La tesi analitza i contrasta a partir del model de Mintzberg d'estructures organitzatives, la relació que existeix entre l'estructura organitzativa d'una empresa i la seva formació. També constata la posició i la funció del departament de formació dins les organitzacions en relació als paràmetres de disseny de Mintzberg.Fruit de l'adaptació de les hipòtesis de Mintzberg a la formació, es formulen cinc hipòtesis de treball. "El departament de formació es troba situat a la tecnoestructura i està integrat pels analistes, que tenen la missió de normalitzar les habilitats". "Com més antiga és una organització, més formalitzada i definida estarà la formació o bé el seu departament"."Com més gran és una organització, més complexa serà l'estructura, més especialitzada estarà la tasca de formació i més diferenciat i desenvolupat el departament de formació". "Com més complex i dinàmic és l'entorn, més important serà la formació i, en conseqüència, més descentralitzada estarà la formació". I l'última, "Com més important és la formació a l'empresa, més integrada estarà i formarà part de la cultura organitzativa".Els resultats esperats validen, per una banda, les teories de disseny de Mintzberg en diferents tipologies d'organitzacions i analitzen si hi ha diferències en aquestes configuracions organitzatives. Per d'altra banda, la importància de la formació i el seu departament de formació, així com l'estructura que presenta i com incideix en l'estratègia de l'empresa. La metodologia s'ha dut a terme en dues fases. La primera fase ha consistit a analitzar el marc teòric de referència, en concret el model de Mintzberg i la formació. La segona fase s'ha desenvolupat seguint un estudi de camp, per contrastar el marc de referència, verificar les hipótesis de treball, arribar als resultats esperats i validar les conclusions obtingudes.El contingut de la tesi té tres parts. La primera part fa referència al marc teòric i tracta dels aspectes metodològics. Per una banda, es tracta del concepte l'organització i dels paràmetres de disseny de les estructures organitzatives de Mintzberg, l'evolució de les configuracions estructurals i dels canvis cap a les noves tendències organitzatives. Per d'altra banda, situem la formació i la seva relació amb l'organització, així com els principals estudis de formació portats a terme.En la segona part es desenvolupa l'estudi de camp per verificar les hipòtesis de treball, amb les següents fases: disseny i elecció de la mostra (381 empreses de Catalunya, a partir de 250 treballadors i amb un volum de facturació de 4.000 milions de pessetes), disseny d'un qüestionari, recollida de la informació, amb les respostes de 106 empreses i el tractament estadístic de les dades.Finalment la tercera part conté les conclusions i les línies futures de recerca.Com a conclusions cal destacar la consolidació del departament de formació dins l'estructura organitzativa de l'empresa. La dimensió de les organitzacions i el capital són variables clau de la formació. Així com l'existència de diferències significatives en relació a la formació i les estructures organitzatives. Les estructures més àgils, les adhocràcies i les horitzontals tenen una política de formació molt més activa i més integrada que les estructures tradicionals. / Using Mintzberg model of organizative structures, this thesis analyses and contrasts, the relationship between the organizative structure of a firm and its training. It also shows the position and the training department function within organizations in relation to Mintzberg's design parameters.As a result of the adaptation of the Mintzberg hypothesis to training, five work hypotheses are formulated. "The training department is situated in technostructure and it is integrated by the analists, they have the mission of analysing the skills". "The older an organization is, the more definite will be training or the training department. The bigger an organization is, the organizative structure will be more complex and more specialized will be training and more developed the training department. The more complex and dynamic is the environment, the more important will be training, and in consequence, the more decentralized will be the training. And finally, the more important is the training in the firm, the more integrated and more it forms a part of the organizational culture. The expected results validate, on one hand, the design theories in different organizational configurations and analyses if there are differences in these configurations. On the other hand, the importance of training and the training department as well as the department structure and how it affects the firm's strategy.The methodology was carried out in two phases. The first consisted in analysing the theoretical frame of reference, in particular, Mintzberg's model and training. The second phase developed following a field study, to contrast the theoretical frame to verify the hypothesis of work, to achieve the results and to validate the conclusions obtained.The thesis is divided into three parts. The first deals with the theoretical frame and methodologic aspects. On one hand it deals with the organization concept and the Mintzberg design parameters of organizational structures, the changes in the stuctural configuration towards the new organizational tendencies. On the other hand, we situate the training and its relationship with the organization, as well as the principal training studies carried out.In the second part, a field study is developed by verifying the work hypothesis ith the following phases: to design and to chose a sample (381 Catalan companies, with more than 250 workers and with an invoicing greater than 24 million euros per annum), questionnaire design and drawing up the information with 103 answers and the statistical treatment of the data.Finally, the third part contains the conclusions and the future research possibilities.As main conclusions of this research, consolidation of the training department in the organizational structure of the firm is emphasized. The importance of the size of the organizations and the capital of the company, national or foreign, are key variables of training, as well as, the significant differences between training and organizational structures. The most flexible structures, matrix and horizontal, have a more active and more integrated training policy than traditional structures.

Aquesta tesi doctoral té com a principal objectiu l'estudi dels factors que determinen la probabilitat de desenvolupar processos de formació contínua en el lloc de treball a l'empresa de Catalunya. És important destacar que aquest anàlisi s'aborda des de dues perspectives. Per un costat s'analitza les decisions de formació en el lloc de treball des del punt de vista del treballador, és a dir, el procés de decisió de formar-se o no formar-se, recau sobre el propi treballador. Per un altre costat, s'analitza les decisions de desenvolupar processos formals de formació en el lloc de treball per part de les empreses. Per fer-ho s'ha explotat una gran base de dades construïda a partir de dues fonts estadístiques diferents.- S'ha utilitzat la base de dades del "Projecte Internet Catalunya - Empreses", desenvolupada pel grup de Recerca de l'Observatori de la Nova Economia del IN3 de la UOC. Base de dades elaborada a partir d'entrevista personal a empresaris i directius de 2.038 empreses de Catalunya.- S'ha realitzat un treball de camp directe mitjançant l'ús d'un qüestionari adhoc per a aquesta tesi doctoral amb un nivell de resposta de 2.000 treballadors de "la Caixa" que han seguit cursos de formació virtual a través de la plataforma corporativa de formació Virt@ula.Una de les característiques d'aquest treball de recerca és que combina l'anàlisi de la formació des de dos punts de vista: presencial i online. És a dir, és una recerca que compara l'eficiència d'ambdues metodologies formatives tant des de l'òptica empresarial com des del punt de vista del treballador. Per tant, a banda d'analitzar l'estructura més adequada de l'empresa tipus que desenvolupa estratègies formatives dels seus treballadors, també s'estudia el nivell d'acceptació per part dels treballadors de la formació virtual, quines actituds prenen davant de la necessitat de formació i quines dificultats perceben en aquest procés formatiu. Així mateix s'analitzen els factors que determinen l'ús de l'e-learning per a la formació dels treballadors, per part de l'empresa.Són molts els treballs científics que demostren que la formació per a treballadors amb responsabilitats directives és més freqüent que per a la resta de treballadors. En aquest context volem demostrar que el patró d'empresa que forma als seus directius és diferent al patró d'empreses que forma als seus treballadors no directius. La important generalització de l'ús de les TIC al sí de les empreses, juntament amb la seva forta penetració en les formes de produir, distribuir, consumir i administrar, han alterat bruscament els requeriments formatius del capital humà i han modificat a la vegada, les necessitats de formació de les empreses. En aquest sentit, una de les principals aportacions d'aquesta investigació és l'anàlisi de l'efecte que tenen les tecnologies digitals sobre la necessitat de formació contínua, tant des de l'òptica del treballador com de l'empresa. Per últim es realitza una anàlisi comparativa de la productivitat aparent del treball entre les empreses que usen la formació online i les empreses que usen exclusivament formació presencial. El sector financer ha estat un dels sectors econòmics més dinàmics en incorporar dinàmiques de formació contínua pels treballadors al sí de la pròpia empresa. A més les entitats financeres han estat pioneres en l'adopció de la formació online com a forma de formació dels seus empleats i concretament "la Caixa" ha estat la primera entitat financera en disposar d'un campus virtual per a la formació dels seus empleats. Així doncs, analitzarem les motivacions que tenen els treballadors per a la formació contínua i els obstacles que copsen. Centrarem l'estudi en l'existència de diferències estadísticament significatives entre els treballadors que es formen per integrar-se a l'organització i aquells empleats que tenen com a objectiu progressar professionalment. / This thesis has as main objective the study of the factors that determine the likelihood of developing continuous training in the workplace in the company of Catalonia. Importantly, this analysis is approached from two perspectives. On one hand, analyzes the decisions of training in the workplace from the point of view of the worker, ie the decision process of forming or not forming, falls on the worker. On the other hand, we analyze the decisions to develop formal processes of training in the workplace by the companies.One of the features of this research is that it combines the analysis of training from two perspectives: classroom and online. That is, research that compares the efficiency of both training methods from both a business perspective and from the standpoint of the worker. Therefore, apart from analyzing the most appropriate structure of the typical company that develops training strategies for their workers, also studied the level of acceptance by the workers virtual training, the attitudes taken by the need of education and what perceived difficulties in this formative process. He also analyzes the factors that determine the use of e-learning for training of workers by the company.Many scientific studies show that training for workers with management responsibilities is more frequent than for other workers. In this context, we demonstrate that the pattern of company that trains its managers is different from the pattern of companies that shape their non-managerial workers.The important generalization of the use of ICT in the business itself, with its strong penetration in the forms of produce, distribute, consume and manage, sharply altered the educational requirements of human capital and changed at the same time, needs business training. In this sense, one of the main contributions of this research is the analysis of the effect of digital technologies on the need for continuous training, both from the standpoint of the worker and the company.

. En l'actualitat, són pocs els Estats europeus i d'arreu del món amb economia de mercat que tinguin un model aeroportuari completament públic i centralitzat. El desenvolupament del procés de desregulació als aeroports està comportant un ampli ventall d'opcions, des de la compra dels aeroports per part del sector financer introduint formes de gestió pròpies del món empresarial, a la introducció de sistemes de gestió indirecta similars a la forma concessional o, també, la creació a càrrec dels governs de corporacions públiques de caràcter regional amb la participació dels governs locals i regionals i sistemes de gestió aplicant criteris comercials.En el context de la metodologia no paramètrica l'objectiu de la tesi se situa en la recerca del comportament, des del punt de vista de l'eficiència tècnica, dels factors endògens i exògens que vehiculen l'eficiència de l'empresa aeroportuària, en comparar un conjunt d'indústries que discriminen mútuament, en termes d'eficiència, un comportament òptim en relació amb les indústries que desenvolupen la seva activitat amb una eficiència inferior. Mitjançant l'ús de l'anàlisi envolupant de dades (Data Envelopment Analysis -DEA-) es mesura, en el marc de l'orientació input, l'eficiència relativa de cada empresa aeroportuària. No és nombrosa la literatura especialitzada en estudis empresarials aeroportuaris que modelitzin les variables del procés productiu i les avaluïn. Aquesta investigació analitza el comportament dels factors productius a l'administració del treball, el consum i el capital, en l'àmbit que ofereix la desregulació actual.Des d'aquest punt de vista, es defineix l'estructuració de les variables del procés productiu i s'analitza l'eficiència tècnica dels inputs discrecionals, els factors de treball i consum, i els no discrecionals, el factor capital i, més específicament sobre les anomenades variables ambientals que recullen les diferents situacions administratives associades a la titularitat i a la tipologia de la propietat del capital als aeroports.Per mitjà de les conclusions obtingudes, l'aportació de la tesi pretén constituir un referent objectiu que permeti establir els criteris mitjançant el tractament dels factors productius en el marc dels aeroports estudiats. En relació amb els inputs discrecionals, els aeroports ineficients europeus objecte de l'anàlisi són el resultat de la seva sobredimensió i, especialment la que es deriva de la seva estructura de despeses operacionals. A més, aquests aeroports prenen com a peers a les indústries eficients que no són europees, tant si es prescindeix d'algun dels inputs utilitzats en les explotacions com de la unitat referent líder.En relació amb la distribució accionarial de la propietat, el nombre d'empreses que milloren el seu índex d'eficiència guarda relació amb el fet que el pes de la distribució del capital ha passat de ser majoritàriament públic a privat o, si més no, ha disminuït el pes de la presència del capital públic en els consells d'administració de les empreses propietàries dels aeroports. A més, les indústries públiques ineficients han augmentat el nombre de freqüències de referència sobre les indústries privades referents; en canvi, les indústries privades ineficients han disminuït el seu nombre de freqüències de referència pel que fa a les indústries públiques referents.En relació amb els inputs de caràcter qualitatiu, la variable que determina el grau en què la indústria és participada per altres indústries, la millor mitjana de l'índex d'eficiència correspon, des del punt de vista del control de la propietat, a la participació per més d'una empresa, de manera que les seves quotes de participació són majoritàriament en relació amb l'aportació de la mateixa indústria.En resum, la tesi estableix els criteris per al tractament dels factors productius aplicables a les noves formes de gestió que s'estan introduint arreu a la indústries aeroportuària i dóna suport a l'opinió que la desregulació de la propietat de pública a privada és la direcció més escaient posada al servei dels òrgans de decisió de l'empresa aeroportuària per assolir l'eficiència tècnica. / TITLE: "Efficiency Analysis of Airport Companies in the Current Framework of Deregulation"TEXT:The development of the deregulatory process in connection with airports is leading to a wide array of options, ranging from the purchase of airports by the financial sector, bringing in management models associated with the business world, to the introduction of indirect management systems of the concession type, as well as the creation of regional public corporations by governments, with the participation of local and regional authorities, and management systems based on commercial criteria.The objective of this thesis, in the context of the non-parametric methodology, is researching, from the standpoint of technical efficiency, the behaviour of the endogenous and exogenous factors that influence the efficiency of airport companies. The relative efficiency of each airport company is measured, in the framework of the input approach, by means of Data Envelopment Analysis (DEA). This research analyses the behaviour of the factors of production in the administration of labour, consumption and capital, in the setting shaped by the deregulation now being seen.From that standpoint, the structuring of the variables of the production process is defined and an analysis is made of the technical efficiency of the discretional inputs, the labour and consumption factors, the non-discretionary factors, the capital factor and, more specifically, the so-called environment variables, which cover the various administrative situations associated with ownership and the typology of capital ownership in airports.Through the conclusions reached, the contribution of this thesis is intended to serve as an objective point of reference enabling the criteria for dealing with the factors of production in the context of the airports studied to be established. With regard to the discretionary inputs, only a few public corporations and private companies in the non-European airports analysed have succeeded in managing those inputs under the criterion of technical efficiency.With regard to the shareholding structure of ownership, private airport industries have generally achieved a higher technical-efficiency index than public corporations.With regard to qualitative inputs, the best efficiency index is found, from the point of view of ownership control, in the participation of more than one company, with their participatory share being mostly related to the contribution of the industry itself.In short, this thesis sets out the criteria for handling the factors of production as they apply to the new forms of management that are coming in for airport industries, and it supports the view that deregulation from public to private ownership is the right way to go in serving the decision-making bodies of the airport company in achieving technical efficiency.

Els darrers anys, la responsabilitat social de l'empresa (RSE) ha passat a ocupar un lloc preeminent en les agendes econòmica, política i social. Dins el procés accelerat que ha envoltat el desenvolupament de la RSE, un dels trets més significatius ha estat l'ampliació del seu focus, per tal que no quedés reduïda a una qüestió pròpia de grans empreses cotitzades i abastés també les pimes. En aquest context, el focus d'atenció cap a la RSE per part dels mitjans de comunicació i, específicament, per part dels governs i de les administracions públiques, si bé no s'ha desplaçat de les grans empreses a les pimes, com a mínim sí que ha començat a ampliar el seu espectre per tal de donar cabuda a aquest importantíssim del món empresarial.La present tesi, realitzada com un compendi de cinc articles acadèmics a partir de diferents recerques de camp publicades en revistes acadèmiques, ens presenta el nivell de comprensió i interiorització del concepte de responsabilitat social (RSE) entre els directius i empresaris de pimes catalanes. La tesi apunta cap a la voluntat d'incrementar el seu capital social com l'objectiu darrera aquesta RSE. Una RSE que ve definida com un conjunt de pràctiques específiques adreçades fonamentalment cap els treballadors. Pràctiques, tanmateix, que abasten altres actuacions relacionades amb la resta d'agents que interactuen amb la companyia. El text subratlla igualment les diferències d'aproximació cap a la RSE entre les empreses de dimensió més petita i les més grans. No és aquí una gestió encoberta del risc, ni el desig de legitimació social, ni tant sols una voluntat de fer màrqueting encobert el que acosta les pimes cap a la RSE. Sobresurt, per damunt de tot, una manera d'incrementar i intensificar les relacions amb els les parts d'interès, els stakeholders, amb l'eventualitat d'aconseguir-ne beneficis competitius en el futur. Aquest lligam entre la voluntat d'actuar de manera socialment conscient i l'interès inherent de buscar avantatges competititius ens permet parlar d'una RSE que s'expressa abans com una manera d'estar en el merct,. Una cultura d'empresa que s'enfoca cap a un model de gestió que, com diversos autors sostenen, s'expressa sota l'etiqueta de competitivitat responsable i sostenible.Finalment, la tesi subratlla igualment el paper de les administracions públiques en l'esforç per acostar la RSE a les pimes i dóna unes claus explicatives per començar a entendre quin pot ser el paper d'aquesta en la difusió i promoció d'un model de competitivitat que incorpori elements de RSE. Unes pautes que passaran per clarificar el llenguatge emprat, acostar-lo als paràmetres utilitzats pels petits i mitjans empresaris, i vinculat de manera fonamental al seu model global de negoci. / THESIS SUMMARY IN ENGLISH:This thesis, in the form of a compendium of five academic articles based on field research published in academic journals, presents the level of understanding and familiarisation with the concept of social responsibility (CSR) among Catalan SME managers and employers. The thesis focuses on the aim to increase net worth as being the goal behind this concept of CSR, which is defined as a series of specific practices basically addressed to employees. These are practices, however, which affect actions related with the other agents who also interact with the company.The text highlights the differences in smaller and larger companies' approaches to CSR. It is not concealed risk management, nor the desire for social legitimation, nor is it merely an attempt at concealed marketing that draws SMEs to CSR. Above all, it is a way of increasing and intensifying relationships with the interested parties - stakeholders - with the possibility of achieving competitive benefits in the future. This link between the desire to act in a socially aware manner and the inherent interest of searching for competitive advantages allows us to speak about CSR expressed as a way of being in the market. It is a corporate culture focused towards a management model, which, as put forward by several authors, falls under the label of responsible and sustainable competitiveness.Finally, the thesis also highlights the role of public administrations in the effort to bring CSR closer to SMEs. It also provides some explanatory keys with which to begin to understand CSR's possible role in the dissemination and promotion of a competitiveness model incorporating elements of CSR. Some guidelines have been included to clarify the language used, bringing it closer in line with the parameters used by small and medium-sized employers, and fundamentally linking it to their global business model.

La concentració de propietat accionarial influeix en la mesura en què les relacions entre els accionistes majoritaris, els accionistes minoritaris i d'altres grups d'interès afecten en els esdeveniments de l'empresa, raó per la qual resulta especialment rellevant en els estudis econòmics, administratius, financers i organitzacionals recents.Aquest estudi analitza la relació que hi ha entre la concentració de la propietat esmentada ut supra, el risc (tant el propi de l'empresa com el del mercat) i l'acompliment de les empreses al Perú, i pren com a mostra les empreses que s'enumeren a la llista de la Borsa de Valors de Lima durant el període 1995-2004.En conjunt, l'estudi revela cinc fets de transcendència: primer, la relació negativa entre la percepció del risc polític, social i econòmic per part d'un accionista controlador i la concentració d'aquest; segon, la relació negativa entre la percepció de risc de l'empresa i la concentració de propietat d'aquesta, endarrerint un període; tercer, d'acord amb les posicions de Jensen i Meckling (1976), l'existència d'una relació positiva entre aquesta concentració i l'acompliment de l'empresa; quart, que el sentit d'aquesta causalitat va de l'estructura de propietat a l'acompliment de l'empresa, i no en sentit contrari, i, finalment, que la dimensió d'una empresa està associada positivament a la dispersió de la propietat d'aquesta, com Demsetz i Lehn (1985) plantegen. / La concentración de propiedad accionarial, influye sobre la medida en la que las relaciones entre los accionistas mayoritarios, los accionistas minoritarios y otros grupos de interés afectan los acontecimientos de la empresa, por lo que es de especial relevancia en los estudios económicos, administrativos, financieros y organizacionales recientes.El presente estudio analiza la relación existente entre la concentración de propiedad mencionada ut supra, el riesgo (diferenciando entre aquel propio de la empresa y el del mercado) y el desempeño de las empresas en el Perú, tomando como muestra las empresas listadas en la Bolsa de Valores de Lima durante el periodo 1995-2004.Tomado en conjunto, el estudio revela cinco hechos de trascendencia: el primero, que existe una relación negativa entre la percepción del riesgo político, social y económico por parte de un accionista controlador y la concentración del mismo; en segundo lugar, la relación negativa entre la percepción de riesgo de la firma y la concentración de propiedad de la misma, rezagando un periodo; en tercer lugar, soporta las posiciones de Jensen y Meckling (1976) encontrando una relación positiva entre dicha concentración y el desempeño de la firma; en cuarto lugar, que el sentido de dicha causalidad corre de la estructura de propiedad al desempeño de la firma y no en sentido contrario; y, finalmente, que el tamaño de una firma está positivamente asociado a la dispersión de la propiedad de la misma, tal como plantean Demsetz y Lehn (1985). / Ownership Concentration, the fraction of the shares owned by the biggest shareholder, is one of the determinants of how the relationship between majority and minority shareholders and other stakeholders affect firm behavior. It is of special relevance for economic, managerial, financial and organizational research.This thesis analyzes the relationship between ownership concentration, risk (differentiating firm from market risk) and firm performance, taking as sample those firms listed in the Lima Stock Exchange from 1995 to 2004.Overall, the study shows: first, a negative relationship between the political, social, and economic risk perceived by the controlling shareholder and his level of concentration; second, the negative relationship between the firm's risk perception (lagged one period) and its level of concentration; third, it supports Jensen and Meckling (1976), finding a positive relationship between firm's concentration and performance; fourth, that the causality of this relationship runs from ownership structure to performance; finally, the firm's size has a positive relation with ownership concentration, in accordance with Demsetz y Lehn (1985).

En els darrers anys, diversos autors han reconegut que les relacions de patrociniactuen com a aliances estratègiques. No obstant això, també insisteixen en la mancad'aproximacions analítiques que permetin conèixer el procés de desenvolupamentd'aquest tipus d'aliances estratègiques. Per donar resposta a aquesta demanda, s'hadesenvolupat un model sobre el cicle de vida de les relacions de patrocini que articulaelements de la perspectiva relacional de l'empresa, de l'enfocament conceptual sobre lesdinàmiques que intervenen en el procés de desenvolupament de les aliancesestratègiques i de la bibliografia relacionada amb el patrocini. Per desenvolupar elmodel sobre el cicle de vida, s'ha fet una recerca qualitativa per mitjà de l'estudilongitudinal de casos. S'han identificat tres relacions de patrocini que han permès crear imantenir amb èxit un patrocini durant un llarg període de temps, en el qual, a més, s'hihan involucrat a fons. Aquestes relacions de patrocini són: UBS/Equip Alinghi, enl'àmbit esportiu; BBVA/Ruta Quetzal, en l'àmbit cultural, i DKV/Intermón Oxfam, enl'àmbit social. La recerca es basa en la pregunta següent: com es creen i com esdesenvolupen les relacions de patrocini?Per a cada cas, s'ha recorregut a diverses fonts d'informació. D'aquesta manera, es pottriangular la informació i recollir-ne la més rellevant i representativa, cosa que redueixla possibilitat d'interpretar-la erròniament o de tergiversar-la. Així doncs, les dadesprovenen de fonts primàries d'informació i de fonts secundàries. Per sistematitzar ianalitzar les dades recollides, s'han interpolat la síntesi de la informació i la deducció deles conclusions abans, durant i després de la recollida d'informació.L'estudi dels tres casos ha mostrat una pauta de comportament seqüencial en eldesenvolupament d'aquestes relacions de patrocini de tres etapes d'evolució,interrompudes per períodes curts de revolució. Així mateix, ha permès identificar lescaracterístiques clau de l'èxit de les relacions de patrocini, com també analitzar ambprofunditat l'evolució d'aquestes característiques al llarg del seu cicle de vida. / En los últimos años, diversos autores han reconocido que las relaciones depatrocinio operan como alianzas estratégicas. Sin embargo, también enfatizan la falta deaproximaciones analíticas que permitan conocer el proceso de desarrollo de este tipo dealianzas estratégicas. Respondiendo a este llamamiento se ha desarrollado un modelosobre el ciclo de vida de las relaciones de patrocinio que articula elementos de laperspectiva relacional de la firma, el enfoque conceptual sobre las dinámicas en elproceso de desarrollo de las alianzas estratégicas y la literatura de patrocinio. Paradesarrollar el modelo sobre el ciclo de vida se ha realizado una investigación cualitativamediante el estudio de casos longitudinal. Se identificaron tres relaciones de patrocinioque han sido capaces de crear y sostener un patrocinio exitoso durante un largo periodode tiempo en el que además, se han involucrado a fondo. Estas relaciones de patrocinioson: UBS/equipo Alinghi, que pertenece al ámbito deportivo, BBVA/Ruta Quetzal quepertenece al ámbito cultural y DKV/Intermón Oxfam que pertenece al ámbito social. Lainvestigación parte de la pregunta principal ¿cómo se crean y se desarrollan lasrelaciones de patrocinio?Para cada caso, se procedió a buscar distintas fuentes de información para podertriangularla y así, recoger la más relevante y representativa reduciendo la probabilidadde malinterpretarla o tergiversarla. Así, los datos provienen de fuentes primarias yfuentes secundarias de información. Para sistematizar y analizar los datos colectados sefueron interpolando la síntesis de la información y la deducción de las conclusionesantes, durante y después de la recolección de información.El estudio de los tres casos ha revelado una pauta de comportamiento secuencial en eldesarrollo de estas relaciones de patrocinio de tres etapas de evolución interrumpidospor periodos cortos de revolución. Asimismo, ha permitido identificar las característicasclave en el éxito de las relaciones de patrocinio y analizar en profundidad la evoluciónde estas características a lo largo de su ciclo de vida. / In recent years, several authors have recognized that sponsorship relationships act asstrategic alliances. However, they also emphasize the lack of analytical approaches which allowan understanding of the development process of this type of strategic alliances. In an attempt tofill this gap, a model has been developed for the lifecycle of sponsorship relationships, thatcombine the relational view of the firm, the alliance development process theories and theliterature in sponsorship from the resource based view of the firm. To develop this lifecyclemodel, qualitative research has been conducted through longitudinal case studies. Threesponsorship relationships have been identified which have successfully created and sustainedsponsorships over a long period of time, in which, additionally, the relations have been involvedto a great extent. These sponsorship relationships are: UBS/Team Alinghi, in the sporting field;BBVA/Ruta Quetzal, in the cultural field; and DKV/Intermón Oxfam, in the social field. Theresearch has been based on the following question: How are sponsorship relationships createdand developed?Various sources of information have been consulted for each case. This way, it is possible totriangulate information and take from it the most relevant and representative data, which in turnreduces the possibility of this information being interpreted incorrectly or distorted. As a result,the data is taken from primary and secondary sources of information. To systematise andanalyse the gathered data, the synthesis of the information and inductions based on theconclusions have been interpolated before, during and after gathering the information.Study of the three cases has shown a sequential behaviour model in the development of thesesponsorship relationships, with three stages of evolution interrupted by short periods ofrevolution. It has also enabled us to identify the key characteristics of success in sponsorshiprelationships, as well as to carry out in-depth analysis of the evolution of these characteristicsthroughout their lifecycle.