No description available.

No description available.

The Basic Christian Communities in Latin America were created with the official support of the Roman Catholic Church in the 1960s in order for the Church to work with the poor people of Latin America. However, the official representative of the Roman Catholic Church in Latin America, CELAM, does not recognize Liberation Theology, and the Pope and CELPM condemned the People's Church claiming it opposes the teachings of the Roman Catholic Church.This thesis studies a particular experience of the Basic Christian Communities in a rural area of San Gabriel, Costa Rica. It shows that the farmers of San Gabriel de Aserri have their own culture and customs which express their strategies in order to develop their goals. The local priest should develop and support the goals of the community for the well being of the Church and the community.The survey shows that when local organizations began in San Gabriel de Aserri in 1979, they helped to broaden the farmers social and economic consciences, theological beliefs, pastoral and liturgical practices. These changes are assisted by the growth and actions of the organization known as Basic Christian Communities.The Basic Christian Communities support leaders of the communities and familiarize them with the doctrine of the Catholic Church which gives the lay people more participation in the Church. Lay leaders, along with the members of the Basic Christian Communities and priests develop new solutions to the economic, social, and political problems of the poor people.

No description available.

Els objectius d'aquest estudi són caracteritzar la poesia de GABRIEL FERRATER (1922-1972) i situar-lo dins la tradició literària moderna. El marc teòric de la investigació es recolza en les reflexions sobre els conceptes de Tradició i Modernitat, tot i remetent-nos a la Tradició des de dues perspectives distintes: a) Tradició com a passat literari lato sensu (relació d'un discurs amb els discursos anteriors) i la literatura com a imitació: la reflexió metaliterària) i strictu sensu com a passat literari ferraterià patricularitzat en la tradició de la literatura moderna i en la literatura medieval; b) Tradició com a tradició nacional, això és, com el sistema literari al qual pertany un escriptor en funció de la llengua que usa (la literatura catalana en el cas de Ferrater). Es tracta de veure quins són els denominadors comuns de la literatura catalana (si és que n'hi ha) i comprovant si hi són també presents en la poesia de Ferrater. A continuació, es tracta de fixar els models literaris catalans de suport i d'oposició de la poesia de Ferrater. El concepte de Modernitat el concebem també des de diferents biaixs. D'una banda, entenent la modernitat com una tradició literària més a què es remet l'autor. D'una altra, entenent la qualitat de modern com el resultat del procés de reajustament que fa cada autor de la història literària. Les conclusions d'aquesta primera part de l'estudi són:1ra.) Ferrater concep la literatura (i la seva en concret) com un exercici imitatiu i dialògic amb la tradició en què tota nova factura suposa sempre un reajustament del text anterior. Axioma imitatiu i dialógica que representa l'actitud contrària a la fal.làcia d'originalitat. La consciència d'aquesta imbricació amb el sistema literari es revela de forma preclara en la important dimensió metaliterària que presenta la seva poesia (un exemplar de Da nuces pueris anotat pel mateix Ferrater dóna prou compte de la profusa i variada intertextualitat amb què són construïts els seus poemes).2ona.) Ferrater descobreix en el passat (literari) el seu propi espectre personal. Del romanticisme manlleva la ironia com a distanciatment, la consciència creativa, la funció dels correlats objectius (v.g. els naturals), la concreció, el llenguatge humà i quotidià de Wordsworth, i entre altres, el personalisme (irònic) de Byron o Heine. Complementàriament, Ferrater- s'allunya de l'estètica romàntica, visionària, grandiloqüent i de la tradición del mal. De la poesia postromàntica i contemporània, Ferrater tria els models continuadors del romanticisne no visionari i s'aparta dels models més tòpicament "moderns": la inintel.ligibilitat, el fragmentarisme, l'irracionalisme críptic o del non sens, la transgressió lingüística, la totemització de la imatge o de la paraula. Ferrater participa però del descrèdit contemporani de la natura romàntica i se suma al progressiu avenç de l'urbanisme poètic que neix amb Baudelaire. Tanmateix, Ferrater no renuncia mai als elements naturals com a projecció imaginativa: la projecció harmònica entre la natura i el jo poètic l'atansarà als clàssics i als romàntics, la desharmònica als postromàntics. Alhora ja no trobem en la poesia de Ferrater l'idolatrisme (positiu o negatiu) de la ciutat perquè a Les dones i els dies la ciutat és el marc quotidià d'actuació. Quelcom semblant succeeix amb l'agnosticisme modern. La poesia de Ferrater és una poesia desacralitzada, terrenal, però en ella la reflexió sobre aquesta desacralització ja no hi té cabuda. L'absència del sobrenatural és en l'obra de Ferrater un fet natural totalment assumit.3ra.) En el segon sentit del terme modern, Ferrater és inevitablenent modern perquè es remet a la tradició i la readapta a noves conjuntures personals i socio-històrico-culturals. Aquest savoir faire és seu, però alhora el practica amb més o menys destresa tot escriptor, ja que tot aquell que escriu és modern i imitatiu per definició, amb la diferència que uns (com Ferrater) en són conscients i d'altres no en són. Les qualitats d'aquesta modernitat inherent a l'acte d'escriptura són, com deia Baudelaire, les més fugitives i transitòries i són distintes per a cada època.4rta) Hom es considerat "lmodern" quan es remet a models el prou antics el redescobriment dels quals suposa una novetat. Això és el que succeeix amb el medievalisme de Ferrater. Ferrater aprèn de la literatura medieval el control de la distància entre el món i la seva observació i els usos imaginativo-analògics de la natura i la concreció del llenguatge.5ena.) De la triple mancança de la literatura catalana (un volum baix i poc variat de models a seguir i una qualitat insuficient), Ferrater se'n ressent de la primera defecció i de la tercera, però no de la segona (la de la varietat) ja que ell conrea la branca amb més tradició dins la literatura catalana (la realista) i perquè els seus models poètics no foren els més infecunds o/i desconeguts de la història literària catalana (els del XVI, XVII i XVIII), sinó els més fecunds (els medievals).6ena.) A l'hora de formular la seva poesia i de reajustar els llegats de la pròpia tradició i de les forànies, el mestratge de Josep Carner fou del tot central (la concreció de la llengua, la naturalitat sintàctica substancialment lògica, la funció dels correlats objectius). Ferrater modernitza la poètica noucentista i li atorga l'expressió moral-personal de què n'estava més mancada. I, com els noucentistes, continuà defugint la inseguretat lingüística, el ruralisne i el subjectivisme decadent.La segona part de l 'estudi conté l'anàlisi intrínseca de la poesia de Ferrater. De la seva poètica he conclòs que les seves factures formals bàsiques són tres: la de la forma narrativa que atorga intel.ligibiltat al discurs i versemblança, permet l'amplitud temàtica, tendeix a l'economia del llenguatge, usa materials manllevats d'un ventall ampli de registres (oral/escrit - prosa/vers) i possibilita la dialèctica entre metre i sintaxi -v.g. en els encavalcallaments- la de la poesia dramàtica, forma amarada de relativisme empíric que permet el distanciament i la concreció i emfatitza la importància de l'interlocutor dins el discurs; i la de la ironia romàntica que permet també el relativisme i el distanciament del jo del seu propi discurs mitjançant la funció de simulació, a l'ensems que suposa l'absoluta consciència de l'escriptor del seu propi discurs i que permet tipus de formulació peculiars derivades de l'ampliació del sentit que procura la forma irònica i del tipus de simulació que es pretengui realitzar que pot anar des de la contenció fins a la sàtira.Desprès d'establir les diferències principals entre dues formulacions literàries antagòniques (la reaalsta i la idealista), es conclou que Ferrater conrea una poètica realista-materialista (rebuig de l'abstracció i defensa d'uns pressupòsits morals terrenals, adequacions quotidianes, formes lingüístiques molt específiques, lògiques i aparentmentco1.loquials). En l'elaboració de la forma poètica materialista ferrateriana intervenen entre altres elements, el tipus d'imatges usades que projecten sempre idees i sentiments en una dimensió dominada pel concret i el quotidià. Intervenen també uns elements estructurals que tenen una importància cardinal en aquesta poesia: els deíctics, que son responsables de la delimitació personal, espacial i temporal dels poemes. En aquest caracter versemblant quasi dramatitzable de la poesia de Ferrater participa també la ficció d'un realisme lingüístic creat pels reajustaments bidireccionals entre els registres escrits i parlats.El tema de l 'amor exemplifica el realisme ferraterià (rebuig dels platonismes eròtics i de la visió noucentista de la dona) i el del pas del temps la seva personalització del món. Ferrater prefereix la seva expressió (el seu temps) personal per sobre dels compromismos socials (el temps històric) i el present -és el temps verbal més usat- per sobre del passat, per bé que apareixen tensions al voltant d'aquesta tria, les quals són transcendibles al fet literari entés com a record desvirtualitzat de la realitat i, alhora, com a món autosuficient no mimètic.La part final de l'estudi conté una revisió de la crítica sobre Ferrater i la seva obra, la qual és dominada per la provisionalitat i la superficialitat. El tipus de crítica realitzat es distribueix en tres pols metodològics: crítica sociològica molt àlgida als anys seixanta que desapareix en arribar els vuitanta, biografisme psicologista o critica de consum puixant des dels anys setenta, i lectures intrínseques de poemas solts que, excepcions de banda, constitueixen les darreres aproximacions i que semblen marcar la tendència actual de la critica ferrateriana.Deia Gabriel Ferrater que en un escriptor que és un autèntic escriptor tot es trava. Aquesta frase és aplicable a ell mateix. La síntesi de tradición i modernttat, el gust pel metadiscurs, el pensament analògico-materialista, la concreció formal i la personalització del propi discurs són característiques substancials de la seva obra poètica i de totes i de cadascuna de les altres disciplines que conreà (crítica d'art, crítica literària i estudis lingüístics). / The poetical works of the Catalan writer GABRIEL FERRATER (1922-1972) are analysed under two basic points of view: Literary Tradition and Realism. An introductory study on tradition and modernity theories concludes that there are polysemic conceptions throughout history and moreover the different conceptions are depending on the criticism approach. From this basis the main characters of the Ferrater's writing are described as well as the position of his poetry within the tradition of contemporary Western literature.Research into the Ferrater's poetry has been conducted in the following aspects: 1. Convergences and divergences between Ferraterian poetry and the poetry of Romantics, Moderns and Contemporaries. 2. The metaliteratures features, where are included both, the profuse intertextualities from others authors and the constant self-consciouness of the act of writing. 3. Classification of Ferraterian poetic realism into two main attitudes: with respect to the form and to the content. The first manifestation is characterized by the use of shifters elements (fixing time, place and subjects where the poem's action is performed), pathetic fallacy function, romantic irony, narrative poetry and colloquial language. The second attitude is expressed in the moral thoughts that Ferrater has about the human relationships and the understanding of love. Also in his poems the author shows to be profoundly concerned as the time goes on, and therefore the present acquires a vital assessment in the text.All the considerations above related are dealing with the self-conscious synthesis of tradition and modernity together with a dramatic and narrative poetry that is in such a way where literatures from C. Pavese, T. Hardy, W.H. Auden, R. Graves, C.P. Cavafis and J. Gil de Biedma meet. In relation with the Catalan literature the works of Ferrater modernizes the "noucentista" poetry pattern, paying particular attention to the poetry of Josep Carner. In this sense a new idea of realism was generetated and accordingly a new paradigm of poet was established (non visionary, ironic, many-sided, erudite and worldly, altogether). This model greatly influenced the next Catalan generation of poets who were highly impressed by the poetry of Gabriel Ferrater.

The present study utilises a Durkheimian approach to study alcohol in society and education, centrally drawing on the sociological works of Emile Durkheim and those of the neo-Durkheimian sociologist, Stjepan Mestrovic. Durkheim�s sociological concepts and commentary, and Mestrovic�s perspective, refashioned, is applied to the present context, of which alcohol is a part. The arument to be advanced, is that in the Durkheimian sense, societal and educational alcohol issues, as part of wider social change, are in a state of excessive anomie and egoism caused by neoliberal philosophy, policy and practice. Mostly, the theory of James M. Buchanan will be drawn upon as standing for neoliberalism. Mestrovic�s interpretation of Durkheim in the light of his view of the indirect influence of Arthur Schopenhauer on Durkheim, particularly with regard to Schopenhauer�s view of will and representation, provides a fresh reading of Durkheim�s work. Mestrovic�s adaptations challenge the received view of Durkheim as a functionalist, and Enlightenment positivist interested in social order. This is explained by noting Mestrovic�s application of those adaptations to some of Durkheim�s central concepts, and, Mestrovic�s identification of the contemporary relevance of Durkheim, culminating in what Mestrovic calls postemotionalism. Mestrovic�s Shopenhauerian Durkheimianism, and Durkheim, can be critiqued from the perspectives of a number of commentators, poststructuralism and, Jennifer Lehmann�s critical structuralism with regard to issues of particularly gender, but also culture, as well as for exhibiting essentialist and liberal strains. Buchanan is also liberal and essentialist, but differently to Durkheim, holds to an economic, individualistic and clearly positivist view of society and education. By comparison with Durkheimianism, however, Buchanan�s perspective is a good representative example of true neoliberalism. Durkheim in particular, is rendered as a liberal - by comparison to Buchanan, a very social democratic liberal thinker, but one still in need of further adaptations over and above those made by Mestrovic for a Durkheimianism relevant to contemporary issues of gender and culture with regard to policy and practice in society and education where alcohol is concerned. Mestrovic�s perspective and Durkheim�s concepts, when modified by way of discussed and synthesised supplementary, high-modern and poststructural, post-Freudian feminist, and semiological, radical theories of gender and culture, is relevant for studying society and education. The application of Durkheimian perspectives, so rendered, means that various issues related to alcohol such as, alcohol and other addictions and dysfunctions, gendered drinking, gendered family relations, alcohol use and abuse, media advertising, research studies philosophies, culture, local and global markets, as well as legislation, can be seen in an alternative way. Following Durkheimian perspectives means that education can be contextualised accordingly. Educational governance, professionalism, teacher training and curriculum reform policies and programmes related and specific to alcohol education, can be interpreted in alternative ways to those currently accepted. Durkheimian perspectives on society and education: highlight the damage caused and the conservatism entailed by neoliberal philosophy, policy and practice, and; provide alternatives to the current societal situation, as well as the current drug education market in Aotearoa/New Zealand.

Thesis (M.A.)--University of Central Florida, 2009. / Adviser: Ezekiel Walker. Includes bibliographical references (p. 77-83).

What can the study of Victorian literature gain from approaching primary texts explicitly as processing, storing, and transmitting data? I suggest that, by applying tools and methodologies from German media history that are usually reserved for technical and digital media, we can illuminate how individual texts operate and better understand Victorian texts as media, which remains an underdeveloped aspect of materialist literary study. In analysing how Victorian texts depict encounters with traditional plastic art-objects, I develop new applications of Friedrich Kittler’s ideas of recursion and transposition, Hans Ulrich Gumbrecht’s method of reading for Stimmung, and the theory of cultural techniques (Kulturtechniken). I also propose new concepts to further our understanding of how encounters with art-objects function, such as the observer effect: the simultaneous perception of past and future meanings of an art-object. Close readings of Michael Field’s Sight and Song and Dante Gabriel Rossetti’s Ballads and Sonnets suggest that both volumes acknowledge encounter as a cultural technique, rather than a spontaneous, independent action by the subject. Yet they propose different roles for themselves within that technique. Michael Field’s poems purport to halt the process of recursion, but Rossetti’s demand that readers experience their own observer effects. Meanwhile, Vernon Lee’s Hauntings: Fantastic Stories and Oscar Wilde’s The Picture of Dorian Gray demonstrate the agency of art-objects vis-à-vis the cultural technique of encounter. Lee’s stories reveal the threat to an individual subject’s production of future meanings that art-objects pose, in particular through their effects of presence. In Dorian Gray, the art-object’s own data processing circumscribes the subject’s observer effect. Each text thus evidences its operations as a medium and its complicated relationships with other media in the form of art-objects. Each processes data; recurs to art-objects, tropes, or themes and transmits future meanings thereof; and participates in the cultural technique of encounter. In so doing, these texts resisted the threats of marginalisation that faced ‘old media’ from the rise of photography and the incipient development of film at the fin de siècle.

No description available.

En este estudio se analiza la función y uso de elementos o fenómenos naturales en las metáforas de la novela El coronel no tiene quien le escriba. Tomamos como punto de partida teorético la obra de Lakoff y Johnsson (1980) Metáforas de la vida cotidiana. Así mismo analizamos conceptos como la metáfora animal y semejanza. Para el análisis se usa el método de la hermenéutica donde se hace una interpretación analítica de algunas metáforas textuales y otras conceptuales encontradas en la obra. Como resultado se destacan dos funciones principales del uso de elementos de la naturaleza: expresión y sentido de sentimientos abstractos y semejanza. Se concluye este trabajo expresando las dificultades de esta investigación y proponiendo algunas ideas para una futura investigación en el tema.