La presente investigación tuvo el objetivo de explorar las relaciones entre la violencia simbólica, los estresores de minorías y el soporte social percibido en mujeres trans, personas trans femeninas y personas travestis articuladas y no articuladas en Lima Metropolitana y Callao. Para ello, se llevó a cabo una investigación con metodología mixta. El primer estudio adoptó una aproximación cualitativa, por lo que se realizaron entrevistas con el fin de explorar las manifestaciones de violencia simbólica a través del discurso y experiencias de las participantes. Los resultados arrojan la predominancia de seis procesos psicológicos involucrados en la predisposición positiva hacia la heterocisnormatividad. El segundo estudio, de metodología cuantitativa (n = 55), puso en evidencia la relación positiva entre la mayoría de las dimensiones de los constructos estudiados. Además, los resultados obtenidos plantean que las participantes que experimentan un mayor impacto de la violencia simbólica son aquellas de mayor edad, de religión católica, con un menor acceso a educación y que no están articuladas. / The present study aimed to explore the relationships between symbolic violence, minority stress and perceived social support in transgender women, trans-femenine and travesti individuals in Lima and Callao. For this purpose, a mixed methodology was carried out. The first study adopted a qualitative approach; therefore, interviews took place in order to explore the manifestations of symbolic violence through participants’ speeches and experiences. Results show the predominance of six psychological processes involved in the positive disposition towards heteronormativity. The second study acquired a quantitative methodology (n = 55), and highlighted direct relationships between the majority of the subdimensions of the studied constructs. In addition, the obtained results show that the participants who experience a greater impact of symbolic violence are those older, catholic, with a lower access to education and non-articulated ones.

La investigació té com a escenari els tallers de l'empresa de Manlleu (Barcelona) en què vaig treballar durant més d'una dècada. És un centre de treball d'una empresa multinacional amb un epicentre situat a Barcelona, però amb seu central als Estats Units. El tema central de la tesi són les relacions humanes que es produeixen dins d'una fàbrica de cables, en particular en espais considerats, d'entrada, com secundaris o marginals, com els vestidors o l'espai que se situa al voltant de màquines expenedores de cafè o begudes, allà on es produeixen les micro-activitats que són els fonaments de la construcció de la realitat social quotidiana. La perspectiva que adopta aquest estudi, per tant, és la pròpia de la tradició microsociològica de la qual Erving Goffman seria l'autor més significatiu i conegut. Els objectius del treball realitzat són deliberadament modestos. Es parla d'obrers, de l'empresa on treballen, l'espai de la fàbrica on desenvolupen la seva activitat i de l'organització de la qual formen part. Això implica que la realitat que es descriu i analitza és la pròpia d'allò que encara convindria cridar la classe obrera, de les dinàmiques consubstancials a una estructura productiva i d'un organigrama empresarial dedicat a la indústria metal•lúrgica. / Space, work and social relationships in a group of metalworkers’ special shift. Symbolic interaction in marginal frameworks. The research is staged in the workshops of a company in Manlleu (Barcelona) where I worked for over a decade. It is a workplace of a multinational company with an epicentre located in Barcelona, but with headquarters in the United States. The central themes of the thesis are the human relationships that occur within a cable factory, particularly in areas considered, in principle, as secondary or marginal, as the locker room or the space that is around coffee or drink machines, where occurs those micro-activities that are the foundations of the social construction of everyday reality. The approach adopted by this study, therefore, is typical of the traditional microsociology which Erving Goffman would be the most significant and known author. The objectives of the work are deliberately modest. It talks about workers, the company where they work, the factory space where they operate and the organization of which they are part. This implies that the reality here described and analyzed is the one about the "working class", the consubstantial dynamics to a production structure and a business organization dedicated to the metallurgical industry.