeto de ser un documento de base para la propuesta de mejoras e intervenciones que se ejecuten bajo los parámetros de la accesibilidad y el diseño universal con la finalidad de que vaya adaptándose progresivamente para alcanzar un Jardín del Turia accesible para todos. / La riuada que va patir València en 1957 va ser el desencadenant que va convertir el llit del riu Túria a si pas per la ciutat en el Parc Publique més gran d'Espanya. Des de la seua inauguració en 1988 s'han anat succeint ininterrompudament les actuacions en l'antic llit, sent la construcció de la "Ciudad de les Arts i les Ciencias" l'última d'elles. S'han dissenyat jardins, zones esportives, àrees d'oci, parcs infantils i un llarg etcètera d'instal¿lacions destinades a les activitats lúdiques. No obstant això, degut en part a la dilatació en el temps (30 anys) de les construccions d'estes àrees, quan encara no existia una normativa específica en l'àmbit nacional i local, i degut també a una falta de conscienciació social, moltes d'estes construccions i instal¿lacions no complixen els requisits necessaris per a poder ser utilit zades per tota la ciutadania. En esta tesi s'estudien tots i cada un dels elements que se situen en l'antic llit del va riure Túria destinats a l'ús col¿lectiu per tots els ciutadans. S'aplica la normativa vigent més restrictiva entre la normativa autonòmica i esta tal, amb l'objecte de ser un document de base per a la proposta de millores i intervencions que s'executen davall els paràmetres de l'accessibilitat i el disseny universal amb la finalitat que vaja adaptant-se progressivament per a aconseguir un Jardí del Túria accessible per a tots. / Martínez Portilla, JJ. (2017). Estudio de accesibilidad del cauce del río Turia en la ciudad de Valencia. Metodología de intervención en materia de accesibilidad en Medio Urbano [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86147 / TESIS

San Francisco de Borja Sanatorium of Fontilles is an architectural integrated medical complex for leprosy treatment, also known as Hansen's disease. It is located in Vall de Laguart, Alicante, in eastern Spain. More than 30 pavilions from different periods and styles of the 20th century make up this heritage health complex. According to the documentary heritage analysis, rural architectural techniques were used in the buildings. Most of construction raw materials came from the region, in addition to ceramics, tiles and bricks, produced in their own ceramic kiln. This research explains part of the works that are carrying out relating to the research project The San Francisco de Borja Sanatorium of Fontilles. Analytical Model to the Sanitary Complex Integral Recovery in Terms of Heritage Values, subsidised by the National Program of Research, Development and Innovation for the Society Challenges (Ref. HAR2013-42060-R). The PhD thesis specifies the sequencing, architectural evolution and constructive characterization of the pavilions and infrastructures of Fontilles. It deepens in the analysis of the foundational and pavilion period of the complex, to delve into the historical and constructive knowledge of its architectures. In addition, laboratory analysis and pathology studies have been carried out to know the construction techniques, materials and state of conservation of the pavilions, in order to preserve and safeguard the architectural complex of the Sanatorium. / El Sanatorio San Francisco de Borja de Fontilles es un modelo de colonia sanitaria, situado en Vall de Laguar, provincia de Alicante, al Este de España. Inaugurado en 1909, surge de la necesidad socio-sanitaria para la investigación y el tratamiento de enfermedades infecciosas asociadas a la pobreza, en concreto la lepra. El complejo se compone de un conjunto de más de 30 pabellones, construidos a lo largo del siglo XX, abarcando un gran abanico de técnicas y tipologías constructivas. Este complejo sanitario, caracterizado por integrar valores patrimoniales de carácter tanto arquitectónico como paisajístico, es también portador de una serie de valores inmateriales, culturales y patrimoniales, que han propiciado su estudio integral en el marco del proyecto El Sanatorio de San Francisco de Borja de Fontilles. Modelo de análisis para la recuperación integral de complejos sanitarias de valor patrimonial (Programa estatal de investigación, desarrollo e innovación orientada a los retos de la sociedad. Ref. HAR2013- 42060-R). La presente tesis doctoral analiza la secuencia, evolución arquitectónica y caracterización constructiva de los pabellones e infraestructuras de Fontilles, ahondando en el análisis del periodo Fundacional y Pabellonario del complejo, con el objetivo de profundizar en el conocimiento histórico y constructivo de sus arquitecturas. Además, se han realizado estudios analíticos de laboratorio y de análisis de las patologías existentes, para conocer las técnicas constructivas, materiales utilizados y estado de conservación de los pabellones, con el fin de preservar y salvaguardar las construcciones históricas del Sanatorio. / El Sanatori Sant Francesc de Borja de Fontilles és un model de colònia sanitària, situat a Vall de Laguar, província d'Alacant, a l'Est d'Espanya. Inaugurat el 1909, sorgeix de la necessitat sociosanitària per a la investigació i el tractament de malalties infeccioses associades a la pobresa, en concret la lepra. El complex es compon d'un conjunt de més de 30 pavellons, construïts al llarg del segle XX, abastant un gran ventall de tècniques i tipologies constructives. Aquest complex sanitari, caracteritzat per integrar valors patrimonials de caràcter tant arquitectònic com paisatgístic, és també portador d'una sèrie de valors immaterials, culturals i patrimonials, que han propiciat el seu estudi integral en el marc del projecte El Sanatori de Sant Francesc de Borja de Fontilles . Model d'anàlisi per a la recuperació integral de complexos sanitàries de valor patrimonial, Programa estatal de recerca, desenvolupament i innovació orientada als reptes de la societat. (Ref. HAR2013- 42060-R). La present tesi doctoral analitza la seqüenciació, evolució arquitectònica i caracterització constructiva dels pavellons i infraestructures de Fontilles, aprofundint en l'anàlisi del període fundacional i Pabellonario del complex, amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement històric i constructiu de les seves arquitectures. A més, s'han realitzat estudis analítics de laboratori i estudis de patologia, per conèixer les tècniques constructives, materials utilitzats i estat de conservació dels pavellons, per tal de preservar i salvaguardar les construccions històriques del Sanatori. / Marín Tolosa, RE. (2017). El Sanatorio de San Francisco de Borja de Fontilles (Siglo XX). Influencia en el contexto de la génesis del lazareto sanitario. Modelo de análisis para su caracterización patrimonial y puesta en valor [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90516 / TESIS

Architectural ceramics have been a legitimizing resource for the inaugural discourse of the Modern Movement architecture in Brazil. Understood as an element that connects with the tradition of that country, and therefore fully identifiable with it, architectural ceramics have been reinterpreted to assume a prominent, sometimes decisive, role in shaping the most important works of this movement. Oscar Niemeyer, a key architect in the recent history of Brazil, has used ceramic tiles throughout his career with different purposes that are linked both to the artistic context around him and to his own personal interests. The present research aims to rescue and to highlight the role that architectural ceramics play in his work as a compositional resource that provides it with significant values and cultural references. The present study has focused on those among the most emblematic Niemeyer buildings in which the use of tiles is more apparent. Analyses are made under an eminently visual perspective, discussing the chromatic, morphological and symbolic characteristics of the ceramic pieces contained in every building, often in relation to the work of the renowned artists who designed them. Also, the contextualization of these works -both architectural and ceramic- has allowed to check the evolution of the intentions and characteristics of the ceramic material in parallel with the professional trajectory of Niemeyer. All this previous inquiry has brought us to formulate a series of conclusions about the (sometimes interwoven) motivations that led the architect to the conscious use of the ceramic material in his creations throughout each stage of his life. Those motivations range from the visual dematerialization of the surfaces to the artistic interests of Niemeyer himself through the allusion to the Brazilian tradition understood as vindication and signification. To sum up, architectural ceramics have played an unquestionable role in some of the most important works of Oscar Niemeyer and have provided constructive, aesthetic and cultural values to them, contributing (sometimes discreetly, other times with unavoidable presence) to the originality of his architecture. / La cerámica arquitectónica ha supuesto un recurso legitimador del discurso inaugural de la arquitectura del Movimiento Moderno en Brasil. Entendida como un elemento que enlaza con la tradición de dicho país, y por tanto, plenamente identificable con éste, ha sido reinterpretada para asumir un papel destacado, en ocasiones determinante, en la configuración de las obras más importantes de este movimiento. Oscar Niemeyer, arquitecto clave en la reciente historia de Brasil, ha empleado la azulejería a lo largo de toda su trayectoria profesional con distintos propósitos que están ligados tanto al contexto artístico en el que se enmarcó como sus propios intereses personales. La presente investigación tiene por objetivo rescatar y poner en valor el papel que la cerámica arquitectónica desempeña en su obra como recurso compositivo que permite aportar valores significativos y referencias culturales a la misma. El estudio se ha centrado en los edificios más emblemáticos de Niemeyer en los cuales está presente de forma evidente la azulejería. De cada uno de ellos se analizan, bajo un prisma eminentemente visual, las características cromáticas, morfológicas y simbólicas de las piezas cerámicas contenidas, en numerosas situaciones vinculadas al trabajo de reconocidos artistas. Asimismo, la contextualización de las obras -tanto las arquitectónicas como las cerámicas existentes en ellas- ha permitido constatar la evolución de las intenciones y características del material cerámico en paralelo a la trayectoria profesional de Niemeyer. Con todo ello se ha podido establecer una serie de conclusiones acerca de las motivaciones, en ocasiones imbricadas, que llevaron al arquitecto al empleo consciente del material cerámico en sus creaciones a lo largo de cada etapa de su vida, motivaciones que van desde la desmaterialización visual de los paramentos a los intereses artísticos del propio Niemeyer pasando por la alusión a la tradición brasileña entendida como reivindicación y significación. En suma, la cerámica arquitectónica ha desempeñado, por su cualidad intrínseca, un papel incuestionable en algunas de las obras más relevantes de Oscar Niemeyer, a las que ha aportado valores constructivos, estéticos y culturales, contribuyendo (unas veces de forma discreta, otras con presencia insoslayable) a la originalidad de su arquitectura. / La ceràmica arquitectònica ha suposat un recurs legitimador del discurs inaugural de l'arquitectura del Moviment Modern al Brasil. Entesa com un element que enllaça amb la tradició d'aquest país, i per tant, plenament identificable, ha sigut reinterpretada per a assumir un paper destacat, en ocasions determinant, en la configuració de les obres més importants d'aquest moviment. Oscar Niemeyer, arquitecte clau en la recent història del Brasil, ha emprat la taulelleria al llarg de tota la seua trajectòria professional amb diferents propòsits que estan lligats tant al context artístic en el qual es va emmarcar com els seus propis interessos personals. La present investigació té per objectiu rescatar i posar en valor el paper que la ceràmica arquitectònica exerceix en la seua obra com a recurs compositiu que permet aportar valors significatius i referències culturals a la mateixa. L'estudi s'ha centrat en els edificis més emblemàtics de Niemeyer en els quals està present de forma evident la taulelleria, de manera que de cada un d'ells s'analitzen, sota un prisma eminentment visual, les característiques cromàtiques, morfològiques i simbòliques de les peces ceràmiques contingudes, en nombroses situacions vinculades al treball de reconeguts artistes. Així mateix, la contextualització de les obres -tant les arquitectòniques com les ceràmiques existents en elles- ha permès constatar l'evolució de les intencions i característiques del material ceràmic en paral¿lel a la trajectòria professional de Niemeyer. Amb tot això s'ha pogut establir una sèrie de conclusions sobre les motivacions, de vegades imbricades, que van portar a l'arquitecte a l'ús conscient del material ceràmic en les seues creacions al llarg de cada etapa de la seua vida, motivacions que van des de la desmaterialització visual dels paraments als interessos artístics i a l'al¿lusió a la tradició brasilera entesa com a reivindicació i significació. En suma, la ceràmica arquitectònica ha exercit, per la seua qualitat intrínseca, un paper inqüestionable en algunes de les obres més rellevants d'Oscar Niemeyer, a les que ha aportat valors constructius, estètics i culturals, contribuint (unes vegades de forma discreta, altres amb presència ineludible) a l'originalitat de la seua arquitectura. / Torre Fornés, IDL. (2017). LA CERÁMICA ARQUITECTÓNICA EN LA OBRA DE OSCAR NIEMEYER: COLOR, MORFOLOGÍA E INTENCIONES [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90539 / TESIS

Sustainability has stopped being a fashionable topic for the ecologists and environmentalists, who were trying to make aware the companies, industries and governments in taking a major respect as the environment; to turn into a topic that implies the whole society, at present encompassed, without any distinction of race, religion or social condition. One of the purposes of the research is to analyze methodologies and tools for the development of sustainable products, in order to know if these respond to the current needs of users/consumers and the environment. In addition, to check if ecodesign principles and sustainability criteria are being considered in order to identify which are the main factors for the development of conceptual solutions, whether these are products, services or PSS, but based on sustainability. This research aims to link the principles of sustainability to the "know-how" of the designer. For this purpose, it starts from the analysis of the concurrent design methodology, considering the stages of the model and its respective phases, using systemic tools for the development of products, systems and services and analyzing how this methodology can be applied to the development of sustainable solutions. It is thought that the methodology already considers sustainability criteria, but emphasis is placed on the strategic development of the conceptual phase, which analyzes both the systemic tools and concepts of sustainability that facilitate the decision-making according to the raised targets. To this end, some tools and methodologies for sustainable design, eco-design and design for the environment, among others, are analyzed to identify, from the systemic, key components in the integration of sustainability criteria with external variables that affec the design of a product, service or product-service system. The research is based on three main hypotheses: 1) Sustainability in the design process, 2) Characterization of sustainable product / service and 3) Sustainable design criteria; by means of those an exploratory perspective of the systemic approach is made, focused on the development of products, services and PSS in support to sustainability, considering in its configuration and from the initial stages, sustainable criteria and the immaterial dimension in addition to the material dimension. The aforementioned hypotheses, simultaneously are linked through three secondary hypotheses that strengthen the research, based on 4) Designers and sustainability, 5) Sustainability and immateriality and 6) Trends in design and sustainability; With which, and from a descriptive standpoint, relate users/consumers and their motivations with sustainable dynamics and sustainable design solutions; Specifying characteristics of these relations in products, services and PSS that, in search of sustainability, may tend toward the immateriality and motivations of users/consumers. As important research findings, key points between design and sustainability at the process level, characterization, definition of criteria, designers/developers, drivers and dynamics, and finally trends and agents have been identified from the systemic, which have confirmed the impact of the systemic approach to the development of a sustainable product, service or PSS. On the one hand, it stand out the emphasis on the initial stages, mainly in the pose of the problem, which allows the establishment of filters that facilitate the application of sustainability criteria; while on the other hand, it is observed that the emphasis on the system viewpoint, it drives to that designers and developers - as key agents - being linkers in the processes of co-creation, along with the other agents; So that, from whether material or immaterial, identify ways, components, formats that meet the requirements, emotions or real needs of users/consumers. / La sostenibilidad ha dejado de ser un tema de moda para los ecologistas y ambientalistas, que trataban de concienciar a las empresas, industrias y gobiernos en tener un mayor respeto por el medio ambiente; para convertirse en un tema que implica a toda una sociedad, actualmente globalizada, sin importar distinción de raza, religión o condición social. Uno de los propósitos de la investigación es analizar metodologías y herramientas para el desarrollo de productos sostenibles; además de observar, si en su aplicación realmente se consideran principios de ecodiseño y criterios de sostenibilidad, con el objeto de identificar qué factores pueden ser los más importantes para el desarrollo de soluciones conceptuales basadas en la sostenibilidad. La presente investigación pretende ligar principios de sostenibilidad al "quehacer" del diseñador. Para ello se parte del análisis de una metodología de diseño concurrente, considerando las etapas del modelo y sus respectivas fases, con la utilización de herramientas sistémicas para el desarrollo de productos, servicios y SPS, analizando cómo se puede aplicar esta metodología al desarrollo de soluciones sostenibles. Se estima que en la metodología ya se consideran criterios de sostenibilidad, pero se hace hincapié en el desarrollo estratégico de la fase conceptual, en donde se analizan tanto las herramientas sistémicas como conceptos de sostenibilidad que faciliten la toma de las decisiones más acertadas según los objetivos planteados. Para ello se analizan herramientas y metodologías para el diseño sostenible, eco-diseño y diseño para el medio ambiente, entre otros, para identificar desde la sistémica, componentes clave en la integración de criterios de sostenibilidad con las variables del exterior, que afectan al diseño de un producto, servicio o SPS. La investigación se fundamenta a partir de tres hipótesis principales, sustentadas en: 1) Sostenibilidad en el proceso de diseño, 2) Caracterización de producto/servicio sostenible y 3) Criterios de diseño sostenible; mediante las que se hace una aproximación exploratoria del enfoque sistémico que se debe dar al desarrollo de productos, servicios y SPS en favor de la sostenibilidad, considerando en su configuración y desde las etapas iniciales, criterios sostenibles y la dimensión inmaterial además de la dimensión material. Dichas hipótesis, a su vez son articuladas mediante tres hipótesis secundarias que consolidan la investigación, basadas en: 4) Diseñadores y sostenibilidad, 5) Sostenibilidad e inmaterialidad y 6) Tendencias en diseño y sostenibilidad; con las cuales, y desde una aproximación descriptiva, relacionan a usuarios/ consumidores y sus motivaciones con dinámicas sostenibles y soluciones de diseño sostenible; precisando características de estas relaciones en productos, servicios y SPS que, en búsqueda de la sostenibilidad, pueden tender hacia la inmaterialidad y dichas motivaciones del usuario/consumidor. Como hallazgos importantes de la investigación, se han identificado desde la sistémica, puntos clave entre diseño y sostenibilidad a nivel de proceso, caracterización, definición de criterios, diseñadores/desarrolladores, impulsores y dinámicas, y finalmente en tendencias y agentes; que han confirmado el impacto que puede causar el enfoque sistémico en la generación de un producto, servicio o SPS sostenible. Por un lado, se destaca el énfasis en las etapas iniciales, principalmente en el planteamiento del problema, que permite el establecimiento de filtros que facilitan la aplicación de criterios de sostenibilidad; mientras que de otro lado, se observa que el énfasis en la visión de sistema, impulsa a que diseñadores y desarrolladores -agentes clave-, sean vinculantes en los procesos de co-creación, junto con los demás actores; para que, desde un contenido, ya sea material o inmaterial, identifiquen maneras, componentes, formatos que satisfagan los requerim / La sostenibilitat ha deixat de ser un tema de moda per als ecologistes i ambientalistes, que tractaven de conscienciar a les empreses, indústries i governs a tindre un major respecte pel medi ambient; per a convertir-se en un tema que implica a tota una societat, actualment globalitzada, sense importar distinció de raça, religió o condició social. Un dels propòsits de la investigació és analitzar metodologies i ferramentes per al desenrotllament de productes sostenibles, a manera de saber si estes responen a les necessitats actuals dels usuàries/consumidors i del medi ambient. A més d'observar, si en la seua aplicació realment es consideren principies d'eco-disseny i criteris de sostenibilitat; amb l'objecte d'identificar quins factors poden ser els més importants per al desenrotllament de solucions conceptuals però basades en la sostenibilitat. La present investigació pretén lligar principis de sostenibilitat al "que fer" del dissenyador. Per a això es partix de l'anàlisi de la metodologia de disseny concurrent, considerant les etapes del model i les seues respectives fases, amb la utilització de ferramentes sistèmiques per al desenrotllament de productes, servicis i SPS, analitzant com es pot aplicar esta metodologia al desenrotllament de solucions sostenibles. Per a això s'analitzen ferramentes i metodologies per al disseny sostenible, eco-disseny i disseny per al medi ambient, entre altres, per a identificar des de la sistèmica, components clau en la integració de criteris de sostenibilitat amb les variables de l'exterior, que afecten el disseny d'un producte, servici o SPS. La investigació es fonamenta a partir de tres hipòtesis principals, sustentades en: 1) Sostenibilitat en el procés de disseny, 2) Caracterització de producte/servici sostenible i 3) Criteris de disseny sostenible; per mitjà de les que es fa una aproximació exploradora de l'enfocament sistèmic que s'ha de donar al desenrotllament de productes, servicis i SPS en favor de la sostenibilitat, considerant en la seua configuració i des de les etapes inicials, criteris sostenibles i la dimensió immaterial a més de la dimensió material. La dites hipòtesi, al seu torn són articulades per mitjà de tres hipòtesis secundàries que consoliden la investigació, basades en: 4) Dissenyadors i sostenibilitat, 5) Sostenibilitat i immaterialitat i 6) Tendències en disseny i sostenibilitat; amb les quals, i des d'una aproximació descriptiva, relacionen a usuàries/ consumidors i les seues motivacions amb dinàmiques sostenibles i solucions de disseny sostenible; precisant característiques d'estes relacions en productes, servicis i SPS que, a la recerca de la sostenibilitat, poden tendir cap a la immaterialitat i les dites motivacions dels usuàries/consumidores. Com a troballes importants de la investigació, s'han identificat des de la sistèmica, punts clau entre disseny i sostenibilitat a nivell de procés, caracterització, definició de criteris, dissenyadores/desenrotlladores, impulsors i dinàmiques, i finalment en tendències i agents; que han confirmat l'impacte que pot causar l'enfocament sistèmic en la generació d'un producte, servici o SPS sostenible. D'una banda, es destaca l'èmfasi en les etapes inicials, principalment en el plantejament del problema, que permet l'establiment de filtres que faciliten l'aplicació de criteris de sostenibilitat; mentres que d'un altre costat, s'observa que l'èmfasi en la visió de sistema, impulsa que dissenyadors i desenvolupadors -com agents clau-, siguen vinculants en els processos de co-creació, junt amb els altres agents; perquè, des d'un contingut, ja siga material o immaterial, identifiquen maneres, components, formats que satisfacen els requeriments, emocions o necessitats reals dels usuàries/consumidores. / Rivera Pedroza, JC. (2017). LA SOSTENIBILIDAD EN EL DISEÑO SISTÉMICO Un enfoque conceptual para el desarrollo de productos y servicios sostenibles [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90648 / TESIS

Abstract This research developed a systemic study to identify the importance of the traditional bricks kilns for both the productive and commercial chain in the context of the single local productive arrangements in the Brazilian Amazon. The motivation was a large amount of firewood used by the traditional kilns in the firing phase of the bricks. Based on previous theoretical and practical studies applied to Concurrent Design Model, a technological adaptation was carried out between the traditional systems (iglu type Kiln) and the clean burning combustion systems (adiabatic burning). The proposed adaptation was validated by means of computational modeling and simulation. The research evaluated the technological context of the traditional kilns currently deployed in Brazil and South America. Therefore, the main goal is to pursue a solution that can reduce environmental impacts caused by the firing phase of the bricks productive process. The proposed design adaptation keeps the requirements for an efficient eco Design, considering the technical feasibility of clean technologies, as well as the economic conditions of the small and medium bricks manufacturers. The resulting adaptation yielded a reduction around 70% of firewood. Keywords: Systemic study, bricks kilns, reduce firewwod / Resumen - Español Mediante la evaluación del proceso productivo de ladrillos, y tomando como punto de partida para la investigación el uso abundante de insumos combustibles de origen maderero, en hornos tradicionales. Esta investigación desarrolló un análisis sistémico, buscando identificar la importancia de estos sistemas para el suministro de la cadena productiva y comercial, contextualizando la realidad de las pequeñas y medianas empresas del sector de la cerámica denominada roja, del polo alfarero de Iranduba, en la Amazonia Brasileña. Con base en estudios teóricos y prácticos, aplicados al método de diseño concurrente y métodos de simulación computacional, se desarrolló una adaptación tecnológica entre un modelo tradicional de horno (horno abobada) y el sistema de combustión por quema limpia, también conocido como quema adiabática. Esta adaptación posibilitó la reducción de insumo combustible de origen maderero, en aproximadamente el 70% de lo que se consume normalmente. Los aspectos estudiados en la investigación evaluaron el contexto tecnológico general de estos hornos, aún ampliamente utilizados, no sólo en la región de la Amazonia Brasileña, sino también en todo Brasil y en otros países de América del Sur. Por lo tanto, se buscó por medio de esta investigación una solución que pudiera reducir los impactos ambientales causados por esta fase del proceso productivo de la cerámica roja, manteniendo los preceptos del diseño eco eficiente, uniendo lo que es técnicamente factible en el área de tecnologías limpias, así como lo que pueda ser económicamente viable para el pequeño y mediano productor de cerámica Roja. Palabras clave: Estudio sistémico, hornos tradicionales de ladrillos, reducción insumos combustibles / Resum Per mitjà de l'avaluació del procés productiu de rajoles, i prenent com a punt de partida per a la investigació l'ús abundant d'insumos combustibles d'origen fuster, en forns tradicionals. Esta investigació va desenrotllar una anàlisi sistèmica, buscant identificar la importància d'estos sistemes per al subministrament de la cadena productiva i comercial, contextualitzant la realitat de les xicotetes i mitjanes empreses del sector de la ceràmica denominada roja, del pol terrisser d'Iranduba, en l'Amazònia Brasilera. Amb base en estudis teòrics i pràctics, aplicats al mètode de disseny concurrent i mètodes de simulació computacional, es va desenrotllar una adaptació tecnològica entre un model tradicional de forn (forn embadocada) i el sistema de combustió per crema neta, també conegut com crema adiabàtica. Esta adaptació va possibilitar la reducció d'insumo combustible d'origen fus Els aspectes estudiats en la investigació van avaluar el context tecnològic general d'estos forns, encara àmpliament utilitzats, no sols en la regió de l'Amazònia Brasilera, sinó també en tot Brasil i en altres països d'Amèrica del Sud. Per tant, es va buscar per mitjà d'esta investigació una solució que poguera reduir els impactes ambientals causats per esta fase del procés productiu de la ceràmica roja, mantenint els preceptes del disseny eco eficient, unint el que és tècnicament factible en l'àrea de tecnologies netes, així com el que puga ser econòmicament viable per al xicotet i mitjà productor de ceràmica Roja, en aproximadament el 70% del que es consumix normalment. Paraules clau: Anàlisi sistèmica, forns tradicionals, d'insumos combustibles / Cordeiro Mota, S. (2017). Un estudio sistémico sobre el diseño de los hornos tradicionales de cerámica roja para contribuir con la sostenibilidad de la Amazonia brasileña [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90656 / TESIS

[ES] El desarrollo tecnológico ha cambiado la forma en que los usuarios se relacionan con los productos dejando de ser recetores pasivos de funciones para interactuar con sistemas cada vez más complejos. El creciente avance de las nuevas tecnologías aplicadas en el mercado del retail, permite que la venta de productos se efectúe sin el contacto personal entre vendedor y comprador, siendo el registro y pago efectuados en equipos electrónicos de autoservicio llamados de self-checkout. La utilización a gran escala de estos equipos obliga al consumidor a participar en el proceso de atención realizando todos los pasos de la compra, desde pesar los productos, registrarlos y efectuar el pago. Sin embargo, esta participación no siempre satisface al usuario, pudiendo causar experiencias negativas relacionadas con fallas de interacción. Una vez que la introducción de las tecnologías autoservicios depende de la capacidad del usuario para comprender el sistema y adoptar el uso del servicio, es importante identificar los requisitos de diseño que permiten una buena interacción. Sin embargo, los estudios sobre el diseño de la interacción de los equipos electrónicos, especialmente de los self-checkouts, son escasos en el área del diseño, así como los estudios que se centran en la adopción del sistema por los usuarios. El presente estudio pretende verificar cuál es la necesidad de mejorar la interacción a través de la identificación de atributos y factores situacionales de interactividad, así como el impacto en la satisfacción e intención del usuario de volver a usar el sistema. Los datos sobre la evaluación realizada por los usuarios del sistema de auto-pago, se recogieron en Portugal a través de un cuestionario realizado en persona. El estudio analiza el grado de satisfacción en cuanto a la calidad e interacción con el sistema, el grado de motivación para su adopción, así como el perfil de los usuarios y la tendencia a adoptar en el futuro nuevas tecnologías de registro y pago de productos basados en una muestra de 400 consumidores. El análisis de los datos de la muestra revela que la mayoría de los usuarios tienen formación escolar media / alta y utilizan con mucha regularidad nuevas tecnologías. Además, presentan un fácil aprendizaje y un dominio elevado del sistema. El motivo para utilizar el self-checkout se debe principalmente a las colas de espera en las cajas con operador y al pequeño volumen de productos. En general, el análisis revela un alto grado de satisfacción con el servicio y con la calidad, sin embargo, en términos comparativos, las cajas de autoservicio no se consideran mejores que las cajas tradicionales. La evaluación de la interacción con el self-checkout fue clasificada según veintiséis atributos del sistema. El análisis identifica cuatro grupos con características similares, de las cuales dos presentan una evaluación baja. La anulación de artículos registrados, el registro de artículos sin código de barras, el registro manual, el área de ensacado, los mensajes de error, el sensor de peso y la solicitud de factura son siete atributos críticos del sistema. Se verificó que el grado de concordancia sobre la introducción en el self-checkout recae sobre las tecnologías RFID (identificación por radiofrecuencia). Por último, se señalan algunas buenas prácticas de aproximación a la recogida de información para proyecto, sobre todo a los datos que se refieren al usuario - cómo observar, cómo investigar y qué propuestas prácticas disponer en el período proyectual. Los resultados indican que el análisis de la interacción orientada al servicio self-checkout puede ser determinante para la satisfacción de la experiencia del usuario. Las implicaciones derivadas de las constataciones empíricas se discuten junto con orientaciones para futuras investigaciones. / [CAT] El desenrotllament tecnològic ha canviat la forma en què els usuaris es relacionen amb els productes deixant de ser tresorers passius de funcions per a interactuar amb sistemes cada vegada més complexos. El creixent avanç de les noves tecnologies aplicades en el mercat del retail, permet que la venda de productes s'efectue sense el contacte personal entre venedor i comprador, sent el registre i pagament efectuats en equips electrònics d'autoservici cridats de self-checkout. La utilització a gran escala d'estos equips obliga el consumidor a participar en el procés d'atenció realitzant tots els passos de la compra, des de pesar els productes, registrar-los i efectuar el pagament. No obstant això, esta participació no sempre satisfà l'usuari, podent causar experiències negatives relacionades amb falles d'interacció. Una vegada que la introducció de les tecnologies autoservicis depén de la capacitat de l'usuari per a comprendre el sistema i adoptar l'ús del servici, és important identificar els requisits de disseny que permeten una bona interacció. No obstant això, els estudis sobre el disseny de la interacció dels equips electrònics, especialment dels self- checkouts, són escassos en l'àrea del disseny, així com els estudis que se centren en l'adopció del sistema pels usuaris. El present estudi pretén verificar quina és la necessitat de millorar la interacció a través de la identificació d'atributs i factors situacionals d'interactivitat, així com l'impacte en la satisfacció i intenció de l'usuari de tornar a usar el sistema. Les dades sobre l'avaluació realitzada pels usuaris del sistema d'autopagament, es van arreplegar a Portugal a través d'un qüestionari realitzat en persona. L'estudi analitza el grau de satisfacció quant a la qualitat i interacció amb el sistema, el grau de motivació per a la seua adopció, així com el perfil dels usuaris i la tendència a adoptar en el futur noves tecnologies de registre i pagament de productes basats en una mostra de 400 consumidors. L'anàlisi de les dades de la mostra revela que la majoria dels usuaris tenen formació escolar mitja / alta i utilitzen amb molta regularitat noves tecnologies. A més, presenten un fàcil aprenentatge i un domini elevat del sistema. El motiu per a utilitzar el self-checkout es deu principalment a les cues d'espera en les caixes amb operador i al xicotet volum de productes. En general, l'anàlisi revela un alt grau de satisfacció amb el servici i amb la qualitat, no obstant això, en termes comparatius, les caixes d'autoservici no es consideren millors que les caixes tradicionals. L'avaluació de la interacció amb el self-checkout va ser classificada segons vint-i-sis atributs del sistema. L'anàlisi identifica quatre grups amb característiques semblants, de les quals dos presenten una avaluació baixa. L'anul·lació d'articles registrats, el registre d'articles sense codi de barres, el registre manual, l'àrea d'ensacat, els missatges d'error, el sensor de pes i la sol·licitud de factura són set atributs crítics del sistema. Es va verificar que el grau de concordança sobre la introducció en el self-checkout recau sobre les tecnologies RFID (identificació per radiofreqüència). Finalment, s'assenyalen algunes bones pràctiques d'aproximació a l'arreplega d'informació per a projecte, sobretot a les dades que es referixen a l'usuari - com observar, com investigar i quines proposades pràctiques disposar en el període proyectual. Els resultats indiquen que l'anàlisi de la interacció orientada al servici self- checkout pot ser determinant per a la satisfacció de l'experiència de l'usuari. Les implicacions derivades de les constatacions empíriques es discutixen junt amb orientacions per a futures investigacions. / [EN] Technological development has changed the way users relate to products from being passive recipients of functions to interacting with increasingly complex systems. The increasing advance of the new technologies applied in the retail market allows the sale of products to be made without the personal contact between seller and buyer, and the registration and payment are made in self-service electronic equipment called self-checkout. The large-scale use of these types of equipment obliges the consumer to participate in the service process by performing all the steps of the purchase, from weighing the products, registering them and making the payment. However, this participation does not always satisfy the user, and may cause negative experiences related to interaction failures. Since the introduction of self-service technologies depends on the user's ability to understand the system and adopt the use of the service, it is important to identify the design requirements that allow for good interaction. However, studies on the design of interaction of electronic equipment, namely self-checkouts, are scarce in the area of Design, as well as studies that focus on users' adoption of the system. The present study aims to verify the need to improve interaction through the identification of attributes and situational factors of interactivity, as well as the impact on user satisfaction and intention to reuse the system. The data related to the evaluation made by the users of the self-checkout system were collected in Portugal through a questionnaire carried out in person. The study examines the degree of satisfaction with the quality and interaction with the system, the degree of motivation for its adoption, as well as the profile of users and the tendency to adopt new technologies for registration and payment of products based on a sample of 400 consumers. Analysis of the sample data shows that most users have medium to high school education and regularly use new technologies. In addition, they present easy learning and a good understanding of the system. The reason for using self-checkout is mainly due to not having to wait in queues at the manned checkout and the small quantity of products. In general, the analysis reveals a high degree of satisfaction with the service and quality, however, in comparison, self-checkouts are not considered better than traditional manned checkouts. The evaluation of the interaction with the self-checkout was classified according to twenty-six attributes of the system. The analysis identifies four groups with similar characteristics, two of which present low scores. Withdrawal of registered items, registration of articles without bar code, manual registration, bagging area, error messages, weight sensor and invoice request are seven critical attributes of the system. It was also verified that the degree of agreement on the introduction in the self-checkout relies on RFID (radio frequency identification) technologies. Finally, some good practices for approaching the collection of information for the project are pointed out, especially the data that concerns the user - how to observe, how to inquire and what practical proposals to have in the design period. The results indicate that the analysis of the interaction oriented towards the self-checkout service can be a determining factor in user experience satisfaction. The implications of empirical findings are discussed together with guidelines for future research. / Silva Barreto Fernandes, FAD. (2019). Design de Interação de Produtos Tecnológicos: Experiência do Utilizador e Sistemas Complexos [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/124965 / TESIS

[ES] Los proyectos de arquitectura patrimonial conllevan trabajo colaborativo entre diferentes agentes tales como arquitectos, ingenieros, arqueólogos, historiadores, restauradores, propietarios, etc. Tradicionalmente cada disciplina ha trabajado de manera independiente generando información dispersa. El flujo de trabajo en los proyectos patrimoniales presenta problemas relacionados con la desorganización de procesos, la dispersión de información y el uso de herramientas obsoletas. Diferentes organizaciones abogan por usar métodos innovadores para tratar de resolver estos problemas. BIM (Building Information Modelling) se ha postulado como una metodología adecuada para mejorar la gestión del patrimonio arquitectónico. La aplicación de BIM a construcciones históricas, denominada HBIM (Heritage BIM), ha probado tener múltiples ventajas para gestionar proyectos patrimoniales. Sin embargo, la literatura científica pone de manifiesto la necesidad de seguir investigando en los procesos de los proyectos patrimoniales, la implementación práctica de HBIM, la simplificación de la laboriosa tarea de modelado HBIM y la documentación de los proyectos HBIM. La finalidad de esta investigación es el desarrollo de un protocolo que ordene la gestión de proyectos patrimoniales usando HBIM y el diseño de una plataforma web que sincronice la información patrimonial. DSR (Design Science Research) es el método de investigación usado para desarrollar dicho protocolo que ayude a mejorar el flujo de trabajo en los proyectos patrimoniales. Las técnicas de investigación usadas han sido el análisis documental, casos de estudio, entrevistas semiestructuradas y grupos focales. Se analizaron los procesos HBIM y se estudiaron los requerimientos de los agentes patrimoniales. Como resultado, se desarrolló el protocolo BIMlegacy, dividido en ocho pasos y contemplando a todos los agentes que participan en proyectos patrimoniales. Dicho protocolo se aplicó en el caso de estudio de Fixby Hall, en Huddersfield (Reino Unido), y sus resultados fueron expuestos en un workshop interdisciplinar para validar y mejorar el protocolo BIMlegacy. Basado en este protocolo, se desarrolló la plataforma BIMlegacy como herramienta para poder llevar a cabo este flujo de trabajo donde agentes interdisciplinares pueden unificar y sincronizar la información patrimonial. Este innovador sistema en la nube conecta la base de datos intrínseca de los programas HBIM con bases de datos patrimoniales usando un plug in para Revit de Autodesk, una web API, un servidor SQL y un portal web. La plataforma BIMlegacy se diseñó como una web de trabajo, pero también como una web de difusión cultural donde el público generalista puede acceder a cierta información de los monumentos. El protocolo y la plataforma BIMlegacy fueron usados para gestionar el proyecto de Registro de San Juan del Hospital. El protocolo, la plataforma y los resultados del proyecto de San Juan del Hospital fueron expuestos en un grupo focal en Valencia con profesionales para su evaluación científica. La contribución teórica de esta investigación ha sido el descubrimiento de problemas en el modelado HBIM que no habían sido especificados antes, beneficios del HBIM (por ejemplo, el uso de plataformas online o el filtrado de información en sistemas HBIM) y requerimientos para implementar HBIM en la práctica tales como la necesidad de un protocolo simple e intuitivo y de ofrecer entrenamiento específico a los agentes no técnicos. Las contribuciones prácticas al conocimiento han sido la creación del protocolo BIMlegacy con la lista de agentes patrimoniales y la integración de procesos tradicionales, el diseño de la plataforma BIMlegacy con la sincronización de la información en tiempo real que permite que los agentes no técnicos puedan participar activamente en los modelos HBIM, el uso de HBIM como una herramienta de gestión, y la aportación de información rigurosa volcada por profe / [CAT] Els projectes d`arquitectura patrimonial comporten treballs col·laboratius entre diferents agents tals com arquitectes , enginyers ,arqueòlegs , historiadors, restauradors , propietaris , etc. Tradicionalment cada disciplina ha treballat de manera independent generant informació dispersa. El flux de treball en els projectes patrimonials presenta problemes relacionats amb la desorganització de processos, la dispersió d'informació i l'ús d'eines obsoletes. Diferents organitzacions promouen fer servir mètodes innovadors per a tractar de resoldre aquests problemes i fer del patrimoni cultural un motor de desenvolupament socioeconòmic. BIM (Building Information Modelling) s'ha postulat com una metodologia adequada per millorar la gestió del patrimoni arquitectònic. L'aplicació de BIM a construccions històriques, anomenada HBIM (Heritage BIM), ha demostrat tenir múltiples avantatges per gestionar projectes patrimonials. No obstant això, la literatura científica posa de manifest la necessitat de seguir investigant en els processos dels projectes patrimonials, la implementació pràctica de HBIM, la simplificació de la laboriosa tasca de modelatge HBIM i la documentació dels projectes HBIM. L'objectiu d'aquesta investigació és el desenvolupament d'un protocol que ordeni la gestió de projectes patrimonials usant HBIM i el disseny d'una plataforma web que sincronitzi la informació patrimonial. DSR (Design Science Research) és el mètode d'investigació utilitzat per desenvolupar aquest protocol que ajudi a millorar el flux de treball en els projectes patrimonials. Les tècniques d'investigació utilitzades han estat l'anàlisi documental, entrevistes semi-estructurades i grups focals. També es van analitzar els processos HBIM i es van estudiar els requeriments dels agents patrimonials. HBIM es va proposar com el model virtual que acull la informació patrimonial i que articula els processos. Com a resultat, es va desenvolupar el protocol BIMlegacy, dividit en vuit fases, contemplant a tots els agents que participen en projectes patrimonials. Aquest protocol es va aplicar en el cas d'estudi real de Fixby Hall, a Huddersfield (Regne Unit), i els seus resultats van ser exposats en un workshop interdisciplinari per validar i millorar el protocol. Basat en aquest protocol, el grup de recerca va desenvolupar la plataforma BIMlegacy com a eina per poder dur a terme aquest flux de treball on agents interdisciplinaris poden unificar i sincronitzar la informació patrimonial. Aquest innovador sistema en el núvol connecta la base de dades intrínseca dels programes HBIM amb les bases de dades patrimonials fent servir un plug-in per Revit d'Autodesk, un web API, un servidor SQL i un portal web. La plataforma BIMlegacy es va dissenyar com un web de treball, però també com un web de difusió cultural on el públic generalista pot accedir a certa informació dels monuments. El protocol i la plataforma BIMlegacy van ser utilitzats per gestionar el projecte de Registre de Sant Joan de l'Hospital. El protocol i la plataforma i els resultats del projecte de Sant Joan van ser exposats en un grup focal amb professionals per a la seva avaluació científica a València. La contribució teòrica d'aquesta investigació ha estat el descobriment de problemes en el modelatge HBIM que mai havien estat especificats abans, beneficis del HBIM (per exemple l'ús de plataformes en línia, el filtrat d'informació en sistemes HBIM, la integració de la divulgació cultural amb HBIM) i requeriments per implementar HBIM en la pràctica, com ara la necessitat d'un protocol intuïtiu i simple on oferir entrenament específic als agents no tècnics. Les contribucions pràctiques al coneixement han estat la creació del protocol BIMlegacy amb els agents patrimonials i la integració de processos tradicionals,el disseny de la plataforma BIMlegacy amb la sincronització de la informació a temps real que permet que els agents que no son tècnics pugu / [EN] Heritage architectural projects involve collaborative work between different stakeholders, e.g. architects, engineers, archaeologists, historians, restorers, managers, etc. Traditionally, each discipline works independently, generating dispersed data. The workflow in historic architecture projects presents problems related to the lack of clarity of processes, dispersion of information, and the use of outdated tools. Different heritage organisations have showed interest in innovative methods to resolve those problems. Building Information Modelling (BIM) has emerged as a suitable computerised system to improve the management of heritage projects. BIM application to historic buildings, named Heritage Building Information Modelling (HBIM), has shown benefits in managing heritage projects. The HBIM literature highlights the need for further research in terms of the overall processes of heritage projects, its practical implementation, the need of simplifying the laborious modelling task, and need for better standards of cultural documentation. This investigation aims to develop a protocol for heritage project processes using HBIM and an online work platform prototype where interdisciplinary stakeholders can unify and synchronise heritage information. Design Science Research (DSR) is adopted to develop this protocol. Research techniques used include documentary analysis, case studies, semi-structured interviews, participative workshop, and focus groups. An analysis of HBIM processes and a study of heritage stakeholders' requirements were performed through documentary analysis and semi structured interviews with stakeholders involved with relevant monuments. HBIM is proposed as the virtual model which will hold heritage data and will articulate processes. As a result, a simple and visual HBIM protocol, BIMlegacy, was developed. It is divided in eight steps and it contemplates all the stakeholders involved. BIMlegacy was applied in the Fixby Hall case study and its results were evaluated in a workshop with interdisciplinary stakeholders. An online work platform prototype, also named BIMlegacy, was developed, where interdisciplinary stakeholders can unify and synchronise heritage information. This innovative in-cloud system connects the intrinsic HBIM software database with heritage documentary databases using a Revit Autodesk Plug-in, a web Application Program Interface, a Structured Query Language server, and a web portal. BIMlegacy is an online platform to facilitate working but also a cultural diffusion web where general visitors can access to the information of the monuments. The BIMlegacy protocol and platform were implemented in two case studies Fixby Hall in Huddersfield (United Kingdom) and San Juan del Hospital in Valencia (Spain). BIMlegacy and the results of San Juan project were revealed in a workshop and in a focus group with external professionals for its evaluation. This research contributes within the theoretical knowledge highlighting modelling issues that were unknown before, benefits of using HBIM (a.e. the use of online platforms, filtering the information in HBIM database systems, the integration of cultural divulgation with HBIM) and needs in terms of implementing HBIM in practice such as the importance to have a simple and intuitive protocol to be useful and that the non-designer stakeholders require specific HBIM training. The practical contributions are the creation of the BIMlegacy protocol with the list of stakeholders and processes, the design of the BIMlegacy platform with the synchronisation of information in real time allowing the non-technical stakeholders to actively participate in HBIM models, the use of HBIM as management system, and the benefit for society and local communities since the rigorous information uploaded by professionals will be accessible to the public. / Jordán Palomar, I. (2019). Protocol to manage heritage-building interventions using Heritage Building Information Modelling (HBIM) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/128416 / TESIS

[ES] La creatividad es un concepto ampliamente difundido en los diversos campos del conocimiento. Sin embargo, tanto en el ámbito de la docencia como en la práctica profesional, se cuenta con pocas o nulas herramientas objetivas para su medición y desarrollo. La hipótesis central a esta investigación plantea que, tras la identificación de los componentes de la creatividad, es posible identificar y potenciar esta habilidad en las personas. Con tal propósito, este estudio propone un modelo sistémico que considera: los componentes de la creatividad, la persona, sus procesos, sus creaciones, y el entorno en el que se desenvuelve. Para la comprensión más precisa de este fascinante fenómeno, el marco teórico de esta investigación se basa en el estudio de siete temas principales. El concepto de la creatividad se analiza a través de su evolución, desde la idea clásica del genio hasta el actual consenso que define la creatividad como una habilidad humana susceptible a ser desarrollada. Siendo determinante para la historia del término el momento en que, al relacionar el trabajo de la persona creativa con su aportación al medio, la noción de utilidad se incorporó al principio de originalidad, inicialmente asumido. El segundo tema que aborda el estudio refiere a los elementos de la creatividad, determinados por Mel Rhodes en 1961, a saber, la persona, el proceso, el entorno y el producto. De los cuatro elementos, el proceso creativo recibe el más alto número de investigaciones, por ser el mecanismo que permite la observación de la persona durante la resolución del problema en cuestión. Tales investigaciones concluyen en modelos por etapas, siendo el más conocido, el modelo de cuatro etapas del proceso creativo, planteado por Graham Wallas en 1926. Para el buen desempeño del proceso de resolución de problemas se han diseñado diversos modelos y teorías, que exploran las posibles interacciones entre los elementos de la creatividad. De especial interés a esta investigación son: el Modelo de la Estructura del Intelecto SI y su adaptación al Modelo de la Estructura del Intelecto para la Resolución de Problemas SIPS desarrollado por Joy Paul Guilford en 1965, así como el Modelo 4P-E desarrollado por Kalus Urban en 1995. El Estado del Arte concluye con la descripción de los componentes del potencial creativo propuestos por Mark Runco y Jonathan Plucker en 1999. La metodología planteada en esta tesis, comenzó por extraer de la literatura las numerosas habilidades creativas, producto de las investigaciones psicométricas realizadas a partir de 1950, año que marcó el inicio del estudio científico de la creatividad. A partir de la categorización semántica de las habilidades identificadas se configuró un listado de atributos, el cual fue validado empíricamente a través de una muestra de estudio N=502 que incluye arquitectos, artistas y diseñadores que desarrollan su práctica profesional en México. Para el tratamiento estadístico de los datos obtenidos de las encuestas, se llevó a cabo un Análisis de Componentes Principales del cual se obtuvieron cuatro factores esenciales: afecto, cognición, voluntad y empatía. Mismos que se correlacionan, con los cuatro elementos de la creatividad: y las cuatro etapas del proceso creativo, constituyendo un modelo sistémico para el desarrollo del potencial creativo. Para la futura implementación del Modelo de la Creatividad concluido en esta investigación, se perfila un sistema de medición y representación del nivel de la creatividad, de aplicación común a las variadas disciplinas del diseño, y se sugiere su relación con el Modelo de Diseño Concurrente de aplicación en el campo del diseño, perfilado por Hernandis (2003). Este trabajo abre el camino para la observación y la mejora cuantitativa y cualitativa del desempeño de la persona durante la creación de un producto, favoreciendo la idea de que se aprende a crear creando. / [CA] La creativitat és un concepte àmpliament difós en els diversos camps del coneixement. No obstant això, tant en l'àmbit de la docència com en el de la pràctica professional es compta amb poques o nul·les eines per a identificar-la i estimular-la en les persones. La hipòtesi central d'aquesta investigació planteja que el desenvolupament de la creativitat pot potenciar-se a partir d'un coneixement profund i ampli d'aquesta, identificant els seus components i les condicions que li afavoreixen. Amb tal propòsit, aquest estudi proposa un model sistèmic que considere: els components de la creativitat, la persona, els seus processos, les seues creacions i l'entorn en el qual es desembolica. Per a la comprensió més precisa d'aquest fascinant fenomen, el marc teòric d'aquesta investigació es basa en l'estudi de set temes principals. El concepte de la creativitat s'analitza a través de la seua evolució, des de la idea clàssica del geni fins a l'actual consens que defineix a la creativitat com una habilitat humana. Sent determinant per a la història del terme el moment en què, en relacionar el treball de la persona creativa amb la seua aportació al mitjà, la noció d'utilitat es va incorporar al principi d'originalitat, inicialment assumit. El segon tema que aborda l'estudi refereix als elements de la creativitat, determinats per Mel Rhodes en 1961, a saber, la persona, el procés, l'entorn i el producte. Dels quatre elements, el procés creatiu rep el més alt nombre d'investigacions, per ser el mecanisme que permet l'observació de la persona durant la resolució del problema en qüestió. Tals investigacions conclouen en models per etapes, sent el més conegut, el model de quatre etapes del procés creatiu, plantejat per Graham Wallas en 1926, en el seu llibre L'Art del Pensament. Per al bon acompliment del procés de resolució de problemes s'han dissenyat diversos models i teories, que exploren les possibles interaccions entre els elements de la creativitat. D'especial interés per a aquesta investigació són: el Model de l'Estructura de l'Intel·lecte SI i la seua adaptació al Model de l'Estructura de l'Intel·lecte per a la Resolució de Problemes SIPS desenvolupat per Joy Paul Guilford (1965), així com el Model 4P-E desenvolupat per Kalus Urban (1995). L'Estat de l'Art conclou amb la descripció dels components del potencial creatiu proposats per Mark Runco i Jonathan Plucker en 1999. La metodologia plantejada en aquesta tesi, va començar per extraure de la literatura les nombroses habilitats creatives, producte de les investigacions psicomètriques realitzades a partir de 1950, any que va marcar l'inici de l'estudi científic de la creativitat. A partir de la categorització de les habilitats identificades es va configurar un llistat d'atributs, el qual va ser validat empíricament a través d'una mostra d'estudi N=502 que va incloure arquitectes, artistes i dissenyadors que desenvolupen la seua pràctica professional a Mèxic. Per al tractament estadístic de les dades obtingudes de les enquestes, es va dur a terme una Anàlisi de Components Principals del qual es van obtindre quatre factors essencials: afecte, cognició, voluntat i empatia. Els quals es correlacionen, amb els quatre elements de la creativitat i les etapes del procés creatiu, constituint un model sistèmic per al desenvolupament del potencial creatiu. Per a la futura implementació del Model de la Creativitat conclòs en aquesta investigació, es perfila un sistema de mesurament i representació del nivell creatiu, d'aplicació comuna a les variades disciplines. De manera específica, es planteja la seua relació amb el Model de Disseny Concurrent perfilat per Hernandis (1999) d'aplicació en l'àmbit del disseny. Aquest treball obri el camí per a l'observació i la millora quantitativa i qualitativa de l'acompliment de la persona durant la creació d'un producte, afavorint a la idea que s'aprén a crear creant. / [EN] Creativity is a widely spread concept in several fields of knowledge. However, in the realm of teaching and professional exercise remains a lack of tools to identify it and expand it in people. The central hypothesis of this research suggests that creativity can be enhanced when counting with a profound and spacious knowledge of what it is, that is, its components and the conditions that favor them. For this purpose, this study proposes a systemic model that interrelates the main components of creativity: person, processes, product, and the environment in which they operate. For the precise understanding of this fascinating phenomenon, the theoretical framework of this research is based on the study of seven main themes. The concept of creativity is analyzed through its evolution, from the classical idea of the genius to the current consensus that defines it as a human ability. Taking as decisive, the moment in which the product relates to its contribution and the definition of creativity fuses the notion of utility to the principle of originality. The second topic addressed in the study refers to the elements of creativity, determined by Mel Rhodes in 1961, person, process, environment, and product. Out of the four elements, the creative process receives the highest number of investigations, as it is the mechanism that allows the observation of the person during the resolution of the problem in question. Such investigations conclude in models by stages, the best known is the four-stage model of the creative process, proposed by Graham Wallas in 1926, in his book The Art of Thought. Various models and theories have been designed for the greatest performance of the problem-solving process, exploring the possible interactions between the elements of creativity. Of special interest for this research are the Model of the Structure of the Intellect SI and its adaptation to the Model of the Structure of the Intellect for the Resolution of Problems SIPS developed by Joy Paul Guilford (1965), as well as the Model 4P-E developed by Kalus Urban (1995). State of the Art concludes with the description of the components of the creative potential proposed by Mark Runco and Jonathan Plucker in 1999. The methodology proposed in this thesis began by extracting from the literature the numerous creative abilities, product of the psychometric research carried out since 1950, a year that marked the beginning of the scientific study of creativity. From the categorization of the identified skills, a list of attributes was assembled and after empirically validated through a sample study N=502 that included architects, artists, and designers who develop their professional practice in Mexico. For the statistical treatment of the data obtained from the surveys, an Analysis of Main Components was carried out concluding with four essential factors: affection, cognition, will, and empathy. The extracted components are correlated, with the four elements of creativity and the four stages of the creative process, constituting a systemic model for the development of creative potential. For the future implementation of the Creativity Model concluded in this investigation, a system of measurement and representation of common application to the various disciplines is outlined. Specifically, a relationship with the Concurrent Design Model outlined by Hernandis (1999) of application in the field of design, is suggested. This work opens the way for observation and the quantitative and qualitative improvement of the person's performance during the creation of a product, favoring the idea that one learns to create by creating. / Flores Miranda, MB. (2020). Un modelo componencial para el desarrollo del potencial creativo. La integración sistémica de los componentes principales resultantes del análisis factorial de los atributos de la creatividad [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149386 / TESIS

[ES] Actualmente existe un creciente número de estudios que muestran resultados prometedores en intervenciones basadas en realidad virtual en diferentes poblaciones neurológicas, con especial énfasis en poblaciones que han sufrido un ictus. El interés en la realidad virtual se basa en su capacidad para recrear entornos controlados, inmersivos e interactivos que involucran a los participantes en ejercicios intensos y personalizados, características clave en las intervenciones efectivas de neurorrehabilitación. La interacción, así como la representación corporal del usuario en un mundo virtual, suelen estar mediadas a través de entes virtuales, o avatares, que representan síncronamente movimientos corporales reales o responden a eventos mediante dispositivos de entrada externos. Los avatares no solo proporcionan un ancla en el mundo virtual para las tareas visomotoras, sino que su morfología también puede tener implicaciones en el comportamiento de los usuarios. Si bien una gran cantidad de estudios se han centrado en comprender los mecanismos subjetivos subyacentes a una exposición de realidad virtual (presencia y corporización o embodiment, principalmente) en individuos sanos, la transferencia de estos hallazgos a individuos con ictus no es evidente y permanece sin explorar. La presencia se define como el grado en que un individuo es incapaz de reconocer que una experiencia es generada por ordenador. A su vez, la corporización se define como la auto conciencia que un individuo tiene de su propio cuerpo. Estudios previos han identificado diferentes componentes que constituyen la corporización, incluyendo la propiedad, la localización y la agencia. La posible variación de dichos mecanismos podría afectar a la experiencia dentro de un entorno virtual y, en última instancia, a la efectividad clínica de las intervenciones de neurorrehabilitación. El objetivo principal de este trabajo es salir al paso de esta incógnita, determinando y comparando la presencia y la corporización en un entorno virtual en usuarios sanos y con ictus. El presente trabajo incluye cuatro estudios con sujetos sanos y con ictus, que se realizaron con dicho objetivo. Adicionalmente, se realizaron dos estudios complementarios donde se caracterizaron los sistemas de estimulación audiovisual y de registro del movimiento utilizados en este experimento. En el primer estudio se analizó la relación entre la presencia y la inmersión de los usuarios sanos durante una tarea en un entorno virtual mostrado mediante un casco de realidad virtual, donde los usuarios interaccionaban mediante movimientos corporales, detectados con un dispositivo de captura de movimiento. Los siguientes dos estudios caracterizaron las respuestas subjetivas, comportamentales y fisiológicas de la sensación de corporización en sujetos sanos y en individuos con ictus. Se utilizó la ilusión de la mano de goma para analizar la propiedad y la localización en ausencia de movimiento. Los resultados de estos estudios indican que los individuos con ictus parecen ser más propensos a sentir propiedad sobre un elemento externo a su cuerpo que los sujetos sanos. Además, a través de estos estudios se pudieron determinar otros efectos como la variación de la corporización con la edad en sujetos sanos o la respuesta muscular en sujetos con ictus y su relación con esta sensación. El último estudio caracterizó la interacción de la presencia y la corporización tanto en sujetos sanos como con ictus en un entorno virtual, homólogo al utilizado previamente. Los resultados derivados de este estudio proporcionan la primera evidencia de que los individuos con ictus pueden experimentar la sensación de presencia y corporización con algo menos de intensidad, pero de manera comprable a sujetos sanos. Estos hallazgos confirman la vivacidad de la experiencia virtual tras un ictus, lo cual podría constituir la base de la efectividad de las intervenciones de neurorrehabilitación medi / [CAT] Actualment existeix un creixent nombre d'estudis que mostren resultats prometedors en intervencions basades en realitat virtual incloent diferents poblacions neurològiques, amb especial èmfasi en poblacions amb seqüeles d'ictus. L'interès en la realitat virtual es basa en la seua capacitat per recrear entorns controlats, immersius i interactius que involucren als participants en exercicis intensos i personalitzats, característiques claus en les intervencions efectives de neurorrehabilitació. La interacció, així com la representació corporal de l'usuari en un món virtual, sol estar facilitada a través d'ens virtuals o avatars, que representen sincrònicament moviments corporals reals o que responen a esdeveniments determinants mitjançant dispositius d'entrada externs. Els avatars no només proporcionen una àncora en el món virtual per a les tasques visiomotores, sinó que amb la seua morfologia també poden tindre implicacions al comportament dels usuaris. Tot i que una gran quantitat d'estudis s'han centrat en comprendre els mecanismes subjectius subjacents a una exposició de realitat virtual (presència i corporització o embodiment, principalment) en individus sans, la transferència d'aquests descobriments a individus amb ictus no és evident i roman sense explorar. La presència es defineix com el grau amb què un individu no és capaç de reconèixer que una experiència es generada per un ordinador. Així mateix, la corporització es defineix com l'autoconsciència que un individu té del seu propi cos i està dividida en tres constructes: la propietat, la localització i l'agència. Les possibles variacions d'aquests mecanismes poden afectar a l'experiència dins d'un entorn virtual i, en última instància, a l'efectivitat clínica de les intervencions de neurorrehabilitació. L'objectiu principal d'aquest treball és respondre aquesta incògnita, determinant i comparant la presència i la corporització a un entorn virtual amb usuaris sans i amb ictus. El present treball inclou quatre estudis amb subjectes sans i amb ictus, que es van realitzar amb aquest objectiu. Addicionalment, es van realitzar dos estudis complementaris prèviament on es van caracteritzar els sistemes d'estimulació audiovisual i de registre del moviment utilitzats. Al primer estudi, es va analitzar la relació entre la presència i la immersió en usuaris sans durant una tasca a un entorn virtual mostrat mitjançant un casc de realitat virtual, on el usuaris interaccionaven a través de moviments corporals, detectats amb un dispositiu de captura de moviment. Els següents dos estudis van caracteritzar les respostes subjectives, de comportament i fisiològiques de la sensació de corporització en subjectes sans i individus amb ictus. Es va utilitzar la il·lusió de la mà de goma per analitzar la propietat i la localització en absència de moviment. Els resultats d'aquests estudis indicaren que els individus amb ictus semblen ser més propensos a sentir propietat sobre un element extern al seu cos que els subjectes sans. A més a més, mitjançant aquests estudis es van poder determinar altres efectes com la variació de la corporització amb l'edat en subjectes sans o la resposta muscular en subjectes amb ictus i la seua relació amb aquesta sensació. L'últim estudi va caracteritzar la interacció de la presència i la corporització tant en subjectes sans com ictus a un entorn virtual, homòleg al utilitzat prèviament. Els resultats derivats d'aquest estudi proporcionen la primera prova de què els individus amb ictus poden experimentar la sensació de presència i corporització de manera semblant a subjectes sans, si bé amb menys intensitat. Aquests descobriments confirmen la vivacitat de l'experiència virtual després d'un ictus, la qual cosa podria constituir la base de l'efectivitat de les intervencions de neurorrehabilitació mitjançant entorns de realitat virtual. / [EN] An increasing number of studies report promising results of virtual reality (VR)-based interventions in different neurological populations, with particular emphasis on stroke. Interest on VR is based on its ability to recreate controlled, immersive, and interactive environments that engage participants in intensive and customized exercises. Importantly, these features have been repeatedly reported as pillars of effective neurorehabilitation interventions. Interaction and bodily presence in the virtual world is usually mediated through virtual selves, or avatars, which synchronously represent actual body movements or respond to events on external input devices. Embodied self-representations in the virtual world not only provide an anchor for visuomotor tasks, but their morphology can also have behavioral implications. While a significant body of research has focused on the underlying subjective mechanisms of exposure to VR (mainly presence and embodiment) on healthy individuals, the transference of these findings to individuals with stroke is not evident and remains unexplored. The sense of presence can be defined as the degree to which an individual is unable to recognize that an experience is computer-generated. Classical definitions of embodiment have resorted to the concept of bodily self-consciousness. Previous research has identified different constitutive components of embodiment, including body-ownership, self-location, and agency. The possible variation of these mechanisms could affect the experience and, ultimately, the clinical effectiveness of neurorehabilitation interventions. The main objective of this work is to delve into these questions, by determining and comparing the sense of embodiment and presence in a virtual environment of a sample of healthy subjects and individuals with stroke. The present work includes four primary studies involving healthy people and people with stroke and two complementary studies that aimed to characterize the audiovisual stimulation devices and motion tracking systems used. The first primary study investigated the connection between presence and immersion in healthy subjects during a task in a virtual environment displayed by a VR headset. Participants interacted through body movements, detected with a motion tracking device. The following two primary studies determined the subjective, behavioural, and physiological responses to embodiment in healthy subjects and individuals with stroke. These studies used the rubber hand illusion to investigate body-ownership and self-location in absence of movement. The results of these studies indicated that individuals with stroke appear to be most likely to feel body-ownership over an external body part than healthy subjects. Moreover, these studies explored other effects, such as the dependence of embodiment with age in healthy subjects or the muscular responses in individuals with stroke and its relation to embodiment. The last primary study investigated the interaction of presence and embodiment both in healthy subjects and individuals with stroke in a virtual environment, homologous to the one used previously. The results of this study provided first evidence that individuals with stroke experiment comparable (but slightly lower) sense of embodiment and presence to healthy controls during exposure to VR. These findings confirm the vivacity of the virtual experience after a stroke, which could constitute the basis for the effectiveness of neurorehabilitation interventions using VR environments. / Borrego González, A. (2019). RELACIÓN DE LA PRESENCIA Y LA CORPORIZACIÓN EN REALIDAD VIRTUAL EN INDIVIDUOS CON ICTUS [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/135256 / TESIS

[ES] Las expresiones arquitectónicas del gótico en los territorios de la Corona de Aragón, tanto españoles como del sur de Francia, sardos, sicilianos o napolitanos presentan unas características estéticas, tipológicas y constructivas comunes que a trascienden las particularidades locales; el Gótico mediterráneo tiene una personalidad propia que se desarrolló en las zonas mediterráneas de las actuales España, Francia e Italia, unos territorios que mantuvieron una estrecha relación política, económica y cultural durante siglos dentro de la estructura de la Corona de Aragón y partían de un pasado común plenamente romano que nunca desapareció completamente. Estas relaciones se plasman en unas tipologías arquitectónicas que se extienden por todo el territorio de la Corona y dotan de un sentido artístico y constructivo unitario a la arquitectura mediterránea de los siglos XII al XVI que no responden al canon, conceptual, tipológico o constructivo fijado por el gótico francés, aun compartiendo muchos de sus estilemas y técnicas constructivas. En esta investigación se ha limitado el marco físico a los territorios que ocupaban los antiguos reinos de Aragón y Nápoles, estudiando las relaciones conceptuales, artísticas y constructivas de la arquitectura desarrollada contemporáneamente en ambos reinos, ligados en aquella época a la Corona de Aragón; el primero como territorio fundamental y primigenio de la misma y el segundo a través de una guerra intermitente que duró siglo y medio y su posterior inclusión en la Corona. Se ha realizado un catálogo de las arquitecturas más representativas del período, en función de su uso, estado de conservación, nivel de transformación y representatividad, que recopila información planimétrica, funcional, compositiva y constructiva que permite su completa caracterización tipológica; así mismo, esta información ha permitido el estudio y establecimiento de la evolución de las diferentes tipologías analizadas, civil, militar y religiosa, a lo largo del tiempo. / [CA] Les expressions arquitectòniques del gòtic en els territoris de la Corona d'Aragó, tant espanyols com del sud de França, sards, sicilians o napolitans presenten unes característiques estètiques, tipològiques i constructives comuns que a transcendixen les particularitats locals; el Gòtic mediterrani té una personalitat pròpia que es va desenvolupar en les zones mediterrànies de les actuals Espanya, França i Itàlia, uns territoris que van mantindre una estreta relació política, econòmica i cultural durant segles dins de l'estructura de la Corona d'Aragó i partien d'un passat comú plenament romà que mai va desaparéixer completament. Estes relacions es plasmen en unes tipologies arquitectòniques que s'estenen per tot el territori de la Corona i doten d'un sentit artístic i constructiu unitari a l'arquitectura mediterrània dels segles XII al XVI que no responen al cànon, conceptual, tipològic o constructiu fixat pel gòtic francés, inclús compartint molts dels seus estilemas i tècniques constructives. En esta investigació s'ha limitat el marc físic als territoris que ocupaven els antics regnes d'Aragó i Nàpols, estudiant les relacions conceptuals, artístiques i constructives de l'arquitectura desenrotllada contemporàniament en ambdós regnes, lligats en aquella època a la Corona d'Aragó; el primer com a territori fonamental i primigeni de la mateixa i el segon a través d'una guerra intermitent que va durar segle i mig i la seua posterior inclusió en la Corona. S'ha realitzat un catàleg de les arquitectures més representatives del període, en funció del seu ús, estat de conservació, nivell de transformació i representativitat, que recopila informació planimètrica, funcional, compositiva i constructiva que permet la seua completa caracterització tipològica; així mateix, esta informació ha permés l'estudi i establiment de l'evolució de les diferents tipologies analitzades, civil, militar i religiosa, al llarg del temps. / [EN] The Gothic architecture built in the territories of the Crown of Aragon, whether in Spain, southern France, Sardinia, Sicily or southern Italy, show a number of common aesthetic, typological and constructive characteristics that transcend local particularities. Mediterranean Gothic has its own personality that developed in the Mediterranean areas of present-day Spain, France and Italy; these territories maintained a close political, economic and cultural relationship for centuries within the structure of the Crown of Aragon and shared a common Roman past that had not disappeared. These relationships are embodied by several architectural typologies that extend throughout the territory of the Crown and provide the Mediterranean architecture of the twelfth to sixteenth centuries with a unitary artistic and constructive sense that do not follow the canon, conceptual, typological or constructive set by the French Gothic, even though it shares many of its stylistic features and constructive techniques. The territorial framework has been limited to the ancient kingdoms of Aragon and Naples, studying the conceptual, artistic and constructive links between the architectures developed contemporarily in both kingdoms, bonded at that time as part of the Crown of Aragon. Aragon was the founding kingdom of the Crown, and Naples sustained a sporadic war that lasted a century and a half until its subsequent incorporation to the Crown. The outcome of this research is an extensive catalogue that includes the most representative architectures of the period based on their function, state of preservation, level of transformation and representativeness; it gathers planimetric, functional, compositive and constructive information that allows for their complete typological characterization. Likewise, this information has allowed for the study and establishing of the evolution of the different typologies analysed, civil, military and religious, over time. / La Fundación Ibercaja y la Oficina de Programas Internacionales de Intercambio de la Universidad Politécnica de Valencia por permitirme disfrutar de sendas becas de apoyo a la investigación. / Cabodevilla Artieda, I. (2019). Análisis Comparativo de la Arquitectura Gótica en los Reinos de Aragón y Nápoles (S. XIII-XV) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/118655 / TESIS